Tema 20 Regne Fongs. Fongs comuns als nostres camps i boscos. Importncia en els ecosistemes. Aplicacions i utilitat.

Els lquens. El seu paper com a indicadors.

1. Introducci
Caracterstiques generals. Diversificaci. Estructura. Formes de vida. Taxonomia actual.

2. Micetozous (Fongs ameboides)

Caracterstiques. Cicle vital. Taxonomia.

3. Oomicets.
Caracterstiques generals. Cicles vitals. Espcies ms importants: mldius.

4. Fongs veritables (Eumicots).

Caracterstiques. Estructura cellular. Hifes i miceli. Reproducci asexual: conidis i esporangifors. Reproducci sexual: ascs i basidis. Cicles vitals. Formes de vida: saprfits, parsits, simbitics. Sistemtica Microsporidis: caracterstiques generals. Cicle vital. Importncia sanitria. Espcies ms importants: Nosema Quitridiomicets: caracterstiques generals. Cicles vitals. Espcies ms importants: Allomyces. Zigomicets: caracterstiques generals. Cicles vitals. Espcies ms importants: floridures. Ascomicets: caracterstiques generals. Cicles vitals. Ordres ms importants: Endomicetals (llevats), Tafrinals (arrufats), Pezizals (tfona), Clavicipitals (banya del sgol), Eurotials (Penicillium). Basidiomicets: caracterstiques generals. Cicles vitals. Ordres ms importants: Uredinals (rovell del blat), Ustilaginals (carbons), Afilloforals (peu de rata, grgola), Agaricals (llenega, carlet, xampiny, rossinyol, reig ver), Russulals (pebrs, pinetell), Boletals (cep), Licoperdals (pet de llop), Fallals (ou del diable)

5. Lquens.
Components simbitics. Morfologia del tallus: crustaci, esquamuls, foliaci, fruticuls, compost. Estructura interna. Mecanismes de reproducci: ascocarps (apotecis, peritecis, lirelles), picnidis. Multiplicaci vegetativa: isidis, soredis i soralis. Medis de vida: saxcoles, terrcoles, epiftics. Els lquens com a bioindicadors de la contaminaci atmosfrica.

6. Aplicacions i utilitats.
Dels fongs: indstria alimentria i qumica, medicina, gastronomia, enginyeria gentica. Dels lquens: colorants, cosmtica i perfumeria, medicina, alimentaci.

Introducci
Els fongs sn organismes hetertrofs, que no tenen plasts i que, per tant, no poden realitzar la fotosntesi. La majoria dels fongs presenten cllules de forma definida, delimitada per una paret comparable a la de la majoria de les plantes, per de quitina. El seu cos vegetatiu s tpicament allargat i ramificat, i forma uns filaments prims anomenats hifes. El conjunt de les hifes forma el miceli.

Es coneixen ms de 100.000 espcies diferents, per es creu que hi ha ms dun mili i mig d'espcies.
Es tracta dorganismes que van aparixer fa uns 900 milions danys, a partir davantpassats procariotes.

Micetozous
Sn uniconts, com els fongs, per actualment sagrupen amb els Amebozous. Sn hetertrofs i, la majoria, saprfits. Un gran nombre es nodreixen, a diferncia dels fongs tpics, per fagocitosi; noms un petit grup de parsits ho fan per nutrici osmotrfica (igual que els fongs veritables), per tampoc en aquest cas no formen micelis.

Oomicets
Sn organismes biconts, que actualment formen part dels Cromalveolats. Sn aqutics o parsits de plantes terrestres, de miceli ben desenvolupat, hifes no septades i paret cellular cellulsica. La reproducci asexual s per zospores biflagellades. La reproducci sexual s per oogmia, amb formaci dospores. El seu cicle vital es diplont, ja que la meiosi es produeix en iniciar-se la formaci dels gmetes en els gametangis.

O. Saprolegnials Aqutics de vida saprbia. Miceli cenoctic densament ramificat amb la paret cellular formada de glucans i cellulosa. Noms es formen septes per sota els rgans reproductors. Lesporangifor forma un esporangi terminal i, quan aquest es buida, dintre seu creix un altre esporangi.

O. Peronosporals Majoritriament parsits daltres vegetals, amb tendncia evolutiva a la dispersi de les espores pel vent. Plasmopara viticola (mldiu de la vinya), Phytophora infestans (mldiu de la patata).

