BLOC INTRODUCTORI (Setmana 1)

Presentació de la matèria

Orientacions generals

UNITAT 0: INTRODUCCIÓ AL CONEIXEMENT

GEOGRÀFIC
Este és un tema peculiar. Els seus dos primers apartats aporten una
important base teòrica, però a nosaltres ens va a interessar sobretot els
apartats 3 i 4 que són essencialment instrumentals. En esta mateixa categoria
hauríem d'incloure els apartats de tots els temes davall l'epígraf “Prepara la
selectivitat” –Atenció, este nom és enganyós ja que és important per a tot
l'alumnat, tant per als que pensen presentar-se al Selectiu com per als que no
contemplen realitzar eixa prova; és important per a superar el curs-.
Important: en tots els exàmens del curs hi haurà una part pràctica,
per la qual cosa els apartats 3 i 4 d'esta Unitat i els aspectes pràctics de
“Prepara la selectivitat” tenen especial transcendència

Objectius
1-Conéixer l'evolució de la ciència geogràfica
2-Conéixer el concepte d'espai geogràfic
3-Treballar amb escales
4-Elaborar i interpretar correctament diversos instruments de treball geogràfic,
com les gràfiques, els mapes i les estadístiques.
5-Poder passar d'un registre estadístic a una representació gràfica o a un mapa
determinats fenòmens geogràfics.

Continguts
1.- Evolució històrica i situació actual del coneixement geogràfic
2.- L'objecte de la Geografia: l'espai geogràfic
3.- Els procediments geogràfics. L'escala
4.- Pautes per al comentari de fonts geogràfiques
4.1 Comentari de mapes
4.2 Comentari de gràfics
4.3 Comentari de taules
NOTES, DOCUMENTACIÓ I ESQUEMES

TÈCNIQUES DE REPRESENTACIÓ GEOGRÀFICA

L'escala, les gràfiques i els mapes són elements molt importants per a la
representació dels fenòmens geogràfics. Encara que estos termes han de
resultar familiars als alumnes per haver-los utilitzat en cursos anteriors, no
sobra insistir sobre ells, tant en el que es diu en el llibre de text, com en les
línies que seguixen a continuació.
S'ha de prestar atenció a l'apartat 2.2. L'escala en la pàgina 16 del llibre
de text.
LES GRÀFIQUES
Les gràfiques més utilitzades solen ser les lineals, les de barres i les
circulars o de sectors.
Les gràfiques lineals se solen utilitzar per a observar com evoluciona
un determinat fenomen al llarg d'un període de temps. En les ordenades (eix
vertical) s'indiquen els valors del dit fenomen o activitat i en les abscisses (eix
horitzontal) se sol situar la cronologia. És una gràfica de “doble entrada”, en la
que els valors de les ordenades i abscisses definixen punts que seran units per
una corba.
Una variant d'estes gràfiques és la gràfica semilogarítmica que servix per a
poder comparar en la mateixa gràfica, valors molt grans i altres molt més
xicotets.
Les gràfiques lineals poden elaborar-se amb un sol component o amb diversos
(en este cas haurem de distingir amb distints colors o traços els diversos
components)
EXEMPLE:
Evolució del sector primari (en %) sobre el total de la població activa.

1900 : 66 % 1920 : 57 % 1940 : 50 % 1960 : 40 % 1981 : 16 % 2001 : 6 %

70
60
50
40
30
20
10
0
1900 1920 1940 1960 1981 2001
 Hem de tindre en compte en la gràfica anterior que els espais
cronològics de la base siguen proporcionals, en cas contrari podria desvirtuar-
se la gràfica.

En les gràfiques de barres, les abscisses (horitzontal) poden referir-se

a la cronologia, com les lineals, o a altres fenòmens (distints països, distints
productes).
Poden estar formades per barres simples o per agrupacions de barres.
Les mateixes barres poden tindre un valor únic o estar formades per diversos
components.
EXEMPLE: Evolució del moviment de mercaderies-en milions de Tm- en els
ports d'Algesires, Barcelona i València entre 2000 i 2008

80
70
60
50 Algeciras
40
Barcelona
30
Valencia
20
10
0
2000 2004 2008

Les gràfiques circulars, també anomenades de sectors, s'utilitzen per

a representar la importància de diversos components sobre un total. Per
exemple: PIB corresponent a cada sector productiu; o grups d'edats (jóvens,
adults i vells) sobre el total de la població.
Les dades es poden donar en quantitats absolutes o en tants per cent. Ara bé,
com hem de representar un cercle, hem de realitzar l'operació següent:

