PROCEDIMENTS I TEORÍA DE LA GEOGRAFÍA geo= terra / grafía=descripció

La geografia estudia la relació entre les societats humanes i el medi, localitza els fenòmens
que es produeixen com a fruit d'aquesta relació i, finalment, identifica les diferents regions
que resulten d'aquest fenòmens, així com els fluxos i nodes que les articulen.

La geografia es divideix en 3 àrees bàsiques:

-Geografia física: Estudia els elements i fenòmens naturals que donen lloc als paisatges
terrestres. Es fonamenta molt en coneixements de la geologia, biologia, meteorologia, ...
-Geografia humana: Analitza les relacions entre individus i l’entorn naturals. Es relaciona
amb la sociologia, demografia, economia, història, ...
-Geografía regional: Aplica de manera integrada la geografía física i humana a un territori
que por ser continental, estatal, local, ...

Geografia: Camps d'estudi

Geografia humana
✔ Demografia (estudi de la població) Geografia física
✔ G. Rural (estudi del camp les seves ✔ Geomorfologia (estudi del relleu)
activitats) ✔ Climatologia
✔ G. Urbana (estudi de les ciutats) ✔ Biogeografia (estudi dels éssers vius i
✔ Economia la seva distribució espacial)
✔ Geopolítica (estudi de l'organització ✔ Edafologia (estudi dels sòls
dels estats)
✔ G. Cultural (estudi de les àrees
culturals)
✔ Hidrografia (estudi del'aigua)

Geografia: De l'espai geogràfic al lloc

L’objecte d’estudi de la geografia és la superfície terrestre. Aquesta superfície els geògrafs

l’anomenen espai geogràfic.
Per tant, la ciència geogràfica s’ocupa de la distribució, extensió, difusió, localització, ... de
qualsevol element físic o humà per l’espai geogràfic. Per a concretar aquest espai, la
geografia utilitza d’altres termes, com ara:
✔ Regió: Àrea específica i singularitzada, amb un caràcter particular que pot estar donat
per una gran diversitat de factors físics o humans i d’extensió variable.
✔ Territori: Àrea on una societat concreta desenvolupa les seves activitats.
✔ Lloc: Espai viscut per les persones, un punt identificable en el territori.

Geografia: Els geògrafs

És un professional amb capacitat d’observació, relació i síntesi. Aquesta observació la pot

fer de dues maneres, directa (a través del treball de camp) i indirecta (a través de fonts com
els mapes, fotografies, etc.)

Algunes tasques:
✔ Cartografia ✔ Teledetecció ✔ Prevenció de riscos de
✔ Meteorologia ✔ Estudis d’impacte catàstrofes naturals
✔ Planificació territorial ambiental i gestió ✔ Planificació i estudi de
✔ Estudis demogràfics ambiental la localització d’activitats
✔ Urbanisme econòmiques

Geografia: La cartografia

S’encarrega de l’estudi, anàlisi i elaboració de mapes i plànols. El mapa és una

representació gràfica i proporcional de tota o una part de la superfície terrestre. Els mapes
permeten obtenir una visió del territori, faciliten l’orientació i fins i tots permeten localitzar en
precisió alguns elements. Avui en dia la utilització de mapes es fa indispensable. Ho ha fet
possible l’aparició dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), la cartografia digital
(Instamaps) o els aparells de localització (GPS).

Procediments de geografia: Les projeccions cartogràfiques

La terra té una superfície geoide, gairebé esfèrica, i per això és impossible representar-la
sobre una superfície plana
les projeccions cartogràfiques són sistemes que transformen una superfície en un pla, i que
pretenen representar la superficie terrestre amb la mínima distorsió possible.

- Projecció cilíndrica: S’obté en projectar la superfície

esfèrica de la terra sobre un cilindre secant o tangent a ella.
Els paral·lels i els meridians són
perpendiculars. Els meridians
són equidistants, per aix es
deformen en les altes latituds.
(Mercator i Perters )

- Projecció cònica: S’obté en projectar la superfície esfèrica de la terra sobre un con

tangent o secant a l’esfera. (Mapa Cònic de Lambert).
- Projecció azimutal: S’obté en projectar la superfície esfèrica sobre un pla. Poden ser
polars, equatorials o obliqües segons el pla tangent al pol, a un punt sobre l’equador
a altre punt qualsevol entre el pol i l’equador.

