L E S E S C A L E S D E L PA I S AT G E

Guia docent dels cursos de paisatge a la ETSAB Teaching guide of ETSAB landscape courses
Grau de Paisatgisme, UPC 2021 - 2022 Degree in Landscape Architecture, UPC 2021 - 2022
L E S E S C A L E S D E L PA I S AT G E
Guia docent dels cursos de paisatge a la ETSAB, 2021 - 2022
Grau de Paisatgisme, UPC
Edició: Stefano Cortellaro
amb: Marina Cervera, Jordi Bellmunt, Álvaro Cuellar, Anna Gutierrez, Robert de Paauw,
Catalina Salvà, Joan Batlle, Javier Zaldivar, Sergi Carulla, Victoria Fiol, Mar Pérez, Albert
Valero, Ferran Sagarra, Marta Bayona, Quim Rossell, Henri Bava, Francesc Peremiquel,
Julián Galindo, Miriam García, Sara Mas.
Disseny: Judit Morreres

Copyright:
Treballs: els seus autors
Textos i imatges: els seus autors
Imatges interiors i en coberta: José García Navas
Revisió lingüística: Servei de Llengües i Terminologia de la UPC
DL B 16026-2023
ISBN paper: 978-84-19184-95-5
ISBN digital: 978-84-19184-96-2
DOI: 10.5821/ebook-9788419184962

Col·lecció: Apunts DUTP

Idea original de la col·lecció: Eulàlia Gómez i Maria Rubert

6 PRÒLEG
Agustí Serra

8 EL FUTUR DEL PAISATGISME

Marina Cervera, Jordi Bellmunt

14 PLA D’ESTUDIS
Grau Paisatge ETSAB

17 PRIMER ANY
Taller Projectes I
Álvaro Cuellar, Anna Gutiérrez

Taller Projectes II
Robert de Paauw

51 SEGON ANY
Taller Projectes III
Sergi Carulla, Victoria Fiol, Manel Sangenís

Taller Projectes IV
Sergi Carulla, Victoria Fiol, Eduardo Cadaval

Construcció II
Mar Pérez, Albert Valero

Urbanisme i paisatge I
Ferran Sagarra, Marta Bayona

95 TERCER ANY
Complements paisatgístics des de la construcció
Catalina Salvà, Joan Batlle, Javier Zaldivar

Taller Projectes V
Stefano Cortellaro

Taller Projectes VI
Marina Cervera, Henri Bava, Quim Rosell

Construcció III
Mar Pérez, Francesc Peremiquel

Urbanisme i paisatge II
Julián Galindo

Legislació i paisatge
Miriam García García, Sara Mas Ibañez

102 QUART ANY

Formes del paisatge rural
Stefano Cortellaro

108 LES ESCALES DEL PAISATGE

Stefano Cortellaro
PRÒLEG
Agustí Serra Monté
Director General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura
Departament de Territori. Generalitat de Catalunya
El territori on vivim és repositori d’un
munt de capes d’històries que han
anat esdevenint al llarg del temps.
Transformacions que han modelat
l’entorn. Tot i que sovint tenim la
sensació d’estaticisme perquè veiem
unes estructures aparentment fixes
i úniques (moltes capes anteriors
poden estar esborrades), l’entorn
que percebem en realitat és dinàmic.
És allò que és ara, però en aquests
mateixos moments està en procés de
canvi o potser aquest s’està larvant,
i per tant això que és ara només és
una part del que serà més endavant.
Els canvis poden venir per l’acció dels
seus habitants, per la inèrcia del dia a
dia de la societat, o poden deure’s a
forces de caire global. Una acció que
pot ser tant dirigida com espontània,
lenta o ràpida. Així mateix, l’escala
d’aquest canvi pot ser territorial,
urbana o micro. En tot cas, d’una
manera o altra el paisatge està
en moviment, perceptiblement o
imperceptible.
No estem enfront dels paisatges,
estem en i entre aquests, els afectem
i en som afectats, d’aquí ve que sigui
fonamental atendre’ls.
En aquest sentit, els cursos de
l’ETSAB primer de tot ens recorden
que el paisatge té una entitat pròpia
que precisa d’una mirada específica,
i a partir d’aquí ofereixen eines per
analitzar-lo i proposar-hi aleshores
transformacions, millores o solucions.
En un moment en què les fronteres
entre espais són difuses (on acaba la
ciutat i on comença la ruralitat?), on
les dinàmiques territorials cada dia
generen i col·loquen nous artefactes
en el sòl i descobreixen nous usos
abans no pensats, el conflicte i
l’aparició de contradiccions són
habituals. Som una societat dinàmica,
i això pot provocar estrès sobre els
espais que habitem. Però també som
capaços d’impulsar noves visions i
nous paradigmes que aborden reptes
transcendentals en el futur del planeta
(el canvi climàtic) i la qualitat de vida
dels seus habitants (un exemple seria
la penetració de la infraestructura
verda dins dels teixits urbans).
Abordar aquestes qüestions des
del vessant del paisatgisme permet
acostar-se i enfrontar-se als problemes
amb una visió prou àmplia com per
facilitar el sorgiment de propostes
que assumeixin la complexitat des
de l’inici i per tant, que sàpiguen
identificar usos, formes i pràctiques
variats per donar resultats reeixits. Es
tracta d’entendre que la perspectiva
del paisatgisme és una manera
d’aproximar-se útil a les qüestions que
afecten el nostre entorn físic.
Per tant, és necessari que des de
les institucions universitàries es pugui
donar una formació que doni resposta
a aquests reptes, de forma que
tinguem cada cop més professionals
amb aquesta especialització que els
permet efectuar una aproximació
integradora a l’actuació sobre
qualsevol de les configuracions que
pren la relació entre humans i medi.
The territory in which we live is
a repository of many historical
layers that have built up over time.
Transformations that have shaped the
environment. Although we often have
the feeling that it is static because we
see seemingly fixed, unique structures
(as many previous layers may be
erased), the environment that we
perceive is in fact dynamic. It is what
it is now, but at the same time it is in
a process of change or perhaps this
change is germinating. Therefore,
what the landscape is now is just a
part of what it will be in the future.
Changes could be brought about
by the action of the inhabitants, the
inertia of society’s daily life or forces
of a global nature. This action could
be guided or spontaneous, slow or
fast. The scale of change could be
territorial, urban or micro. In any case,
one way or another, the landscape is
in motion, perceptibly or imperceptibly.
We are not faced with landscapes,
we are in and among them, we affect
them and they affect us, which is why
it is essential to address them.
In this respect, ETSAB courses first
remind us that the landscape is an
entity in itself that requires a specific
approach. Then, they offer tools to
analyse the landscape and propose
transformations, improvements and
solutions for it.
At a time when the boundaries
between spaces are blurred (where
does the city end and the rural area
begins), when territorial dynamics
generate and put new artefacts on the
ground every day and new uses are
discovered that were not considered
before, conflict and the emergence of
contradictions are common. We are a
dynamic society, and this can cause
stress in the spaces that we inhabit.
But we are also capable of promoting
new visions and new paradigms that
address the momentous challenges
for the future of the planet (climate
change) and the quality of life of its
inhabitants (one example would be
the penetration of green infrastructure
into the urban fabric). Addressing
these issues from the perspective of
landscape architecture enables us
to consider and face problems with
a broad enough vision to facilitate
the emergence of proposals that
tackle complexity from the outset
and therefore can identify diverse
uses, forms and practices to produce
successful results. The aim is to
understand that the landscape
architecture perspective is a useful
way to approach questions
that affect our physical environment.
University institutions need to be
able to provide training that responds
to these challenges. In this way, we
will have an increasing number of
professionals in this field who can
take a comprehensive approach
to act on any configuration of the
relationship between humans and the
environment.
7
EL FUTUR DEL PAISATGISME
Marina Cervera, Jordi Bellmunt
L’any 1998 va marcar una inflexió en
la nostra cultura del Paisatge. Aquell
any s’engega- ven dos projectes
essencials liderats per la professora
Rosa Barba i el seu equip dins del
Departament d’Urbanisme i ordenació
del territori (DUOT - UPC) i impulsats
des de la direcció de l’Escola tècnica
superior d’Arquitectura de Barcelona
(ETSAB-UPC): La Biennal Europea de
Paisatge i el Graduat de Paisatgisme
de la UPC.
Tot naixia de l’evolució del
programa Màster d’Arquitectura del
Paisatge de la Universitat Politècnica
de Catalunya engegat com a
Programa de Postgrau des de l’ETSAB
l’any 1983 sota la direcció i el saber
del professor Manuel Ribas Piera.
Des de la assumpció del Màster per
part de la Rosa Barba el Paisatgisme
a Barcelona com a docència rep
un fort impuls, acompanyant un
desenvolupament professional
fortíssim en les qüestions relacionades
amb l’espai públic i les infraestructures
verdes. Tant el Graduat Superior en
Paisatgisme, que fou el primer pas
per a la consecució de l’objectiu
de crear una carrera completa de
paisatgisme a la Universitat, com la
Biennal de Paisatge de Barcelona,
aparador d’una disciplina en un
moment en que no era senzill assumir
que una Universitat preponderantment
tècnica proposés un ensenyament tan
polièdric, tenen un paper essencial en
la història del Paisatgisme barcelonès.
La estreta col·laboració amb el Col·legi
Oficial d’Arquitectes de Catalunya
i les Administracions públiques fou
definitiva. Ambdues iniciatives, volien
contribuir a la consolidació de la
disciplina al nostre país emmirallant-se
en la solidesa del món del paisatge al
nord d’Europa. La Rosa Barba llavors
directora del Màster d’Arquitectura
del Paisatge de la ETSAB, havia
treballat, viatjat i conceptualitzat en
els anys immediatament anteriors,
com importar coneixement de les més
prestigioses escoles específiques
(GSD de Harvard, ENSP Versailles,
Wageningen als Països Baixos o
ESALA a Edimburg) i a la vegada
estrategitzant com difondre
els valors dels professionals de
més renom per tal de fer germinar
una mirada informada i pròpia del
paisatgisme a Barcelona.
Els coneixements, metodologies,
projectes i autors d’aquella exploració,
acabaran cristal·litzant en un dels
dos instruments proposats: la
Biennal per la comunicació de
les millors pràctiques d’una nova
manera de fer i el graduat, amb una
renovació docent fruit d’una pionera
interdisciplinarietat entre l’Escola
d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB),
l’Escola d’Agricultura (ESAB), i la
participació d’altres com l’Escola
de Camins Canal i Ports de la UPC,
la Facultat de Biologia de la UB o
la incorporació a la docència de
professionals de renom. (Bet Figueras,
Enric Satué, o Alfred Fernàndez de
la Reguera, entre d’altres). Amb els
temps, els dos projectes han mutat
però es pot reconèixer que d’alguna
manera ambdós han persistit,
gràcies a la inèrcia del lideratge de
The year 1998 marked a turning point
in our landscape culture. In this year,
two essential projects led by Professor
Rosa Barba and her team were
launched within the Department of
Urban and Regional Planning (DUOT
- UPC) and promoted by the direction
of the School of Architecture of
Barcelona (ETSAB-UPC). These were
the European Biennial of Landscape
and the Graduate of Landscape
Architecture of the UPC.
All of this emerged from
the evolution of the Master of
Landscape Architecture programme
at the Universitat Politécnica de
Catalunya, which was launched as
a postgraduate programme by the
ETSAB in 1983 under the direction
of Professor Manuel Ribas Piera
and drew on his knowledge. The
incorporation of Rosa Barba gave
a strong impetus to the teaching of
Landscape Architecture in Barcelona,
accompanying strong professional
development in issues related to
public space and infrastructures.
The Graduate Degree in Landscape
Architecture was the first step towards
achieving the objective of creating
a complete degree in landscape
architecture at the University, and
the Barcelona Biennial of Landscape
Architecture was a showcase for a
discipline at a time when it was not
easy to assume that a predominantly
technical University would propose
such multifaceted teaching. Both
of these initiatives played a role in
the creation of a complete degree
in landscape architecture at the
University. Both initiatives were
designed to contribute to the
consolidation of the discipline in our
country and looked to the strength
of the landscape world in northern
Europe. In the immediately preceding
years, Rosa Barba, then director of
the master’s degree in Landscape
Architecture of the ETSAB, had
worked, travelled and conceptualized
how to import knowledge from the
most prestigious specific schools
(GSD of Harvard University, schools
in the Netherlands and ESALA in
Edinburgh). At the same time, she
sought a strategy to spread the values
of the most renowned professionals
and introduce an informed approach
to landscaping in Barcelona.
The knowledge, methodologies,
projects and authors of that
exploration culminated in the two
proposed instruments: the Biennial
to communicate best practices in
the new way of doing landscape
architecture, and the graduate
degree with its updated teaching
methods. The degree was the
result of pioneering interdisciplinary
coordination between the School of
Architecture of Barcelona (ETSAB),
the School of Agriculture (ESAB), and
the participation of others such as
the UPC School of Civil Engineering
and Ports, the UB Faculty of Biology
and the incorporation of renowned
professionals into the teaching (such
as Bet Figueras, Enric Satué and
Alfred Fernàndez de la Reguera).
Over the years, the two projects
have mutated. However, in some
9
la Rosa fins el 2001 però també a la
insistència del seu equip de docents
i estudiants del Màster d’Arquitectura
de Paisatge (R. Masalles, J. Sardà, E.
Batlle, J. Bellmunt, A. Zahonero, M.
Goula etc...) després de processos
de consolidació divergents, gràcies a
la seva essència visionària.(Veure els
articles: Bellmunt, J. ”El Paisajismo
en Barcelona” Jardines insurgentes.
Arquitemas 2002 i Bellmunt, J. “El
Paisajismo desde el Norte de España”
España Norte. (PAISEADOS 2009)
Per un costat Biennal del Paisatge
ha anat reinventant-se periòdicament,
fent un salt a la internacionalitat però
mantenint el pols de fins a 23 anys
de cites bianuals amb els millors
projectes de paisatge d’arreu i els
millors professionals de l’actualitat.
La capacitat de convocatòria entre
els paisatgistes de tot el mon, ha
permès a Barcelona mantenir una
centralitat inventada, deutora de la
il·lusió primerenca per saber i per
conèixer que era el paisatge arreu
i renovada per incessant voluntat
de aprendre, innovar i compartir les
millors pràctiques entre la comunitat
d’estudiants, professionals, tècnics
i estudiosos que s’hi congreguen.
(veure els deu catàlegs publicats fins
ara de la Biennal 2000-2022).
Per l’altre costat, la vida del primer
Graduat de Paisatgisme, que va
ser el primer títol propi de la UPC
oferint estudis específics a l’estat ha
estat mes atzarosa. El Graduat és
l’antecessor evident de l’actual Grau
de Paisatgisme (ETSAB+EEABB),
però el camí de l’un a l’altre ha
estat complex i a voltes inesperat.
El Graduat en si, com a segon cicle
de 4 anys ) dels qual 3 cursos i un
Projecte final de carrera) va tenir
una vida útil curta, del 1999 al 2004.
Tanmateix, en ell s’experimenta la
interdisciplinarietat de professors de
diferents departaments i universitats,
així com la integració d’estudiants
amb una carrera anterior o un primer
cicle en disciplines tant diverses com
arquitectura, enginyeria, ecologia o
medi ambient. La seva extinció va
ser forçada per l’entrada en vigor de
Bolonya, que re formulava la oferta
docent, obligant a la conversió del
graduat en un Màster de 2 anys
i 120 crèdits anomenat primer
Màster Universitari en Paisatgisme
(actualment MBLandArch) i que feia
oficial i públic el seu ensenyament.
Tanmateix, l’equip de la Rosa Barba,
no abandona el projecte original i
treballa amb companys de viatge
del primer graduat (X. Martínez-
Farré, X. Fàbregas o J. Carreras)
per reivindicar la importància d’una
docència específica a nivell de grau
(i no d’especialització de màster) de
paisatgisme a l’estat.
El camí llarg i dedicat però,
fructifica deu anys més tard, amb
l’aprovació del Pla d’Estudis del Grau
de Paisatgisme l’any 2018 i l’inici del
projecte conjunt entre les escoles
ETSAB i EEABB des del curs 2019-
2020. Una mirada retrospectiva ens
ajuda a entendre millor els valors
històrics i d’innovació d’aquest
projecte compartit entre diferents
disciplines, entre diverses generacions
que hibrida escoles i departaments
en un mirada complexa que centra
l’interès en la intervenció projectual
del paisatge.
Es ara, després d’un llarg camí
d’il·lusió, rigor, professionalitat i
tossuderia, no exempt d’entre-
bancs, quan ens sentim amb la força
d’afirmar que s’ha creat futur. Al mon, i
mes localment, al sud d’Europa, sense
tradició paisatgística com a disciplina
consolidada però amb un treball
madur i constant sobre els nostres
territoris es araquan més es necessita
way both have persisted through the
impetus of Rosa’s leadership until
2001 and the insistence of her team of
teachers and students of the master’s
degree of Landscape Architecture
(R. Masalles, J. Sardà, E. Alcalde, J.
Bellmunt, A. Zahonero, M. Goula and
others) after divergent consolidation
processes, due to their visionary
essence (see the articles: Bellmunt, J.
“El Paisajismo en Barcelona” Jardines
insurgentes. Arquitemas 2002 and
Bellmunt, J. “El Paisajismo desde
el Norte de España” España Norte.
PAISEADOS 2009).
The Biennial of Landscape has
reinvented itself periodically. It has
made the leap to internationality
and maintains the pulse of up to 23
years of biannual meetings with the
best landscape designs worldwide
and the best professionals of today.
The capacity to attract landscape
designers from all over the world has
allowed Barcelona to maintain an
invented centrality, indebted to early
enthusiasm to gain knowledge of the
landscape everywhere and renewed
by an incessant desire to learn,
innovate and share best practices
among the community of students,
professionals, technicians and
scholars who congregate (see the ten
Biennial catalogues published to date,
from 2000 to 2022).
The life of the first Graduate of
Landscape Architecture, which
was the first UPC degree to offer
specific landscape studies in the
Spanish state, has been eventful. The
Graduate is the obvious predecessor
of the current Degree in Landscape
Architecture (ETSAB + EEABB), but
the path from one to the other was
complex and sometimes unexpected.
The Graduate itself, as a second cycle
of 4 years (3 academic years and a
final project) had a short lifespan, from
1999 to 2004. Even so, it promoted
the interdisciplinary of professors
from different departments and
universities, and the integration of
students with a previous career or a
first cycle in disciplines as diverse as
architecture, engineering, ecology or
the environment. Its extinction was
forced by the Bologna Process, which
reformulated the teaching offer. The
Graduate had to be converted into a
master’s degree of 2 years and 120
credits, called the master’s degree
in Landscape Architecture (currently
MBLandArch). This made the teaching
of landscape architecture official and
public. However, the Rosa Barba team
did not abandon the original project
and worked with fellow travellers from
the first graduate degree (X. Martínez-
Farré, X. Fàbregas and J. Carreras)
to reinforce the importance of specific
teaching at degree level (rather than
master’s degree specialization) of
landscape architecture in the Spanish
state.
The long, dedicated path came
to fruition ten years later, with the
approval of the curriculum of the
Degree in Landscape Architecture in
2018 and the start of the joint project
between the ETSAB and EEABB
schools from the 2019-2020 academic
year. A retrospective view helps us to
better understand the historical and
innovative value of this shared project
between disciplines and generations
that hybridized schools and
departments in a complex approach
that focused on design intervention
on the landscape. It is only now, after
a long journey of enthusiasm, rigor,
professionalism and stubbornness,
which was not without its difficulties,
that we feel strong enough to affirm
that the future of the degree has been
assured.
Southern Europe, which has no
11
de gent preparada per afrontar els
nous reptes que van lligats a noves
disciplines que imperativament han
d’esser enteses des d’una comunió
d’òptiques i sabers. El Paisatgisme es
l’eina ideal per encarar els problemes
contemporanis dels nostres territoris,
com la transformació de les ciutats,
la depredació del paisatge pel
turisme massiu, la implementació de
la producció de les noves energies
netes, una agricultura necessària
però en dubte, l’estalvi de l’aigua, la
gestió positiva de la biodiversitat o els
efectes immediats del canvi climàtic
sobre tants i tants paisatges.
Els nostres paisatges estan en
risc, l’anàlisi de les problemàtiques
territorials son complexes i poc lineals.
Es el moment de les lectures
transversals i dels canvis escalars
en l’aproximació al coneixement de
la realitat en evolució. Les respostes
a les noves preguntes, als nous
problemes, no poden ser tòpiques, i
el paisatgisme no pot confondre’s en
la seva funció de somniar un avenir
millor. El Paisatgisme que s’ensenya
a la Universitat Politècnica no es
pactista, ni només defensiu, en canvi
es essencialment propositiu i per tant
savi, estratègic i valent.
tradition of landscape architecture as
a consolidated discipline but where
there is mature, consistent work on
our territories is now where we most
need people prepared to face the
challenges that are linked to new
disciplines that must be understood
from a combination of optics and
knowledge. Landscape architecture is
the ideal tool to face the contemporary
problems of our territories, such
as the transformation of cities, the
depredation of the landscape by mass
tourism, the implementation of new
clean energy production, necessary
but questionable agriculture, water
saving, the positive management
of biodiversity or the immediate
effects of climate change on so many
landscapes.
Our landscapes are at risk and the
analysis of territorial issues is complex
and non-linear. It is time for cross-
cutting readings and scalar changes
in the approach to knowledge of the
evolving reality. The answers to new
questions and new problems cannot
be topical and landscape architecture
cannot be confused in its function
of dreaming of a better future. The
Landscape Architecture taught at
the UPC is not passive or merely
defensive. It is essentially proactive
and therefore wise, strategic and
courageous.

13
PLA D'ESTUDIS GRAU DE PAISATGISME UPC

PRIMER QUADRIMESTRE
Coneixement i Aplicació de Plantes (EEABB)
Dibuix I (EEABB)
Història i Teoria I (EEABB)
Matemàtiques (EEABB)
Taller de Projectes I (ETSAB)

SEGON QUADRIMESTRE
Biologia Vegetal (ETSAB)
Dibuix II (EEABB)
Física (EEABB)
Història i Teoria II (EEABB)
Taller de Projectes II (ETSAB)

TERCER QUADRIMESTRE
Ciències de la Terra (ETSAB)
Dibuix III (EEABB)
Història i Teoria III (EEABB)
Taller de Projectes III (ETSAB)

QUART QUADRIMESTRE
Construcció I (EEABB)
Ecologia (EEABB)
Taller de Projectes IV (ETSAB)
Urbanisme i Paisatge I (ETSAB)
CINQUÈ QUADRIMESTRE
Complements Paisatgístics des de la Construcció (ETSAB)
Complements Paisatgístics des de la Vegetació (EEABB)
Construcció II (ETSAB)
Gestió i Restauració del Paisatge (EEABB)
Taller de Projectes V (ETSAB)
Urbanisme i Paisatge II (ETSAB)

SISÈ QUADRIMESTRE
Construcció III (ETSAB)
Implantació d'Espais Verds (EEABB)
Legislació i Normativa del Paisatge (ETSAB)
Taller de Projectes VI (ETSAB)

SETÈ QUADRIMESTRE
Anàlisi del Cicle de Vida de Productes i Processos (EEABB)
Emprenedoria Agroalimentària (EEABB)
Les Formes del Paisatge Rural (ETSAB)
Urbanisme i Ecologia. Conceptes, Estratègies i Projectes (EEABB)
Pràctiques externes
Pràctiques externes

VUITÈ QUADRIMESTRE
Multiplicació i Viverisme (EEABB)
Treball de Fi de Grau (EEABB i ETSAB)
Taller Projectes I
Álvaro Cuellar, Anna Gutiérrez

Taller Projectes II
Robert de Paauw, Miriam García

17
PROFESSORS
Álvaro Cuellar, Anna Gutiérrez

ESTUDIANTS
Aleix Aymerich Oliver, Francisco Xavier Beltrán
Vallejo, María de los Ángeles Castilla Martín, Manuel
Castro San Pedro, Gerard Codina Martínez, Laia
Estradera Mateu, Ariadna Garriga Ballarín, June
Gorrochategui Gonzalez de Mendibil, Kyla Mari
Guleng Anenias, Jordi Haro i Comas, Mario Horti-
güela Marqués, Hongxiang Lin Chen, Ricard Lizondo
Pérez, Isabel Moreno Palos, Karima Moussaoui Kas-
mi, Luna Ai Oses Zrncic, Cristina Pellise De Urquiza,
Enric Poyo Cejudo, Marta Ros Permanyer, María
Sánchez Cantos, Yike Tian, Ivo Turull Sorensen,
Maria Lourdes Vallet Palau, Jan Verdaguer Oliana,
Noemi Almena García, Adrià Amade Brossa, Oriol
Aviñó Giralt, Mulin Bai, Marcel Blanes Madriles, Àxel
Cancio Martínez, Jofre Cortal Corominas, Vincent
Nahuel Mariano de Gasperi, Abel Díaz Bravo, Ismael
Eri Segura, Ferran Escarrà Garcia, Samia Faghraoui
Ahmed, Eva Gasent Garriga, Lu Ji, Albert José
Esteve, Alexia López Zúñiga, Tomas Mateos Sote-
lo, Guillem Rangel Sierra, Daniel Rico Soler, Ernest
Roura Casabella, Pere Serra Olivé, Arnau Solé Puig,
Antoinette Beverly Vargas Salazar, Marc Vendrell
Messeguer, Rui Zhang

