LA PEDOSFERA o EDAFOSFERA

1. CONCEPTES I PROCESSOS

Pedosfera: /Edafologia o pedologia: ciència que estudia el sòl.

Sòl: és la capa superficial de la Terra resultat de l’acció de la biosfera (éssers vius) i del
clima sobre la litosfera o roques de la superfície terrestre.

Estructura del sòl

El sòl esta format per unes capes horitzontals anomenades horitzons del sòl. Cada horitzó
presenta unes característiques pròpies de composició, textura, etc.
Perfil del sòl o perfil edàfic: és el conjunt d’horitzons que presenta un sòl fins arribar a
la roca mare, que és la roca original a partir de la qual s’ha format el sòl. Els
tipusd’horitzons:

! Horitzó O o Ao o AO
" Capa més superficial del sòl formada per humus o matèria orgànica
endescomposició(devegades a sobrehi ha unhoritzóH)

! Horitzó A : de rentat o eluvial o de lixiviació

" Format per una barreja de materia orgànica i mineral.
" És una zona de circulació de l’aigua vertical, a través d’ella l’aigua
arrossega diversos minerals i compostos solubles a les capes
inferiors.
" És la capa on es dona la mineralització
" Té color fosc perquè té molta matèria orgànica, ja que conté humus
" Presenta arrels dels arbres.

! Horitzó B: de precipitació o il·luvial

" És una zona de precipitació dels materials que arriben de l’horitzó
anterior
" Capa intermèdia
" Més clara, té menys matèria orgànica, encara que hi arriben algunes
arrels d’arbres.

! Horitzó C: regòlit
" Capa de transició a la roca mare
" Presenta més o menys meteorització

! Horitzó R: roca mare

" Format per la roca mare, inalterada i marca el límit del sòl. Té un gruix molt variable, de
pocs cm fins a 4m.

1
 Formació del sòl

Un sòl es forma per meteorització/descomposició/desintegració de la roca

mare o de les roques per l’acció combinada de l’atmosfera, hidrosfera i dels
éssers vius(biosfera).

Hi intervenen un conjunt de factors anomenats factors formadors del sòl,

entre els més importants són: el clima, la roca mare, el temps, la topografia,
l’activitat biològica

Activitat Pau 2020

La figura següent correspon a un esquema del

perfil típic d’un sòl mediterrani en el qual
s’observen diferents horitzons.

1. a) Observeu la figura i empleneu les

etiquetes amb els noms de cadascun dels
horitzons que constitueixen aquest sòl.

2. b) Tenint en compte les definicions

següents, empleneu la taula amb el nom

2
 de l’horitzó de la figura de l’apartat anterior corresponent a cada definició.

Característiques principals que defineixen l’horitzó Nom de l’horitzó

Constituït principalment per argiles, òxids de ferro i alumini, poca matèria orgànica i, a
vegades, acumulació de carbonats, guix o sals més solubles
Acumulació de matèria orgànica barrejada íntimament amb la fracció mineral.
Normalment és de color més fosc que els altres horitzons
Nivell sense alterar, impossible d’excavar amb una pala
S’hi acumulen el major nombre de residus orgànics en diferents estats de degradació
Capa formada per material més o menys fragmentat o alterat, en el qual encara es
poden veure característiques de la roca mare.

2. La formació d’un sòl ve determinada per una sèrie de processos que es relacionen entre si. La seva acció
depèn d’un conjunt de factors, tant variables com fixos.
a) Els factors variables es poden subdividir en dos tipus de factors. Esmenteu-los i poseu dos exemples de
cadascun. Escriviu també dos exemples de factors fixos.

Factor Exemple
Clima
Meteorització
Constructors
Organismes
Temps
Factors variables Contaminació
Tala d’arbres
Erosió natural
Destructors
Grans pluges
Salinitat
Explotació agrícola
Pendent del terreny
Factors fixos
Roca mare

b) Si aquest fos un sòl de conreu en què s’utilitzen fertilitzants, quin anió hi tindria un paper
important en períodes humits i com s’anomena el procés que es produiria?