Fongs veritables (Eumicots)

Grup homogeni i monofiltic amb tendncia evolutiva a deixar el medi aqutic i a adaptar-se a la dispersi de propguls pel vent. Noms el grup ms primitiu, el dels quitridiomicets, sha adaptat a la vida aqutica i t cllules reproductores (gmetes i espores) flagellades opistocontes. Ja en els zigomicets desapareixen les cllules flagellades, hi ha adaptaci a la vida terrestre i dispersi despores transportades sobretot per laire.

La paret cellular cont sempre quitina. Secundriament, poden perdre la paret, per adaptaci a la vida parasitria endocellular, en grups primitius.

Laparell vegetatiu s filaments i est ben adaptat a penetrar el substrat, cercar-hi aliments i absorbir-los desprs per lisotrfia. Els filaments sanomenen hifes i el conjunt de les hifes constitueix el miceli. Hi ha micelis sense septes (anomenats sifonats o cenoctics) i micelis amb parets transversals o septes, que tpicament presenten una perforaci, de forma simple o complexa.

Hifes cenoctiques

Hifes septades

Ascomicets

Basidiomicets

Alguns fongs saben formar estructures pluricellulars de resistncia, els esclerocis. Contenen substncies de reserva i, proporcionalment, poca aigua. Sn una forma de supervivncia i de reserva de nutrients. Sn resistents als perodes secs i a les temperatures extremes.

Mecanismes de reproducci

Pot ser sexual o asexual. La majoria dels fongs sn eucarpics (s a dir, una part del tallus formar estructures tancades que contindran espores) i noms alguns fongs sn holocrpics (s a dir, tot el tallus del fong es transforma en una estructura que desenvolupar espores). Dalguns fongs es coneix noms la seva fase sexual o perfecta. Daltres en canvi solament sha trobat la seva fase asexual o imperfecta (fongs imperfectes o Deuteromicets).

Reproducci asexual Qualsevol fragment de miceli o de fructificaci pot servir com a propgul dels fongs. Les clamidspores afegeixen tamb una funci de propguls a la de formes de resistncia, per s ms freqent que els fongs es propaguin per espores, que poden sser planspores o zospores (en els quitridiomicets) o aplanspores (en la resta), formades independentment de la reproducci sexual (mitspores) o b com a conseqncia de la reproducci sexual (meispores). Les espores asexuals sn de dues menes, les esporangispores i els conidis.

Reproducci sexual Intervenen cllules haploides de diferent origen, els gmetes, que es produeixen en gametangis (o gametocists), i es fusionen en dues etapes: primer el citoplasma (plasmogmia) i desprs els nuclis (cariogmia). Sorigina aix un zigot diploide. El nucli es divideix i origina un esporangi (asc o basidi), amb espores. Aquest cicle permet la recombinaci gentica

ascs

basidis

En els ascomicets i en els basidiomicets les cllules que produeixen espores desprs de la reproducci sexual, sovint les ajuden a complir millor la seva comesa hifes estrils que sajunten i formen falsos teixits, anomenats plectnquimes (o pseudo-parnquimes quan no shi reconeixen les hifes). Aquests rgans portadors dascs i de basidis sanomenen carpfors i, respectivament, ascocarps (o ascomes) i basidiocarps.

Formes de vida

Fongs Simbitics (micorizes)

Viuen amb alguna espcie vegetal (normalment arbres), obtenint ambds un benefici mutu. Aquests fongs viuen envoltant les parts ms fines de les arrels dels arbres, embolicant-les i alimentant-se d'unes substncies que aquestes segreguen anomenats traspuats radiculars.

Fongs parsits S'allotgen sobre algun sser viu, vivint a costa d'aquest, sense oferir-li cap benefici a canvi. Poden produir danys de molt diversa consideraci, des de passar desapercebuts per complet per a l'hoste fins a causar-li malalties greus o fins i tot la mort. Poden parasitar plantes, animals (incls l'home),o fins i tot a altres fongs.

Fongs saprfits Viuen sobre matria orgnica en descomposici, s a dir sobre matria morta (restes orgniques de la descomposici de plantes i animals que cont el sl, parts mortes de la fusta d'un arbre, excrements d'animals).