Projectes I
19
Objectius
L’assignatura inicia a l’alumne en
la tasca de projectar el paisatge i
especialment en el disseny dels espais
públics urbans. Es busca aprofundir
en el coneixement d’aquell paisatge
que l’envolta de manera quotidiana,
en els seus recorreguts habituals i
descobrir els espais on experimenta
la seva vivència social, allò que ha
vist moltes vegades però que fins ara
no ha reconegut. En aquest context
queda palès que el paisatge és la
realitat física engendrada pel diàleg
entre l’activitat humana i l’entorn.
El fil conductor es donar
resposta a la pregunta:
Què és projectar?
Intentant que l’estudiant entengui la
complexitat que envolta l’activitat del
projectista i les variables de diferent
naturalesa (formals, funcionals, medi
ambientals, culturals, econòmiques,
estructurals, etc.) que cal tenir en
compte en el disseny del paisatge.
Per això és important que l’alumne
aprengui a reconèixer els elements
que configuren l’espai públic i la
relació que s’estableixen entre ells.
Per tant, aprendre a mirar els espais
i analitzar-los amb mirada inquisitiva
comportarà el despertar de la intuïció
i la curiositat dels alumnes pels
materials i objectes que conformen el
paisatge i com s’organitzen. A partir
d’aquesta observació intencionada
dels espais es treballa en l’anàlisi i
diagnòstic que orienta la
conceptualització del projecte.
Aprendre a formular preguntes
que permetin desvetllar les raons
i lògiques subjacents al lloc.
Reconèixer conceptes bàsics de
comprensió espacial i de projecte. En
aquesta visió espacial s’hi integren
altres coneixements tècnics com la
topografia, hidrologia, vegetació,
sostenibilitat, etc. així com continguts
de les altres assignatures de primer
curs. És important ampliar la cultura
sobre el paisatge a través de l’estudi
de casos de referència, traient lliçons
que poden ser útils en el procés
de disseny. La capacitat reflexiva i
crítica permetrà als estudiants emetre
judicis amb els quals donar resposta
a problemes de forma creativa i
coherent amb el context.
Metodologia docent
El curs es divideix en blocs amb
classes expositives - participatives
de continguts teòrics i pràctics,
a més de les visites de camp.
Un dels bloc s’enfoca als principals
elements que configuren l’espai
públic (paviments, topografia, aigua,
vegetació i mobiliari) que s’aborden
per separat i amb els quals es
realitzen projectes específics. En cada
tema s’aprofundeix amb continguts
teòrics propis: lògiques de composició
i forma (línia, punt, color, textures,
etc.), així com aspectes funcionals,
tècnics i constructius que permeten
aprendre les mides i propietats dels
elements.
En un altre bloc s’introdueix el
reconeixement i lectura de l’entorn
per comprendre l’organització dels
elements en l’espai i desenvolupar
dissenys d’acord amb l’entorn
físic i social. Es tracten espais que
construeixen el paisatge urbà: el
carrer, la plaça i el parc. A través
Objectives
The course introduces students to
the task of planning the landscape
and especially to the design of urban
public spaces. It seeks to deepen
knowledge of the landscape that
surrounds students every day, on
their usual routes, and to discover the
spaces associated with their social
experience, which they have seen
many times but not yet recognized.
In this context, it is clear that the
landscape is the physical reality
generated by the dialogue between
human activity and the environment.
The guiding thread is to answer the
question:
What should be designed?
The aim is for students to understand
the complexity surrounding the
activity of the designer and variables
of different nature (formal, functional,
environmental, cultural, economic,
structural, etc.) that must be
considered in landscape design. For
this reason, students must learn to
recognize the elements that make up
the public space and the relationship
established between them. Learning
to look at spaces and analyze them
with an inquisitive gaze will lead to an
awakening of the students’ intuition
and curiosity for the materials and
objects that make up the landscape
and how they are organized.
From this intentional observation
of the space, we work on the
analysis and diagnosis that guides
the conceptualization of the design.
Students learn to formulate questions
that reveal the underlying reasons and
logic of the place.
Students learn to recognize basic
concepts of spatial and design
understanding. This spatial vision
integrates other technical knowledge
such as topography, hydrology,
vegetation and sustainability and
content from other first year subjects.
It is important to broaden landscape
culture through the study of reference
cases, to draw lessons that can
be useful in the design process.
Reflective, critical capacity will allow
students to make judgments with
which to respond to problems in a
creative, coherent way in the context.
The course is divided into three
blocks. It is comprised of participative
lectures on theoretical and practical
contents, and field visits.
The first block (8 weeks) is
dedicated to the main elements that
make up the public space (pavements,
topography, water, vegetation and
furniture), which are dealt with
separately and on which specific
projects are carried out. Each topic
is further developed with its own
theoretical contents: composition and
the logic of form (line, point, colour,
textures, etc.) and functional, technical
and construction aspects that allow
us to learn the measurements and
properties of the elements.
In the second block (4 weeks),
recognition and reading of the
environment is introduced to
understand the organization of the
elements in space and develop
designs in accordance with the
physical and social environment. This
block deals with spaces in the urban
landscape: the street, the square and
21
d’ells es repassen els conceptes i
característiques dels elements ja
estudiats. Metodològicament es
segueixen tres fases: anàlisi funcional
i perceptual - interpretació (diagnòstic)
- reacció (proposta).
Finalment, seguint la seqüència
de treball s’aborda un projecte de
síntesi sobre un espai residual o
buit urbà de dimensió reduïda. En
aquest exercici es posa èmfasi en la
introducció d’un programa concret
(jocs, esports, espai per mercat,
espais de lectura). Al llarg de tot el
curs l’aprenentatge està basat en
problemes/projectes que requereixen
una solució concreta. Són exercicis
curts, com instruccions d’un joc,
perquè s’exerciti el mecanisme creatiu
- propositiu de forma constant.
Els exercicis contemplen una part
del desenvolupament a classe i una
altra a casa. Parts d’ells es realitzen en
grup i altres individuals i es presenten
oralment per tal de desenvolupar
eines comunicatives i treball en equip.
the park. Through them, the concepts
and characteristics of the elements
that have already been studied are
reviewed. Methodologically, three
phases are followed: functional and
perceptual analysis, interpretation
(diagnosis), and reaction (proposal).
Finally, following the sequence
of Block 2 and using the elements
learned in Block 1, the third block is
approached as a synthesis project
on a residual space or urban void of
small dimensions. In this exercise,
the aim is to introduce a specific
programme (games, sports, market
space, reading spaces). Throughout
the course, learning is based on
problems/projects that require a
concrete solution. Exercises are
short, like the instructions of a game,
and weekly so that the creative-
proposition mechanism is constantly
exercised. The exercises are carried
out partly during classes and partly at
home. Some of them are completed
in groups and others individually.
They are presented orally to develop
communication tools and teamwork.

23
El paisatge quotidià
Aprendre a observar el nostre entorn urbà

L’objectiu és aprendre
a observar i introduir el
concepte d’escala i
proporció com eina de
representació de l’espai.
Visitant alguns espais públics
significatius de Barcelona
es realitza el relleu de dades
mitjançant croquis i mesures
in situ, que permeten
construir una representació a
escala (maqueta 1/100).
Es tracta d’identificar les
textures minerals i naturals
que hi ha al terra, com s’usa
l’espai (circulació, estar,
jugar, etc.), la vegetació i el
mobiliari.
La transformació d’un antipaisatge
Descobrir eines de composició per ordenar el sòl

Centrar la visió sobre el terra

per comprendre aspectes de
composició (patró i regles de
divisió de l’espai com malles,
corones concèntriques,
diagonals, etc.), i criteris
tècnics - funcionals: tipus de
pavimentació, permeabilitat,
mesures de l’espai en funció
del seu ús (pas de vianant,
circulació cotxe, via bicicleta,
jocs).
A partir de la divisió
del sòl que es genera en
un pàrquing es busca
transformar l’espai en un
lloc d’estar i lúdic només
introduint diferents textures.
L’exercici es presenta amb
un plànol a escala i una
maqueta a escala 1/100.

25
La percepció de la topografia i l’aigua
Construir recorreguts i espais accessibles

Els traçats de rampes en

topografia i el control dels
pendents per l’accessibilitat
universal constitueix un
material fonamental en el
projecte paisatgístic. Es tracta
d’aprendre a estructurar
recorreguts utilitzant plànols
inclinats i escales ben
integrades a les corbes de
nivell. Els exercicis busquen
amb originalitat i ordre
resoldre un recorregut de
3 m d’ample que ha de ser
confortable i amb un pendent
<6%. A més es plantegen
quines activitats podrien anar
als diferents nivells i definir
les materialitats adequades.
Amb aquest argument
s’introdueix l’aigua com a
recurs. L’exercici es presenta
amb un plànol a escala, una
maqueta a escala 1/100 i una
memòria.
El laberint
La vegetació com element compositiu

La vegetació (entapissants,
arbustos i arbres) constitueix
un material bàsic per a la
configuració dels espais.
Es tracta d’aprendre
conceptes com la clausura
i apertura, el límit i el rol de
l’arbre, l’ombra, etc. També
combinar tipus de vegetació
diferents. El disseny del
laberint busca la creació d’un
recorregut amb aquestes
regles d’ordre espacial i
construït fonamentalment
amb vegetació. Ha de
contenir un recorregut de
mínim 2 m d’ample i 400
m de longitud i els arbres
han de projectar una ombra
de 600 m2. L’exercici es
presenta amb un plànol
a escala, una maqueta a
escala 1/100 i una memòria.

27
Ruïna urbana
Combinar els elements per transformar un lloc

L’objectiu és aprendre a
utilitzar de forma sintètica
totes les eines apreses per
crear un lloc en relació al
sòl, topografia, vegetació,
mobiliari i il·luminació.
Es planteja un lloc fictici
però amb condicionants
reals: una preexistència, una
topografia i la necessitat de
crear 3 espais reconeixibles
amb recorreguts que els
connectin. Cal identificar
clarament materials del sòl,
l’adaptació de les corbes
de nivell, la utilització de
diferents tipus de vegetació
amb criteris de
composició i introduir
mobiliari i il·luminació.
L’exercici es presenta amb
un plànol a escala, una
maqueta a escala 1/100 i una
memòria.
Rambla
La comprensió del context i la transformació de l’espai

Es tracta d’aprendre a llegir

el paisatge urbà mitjançant
l’anàlisi funcional i perceptiu
dels elements que el
componen. S’exploren
cartografies temàtiques i
representacions gràfiques
per generar reflexions a
diferents escales (1/2.000-
1/5.000) i una interpretació
propositiva per transformar i
millorar l’espai.
L’exercici és realitza a
la Rambla de Catalunya,
un espai emblemàtic de
Barcelona que es preveu
convertir en un nou eix verd
a la ciutat. Els mappings
funcionals inclouen: usos
del sòl, tipus de carrers,
fluxos, accessibilitat, arbrat,
mobiliari, tipus de paviments,
altures edificis, etc. L’anàlisi
visual posa atenció als límits,
fites, nodes, discontinuïtats,
alineacions, perspectives
interessants, desconnexions,
ritmes, geometries
específiques, etc.

29
Projectar el paisatge urbà:
Un parc a Can Oliveres

L’objectiu del darrer exercici

de curs és posar en pràctica
el projecte del paisatge com
a procés continu ei iteratiu
d’anàlisi i proposta.
Prenent un context real,
un solar residual situat a
les vores del teixit urbà
consolidat, es treballa en
la projectació d’un espai
públic utilitzant els elements
essencials estudiats
(paviments, topografia,
aigua, vegetació i mobiliari).
L’anàlisi i el coneixement de
la història guien l’elaboració
d‘una proposta d’espai
públic amb qualitats
ambientals i espacials
adequades al lloc.
El terreny de l’exercici
es situa a Esplugues de
Llobregat i fa front a la
Nacional N-340 (antiga
Carretera Reial). Aquest
àmbit, anomenat
Ca n’Oliveres per l’existència
de les ruïnes d’una antiga
masia d‘interès patrimonial,
requereix ser transformat en
un nou espai cívic que integri
la masia, l’accés a un camp
de futbol i una plaça recent
urbanitzada, tot en un terreny
de pendent pronunciat
Es treballa en l’elaboració
de plànols tècnics (planta i
seccions a escala) així com
una maqueta a escala 1/100
i una memòria que resumeix
les especificacions de la
proposta i el procés dut a
terme.
31
PROFESSORS
Robert de Paauw, Miriam García

ESTUDIANTS
Aleix Aymerich Oliver, Mulin Bai, Neus Casado
Ramon, María de los Ángeles Castilla Martín,
Manuel Castro San Pedro, Lucas de la Fuente
Suárez, Ismael Eri Segura, Ferran Escarrà Garcia,
Samia Faghraoui Ahmed, Ariadna Garriga Ballarin,
June Gorrochategui Gonzalez de Mendibil, Kyla Mari
Guleng Anenias, Mario Hortigüela Marqués, Noel
Masnou Leon, Luna Ai Oses Zrncic, Cristina Pellisé
De Urquiza, Arnau Riutort Puigròs, María Sánchez
Cantos, Yike Tian, Ivo Turull Sorensen, Antoinette
Beverly Vargas Salazar, Adrià Amade Brossa, Àxel
Cancio Martínez, Jofre Cortal Corominas, Vincent
Nahuel Mariano De Gasperi, Laia Estradera Mateu,
Eva Gasent Garriga, Jordi Haro i Comas, Lu Ji, Albert
José Esteve, Hongxiang Lin Chen, Alexia López
Zúñiga, Karima Moussaoui Kasmi, Luiggi, Aaron
Paredes Cedeño, Enric Poyo Cejudo, Guillem Rangel
Sierra, Ernest Roura Casabella, Pere Serra Olivé, Jan
Verdaguer Oliana

Projectes II
33
Es busca que l’alumne eduqui i
aguditzi la mirada envers el paisatge.
Primerament es proposa una lectura
subjectiva que estimuli sensibilitats
a partir de captar l’atmosfera.
Seguidament de manera més
cartesiana es busca destacar quines
son les formes compositives més
rellevants. A continuació, es proposa
destacar els diferents elements que
conformen els espais, les dinàmiques
de funcionament entre ells i l’entorn.
A partir d’aquí es convida a realitzar
el diagnòstic concretant les qüestions
que puguin suscitar una intervenció en
forma d’arranjament o millora.
Es fomenta el treball en equip,
buscant dinàmiques de creuament de
dades entre companys. Es dona molta
importància a la presentació dels
treballs. Així es demana
que hi hagi la construcció de la
narrativa a través de la maquetació
d’una proposta dibuixada amb
la informació distribuïda en un
panell a on hi ha un títol a mode de
paraula clau, una petita memòria
i la informació gràfica: diagrames
d’anàlisi, les plantes, seccions, detalls
i perspectives. L’alumne ha d’entendre
què significa donar intenció gràfica
a cada un dels dibuixos que realitza
respecte al global de la feina. Així,
proporció, valor de línia, coloració o
grafisme son motiu d’anàlisi acurat.
El curs s’articula en dues parts de 8
setmanes cada una. En la primera part
es proposa una lectura de paisatges
existents en base a quatre tipologies:
el parc, el jardí, la plaça, el carrer; en
la segona part es proposa realitzar un
projecte d’espai públic en un buit urbà
de la ciutat de Barcelona. En ambdós
casos s’estableix la mateixa dinàmica
de treball i que és la següent: Es
troben tres moments d’aproximació
diferents: percebre, interpretar i per
últim reaccionar.
En el moment percebre l’estudiant
aprèn a llegir el paisatge en tres
instants: des de la vivència capta
l’atmosfera, des de l’abstracció
copsa les formes predominants que
defineixen l’espai i finalment amb
l’aixecament de dades recopila les
informacions més rellevants. Aquest
aixecament es convida a realitzar
a través de mapping i respecte
temàtiques rellevants que van des
de la història, la mobilitat urbana, la
infraestructura verda, la biodiversitat,
els usos, la inclusió social, les illes
de calor, la contaminació visual, els
horitzons, la contaminació acústica,
la contaminació atmosfèrica, la
contaminació lumínica, l’accessibilitat
i la topografia, l’escorrentia
superficial, els serveis existents, entre
d’altres o també respecte elements
conformadors de l’espai tals com la
vegetació, la il·luminació, els materials,
els jocs infantils, el mobiliari urbà, etc.
En el moment interpretar, i a
partir del que s’ha detectat en els
mapping, es realitzarà l’anàlisi DAFO
a on s’exposaran les debilitats,
les amenaces, les fortaleses i les
oportunitats. Per últim en el moment
reaccionar es proposarà una acció a
dur a terme que respongui al que s’ha
après en les dues fases prèvies de
coneixement.
 The aim is for the students to
educate and sharpen their gaze
towards the landscape.
First, we propose a subjective
interpretation that stimulates
sensibilities by capturing the
atmosphere. Then, in a more
Cartesian way, the aim is to highlight
what could be the most relevant
compositional forms. Next, the
elements that make up the spaces,
the dynamics between them and
the environment are highlighted.
Subsequently, we are invited to make
a diagnosis, specifying the issues that
could lead to an intervention in the
form of an improvement.
Teamwork is encouraged by
looking for dynamics of data cross-
checking among colleagues. Great
importance is given to the presentation
of the work. Students are asked to
construct the narrative through the
layout of a proposal drawn with the
information arranged on a panel
containing a title as a keyword, a
short report and graphic information:
analysis diagrams, plans, sections,
details and perspectives. Students
must understand what it means to give
graphic intent to each of the drawings
they create with respect to the overall
work. Thus, proportion, line value,
colouring and graphics are the subject
of careful analysis.
The course is divided into two
8-week parts. In the first part, we
propose a reading of existing
landscapes based on four typologies:
the park, the garden, the square, the
street. In the second part, we propose
carrying out a project on public space
in an urban void in Barcelona. In
both cases, the same work dynamic
is established. Three stages in the
approach are defined: perception,
interpretation and reaction.
In the perception stage, students
learn to read the landscape in
three moments: from experience,
they capture the atmosphere;
from abstraction they pick up the
predominant forms that define the
space; and from data collection they
gather the most relevant information.
This survey is carried out by
mapping and respecting relevant
topics ranging from history, urban
mobility, green infrastructure,
biodiversity, uses, social inclusion,
heat islands, visual pollution,
skylines, noise pollution, air pollution,
light pollution, accessibility and
topography, surface runoff, existing
services, vegetation, lighting,
materials, playground equipment and
urban furniture.
In the interpretation stage, using
information detected in the mapping, a
SWOT analysis is carried out in which
weaknesses, threats, strengths and
opportunities are described. Finally,
in the reaction stage, an action is
proposed that reflects what has been
learned in the two previous phases of
knowledge and action.
Activities: Practical project
workshop, field trips and case studies
Exercise 1: Perception,
interpretation and reaction
The work is carried out using
four typologies of landscape units in
Barcelona: a park, a garden, a square
and a street.
35
Activitats:
Taller pràctic de projectes, sortides,
estudi de casos.
Exercici 1: Percebre,
interpretar i reaccionar.
El treball es realitza a partir de quatre
tipologies d’unitats de paisatge
situades a Barcelona que responen a:
Parc, Jardí, Plaça i Carrer.
Exercici 2: Projectar l’espai lliure a
partir d’un buit.
El treball es realitza a partir d’una
àrea d’intervenció a la ciutat de
Barcelona. Les àrees d’estudi son
les següents: Projecte d’urbanització
i paisatge al solar al Via Augusta a
sobre de l’estació dels ferrocarrils
catalans de Sarrià. Es valorarà la seva
integració amb els entorns propers
(Carrer del Cardenal Sentmenat, el
barri de Sarrià, Via Augusta, carrer de
l’Hort de la Vila, Carrer Pau Alcover,
Carrer Demestre, Carrer dels Vergós).
Projecte d’urbanització i paisatge
al Front Marítim de Diagonal Mar entre
Carrer Bac de Roda i Fòrum de les
cultures, incloent l’antiga àrea pel Zoo
marí. Es valorarà la seva integració
amb els entorns propers (Fòrum de
les cultures, Moll de la Vela, Parc
Diagonal Mar, Passeig de Garcia Fària,
Av. Litoral)
 Exercise 2: Projecting the free
space from a void. The work is based
on an intervention area in the city
of Barcelona. The study areas are:
urbanization and landscape project on
the Via Augusta site above the Sarrià
Catalan rail station.
Integration into the surroundings
(Carrer del Cardenal Sentmenat, in the
district of Sarriá, Via Augusta, Carrer
de l’Hort de la Vila, Carrer Pau Alcover,
Carrer Demestre, Carrer dels Vergós).
Urbanization and landscape project
on the Front Marítim de Diagonal Mar
between Carrer Bac de Rueda and
the Forum of the Cultures, including
the old area by the marine zoo. Its
integration into the surrounding
environment will be valued (Fòrum
de les cultures, Moll de la Vela, Parc
Diagonal Mar, Passeig de Garcia Fària,
Av. Litoral).

37
Atmosfera
Recull de dibuixos

JARDINES DE OLGA SACHAROFF

PARC
DE
JOAN
REBENTOS

Ariadna Garriga Ballarín Taller de Projectes II

39
Forma
Recull de dibuixos

PARC DE JOAN REBENTÓS- ADRIA AMADE

 María Sánchez - Forma

41
Lema: Unió
Urbanització i paisatge al front marítim
Adrià Amade Brossa

Ens trobem en la zona que

queda entre la Platja de la
Nova Mar Bella i el Parc
del Fòrum, un passeig que
ens serveix per unificar la
Barceloneta amb el Fòrum.
El projecte queda molt
marcat per 4 factors claus:
el sol, ja que és una zona
on a l’estiu s’obtenen altes
temperatures i a la zona es
fan gran quantitat d’activitats
esportives. El mar perquè és
un dels elements importants
de Barcelona i no pot perdre
el protagonisme. Els forts
vents de l’hivern, ja que és
una zona molt propera al
mar i molt oberta. Per últim,
la continuïtat del passeig ja
existent de la Barceloneta
amb el Fòrum.
El projecte es divideix en
dues parts, el passeig que
és un espai més estirat i que
queda unit de forma més
directe amb la Barceloneta
i l’àgora, un espai molt més
obert i queda directament
lligada al Fòrum.

ESPAI IL.LUMINAT
TRENCA ONADES

GESPA DE PRADERIES
SORRA

A’
 LLEGENDA
És l’element principal del parc. Són fonts que es repeteixen a tots
els punts d’accessibilitat. Tenen la característica que surten del
terra amb aigua a pressió i, per tant, donen un al·licient estètic
a part de ser un element pràctic. Serveix de jocs per als nens a
l’estiu, com a element refrescant per a vianants, gent que va a
corrent i gent que va amb vehicles mòbils, ja que al ser de terra
permet el pas sense necessitat de parar.
Quan arribi l’hivern s’apagarien i al ser al nivell del terra no seria un
impediment per a la circulació.

Carril bici de 3m d’ample, 1,5m per a cada direcció. El carril s’ha

ubicat al costat de la carretera existent i queda separat d’aquest
per una arbustiva de 1,20m d’altura. Al situar-lo aquí queda sota
les copes dels arbres i fa un camí més agradable per. Als dos punts
conflictius són el principi i el final, ja que l’usuari ha de desviar-se
uns metres i pot comportar a què abandoni aquest carril.

Zona actualment utilitzada per una màquina de gimnàs. Ocupa

un espai d’uns 350 m2 i seria on es reubicarien els serveis existents
que hi havia a la zona i que s’han retirat per a realitzar part del
projecte. Els serveis que es posarien en aquesta àrea serien: Cen-
tre de submarinisme de Barcelona i Bar Q de tapes. Una altra zona
A que s’ha preservat per serveis és una esplanada en el parc de la
dreta. Aquesta zona en l’actualitat es fa servir per concerts i festes
i permetria la continuïtat d’aquests esdeveniments. Podem veure
una petita representació de com seria a la imatge de la dreta de
tot.

MOBILIARI

IL.LUMINACIÓ

A’

ARBUSTIVA DELIMITADORA

30 30
VEGETACIÓ

15
15

SISTEMA DUNAR 0 0
Quercus Zelkova Pinus Phytolaca Cercis Tipuana
pubescens serrata Halepensis dioica siliquastrum tipu

IMATGE NOM CIENTIFIC ALÇADA AMPLADA FULLATGE

Quercus pubescens +15 8-10 Persistent
Zelkova Serrata +15 10-12 Persistent
Pinus halepensis +15 4-8 Persistent
E

Phytolaca dioica 10-15 6-12 Persistent

EABL
SISTEMA DUNAR

PAVIMENT PERMEABLE

Cercis Siliquastrum -10 3-4 Caduca

T PERM

Tipuana tipu +15 6-8 Caduca

Acacia cyanophylla -10 4-6 Persistent

EN
PAVIM
CIMENT DUR

IMATGE NOM CIENTIFIC ALÇADA PORT FULLATGE

Coprosma repens 40 Mata Verd clar
Arbutus Unedo 240 Erecte Verd mig
Viburnum tinus 120 Erecte Verd fosc
Agapanthus afri- 70 Mata Verd clar
A

43
Lema: Puzle urbà
Urbanització i paisatge al solar de la Via Augusta
Iniciem aquest projecte amb
una pregunta. Què és el que
ens fa sentir “com a casa”?
A partir de l’anàlisi
de l’entorn de l’àmbit Puzle Urbà
Projecte d’urbanització i paisatge al solar de la Via Augusta.
d’intervenció intentem Iniciem aquest projecte amb una pregunta. Què és el que ens fa sentir “com a Casa”?
A partir de l’anàlisi de l’entorn de l’àmbit d’intervenció intentem definir els paràmetres que defineixen aquest espai i que fan que la gent que l’habita el percebin com a la seva Casa. Un

definir els paràmetres que

cop identificats aquests paràmetres, s’obre una etapa de reflexió en la qual establim, per una banda, els condicionants que habiliten aquests paràmetres, i per l’altre quins són els que
inhabiliten la percepció adequada d’aquests paràmetres. A partir d’aquí s’inicia punt una etapa de reacció en la qual es tractarà de materialitzar totes aquestes definicions concep-
tuals en un espai urbà vivible, saludable i sostenible. És per això que anomenem aquest projecte Puzle Urbà, ja que com tot els puzles, el projecte de paisatge també requereix una
premeditació i organització prèvia materialització del projecte.

determinen aquest espai EIXOS DE TREBALL

i que fan que la gent que

CONEXIÓ
INSOLACIÓ

l’habita el percebin com a la AILLAMENT

seva Casa.
Un cop identificats
aquests paràmetres, s’obre CONCEPTE

una etapa de reflexió en

la qual establim, per una + =
banda, els condicionants que
habiliten aquests paràmetres,
Paraments hortizontals: Trama Paraments verticals: Trama Natura Conjunt: Puzzle Urbà
Ciutat

i per l’altre quins són els

AREA D’INTERVENCIÓ

que inhabiliten la percepció Via Augusta La Llosa Carrer de Sentmenat

adequada d’aquests
paràmetres.
A partir d’aquí s’inicia una
etapa de reacció en la qual ZOOM IN AREAS D’INTERVENCIÓ

es tractarà de materialitzar
totes aquestes definicions
conceptuals en un espai urbà
vivible, saludable i sostenible.
És per això que anomenem
aquest projecte Puzle Urbà,
ja que com tot els puzles, el
projecte de paisatge també
requereix una premeditació
i organització prèvia en la
materialització del projecte.
ZONA 2
ZONA 1

PLANTA CONCEPTUAL DEL PROJECTE

1
PERSPECTI
5
ZONA 3

EEABB- GRAU DE PAISATGISME UPC · TALLER DE PROJECTES · CURS 21-22 · 2N QUADRITRIMESTRE · Exercici N2 · Projecte d’urbanització i paisatge al solar al Via Aug
 0.5 1 PLANTA TÈCNICA
2
E:1/500

0.5 1 SECCIÓ LONGITUDINAL

3
E:1/1500

IVAS

0.5 1 SECCIÓ TRANSVERSAL

4
E:1/1500

gusta · EEABB- GRAU DE PAISATGISME UPC · TALLER DE PROJECTES · CURS 21-22 · 2N QUADRITRIMESTRE · Exercici N2 · Projecte d’urbanització i paisatge al solar al Via Augusta · Enlloc com a Casa · Aleix Aymerich- PROPOSTA INDIVIDUAL · L1

45
Taller Projectes III
Sergi Carulla, Victoria Fiol, Manel Santgenís

Taller Projectes IV
Sergi Carulla, Victoria Fiol, Eduardo Cadaval

Construcció II
Mar Pérez, Albert Valero

Urbanisme i paisatge I
Ferran Sagarra, Marta Bayona

47
PROFESSORS
Sergi Carulla, Victoria Fiol, Manel Sangenís

ESTUDIANTS
Celia Canaleta Sauri, Pol Carós Gómez, German
Jorquera Rambla, Jeroni Mach Raubert, Marc Pallé
Moliner, Marc Pavon Balasc, Marc Pol Santeugini
Riva, Claudia Stonys Pereira, Albert Vich Gleyal,
Alicia Villar Rodriguez, Josecarlos Vivanco,
Cristian Ocaña.