3
Components del sòl

• Sòlids: matèria mineral inorgànica ( prové de l’alteració de les roques) o

matèria mineral orgànica (prové de l’activitat dels éssers vius, aquest
forma el humus i és molt important com a fertilitzant del sòl. Humus:
capa superficial del sòl constituïda per restes de matèria orgànica en
descomposició. Aquesta matèria orgànica millora la fertilitat del sòl i la
capacitat de retenir aigua.
• Líquids: dissolució aquosa de sals minerals (ions de sodi, potassi, calci,
magnesi, clorur, carbonat, bicarbonat i sulfat
• Gasos: gasos atmosfèric (oxigen i diòxid de carboni)

Propietats del sòl

" Textura: La textura és la propietat que expressa les característiques del sòl en
funció de la mida de les partícules. La determinació de la classe textural a la que
pertany un sòl, es pot fer mitjançant un diagrama triangular que, expressa els
percentatges de sorra, llim i argila que conté cada classe.

La més fina és l’argila, la intermèdia el llim i la

més gruixuda la sorra.

Un sòl que conté el 20% de sorra, el 40% de

llim i el 40% d’argila, pertany a la classe
textural argila gruixuda (argilós-gruixut).

Conèixer la textura permet disposar

d’informació per a determinar altres
propietats i característiques del sòl, com la
capacitat d’infiltració, la permeabilitat (un sòl
arenós es més permeable que un llimós i
aquest més que un argilós), la plasticitat,
facilitat d’aireació, capacitat de retenir
nutrients, la facilidad per a les arrels de les
plantes de créixer, risc d’erosió hídrica, risc
d’erosió eòlica,...
4
 " Estructura: l'estructura del sòl es refereix a com les partícules de sòl s'agrupen per formar
agregats. Una bona estructura del sòl permet una millor aireació i facilita el pas de les arrels i
la circulació de l'aigua.

" Porositat: ve donada pel % en volum que ocupen els espais buits La matèria orgànica del sòl
pot augmentar la porositat ja que crea espais buits i millora l'estructura del sòl. Un sòl amb
una bona porositat pot permetre una adequada circulació de l'aire i la retenció d'aigua, la
qual cosa és important per al creixement de les plantes i l'ecosistema en general.

" Humitat: és la quantitat d’aigua que porta un sòl. La quantitat d'aigua en el sòl pot variar en
funció de diversos factors, com les precipitacions, la irrigació, la retenció d'aigua i la pèrdua
d'aigua per evaporació i transpiració de les plantes.

" Densitat: és la massa de sòl per unitat de volum. Una densitat excessiva pot dificultar
l'aireació del sòl i el creixement de les arrels.

" Temperatura: la temperatura influeix en la descomposició de la matèria orgànica i en el

creixement de les plantes.

" Color: pot donar indicacions sobre les propietats.

" Profunditat: és la distància vertical des de la superfície del terreny fins al punt on el sòl
arriba a una roca o capa impenetrable o fins al nivell freàtic, l'aigua subterrània. La
profunditat del sòl pot variar significativament d'un lloc a un altre i té un paper essencial en
la qualitat del sòl i en la seva idoneïtat per a diferents usos, com l'agricultura, la construcció i
altres activitats.

" Salinitat: es refereix a la concentració de sals solubles en el sòl, particularment sals minerals
com el sodi, el calci, el magnesi i el clorur. Aquesta concentració de sals pot influir en la
qualitat del sòl i afectar negativament la seva capacitat per a suportar el creixement de les
plantes. La salinitat del sòl es mesura generalment en termes de conductivitat elèctrica o
concentració de sals en la solució del sòl.

Activitat Pau 2010

La textura del sòl és una dada que pot aportar molta informació sobre el comportament que té.
1. Responeu a les qüestions següents:
a) Empleneu les caselles buides de la taula següent, utilitzant les dades de què disposeu i el diagrama
textural (figura 1).

SÒL % ARENA % LLIM % ARGILA TEXTURA

1 50 40 10
2 60 10 30
3 Argil·lollimosa

5
b) Marqueu amb un punt i una fletxa en el diagrama textural (com en el cas del sòl 3) quina posició
ocupen els sòls 1 i 2.

2. Digueu, en la taula següent, si cadascuna de les característiques es dóna en un grau alt o baix
segons la textura del sòl.

Característica Sòls arenosos Sòls argilosos

Escolament superficial
Permeabilitat
Erosionabilitat pel vent
Capacitat de retenció d’aigua

3. Un pagès té dues finques, cadascuna amb un tipus de sòl diferent: l’una té un sòl de textura arenosa
i l’altra té un sòl de textura argilosa.

a) Quin tipus de sòl presenta més risc de contaminació per nitrats, si s’adoba el sòl amb purins?
Justifiqueu la resposta.

b) Quina esmena proposaríeu al pagès per a millorar les característiques de cada tipus de sòl?
Justifiqueu la resposta.