Sistemtica

Microsporidis

Sn microorganismes parsits intracellulars danimals que fins fa poc estaven classificats com a Protozous, per lanlisi filogentic dels gens ribosmics i daltres, ha demostrat que el grup est format per diverses derivacions independents, redudes per parasitisme, de formes basals del regne Fongs. No presenten ni plastidis ni mitocondris. Labsncia de flagels s un tret compartit amb la majoria dels fongs, resultat igualment de la seva prdua evolutiva. Es caracteritzen per les seves espores de mida mnima, de 2 a 20 mm, que contenen lesporoplasma (el parsit infectiu) i un filament polar senzill. Una de les parets de lespora cont quitina. Els parsits madurs poden produir zigots per meiosi, que posteriorment originaran ms espores.

Quitridiomicets O. Blastocladials: fongs opistomastigiats, de tallus no redut, amb sifons micelians ben formats, que es reprodueixen per planogmia. Ex: Allomyces, saproftic i aqutic.

Zigomicets

Fongs saprfits o parsits amb membranes de quitina, de miceli ramificat i a vegades septat, i que no presenten mai zospores.

Reproducci asexual per endspores formades en esporangis, i en alguns casos per conidis, odis o clamidspores.

Reproducci sexual per fusi de dos gametangis, sovint procedents de micelis heterotllics, i la formaci duna zigspora, la qual en germinar origina un esporangi.

+ O. Mucorals: floridures. Miceli robust, ramificat i sense septes, de creixement molt rpid. Es propaguen per espores asexuals formats en esporangis que creixen a lextrem de lesporangifor. Cicle haplofsic. Exemples: Mucor mucedo, Rhizopus stolonifer, Pilobolus.

Ascomicets Fongs desprovets de cllules flagellades, gaireb sempre septats, caracteritzats per la producci despores a linterior dascs, formats per reproducci sexual. El miceli normal correspon al gametfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa. Els septes que separen les cllules presenten un o diversos porus. A vegades formen estromes, per agregaci dhifes sobre o dins els quals es formen els rgans reproductors. Alguns estromes acumular reserves i es converteixen en formes resistents, els esclerocis. Miceli generalment filaments, o format per cllules isolades, com els llevats. Alguns tenen aspecte de floridura. Sn de vida saproftica, o b parsita, amb un enorme nombre despcies que ataquen plantes superiors. En molts casos els ascocarps manquen o sn molt petits, en daltres casos poden sser grossos i constituir bolets comestibles.

SCl. Tafrinomictides: fongs parsits. Infecten les plantes provocant alteracions metabliques amb hiperplsia de teixits de fulles i fruits que prenen formes anormals (arrufat).

SCl. Endomictides: fongs amb aspecte de llevats. La famlia ms important s la de les Sacaromicetcies, amb llevats productors dascspores que es propaguen per gemmaci. Saccharomyces cerevisiae.

SCl. Ascomictides: la ms abundant i homognia de la categoria. Tres grups diferents:

Discomicets: els ascocarps sn apotecis. s un grup ampli al que pertanyen els ascomicets ms coneguts. + O. Pezizals: sn saprfits i es fan en terra humfera, en places carboneres, sobre fusta en descomposici i sobre fems. Gyromitra esculenta, Helvella crispa, Morchella esculenta, Tuber melanosporum (tfona)

Haplo-dicariofsic: Peziza

Pirenomicets: generalment parsits de plantes.

+ O. Clavicipitals: parsits dinsectes i gramnies. Claviceps purpurea (banya del sgol) te peritecis a linterior destromes que es formen a partir desclerocis.

Plectomicets: ascomicets amb ascomes tancats (clistotecis). + O. Eurotials: lascoma t forma de boleta tancada. Espcies dinters industrial i farmacutic per a lelaboraci dantibitics (Penicillium), per tamb importants en la biodegradaci daliments i de substrats orgnics.

+ O. Ofiostomatals: Ceratocystis ulmi (mal holands de lom).

Basidiomicets

Caracteritzats per la producci de basidis. Manca de cllules flagellades, miceli dhifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi (en aquest cas tubular). Els basidiomicets ms primitius (uredinals, ustilaginals) sn tots parsits de plantes, a les quals causen diverses malalties. La forma de vida tpica dels basidiomicets s la saproftica, sobre matria orgnica morta (humus del sl, fusta, etc), la descomposici de la qual depn delles en bona part.