Projectes III
49
L’objectiu de l’assignatura és
que els estudiants assoleixin un
nivell de realització de projectes
i de comprensió dels territoris
intermedis, incorporant gradualment
la complexitat dels diferents aspectes
que conflueixen en el paisatge. La
intenció és introduir la relació entre les
distintes escales en el fet projectual i
incorporar aspectes constructius en
les propostes.
El curs es planteja a través de
tres exercicis de camp, que des de
la mirada analítica, serveixen com
a punt de partida dels projectes a
desenvolupar, tots ells a la ciutat de
Barcelona. Els exercicis es centren
en el dibuix, l’escriptura en forma
de notes i la fotografia precisa,
concentrant l’atenció en tres diferents
accions en cadascuna de les sortides:
Investigar, comparar i relacionar el
Montjuic de l’Exposició Universal i
el dels anys 90’. Mirar, interpretar
i analitzar als entorns dels barris
de Sarrià, Sant Gervasi i Vallcarca.
Observar, entendre i intervenir en
l’entorn del Port Vell. Cada projecte es
pren com l’oportunitat d’introduir un
concepte:
Idea-jardí
La idea com a generadora d’un jardí
efímer i contemporani. El jardí és el
proposat pel concurs internacional
de Radicepura, Sicília, en temàtica
i format. S’obra l’oportunitat de
la participació dels estudiants al
certamen.
Context-plaça
el context tangible i intangible com
a sistema urbà del que una plaça en
forma part. La Plaça Calvó pertany a
un entorn poc pressionat socialment,
però a on es dona l’oportunitat
d’assajar allò que ha de ser un node.
Continuïtat-passeig
el passeig lineal entès com la suma
de diferents continuïtats longitudinals
i transversals. El Moll de la Fusta va
deixar de ser un espai d’us industrial
a l’any 1991, anys després i des de
l’observació de les seves dinàmiques,
permet ser repensat.
Acompanyant la pràctica del taller,
es donen classes teòriques que
reforcen el coneixement i les eines de
projectació. Es treballen i consoliden
les fases inicials d’anàlisis i diagnosis,
inherents al procés d’evolució d’una
proposta. Els exercicis son sempre
individuals, mentre que els projectes
de major durada es plantegen en
equips, fomentant la pràctica del
treball en grup, habitual en la pràctica
professional. El curs te una bibliografia
general que pretén sensibilitzar a
l’estudiant en aspectes socials, de
memòria del lloc o del que s’anomena
genius loci, l’espai públic com a un
sistema obert i flexible o en la definició
de paisatge.
Una sèrie donen recursos tècnics i
constructius per anar incorporant als
treballs. A més per a cada projecte es
recomana una bibliografia específica
que a mode de guia.
The objective of the course is for
students to achieve a level of project
realization and understanding of
intermediate territories, and to
gradually incorporate the complexity
of the aspects that converge in
the landscape. The intention is to
introduce the relationship between
scales in the design and incorporate
construction aspects in the proposals.
The course is planned around
three field exercises that, from an
analytical point of view, serve as a
starting point for the projects to be
developed, all of which are in the city
of Barcelona. The exercises focus
on drawing, writing in note form and
precise photography. In each of the
trips, three actions are undertaken:
Researching and comparing the
Montjuic Universal Exposition and that
of the 1990s.Looking at, interpreting
and analysing the environments of
the neighbourhoods of Sarriá, Sant
Gervasi and Vallcarca. Observing,
understanding and intervening in the
environment of Port Vell. Each project
is taken as an opportunity to introduce
and associate a concept with it. The
pairings are as follows:
Idea-garden
The idea as a generator of an
ephemeral, contemporary garden.
The garden is that proposed in
the international competition of
Radicepura, Sicily, in theme and
format. Students have the opportunity
to participate in the competition.
Context-square
The tangible and intangible context
as an urban system of which a square
forms a part. Plaça Calvó is part of an
environment with little social pressure,
but where there is the opportunity to
test everything that a node should be.
Continuity-promenade
The linear promenade defined as the
sum of longitudinal and transversal
continuities. The Moll de la Fusta
ceased to be an industrial space
in 1991. Years later, and from an
observation of its dynamics, it can be
rethought.
The evolution of the projects is
discussed and they are corrected
periodically. Accompanying the
workshop practice, theoretical classes
are given to reinforce knowledge
and design tools. The initial phases
of analysis and diagnosis, which are
inherent in the evolution of a proposal,
are worked on and consolidated.
The exercises are always individual.
Longer projects are proposed in
teams to encourage teamwork,
which is common in the professional
practice. The course includes a
general bibliography that aims to raise
students’ awareness of social aspects,
memory of place or what is known as
genius loci, public space as an open
and flexible system, and the definition
of landscape. A series provides
technical and construction resources
to be incorporated into the work.
51
Reconnected
Projecte d’intervenció i Landart al Moll de la Fusta, Barcelona.
Marc Pavón Balasch

Connectivitat: relació entre

els elements que componen
un ésser, una entitat en forma
de camí, de seqüència,
transició, que uneix cadascú
dels elements vius o morts
que el formen, creant una
mena de xarxa que defineix
i identifica el lloc. El Moll
de la Fusta, té problemes
de desconnexió, provocats
per l’estancament d’aquest
espai i no precisament per la
necessitat de la conservació
d’una memòria històrica,
sinó pel dinamisme en què
la ciutat ha estat modificada
i adaptada al present, potser
sense tenir en compte els
vincles preexistents de
l’espai.
Intentem millorar la
connectivitat de l’espai
mitjançant la creació de 3
noves infraestructures en
forma de mirador que es
disposen al llarg del passeig,
de la mateixa manera que
ho feien els ponts en espiral.
Intentem crear un record dels
molls de la fusta presents al
port de Barcelona al Segle
XIX. Cada mirador esta dotat
de rampes amb accés per
persones amb mobilitat
reduïda i a l’últim moll hi
afegim un ascensor que
completa el recorregut lineal.

53
Actualment la il·luminació es
disposa amb una intensitat
massa elevada, sense crear
cap mena de recorregut ni
direcció més que il·luminar
l’espai.
Amb la nova disposició
busquem generar nous
ambients amb una
il·lumianació més súbtil.
Aportem il·luminació
ornamental que acompanya
les infraestructures dels
miradors.

55
Re-definir
Projecte de redefinició de la Plaça Calvó dins la trama urbana de Barcelona
Marc Pavón i German Jorquera

En el cas de la Plaça Calvó

podem reduir el seu context
a l’entorn del barri, ja que
l’usuari que demanda el
seu ús forma part només
de la zona majoritàriament.
Així doncs, considerem
que aquesta plaça hauria
d’establir-se dins de la trama
urbana, considerant quin ús
vol tenir.
La plaça hauria d’assolir
el rol d’espai verd públic,
una zona de vegetació que
afavoreixi i millori l’entorn
dels residents de la zona.
Per altra banda també hauria
d’establir-se en el seu rol de
zona de traspàs, ja que
actualment l’usuari i el
context la demanden com a
tal, però ni la seva superfície
ni la seva relació amb la
trama urbana la disposen
com a tal.
Aquest espai no requereix
una definició concreta
d’usos, com seria una zona
infantil, o un lloc per reposar,
o un lloc per fer esport, o una
zona de travessia. Ja que si
actualment i després de tots
els projectes de “millora”
que s’han executat a la
plaça, sembla que encara
l’usuari no la identifica amb
un ús en concret, potser
és que les persones que la
utilitzen busquen aquesta
polivalència i espontaneïtat
en la plaça, aquesta llibertat
no definida per espais
clarament marcats i dirigits a
un ús concret.
 Intentem mantenir al màxim la
vegetació existent.

Creem rampes accessibles

per comunicar les terrasses.

Introduim un element
de drenatge i recollida
d’aigües.

Respectem la zona
infantil i la part baixa de
la plaça.

57
Vista ampliada de la barana.
Ha estat escollida amb dos
passamans per a millorar
l’accessibilitat.
Present a les rampes.

Detall del mur que sustenta les

terrasses. Fet de pedra seca
amb una lleugera inclinació i
rematat amb bancs de fusta.

59
Tornato a casa
Projecte pel Radicepura Garden Festival: Future Gardens
Jeroni Mach, Albert Vich
El jardí projectat mostra una
nova relació entre la natura i
l’home que es materialitza a
través d’un gradient entre allò
construït i espontani com una
exageració d’una futura fusió
entre ciutats i boscos.
Aquest jardí està dissenyat
com un joc per sorprendre
el visitant i fer-lo reflexionar
sobre la relació actual amb
la natura. El recorregut us
porta des del primer estat,
on destaca la part antròpica,
cap a l’exterior, on destaca la
naturalesa salvatge.
GRADIENT
Tornato a casa
Projecte pel Radicepura Garden Festival: Future Gardens
Jeroni Mach, Albert Vich
El nostre jardí mostra una
nova relació entre la natura i
l’home que es materialitza a
través d’un gradient entre allò
construït i espontani com una
exageració d’una futura fusió
entre ciutats i boscos. Aquest
jardí està dissenyat com un joc
per sorprendre el visitant i
fer-lo reflexionar sobre la rel-
ació actual amb la natura. El
recorregut us porta des del
primer estat –on destaca la part
antròpica– cap a l’exterior, –on
destaca la naturalesa salvatge–.
CONSTRUÏT
TRANSICIÓ
NATURA
0m 2m 4m 6m
ESPÈCIES Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre
floració
Capsicum annuum
El policarbonat reciclat ens permet difuminar les visuals longitudinals Vista nocturna en el primer estat

Vista nocturna en el segon estat Vista diürna en el segon estat

Vista diürna del tercer estat Vista diürna de la font

61
PROFESSORS
Sergi Carulla, Victoria Fiol, Eduardo Cadaval

ESTUDIANTS
Celia Canaleta Sauri, Pol Carós Gómez,
Adrià Carrizosa Cabezas, Magdalena Drozd,
Albert Guirado Varona, Germán Jorquera Rambla,
Jeroni Mach Raubert, Marc Pallé Moliner, Marc Pavón
Balasch, Marc Pol Santeugini Riva, Núria Serra
Borrell, Claudia Stonys Pereira, Albert Vich Gleyal,
Alicia Villar Rodriguez, Josecarlos Vivanco Jaime.

Projectes IV
63
El tema proposat en aquest taller és la
comprensió dels paisatges frontera, un
espai de transició entre dos paisatges
que responen a realitats diferents.
Entendre la complexitat del teixit urbà,
el conflicte entre diferents morfologies,
usos, i trobar l’equilibri en la relació
d’elements es part fonamental
del projecte a treballar. L’àmbit de
Montbau és una àrea hibrida entre la
ciutat i el Parc Natural de la Serra de
Collserola.
La zona es configura actualment
com un conjunt d’illes independents:
el recinte hospitalari Vall d’Hebron, el
recinte Mundet i la zona residencial.
Totes elles representen la part
de l’àmbit on s’han produït
transformacions substancials del
paisatge previ, fortament marcat
pel pas de les rieres al peu del Parc
Natural de la Serra de Collserola. La
remodelació d’aquest espai necessita
parar atenció a les discontinuïtats
entre les illes citades, així com en el
tractament de la infraestructura com
element de transició entre complexitats
de diferent paisatges
L’objectiu és repensar, reformar
i dissenyar el carrer de Vayreda, al
barri de Montbau de Barcelona i tots
els espai públics i naturals associats
a aquest vial de vora. Treballant per
una banda la seva continuïtat urbana
cap els barris Mundet, a nord, i Vall
d’Hebron a sud, i per altra comprendre
la posició de frontissa, de límit
permeable entre l’urbà i el natural,
treballant aquest límit complexe amb el
Parc Natural de Collserola.
El taller és desenvolupa a través
d’aquest repte treballat durant tot el
quadrimestre. Es realitza una primera
fase d’anàlisi, una segona fase de
diagnosi, on es planteja l’estratègia
del projecte, i una última fase de de
projecte. Es proposen també petits
exercicis d’anàlisis i diagnòstic que
ajudin a la comprensió de les diferents
temàtiques de forma puntual i que
concideixin amb l’inici de cada fase de
desenvolupament del projecte.
Exercici 1: Entendre comparar i
contraposar. Observar els diferents
espais de Montbau, de vora i en
contacte amb la serra de Collserola..
La trobada entre l’estructura urbana i
el medi natural dona lloc a relacions
entre aquest dos sistemes, establint-se
continuïtats, límits i permeabilitats.
Documentar-se i reportar
aspectes coincidents i singulars de
cada un d’aquests paisatges de
ciutat, de natura i de marge per tal
de començar la immersió en aquest
territori. La fase d’anàlisi és la primera
fase en el desenvolupament de
qualsevol projecte, cal entendre el
genius loci, el lloc, el seu caràcter, la
relació amb el que l’envolta, les seves
preexistències. Conèixer el paisatge
per buscar les respostes en ell mateix.
Exercici 2: Escollir, estudiar,
interpretar i explicar un projecte de
paisatge. El projecte elegit haurà de
ser un dels finalistes de les deu
edicions de la Biennal Europea i
Internacional de paisatge. L’objectiu
es entendre la problemàtica i les
eines que solucionen un projecte amb
l’objectiu de relacionar alguna de les
seves situacions amb el projecte del
curs i aplicar el coneixements adquirits
en l’àmbit del treball.
The theme proposed in this workshop
is understanding frontier landscapes,
a transitional space between two
landscapes that reflect different
realities.
Understanding the complexity of
the urban fabric, the conflict between
morphologies and uses, and finding
the balance in the relationship of
elements is a fundamental part of the
design to be worked on. The area of
Montbau is a hybrid area between the
city and the Natural Park of the Sierra
de Collserola.
The area is currently configured
as a set of independent islands: Vall
de Hebrón hospital, Mundet and the
residential area. All of them represent
the part of the zone where there have
been substantial transformations of
the previous landscape, which was
strongly marked by the passage of
the streams at the foot of the Natural
Park of the Sierra de Collserola. The
remodelling of this space should
focus on the discontinuities between
the aforementioned islands and
the treatment of infrastructure as
a transitional element between the
complexities of landscapes.
The objective is to rethink, reform
and design the Carrer de Vayreda, the
Montbau neighbourhood of Barcelona
and all public and natural spaces
associated with this road edge. The
focus of work will be urban continuity
towards the neighbourhoods Mundet
to the north and Vall de Hebrón to the
south, and to understand the area’s
position as a border, a permeable
boundary between urban and natural,
and to work on this complex limit with
the Natural Park of Collserola.
The workshop is developed through
this challenge that is worked on
throughout the term. A first phase of
analysis is carried out. This is followed
by a second phase of diagnosis,
where the project strategy is proposed,
and a last phase of design. Small
exercises of analysis and diagnosis
are proposed to help understand the
topics in a timely manner. They match
the beginning of each phase of project
development.Exercise 1: Understand,
compare and contrast. To observe the
spaces of Montbau, of the edge and
in contact with the mountain range of
Collserola. The encounter between
the urban structure and the natural
environment gives rise to relationships
between these two systems, which
establish continuities, limits and
permeabilities.
Document and report coinciding
and singular aspects of each of these
landscapes of city, nature and margin
to begin the immersion in this territory.
The analysis phase is the first phase
in the development of any design.
It is necessary to understand the
genius loci, the place, its character,
the relation with surrounding areas,
its existing aspects. We need to know
the landscape to be able to look for
answers in it.
Exercise 2: Choose, study, interpret
and explain a landscape project.
The chosen project must be one
of the finalists of the ten editions
of the European and International
Landscape Biennial. The objective is
to understand the problems and the
tools that solve a project with the aim
65
Exercici 3: L’objectiu es entendre els - on aprofundir en conceptes com la
conceptes específics de cada una topografia, la ecologia, la connexió, la
de les lectures i posteriorment poder continuïtat, entre d’altres.
aplicar-los a l’estratègia del diagnòstic
de cada treball així com a la proposta.
Les lectures són:
Clément, Gilles. 2018. Manifiesto del
tercer paisaje. Editorial GG.
Colección GGperfiles
Sennett, Richard. 2014.
L’espai públic. Un sistema obert, un
procés inacabat. Arcàdia
Després del procés d’anàlisi i
com a continuació del treball, es
fa necessària una lectura sintètica,
extreure conclusions del lloc analitzat.
Les conclusions extretes seran les
pautes per al desenvolupament del
projecte, es recolliran des de les
fragilitats i potencialitats del lloc,
per tal de poder donar resposta
a les necessitats detectades. En
conseqüència es definirà l’àmbit de la
proposta, així com els espais servidors
i servits de l’àmbit definit.
Fase proposta
La fase final del taller i la mes
prolongada en el temps, es la fase de
definició de la proposta. Una vegada
entès el lloc, definida l’estratègia
es tracta d’anar desenvolupant el
projecte fins arribar al seu detall
constructiu. La idea és introduir la
relació entre les distintes escales en
el fet projectual i incorporar aspectes
constructius a les propostes. El taller
s’entén dins de l’estructura del grau,
treballant en àmbits d’una escala
intermèdia i variable, en una àrea
de transició entre la trama urbana i
periurbana i/o natural. Es treballarà
en un espai frontissa - carrer/passeig
of relating some of the situations to areas of an intermediate and variable
the design in the course and applying scale, in an area of transition between
the acquired knowledge in the field of the urban and peri-urban and/or
work. natural fabric. We work on a boundary
Exercise 3: The objective is to space, between the street and the
understand the specific concepts of walkway, where concepts such as
each of the reading texts and then be topography, ecology, connection and
able to apply them to the diagnostic continuity are deepened.
strategy of each assignment and to the
proposal.
The reading texts are:
Clément, Gilles. 2018. Manifesto del
tercer paisaje. Editorial GG.
GGG perfiles collection.
Sennett, Richard. 2014.
Public space. An open system, an
unfinished process. Arcadia
After the analysis process and as a
continuation of the work, a synthetic
interpretation is required to draw
conclusions on the analysed place.
These conclusions will be used to
guide the development of the project.
They will include the fragilities and
potentialities of the place, to be able
to respond to the detected needs.
Consequently, the scope of the
proposal will be defined, and the
spaces served by the defined area.
Proposal phase
The final phase of the workshop
and the longest is the phase of
defining the proposal. Once the
place is understood and the strategy
defined, the project is developed until
the details of the construction are
reached. The idea is to introduce the
relationship between scales in the
design and to incorporate construction
aspects into the proposal.
The workshop is understood within
the structure of the degree, working on

67
Més
Mésenllà dede
enllà la ciutat
la ciutat
Millora de la continuïtat ecològica al carrer Vayreda
Millora de la continuïtat ecològica al carrer Vayreda
Albert Vich
Albert Vich
Pretén reinterpretar els límits
deÉslauntrama
projecteurbana amb
que preté la
n rein-
natura, i téels
terpretar comlímitsa de
objectiu
la trama
urbana amb la naturalesa, i té
transportar-los
com a objectiu transportar-los
cap a un sistema obert
cap a un sistema obert on tots
on els
totsdinamismes
els dinamismes hi tinguin
hi GESTIÓ VERD
tinguin
cabuda.cabuda.
ConsisteixConsisteix
a cosir CIUTAT
en verticalment
cosir verticalmentl’espai perl’espai
tal de
permillorar
tal de millorar
la seva la sevatat
continuï
continuïtat
ecològica i,ecològica
en conseqü i, en
ència, ECOTÒ
conseqüència,
adaptar el carreradaptarper donarelre-
CICLE DE L’AIGUA
carrer
spostapera ladonar respostaPera
seva mobilitat. MOBILITAT
fer-ho,mobilitat.
la seva incorporemPer unsfer-ho,
SUDS
per tal maximitzar l’aigua dis-
incorporem uns SUDS per BIODIVERSITAT
ponible i apliquem una gestió
tal de maximitzar l’aigua
forestal amb la finalitat de
disponible
potenciar ilaapliquem
flora i la fauna
unaassociada
gestió alforestal
territori.per a
potenciar la flora i la fauna
associada al territori.

MASTERPLAN

6
3

8
4
5

1. C/ Arquitectura
2. Parc del Cargol
3. C/ Ceràmica
4. SUD
5. Pas Biodiversitat
6. C/ Vayreda
7. C/ Poesia
8. Bosc Mediterrani 6
CARRER VAYREDA
SECCIONS

Franja Bioretenció

Rasa Infiltració

BOSC MEDITERRÀNI

Prat Alt
Sega 1 cop l’any

Matollar Bosc
Poda 1 cop cada 5 anys Poda malesa 1 cop l’any

Prat Baix
Sega de 6 a 8 cops l’any
VISTES
CARRER VAYREDA

BOSC MEDITERRANI

69
Reconnexió
Projecte de connexió entre recintes Montbau - Vall d’Hebron - Collserola
Pol Carós

Reconnexió connecta el
barri de Montbau i el recinte
Vall d’Hebron,RECONNEXIÓ
repensant els
Projecte
usos de connexió
i la vegetació entre recintes
de l’espai
Montbau
entre - Vall d’Hebron
ells, eliminant el mur - Collserola
que els separa, creant així
una circulació verticalPol Carós cap a
l’entrada de Collserola.
Reconnexió connecta el barri de Montbau i
Per tal d’afavorir
el recinte Vall d’Hebron, la repensant els usos i
la vegetació
connexió de l’espai
vegetal amb entre ells, eliminant el
mur que els separa, creant així una circulació
Collserola s’ha apostat
vertical cap a l’entrada de Collserola.
per vegetació autòctona
Per tal d’afavorir la connexió vegetal amb
disposada en parterres
Collserola s’ha apostat per i vegetació
escocells.
autòctonaDonadisposada resposta a i escocells.
en parterres
Dona resposta ade
les necessitats les cadascun
necessitats de cadascún C.
Vay
dels usuaris, els de Vall d’Hebron poden reda
delsgaudir
usuaris, els de directa
d’una connexió Vall amb Collserola,
d’Hebron
i la gent poden
que viu a gaudir
Montbau, d’equipaments
d’una connexió directa
per fer esports amb
i esdeveniments.
Collserola, i la gent que viu a
ctura

Nou Passeig d’Arquitectura

Montbau, d’equipaments per
C.d’Arquite

fer esports i esdeveniments.

C. de Sorolla

C. de Roig i Solé

C.
de
Be
nlli
ure

C. de Zuloaga

C. de l’Arquitecte Martorell

C. de Puig i Cadafalch

C. d’Àngel Marquès
 Pinus Pinea

Oci i Esport 1-1500

SECTORITZACIÓ

Punt de contacte amb Vall d’Hebron

Pinus Pinea Pinus Pinea

Punt de contacte amb Vall d’Hebron

Lluminària 4m

Descans

Punt de contacte amb Vall d’Hebron Punt de contacte amb Vall d’Hebron
Jocs Infantils 1-2000 Entrada Collserola 1-1500

Entrada Collserola Trobada Vegetació + Paviment

Grades + Esport Detall Listó + Grada

Nou Passeig d’Arquitectura Jocs Infantils

Descans + Oci Descans + Oci

71
 (+) espais entre el camí amb escales o el corriol de
tràmex.
de camins El camí amb escales té un gradient d’usos
(+) espais de camins vol acostar la natura a de manera que, a mesura que vas pujant,
la gent gran i als nens. hi ha menys llocs d’estada i passa de ser
del camí jugable, que es bifurca en alçada: la
part alta és un camí enxarxat i la part a nivell
és un camí normal de formigó amb mobiliari
jugable.
El carrer rep més d’un cop l’acció de pujar

(+) espais de camins

ACCESSIBILITAT
un passeig elevat a ser a nivell. Al arribar al la cota de carrer fins a l’altura de la vorera.
L’estudi que he fet ens permet trobar dos carrer Ceràmica, veurem que haurà rebut La secció del carrer quan no rep cap
punts on intento buscar i cartografiar un tractament de pacifització i canvi de pacifització també canvia, s’ha eliminat la

Projecte de permeabilitat al barri de Montbau pseudocamins preexistents.

Per culpa de les fortes pendents del barri,

paviment i a partir d’aquí el passeig passarà
a ser més una zona de pas, amb bancs molt
espaiats.
vorera del cantó de Collserola per sumar-la
a l’altre costat.