6
Activitat Pau 1997

A un estudiant li han encarregat com a treball de classe que elabori una descripció d'un sòl qualsevol
utilitzant la terminologia adequada. Llegiu i analitzeu el text següent, que ha preparat l'alumne:

"Sòl situat en un conreu d'arbres fruiters de fulla caduca, de pendent no superior al 2%. L’horitzó A s'estén
fins a una profunditat de 35 cm; és humit, amb nul·la presència de matèria orgànica, i està format per
elements molt pedregosos barrejats amb materials de textura arenosa que són responsables de
l’entollament periòdic del sòl. L'horitzó B té poc més de 90 cm, és molt ric en matèria orgànica i, atès que la
roca mare està formada per carbonat de calci, cal preveure que el pH sigui molt àcid. El nivell C no existeix,
ja que es passa directament de l’horitzó B a la roca mare compacta, dins de la qual es poden observar
traces d'activitat d'animals macromamífers que hi fan caus."

1. L’alumne ha comès 6 errors que demostren molt pocs coneixements de l’estructura dels sòls i de les
seves propietats. Subratlleu-los.

2. Justifiqueu convenientment cadascun dels errors que hàgiu detectat.

Activitat Pau 1998

Els sòls madurs de les zones temperades es caracteritzen per tenir uns horitzons A i B ben
desenvolupats. En el cas particular dels sòls de les zones mediterrànies, la dinàmica del sòl està molt
condicionada pel règim de precipitacions i temperatures.

1. Podríeu explicar alguns processos que es produeixen en els horitzons A i B d’un sòl d’una zona
mediterrània?

2. Si un incendi forestal destrueix el bosc, com canviarà aquest fet les característiques del perfil del
sòl?

7
 Classificació dels sòls
Molt complexa i hi ha molts de tipus de classificacions

FACTORS QUE CONDICIONEN EL TIPUS DE SÒL:

ELS DOS FACTORS MÉS IMORTANTS SÓN: EL CLIMA i LA ROCA MARE que determinen el tipus de sòl

Factor Com intervé en la formació del sòl

Condiciona els processos químics, físics i biològics. És el factor més important, ve determinat:
• Per la temperatura.

Clima • Per la precipitació.

Els climes càlids i humits afavoreixen la meteorització química i també l’activitat bacteriana, per tant
l’evolució del component húmic és molt ràpida i l’horitzó A molt prim. En l’horitzó B el procés més
característic en les zones amb una alta concentració de ferro i alumini en les roques mare és la
laterització. Formació d'òxids i hidròxids de ferro i alumini a partir dels minerals argilosos, que fa que els
sòls tinguin un color vermellós. Hi ha formació de crostes i canvis en l'estructura del sòl.

En climes més freds o secs, el procés de formació de sòl serà molt més lent. Solen tenir horitzons ben
desenvolupats.
Si la roca és dura més dificultat en fragmentar-se i més lent és la formació del sòl. Hi ha roques que es
disgreguen més fàcilment llavors afavoreixen el desenvolupament ràpid del sòl (com més disgregada
La roca mare
la roca més ràpid es forma el sòl)
o litologia
Roques permeables més infiltració i menys erosió permet un sòl més gruixut
Roques impermeables menys infiltració i més erosió, sòl més prim.

Un sòl de pendent elevat tendeix a tenir menys gruix perquè s’erosiona més.
Topografia
del terreny L’orientació del vessant (solana#processos de descomposició més ràpids, més gran l’horitzó O que a
l’obaga)

Formen la matèria orgànica del sòl i els responsables de la seva transformació en humus.

Éssers vius Presència de vegetació redueix l’erosió#Les arrels dels arbres disminueixen el risc d’erosionabilitat
contribuint a fixar el sòl.
Arrels dels arbres ajuden a la disgregació de la roca mare

El temps és necessari per al desenvolupament de tots els horitzons d’un sòl. Com és temps, més
Temps
horitzons té el sòl..

En algunes zones tropicals es procedeix a la tala del bosc per fer una explotació agrícola. Aquestes
explotacions duren pocs anys i després han de ser abandonades i els terrenys s’han d’aprofitar per
a la pastura. Per què creieu que no són sòls adequats per al conreu?

