Biologia i Geologia 3r ESO

Curs 2012-2013

1. LA REPRODUCCI
Definici: s el procs dels ssers vius pel
qual es perpetua l'espcie.
La reproducci humana dna lloc a nous
individus que creixen i es desenvolupen fins
assolir la fase adulta. En la reproducci
intervenen els aparells reproductors mascul i
femen.

2. LAPARELL REPRODUCTOR MASCUL

2.1. funci
T com a funcions la producci dels gmetes
masculins o espermatozous i la seva
transmissi a laparell sexual femen

ANATOMIA DE LAPARELL REPRODUCTOR

MASCUL
2.2. Anatomia
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.

Conducte deferent
Bufeta de lorina
Uretra
Penis
Testicle
Escrot
Epiddim
Recte
Prstata
Vescula seminal
Glndules de Cowper
Tub seminfer

ANATOMIA DE LAPARELL REPRODUCTOR

MASCUL (Cont,)

Conducte deferent: Comuniquen els testicles amb les

vescules seminals
Penis: lrgan copulador mascul. Format per un teixit
esponjs (cossos cavernosos i cos esponjs) que, durant
lexcitaci sexual, somple de sang la qual cosa provoca
lerecci
Testicles: rgans duns 4 cm de longitud, que produeixen els
espermatozous i lhormona testosterona, responsable dels
carcters sexuals secundaris masculins
Escrot: bossa que allotja els testicles i els mant a una
temperatura ms baixa que el cos

ANATOMIA DE LAPARELL REPRODUCTOR

MASCUL (Cont.)

Epiddim: lloc on semmagatzemen i maduren els

espermatozous
Prstata: glndula que segrega el lquid prosttic que
estimula la mobilitat del s espermatozous
Vescula seminal: segrega el lquid seminal, que s nutritiu
pels espermatozous
Glndules de Cowper: segreguen un lquid per lubricar la
uretra

3. LAPARELL REPRODUCTOR FEMEN

3.1. Funci

T la funci de produir els gmetes femenins

o vuls, i s on te lloc la fecundaci i el
desenvolupament de lembri

3.2. ANATOMIA DE LAPARELL REPRODUCTOR

FEMEN

ANATOMIA DE LAPARELL REPRODUCTOR

FEMEN (Cont.)

Ovaris: mesuren un 3 cm de dimetre, produeixen els vuls i

segreguen les hormones progesterona i estrgens,
responsables dels carcters sexuals secundaris femenins
Oviductes o trompes de Fal.lopi: conductes duns 15 cm que
uneixen lovari amb lter. s on es produeix la fecundaci
ter o matriu: rgan amb parets musculoses, de dimensions 6-9
x 3-4 cm. Augmenta la mida durant la gestaci. T una mucosa
plena de vasos sanguinis, que es desprn cada ms
(menstruaci) i es torna a regenerar en uns 5 dies
Vagina: conducte musculs i elstic, entre 8-12 cm de longitud,
que rep al penis durant la copulaci
Vulva: conjunt drgans sexuals externs

LA REPRODUCCI:
4. LA GAMETOGNESI

La gametognesi s la formaci dels gmetes

Els gmetes o cllules sexuals sn els encarregats de fer la
fecundaci
Hi ha els gmetes masculins o espermatozous i els gmetes
femenins o vuls.

LA REPRODUCCI:
LA GAMETOGNESI (Cont.)
Les cllules sexuals tenen la meitat de cromosomes que la
resta de cllules del cos. Se'n diu que sn haploides (n).
Daquesta manera quan es produeixi la fecundaci, la cllula
resultant (anomenada zigot) tindr els mateix nombre de
cromosomes que les cllules somtiques. Sen diu que sn
diploides (2n)
Meiosi: s el procs en el qual a partir de cllules somtiques
(46 cromosomes), sobtenen les cllules sexuals (23
cromosomes)

LA REPRODUCCI
LA GAMETOGNESI (Cont.)
4.1. Lespermatognesi : s el procs de formaci
dels espermatozous, que es produeix als testicles

LA REPRODUCCI
LA GAMETOGNESI (Cont.)

4.2. Lovognesi : s el procs de formaci dels vuls,

que es produeix als ovaris

LA REPRODUCCI
5. LA FECUNDACI

La fecundaci s el procs duni dun espermatozou i un

vul. Al esser hum es interna, a linterior de lorganisme de
la dona (als oviductes)
Cada 28-32 dies, la dona produeix un ovcit que passa a una
de les trompes de Falopi, on sestar 24 hores
Noms un 1 % dels espermatozous ejaculats puja per lter i
noms uns quans arriben a la part final de les trompes
Si no poden fecundar lvul, els espermatozous mores en
unes 72 hores

LA REPRODUCCI
LA FECUNDACI (Cont)

Si un espermatozou aconsegueix arribar a lvul introdueix el

seu nucli, que posteriorment sunir al femen donant origen
a una cllula amb 46 cromosomes (el zigot)

LA REPRODUCCI
6. LA MENSTRUACI

Peridicament sengrosseix i vascularitza la mucosa interna

de lter. Si no es produeix fecundaci, es desprn. Aix
sanomena regla o menstruaci.