Jeroni Mach els veïns han demanat que s’hi apliquin

mesures per millorar l’acessibilitat. A Fins a una part de la passarel·la s’hi pot
Hi ha certs elements urbans que es van
repetint al llarg de la intervenció: el primer
partir d’aquesta petició, proposo una de arribar també amb el corriol mitjançant una d’ells és la pèrgola que pot anar variant en passarel·la del camí - m

(+) vol espais de camins

les meves primeres actuacions al llarg del serie de rampes. Pel camí podràs trobar- mida depenent del lloc on estigui col·locada;

El projecte acostar la carrer Vayreda: entre dos edificis surt una

plataforma amb funció de mirador que es
te amb espais individuals de xarxes que
permeten estirar-se panxa amunt en mig del
el segon són les semiesferes com a element
de límit, però què pot servir com a joc;

naturaProjecte
a la gentde gran i als
permeabilitat al barri de Montbau connecta amb el carrer de sota mitjançant
un ascensor inclinat. Aquest mirador
bosc. finalment tenim les xarxes que serveixen
tant de joc com de mobiliari. Hi ha un darrer

nens. Jeroni Mach

permet veure certes fites a llarga distància.
Per la connexió entre els Jardins de element urbà que va una mica més enllà del
Per culpa de les fortes Montbau i l’Escola Baloo, fem unes escales i mobiliari, les pantalles. Aquestes pantalles
Un cop allà, el carrer ha rebut una les prolonguem mitjançant una plataforma poden ser informatives o poden ser del
pendents del barri, els pacifització, pujant el nivell fins la cota de a l’altura de la vorera creant un nou hall de projecte d’art col·laboratiu de codi obert,
la vorera, creant una plataforma única. Al tele-comunicacions. que permet exhibir als artistes del barri.
veïns han demanat
(+) espais de camins que vols’hi
aco-

DESCANS
apliquin mesures per millorar
star la natura a la gent gran
i als nens. Per culpa de les
l’accessibilitat.
fortes pendents del barri, els
Es veïcrea
ns han unademanat
seqüència que s’hi matalàs sobre la nat

de miradors
apliquin amb mesurestractament
per mil- el camí - mirador el corriol

de l’úslorar
i mobiliari gradual.
l’accessibilitat. A partir
Per alsd’amés
questa petició, es crea una
joves, es crea
seqüència de miradors amb trac-
una prolongació dels Jardins
tament del ús i mobiliari grad- l’ascensor inclinat i la plataforma mirador
de Montbau
ual. Per als creant
nens i laungent jove,
hall deestelecomunicacions
crea una prolongació dels

JOC
Jardins de Montbau creant
amb mobiliari atractiu,
un hall de telecomunicacions
s’incorporen
amb mobiliarijocs
uns on la
atractiu per camí jugable alçat
naturalainteracciona.
franja d’edat, a partir d’allà
apareix uns jocs on la natura
carrer Vayreda pacifitzada carrer Vayreda nou hall de tele-comunicacions el camí jugable
interacciona.

12

11
ra

circul
ar
ectu
rquit
C/ A

C/ Ceràmica

10
6
4
3
C/ V
ayre
da
2
7

1. Regeneració de muntanya 7. Connexió entre Fase 1 i Fase 3

2. Funicular fins a la plataforma / viewpoint 8. Nou hall de tele-comunicacions 8
3. Plataforma mirador 9. Camí jugable fins l’escola Baloo
4. Base dels camins cap a Collserola 10. Area de joc natural
5. Camí - mirador 11. Reubicació d’aparcaments
6. Corriol 12. Joc sobre la muntanya i accés millorat
ascensor inclinat al viewpoint

corriol

nou hall de telecomunicacions

camí jugable

73
PROFESSORS
Mar Pérez, Albert Valero

ESTUDIANTS
Ona Aspa Herrerias, David Avellaneda Navarro,
Ander Benaiges Vergara, Laia Jinglan Castellsagué
Franco, Ignasi Grau Subira, Albert Guirado Varona,
Aleix Jiménez Antonijuan, Xinyu Lyu, Roger Marín De
Yzaguirre, Mercè Riera Magallón, Núria Serra Borrell,
Aina Socias Casajuana, Anaïs Vargas Pereira.

Construcció II
75
L’objectiu de l’assignatura és aportar
les eines i recursos necessaris per
a poder construir un projecte de
paisatge segons els requeriments
mediambientals, mecànics, físics i
humans en cada cas.
Al final del curs l’alumne reconeix
i sap representar la construcció del
paisatge. El curs es divideix en dos
grans blocs temàtics: cobertes i
façanes verdes i tota la construcció
de la cota zero. La part de cobertes
i façanes verdes es treballa des d’un
punt de vista pràctic, fent el projecte
d’una coberta verda a una coberta
de la ETSAB.
Els sistemes constructius que
composen el paisatge a cota zero
s’expliquen a les classes teòriques
i també s’analitzen a través d’un
petit treball de recerca i dels detalls
constructius que els estudiants
elaboren a escala 1/20 i a 1/5. Al final
del quadrimestre tots els alumnes
disposen, a part dels apunts de
teoria, del seu propi atlas constructiu
del paisatge, que en aquest any els
ha permès treballar 36 temes dels 61
proposats i que també s’expliquen a
la teoria.
The objective of this course is to
provide the necessary tools and
resources to be able to build a
landscape project according to the
environmental, mechanical, physical
and human requirements in each case.
At the end of the course the student
recognizes and knows how to represent
the construction of the landscape.
The course is divided into two main
thematic blocks:
green roofs and green facades, and all
the construction at zero elevation. The
section on green roofs and facades is
worked on from a practical perspective,
through the design of a green roof for
an ETSAB building.
The construction systems that make
up the landscape at ground level are
explained in the theoretical classes and
are analysed through a small research
project and the construction details
that the students create at 1/20 and 1/5
scale.
Students could work on 36 themes out
of the 61 proposed and explained in
theory.
77
Coberta vegetal a l’ETSAB
Anaïs Vargas, Xinyu Lyu, Mercé Riera

El concepte de la coberta
es basa en la necessitat de
crear més espai lliure per
als usuaris de la universitat.
Per a ells, es planteja aquest
espai singular per a un nou
ús social.
El disseny s’adapta
perquè la coberta pugui ser
còmodament transitable
amb una atmosfera diferent
a la de la terrassa. Es
planteja una coberta amb
dos accessos.
El traçat del camí té un
disseny orgànic seguint la
sinuositat característica de
l’edifici Coderch, amb el qual
es van generant diferents
espais oberts envoltats de
vegetació.

Diagrama de vegetació
La secció constructiva es
basa en el model de coberta
semi intensiva, on es crea
un mur baix d’obra vista
amb dues funcions: funció
de banc i separació entre la
zona transitable i la zona de
vegetació.
Respecte a la materialitat,
es proposa utilitzar el
material predominant de
l’edifici, el maó ceràmic.
D’aquesta manera, la
nova intervenció s’integra
adequadament amb la
preexistència del lloc.
La vegetació mes
idònia es basa en espècies
autòctones, les quals
s’adapten a les condicions
de la coberta, amb un
manteniment mínim i a
l’autosuficiència hídrica en la
major part de l’any.

Sistema multicapa per una coberta vegetal Sistema de recollida d’aigua:

1. Forjat E.- Perfil d’alumini amb perforacions al llarg de tota

2. Capa d’imprimació bituminosa d’adherència
3. Làmina de betum elastòmer.
4. Planxa rígida d’escuma de poliestirè extruït
5. Làmina de polietilè d’alta resistència
6. Manta de fibres sintètiques de polièster. Geotèxtil.
7. Elements nodulars de plàstics reciclats embotits
a profunditat. (Funció drenatge).
8. Filtre de polipropilè precomprimit termosoldat
9. Substrat
10. Embuatat de grava (Protector del substrat)
la peça Funció: vora separadora entre substrat i la
zona perimetral de grava.
F.- Capa de grava existent
G.- Caixa de control d’alumini recobert de plàstic
(Funció de protecció i control de desguassos).
H.- Desguassi PVC
I.- Perfil amb caragol mecànic aguant de fixació i
protecció.

79
PROFESSORS
Ferran Sagarra, Marta Bayona

ESTUDIANTS
Celia Canaleta Sauri, Pol Carós Gómez, Adrià
Carrizosa Cabezas, Germán Jorquera Rambla,
Jeroni Mach Raubert, Noel Masnou Leon, Marc Pallé
Moliner, Marc Pavón Balasch, Agostina Rodriguez,
Marc Pol Santeugini Riva, Claudia Stonys Pereira,
Albert Vich Gleyal, Alicia Villar Rodriguez, Josecarlos
Vivanco Jaime.

Urbanisme i
paisatge I
81
El paper del verd a la ciutat i
l’urbanisme moderns i contemporanis.
La major part de la població
mundial viu en contexts urbans. En
el cas d’Europa ja és així des de fa
molt de temps, en qualsevulla de
les accepcions que es consideri la
ciutat: Dels nuclis compactes de
les ciutat i pobles metropolitans
a les urbanitzacions de primera o
segona residència i fins als “resorts”
especialitzats en l’oci (estacions
d’esquí, pobles per vacances,
assentaments turístics...), vivim,
treballem i descansem en àrees
urbanitzades. És per això que
cal entendre els processos de
transformació i les formes de la ciutat i
de les seves diverses parts.
Els professionals que, d’una manera o
altra intervenen en la conformació del
que podem anomenar el
“quadre físic” de la ciutat, han de
conèixer el context i la transcendència
de la seva intervenció.
Els dos cursos d’Urbanisme i
Paisatge del Grau de Paisatgisme
tenen aquest objectiu: analitzar el fet
urbà, la seva forma i preveure la seva
transformació a través dels projectes
de parcs i jardins, de les previsions
dels plans urbans pel que fa al verd i
dels plans de paisatge.
El primer curs -situat al tercer
semestre del pal d’estudis- pretén
introduir els i les estudiants en aquesta
temàtica a través d’activitats diverses:
classes i exercicis pràctics però
també classes teòriques, comentaris
de textos i de pel·lícules i dels tres
recorreguts guiats que es programen
per la ciutat de Barcelona.
Programa de temes per les classes.
- El Segle XVIII. La invenció de la
natura i l’embelliment urbà.
- L’espai públic. Una història de les
places.
- El segle XIX. “Abajo las
murallas!”La crisi urbana de la
modernitat i el creixement il·limitat.
- Processos i projectes del creixement i
la densificació:
El sòl: el traçat i la parcel·lació.
L’obra: urbanització i edificació.
- El segle XX. “Urbanizad lo rural” i
el malbaratament territorial. Ruritzar
l'urbà El verd urbà, parcs, atalaies i
intersticis.
- Infraestructura i paisatge.
Medi ambient i construcció de
l’Urbanisme.
- El sistema contemporani del verd
- El recorregut, percepció i apropiació
del lloc
- Introducció al sistema de
planejament territorial
Exercici 1: Consistirà en representar
i presentar un espai urbà o conjunt
d’espais urbans del segle XVIII. Es
tracta d’entendre el seu paper a la
ciutat i la seva significació com a
propostes innovadores del seu temps.
A cada un dels grups se li adjudicarà
un dels casos de la llista següent:
El Bath de John Wood i fill.
Squares del barri de Bloomsbury a
Londres Royal.
Mile i New Town d’Edimburg.
Eix del Louvre a París.
La plaça do Comercio i la Baixa de
Lisboa.
Plaça del Popolo de Roma.
Unter den linden de Berlin.
The role of greenery in the modern
and contemporary city and
urbanism.
Most of the world’s population
lives in urban contexts. In Europe,
this has been the case for a long
time, in whatever sense of the city
is considered: from the compact
centres of metropolitan cities and
towns to first or second home
urban developments and even
specialized leisure “resorts” (ski
resorts, vacation villages and
tourist settlements), we live, work
and rest in urbanized areas. That
is why it is vital to understand the
transformation processes and the
forms of the city and its various
parts. The professionals who, in one
way or another, intervene in shaping
what we can call the “physical
picture” of the city, have to know the
context and the significance of their
intervention.
The courses of Urban Planning
and Landscape of the Landscape
Architecture Degree have this
objective: to analyze the urban
form and foresee its transformation
through the design of parks and
gardens, through urban plans for
greenery and landscape.
The first course that is taught
in the third semester of the course
aims to introduce the students to this
subject through various activities:
practical classes and exercises and
theoretical classes, commentaries
of texts and films and three guided
tours programmed in the city of
Barcelona.
Programme of topics for the
classes:
- The eighteenth century. The
invention of nature and urban
beautification
- The public space. A history of
squares
- The nineteenth century. “Down
with the walls! The urban crisis of
modernity and unlimited growth
- Processes and projects of growth
and densification:
The land: layout and subdivision
Work: urbanization and building
- The twentieth century. “Urbanize
the rural” and squandering the
territory. Ruralizing the urban. Urban
green areas, parks, observation
points and interstices
- Infrastructure and landscape
Environment and construction of
urbanism
- The contemporary green system
- The route, perception and
appropriation of the place
-Introduction to the territorial
planning system
Exercise 1: This consists of
representing and presenting an
urban space or group of urban
spaces of the eighteenth century.
The aim is to understand their role
in the city and their significance as
novel proposals for their time. Each
of the groups will be assigned one of
the cases from the following list:
John Wood & Son’s Bath
Squares of Bloomsbury in Royal
London. The Royal Mile and New
Town of Edinburgh.
Axis of the Louvre in Paris.
The square do Comercio and the
83
Palau d’Amalienborg i barri de
Frederiksstaden a Copenhague.
Places de Nancy: Stanislas, de la
Carriere i Hemicicle.
Exercici 2: Descripció i vistes des
d’un recorregut per un camí, carretera
o tren (podria ser un canal o un
riu si n’hi haguessin a mà) i també
descripció del seu traçat, amb un
escrit i el sistema de representació que
sembli millor (pel·lícula, storyboard,
dibuixos...).
Exercici 3: Descriure
gràficament una illa de l’Eixample de
Barcelona amb jardí interior.
Planta del parcel·lari, ocupació en
planta baixa i planta pis, tipologies
de les plantes, secció i muntatge
fotogràfic de façanes interior i exterior.
Baixa of Lisbon.
Piazza del Popolo in Rome.
Unter den Linden of Berlin.
Palau of Amalienborg and
the Frederiksstaden district in
Copenhagen.
Squares of Nancy: Stanislas, of the
Carriere and Hemicycle.
Exercise 2: Description and
views from a route along a road,
highway or railway (it could be a
canal or a river if there is one at
hand) and description of its layout,
with a written text and the system of
representation that seems best (film,
storyboard and drawings).
Exercise 3: Graphic description
of an “illa” block in the Eixample of
Barcelona with an inner garden. Plan
of the plot, occupation of the ground
floor and first floor, types of plants,
section and photomontage of interior
and exterior facades.

85
Complements paisatgístics des de la construcció
Catalina Salvà, Joan Batlle, Javier Zaldivar

Taller Projectes V
Stefano Cortellaro

Taller Projectes VI
Marina Cervera, Henri Bava, Quim Rosell

Construcció III
Mar Pérez, Francesc Peremiquel

Urbanisme i paisatge II
Ferran Sagarra, Alex Gimenez

87
PROFESSORS
Catalina Salvà, Joan Batlle, Javier Zaldivar

ESTUDIANTS
Ona Aspa Herrerias, David Avellaneda Navarro, Laia
Jinglan Castellsagué Franco, Albert Guirado Varona,
Roger Marín de Yzaguirre, Rut Panuse Feijoo, Mercè
Riera Magallón, Núria Serra Borrell, Aina Socias
Casajuana, Anaïs Vargas Pereira

Complements
paisatgístics
89
L’assignatura Complements
Paisatgístics des de la Construcció té
com a objectiu principal oferir recursos
de pensament per a la decisió de
l’elecció dels sistemes constructius
del projecte de paisatge. Decidir
com es construeix el paisatge és una
part essencial del procés de projecte
i, mitjançant aquesta assignatura,
es volen aportar eines i criteris
contemporanis per capacitar aquesta
decisió.
L’assignatura s’organitza en tres
blocs temàtics:
Bloc 1. L’origen del paisatge
des dels materials. D’on venen
els materials amb què construïm?
D’on venen els materials amb què
construïm?
Bloc dedicat al desenvolupament
de la temàtica sobre d’on venen els
materials amb els que es construeix el
paisatge. Hem pensat mai d’on venen
les pedres que trobem als murs de
pedra seca, el sauló dels camins, les
llambordes de granit...? Aquest bloc
proposa entendre que l’obtenció dels
materials (extracció, modificació...)
també genera paisatge i que qualsevol
material té un origen en el territori i
és interessant entendre quin és el
camí que fa per a arribar al destí final.
Aquest vincle intrínsec entre el material
que construeix el paisatge i el seu
origen és una resposta també dels
propis recursos del territori, alhora que
s’evidencia a través dels paisatges
antròpics que reconeixem com a
paisatges culturals, identitaris dels
nostres territoris. L’objectiu d’aquest
bloc és incorporar al procés de
projecte la reflexió sobre l’origen dels
materials amb que construïm.
Bloc 2. Aprendre a dissenyar
a partir de la materialitat i de la
construcció. Anàlisi i lectura de
diferents projectes a partir de la seva
materialitat.
Bloc dedicat al desenvolupament
de la temàtica sobre com podem
aprendre a dissenyar a partir de la
materialitat i la construcció del projecte
paisatge mitjançant un viatge pel món,
i el nostre territori, analitzant diferents
projectes de paisatge des de la
perspectiva de la seva materialització
i construcció. Perquè així i no d’un
altre material? Com hagués canviat si
el material fos un altre? Cal escoltar
sempre el lloc? O podem imposar
una nova lògica / material? Hi ha
límits? El respecte, el medi ambient,
la cultura d’un territori... Com ha
evolucionat la forma de fer amb els
anys? L’emergència climàtica ens ha
fet canviar la forma de pensar, però
com s’aplica això a la construcció del
paisatge? Entendre la forma de fer
de diferents territoris i cultures i així
conèixer gran obres de paisatge és
l’objectiu d’aquest bloc, però sobretot
cal sempre preguntar-se: perquè?
Com? Cal?
L’objectiu d’aquest bloc és tenir
coneixement de projectes de paisatge
de referència així com entendre els
motius de la seva materialitat i com
aquesta defineix el propi projecte.
Bloc 3. Repercussions ambientals
de les decisions projectuals. Quin és el
futur dels nostre projectes?
Bloc dedicat al desenvolupament de
la temàtica sobre com les decisions
projectuals basades en la materialitat
The main objective of the course
Construction-Based Landscape
Complements is to offer thinking
resources for deciding on the choice of
construction systems in the landscape
project. Deciding how to build the
landscape is an essential part of the
design process. Through this course,
we want to provide contemporary tools
and criteria to facilitate this decision.
The course is organized into three
thematic blocks:
Block 1. The origin of the landscape
from the materials. Where do they sell
the materials we build with?
This block develops the topic of
where the materials with which the
landscape is built are sold. Have we
ever thought about where they sell
the stones that we find in drystone
walls, the sand for roads and granite
paving stones? This block aims to help
understand that obtaining materials
(extraction, modification, etc.) also
generates landscape and that any
material has an origin in the territory.
It is interesting to understand how
materials reach their final destination.
This intrinsic link between the material
that builds the landscape and its origin
is a response to the territory’s own
resources. It is also evident through
the anthropic landscapes that we
recognize as cultural landscapes are
part of the identity of our territories.
The objective of this block is to
incorporate into the design process a
reflection on the origin of the materials
with which we build.
Block 2. Learning to design from
materiality and construction. Analysis
and interpretation of designs based on
their materiality.
This block is on the topic of how
we can learn to design from the
materiality and construction of the
landscape project through a journey
around the world and our territory,
analysing landscape projects from the
perspective of their materialization and
construction. Why are designs done
in a certain way and not with another
material? How would the design have
changed if the material was different?
Do we always have to listen to the
place? Or can we impose a new logic/
material? Are there limits such as
respect, the environment, the culture
of a territory? How has the way of
doing things evolved over the years?
The climate emergency has made us
change the way we think, but how
does this apply to the construction of
the landscape?
The objective of this block is
to understand the way of doing in
different territories and cultures and
thus to find out about great landscape
works. Above all, we must always ask
ourselves: Why? How? Is it necessary?
The objective of this block is to gain
knowledge of benchmark landscape
projects and to understand the
reasons for their materiality and how it
defines the project itself.
Block 3. Environmental
repercussions of project decisions.
What is the future of our projects?
This block is on the topic of how
project decisions based on the
materiality of the project can have
environmental repercussions and
what these impacts are, especially
in terms of their involvement with
91
del projecte poder tenir repercussions
ambientals i quines son aquestes,
especialment des de la seva implicació
amb el canvi climàtic (moviments
de terres, utilització d’uns o d’altres
materials, procedència, economia
circular, reutilització i reciclatge),
però sobretot com afecten la gestió
i manteniment posterior de l’espai
públic. Quina és la petjada ecològica
dels materials amb que construïm?
Quina herència ambiental ens deixen?
L’objectiu d’aquest bloc és incorporar
al procés de projecte la consciència
sobre les repercussions ambientals
dels materials de construcció.
Llibres
Armengaud, Marc; Armengaud,
Matthias; Cianchetta, Alessandra.
Nightscapes: paisajes nocturnos.
Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN
9788425221385.
Aronson, Shlomo. Aridscapes:
proyectar en tierras ásperas y frágiles.
Barcelona: Gustavo Gili, cop. 2008.
ISBN 9788425222214.
Batlle, Enric. El Jardín de la
metrópoli: del paisaje romántico
al espacio libre para una sociedad
sostenible. Barcelona: Gustavo Gili,
cop. 2011. ISBN 9788425220098.
Careri, Francesco. Walkscapes:
el andar como práctica estética.
Barcelona: Gustavo Gili, cop. 2002.
ISBN 8425218411.
Colafranceschi, Daniela. Landscape
+ 100 palabras para habitarlo.
Barcelona: Gustavo Gili, 2007. ISBN
9788425220241.
Galí-Izard, Teresa. Los Mismos
paisajes: ideas e interpretaciones.
Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN
8425219620.
Galofaro, Luca. Artscapes: el
arte como aproximación al paisaje
contemporáneo. Barcelona: Gustavo
Gili, cop. 2003. ISBN 8425218438.
Hutton, Jane. Reciprocal
Landscapes. Stories of Material
Movements. Routledge, 2020. ISBN
9781138830684.
Ivancic, Aleksandar. Energyscapes.
Barcelona: Gustavo Gili, cop. 2010.
ISBN 9788425222726.
Izembart, Helène; Le Boudec,
Bertrand. Waterscapes: el tratamiento
de aguas residuales mediante
sistemas vegetales. Barcelona:
Gustavo Gili, cop. 2003. ISBN
9788425218866.
Jellicoe, Geoffrey; Jellicoe, Susan.
El Paisaje del hombre: la conformación
del entorno desde la prehistoria
hasta nuestros días. Ed. rev. y ampl.
Barcelona : Gustavo Gili, DL 1995.
ISBN 8425216583.
Martignoni, Jimena. Latinscapes:
el paisaje como matéria prima.
Barcelona: Gustavo Gili, cop. 2008.
ISBN 9788425221927.
Marot, Sébastien. Suburbanismo
y el arte de la memoria. Barcelona:
Gustavo Gili, cop. 2006. ISBN
9788425219948.
McDonough, William; Braungart,
Michael. Cradle to cradle: remaking
the way we make things. New York:
North Point, 2002. ISBN 0865475873.
climate change (earthworks, use of
one or other materials, origin, circular
economy, reuse and recycling),
but above all how they affect the
management and subsequent
maintenance of public space. What is
the ecological footprint of the materials
we build with? What environmental
legacy do they leave us?
The objective of this block is
to incorporate awareness of the
environmental repercussions of
construction materials into the project
process.
Books
Armengaud, Marc; Armengaud,
Matthias; Cianchetta, Alessandra.
Nightscapes: nocturnal landscapes.
Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN
9788425221385.
Aronson, Shlomo. Aridscapes:
projecting in rough and fragile lands.
Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN
9788425222214.
Batlle, Enric. El Jardín de la
metrópoli: del paisaje romántico
al espacio libre para una sociedad
sostenible. Barcelona: Gustavo Gili,
2011. ISBN 9788425220098.
Careri, Francesco. Walkscapes:
el andar como practica estética.
Barcelona: Gustavo Gili, 2002. ISBN
8425218411.
Colafranceschi, Daniela.
Landscape + 100 words to inhabit it.
Barcelona: Gustavo Gili, 2007. ISBN
9788425220241.
Galí-Izard, Teresa. The same
landscapes: ideas e interpretaciones.
Barcelona: Gustavo Gili, 2005. ISBN
8425219620.
Galofaro, Luca. Artscapes: el
arte como aproximación al paisaje
contemporáneo. Barcelona: Gustavo
Gili, 2003. ISBN 8425218438.
Hutton, Jane. Reciprocal
Landscapes. Stories of Material
Movements. Routledge, 2020. ISBN
9781138830684.
Ivancic, Aleksandar. Energyscapes.
Barcelona: Gustavo Gili, 2010. ISBN
9788425222726.
Izembart, Helène; Le Boudec,
Bertrand. Waterscapes: Using
plant systems to treat wastewater.
Barcelona: Gustavo Gili, 2003. ISBN
9788425218866.
Jellicoe, Geoffrey; Jellicoe, Susan.
The Landscape of man: the shaping
of environment from prehistory to our
days. Revised and expanded edition.
Barcelona: Gustavo Gili, 1995. ISBN
8425216583.
Martignoni, Jimena. Latinscapes:
el paisaje como materia prima.
Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN
9788425221927.
Marot, Sébastien. Suburbanism and
the art of memory. Barcelona: Gustavo
Gili, 2006. ISBN 9788425219948.
McDonough, William; Braungart,
Michael. Cradle tone cradle: remaking
the way we make things. New York:
North Point, 2002. ISBN 0865475873.
Ruby, Ilka; Ruby, Andreas.
Groundscapes: the encounter with the
ground in contemporary architecture.
Barcelona: Gustavo Gili, 2006. ISBN
8425219639.
Zimmermann, Astrid. Constructing
landscape: Materials, techniques
and structural components.
Basel: Birkhäuser, 2011. ISBN
9783034606943.
93
 Ruby, Ilka; Ruby, Andreas.
Groundscapes: el reencuentro
con el suelo en la arquitectura
contemporánea. Barcelona: Gustavo
Gili, cop. 2006. ISBN 8425219639.
Zimmermann, Astrid. Construir
el paisaje: materiales, técnicas
y componentes estructurales.
Basilea: Birkhäuser, cop. 2011. ISBN
9783034606943.
Revistes
Paisea: revista de paisajismo.
Valencia : Paisea Revista, 2007-2016.
ISBN 1887-2557.
Paisea Dos: revista de paisajismo.
Valencia : Paisea Revista s.l, 2009-
2012. ISBN 1889-4992.
Topos : European landscape
magazine. München : D.W.Calwey,
1992-. ISBN 0942-752X.
Webs
Biennal Internacional d’Arquitectura
del Paisatge, Barcelona https://
landscape.coac.net/ca
Landezine: Landscape Architecture
Platform http://landezine.com/
Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà
https://www.publicspace.org/
 Journals
Paisea: magazine of landscaping.
Valencia : Paisea Revista, 2007-2016.
ISBN 1887-2557.
Paisea Dos: magazine of
landscaping. Valencia : Paisea Revista,
2009-2012. ISBN 1889-4992.
Topos: European landscape
magazine. München: D.W.Calwey,
1992. ISBN 0942-752X.
Webs
International Biennial of Landscape
Architecture, Barcelona https://
landscape.coac.net/ca
Landezine: Landscape Architecture
Platform http://landezine.com/
European Prize for Urban Public Space
https://www.publicspace.org/

95
Estudi del granit
Treball de recerca del bloc 1 de Complements des de la Construcció
Roger Marín, Laia J. Castellsagué
Aquest treball és un estudi
del seguiment del granit, des
del seu moviment comercial,
analitzant el seu impacte en
el territori, fins al seu ús en la
ciutat. S’hi pot observar les
extraccions i importacions
de granit a Espanya, passant
per l’impacte territorial de
la seva extracció fins a
un anàlisis del paisatge
urbà, acabant amb unes
conclusions i reflexions de
l’ús que se li dóna a aquest
element constructiu.
Capa geològica del granit

Pedreres de granit

Exportacions de l'empresa
EXPLICACIÓ DEL PLÀNOL
en qüestió
Dins de la península Ibèrica, trobem
que els jaciments de granit s’estenen
sobretot per l’oest de la península.