8
 2. RISCOS

Els sòls s’erosionen i es regeneren de forma natural. Però l’home amb la seva acció
produeix l’acceleració d’aquesta erosió. Si la velocitat d’erosió és més gran que el
procés de regeneració del sòl es genera una situació de risc.

El risc és la PÈRDUA DE SÒL PRINCIPALMENT PER EROSIÓ, ja que el sòl és un be humà.

Respecte a l’erosió del sòl cal diferenciar entre els termes:

• Erosionabilitat: és la facilitat amb què un sòl pot ser erosionat o la capacitat d’una
roca o d’un sòl de ser erosionats. (depèn del sòl)

• Erosivitat: és l’activitat o la capacitat erosiva de l’agent geològic extern que realitza

l’erosió

Hi ha dos tipus d’erosió que afecten sobre tot als sòls de Catalunya:

" EROSIÓ HÍDRICA: provocada per les aigües d’escolament (quan plou).
Produeix xaragalls i barrancs i en últim terme badlands, que representen un
procés d’erosió irreversible.
Hi ha uns mètodes que es basen en l’observació d’uns indicadors físics i
biològics que ens permeten saber la velocitat del procés erosiu. Alguns
d’aquests factor o paràmetres els tenim al quadre següent.

Per determinar el RISC D’EROSIÓ ens podem fixar en alguns paràmetres o paràmetres com:

• El pendent de cada sòl. A mesura que augmenta el pendent el risc d’erosió és més alt.

• La vegetació fixa els sòl i augmenta la infiltració i redueix l’erosió. Disminueix el risc
d’erosió

• La permeabilitat. El rics d’erosió és menor en terrenys permeables perquè drenen

(s’infiltra) més l’aigua i no arrossega el sòl..

• El clima. Un clima àrid afavoreix l’erosió

• Les activitats humanes. Que el fan més vulnerable (tala d’arbres, incendis, construcció de
carretes, camins i pistes forestals, ús de plaguicides, pasturatge, etc.)

• El gruix. En sòls gruixuts el rics d’erosió és menor

" EROSIÓ EÒLICA. A Catalunya aquesta erosió es localitza a les zones costaners
com l’Empordà i el Delta de l’Ebre. Es dona sobretot a les zones àrides.

9
L’EROSIÓ POT ACABAR PRODUINT UNA DESERTITZACIÓ O DESERTIFICACIÓ.
Cal diferenciar entre:

• La desertització que és un procés natural de desgast o erosió del sòl que

condueix una regió cap un desert. És un procés natural determinat per
causes naturals: astronòmiques, geomorfològiques, geodinàmiques, etc.

• La desertificació que és un procés de degradació dels sòl afavorides per

l’acció de l’home. Porta el sòl cap a la desertització (formació de desert)
(podríem dir que és un risc induït)

El concepte de desertificació va ser definit en la Conferència de les Nacions Unides a

Nairobi, al 1977. Allí es va considerar que Espanya l’estat europeu que té un risc de
desertificació del sòl més alt.

Les causes de pèrdua de sòl:

! Antropogèniques
o L’agricultura intensiva
o El pasturatge
o Els plaguicides que destrueixen els descomponedors
o La desforestació: tala d’arbres, incendis, crema de rostoll, etc.
o La pèrdua de l’estructura del sòl provocada per la maquinària
agrícola, arrossegament de troncs, construcció de camins i
pistes forestals,etc.

! Naturals
o L’erosió hídrica i eòlica que són els principals causants de la
pèrdua de sòl. (Per tant tots els factors que l’afavoreixen són també
causes de desertificació).

Les causes del ric de desertificació a Espanya són:

o El clima
o El relleu
o Els incendis
o La desforestació
o La mala política forestal,agrària i ramadera
o La precària gestió de recursos hídrics

10
 3. IMPACTES

Els impactes són:(aquests impactes tenen com a conseqüència la pèrdua de sòl)

1) Asfaltar
2) Explotacions a cel obert
3) Abocadors de residus urbans, industrials, de runes.
4) L’ús massiu del sòl com a recurs: en agricultura, pasturatge
5) Explotació excessiva de recursos minerals i energètics
6) Incendis forestals
7) L’ús de la fusta del bocs (tala d’arbres)
8) Increment de la població humana: construcció d’habitatges i vies de
comunicació
9) La pluja àcida
10) Contaminació del sòl

La contaminació del sòl

No podem concebre la contaminació del sòl aïllada ja que aquest es troba en

contacteamb l’aigua i amb l’aire. La majoria de contaminants que circulen per la
hidrosfera i l’atmosfera quan arriben al sòl són immobilitzat, degradats o transformats.

