Tema 23 La base qumica de la vida: components inorgnics i orgnics. Laigua i les sals minerals. Glcids i lpids. La seva biosntesi.

1. Introducci
Propietats dels elements de la litosfera i dels de la biosfera. Estructura electrnica del carboni. Enllaos del carboni amb oxigen, hidrogen i nitrogen.

2. Elements biognics
Definici i classificaci. Elements primaris: C, H, O, N. Elements secundaris: P, Mg, K, Ca, S, Na i Cl. Oligoelements essencials per a tots els organismes: Fe, Mn, Cu, Zn, F, I, B, Si, Va, Cr, Co, Se, Mo i Sn. Oligoelements no essencials per a tots els organismes: Al i Li.

3. Laigua
Quantitat daigua en els organismes. Distribuci: intracellular i extracellular. Estructura de laigua. Ponts dhidrogen. Propietats fsico-qumiques de laigua: acci dissolvent, elevada fora dadhesi, gran calor especfica, elevat calor latent de vaporitzaci, aigua lquida i aigua slida.

4. Sals minerals
Classificaci segons solubilitat en aigua. Funcions. Esqueltiques. Osmosi i dilisi. Regulaci del pH. Accions especfiques.

5. Glcids
Caracterstiques generals. Classificaci. Carbonis asimtrics. Estereoisomeria. Formes D i L. Formes + i -. Epmers, enantimers, anmers. Monosacrids. Formes pirano i furano. Formes senzilles comuns: ribosa, desoxiribosa, glucosa, galactosa i fructosa. Formes derivades: aminosucres, glicoalcohols i cids urnics. Disacrids: enlla O-glicosdic. Lactosa, sacarosa. Polisacrids. Homopolisacrids: mid, glicogen, cellulosa, quitina. Heteropolisacrids: agar-agar, gomes i mucilags. Hetersids: glicolpids i glicoprotenes (peptidoglicans, mucines...).

6. Lpids
Definici. Propietats fsiques. Classificaci. Lpids saponificables. Acilglicrids. cids grassos: saturats i insaturats. Triacilglicrids. Lpids complexos: glicerofosfolpids i esfingolpids. Ceres. Estructura qumica, distribuci i funcions. Lpids insaponificables. Terpens, esteroides i prostaglandines. Estructura qumica, distribuci i funcions.

7. Biosntesi de glcids i lpids.

Gluconeognesi. Importncia. Etapes irreversibles de la gluclisi. Biosntesi de glicogen. Biosntesi dcids grassos i de triglicrids.

La qumica de la vida

El seu comportament en el medi aqus, s a dir, si sn insolubles o solubles, i, en aquest cas, el nombre de crregues elctriques que presenten en la forma inica; lefecte que exerceix sobre la viscositat de les solucions aquoses, etc. La reactivitat dels toms i els tipus denllaos (bsicament covalents) que es poden establir per construr les molcules orgniques.

Elements biognics
Es troben en proporcions superiors a l1% en tots els ssers vius: carboni (C), oxigen (O), hidrogen (H) i nitrogen (N). Formen la base de la matria viva. Es troben en proporcions entre l1 i el 0,01 %: sodi (Na), clor (Cl), magnesi (Mg), calci (Ca), potassi (K), fsfor (P) i sofre (S). Realitzen funcions vitals en la fisiologia cellular

Primaris.

Secundaris

Oligoelements.

Es troben en proporcions menors al 0,01 %. Malgrat aix, tots sn imprescindibles per a la vida, ja que la seva mancana pot produir trastorns greus i fins i tot la mort.

Iode.

Necessari per formar les hormona tirodal que regula el metabolisme energtic cellular
Forma part de lesmalt de les dents i dels ossos i tamb el trobem a lestructura de la pell, les glndules, etc.

Fluor

Cobalt

Component de la vitamina B12 (cianocobalamina)

Proporciona resistncia i elasticitat al teixit conjuntiu, als cabells, la pell, les ungles, etc. Als cereals forma part de la tija (silicats de calci) i es molt abundant als equisets. Interv juntament amb la insulina en el manteniment de la tolerncia normal a la glucosa. Actua sobre el SNC, augmenta lactivitat cerebral i regula la son; afavoreix lossificaci dels cartlags durant letapa fetal i infantil i activa els mecanismes doxidoreducci. s un estabilitzador de lestat dnim (sutilitza en el tractament d'algunes psicosis maniaco-depressives), ja que actua sobre els neurotransmissors i la permeabilitat cellular.