Entrant més en l’àmbit d’Espanya,

trobem els jaciments de granit localitzats
a Extremadura, la zona central i Galícia.
De fet, a Galícia es troben els principals
jaciments de granit d’Espanya. El 80%
de la pedra és elaborada i exportada
en la comunitat gallega.

De fet, l’empresa a la qual hem

seguit el rastre té una petita
pedrera situada a Galícia, entre
Vigo i Ourense (42.32035985479072,
-8.191257055911072). Ells mateixos,
tallen les peces en una serradora que
tenen a la pedrera, i tot seguit les hi
donen les formes i acabats que el
client demana. De la mateixa forma,
subministren les seves peces de granit
en camió per tot Espanya segons les
necessitats del client.

Capa geològica del granit

Pedreres de granit

Exportacions de l'empresa
en qüestió

GRANIT I EXPLOTACIONS A LA PENÍNSULA IBÈRICA E : 1/ 100.000

*Plànol sencer al final del treball

On van a parar les peces de granit processat? A les ciutats.

El granit és un material que s’utilitza extensament en moltes ciutats d’Espanya, ja que és considerat com a bastant sostenible - la producció consumeix menys energia, es generen
menys residus i aquests són menys perillosos, la seva vida útil és molt llarga i és 100% reciclable i inert-. Això fa que el seu comportament tècnic com a material de construcció sigui
ben valorat. No existeixen processos químics per millorar les propietats del granit aplicat a la construcció i aquest es col·loca sense haver passat per cap mena de procés que alteri
la seva composició. S’usa tal com s’extreu de la naturalesa i comporta un baix cost de manteniment.
És per això que s’ha fet servir de forma extensa per construir des de paviments fins a façanes, fonts i bancs, que configuren el paisatge urbà que veiem a les nostres ciutats i ens
faciliten la mobilitat i el confort - un paviment pla per on caminar, un banc on seure, etc. -.

Tot i això, el paisatge que ens genera aquest material gris, sumat als altres elements que configuren la ciutat - els quals majoritàriament també són de la mateixa paleta de colors -
ens dóna un paisatge amb aparença inerta, sense color, i desvinculat dels processos naturals, ja que el granit genera un paviment impermeable, trencant el cicle de l’aigua, per
exemple. A més, s’està emprant de forma molt extensa fins al punt d’utilitzar-lo durant un projecte de re-pavimentació de les ciutats, arribant a substituir paviments històrics - com
ha passat a Sevilla -, eliminant la història de la ciutat.
 IMPORTACIÓ DEL GRANIT

NIT
t és una roca plutònica
màtica. Molt abundant,
molt per la construcció.
ultat d’un refredament lent,
fondària, de grans masses
ma intrusiu que afloren a la
e gràcies al decapat de les
ubjacents per erosió.

CIÓ DEL PLÀNOL

cte rellevant és el canvi de
ia que hi ha hagut aquests
ys, tant en
de Galícia (principal
dor i importador del país)
el global d’Espanya, cap
dústria menys extractiva a
mar-se en una activitat més
madora.
dia s’importa una gran
t de blocs de granit,
ts principalment del Brasil,
ca i Portugal, el qual el
mem en Espanya i el venem
. El granit que comprem
procedeix majoritàriament
gal i Itàlia.
procedències dels blocs
it són Angola, Moçambic Granit en blocs
a. Els blocs de granit
EXPORTACIÓ DEL GRANIT Granit elaborat
nts de països africans i de
n exòtics i molt demanats.
IMPORTACIONS DE GRANIT CAP A ESPANYA E : 1/ 100.000.000 E: 1/ 100.000.000
*Plànol sencer al final del treball EXPLICACIÓ DEL PL

Dins d’Espanya,
d’exportacions es lo
a la província de Po
Vigo, O Porriño, Lug
S’exporta tant gra
transformat, tot i qu
tendència en Espa
majoritàriament tra
Els principals pa
exportacions d’aq
Itàlia, Alemanya,
Estats Units i Tai
i Alemanya els
s’exporta granit pro
els principals païso
de granit.
S’ha de tenir en
competència a
exportacions de gr
exerceixen països n
Xina, l’Índia o el Bra

Granit en blocs Granit en blocs

Granit elaborat Granit elaborat

EXPORTACIONS ESPANYOLES DE GRANIT E : 1/ 100.000.000

E: 1/ 100.000.000
*Plànol sencer al final del treball

97
Camí i col·lector de llevant
Projecte d’arranjament de camí temporal al front de les tres xemeneies

El paisatge del front litoral

de les 3 Xemeneies de
Sant Adrià del Besòs és
la conseqüència latent
del desmantellament de r
av.
les indústries anteriors. diagonal
i
u
Una atmosfera de
b
l’abandonament de e
s
l’administració, que origina ò port de
un paisatge al marge del fòrum
s badalona

poder, un paisatge prou ric a

preservar, un paisatge prou
important a visibilitzar en el mar mediterràni

nostre context contemporani,

ja que la peculiaritat del lloc
radica en l’ús espontani
d’una infraestructura de
sanejament com a passeig
marítim, un ús poc normatiu
dins les fronteres rígides de
l’espai públic. Aplicant un
procés de reorganització
dels materials-textures
presents en l’emplaçament,
excavacions properes i
punts de reciclatge de
deixalla marítima podem
crear un nou camí marítim
mantenint la línia de la costa 3
del col·lector. 1 2 l
a
g
r
a
n
f
i
t
a
d
e
l
l
i
t
o
r
a
l

SUPRPOSICIO D’ESTRUCTURES

vies de
ferrocaril
1848

central 1
tèrmica
9 2
1 9 0
9 1 1
5 - 9
6 2 espigó

0
ús del sòl 1 ús del sòl Tercer paisatge,
agrícola i indus- 0 s’abandonen i es desmantellen
trial les indústries, s’obra l’espai
línia del litoral de front marítim de domini
fragmentada per línia de públic.
ús del sòl s’observen els vestigis del
l’ús privat costa
industrial passat, la seva materialitat i
textures

col.lector
interceptor
de llevant
 El col·lector interceptor de llevant alberga un
peculiar servei-ús com a passeig marítim, és una
infraestructura de sanejament, situada en domini
públic dins la zona marítim-terrestre. La zona en
procés latent de desmantellament de la indústria
anterior, articula un espai de tercer paisatge,
els habitants del lloc compleixen aquesta premis-
DIC DE ROCALLA , s’introdueix al 2017
sa. Es produeix una atmosfera fora de la normativa
tant per les persones que l'utilitzen com per la
materialitat arqueològica del lloc.

límit marítim Col·lector interceptor de llevant

zona marítm-terres-
Col·lectors menors
tre de domini públic
EL Col·lector interceptor de llevant té un traç paral·lel estació de bombeig
vies de tren i tranvia
a la línia de costa, com les vies del Tren, sense enterrar
en la zona de domini públic, és degut al fet que en el dic de rocalla

moment de la seva construcció als anys 80 era l'únic

traçat possible, ja que tot el front litoral estava ocupat
amb instal·lacions industrials. EL Col·lector s'encarrega
d'interceptar altres col·lectors de menor dimensió. Les
aigües es recullen i es concentren en l'estació de bombeig
i són elevades fins al punt de tractament. El 2017 un
temporal va trencar el col.lector, és el moment que
apareix el dic de rocalla entre el mar i el col.lector per
protegir-lo de les tempestes.

4,1
3,7
3,3
2,7
mar

99
 ACCÈS A PARADA
TRANVIA
ESTACIÓ RENFE SANT
ADRIÀ DEL BESÒS

ACCÈS AL
T PASSEIG
COL.LECTOR

PASSEIG
MARITIM DE
BADALONA

ACCÈS AL
PASSEIG
COL.LECTOR PLATJA

ESPIGÓ TRENCAT PER

TEMPORAL
PLATJA SANT
ADRIÀ DEL
BESÒS
INFRAESTRUCTURES
SÒL CONTAMINAT, PRESÈNCIA DE VEGETACIÓ
DIC DE ROCALLA DESMANTELLADES
EN LÍMITS, MOLT BAIX DRENATGE, FANG

COL·LECTOR DE LLEVANT

COL·LECTOR DE LLEVANT SOTERRAT

ARRANJAMENT DEL RECORREGUT DEL CAMÍ

COL·LECTOR DE LLEVANT MAR

BANCS DE REPÒS PER A CONTEMPLAR EL

PAISATGE DEL MAR, EN ESPAIS
D'OBERTURA I PROFUNDITAT VISUAL

EL VALOR DEL PROJECTE POSA EN EL CENTRE LA REUTILITZACIÓ MATERIAL DE LES TEXTURES PRESENTS
EN EL PROCÉS DE DESMANTELLAMENT DEL LLOC PER
DOTAR-LO DE PODER
SECCIÓ TRANSVERSAL DEL PAISATGE
1:100

per pluja o mar

cota actual

pre-existència zona de arranjament

moviment de terres d’excavacions properes,
repòs de camí
puntual evitant remoure les terres contaminades del
lloc, per crear montícles i zones inundables
hàbitat de valor ecològic

SECCIÓ PROPOSTA DEL CAMÍ COL.LECTOR LLAMBORDES DE PLÀSTIC

1:30
1m
TRANSFORMAT DE DEIXALLA MARÍTIMA

CAPA DE 3cm D’ ÚLL DE PERDIU

CAPA DE GRAVA DE FORMIGÓ

8-20mm

MATERIALS
BANC DE
per arranjament de camí
LLAMBORDES
DE PLÀSTIC

SAULÓ
0-10mm

CAMÍ CICLISTA

4.3
2%

paviment del camí:

confinar les
llambordes creant
un límit
longitudinal dur
3.3

COL.LECTOR INTERCEPTOR DE LLEVANT

DIC VORADA TALÚS

BASE CAMINS SÒL I PEDRES DEL LLOC
BASE DE GRAVA DE FORMIGÓ RECICLAT
40 -60mm PER CAPES

LES LLAVORS O ESTÀN

JA DINS EL SÒL
O EL VENT I ELS
OCELLS LES PORTARÀN

101
Repercussions ambientals
Paviment ceràmic Flexbrick ®
Mercè Riera
Paisatge eficient?
Conèixer bé la materialitat i
les tècniques constructives,
ens permetrà poder
avaluar els avantatges i els
inconvenients ambientals
dels nostres projectes.
L’exercici plantejava
les següents preguntes:
Quin impacte tindria la
pavimentació total de
la plaça Catalunya de
Barcelona? Quina herència
ambiental ens deixaria?
Quin seria el futur d’aquest
supòsit projecte?
Comparativa: petjada ecològica

Comparativa: combustible

Comparativa: recurs hídric

103
PROFESSOR
Stefano Cortellaro

ESTUDIANTS
Ona Aspa Herrerias, David Avellaneda Navarro, Ander
Benaiges Vergara, Adrià Carrizosa Cabezas, Gabriel
Joan Castelló Murphy, Laia Jinglan Castellsagué
Franco, Ignasi Grau Subira, Karla Milena Hernández
Torrealba, Xinyu Lyu, Roger Marín de Yzaguirre, Carlos
Navas Sanchez, Mercè Riera Magallón, Núria Serra
Borrell, Aina Socias Casajuana, Anaïs Vargas Pereira

Projectes V
105
Continguts
El curs proposa un acostament al
projecte del territori contemporani des
del punt de vista de la geografia, de
l'arquitectura del territori i del paisatge.
La construcció del sòl, del paisatge,
l'element de connexió entre ciutat i
territori, entre edificis i paisatge, serà el
principal tema del curs.
Es proposa aprofundir en el
coneixement del teixit rural, que es
considera com un element actiu i de
projecte. L'estudi i el coneixement de
la seva estructura formal, pot ajudar a
definir la forma de l'actual ciutat-territori
i proposar estratègies de projecte que
puguin representar noves oportunitats
pel desenvolupament de l'àrea objecte
d'estudi i de projecte, l'àmbit de
Montcada i Reixac i la seva relació
amb el riu Besòs.
Les classes teòriques i els exercicis
del curs tracten les següents àrees
temàtiques complementàries entre
elles: La descripció, la representació
del territori, del paisatge i de la seva
arquitectura, mitjançant una mena de
dibuix sintètic, intencionat i propositiu.
L'estudi del territori rural. Millorar el
coneixement del paisatge rural, de les
seves formes i de la seva arquitectura.
Entendre i dibuixar les relacions entre
la geografia i els diferents elements de
la construcció del territori, del paisatge
i de la ciutat. L'aigua com a element de
dibuix de l'estructura urbana i del
territori rural. El projecte del territori
contemporani.
Metodologia
Aquest curs confia principalment en
l'observació, en el “caminar” i en el
dibuix com a instruments d'anàlisis,
descripció i projecte del territori.
Davant la complexitat dels elements
que componen el territori, a la ingent
quantitat d'informació continguda en
la cartografia digital actual, que, a
diferencia de la imatge estàtica de la
cartografia tradicional sobre paper s'ha
de considerar com una base de dades
en constant evolució, la descripció del
territori mitjançant el dibuix, permet,
a través de la selecció d'elements,
estructures, traçats, evidenciats sobre
la base de dades general, generar
diferents visions, complementàries
entre elles, útils per a la comprensió
del mateix i carregades de continguts
projectuals.
Exercicis
Els treballs del curs es
desenvolupen sobre l'àrea de
Montcada i Reixac, un àmbit format
per diversos nuclis de població
disgregats en un territori per on passa
un gran nombre d'infraestructures
viàries i ferroviàries i que sumat a
unes condicions geomorfològiques
especials dificulten una bona
comunicació entre ells. Un territori de
molt d'interès, en el qual és evident la
necessitat de recuperar la relació entre
el paisatge fluvial i natural i els nuclis
urbans, relació tallada per diferents
infraestructures viàries i ferroviàries
d'escala territorial, i uns usos
industrials de gran dimensió.
A partir d'una lectura morfològica
general de l'àrea d'estudi, es plantegen
exercicis projectuals que tracten
temes relacionats amb les principals
problemàtiques presents en l'àrea: la
continuïtat territorial i la connectivitat
local.
Contents
The course proposes an approach
to the design of the contemporary
territory from the perspective of
geography, architecture of the territory
and landscape. The construction of
the land and of the landscape, the
element of connection between city
and territory, between buildings and
landscape, will be the main topic of the
course.
The proposal is to deepen
knowledge of the rural fabric, which
is considered an active and design
element. The study and knowledge of
its formal structure can help to define
the shape of the current city-territory
and to propose design strategies that
can represent new opportunities for the
development of the area to be studied
and designed. This is the area of
Montcada i Reixac and its relationship
with the river Besòs.
The theoretical classes and
exercises in the course address
the following complementary
thematic areas: the description
and representation of the territory,
the landscape and its architecture,
through a synthetic, intentional and
propositional type of drawing.
The rural territory is studied to improve
knowledge of the rural landscape,
its forms and its architecture. The
aim is to understand and draw the
relationships between geography and
the elements of the construction of
the territory, the landscape and the
city. Water is considered as a drawing
element in the urban structure and the
rural territory, and the design of the
contemporary territory is examined.
Methodology
This course relies mainly on
observation, “walking” and drawing
as instruments of analysis, the
description and design of the territory.
The elements that comprise a territory
are highly complex. Currently, an
enormous amount of information can
be contained in digital mapping. Unlike
the static image of the traditional map
on paper, digital mapping must be
considered a database in constant
evolution. Considering these factors,
the description of the territory through
“walking” and drawing allows –
through the selection of elements,
structures and layouts and on the
basis of general data – different visions
to be generated that complement each
other and are useful to understand
the same place, loaded with design
content.
Exercises
The course work is developed on
Montcada i Reixac, an area formed of
several population centres scattered
around a territory through which a
large number of road and railway
infrastructures pass. Added to its
special geomorphological conditions,
this hinders good communication
between the towns.
This is a territory of great interest,
in which there is an evident need to
recover the relationship between the
fluvial and natural landscape and the
urban centres, a relationship cut off
by road and railway infrastructures at
territorial scale and some industrial
uses of great dimension.
107
Temes relacionats entre d’altres,
amb la continuïtat del Parc Fluvial del
Besòs, amb la millora de les relacions
entre el riu, la ciutat i el paisatge, i amb
la recuperació de l'ecosistema fluvial.
Bibliografia
Batlle, Enric, El jardín de la
metrópoli: del paisaje romántico
al espacio libre para una ciudad
sostenible. Gustavo Gili, Barcelona,
2011.
Bobbink, Inge, Loen, Suzane, Water
Insight: An Exploration into Landscape
Architectonic Transformations of Polder
Water. Delft, TU Delft Architecture,
2013.
Cortellaro, Stefano,
Morna, Atzaró. La construcción del
territorio de Ibiza. COAIB, Palma de
Mallorca, 2007
Eizaguirre Garaitagoitia, Xabier, El
territorio como arquitectura. UPC,
Barcelona, 2018.
Steenberger, Clemens, Composing
Landscapes: Analysis, Typology and
Experiments for Design.
Birkhäuser, Basilea, 2008.
Based on a general morphological
reading of the study area, the design
exercises address issues related to the
main problems in the area: territorial
continuity and local connectivity.
Among other topics, issues are
related with the continuity of the Besòs
River Park, the improvement of the
relationship between the river, the city
and the landscape, and the recovery of
the fluvial ecosystem.
Bibliography
Batlle, Enric, El jardín de la
metrópoli: del paisaje romántico
al espacio libre para una ciudad
sostenible. Gustavo Gili, Barcelona,
2011.
Bobbink, Inge, Loen, Suzane, Water
Insight: An Exploration into Landscape
Architectonic Transformations of Polder
Water. Delft, YOU Delft Architecture,
2013.
Cortellaro, Stefano, Morna, Atzaró.
La construcción del territorio de Ibiza.
COAIB, Palma de Mallorca, 2007.
Eizaguirre Garaitagoitia, Xabier,
El territorio como arquitectura. UPC,
Barcelona, 2018.
Steenberger, Clemens, Composing
Landscapes: Analysis, Typology and
Experiments for Design.
Birkhäuser, Basel, 2008.

109
Regreenaration
Projecte de revalorització del paisatge fluvial a Montcada
Gabriel Castelló, Xinyu Lyu, Mercé Riera

Avantprojecte, on es
plantegen diferents
estratègies i possibles
intervencions per tal de
reconnectar la ciutat amb
l’àmbit de la llera del riu.
Els principals elements
estructuradors es basen
en el recorregut de l’aigua,
una nova xarxa de camins,
i diversos punts d’interès
faunístic i florístic. Es pretén
fomentar la resiliència, la
qualitat de l’aigua i el propi
genius loci del lloc.

METRÓPOLIS
BARRIS
VORA
VEGETACI
Ó
LLERA
I
CAM NS
111
113
Recuperació paisatgística de l’espai fluvial
Projecte de revalorització del paisatge fluvial a Montcada
Laia Castellsagué, Roger Marín, Carlos Navas

L’objectiu principal del

projecte és, doncs, generar

Riera
un sistema de connexions

de Ten
es
i camins a dos nivells
diferents: en l’àmbit del riu i
en l’àmbit de la ciutat, on l’eix

Rie
del tren – el qual se soterrarà

ra
Se
ca
– i la plataforma fluvial en són
t
en
og
M
Riu

claus.
La proposta és la de

Rie

s
Rie

sò
ra

Be
ra

de

Riu
Se

Ca
generar un espai unitari,

ca

ld
es
que ajudi a connectar la M
ari
na

Rie
de
da

ciutat amb el riu, sense

ra
ala

de
rr
Se

Po
la
de

lin
rc
Pa

yà
perdre de vista l’escala
Riu Sec

territorial i la seva connexió Riu Rip

oll

amb l’anella verda. Generar Riera de Sant Cugat

GR

una continuïtat de la
infraestructura verda.
ola
llser
Co
de
rra
Se
la
de
rc
Pa
Riu

Possible camí seguint curs fluvials

Be
sò
s

Zona agrícola

Zona Forestal

E: 1/25000 13/10/21 - Laia _ Roger _Carlos

Anàlisi possibles camins del sistema fluvial

OPORTUNITATS I POTENCIALITATS

La gran plataforma fluvial és un espai que ens

ofereix una transició entre la llera del riu i la
ciutat.
Llera del riu Besòs

La presència de diferents “boulevards”

amplis amb un espai verd ens permet la
connexió del nostre sistema amb el circuit La infraestructura de la via del
verd territorial. tren serà soterrada en un futur,
això deixarà un espai
d’oportunitat molt gran, un
possible “Hall” d’entrada que ens
permeti aquesta connexió i
transició entre la ciutat i el
sistema fluvial.

L’aigua és una gran oportunitat i en aquest cas és

Tot i que les grans infraestructures representen l’element principal del projecte - el riu -.
un límit clar, a vegades trobem petits punts
que ens permeten travessar-les. Aquests
punts les fan més “permeables”.

Els torrents a nivell ecològic tenen

molt interès com a connectors i
Llera del riu Ripoll mobilitat per la fauna.

Mirador de Ca n’Oriol Vell - La torre dels Conills

Carrer Major, Carrer Barcelona

i Plaça de l’Església

Roure de la Font del Tort

La carretera, tot i ser actualment un gran

límit, pot ser un element d’unió dels diferents
recorreguts que et porten a punts d’interès
natural. També, si treballem aquest límit,
podem aconseguir unir tots els camins en un
sol sistema.

Camí connector entre el Turó

de Montcada i la Serralada
de Marina

Els camins perpendiculars al

riu són un eix - connector cap
aquest, tant físic com visual.
AMENACES I FRAGILITATS DE L’ÀMBIT

Els espais generats per les

infraestructures són zones que
tendeixen a estar abandonades, no
ser gaire amables. Això no permet
potenciar aquesta connexió que hi
hauria entre la ciutat i el camí cap al
riu.
Degut a l’alçada de la vegetació,
en aquest tram de la llera del riu
trobem una duplicitat de camins.
Això és una amenaça tant per
l’ecosistema del riu com pels
passejants, ja que els camins no són
gaire amables.

Trobem que el riu està confinat entre

dos murs. En aquest cantó, el mur i la
carretera generen una doble
barrera física.

La barrera del mur, en aquest àmbit,

La carretera representa un tall de la
és totalment impermeable. Tot i la
muntanya i un gran obstacle tant per
direccionalitat dels carrers
les persones com per la fauna, ja que
perpendiculars al riu, no tenim cap
no hi ha cap pas segur. Tampoc hi
pas que deixi baixar cap a la llera del
ha la presència de vorera.
riu.