Algunes espcies viuen sobre arbres, dbils o ferits, la mort dels quals acceleren.
Moltes altres espcies constitueixen micorrizes de molts arbres.

Laparell esporfer (carpfor) s de mida sovint considerable i de formes, coloracions, olors, etc, molt variades. Aquests aparells constitueixen la majoria dels bolets.

SCl. Teliomictides: parsits dangiospermes. No formen les cllules esporgenes en rgans de fructificaci. + O. Uredinals: cicles biolgics complexos que transcorren en un sol hoste o en ms dun. Algunes uredinals causen malures en plantes de conreu com ara el rovell del blat (Puccinia graminis).

+ O. Ustilaginals: tenen un sol hoste. Algunes ustilaginals ataquen plantes de conreu, com les que produeixen el carb del blat de moro (Ustilago maydis).

*SCl. Fragmobasidiomictides (o heterobasidiomictides): fongs primitius amb basidis septats transversalment o longitudinalment. Tamb anomenats fongs gelatinosos perqu presenten els basidiocarps amb les parets de les hifes parcialment gelificades.

+ O. Auricularials: basidis septats transversalment. Auricularia

*SCl. Holobasidiomictides: fongs ms evolucionats, dotats de basidis tpics. Sn la major part del grup. Per la disposici dels basidis es classifiquen en: Himenomicets: presenten un himeni lliure i extern i els basidis normalment sn claviformes, tenen quatre basidispores i es formen a partir dun miceli. + O. Afilloforals: fongs amb himeni descobert que va creixent i madurant indefinidament ensems amb el cos fructfer. Comprn fongs en bona part coriacis o suberosos, ligncoles o terrcoles, de simetria axial vertical, imperfecta o inexistent. Cantharellus cibarius (rossinyol), Craterellus cornucopioides (trompeta), Clavaria, Ramaria (peu de rata), Hydnum repandum (llengua de bou), Fistulina heptica (llengua o fetge de vaca), Ganoderma lucidum (pipa), Fomes fomentarius (bolet desca), Pleurotus ostreatus (grgola).

O. Agaricals:Comprn bolets carnosos, gaireb tots saprfits, i molts dells micorrcics despcies forestals, entre els quals hom compta la majoria de les espcies comestibles i txiques. Hygrophorus (llenegues i carlets), Tricholoma terreum (fredolic), Calocybe gambosa (moixern), Marasmius oreades (cama-sec), Amanita muscaria (reig bord), Amanita cesarea (reig ver), Amanita pantherina (pixac), Amanita phalloides (farinera borda), Agaricus bisporus (xampiny), Lepiota, Coprinus (bolets de tinta).

Haplo-dicariofsic: Amanita

+ O. Russulals: fongs de carn amb textura granulosa ja que la carn t composici hetermera, dhifes allargades tpiques i cllules hifals inflades i esfriques reunides en illots. Presenten tubs laticfers, funcionals o no. Russula delica (pebrs), R. sanguinea (marieta), Lactarius deliciosus (pinetell), L. sanguifluus (rovell)

+ O. Boletals: fongs de carpfor carns, amb les lmines generalment anastomitzades que formen una capa de tubs separable. Carn putrescible, amb himeni de creixena definida. Un carcter ecolgic important s la gran freqncia amb qu estableixen micorrizes amb diversos arbres (sobretot conferes), fenomen que origina nombrosos casos delevada especialitzaci. Omphalotus olearius (grgola dolivera), Boletus edulis (sureny o cep), B. luridus (mataparents).

Gasteromicets: els basidis maduren tancats per un embolcall que no sobre fins que les espores sn madures. + O. Licoperdals: cossos fructfers arrodonits o en forma de porra. Lycoperdon perlatum (pets de llop), Geastrum (estrelletes), Calvatia (esclatabufes).

+ O. Fallals: adaptats a la dispersi despores pels insectes. Clathus ruber (cranc), Phallus impudicus (ou de diable)

Lquens

Sn fongs que viuen associats amb algues. Aquesta associaci simbitica presenta una morfologia bastant estable que ha servit de base per a la seva classificaci. El fong s, en la majoria de casos, un ascomicet, i molt ms rarament un basidiomicet. Lalga pot ser un organisme procariota (cianobacteri) o eucariota (clorofcia). Els lquens sn la vegetaci dominant en el 8% de la superfcie terrestre. En total es coneixen unes 13.500 espcies. Els lquens sn tallfits. El seu aparell vegetatiu s un tallus sobre el qual es formen els rgans reproductors.