Silici

Crom

Alumini

Liti

Laigua

Acci dissolvent de laigua

Punts de fusi, ebullici i calor de vaporitzaci

Forces de cohesi i dadhesi

Sals minerals
Closques de carbonat clcic Esquelet intern de vertebrats (fosfat, clorur, fluorur i carbonat de calci). Esmalt dentari (fluorur de calci) Paret de cellulosa de les cllules vegetals Cristalls doxalat clcic Altres acumulacions de minerals en animals

Insolubles en aigua

Solubles en aigua

Cations: sodi (Na+), potassi (K+), magnesi (Mg++) i amoni (NH4+); d'altres menys abundants: ferro (Fe2+/Fe3+), zinc (Zn2+), coure (Cu+/Cu2+) i mangans (Mn2+). Anions: clorur (Cl-), carbonat-bicarbonat (CO3=/HCO3-), fosfat-bifosfat (PO43-/HPO4=), sulfat (SO4=), nitrat (NO3-), iodur (I-) i silicat (SiO44-).

Manteniment del grau de concentraci salina adequat en els mitjans biolgics

Manteniment del grau de concentraci salina adequat en els mitjans biolgics

Acci reguladora del pH

Acci especfica de cada cati

Na+. Conducci de limpuls nervis i manteniment de lequilibri hdric en lorganisme. s el cati ms abundant en el medi intern. K+. Transmissi i generaci de limpuls nervis, contracci cardaca i muscular. Ca++. Contracci muscular, coagulaci sangunia, alliberament de neurotransmissors en sinapsi. Cofactor dalguns enzims i funci esqueltica (ossos, petxines, etc.). Mg++. Cofactor denzims, contracci muscular, funcionament del sistema nervis, resistncia contra les infeccions, etc.

Glcids

Aldosa

Cetosa

Triosa

Tetrosa

Pentosa

Hexosa

Enantimers

Epmers

Anmers

Monosacrids

Derivats dels monosacrids

Aminosucres

Glicoalcohols

cids urnics

Disacrids

Polisacrids

Mid

Amilosa

Amilopectina

Mid

Glicogen

Quitina

Cellulosa

Mucopolisacrids

Hetersids

cid silic (cid N-acetil-neuramnic)

Peptidoglicans

Glicoproteines estructurals

Lpids
Acilglicrids Lpids saponificables Lpids complexos Ceres

Glicerofosfolpid s
Esfingofosfolpids Esfingolpids Esfingoglicolpids

Terpens
Lpids insaponificables

Esteroides
Prostaglandine s

Lpids saponificables

Acilglicrids

Glicerol

cid gras saturat

cid gras insaturat

Olis

Llards

Sus

Triacilglicrid

Lpids complexos

Fosfatidilcolina

Esfingomielina

Esfingoglicolpids

Ceres

Lpids insaponificables

Terpens
Isopr (2-metil-1,3-butadi)

Vitamina A

Esteroides

cid tauroclic

Colesterol Vitamina D

Hormones sexuals

Hormones suprarenals

Corticosteroides

Prostaglandine s

Sn vasodilatadors arterials potents relacionats amb els processos inflamatoris que provoquen febre, rubor, edema i dolor. Per aix, laspirina, que inhibeix la sntesi de prostaglandines, t acci antipirtica, antiinflamatria i analgsica.
Quan es lesiona la paret interna dun vas sanguini, sallibera un tipus de prostaglandina, trombox, responsable de lagregaci plaquetria que condueix a la formaci de trombes i laparici de trombosi. Exerceixen una potent acci sobre la musculatura llisa; aix, per exemple, provoquen les contraccions de lter durant el part i sembla que tamb estan relacionades amb el desenvolupament de lasma bronquial

Biosntesi de glcids i lpids

Gluconeognesi

Glicogenognesi

Biosntesi dcids grassos i triglicrids