115
117
 Pollancres
Arbres d’alineació

Herbàcies de rivera
Fruiters ornamentals

Arbustos de rivera
C-33 C-33

Detall 4 Detall 5
37,59 37,70 38,40 38,02 36,60
33,20

Carrer Castelló Camí sauló Rasa Passeig dels Txopos Mur Kreimer El Besòs
Secció 1 Camí de la Font Freda Canal
E: 1/1000 Main Street Plataforma Fluvial Llera riu

Pista atletisme
C-33 C-33

Detall 1 Detall 3
38,20 38,30 36,30
32,63

Passatge Costa Brava Equipament Passeig dels Txopos Mur Kreimer El Besòs
Camí sauló
Secció 2 Camí de la Font Freda Canal
E: 1/1000 Main Street Plataforma Fluvial Llera riu

Detall 2
36,76 36,61 36,60 36,00
32,40

33,00

Carrer de les escoles Camí sauló Camí sauló Passeig dels Txopos Mur Kreimer El Besòs
Secció 3 Canal Escola
Peça d’aigua
E: 1/1000 Main Street Plataforma Fluvial Llera riu

36,90 36,65 35,29 35,20

32,36 31,51

Carrer Major Escola Avinguda de la Rivera Saluó Mur Camí sauló Camí sauló Canal El Besòs
Secció 4
E: 1/1000 Main Street Parc Fluvial Llera riu

Detall 2
36,76 35,80 34,81 34,54
31,35 31,24

Carrer Major Carrer de Rocamora Mur Camí sauló Canal El Besòs

Secció 5 Carrer Dr. Buxó
Carrer Bonavista Passeig
E: 1/1000 Main Street Fluvial Llera riu

Detall 1 Detall 3
E: 1/50 E: 1/200
Pont Camí sauló
Main Street
Mur Kreimer

Canal construit

Detall 2 Detall 4 Detall 5 Camí sauló

E: 1/50 E: 1/50 E: 1/50 Rasa reg

Main Street
Main Street
Canal naturalitzat
Canal construit
119
PROFESSORS
Marina Cervera, Quim Rosell, Henri Bava

ESTUDIANTS
Ona Aspa Herrerias, David Avellaneda Navarro,
Joan Benaiges Ventura, Ander Benaiges Vergara,
Gabriel Joan Castelló Murphy, Laia Jinglan
Castellsagué Franco, Queen Angelae Gonzales,
Ignasi Grau Subira, Karla Milena Hernández
Torrealba, Xinyu Lyu, Roger Marín De Yzaguirre,
Carlos Navas Sanchez, Mercè Riera Magallón, Aina
Socias Casajuana, Anaïs Vargas Pereira

Projectes VI
121
El segon semestre del tercer curs del No obstant això, es requerirà la
Grau en Arquitectura del Paisatge es cooperació entre els estudiants per a
centra en un dels temes fonamentals funcionar col·lectivament en un "estudi
de la disciplina: el parc urbà. Des de cooperació Sinergy". Per tant, serà
del Central Park de Olmsted al 1857, necessària la interacció amb la resta
el parc urbà s'identifica amb l'inici d'alumnes de forma organitzada per
de l'Arquitectura del Paisatge com a a consolidar la presa de decisions en
professió, i per això sembla pertinent grup i tirar endavant els projectes.
centrar un estudi complet de disseny
en ell.
El concepte de parc urbà
s'abordarà en dues localitzacions
diferents (Estrasburg, França,
Banyoles i Girona) a dues escales
diferents però complementàries. No
obstant això, els dos emplaçaments
triats comparteixen la posició
estratègica del parc urbà prop de
l'aigua.
D'una banda, l'estudi busca la
conceptualització de ciutat-parc-riu-
canal per a l'extensió de la ciutat (ex
A). L'estudi de disseny A d'Estrasburg
acostarà als estudiants a una sèrie
d'estudis de casos europeus perquè
aprenguin a treballar en un lloc
distant, amb diferents condicions
marc climàtiques, sòls, vegetació,
dinàmica de les aigües fluvials i
requisits urbans. Mentrestant, l'estudi
de disseny B a Banyoles desafiarà als
estudiants a adoptar una escala més
refinada i més petita per a millorar la
gestió i el disseny d'una zona agrícola
preexistent per a ser un parc. A
través de la doble estructura al llarg
del semestre, es repta als estudiants
a realitzar presentacions finals de
domini de l'espai i disseny pròximes
a un executiu. Tots dos exercicis
seran individuals per a potenciar les
competències i habilitats individuals.
The second semester of the third year practice.
of the Bachelor’s Degree in Landscape Both exercises will be individual
Architecture targets one of the to boost individual competence and
fundamental topics of the discipline: skills. However, cooperation among
the urban park. Since the creation of students will be required to function
the Olmsted Central Park in 1857, the collectively in a “studio cooperation
urban park has been identified with the synergy”. Therefore, interaction with
inception of Landscape Architecture as other students in an organised manner
a profession. Consequently, it seems will be necessary to consolidate group
pertinent to focus a full design studio decision-making and move forward
on it. The urban park concept will be with the projects.
tackled in two locations (Strasburg,
France and Banyoles, Girona) on
two distinct yet complementary
scales. Both of the chosen sites
share the strategic position of an
urban park near to water. The studio
tiggers the conceptualization of a
city park combined with a river/canal
for city extension (exercise A). It
also suggests revisiting the relation
between city and water through an
agrarian park (exercise B).
The design studio A in Strasburg
will present to the students a range of
European case studies to learn how
to work on a distant site, with different
climate framework conditions, soils,
vegetation, fluvial water dynamics and
urban requirements.
Meanwhile, design studio B in
Banyoles will challenge the students
to embrace a more refined and smaller
scale to improve the management
and design of an existing agricultural
area to form a park. By means of
the double structure throughout the
semester, students are challenged to
render final presentations of proficient
control of the space and design near
to an executive plan. The design
is to be undertaken in professional

123
Waterside Park, Strasburg
Roger Marin de Yzaguirre
The main strategy consists in
breaking the peninsula where
the project is located in three
main islands separated by
water. In between the islands,
there are two main bodies
of water. The topography
creates a smooth slope
from the main level of the
peninsula (at three meters) to
the interior bodies of water.
This morphology allows it to
follow the three main project
strategies.
These strategies are:
Encourage biodiversity, allow
sustainable productivity
and enrich the culture.
Besides this, the project
also has to leave space for
residential buildings. The
peninsula haves the water
entrances that led to the
main two bodies of water.
Is the smooth topographic
transition to the central body
of water, that allows to play
with the different stratus of
vegetation. From water to
land, we have water species,
shore species, herbs and
grasses, bushes and finally
trees. The idea is to mimic
the natural vegetation of
the Rhin river, attracting
native fauna and enriching
biodiversity.
In the two main bodies
of water located in the
center of the islands, there
are also smaller islands
dedicated mainly to
agricultural production. The
food produced will be used
by a restaurant located in
west said of the park. There
are also places to practice
other type of activities, more
cultural and social oriented.

125
Restaurant

Exposition room and other activities

Beach

Orchard islands

Viewpoint

High biodiversity point

 Water Shore Herbs Grasses Bushes Trees
vegetation vegetation

Dirt pedestrian path

Permeable paved road

for pedestrians

127
 Water manifest Park, Strasburg
MercèWATER
Riera MANIFEST PARK, STRASBURG

Manifest of water is an urban

MEMORY SITE MAP

park project which main

purpose is to naturalize
: MANIFEST OF WATER is an urban park project which main purpose is to
ourg growing areas.

ies have been developed:

Strasbourg growing areas.
on proposed to vertebrate the landscape and unify the developing area.
Pintoresc
landscape
“European city”
Parc de

Water is the solution

o new water threads at Bassin which will in fact create two new islands. The
Park Contades Pourtales

ads is to build a wet ecosystem, to interconnect with other wet ecosystems Orangerie
proposed to vertebrate the
ity, and unify the landscape. Rhin Palace

ainage system (rain garden) to control and collect the water to be later used
landscape and unify the Petite
cité
Jardin Botanique

create 3 landscape archetypes: wet, dry and urban, in order to generate

developing area. Cathedral of Campus
Center
example the bicycle path. Two main strategies have
ave been taken into account, with a strategy to enhance sustainable means Notre-Dame Ciutadella
Park

RHIN
been developed:
elements will be designed towards a more dynamic and resilient landscape
higher environmental value.

- Creation of two new 10 ’

Walk
20 ’ 30 ’

water threads at Bassin Jardin des Deux

KEHL
ESTRASBURG
which will in fact create FRANCE GERMANY

two new islands. The aim

IDEOGRAM

of these threads is to Étang

build a wet ecosystem, to

Gerig

interconnect with other wet 16 R. de Nantes, 67100 Strasbourg, França

UTM: 48°34'24.5"N 7°46'46.0"E 0m 500 m

ecosystems throughout
the city, and unify the MASTERPLAN

landscape.
- Building of a drainage
system (rain garden) to Ciutadella Park
Historical
bunker

control and collect the water

to be later used for irrigation.
Both will allow to create 3
landscape archetypes: wet,
dry and urban, in order to BASSIN VAHUBAN

generate biodiversity. E LA
CIT
AD
ELL
E

COLLAGE IN D
Also future users have BASS

been taken into account, Smooth

with a strategy to enhance ramp

sustainable means of
transport, por example the Historical
building

bicycle path. In conclusion,

all elements will be designed
towards a more dynamic
and resilient landscape
which will have a higher
environmental value.

MODEL PICTURE

0 50 m 100 m

In order to reduce the landscape impact generated by the urban fabric in the green space, a new topography has been set up with
the intention of hiding the buildings.

The new configuration of the biophysical support treats the horizon line as an opportunity where long and short visuals are highlighted.
Having open and closed spaces too.

Natural capital is enhanced through the naturalization strategy of the whole area.
 WATER MANIFEST PARK, STRASBURG
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

±0

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

335.30
+7
A' A'
+5

2 min walkin
g
A A

CURRENT TOPOGRAPHY (1m) WATER MANIFEST 1/2.500 (dina4) PROPOSED TOPOGRAPHY (1m & 0.2m) WATER MANIFEST 1/2.500 (dina4)
e: 1/2.500 e: 1/2.500

EARTHQUAKE AND DISASSEMBLY

A 13 %
A'
2.50m
4.5 %
4.5 %

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

19.76m 80.84m CREADO CON UNA
21.43mVERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
91.19m

e: 1/10.000
1/1000 (dina3)

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

WATER FEATURES PERMEABILITY

(SPEED OF INFILTRATION)

RUNOFF WATERSHEDS IMPERMEABLE

MEDIUM
RETENTION SUD's: RAIN GARDEN
&
INFILTRATION
PERMEABLE
OTHERS
BIO-CANAL

e: 1/2.500 e: 1/2.500 e: 1/2.500

WATER MANIFEST 1/2.500 (dina4) Mercè Riera
WATER MANIFEST 1/2.500 (dina4) Mercè Riera

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

U URBAN LANDSCAPE
W WET LANDSCAPE
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
SECCTION

PLAN LEGEND

[U]
W’-D-D’

W
U-

Mercè Riera Magallón

Curs 2021-2022 Grau de Paisatge Taller de Projectes VI

Professors: Henri Bava, Marina Cervera A2

129
 WATER MANIFEST PARK, STRASBURG CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CLARIANA

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

VIEWPOINT MARKET
SQUARE

SQUARE

MAIN STAY AREAS

HIERARCHY OF PATHS MATERIALITY

PEDESTRIAN & BIKE
TRANSITABLE TRANSITABLE ZONE
2.5~3 m
ZONE The main urban streets are designed
according to the minimum with 2m WOOD
required so that they can be accessed
WHEELED MOBILITY 1m DIRT TRAIL
by emergency services vehicles.
PUNCTUAL & EMERGENCY TRAM STOP CONCRETO & URBAN PAVEMENT
CASE A building is planned that will be a URBAN STREET
preferred parking lot for residents. This INTERLOCKED FLAMMERS
will reduce the acoustic impact, visual
impact and improve air quality.

e: 1/2.500 e: 1/2.500 e: 1/2.500

WATER MANIFEST 1/2.500 (dina4) Mercè Riera
WATER MANIFEST 1/2.500 (dina4) Mercè Riera WATER MANIFEST 1/2.500 (dina4) Mercè Riera

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

6.1715

In order not to influence the nocturnal

nature of the species, in the most
LED FOCUS
naturalized areas, the lighting is
REGULATED
reduced. There are 2 exceptions:
in the area of the viewpoint, where
BRIGHTNESS OF
the light intensifies, to enhance PUBLIC LIGHTING
the long views during the night. LED LED
Light to dark The roadside trees are 8 to 10
meters high, so the lights will be
and secondly, a grouping placed at the same height. This
can be pruned periodically.
of monumental trees near 5m 8m
-

the clearing is focused on

enhancing its ornamental value. LED
5 LUX 15-25 LUX 20 LUX
However, there is always an
illuminated trail to mark the way. 1 2 3 4
Eq.10 m Eq.10 m Eq.15 m Eq.25 m
0.6 m
-

PERIMETER PROMINATE
e: 1/2.500 RESIDENTIAL AREA MAIN STREET
EMBLEMATIC SPACE e: 1/2.500

3
WATER MANIFEST 1/2.500 (dina4) Mercè Riera

W’ WET LANDSCAPE D DRY LANDSCAPE CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK D’ DRY LANDSCAPE

e: 1/150
0150
m m 75 150 m

Mercè Riera Magallón

Curs 2021-2022 Grau de Paisatge Taller de Projectes VI

Professors: Henri Bava, Marina Cervera A3

 WATER MANIFEST PARK, STRASBURG CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

WATER TYPOLOGY CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

MANIFEST

FORM TIME NAME

CONSTRUCTIVE DETAIL CONSTRUCTIVE DETAIL
“Type section” 1 “Seccio tipus”
THREADS of water
“Fils”

Sinuous Continus

DE AUTODESK
2 NATURE-CANAL

INTERMITENT

DE AUTODESK
water
5.5 m

PARA ESTUDIANTES
BIO-WALES
Rectilinear Spontaneous (D-RAIN FRENCH)
DRY BUNDLE.
STABILIZER OF 5.5 m
SLOPE.

ESTUDIANTES
1. Existing land
2. Compacted soil
3. Bentonite (clay) 5cm
4. Stakes or logs) of wood *
5. Branches of different diameters, intertwined with

VERSIÓN
each other (they can be bouncing species, in which
case their growth must be controlled to control the

UNA PARA
visuals) *
6. Mixing substrate with dry leaves * BIO-WALES
7. Galvanized fastening wire & tensioned rope
8. Planted and spontaneous vegetation (D-RAIN FRENCH)
VERSIÓN 1. Water collection channel
2. Non-drainage floor with 2 cm
GABION BANK
UNA CON

linear perforations.
A. Concrete foundation
3. Curbside with holes
B. Metal mesh of current fences
4. Geotextile anti-root & waterproof
CREADO

C. Filling crushed base of construction debris,

D. Wood with anti-rot varnish * 5. Grave 16-24 mm and 40 mm
6. Vegetable substrate
CREADO CON

* pruning debris from the site 7. Perforated pipe

1%
A B CD Note: Placement follows the contours.
8. Compacted land
9. Vegetation 1 2 34 56 7 8 9
Once the structure is made, it is advisable to harden it HIERARCHY OF PATHS
out a planting why when
rot the wood the plant
structural work.
2.5 m
3m
1 2 3 4 5 6 7 8 HIERARCHY OF PATHS

e: 1/50
2.5 m
3m

e: 1/100
PERSPECTIVE VIEW

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

Multipurpose
Equipaments Residential
Market + Cultural Complex CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

LANDSCAPE DYNAMICS (SEASONALITY - VIEW’S)

FOOD HIPOTETIC WEB
biocenosis
DESCOMPOSERS

PRESS BIRD
ANIMALS OF (CARNIVOR)
Bacteria and fungi PREY
microrganisms

OMNIVORE
MAMMALS Falco peregrinus
Lynx lynx REPTILE INSECTIVOROUS
BIRDS
INSECTIVE
Meles meles MAMMALS
CONSUMIDORS

Ciconia ciconia Alcedo atthis

Erinaceus
VEGETARIAN europaeus
MAMMALS Hyla
suweonensis

Mesocricetus Apis mellifera

auratus Beetles and
scavengers Oryctolagus Worms
cuniculus Sugs and snails

dragon-fly
& butterflys
( PLANT / TREE)
PRODUCER

Fruits and seeds Roots Lignified & Herbaceus Leaves Flowers

stem

QUICK ATMOSPHERE VISITS

COMIC VERSION
Confortable No cars.
Listen to the spaces in No pollution. THE STREETS Mmm, propose
front of the More quiet. RELEASE NO FLOOD
sound
There are of
a lot to the council
door More SECURITY AROMA AND if we can plant PROBLEMS!
offwater ...
species!
mmm
AMAIZING! FRAGRANCES vegetables!
RELAX

+O2

Listen to the I CAN PLAY

sound of ON THE
water ... STREET
mmm
RELAX

Mercè Riera Magallón

Curs 2021-2022 Grau de Paisatge Taller de Projectes VI

Professors: Henri Bava, Marina Cervera A6

131
Parc agrari a les hortes sota monestir, Banyoles
Laia Castellsagué

L’AIGUA I LA VEGETACIÓ

PARC AGRARI A LES HORTES SOTA MONESTIR, BANYOLES

LES UNITATS DEL PAISATGE
L’AIGUA I LA VEGETACIÓ

LES UNITATS DEL PAISATGE

L’AIGUA I LA VEGETACIÓ

El nou parc està en LES UNITATS DEL PAISATGE

LES UNITATS DEL PAISATGE L’AIGUA I LA VEGETACIÓ

MEMÒRIA

l’àmbit Horts Sota Monestir

El nou parc està en l’àmbit Horts Sota Monestir de Banyoles, espai històricament
reconegut com a una zona d’horts de regadiu.
LES UNITATS DEL PAISATGE

de Banyoles, espai
La proposta es basa en la re valorització de l’indret i la reconnexió dels banyolins amb
els seus orígens agrícoles, creant un espai mixt, que permeti barrejar i complementar
usos, formes i pràctiques agrícoles i urbanes.

històricament reconegut
Així doncs es projectarà un espai dinàmic i canviant d’acord amb la filosofia i els usos
agrícoles: els horts més privats es barrejaran i difuminaran amb un seguit d’horts rotatius
de lleguminoses, els quals oferiran tant aliment, mulch o farratge, com espai públic
quan es seguin. Finalment, una trama d’arbres agrícoles connectarà el projecte entre sí

com a una zona d’horts de

i també amb el seu exterior, incloent la nova urbanització en el projecte.

A més, amb la idea de promoure i potenciar el sentiment de pertinència del lloc, la

regadiu. La proposta es basa

gestió de l’espai quedarà a mans no només dels jardiners, sinó també dels agricultors i
les associacions, permetent a la gent participar en la formació d’aquest espai canviant
i dinàmic.
El projecte s’articula a partir de cinc aspectes:

en la re valorització de l’indret
1) La topografia. Aquesta topografia s’ha adaptat de forma que hi hagi un 1% de
pendent longitudinal. LES UNITATS DEL PAISATGE
L’AIGUA I LA VEGETACIÓ

E: 1/10000

i la reconnexió dels banyolins

2) L’aigua. En tot el projecte hi ha present aquest element, característic de l’espai.
L’aigua es distribuirà a partir dels recs preexistents.
E: 1/10000

AIGUA I CONNEXIONS
E: 1/10000
3) La misticitat. Parlarem del resultat de barrejar diferents tipologies d’espais entre sí,

amb els seus orígens

E: 1/20000
sense sectoritzar-los, potenciant l’intercanvi social entre els diferents usuaris. AIGUA I CONNEXIONS

4) Les plantacions. Les plantacions d’arbres seguiran una trama agrícola, acompanyant E: 1/32500
AIGUA E: 1/10000
I CONNEXIONS

agrícoles, creant un espai

i donant color al camí.
E: 1/32500
5) La gestió. Es gestionarà tot l’espai verd des de l’agricultura, des dels parterres de fora
AIGUA I CONNEXIONS
dels camps agrícoles, que es llauraran i sembraran per potenciar l’aparició d’espècies

mixt, que permeti barrejar i

E: 1/32500
adventícies, fins a la rotació de cultius, que ens donarà un espai dinàmic i canviant.

complementar usos, formes

E: 1/32500

i pràctiques agrícoles i ENCAIX TERRITORIAL e:1/5000

E: 1/50000
E: 1/10000

urbanes.
AIGUA I CONNEXIONS

E: 1/32500

E: 1/32500

E: 1/10000

E: 1/20000
E:CREIXEMENT
1/10000
Plaques solars AIGUA I FORMES DE

E: 1/10000
AIGUA I FORMES DE CREIXEMENT

Connexió biodiversitat AIGUA I FORMES DE CREIXEMENT

per Riera Vella
Fita 3. Molí de E: 1/10000
Can Laquer
Zones d’hortes
AIGUA I FORMES DE CREIXEMENT

Zona d’actuació

E: 1/10000

AIGUA I FORMES DE CREIXEMENT

Fita 2. Monestir de Sant

Esteve

Connexió entre àmbit

de projecte i ciutat

Fita 1. Santa Maria

dels Turers

Accès peatonal E: 1/20000

E: 1/10000

Cinturó de protecció E: 1/10000

del Monestir AIGUA I EDIFICACIONS

E: 1/10000
AIGUA I EDIFICACIONS
E: 1/10000

AIGUA I EDIFICACIONS
AIGUA I EDIFICACIONS E: 1/10000

AIGUA I EDIFICACIONS

ENCAIX URBÀ
E: 1/2000

Pàrquing

Basses de A totes les parcel·les

biodiversitat els hi arriba aigua
Zones de
compostatge
Rampa
Fanal
fotovoltaic

Dipòsits

E: 1/20000
Paret de travertí Límit permeable E: 1/10000

E: 1/10000

Arbre singular
E: 1/10000

E: 1/10000

E: 1/10000

Centralitat

E: 1/1000

MASTERPLAN DAFO

LAIA J. CASTELLSAGUÉ FRANCO

TALLER DE PROJECTES VI, GRAU DE PAISATGE
JOAQUIM ROSELL B1
CURS:2021-2022
 Així doncs es projectarà un
espai dinàmic i canviant d’acord
amb la filosofia i els usos PARC AGRARI A LES HORTES SOTA MONESTIR, BANYOLES
agrícoles: els horts més privats
es barrejaran i difuminaran amb 2

un seguit d’horts rotatius de

lleguminoses, els quals oferiran PARC AGRARI A LES HORTES SOTA MONESTIR, BANYOLES
tant aliment, mulch o farratge,
com espai públic quan es 2

seguin. Finalment, una trama 1

d’arbres agrícoles connectarà

el projecte entre sí i també amb
el seu exterior, incloent la nova PARC AGRARI A LES HORTES SOTA MONESTIR, BANYOLES
urbanització en el projecte. 1

A més, amb la idea de 2

promoure i potenciar el
SO

PROPOSTA DE LA PARCEL·LA ESTRATÈGIES. L’ESQUELET D

sentiment de pertinència del SOCIAL. Des de la proposta de la part social de l’espai, s’han adaptat diferents horts socials per a les famílies i individus vulnerables. Aquests horts seguiran el cultiu del rotatiu, amb un període de guaret on es transformarà en un espai públic accessible. Aquesta gestió la fa
E: 1/250
B

Bassa

lloc, la gestió de l’espai quedarà

DipòsitEN
forma que s’implicarà a aquestes persones de forma directa en la gestió i formació del parc, amb l’objectiu de que es transformi en un espai no només productiu, sinó que també els hi generi un sentiment de pertinença de l’espai.
ENERGIA. Des del punt de vista energètic, s’ha proposat un seguit d’instal·lacions de plaques solars i l’ús de fanals fotovoltaics. Aquests es troben col·locats cada 15 metres en tot el recorregut del parc.
ACCESSIBILITAT I MOBILITAT. Des del punt de vista d’accessibilitat, es té en compte la nova urbanització i es projecten dos carrers nous que la connecten amb l’espai. La mobilitat dins del parc serà reduïda a peatons, on els cotxes no hi podran entrar. La proposta es bas
camins secundaris interiors a les parcel·les, de paviment tou i permeable.

a mans no només dels jardiners,

BIODIVERSITAT. Des del punt de vista de la biodiversitat es proposava una millora d’aquesta utilitzant els cursos d’aigua com a connectors biològics, amb la formació de petites basses que actuessin com a hotspot de biodiversitat, on les plantacions serien diferents a les d
d’alineació, s’utilitza el Populus alba, ja que ens trobem en un espai humit, amb arbres fruiters per atraure la fauna invertebrada, juntament amb l’ús d’espècies aquàtiques i de ribera en els hotspot de biodiversitat.
AIGUA, TOPOGRAFIA I LES TRES “R” + SOSTENIBILITAT. S’ha treballat en conjunt l’aigua i la topografia, dos elements inseparables. S’ha generat una pendent d’un 1% per a que pugui haver-hi infiltració i escorrentia sense que s’erosioni el terreny. Com bé proposava el grup d
parcel·la té el seu propi canal. En els punts més baixos, s’han projectat dos elements: les basses i els dipòsits, els quals venen de la proposta de les “tres R i sostenibilitat”. Aquests dipòsits emmagatzemaran l’aigua de la pluja i s’utilitzaran en cas de sequera. El material orgà
dels elements verds de l’espai s’utilitzaran per fer mulch o composts.
1

sinó també dels agricultors i les

Guaret
Guaret MO
Primera plantació
Primera plan
Segona plantació
PROPOSTA DE LA PARCEL·LA ESTRATÈGIES. L’ESQUELET DEL PRO

associacions, permetent a la
Segona plan
E: 1/250

SOCIAL. Des de la proposta de la part social de l’espai, s’han adaptat diferents horts socials per a les famílies i individus vulnerables. Aquests horts seguiran el cultiu del rotatiu, amb un període de guaret on es transformarà en un espai públic accessible. Aquesta

gent participar en la formació

gestió la“Guaret”.
Plantació tipus
faran Rep les
amb tractame
forma que s’implicarà a aquestes persones de forma directa en la gestió i formació del parc, amb l’objectiu de que es transformi en un espai no només productiu, sinó que també els hi generi un sentiment de pertinença de l’espai. 2 de prat “Gua
florit
ENERGIA. Des del punt de vista energètic, s’ha proposat un seguit d’instal·lacions de plaques solars i l’ús de fanals fotovoltaics. Aquests es troben col·locats cada 15 metres en tot el recorregut Hi hadel
alguns casos on
parc. Plantació tipus transitable.
amb
BIO
els camins es 2 de
ACCESSIBILITAT I MOBILITAT. Des del punt de vista d’accessibilitat, es té en compte la nova urbanització i es projecten dos carrers nous que la connecten amb l’espai. CaminsLainteriors
mobilitat
que dins del parc serà reduïda a peatons, on els cotxes no hi podran entrar. La proposta es basava sob
transformen en places, tra
camins secundaris interiors a les parcel·les, de paviment tou i permeable. Les zones de prat permeten la
serveixen com a espai creant zones d’estada
descoberta dels

d’aquest espai.
BIODIVERSITAT. Des del punt de vista de la biodiversitat es proposava una millora d’aquesta utilitzant els cursos d’aigua com ai d’estar.
d’esbarjo connectors biològics, amb la formació de petites basses queentreactuessin
els hortscom a hotspot de biodiversitat, on les plantacions serien diferents a les dels hor
diferents horts
d’alineació, s’utilitza el Populus alba, ja que ens trobem en un espai humit, amb arbres fruiters per atraure la fauna invertebrada, juntament amb l’ús d’espècies aquàtiques i de ribera en els hotspot de biodiversitat. Plantació tipusBassa
1
AIGUA, TOPOGRAFIA I LES TRES “R” + SOSTENIBILITAT. S’ha treballat en conjunt l’aigua i la topografia, dos elements inseparables. S’ha generat una pendent d’un 1% per a que pugui haver-hi infiltració i escorrentia sense que s’erosioni el terreny. Com bé proposava el grup de l’aig
Plantació
Bassa tipus
parcel·la té el seu propi canal. En els punts més baixos, s’han projectat dos elements: les basses i els dipòsits, els quals venen de la proposta de les “tres R i sostenibilitat”. Aquests dipòsits emmagatzemaran l’aigua de la pluja i s’utilitzaran en cas de sequera. El material orgànic 1 que
dels elements verds de l’espai s’utilitzaran per fer mulch o composts. EL GUARET I LA ROTACIÓ DELS HORTS SOCIALS
Dipòsit

Aquesta topografia s’ha

Guaret
Actual
AIG
Proposta Guaret
Actual Primerade
plantació
Proposta
La rotació conreus és la p
o jardinera
Segonad’alternar les esp
Primera plantació
plantació
Guaret
Guaret

adaptat de forma que hi hagi un

sobre un mateix terreny. Aqu
Segona plantació
Primera
Primera
plantació
plantació
vol traslladar a la filosofia de
parc, on s’implementarà
Segona
Segona
plantació
plantació de cultius en els horts soci
espai canviant i dinàmic.

