Tema 20 La investigaci geolgica i els seus mtodes. Fonaments i utilitat de la fotografia aria, el mapa topogrfic i el mapa geolgic.

Importncia de la geologia en la recerca

1. Geologia Aplicada
Justificaci i importncia actual. Branques ms importants.

2. Mtodes dinvestigaci geolgica.

El treball de camp. Mtodes de laboratori: fsics i qumics. Prospeccions: mtodes gravimtrics, elctrics, ssmics i radiomtrics. Sondejos. Tipus de perforaci. Realitzaci dinformes geolgics.

3. La fotografia aria.
De la fotogrametria a la teledetecci. Tipus de cmeres: panormiques i multibanda. Sistema de captura dimatges. Estereoscopis: de lents i de miralls. Interpretaci de les fotografies.

4. Mapes topogrfics.
El mapa topogrfic. Escala numrica i grfica. Elements del mapa: planimtric, topogrfics i altimtrics. Corbes de nivell i equidistncia. El treball amb el mapa topogrfic: clcul de la distncia entre dos punts, clcul del pendent del terreny, realitzaci de perfils topogrfics, construcci de maquetes tridimensionals, clcul ditineraris, altres.

5. Mapes geolgics.
Dades representades: configuracionals, cronolgiques i dinmiques. Tipus de mapes geolgics: bsic, monogrfic i daplicaci immediata (monogrfic o no). Estudis a realitzar sobre el mapa geolgic: cronolgics, litolgics i tectnics. Confecci de talls geolgics.

6. Importncia de la Geologia Aplicada.

Prospecci de minerals Pedreres i roques industrials Prospecci de petroli i daiges subterrnies Geologia i obres pbliques.

Geologia aplicada

Edafologia

Geologia del carb i del petroli Geologia aplicada

Geotcnia

Mineria

Hidrogeologi a

Mtodes dinvestigaci geolgica

Treball de camp.

Mtodes de laboratori
Mtodes qumics. Tenen com a objecte lanlisi de la composici dels productes, mitjanant assaigs amb reactius, o per via seca, a la flama, calcinant i observant les coloracions de flama que produeix cada element. Sutilitzen aparells com els espectrofotmetres, i daltres. Els resultats de les anlisis de roques sexpressen generalment en xids dels diferents elements.

Mtodes fsics. Inclouen gran varietat de tcniques. Es mesura la duresa, densitat, exfoliaci, conductivitat trmica i elctrica, compacitat, permeabilitat, resistncia a la compressi i tracci, etc. En les roques s possible, a vegades, separar els seus components minerals, mitjanant disgregaci mecnica i, posteriorment, per gravetat, centrifugaci, etc. En lestudi de lestructura cristallina juguen un paper fonamental els raigs X.

Prospeccions

Mtode gravimtric Permet detectar masses de roques denses o concentracions de metalls, per anomalies positives. Les anomalies negatives ajuden en la localitzaci de jaciments salins, aqfers, etc. Sutilitzen balances de torsi, pndols, gravmetres, etc.

Mtode elctric Mesura la conductivitat i resistivitat de les roques, valors que poden variar segons el tipus de roca, porositat, presncia daigua dola o salada, etc.

Mtode ssmic Registra els canvis de velocitat de les ones ssmiques en propagar-se a travs de les roques. Les ones es produeixen mitjanant explosions controlades en la superfcie o en un pou, i es registren amb sismgrafs o gefons. Aix es pot conixer lestructura geolgica del subsl.

Mtode radiomtric Registra els valors anormals de la radioactivitat natural duna zona mitjanant comptadors Geiger, escintillmetres, etc.

Sondejos
Permeten confirmar lexistncia de recursos i les possibilitats dextracci. Constitueixen un complement molt important de la cartografia i lestudi superficial del terreny. Els testimonis obtinguts han dorientar-se i situar-se amb precisi, respecte a la profunditat i punt exacte de la seva extracci. La seva anlisi permet comprovar els canvis de litologia en profunditat, la distncia fins a un determinat substrat, els plecs sota el terreny, la permeabilitats i resistncia de materials i daltres dades. Mitjanant ells es poden traar-se mapes geolgics a diverses profunditats, aix com mapes que expressen la potncia de diverses formacions geolgiques (mapes dispaques) i, per tant, posar de manifest les zones favorables per a lacumulaci daigua subterrnia, petroli, etc.