Procediments de geografia: Les coordenades geogràfiques

Els paral·lels són circumferències perpendiculars als meridians i tenen direcció est-oest. El
paral·lel de referència és el Equador (0o).
Els meridians són semicircumferències que van de pol a pol i tenen direcció nord-sud. El
principal és el meridià de Greenwich o (0o).

La latitud d’un punt és la distància angular que existeix entre l’equador i aquest punt. La
latitud va des de 0o (equador) fins a 90a (pols), i pot ser nord (N) o sud (S).

La longitud d’un punt és la distància angular que hi ha entre el meridià 0o (meridià de

Greenwich) a 180o (línia internacional de canvi de data) i pot ser est (E) o oest (O).

Procediments de geografia: Mapes: elements i tipologia

Elements d’un mapa:

- L’escala: és la proporció existent entre la dimensió d’un territori en la realitat i la dimensió
que li correspon al mapa. N’hi ha de 2 tipus:
L’escala numèrica: 1/200.000
L’escala Gràfica

La llegenda: es tracta del títol que té i els símbols utilitzats per representar les dades.

Tipus de mapes:
- Mapes topogràfics: que intenten proporcionar la màxima informació sobre el medi
físic: el relleu (amb corbes de nivell), els rius i mars (de color blau),etc.
- Mapes temàtics: proporcionen informació sobre un aspecte concret: polític (estats,
fronteres, ...), físic (relleus, rius,...), humà (població, etc.)

Procediments de geografia: Classificació dels mapes per la seva escala

L'escala numèrica del mapa (escala 1:1000 ex. 1 cm sobre el mapa representa 1.000 cm). I
trobem:
- Planisferis o mapamundis, que representen la totalitat de la Terra i tenen una escala
d'1:100.000.000.
- Mapes continentals, on s'hi representa un continent amb una escala que va d'1:10.000.000
a 1:1.000.000.
- Mapes estatals, estats representats amb escales d'1:500.000 a 1:200.000.
- Mapes regionals, fets a escales d'1:200.000 a 1:100.000.
- Mapes topogràfics, que representen comarques o una part d'aquestes en escales
1:100.000, 1:50.000 i 1:25.000.
- Mapes a gran escala, que serveixen per representar àrees metropolitanes o urbanes,
municipis, barris. S'utilitzen escales que van d'1:10.000 a 1:1.000.Plànols.
L'escala gràfica té una línia graduada i cada segment ens indica els metres o quilòmetres
que hi ha a la realitat.

Procediments de geografia: Mapes temàtics

- Mapa de coropletes: s’utilitza per representar dades de distinta

naturalesa associats a unitats espacials ben definides, com les
divisions de tipus administratiu o físic.
 - Mapa isopletes: Aporta informació quantitativa i reflexa la
distribució espacial d’un fenomen mitjançant varietat de colors.
Fa servir les isolínies.

- Mapa de punts: serveixen per representar dades quantitatives.

Per exemple pot ser el mapa de la població d’una regió, de els
establiments industrials, etc..
- Mapa de fluxos: serveixen per representar aquells aspectes que
requereixen de moviment, com les rutes migratòries els corrents
marins, exportacions i importacions,etc.

- De símbols proporcionals: serveixen per representar la

distribució de dades quantitatius de tipus demogràfic o econòmic.
Cada símbol del mapa ens ajuda a localitzar la dada en un punt i
dóna la informació relativa a la quantitat en aquell punt.

- Cartogrames: Esquema de la superfície que modela la seva

grandària en funció del valor estadístic que representa.

Procediments de geografia: Els plànols urbans

Els plànols urbans: serveixen per representar la morfologia d'una ciutat. En ells podem
trobar:

• La ciutat des de l’aire, on es veu el traçat dels carrers i les illes.

