PROPOSTA INDEX octubre 2020

0. PRESENTACIÓ. Aquí han d’anar els textos de les autoritats del COAIB i Eivissa i altres
autoritats (això ho heu de determinar vosaltres) que presentin el treball, així com del director
de l’ETSAV

L’objectiu d’aquest apartat és presentar les intencions del COAIB Eivissa al proposar aquest
treball a l’Escola d’Arquitectura del Vallès -i, en concret, al MISMeC- així com una valoració dels
resultats i de la seva utilitat pel futur. Tota la qüestió de la necessitat d’estar presents en un
debat tant necessari com és fer front al repte de la sostenibilitat i les seves repercussions
territorials, que se’n desprèn pel futur i quines accions creu el COAIB que ha d’emprendre -o
sigui, per a què ha de servir el treball- és el que cal deixar clar aquí.

1. INTRODUCCIÓ. On des del MISMeC presentarem la mirada que proposa el màster i el

desenvolupament del treball.

L’objectiu d’aquest apartat és oferir la visió que té el MISMeC i que hem plantejat sobre la illa.
Entendre què mirem, com ho mirem i perquè. I, des d’aquí, com hem plantejat la setmana de
treball, quins temes hem tocat i com ho reflectirem en els capítols posteriors. També s’explica
aquí el funcionament del seminari que es va fer a la seu de la Delegació d’Eivissa del COAIB i la
participació dels agents locals en els debats, i com recollirem la seva aportació en la resta de la
publicació.

2. SOSTENIBILITAT I TERRITORI. La gestió del territori en el model tradicional. El trencament

amb el nou model industrial i l’exigència de sostenibilitat. La relació amb la ciutat i el territori.
El territori eivissenc i la seva evolució i situació actual. Oportunitats. El Pla de Millores del segle
XVIII

Aquest capítol pretén mostrar una visió de la sostenibilitat des del territori -més encara, en un
territori illenc- per tal de tenir les claus que el canvi de model productiu vers el model
industrial té grans repercussions, i com la sostenibilitat exigeix una re-territorialització. També
entendre que cal una reinterpretació com la que, en el seu moment, va suposar el Pla de
Millores.

3. ENERGIA. La doble crisi de l’energia: el ‘pic oil’ i el canvi climàtic. L’afectació a curt i llarg
termini. La necessitat del canvi de model i les restriccions que hi ha. La situació actual a Eivissa:
els punts crítics. Les opcions sostenibilistes.

La intenció d’aquest capítol és prendre un vector determinant en el canvi a la sostenibilitat,

com és l’energia, mostrar les crisis a les que ens sotmet i analitzar els canvis que necessitem,
fent especial incidència en l’edificació. Amb l’ajut de les ponències locals, fer un balanç de
riscos i oportunitats i el seu lligam amb el sector de l’edificació

4. AIGUA. Què és l’aigua i la seva significació en la sostenibilitat. Aigua i energia. Les diferents
aigües i les seves crisis en el moment actual. Les aigües d’Eivissa: model i problemes. Opcions
sostenibilistes.

El que es pretén en aquest capítol és resseguir un altre vector fonamental per la sostenibilitat.
Des de la seva interpretació a la llum de la seva significació ambiental i social, fins a l’avaluació
-crítica- de la situació a Eivissa i de les solucions que es plantegen actualment, enfrontades a la
sostenibilitat
5. PATRIMONI. El patrimoni com a recurs conceptual de gran interès per fer front al repte de la
sostenibilitat. La lectura d’un ‘nou’ patrimoni, de la necessitat de construir una visió
patrimonial que aporti la utilitat precisa per fer-ho. Els murs de paredat de la illa com element
de gestió territorial.

L’interès d’aquest capítol és mostrar la lectura dels elements patrimonials com un recurs nou
que ens obliga a descobrir noves lectures patrimonials. Sobre la tesi d’Stefano Cortellaro,
s’apunta una lectura global dels sistemes de murs de paredat com a un element d’aquest ‘nou’
patrimoni que permet reconèixer les seves funcionalitats territorials, davant de la gestió
hídrica, agrícola o d’assentaments.

6. PAISATGE. Abans de la setmana de debats, es va demanar als col·legiats -i, en general, a

tothom- que enviés fotografies de coses que entenien que enlletgien el territori. Reinterpretant
el ‘feísmo’ gallec, li vam anomenar ‘brutorisme’, i ho vam tractar com un dels temes
fonamentals de les jornades: la percepció social del territori, això és, el paisatge.

Vam classificar les fotografies remeses en funció d’una interpretació temàtica que pretenia
abordar els problemes que el paisatge illenc presentava. Se’n va fer una exposició al Col·legi,
que recuperarem en aquest apartat.

7. CONCLUSIONS. Es tractarà de fer una reflexió final que reculli i ordeni el que s’ha anat
participant en els capítols anteriors. Una reflexió que miri cap endavant i mostri les
oportunitats d’acció que hi ha des de l’òptica del MISMeC.

Són 8 apartats que ens conduiran, amb el material gràfic, entre les 80 i les 100 pàgines. Hi
hauran parts de discurs general i parts específiques dedicades a l’illa, que haurem de destil·lar
de les intervencions dels actors locals sense reproduir-les (a menys que cerquem la seva firma
o co-signatura en els articles que fem)

La idea és tenir-lo acabat per febrer, incloent definir un primer esquema de disseny per a que
el resultat no obligui a un esforç d’edició addicional molt gran.