Informe geolgic
Resum Sintetitza en poques lnies el treball, de cara a la seva publicaci. Histria geolgica. Narraci dels esdeveniments geolgics que han tingut lloc en la zona, segons lordre en qu han tingut lloc. Conclusions. Nous fets aportats, consideracions de tipus econmic i recomanacions per a lexplotaci dels recursos investigats

Introducci Situaci geogrfica i lextensi de la zona estudiada, objecte de la investigaci i mtodes destudi empleats.

Tectnica Posici de les roques, plecs, falles, intrusions gnies i la resta daspectes de lestructura geolgica.

Bibliografia Sobre el tema o la regi.

Descripci geogrfica Tipus de relleu, altitud del mateix, principals formes topogrfiques; descripci de la xarxa hidrogrfica i la vegetaci, factors climtics, etc.

Litologia i estratigrafia Descripci dafloraments rocosos, tipus i carcters de les roques, sries estratigrfiques, variacions, edat dels materials, fssils, discordances, etc.

Fotografia area

Panormiques. Escombren el terreny de banda a banda en direcci perpendicular a lavan de lavi, cobrint un camp molt ampli en cada exposici. Tenen alt poder de resoluci.

Multibanda. Estan constitudes per una srie de cmeres adaptades i amb preses sincronitzades, a fi daconseguir informaci de la mateixa escena del terreny per mitj de diferents combinacions de pellcules i filtres.

Mapes topogrfics
Escala numrica Relaci que hi ha entre la distncia que separa dos punts en el mapa i la distncia que els separa en la realitat. Escala grfica Segment subdividit en porcions ms petites que corresponen a longituds determinades del terreny.

Un mapa s la representaci reduda i plana de la superfcie terrestre. El grau de reducci s determinat per lescala.

Planimtrics

Toponmics

Altimtrics

Les corbes de nivell ens donen una idea aproximada del relleu duna regi i de les seves caracterstiques. Per interpretar-les cal tenir en compte que:

- Tots els punts situats a la mateixa corba de nivell es troben a la mateixa altitud sobre el nivell del mar.

- Per definici, les corbes de nivell mai no es tallen entre elles.

- Si en un mapa les corbes de nivell estan molt properes entre elles, indiquen que el pendent del terreny s molt abrupte (si estan totalment juntes indiquen parets verticals, com els penya-segats). Al contrari, si les corbes de nivell estan molt separades indiquen un pendent suau (relleu pla).
- A les valls i els barrancs, les corbes de nivell adopten una disposici tpica en forma de V, amb el vrtex orientat cap al punt ms elevat.

- Una srie de corbes de nivell tancades i concntriques indiquen un cim (si el valor de la corba creix cap a linterior) o una depressi (si disminueix).

Calcular la distncia entre dos punts.

Realitzaci de perfils topogrfics

Construcci de maquetes tridimensionals.

Clcul dun itinerari sobre el mapa topogrfic

Traat de les corbes de nivell

Estudi complet del mapa.

Mapes geolgics

Configuracionals Es refereixen a la disposici espacial dels elements geolgics com resultat de processos: sls, litologia, estructura, etc.

Cronolgics Reflecteixen la disposici daquests resultats segons lescala de temps geolgics.

Dinmics Refereixen els tipus dagents, zones afectades, accions caracterstiques, etc.

Mapa geolgic bsic.

 Cronolgics. Ledat dels materials es representa mitjanant colors convencionals per a cada perode de la histria de la Terra. A vegades tamb es fan servir lletres o tonalitats diferents dun mateix color per a separar diverses poques dins dun perode. Litolgics. Les roques que afloren a la superfcie sn representades mitjanant smbols convencionals per a cada tipus de roca, que se superposen als colors; tamb poden utilitzar-se lletres addicionals. Tectnics o estructurals. Indiquen lestructura i la disposici relativa dels materials. Sutilitzen determinats smbols per a les diverses estructures. Els trets estructurals ms comuns sn: posici dels estrats; plecs i falles; concordances i discordances entre estrats.

Importncia de la geologia aplicada

Prospecci de minerals

Pedreres i roques industrials

Prospecci de petroli

Prospecci daiges subterrnie s

Geologia de les obres pbliques