1% de pendent longitudinal.
“Guaret”. Repòs
Plantació tipus amb tractament
2 de prat “Guaret”.
florit TO
Repò
Es seguirà untransitable.
Plantació tipus sistema de r
amb tractamen Hi ha alguns casos on
5 2
15
PROPOSTA DE LA PARCEL·LA anual, on cada dos deanys
prat florits’
Camins interiors que
els camins es
Les zones“Guaret”.
de“Guaret”.
prat Repòs Repòs ESTRATÈGIES. L’ESQUELET
“guaret”. DEL PROJECTE
En aquest
transitable.
cas, l’o permeten la
transformen en places,
Plantació
Plantació
tipus
tipus
serveixen com
amb amb atractament
espai
tractament creant zones d’estada
descoberta dels

En tot el projecte hi ha
2 2
d’esbarjo i de prat
de prat
d’estar. floritflorit camp que estigui en “guar entre els horts E: 1/250
diferents horts
transitable.
transitable. portes al públic,
Plantació tipus deixant qu
1
com a zona verda.
Plantació tipusPer aco

SOCIAL. Des de la proposta de la part social de l’espai, s’han adaptat diferents horts socials per a les famílies i individus vulnerables. Aquests horts seguiran el cultiu del rotatiu, amb un període de guaret on es transformarà en un espai públic accessible. Aquesta any gestió
se li donarà 1
la faran les unassocia
acab
forma que s’implicarà a aquestes5persones de forma directa en la gestió i formació del parc, amb l’objectiu de que es transformi en EL GUARET ROTACIÓ
LAnomés
un espai Ino DELS HORTS
productiu, SOCIALS
sinó que també els hi generi un sentiment de pertinença de l’espai. transitable, ja que seguram

present aquest element,

15 Plantació
Plantació
tipustipus
ENERGIA. DesActual
del punt de vista energètic, s’ha proposat un seguit d’instal·lacions de plaques solars i l’ús de fanals fotovoltaics. 1 1 Aquests es troben col·locats cada 15 metres en tot el recorregut del parc. guaret, per tenir cert ús com
ACCESSIBILITAT I MOBILITAT. Des del punt de vista d’accessibilitat, es té en compte la nova urbanització i es projecten dos carrers nous que la connecten amb l’espai. La mobilitat dins del parc serà reduïda a peatons, on els cotxes no hi podran entrar. La proposta
Proposta requereix es d’aquest
basava sobretot tractam e
Actual
camins secundaris interiors15a6 les parcel·les, de paviment tou i permeable.
La rotació de conreus és la pràctic
Proposta
BIODIVERSITAT. Des del punt de vista de la biodiversitat es proposava una millora d’aquesta utilitzant els cursos d’aigua com a connectors biològics, amb la formació de petites basses que actuessin com a hotspot de biodiversitat, on les plantacionsoserien diferents
L’objectiu
jardinera a les
d’alternar dels
leshorts
d’aquesta i camc
propo
espècies
d’alineació, s’utilitza el Populus alba, ja que ens trobem en un espai humit, amb arbres fruiters per atraure la fauna Guaret
Guaret
invertebrada, juntament amb l’ús d’espècies aquàtiques i de ribera en els hotspot de biodiversitat.

característic de l’espai. L’aigua

6 sobre unprojectar un espai
mateix terreny. Aquest que co
AIGUA, TOPOGRAFIA I LES TRES “R” + SOSTENIBILITAT. S’ha treballat en conjunt l’aigua i la topografia, dos elements inseparables. S’ha generat una pendent d’un 1% per a que pugui haver-hi infiltració i escorrentia sense que s’erosioni el terreny. Com bé proposava el grup de l’aigua i top
15
agrícola,
vol traslladar a la sinó
filosofiael de degestióproj
parcel·la té el seu propi canal. En els punts més baixos, s’han projectat dos elements: les basses i els dipòsits, els Primera
Primera
quals plantació
venenplantació
de la proposta de les “tres R i sostenibilitat”. Aquests dipòsits emmagatzemaran l’aigua de la pluja i s’utilitzaran en cas de sequera. El material orgànic que s’extreg
parc, ongestionat des dels coneixem
s’implementarà aquest
dels elements verds de l’espai s’utilitzaran per fer mulch o composts.
Segona
Segona
plantació
plantació de cultius en els horts socials, ge
Guaret
espai canviant i dinàmic.

es distribuirà a partir dels recs

Guaret
COMPARATIVA TOPOGRAFIA ACTUAL / PROPOSTA COMPARATIVA PARCEL·LARI ACTUAL / PROPOSTA Primera plantació
Es seguirà un sistema de rotació
5 Primera plantació
15
E: 1/500 anual, on cada
Segona dos anys s’implem
plantació
E: 1/500
“Guaret”.
“Guaret”.
RepòsRepòs “guaret”. En aquest cas, l’objectiu
Fraxinus angustifolia

Plantació
Plantació
tipustipus Segona plantació

preexistents.
ambamb
tractament
tractament
camp que estigui en “guaret” obr
Citrus x aurantium

2 2 de prat
de prat
floritflorit
Alnus glutinosa,
Alnus glutinosa

transitable.
transitable. Les basses de portes al públic, deixant que la ge
Populus alba

biodiversitat contenen
Els camps es sembren les espècies vegetals
com a zona verda. Per aconsegui
quan entren en estadi aquàtiques del parc, ja any se li donarà un acabat de
“Guaret”. Repòs
Plantació tipus amb tractament
de “guaret” i se’ls hi que la resta està transitable, jadeque segurament un

Parlarem del resultat de

5 2 prat “Guaret”.
florit Repòs
15 dona un tractament detipustipus
Plantació
Plantació formada per les
1 1
prat transitable per tal
Hi ha alguns casos on
plantacions d’horts o
guaret, 2
per tenir cert
Plantació tipus transitable.
ús com a esp
amb tractament
els camins es de prat florit
de permetre el seu ús Camins interiors que
transformen en places, adventícies. requereix d’aquesttransitable. tractament.
15
6 com a plaça Les zones de prat permeten la
creant zones d’estada
serveixen com a espai descoberta dels
Phragmites australis
entre els horts L’objectiu d’aquesta proposta és
Ranunculus lingua
d’esbarjo i d’estar. diferents horts

Potagemon spp.
Lythrum salicaria

barrejar diferents tipologies

Plantació tipus
6 projectar 1 un espai que visualm
Typha latifolia

Lemna minor

15
agrícola, Plantació
sinó el tipusde projectar
1
gestionat des dels coneixements a
EL GUARET I LA ROTACIÓ DELS HORTS SOCIALS
Actual

d’espais entre sí, sense

Proposta Actual
COMPARATIVA TOPOGRAFIA ACTUAL / PROPOSTA COMPARATIVA PARCEL·LARI ACTUAL / PROPOSTA La rotació de conreus és la pràctica agríco
Proposta
o jardinera d’alternar les espècies cultivad
Guaret
Guaret
E: 1/500 E: 1/500
sobre un mateix terreny. Aquest concepte
Fraxinus angustifolia

vol traslladar a la filosofia de gestió d’aqu

sectoritzar-los, potenciant
Citrus x aurantium

Primera
Primera
plantació
plantació
parc, on s’implementarà aquesta rotac
Alnus glutinosa,
Alnus glutinosa

Les basses de
Populus alba

Segona
Segonaplantació
plantació biodiversitat contenen de cultius en els horts socials, generant
Els camps es sembren les espècies vegetals
quan entren en estadi
espai canviant i dinàmic.
aquàtiques del parc, ja
de “guaret” i se’ls hi que la resta està

l’intercanvi social entre els Talús d’accès 5

dona un tractament de
Zona de “guaret”prat transitable
Zonaper
d’hort Plaça Cultiu d’arbres fruiters Camí Zona d’hort Camí Zona d’hort
formada per les
Camí
Es seguirà un sistema de rotació de cu
tal plantacionsBassa deo biodiversitat
d’horts Camí Rec
15
de permetre el seu ús
anual, on cada dos anys s’implementarà
adventícies.
com a plaça “Guaret”.
“Guaret”.
Repòs
Repòs “guaret”. En aquest cas, l’objectiu és que
Plantació
Plantació
tipustipus ambamb
tractament
tractament
camp que estigui en “guaret” obri les sev
Phragmites australis

LAIA J. CASTELLSAGUÉ FRANCO

2 2
Ranunculus lingua

de prat
de prat
floritflorit
Potagemon spp.
Lythrum salicaria

portes al públic, deixant que la gent l’ocu

diferents usuaris.
transitable.
transitable.
Typha latifolia

com a zona verda. Per aconseguir-lo, ca

Lemna minor

any se li donarà un acabat de prat flo

5 transitable, ja que segurament un terreny
15 Plantació
Plantació
tipustipus
guaret, per tenir cert ús com a espai púb
TALLER DE PROJECTES VI, GRAU DE PAISATGE
1 1

Les plantacions d’arbres

requereix d’aquest tractament.
6
15

6
JOAQUIM ROSELL L’objectiu d’aquesta proposta és no nom
projectar un espai que visualment sig

CURS:2021-2022
15
agrícola, sinó el de projectar un esp

seguiran una trama agrícola, gestionat des dels coneixements agrícole

acompanyant i donant color al

COMPARATIVA TOPOGRAFIA ACTUAL / PROPOSTA COMPARATIVA PARCEL·LARI ACTUAL / PROPOSTA
Talús d’accès Zona de “guaret” Zona d’hort Plaça Cultiu d’arbres fruiters Camí Zona d’hort Camí Zona d’hort Camí Bassa de biodiversitat Camí Rec
E: 1/500 E: 1/500
Fraxinus angustifolia
Citrus x aurantium

LAIA J. CASTELLSAGUÉ FRANCO

Alnus glutinosa,
Alnus glutinosa

camí.
Les basses de
Populus alba

biodiversitat contenen
Els camps es sembren les espècies vegetals
quan entren en estadi aquàtiques del parc, ja
de “guaret” i se’ls hi que la resta està
dona un tractament de formada per les

TALLER DE PROJECTES VI, GRAU DE PAISATGE

Es gestionarà tot l’espai
prat transitable per tal plantacions d’horts o
de permetre el seu ús adventícies.
com a plaça

JOAQUIM ROSELL
Phragmites australis

Ranunculus lingua
Potagemon spp.
Lythrum salicaria
Typha latifolia

CURS:2021-2022
Lemna minor

verd des de l’agricultura,

des dels parterres de fora
dels camps agrícoles, que Talús d’accès Zona de “guaret” Zona d’hort Plaça Cultiu d’arbres fruiters Camí Zona d’hort Camí Zona d’hort Camí Bassa de biodiversitat Camí Rec

es llauraran i sembraran per

LAIA J. CASTELLSAGUÉ FRANCO
potenciar l’aparició d’espècies TALLER DE PROJECTES VI, GRAU DE PAISATGE
adventícies, fins a la rotació de JOAQUIM ROSELL
CURS:2021-2022
cultius, que ens donarà un espai
dinàmic i canviant.

133
 PARC AGRARI A LES HORTES SOTA MONESTIR, BANYOLES
Detall 4 Detall 1

Detall 2

E 1/100

Detall 3
Detall 1 Detall 2

2
1 Geotèxtil 1 Hort
4 3
1 1 2 Gabió amb pedres de diàmetre 20 cm 2 Separador d’acer corten
2
5
3 Canonada 3 Vegetació adventícia
1 1 Mànec de fusta 0.15m
2 2 Tapa de fusta 4 Sobreeixidor
1 Geotèxtil 4 Sabata de formigó
4
1 2 Gabió5amb
Nivell de l’aigua
pedres de diàmetre 20 cm
3 3 Formigó 2 6
5
1 1 Mànec4de fusta amb graves 6 Substrat
3 Canonada 4 2
4
Geotèxtil 0.15m 3
1 Hort
7 7 Bentonita
4 Sobreeixidor
2 2 Tapa de fusta 1 2 Separador d’acer corten
5 Canonada PVC 3
8 l’aigua
5 Nivell de Grava
3 3 Formigó 6 8 0.15m 3 Vegetació adventícia
6 Substrat 6 Substrat
4 Geotèxtil amb graves E 1/20 4 Sabata de formigó
4
5 7 Dipòsit 150 m3 7 0.20m
7 Bentonita 0.20m
5 Canonada PVC 3
8Detall
Grava2
8 Formigó de neteja 8 4
6 Substrat 0.15m
3.00m

6 9 Impermeabilitzant PVC duplextil

5 E 1/5
7 Dipòsit 150 m3

8 Formigó de neteja Detall 4

3.00m

7 0.20m 0.20m
6 9 Impermeabilitzant PVC duplextil
1 Aripaq (àrids, sauló i lligant de “ciment de vidre”). 6 cm. Acabat gra.

2 Base de tot-ú. 10 cm.

9 8
1 6 3 Substrat compacte. 15 cm.
7 2 4
3 5 8 7 1 Aripaq4(àrids,
Bordura dei lligant
sauló travertíde
amb base de
“ciment de vidre”).
formigó6 cm. Acabat gra.
9
10 11 5 tot-ú.
2 Base de Sabata de formigó
10 cm.
9 8
1 6 6 compacte.
3 Substrat Peça de fusta
2 4 15 cm.
E 1/20
3 5 8
E 1/50
7 7 de
4 Bordura Formigó
travertíreforçat
amb base de formigó
9
10 11 8 de
5 Sabata Graves, diàmetre 12-21mm
formigó

Detall 1 Detall 3 6 Peça de

9 fusta
Graves, diàmetre 24-40mm
7 Formigó
10 reforçat
Canonada de desguàs. PVC
8 Graves,
11 diàmetre
Substrat 12-21mm

9 Graves, diàmetre 24-40mm

10 Canonada de desguàs. PVC

11 Substrat
Citrus x aurantium
Alnus glutinosa
Prunus avium
Populus alba

Populus alba

Hi ha alguns casos on
els camins es
Camins interiors que
Les zones de prat transformen en places,
permeten la
serveixen com a espai creant zones d’estada
descoberta dels
d’esbarjo i d’estar. entre els horts
diferents horts

Talús d’accès Zona d’hort Camí Cultiu d’arbres fruiters Rec Camí

E: 1/200

LAIA J. CASTELLSAGUÉ FRANCO

TALLER DE PROJECTES VI, GRAU DE PAISATGE
JOAQUIM ROSELL B3
CURS:2021-2022
Les basses de
biodiversitat contenen
Els camps es sembren les espècies vegetals
quan entren en estadi aquàtiques del parc, ja
de “guaret” i se’ls hi que la resta està
dona un tractament de formada per les
prat transitable per tal plantacions d’horts o
de permetre el seu ús adventícies.
com a plaça
 PARC AGRARI A LES HORTES SOTA MONESTIR, BANYOLES

One of the things I did in order to improve the site in my

medioambiental strategies is the changement of materiality.

First of all, we did a theorical analysis of the albedo using Google

Earth. Later, we went to Banyoles and took the albedos in the list
above.

With that information, I implemented in my proposal the real

albedo of the site plus the theorical albedo of the materiality I
change.
ro
In order to show it, I have retouched the theoretical plan and I albe
-12%
9%
have made the plan of my masterplan. As we can see, the albedo
has increase - which means that the albedo predominance is in
between 20-40% -. The predominance of a hight albedo in the r
wate field
masterplan proposal is a good thing, because that means that we 10% sy
gras
are in a zone that will have less heat temperature than its urban 10 -30%
surroundings-. rete
conc
-25% q
15% ipa
, ar
In order to maximize the albedo, we have searched for a more fair -12%
9%
concrete with more high albedo for the pavimented roads outside alt
the park, and we have changed the “unknown” materiality into a , asph
-21% ick
13% d br
, re
0%
soil 20-3
ted
The aim of those changes of materiality is to improve the climatic ltiva
n cu
, no
comfort in this area, using this in combination with other strate- -10% wood
6% ,
gies (which we will talk about in the plan: surface temperature) -12%
N such as the installation of ponds or the planting of trees.
9%

ees soil
, tr ted
5% ltiva
LEGEND 10-1 , cu
6%-10%, non -8% 13%-21%, asphalt 40% concrete 10% water 9%-12% albero
10-15%, trees 5% cultivated soil
10-15%, trees 20-25%, non cultivated soil 5-15%, asphalt 20-30%, medium concrete 9%-12%, wood
5%-8%, cultivated soil 20-30%, red brick 9%-12%, aripaq 20-30% grassy field
15-20%, cultivated soil 30-40%, fair concrete 20-30%, red brick Unknown
PROMOTOR : ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE PLAN NUMBER :
LANDSCAPE AND ENGINEERING
ALBEDO ETSAB
ACTUAL VS PROPOSTA 03.2
1/1000

UPC TECNIQUES III 20 21 -2022 MAR PÉREZ ALBEDO OF THE MASTERPLAN PROPOSAL LAIA J. CASTELLSAGUÉ FRANCO ALBEDO DATE
10TH JUNE 2022

CALCULATIONS FOR THE DIMENSIONALITY OF THE DEPOT

CALCULATIONS OF THE DIMENSIONALITY OF THE PONDS

PROMOTOR : ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE PLAN NUMBER :

LANDSCAPE AND ENGINEERING
ETSAB 03.2
1/2000

UPC TECNIQUES III 20 21 -2022 MAR PÉREZ THEORICAL ALBEDO OF THE ACTUAL SITE LAIA J. CASTELLSAGUÉ FRANCO ALBEDO DATE
10TH JUNE 2022

In order to determine the water height for the ponds, I’ve done a research of different constructive details of ponds, and the average of height was 60 cm.
I did the same thing as with the depot, but as I won’t use this water for irrigation (the ponds will be for biodiversity) I didn’t had take into account the water requeriments for the different sectors.
After doing the water requirements, I’ve calculated the water harversting of the depot, the ado volume and the difference between the ado volume and the ado water requirements in The runoff coeficient is 0,3 because the water goes through a green surface.
order to know the fraction for one unit cover (which tell us if we have enough water in the depot in order to cover all the units that will need that water).
I did it two times, the first one (the one above) for all the sectors (agricultural fields, flower fields and trees), and the second one (below) was done only for the agricultural fields.
We can see that we won’t have any problem covering the water requirements of the agricultural fields with the dimensions of the depot.

Water harversing = (rain average * runoff coefficient * surface) / 1000

Ado volume = Water harvesting from the past month + water harvesting of the current month
Water requirements = Nn / [Efficiency of irrigation*(1 - Coeficiency of water salinity)]
Ado water requirements = Water requirements from the past month + water requirements of the current month
Difference = Ado volume - Ado water requirements
Fraction for one unit cover = Ado volume / Ado water requirements

Coef = In this case, as the water goes through different surfaces, we did:
Runoff coeficient = (Sup 1 * Runoff coeficient 1) * (Sup 2 * Runoff coeficient 2)...

PROMOTOR : ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE PLAN NUMBER : PROMOTOR : ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE PLAN NUMBER :
LANDSCAPE AND ENGINEERING
ETSAB 02.3
LANDSCAPE AND ENGINEERING
ETSAB 02.3
X X

UPC TECNIQUES III 20 21 -2022 MAR PÉREZ WATER STRATEGY, HYDRAULIC CALCULATION LAIA J. CASTELLSAGUÉ FRANCO WATER FEATURES DATE
UPC TECNIQUES III 20 21 -2022 MAR PÉREZ WATER STRATEGY, HYDRAULIC CALCULATION LAIA J. CASTELLSAGUÉ FRANCO WATER FEATURES DATE

Àrea = 394.96 m2 10TH JUNE 2022 10TH JUNE 2022

EXPLANATION OF THE
Àrea = 394.96 m2
WATER FEATURES

Linked to the topography, I made

two different watersheds divided by
the water canal of the project.

The first one has an area of almost

395m2, and is divided by the area of
Àrea = 1414 m2
the path and the area of the green
slope. It will end in a gravel area
which will infiltrate the restant
water.

The second one is the green one, of

almost 4500 m2. This area is divided
by the path, the entrance and the
agricultural areas. It will end in two
ponds and one depot.

The ponds will be for biodiversity,

the depot will be used as a irrigation
Àrea = 4467.16 m2 Àrea = 1412,68 m2
support of the site.

The areas where there isn’t any

depot or pond will have gravels in
order to drain the excess of water.

In order to do the dimension of the

depot and the ponds, I subdivided
this big watershed into three, as we
can see in the other plan.

Àrea = 1640,48 m2

AIGUA. CÀLCULS HÍDRICS

PROMOTOR : ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE PLAN NUMBER :
LANDSCAPE AND ENGINEERING
ETSAB 02.2
1/250

UPC TECNIQUES III 20 21 -2022 MAR PÉREZ WATER STRATEGY, SUB-WATERSHEDS AND RUNOFF LAIA J. CASTELLSAGUÉ FRANCO WATER FEATURES DATE
10TH JUNE 2022
PROMOTOR : ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE PLAN NUMBER :
LANDSCAPE AND ENGINEERING
ETSAB 02
1/250

UPC TECNIQUES III 20 21 -2022 MAR PÉREZ WATER STRATEGY, WATERSHEDS AND RUNOFF LAIA J. CASTELLSAGUÉ FRANCO WATER FEATURES DATE
10TH JUNE 2022

LEGEND
Less temperature Effect of the water in the temperature
Effect of the shadow of the trees in the temperature

More temperature

TEMPERATURA ACTUAL VS PROPOSTA

PROMOTOR : ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE PLAN NUMBER :
LANDSCAPE AND ENGINEERING
ETSAB 03.1
1/1500

UPC TECNIQUES III 20 21 -2022 MAR PÉREZ SURFACE TEMPERATURE OF THE SITE OF THE PROJECT LAIA J. CASTELLSAGUÉ FRANCO TEMPERATURE DATE
10TH JUNE 2022

LAIA J. CASTELLSAGUÉ FRANCO

PROMOTOR : ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE PLAN NUMBER :
LANDSCAPE AND ENGINEERING
ETSAB 03.1
1/1000

UPC TECNIQUES III 20 21 -2022 MAR PÉREZ SURFACE TEMPERATURE OF THE PROPOSAL LAIA J. CASTELLSAGUÉ FRANCO TEMPERATURE DATE
10TH JUNE 2022

TALLER DE PROJECTES VI, GRAU DE PAISATGE

JOAQUIM ROSELL B4
CURS:2021-2022

135
Parc agrari a les hortes sota monestir, Banyoles
Mercè Riera
PARC AGRARI A LES HORTES SOTA MONESTIR,
La peça agrícola més important UNITAT DEL PAISATGE ANÀLISIS

de la ciutat de Banyoles està

PARC DE LA DRAGA

fragmentada en dues, degut ESPAIS

OBERTS
DE LA CIUTAT
HORTS
MONESTIR
2.0

a construccions prèvies. Les

unitats tenen una superfície de AIGUAMOLLS

5 hectàrees cadascuna: les

hortes “del nord” i les Hortes de
La ciutat de Banyoles s’identifica

Sota Monestir, que és l’àmbit del pel Paisatge lacustre de l’estany

de Banyoles. Les rieres, els recs i
els canals que creuen el nucli de

projecte. L’avantprojecte dona Banyoles li aporten al paisatge

urbà un Genius loci molt valorat.

resposta a la necessitat de El paisatge agroforestal

s’ha convertit en un element
característic del paisatge rural. Fet

millorar aquest espai públic.

que s’hagui augmentat la intensitat
de l’ús públic que suporten els
itineraris, els camins i els passeigs
que voregen l’estany de ANÀLISIS TER

L’objectiu principal és Banyoles i que permeten a la

població el gaudi dels valors
paisatgístics de l’indret.

proporcionar a la ciutadania L’entorn va ser declarat l’any 1951

Paisatge Pintoresc.

un nou parc agrari format

pel teixit de les 10 Ha. Busca
potenciar el paisatge cultural
i agrícola banyolí, perquè Àmbit de projecte; Hortes Sota Monestir
0 2 Km

sigui la peça vertebradora ENCAIX URBÀ

naleta
del sistema d’espais lliures

Ca
Riera
3 Monestir de
Sant Esteve

de qualitat del municipi. I al 1 Plaça major

RITMES
mateix temps per fer front a les 2 Esglesia
parroquial de
Santa Maria dels
4 Molí de
Can Laqué

dràstiques condicions que se’ns

Turers
DEBILITATS
4

presentaran en el futur a causa Trama urbana; 2

r no
u Trama urbana;
Fragmentac
ciutat compacte re ciutat jardí

de l’emergència climàtica.
Car

(-) Confort
1

Cal destacar que el paisatge Carrer major

3
(+) PM

dels horts de regadiu està en

perill d’extinció, per evitar-ho, e 1:5.000

es proposa adequar-los a les VOL HISTÒRIC

OPORTUNITATS

necessitats del nou model

Fundació benedictina: 812 COMERÇ INDÚSTRIA
IBERS I ROMANS A LA d.C. per l'abat Bonit. Auge indústrial = nous eixamples.
MEDIEVAL
VORA
Primers habitants. Rec Major

social, creant un espai on es

GUERRA DEL FRANCÈS 1808
Topònim: Dessecació molins, tints, adobers etc... Indústria estancada = monocultiu alls.
aiguamolls = 5 recs. Artesania. Gremis.
BALNEOLAE
MONESTIR DE SANT ESTEVE NOU PAPER DE L’ESGLÈSIA

fomentin les bones tècniques

POBLAT NEOLÍTIC HIPÒTESIS: mena de banys
DE LA DRAGA Monjes carmelites.
públics a la per la zona...
Societats i associacions.

agronòmiques, la cohesió social Jaciment al marge

nord-est de l’estany de
Banyoles.
<XX: 2a REPÚBLICA I G. CIVIL
S. XX. del franquisme a la nova
democràcia.

i la transmissió d’informació
cruilla de camins
VIè mil·lenni aC. romans. Actual edificació: 1740. BANIOLAS NOU PARADIGMA...>
Període preromànic i Disminució activitat agrícola.
ALBEDO ACTUAL
romànic. Portalada d’estil Precepte de Lluís el
Immigració.

generacional. La intenció és
Pietós (822 d.C.)

aconseguir un ecosistema INDICADORS DE SOSTENIBILITAT: APROFITAMENT DE L’AGUA DE LA PLUJA: COEFICIENT D’ESCORRENTIA

equilibrat com ho són els A causa de l’emergència

climàtica, s’estima que
els episodis de sequera
Amb aquesta premisa, s’ha
fet la següent aproximació
del càlcul d’escorrentia,
Actualment el reg es per inundació, seguint la tradició agrícola. Peró pel futur,
es valora es el menys eficient, ja que gran part de l’aigua s’evapora o es
percola i no es accessible per a les plantes. Per aixó, es proposa introdurir el

horts gestionats a partir de la

de llarga durada i que les partint de la idea de sistema de reg gota a gota. Edificació
pressipotacions seran molt captar tota l’aigua de pluja
intenses. possible. El càlcul del coeficient d’escorrentia serveix per aproximar el volum d’aigua
i poder dimencionar el dipòsit.

permacultura. Així doncs, per Les dades base parteixen de la mitjana de la

pluviometria dels últims deu anys a la ciutat de

aconseguir les fites proposades, Banyoles. (Dades meteocat).