Entre els cianobacteris les espcies ms freqents sn Stigonema, Scytonema, Calothrix i Nostoc (la ms habitual). Entre les clorofcies trobem Chlorella, Stichococcus, Trebouxia i Trentepohlia (aquests dos ltims sn els ms comuns). La major part dels simbionts fotosintetitzadors poden viure tamb en estat lliure.

Un resultat de la simbiosi liqunica s la sntesi duns metablits secundaris que ni alga ni fong poden produir per separat. Sn els cids liqunics i sutilitzen en sistemtica.

Morfologia del tallus liqunic Tallus crustacis. Es troben ntimament units al substrat, de manera que resulta quasi impossible separar-los. Algunes vegades poden arribar a viure dintre del substrat, com passa amb algunes espcies de Verrucaria. El tallus pot presentar una taca continua o discontnua, en el segon cas formada per peces anomenades aroles. Pot tenir la forma de un cercle regular, amb el marge provet de lbuls ms o menys estrets o allargats, i disposats radialment (Gasparrinia) pot tenir formes irregulars. Tamb pot tenir una lnia hipotallina, de color generalment diferent del de la resta del tallus, que el delimita, o fins i tot pot ser visible entre les aroles del tallus (Rhizocarpon). Est formada per hifes del fong.

Tallus esquamulosos. Estan formats per esqumules de morfologia variable, ms o menys agrupades, i amb el marge ms o menys separat del substrat (Psora)

Tallus foliacis. Estan formats per una o mes lmines, fixades al substrat per un sol punt, i aleshores anomenats umbilicats (Umbilicaria, Dermatocarpon) o b es fixen al substrat per mitj dunes prolongacions ms o menys abundants que anomenen rizines. El tallus acostuma a presentar forma de roseta ms o menys ntimament aplicat al substrat, i amb el marge ms o menys lobulat (Parmelia, Physcia).

Tallus fruticulosos. Formen branquetes o b estretes cintes, ms o menys ramificades, i acostumen a estar fixats al substrat per un punt basal. Poden quedar erectes (Cetraria) o pnduls (Usnea, Alectoria).

Tallus compostos Caracterstics del gnere Cladonia, on hi ha un tallus primari, generalment esquams o foliaci, i un tallus secundari, el podeci, daspecte fruticuls, sobre el qual es desenvolupen els apotecis.

Estructura del tallus liqunic

Crtex superior Capa algal

Capa medullar

Crtex inferior

Rizines

HOMMER

HETERMER

Reproducci sexual

Solament es presenta en el fong, ja sigui per basidiocarps (Omphalina) o per ascocarps (la resta de lquens). Lalga es multiplica exclusivament de forma vegetativa.

Ascocarps

Picnidis

Apotecis

Peritecis

Lirelles

Apotecis Sn ascocarps en forma de plat o copa, que porten a la part central el teixit frtil (himeni).

Apotecis lecanorins. Amb el marge del tallus format per les hifes del fong i per algues, que generalment presenta el mateix aspecte que la resta del tallus, un marge propi format per hifes del fong, i lhimeni, format per hifes estrils i frtils, ordenades.

Apotecis lecidens. Noms presenten marge propi i himeni. Els apotecis es troben generalment aplicats sobre la cara superior del tallus, i preferentment cap a la part central quan es tracta de tallus foliacis o crustacis, i ms rarament a lextrem dels lbuls (Peltigera).

Apotecis coniocrpics. Lhimeni es destrueix quan maduren les ascspores i aquestes es troben disperses en una massa pulverulenta anomenada macedi (Chaenotheca)

Peritecis. Sn ascocarps de forma ms o menys esfrica, que sobren a lexterior per un porus (ostol). Els peritecis es troben enfonsats parcial o totalment en el tallus.

Lirelles. Sn apotecis daspecte allargat, ramificat o simple. Caracterstiques dels gneres Graphis i Opegrapha.