El sòl presenta capacitat AUTODEPURADORA:

• descomposta i desmineralitza la matèria orgànica (per acció dels
descomponedors)
• immobilitza determinats ions formant complexos estables.
• Actua com a filtre retenint bacteris i partícules en suspensió.

Tipus de contaminants del sòl

! Contaminació directa: ocasiona per l’abús de productes agrícoles com els

fertilitzants i pesticides

• Els fertilitzants
▪ Fertilitzants minerals fan augmentar els fosfats, nitrats i el potassi, els
quals poden passar a les aigües i també poden portar substàncies
tòxiques com el cadmi.
▪ Fertilitzants orgànics com
• els fems produeixen un augment de la matèria orgànica dels sòls i
produeixen una millora de les qualitats del sòl, però a la llarga si
se’n fa un ús abusiu constitueixen també una font de
contaminació del sòl , ja que poden portar elements tòxics com el
zinc i el coure, microorganismes patògens o substàncies
antibiòtiques que alteren la composició del sòl.
• Els purins: (orina de porc) contaminació amb nitrats.

11
 Actualment en moltes granges es fa un tractament del fems i purins abans d’abocar-
los als camps per eliminar aquestes substàncies perjudicials.

• Els pesticides porten substàncies tòxiques per als éssers vius que poden
passar a les aigües. Hi ha pesticides que són degradats pels
microorganismes del sòl i per tant es consideren de baixa toxicitat com és el
cas dels carbamats i organofosfats. Altres no són biodegradats fàcilment i
són més tòxics,com és el cas dels organoclorats i policlorats.

! Contaminació indirecta: ve donada per l’abocament de residus sòlids urbans i pels

residus industrials.

GESTIÓ DE LA PÈRDUA DE SÓL

Són totes aquelles mesures destinades a previndré aquesta pèrdua

! Mesures
- Ordenació del territori per adequar l’ús del sòl a les aptituds del sòl.
- Normes restrictives
- Fer-ne un ús sostenible (no abusar de fertilitzants, no desforestar, no
abusar de les activitats ramaderes, guaret...
- Emmagatzematge de sòl
- Mantenir el sòl amb vegetació per tal d’evitar l’erosió hídrica i la
pèrdua de sòl. Reforestar.
- No llaurar ni plantar en el mateix sentit que les corbes de nivell (el
pendent) perquè augmenta l’erosió hídrica.
- Construir bancals per evitar els pendents excessius que afavoreixen
l’erosió hídrica.
- Aplicar mesures contra l’erosió eòlica com aplicar barreres de
vegetació per frenar la força del vent.
- Minimitzar l’ús abusiu de fertilitzants i plaguicides que produeixen
contaminació del sòl.
- Restauració del sòl.

! Legislació(nocalestudiar,nomésinformatiu)
- La Carta europea dels sòls a Estocolm al 1972posa de manifest la importància del
sòlcom a recurs iel riscde degradar-lo odestruir-lo.
- Hi ha lleis que consideren com a delicte ecològic la contaminació del sòl i del subsòl
- Hi ha decrets que obliguen a avaluar els impactes ambientals sobre el sòl.
- Hi ha lleis per a la conservació del sòl: lleis referides a la restauració, als incendis, a
regular les activitats mineres,etc.
- La llei del règim de sòl i ordenació urbans del 1992 es refereix a sòl urbà i sòl no
urbà i regula els usos que se’n poden fer.

12
 Activitat Pau 2000

Es vol avaluar la susceptibilitat de tres sòls agrícoles, A, B i C, a l’erosió. Amb aquesta finalitat, els tècnics han
realitzat un seguit d’anàlisis i han recollit dades de camp, que trobareu a la taula adjunta.
El sòl A està dedicat al cultiu de blat, de manera que les primeres plantes emergeixen el mes de novembre i se
seguen el mes de juny. El sòl B s'ha deixat en guaret (temporalment no es cultivarà). Finalment, el sòl C està
dedicat a la userda (alfals) per obtenir farratge, que es cultiva de forma ininterrompuda durant les properes
quatre o cinc campanyes.

En aquest territori, les precipitacions són intenses i es concentren a la primavera i a la tardor.