Quantitat d'un component és a la suma dels components, com a X és a 360

(que són els graus del cercle) o siga, una simple regla de tres.
En el cas d'utilitzar percentatges, la proporció seria la següent:
Percentatge d'un component és a 100 (la totalitat), com a X és a 360.
En estos casos, X serà el sector circular expressat en graus que correspondrà
a cada component.
EXEMPLE:
Elabora un gràfic circular amb la població de cada una de les províncies
valencianes a 1 de gener de 2007.
Província d'Alacant: 1.825.264 hab. 37 % del total
Província de Castelló: 573.282 “ 12 % “
Província de València: 2.486.483 “ 51 % “
Total C. Valenciana: 4.885.029 100 % ”
Operarem així:

Província d'Alacant.
1.825.264 (el seu número d'hab.) és a 4.885.029 (número d'hab.
Comunitat),
com a X és a 360.
O siga, 1.825.264 multiplicat per 360 i dividit per 4.885.029.
Resultat: 134'5 ° , que traçarem utilitzant el cercle graduat.

De la mateixa manera farem amb les altres províncies.

Si ens hagueren facilitat només els percentatges, operaríem de la manera

següent:

Província d'Alacant.

37 (percentatge corresponent a Alacant) és a 100 (la totalitat de la

Comunitat), com a X és a 360.
O siga, 37 multiplicat per 360 i dividit per 100.
Resultat: 134'5 °, que traçarem utilitzant el cercle graduat.

De la mateixa manera operarem amb les altres províncies.

EXEMPLE RESOLT:

Població de la C. Valenciana (2007)

Alacant

Castelló

València

ELS MAPES
A causa de la seua importància en Geografia i per la seua utilitat pràctica
a l'hora dels exàmens, fa falta reforçar la pràctica d'elaboració de mapes.
Destacarem els mapes de diagrames i, sobretot, de coropletes.
Els mapes de coropletes són molt utilitzats per a representar tant
fenòmens físics com, sobretot, humans. Així:
-densitat de població per províncies, comunitats autònomes, estats.
-produccions de qualsevol tipus de béns.
-abundància o carència de distints serveis.
-riquesa en aigües per confederacions hidrogràfiques.
-i un llarg etcètera.
Es recomana l’ús de trames que aniran de més compacta a més buida
d'acord amb la intensitat del fenomen que estiguem representant.
En cas d’utilitzar color, usarem colors de la mateixa gamma –mai colors
distints sense major criteri-; el més intens representarà els nivells més elevats i
progressivament farem ús dels més diluïts conforme els nivells d'allò que
estiguem representant vagen disminuint.
 De tres a cinc trames o tonalitats de color són quasi sempre suficients
per a transmetre als ulls del lector el fenomen que volem representar. Fixem-
nos en l’exemple de la pàgina següent.

EXEMPLE:

Elabora un mapa de coropletes amb les taxes de natalitat (en ‰) per CCAA.

2006 2006

Total Nacional 10'96 C. Valenciana 11'24

Andalusia 12'14 Extremadura 9'43

Aragó 9'70 Galícia 7'86

Astúries 7'18 Madrid 12'01

I. Balears 11'70 Múrcia 13'39

Canàries 10'48 Navarra 11'07

Cantàbria 9'33 Euskadi 9'46

Castella i Lleó 7'97 La Rioja 10'12

Castella-La 10'68 Ceuta 14'55

Manxa

Catalunya 11'76 Melilla 16'74

EXEMPLE RESOLT:
Taxa de natalitat a Espanya (2006)

Els mapes amb diagrames també són una altra forma de representar
diverses activitats geogràfiques; podria ser el tràfic en ports o aeroports, o la
població de les distintes comunitats autònomes. Es poden utilitzar gràfics de
barres o gràfics circulars o de sectors.

EXEMPLE:

Elabora un mapa amb diagrames per a representar els principals ports

espanyols.

Transport marítim (mercaderies) en 2007. (en milions de Tm)

Algesires 74'5 Las Palmas 26'7
València 53'6 Cartagena 24'-
Barcelona 51'4 Huelva 21'9
Bilbao 40'- Gijón 20'8
Tarragona 36'1
EXERCICI RESOLT:

Transport marítim en 2007 (mercaderies)

Milions de Tm