Picnidis Sn estructures que tenen laspecte de petits peritecis, per dintre dels quals no es formen ascspores, sin unes espores asexuals particulars, picnidispores, a partir dunes hifes especialitzades. Poden servir per a la reproducci sexual, actuant com a espermacis, o actuar com a espores asexuals amb capacitat de multiplicar-se.

Multiplicaci vegetativa

Un fragment de tallus s capa de regenerar un liquen nou. Algunes vegades sn fragments que es formen accidentalment per trencament del tallus. Daltres, el liquen desenvolupa unes estructures particulars destinades a la dispersi i multiplicaci.

Isidis. Sn sortints de la superfcie del tallus que es trenquen fcilment.

Soredis. Sn petits grnuls, solament visibles amb lupa, formats per unes quantes algues barrejades amb hifes de fong. Sagrupen en uns punts on es trenca la superfcie del tallus, anomenats soralis.

On viuen els lquens? Els lquens shan adaptat a viure en ambients molt diferents, tots generalment molt desfavorables per a les plantes superiors. Es troben des del litoral a lalta muntanya, adaptats a les caracterstiques de cada ambient.

Lquens saxcoles. Viuen sobre les roques. Poden ser siliccoles (granit, esquistos) o calccoles.

Lquens terrcoles. Viuen sobre sls ms o menys nus. Quan al sl abunda la matria orgnica es parla de lquens humcoles.

Lquens epiftics. Viuen sobre un altre vegetal, principalment arbres o arbustos, per tamb poden crixer sobre les molses.

Els lquens com a bioindicadors

La manca destructures selectives o protectores (tipus epidermis) que actun de barrera davant les substncies de lambient. El component que confereix estructura al liquen s fngic, sense cellulosa ni lignina a les parets cellulars impermeables

La carncia de mecanismes dabsorci activa dels substrat. La major part dels nutrients que utilitzen el lquens provenen de la deposici atmosfrica

Labsncia de mecanisme deliminaci dels contaminants, que sacumulen en el tallus

Lamplitud ecolgica de les espcies, molt estricta i ben definida. Determinats canvis en la flora liqunica es poden relacionar amb canvis en les condicions del medi

La diferent tolerncia de les espcies a la contaminaci, que permet destablir una escala i estimar diferents graus de qualitat atmosfrica a partir de la flora liqunica

La gran longevitat dels lquens, juntament amb el fet de ser metablicament actius durant tot o gaireb tot lany (sense perode de reps fisiolgic)

Els lquens com a bioindicadors

Aplicacions i utilitats
Els llevats produeixen diverses fermentacions dinters industrial, en el sector alimentari i qumic. Altres fongs elaboren productes dinters industrial, com Aspergillus que produeix cid ctric. Molts antibitics (estreptomicina, penicillina) estan elaborats per fongs. De Claviceps purpurea sextreu vitamina D . Hi ha nombroses espcies de bolets comestibles, de gran importncia gastronmica. En enginyeria gentica sutilitzen llevats per a produir substncies dinters farmacutic o nutritiu. Existeixen alguns fongs parsits i patgens que poden causar malalties a humans (particularment cutnies, com les micosis), animals i vegetals. Alguns fongs verinosos poden provocar efectes greus en els humans, i fins i tot la mort.

FONG S

LQUENS

Hi ha lquens comestibles, que representen part important de la dieta de certs grups esquimals i siberians (fan farines i elaboren pa); uns altres sempren per a alimentar animals, com Cladonia rangiferina . Els pobles de les costes del nord dfrica i dsia Menor feien servir Lecanora esculenta (man). Font de colorants. La primera tintura de tornassol usada en qumica per a la determinaci de pH va ser obtinguda a partir de lespcie Rocella. Xanthoria, de color groc o ataronjat brillant, sempra a Esccia i Irlanda per a tenyir la llana. Alguns lquens (com Evernia prunastri) sutilitzen en cosmtica i perfumeria, subministrant olis essencials. Alguns es poden utilitzar com a plantes ornamentals: Cladonia alpestris. En el camp de la Farmcia han servit per a preparar pomades que eviten infeccions en ferides superficials i com cicatritzant en cremades. Tamb sutilitza com font de vitamina C (Cetraria islandica) per a evitar lescorbut. DUsnea sextreu lcid snic, utilitzat en medicina natural com a antibitic.