1. Analitzeu les propietats de cadascun dels sòls i avalueu-ne la susceptibilitat de patir els efectes d’erosió.

2. Quin dels tres sòls creieu que mostra valors d’erosionabilitat més baixa? Quines pràctiques agrícoles o
mesures correctores proposaríeu per reduir l’erosionabilitat en els sòls en què serà més intensa?

Activitat Pau 2012

En un estudi s’han analitzat quatre sòls de diferents indrets per a determinar-ne l’adequació per al
conreu.

13
Les conclusions de l’estudi són les següents:

a) Són bons sòls. Tenen un pendent suau i una profunditat mitjana. Per això poden requerir pràctiques
comunes de conservació, com ara rotacions, feixes, mecanismes de control d’aigua.
b) Són sòls situats en pendents forts. No són aptes per al conreu. Són terrenys molt vulnerables on caldrà
preservar la vegetació que hi ha.
c) Són sòls excel·lents. Es poden conrear amb tota seguretat emprant mètodes ordinaris. Són profunds,
productius, fàcils de conrear i gairebé plans. Si s’empren per al conreu requereixen tasques per a mantenir-ne la
fertilitat i preservar-ne l’estructura.
d) Sòls gairebé horitzontals. A causa de l’entollament que presenten, no permeten el conreu. Aquests tipus de
sòls han de mantenir una vegetació permanent. Es poden destinar a pastures o boscos.

1. a) A partir de la informació de la taula 1, relacioneu cadascun dels sòls estudiats amb la

conclusió corresponent, que fa referència a l’ús agrícola que se’n pot fer. Anoteu la justificació de la
vostra resposta en la taula 2.

Taula 2
Sòl estudiat Conclusió (a, b, c, d) Justificació
el Tossal
Ratera
la Mitjana
el Pla de la Unilla

b) A partir de la informació de què disposeu, determineu l’erosionabilitat de cadascun dels sòls

estudiats. Completeu la taula següent segons si considereu que l’erosionabilitat és: gairebé nul·la,
baixa, moderada o alta. Tingueu en compte que cada sòl té una qualificació diferent.

Expliqueu quin criteri heu utilitzat per a deduir-ho.

Sòl estudiat Erosionabilitat

el Tossal
Ratera
la Mitjana
el Pla de la Unilla

2. Tal com destaquen les conclusions, malgrat que els sòls siguin aptes per al conreu, convé aplicar-
hi determinades pràctiques per a mantenir-los.
Proposeu exemples d’aquestes pràctiques agrícoles i de la influència que tenen en la protecció del
sòl i justifiqueu-ho.

14
 Com influeix en la protecció
Pràctica Perquè...
del sòl

Feixes o terrasses

Contribueix a mantenir la
fertilitat del sòl

Preserva l’estructura del sòl

Rotació de cultius

Activitat Pau 2010

En un laboratori d’edafologia estan investigant si uns sòls són apropiats per a establir-hi un conreu
de cereals. Per a investigar-ho, acaben d’arribar-hi tres bosses de plàstic tancades amb una mostra
de sòl cadascuna.

El laborant té l’encàrrec de mesurar el contingut d’aigua i, per a fer-ho, disposa de recipients de

porcellana resistents a les altes temperatures, una balança electrònica i un forn o estufa.

1. Completeu la taula, només en les caselles no ombrejades, indicant els diferents procediments
que haurà de dur a terme i els càlculs que haurà de fer per a mesurar la quantitat d’aigua en les
mostres de sòl.
Procediment Operacions a realitzar
Pas 1 Pesar el recipient de porcellana −
Treure una part de la mostra i posar-la al
Pas 2 −
recipient de porcellana.
Pas 3 −
Pes mostra humida = Pes mostra
Pas 4 Calcular el pes de mostra humida
amb recipient - pes recipient
Pas 5 −

Pas 6 −
Pes mostra seca =
Pas 7 Calcular el pes de la mostra seca

15
 Pes aigua =
Pas 8 Calcular el pes d’aigua

Pas 9 Calcular el contingut d’aigua en percentatge

2. Amb les mostres han arribat les informacions següents per part de l’expert edafòleg de camp:

a) Tenint en compte que les mostres 1 i 2 presenten una composició mineralògica molt semblant,
quin dels components del sòl podria justificar la diferència de color entre totes dues mostres?

b) Tenint en compte l’ús del sòl, què pot justificar que les mostres 1 i 2 presentin aquesta
composició diferent?

c) Coneixent l’estructura del sòl 3, n’aconsellaríeu l’ús per a finalitats agrícoles? Justifiqueu la
resposta.

16