Aquest perode est regulat per les hormones FSH i LH

segregades per la hipfisi (glndula situada a sots el cervell).
Aquestes provoquen la segregaci destrgens i
progesterona per part de lovari.

LA REPRODUCCI
LA MENSTRUACI (Cont)

Si lvul s fecundat i simplanta a lter sinterrompeixen les

menstruacions. Aquest fet, s el primer indici dun embars.
La primera menstruaci (menarquia) s dona entre els 12-15
anys; i la darrera (menopausa) entre els 45 i 55 anys

CICLE
MENSTRUAL

LA REPRODUCCI
ELS DESENVOLUPAMENT DE LESSER HUM

Un cop produda la fecundaci, la cllula resultant

sanomena zigot i t tot el material gentic per desenvolupar
un nou esser hum nic.
Desprs, es donen una srie de divisions cellulars (mitosi)
que augmentes el nombre de cllules (2, 4, 8, 16...)
Al tercer dia lembri est format per 8 cllules i sanomena
mrula

LA REPRODUCCI
ELS DESENVOLUPAMENT DE LESSER HUM

Al cinqu dia es produeix un espai buit a linterior de

lembri, i sanomena blstula. Aquesta al sis dia penetra a
la mucosa uterina i sinstalla (nidaci)

LA REPRODUCCI
ELS DESENVOLUPAMENT DE LESSER HUM (Cont)

Es forma la placenta, que efectua lintercanvi de gasos,

daliment i de substncies entre la mare i el fill. Tamb
produeix hormones per detenir la menstruaci i per
desenvolupar les glndules mamries

LA REPRODUCCI
EL DESENVOLUPAMENT DE LESSER HUM (Cont)

A partir de les 9 setmanes, lembri mesura uns 3 cm de

longitud i t forma humana adulta. Sanomena fetus i durant
les properes setmanes anir desenvolupant els diferents
rgans que el permetin una vida autnoma.

LA REPRODUCCI
EL DESENVOLUPAMENT DE LESSER HUM (Cont)

El part s el procs final de lembars. Compren tres fases

Dilataci: dura unes 8 hores. Mitjanant contraccions de lter el

nad s impulsat cap endavant i es trenca la bossa que el protegeix,
anomenada amni (trencar aiges). El coll de lter passa duns 4 mm
a uns 11 mm)
Expulsi: les contraccions sn ms intenses i ms freqents. Aix
permet que el nad neixi. Es lliga i talla el cord umbilical, i es
produeix el primer plor, la qual cosa allibera les vies respiratries.
Deslliurament: es tornen a donar contraccions uterines per expulsar
la placenta. Dies desprs el cord umbilical sasseca i cau, deixant la
cicatriu que s el melic.

LA REPRODUCCI
EL DESENVOLUPAMENT DE LESSER HUM (Cont)

El desenvolupament postembrionari:

Infantesa: des del naixement fins a la pubertat (12-13 anys)

Pubertat: poca en qu sinicia la maduraci dels carcters sexuals
(fins als 15-16 anys)
Adolescncia: sacaben de completar els carcters sexuals i sassoleix
la maduresa psicolgica (fins als 18-20 anys, a la nostra societat)
Joventut i maduresa: les persones arriben al desenvolupament
corporal i psicolgic respectivament
Senectut: es produeix al voltant dels 60 anys i sinicia un
deteriorament progressiu dels rgans i les seves funcions.

LA REPRODUCCI
7. MALALTIES

Cncer de mama: un dels ms freqents a les dones. s molt

important fer revisions peridiques
Esterilitat. A les dones es pot donar per dificultats a la
implantaci de lembri o per problemes perqu els
espermatozous arribin a les trompes de Falopi. Als homes
sacostuma a produir per baixa quantitat despermatozous o
poca mobilitat.
Fimosi. Estrenyiment del prepuci que dificulta que surti el
gland durant lerecci
Criptorqudia: durant el desenvolupament embrionari els
testicles no baixen des de la cavitat abdominal a lescrot

LA REPRODUCCI
MALALTIES (Cont)

SIDA: debilitament greu del sistema immunitari provocat per

un virus.
Hepatitis B: infecci vrica del fetge que produeix cansament
i febre
Sfilis: infecci bacteriana que mostra llagues als rgans
genitals. Tamb es poden donar alteracions cardiovasculars
o neurolgiques
Gonorrea:infecci bacteriana que produeix picor i una
secreci groguenca
VPH: als homes provoca berrugues als genitals i a les dones
pot provocar cncer de coll dter