• Assenyala els llocs d’interès allà on es troben.
• Apareixen els topònims de carrers, barris i llocs singulars.
• Acostumen a tenir una quadrícula de referència.
• La llegenda explica com es fa servir el plànol a través de colors, símbols o números.
• Amb l’ajuda dels punts cardinals sabem en quina direcció hem d’anar.

Tipus de plànols urban

• Irregular
• Ortogonal
• Radiocènctric
• Lineal
Procediments de geografia: Com descriure un paisatge (una imatge)

Passes per analitzar un paisatge:

1. Observació 3. Anàlisi
2. Descripció 4. Interpretació

Descripció d'un paisatge:

Observació Anàlisi
Descripció Interpretació:

Procediments de geografia: Com interpretar un gràfic

Els gràfics: són tècniques de representació que relaciona conceptes amb variables
numèriques. Aquests gràfics poden representar:
Dades que mantinguin continuïtat
Dades que il·lustren tendències.

Tipus de gràfics:

-Gràfic lineal: representa dades que mantenen una continuïtat i dels que es pot deduir un
desenvolupament.
Per crear-lo fem servir un eix de coordenades cartesianes:
Eix d’abscisses (X o horitzontal), s’acostuma a posar una variable temporal.
Eix d’ordenades (Y o vertical), s’acostuma a posar els valors de la variable representada.

Interpretar un gràfic lineal:

Llegir sempre el títol per conèixer el tema que representa.
Comprovar les unitats emprades, les escales i la naturalesa de les dades.
Observar les variables màximes i mínimes per deduir una tendència general en el procés
evolutiu.
Analitzar el conjunt de les variacions de les diferents variables.
Fer un breu comentari tenint en compte el context històric i geogràfic, i explicar les causes i
els efectes de les dades aportades.

-Gràfic sectorial: representen percentatges o proporcions, i són molt útils per fer
comparatives.
Per crear-lo hem de dividir un cercle que mostri:
A cada sector una porció de l’arc de la circumferència proporcional al seu valor. (360o =
100%)
Dibuixarem, amb l’ajuda d’un transportador d’angles cadascun dels sectors.
Finalment pintarem cada sector amb un color.
 -Gràfic de barres: que representen el valor d’una variable mitjançant barres o rectangles
paral·lels dintre d’un eix de coordenades. El que es compara és l’alçada de les diferents
barres.
S’ha de tenir en compte a l’hora de fer un gràfic de barres:
Les barres poden estar col·locats de manera horitzontal o vertical.
Totes les barres estan separades a la mateixa distància i tenen sempre
la mateixa amplada, encara que la seva alçada és proporcional al seu valor.
Les barres poden ésser de mateix o de diferent color, o inclús amb un símbol.

Procediments de geografia: Els climogrames

És un gràfic que representa les temperatures mitjanes i les precipitacions totals que s’han
produït en un lloc durant els dotze mesos de l’any.
Al gràfic, s’acostuma a representar les temperatures amb una línia i les precipitacions amb
barres.
Anàlisi
Reparar en l’existència de contrastos significatius entre el mes més fred i el més càlid (AT–
Amplitud Tèrmica.
Reparar en la distribució de les pluges, si ho fan de manera regular durant tot l’any, o si es
concentren en uns mesos determinats.

Procediments de geografia: Índex estadístics

Indicadors que relacionen dos o més variables, expressades sota una raó matemàtica.
De fet, el que busca un índex estadístic és reduir grans quantitats de dades en d’altres més
manejables amb la fi d’obtenir mesures més útils i precises.

Comentar un índex estadístic:

Presentació
Anàlisi
Comentari

Procediments de geografia: La piràmide de població

És un gràfic que representa l’estructura de la població per edats i per sexes.

Consisteix en la representació d’una distribució en forma d’un doble eix de coordenades
(vertical) on es situa l’edat, i d’altre d’ordenades (horitzontal) on es situen els efectius de
població. Hi ha un eix per cada sexe: homes a l’esquerra i dones a la dreta.
Piràmide Expansiva

Piràmide Constrictiva