S’ha calculat pels tres tipus de materialitat principals
del projecte, segons la seva capacitat de drenatge

es crearan 4 espais principals, CAMÍ i les propietats edàfiques. Tenint en compte els
valors hipotètics dels recursos hídrics pel mes més
desfavorable de la superfície d’hortes proposades
al projecte.

que s’articularan entre si a Es conclou que en cadascun d’aquests 3 sectors,

comptats per separat, sempre hi haurà un determinat

través de l’adaptació del nou percentatge d’aigua per emmagatzemar al dipòsit,

per posteriorment, ser utilitzar-la en els episodis de
sequera. Mostra

traçat dels recs i de la nova

Teòric In-situ Solució
Al projecte, es planteja un equipament amb un Asphalt 5-15% 18,56% ARIPAQ®
dipòsit subterrani, de 270 m3. La construcció serà
Cultivate Encoixinat d

estructura del verd: parterres HORTS eficient en l’ús dels recursos com l’energia i l’aigua. soil
15-20% 6,75%
Populus alb
No
Serà un espai cobert que facilitarà el funcionalment 20-25% 8,24% Encoixinat d
Cultivate
Populus alb
i la gestió dels horts. On es guardaran les eines i soil

productius agrícoles, els refugis maquinàries agrícoles comunitàries.

Amb un petit centre interpretació o punt de trobada

Light
sand
30-35% 10,6% ARIPAQ®

climàtics, la plaça tova i el

Light 18,84% ARIPAQ®
per fomentar la cohesió social i la divulgació concrete
30-40%
*
educativa del paisatge.
Dades preses al mes de Març del 2022.

paisatge urbà.
(Veure detall constructiu làmina B4) L’albedo és el percentatge de radiació que les superfície
Depenent de la materialitat, el color, la textura, si és
PRAT També de l’angle incident. Com més alt és el perce
radiació reflecteix, per tant, l’ambient li costarà més de e
un factor que afecta a la illa de calor, condicionat per
densitat de la trama urbana.

Mercè Riera Magallón

Curs 2021-2022 Grau de Paisatge T

Professors: Quim Rosell

 PARC AGRARI A LES HORTES SOTA MONESTIR, BANYOLES
MASTERPLÀ
AVANTPROJECTE ÀMBIT GENERAL
Àmbit de projecte

Rec amb paret de travertí

Rec soterrat
“HORTES DEL NORD”
Rec i dipòsit (veure detall constructiu)

Rec i basa “bioclimàtica“

* Atraurà fauna i flora pròpia dels hàbitats humits.

* Es mitigarà la temperatura en èpoques de calor.
*Aportarà valors sensorials (so, reflexes ...)

Per incentivar i
potenciar el sentiment
d’apropiació del
lloc, es proposa un
llistat d’espècies
arbustives, que els
“HORTES SOTA MONESTIR Populus alba piramidales voluntaris/ usuaris,
podran decidir a on i
com plantar-les.
* Amb la supervisió,
aprovació d’un/una
tècnic/a.
“C/ DEL TERME
Per no interrompre
en la percepció

“C/ DE L’ORIENT
Fraxinus angustifolia dels horts, els
PASAREL·LA volums arbustius no
DE FUSTA CAN LAQUÉ superaran els 1.3 m
BOSQUETE
TOP
U - Rosmarinus officinalis
NO
RRER - Cistus crispus.
CA - C. salviifolius
- Calluna vulgaris
Prunus
Salix babylonica
serrulata var.
pendula
Kanzan - Juniperus oxycedrus
REFUGI EQUIPAMENT I - J. communis
DIPÒSIT SOTERRANI
Veure detall - Rubus ulmifolius.
MONESTIR Empeltats de
constructiu Prunus serrulata var. Kanzan - R. caesius.
DE
- R. idaeus
SANT ESTEVE - Rosa argestis i R. canina
- Pyrus spinosa
COMPOSTATGE - Crataegus monogyna
COMUNITARI - Genista scorpius
Prunus avium var. duracina

Malus sylvestris Olea europea

BOSC FRONDÓS
VESTÍBUL 30m Punica granatum Eriobotrya japonica
RECEPCIÓ Pantalla acústica

Per tal d’assegurar els cicles

Citrus limon biofísics del subsol, i potenciar
VILA OLIMPICA la riquesa del sòl, els usuaris dels
horts haurien de conèixer les
SOTA MONESTIR següents tècniques:
REFUGI Exemplars existents:
La Rotació de cultius
Fraxinus sp.
Conifera. Solanaceae Umbel·liferes
Lygustrum lucidum... Liliaceae

Compostes
“Noms assignats” Fabaceae *
Cucurbitaceae
a la tipologia dels Crucíferes Quenopodiaceae
L’estructura del verd es basa en l’alineació
horts segons la Consum en nutrients * Rhizobium bacteria
dels exemplars per marcar la direccionalitat
superfície a cultivar: + - Fixador de Nitrogen
del pas.
Pomer L’Associació de cultiu
Malus
Els arbres fruiters, s’han agrupat en 210 m2 sylvestris tubercles Combinant famílies botàniques,
“bosquetes” per ajudar als visitants a Tomaquera arrels en 1m 2 es poden arribar a
cultivar molts Kg de menjar.
identificar l’espai. A la època de floració, CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
Solanum
140 m2 lycopersicum Segons el creixment i la part
fulla
es formarà un mosaic de colors, com si es vegetativa que es consumeixi.
Bróquil Brassica
tractés d’un trencadís. El paisatge de les hortes 2.0 estarà
70 m2 oleracea
fruit
inflorescència
http://www.horturba.com/cultivar/
destinat a tota la ciutadania. Sigui actor o var. botrytis fitxa_maneig.php?ID=20

El parcel·lari de les superfícies cultivables són espectador.

Parada de trasport públic Es fomentarà la creació de vincles entre joves agricultors i pagesos
de traçat recte, perquè és la geometria més veterans, per tal de no perdre els valuosos coneixements agraris.
Els usuaris es podran classificar segons els
fàcil de gestionar un hort.
següents col·lectius:
Tipologies d’horts:
* Centres educatius
Per crear l’efecte “WOW”, l’amplada i la forma de la zona transitable és * Associacions
Mobilitat rodada Aparcament naturalitzat. * Famílies (en especial atenció, les
irregular. D’aquesta manera la línia d’horitzó percebuda pel passejant anirà ús exclusiu als veïns, amb
2’ caminant Mobilitat no vulnerables a exclusió social)
canviant en funció del punt on es trobi. Els camins s’obren i es tanquen, però rodada places reservades als usuaris
S’haurà de valorar si caldrà * Usuaris particulars, sempre que no A nivell +30cm ~~~~
variants +75cm
l’amplada mínima d’1.5m es manté en tota la xarxa de camins. Creant llocs dels horts. tinguin empresa agrícola. de terra e 1: 1000
d’intercanvi. o no restringir ’laccés amb patinet elèctric.

SUPERPOSICIÓ DE LA TOPOGRAFIA SUPERPOSICIÓ DE LES TRAÇES

COMPARATIVA SUPORT FÍSIC COMPARATIVA TRAÇES

159
159

CAN LAQUÉ
158 CAN LAQUÉ
157 157

158 156 156

157
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

EQUIDISTÀNCIA:1m i 0.1 m 2.5 %

1.5 % 8m e 1: 500 ESTAT ACTUAL VS PROPOSTA e 1: 500
ESTAT ACTUAL VS PROPOSTA 4m
Amb la construcció del nou vial hi haurà un moviment de terres important. Aquesta podrà ser utilitzada per regular la superfície existent. La traça del camí rectilinia, es transformaen un circuit compost per peçes que formen un recorregut en ziga-zaga. L’estratègia és crear espais
L’estratègia és crear una continuïtat suau, sense fragmentacions ni límits físics, que permetí una circulació còmoda. Per fer-ho, s’ha dissenyat que s’obrin i es tanquin, on es crearan espais d’ocasió dins de l’espai públic. La forma dels nous horts seran rectangulars.
una superfície deformada, o regulada.

Mercè Riera Magallón

Curs 2021-2022 Grau de Paisatge Taller de Projectes VI

Professors: Quim Rosell B2

137
 CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

PARC AGRARI A LES HORTES SOTA MONESTIR, BANYOLES

AVANTPROJECTE ÀMBIT PARCEL·LA CANÒPIA ~ ALTA
ESTRAT ARBORI NO PRODUCTIU

Olea europea
“ HORTES I CAMPS
DEL NORD “
Fraxinus angusifolia

Populus alba var. italica

A B (Fites vegetals).
158 REC FILLOL DEL REC MAJOR
Espècies associades al paisatge imaginari col·lectiu dels
Cadireta masos mediterranis.

Espècies d’hàbitat humit.

BASA D’AIGUA

HORT: HORT:
“BRÒQUIL” “BRÒQUIL”

ZONA
DE
DESCANS
CANÒPIA ~ Rosaceas

ESTRAT ARBORI PRODUCTIU

HORT: Malus sylvestris empeltat amb M. domesstica
“BRÒQUIL”
Empeltats de
HORT: Prunus avium var. duracina
“TOMAQUERA” Prunus serrulata var. Kanzan
HORT: HORT: DRENATGE
“POMER” “TOMAQUERA” “FRANCES” Eryobotria japonica

Creu a diferents altures

0.35 m 0.75m 1.8m 2.2m

Poda de formació en “vas italià”

45 º
LÀMINA D’AIGUA EN
MUR DE TRAVERTÍ mur + 0.3m

mur de travertí
Angle de poda òptima
PASAREL·LA DE FUSTA. + 0.3m
ESTRAT BAIX
PASSEJANT DAMUNT Cadireta
HERBÀCIES RODERALS ESTRAT ARBORI PRODUCTIU
DEL REC!

REFUGI CLIMÀTIC
I PRODUCTIU Superfície amb menys manteniment de sega.
MARGES I BANCS
ATRAIENTS de: No es preveu plantar cap mena d'espècie en concret.
- TRIPS, Thrips simplex Amb el moviment de terres, les espècies pioneres seran les
encarregades d'habitar el sòl. La finalitat és no intervenir
- MARIETES, en la pròpia dinàmica del paisatge per tal de potenciar la
Coccinella bipuntata HORT: riquesa ecològica del lloc.
“BRÓQUIL” Aquesta tipologia d'herbàcies, tenen un cicle de vida curt.
Poden ser anuals o bianuals. Per això haurà d'haver-hi un
mínim manteniment de sega. (A decidir segons criteris

3R PAISATGE
HORTS ELEVATS
in-situs). No es descarta que els usuaris s'apropiïn del
LÍMIT SEMIPERMEABLE I ADAPTATS PER
marge per plantar-hi ornamentals i aromàtiques.
TANCA D’ACER A TOTES LES
CORTEN EDATS Cal fer èmfasis a la importància de deixar espai perquè
LA PROPIETAT DE creixin aquest tipus d'espècies. -Que molts cops, no se'ls hi
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

CAN LAQUÉ atribueix cap valor, menys d'estètica. El nom de “mala

herba” les condiciona inecessariament. Entre el cultiu pot
suposar un competidor de recursos, d’espai, de nutrients,
d’aigua, de radiació solar, per això, s'ha d'assegurar-ne un
espai protegit. D'aquesta manera es crearà un bon equili-
bri dins de l'ecosistema agrícola. Necessitem insectes i
petits vertebrats i invertebrats, pol·linitzadors i depredadors
HORT: BRÓQUIL per tal de combatre les possibles plagues relacionades
amb el cultiu.-

ESTRAT BAIX Segons l'estació de l'any, en el prat silvestre es podrà

Classificació dels horts trobar possiblement:
segons la superfície a ZONES TRANSITABLES
cultivar: A’ - Olivarda_Inula viscosa
- Llestó d'hort_Sonchus oleaceus
Pomer - Boixac de camp_Calendula arvensis
- Bracera_Centaurea aspera
B’ - Milfulles_Achillea millefolium
C C’ - Card marià_Silybum marianum
- Anagall_Anagallis arvensis
210 m2
- Veronica_Veronica persica
Malus sylvestris
- Corretjola_Convolulus arvensis
CENTRE D’INTERPRETACIÓ: - Malva_Malva sylvestris
Tomaquera - Rosella_Papaver roehas

DIPÒSIT SOTERRAT
PUNT DE TROBADA
140 m2 HORT: HORT: Paviment sense manteniment
CENTRALITZACIÓ DE
Solanum lycopersicum “TOMAQUERA” AVANTPROJECTE
“BRÒQUIL” ÀMBIT PARCEL·LA MAQUNÀRIA I EINES
Superfície cultivable

Bróquil Superfície amb manteniment de caràcter especial.

Depenent de l’estació de l’any i del nivell de compacta-

70 m2 ció es decidirà la freqüencia de sega, mitjançant el
Brassica oleracea var. botrytis
tallagespa i la desbrossadora de fils pels perímetres més
inaccessibles.

Important: la resta de la sega serà recollida i dipositada a

ZONA ENLLUMENAT la compostadora comunitària per no trencar amb el cicle
DE LED SOLAR dels nutrients.
DESCANS
157 SISTEMA DE REG
e 1: 250 CIRCUIT DEL L’AIGUA

SECCIONS
CAN LAQUÉ PROPIETAT
Rec soterrat sortint de Can Laqué
A - A’ PRIVADA
e 1: 250 Tubs amb goters
Tub principal (Soterrat i no soterrat)

1:250
Rec obert amb mur de travertí

Podar algunes Dipòsit i Basa (veure detall constructiu)

Fons escènic
branques
Escomesa, tapa registrada,
electrovàlvules, filtres i
accessoris diversos.

Bomba
Límit permeable
Grup de pressió

Canonada per
C/ DEL TERME l’omplir
omplir ii desomplir
abuidar els dipòsits.
C/ DE L’ORIENT
el dipòsit per
Canonada
l’omplir i desomplir els dipòsits.

SISTEMA DE DRENATGE
I ESCORRENTIA
+1
B -B’

Corva de nivell equidistància 0.1m

Hort mida Hort mida “bosquete mur de travertí Camí Hort mida: basa Escorrentia
“tomaquera” “bròquil” d’estada” “bròquil”
Drenatge francés
e 1: 250
Canonades de transport de l’aigua de la pluja soterrades

Punt d'emmagatzematge
C - C’
e 1: 250

C/ de l’Orient Escosell Hort mida Hort mida Àgora: Equipament

continu “bròquil elevat” “bròquil elevat” punt de trobada polifuncional +0

Mercè Riera Magallón

Curs 2021-2022 Grau de Paisatge Taller de Projectes VI

Professors: Quim Rosell B3

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
 PARC AGRARI A LES HORTES SOTA MONESTIR, BANYOLES
MEMÒRIA ESCENARI PAISATGE DIGITAL AL S.XXI
EN UN DIA DE PRIMAVERA
La peça agrícola més important de la ciutat de Banyoles està
fragmentada en dues, degut a construccions prèvies. Les unitats tenen EL LOGOTIP I
una superfície de 5 hectàrees cadascuna: les hortes “del nord” i les ALINEACIÓ DE POPULUS EL NOM, PER
MONESTIR CAN LAQUÉ
Hortes de Sota Monestir, que és l’àmbit del projecte. RECONEIXER
L’ESPAI SINGULAR
DINS DE LA
Aprofitant la nova ordenació del territori, l’avantprojecte dona resposta
REFUGI CLIMÀTIC PRODUCCIÓ PASSEIG TRAMA DE LA
a la necessitat de millorar aquest espai públic. CIUTAT.
L’objectiu principal és proporcionar a la ciutadania un nou parc agrari
format pel teixit de les 10 Ha.

El projecte aposta per potenciar el paisatge cultural i agrícola banyolí,

perquè sigui la peça vertebradora del sistema d’espais lliures de qualitat
del municipi. I al mateix temps per fer front a les dràstiques condicions
que se’ns presentaran en el futur a causa de l’emergència climàtica.

Cal destacar que el paisatge dels horts de regadiu està en perill d’extinció,
per evitar-ho, es proposa adequar-los a les necessitats del nou model
social, creant un espai on es fomentin les bones tècniques agronòmiques,
la cohesió social i la transmissió d’informació generacional. La intenció
és aconseguir un ecosistema equilibrat com ho són els horts gestionats
a partir de la permacultura.

Així doncs, per aconseguir les fites proposades, es crearan 4 espais

principals, que s’articularan entre si a través de l’adaptació del nou El paisatge de les Hortes 2.0, constarà a les xarxes socials, mitjançant
traçat dels recs i de la nova estructura del verd: la plataforma que convingui (gestió autogestionada).
REC
“Parterres productius agrícoles”, destinats als horts. DESOTERRAT A més és col·locaran alguns plafons informatius, amb QR’s per tal
3R PAISATGE de divulgar el dret i deures dels visitants i usuaris. També informació
“Els Refugis climàtics”, d’estil pintoresc. Buffer microclimàtic relacionada amb el paisatge del pagès/a/e i les tècniques agrícoles
associat al rec més importants.
“La plaça tova”. Superfície oberta on es podran desenvolupar Seran les eines digitals on actors i espectadors podran manifestar la
seva experiència.
activitats de caràcter lúdic-festiu.
Objectius:
“Paisatge urbà”, configurat per set edificacions d’habitatges. - Incentivar als més joves (i no tan joves), a cultivar la terra.
PRODUCCIÓ - Proporcionar/ transmetre, l’esperit per crear cohesió social.
A més, per reduir l’impacte ambiental: ORNAMENTAL - Crear una xarxa d’aprenentatge agrònom i divulgació paisatgística.
- s’ha projectat seguint la filosofia “Cradle to Cradle”. Reutilitzar, els ATMOSFERA
materials i els recursos del lloc. HORTES SOTA MONESTIR 2.0
- s’ha dissenyat mitjançant les Solucions Basades en la Natura. (SNB)
- s’incorporaran solucions hidràuliques per tal d’evitar el malbaratament DETALL CONSTRUCTIU
de l’aigua. BANC MULTIFUNCIONAL

Banc
LA FUSTA MARCA ELS “TEMPOS” DELS ESPAIS i refugi per a insectes
polinitzadors, (Control
biològic).

A. Fonamentació de
concreto

B. Enraixat de metall
procedent de balles
próximes

C. Ompliment de base
triturada de restes de
construcció, amb diferents
gramatges, i materials.
Troncs de fusta amb
perforacions de diferents
diàmetres. Blocs de
ceràmica...

D. Llistó de fusta amb

vernís anticorrosió de restes
de poda del lloc.

* FUSTA QUE ET MARCA EL CAMÍ I ET CONVIDA A SENTAR-SE * FUSTA QUE ET MARCA EL CAMÍ I ET CONVIDA A SENTAR-SE * FUSTA A COTA +0.45 m
ESTADA CURTA ESTADA INTERMITJA, ENVOLTAT D’AROMÀTIQUES ESTADA LLARGA, PER DESCANSAR ENTRE AIXADES I EL PLANTER A B CD e 1: 50
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

DETALL CONSTRUCTIU: DETALL CONSTRUCTIU:

EQUIPAMENT AMB DIPÒSIT D’AIGUA SOTERRAT BASA D’AIGUA PER PASSAR DEL REG PER INUNDACIÓ A DEGOTEIG

0. Terreny compactat
1. Formigó de neteja (10 cm)
1,3m 1m 7,41m 2. Solera de formigó armat (15cm)
3. Làmina asfàltica impermeable sobre capa de regulació
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

1,3m 0,26m 1m 7,41m

CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

de morter
0,26m
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

4. Cadireta manual
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

5. Peça porta-tubs de formigó

6. Tub PE 40 Ø int. 32 mm.
7. Terreny natural
8. Vàlvula antiretorn de PVC. "També es pot posar una
reixeta articulada, d'acer inoxidable on l'eix es troba ca
1,4m 0,64m a l'interior del dipòsit"
9. Dipòsit formigó armat reciclat.
3,66m
10. Tapa de fusta recuperada. Mides compatibles amb
3,66m safates de jardinera i safates de fibra de coco amb
fitodepuradors.
11. Tub PE40, Ø int. 32 mm.
12. Petit sistema de bombing. Capçal de reg. Pericó de blo
de formigó amb tapa registrada amb candau de
seguretat. Electrovàlvules, connector, filtre de malla,
clau de pas i reductor de Ø int. de 32 mm a 25 mm.
13. Tub primari Ø int 25mm.
14. Tub de degoteig ambemissors integrats
autocompensants cada 0,4 m.
15. Vegetació d'horta. I substrat agrícola.
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES
0. Terreny compactat
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
1. Formigó de neteja (10 cm)
9. Mur de formigó armat reciclat.
2. Solera de formigó armat (15cm)
10. Tapa de fusta recuperada. Mides compatibles amb safates de jardinera i
3. Làmina asfàltica impermeable sobre capa de regulació de morter safates de fibra de coco amb fitodepuradors.

4. Cadireta manual 11. Tub PE40, Ø int. 32 mm.

CREADO
AUTODESK

5. Peça porta-tubs de formigó 12. Petit sistema de bombing. Capçal de reg. Pericó de blocs de formigó amb
CREADO
AUTODESK

tapa registrada amb candau de seguretat. Electrovàlvules, connector, filtre

6. Tub PE 40 Ø int. 32 mm. de malla, clau de pas i reductor de Ø int. de 32 mm a 25 mm.

0. Terreny existent compactat 13. Tub primari Ø int 25mm.

CON

7. Terreny natural
CON
DEDE

1. Escarificació, endreçament amb material granular i 14. Tub de degoteig ambemissors integrats autocompensants cada 0,4 m.
8. Vàlvula antiretorn de PVC.
UNA

compactació de llast (20 cm)

“També es pot posar una reixeta articulada,
ESTUDIANTES

UNA

d’acer inoxidable on l’eix es troba cap a l’interior del dipòsit” 15. Vegetació d'horta. I substrat agrícola.
ESTUDIANTES

2. Grava artificial (15 cm)

VERSIÓN
VERSIÓN

3. Ariqpac. Apòsit de pedra calcària (2 cm) SISTEMA FRANCÉS DE DRENAR CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK BASES DEL PROJECTE: OBJECTIUS PROGRAMA DIRECTRIUS BASE REVALORITZAR
5. Separador de xapes de Corten amb sabata de
formigó (0.10)
variable 0,5 m - 1m 0) Completar el sistema de -Espai públic
1) Suport biofísic CAPITAL NATURAL
1. Sòl compactat
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK - Disseny a partir 2) Accessibilitat
PARA

variable 0,5 m - 1m de les necessitats parcs i d’espais verds de - Horts municipals 3) (3 ∞ R’s) Crear Experiència
PARA

PARA

6. Drenatge francès (vegeure el detall a part) qualitat a Banyoles. 4) Biodiversitat

2. Bentonita (argila) 5 cm. ambientals previstes per - Refugis bioclimàtics 5) Choesió social
PARA

SERVEIS
Capa impermeabilitzant l’emergència climàtica. - Equipament municipal 6) Patrimoni
ESTUDIANTES

7. Mur de formigó armat 1) TEIXIR el sistema 7) Energia ECOSISTEMÀTICS

- Habitatges
VERSIÓN

ESTUDIANTES

3. Geotèxtil 3 mm dels horts. 8*)Paisatge S.XXI

8. PVC en "T"
VERSIÓN

mínim0,5 m
4. Trituració de residus de 2022 2) Fomentar la RESILIÈNCIA i ACTORS I HORTES 2.0
9. Làmina asfàltica. Capa d'impermeabilització mínim0,5 m AUTOSOFICIÈNCIA.
construcció 40 mm ESPECTADORS
SISEMA OBERT (...) Si vols ser feliç
UNA

10. Ruptor de buit Sociabilitat

5. Tub de drenatge de PVC Petjada Motxila paisatgística per a tota la vida,
UNA

Ecològica Ecològica No polarització cuida un hort.

DEDE

11. Dipòsit soterrani de l'agua de la pluja

CON

6.Trituració de residus de d’espais segregats

-Proverbi Xinès
AUTODESK

construcció a 6-12 mm o 24-40 mm CO 2

CON

12. Plaques solars Re-use Toxicitat Justícia

AUTODESK

Pedagogia de l’hort
CREADO

dels social
13. Bombeig submergible amb hèlixs per eliminar l'aigua i el materials a totes les edats.
CREADO

sensor d'ompliment

14. Sistema de bombeig

15. Generadors i bateries d'energia solar

Mercè Riera Magallón
Curs 2021-2022 Grau de Paisatge
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK
Taller de Projectes VI

B4
CREADO CON UNA VERSIÓN PARA ESTUDIANTES DE AUTODESK

Professors: Quim Rosell

139
Parc agrari a les hortes sota monestir, Banyoles
Roger Marín

El segment que he projectat està en contacte

PARC
amb AGRARI,
el monestir BANYOLES
i la carretera que el rodeja. Curs 2021-2022
HORTES
Per tant, unaSOTA
de lesMONESTIR
principals dificultats que té Grau de Paisatge
El projecte tracta sob
monestir de Banyoles
contacte amb el mo

Taller de Projectes VI una de les principals d

aquest segment del parc agrari és el desnivell

és el desnivell topogr

Roger Marin de Yzaguirre Professors: Quim Rosell

Per a resoldre la dific
0,75m que amb qua

topogràfic que hi trobem. Per això proposo un desnivell de tres m

hi ha una escala que
les terrasses, i a l’altra

un joc de terrasses de 0,75m que amb quatre amb mobilitat reduïd

Aquests dos accessos
la carretera del costa
a convertir-se en un p

murs de pedra seca aconsegueixen superar A la part central del p

és acompanyat per a
de jocs.

un desnivell de tres metres. Per superar A l’altra banda del re

da que majoritàriam
hi trobem un arbre si

aquest desnivell a una banda hi ha una escala

d’oci.

que juga amb les formes geomètriques

dictades per les terrasses, i a l’altra banda
hi ha una rampa pensada pels usuaris amb
mobilitat reduïda, que baixa al costat d’un dels
recs principals.

Aquests dos accessos comuniquen la part

Encaix territorial de Banyoles Estudi dels recs, carrers i camps prop de l’àrea del projecte

central de la parcel·la amb la carretera del

costat del monestir. Aquesta mateixa carretera Fortaleses

passa a convertir-se en un passeig amb Oportunitats

prioritat per a vianants. A la part central del

Amenaces

projecte tenim un espai més dedicat a l’oci

Desavantatges

que és acompanyat per el rec, que també ens

ofereix una gran possibilitat de jocs. A l’altra Escala: 1/250

banda del rec trobem el camí i tot seguit un

altra esplanada que majoritàriament tornen a
ser horts, excepte un segment on hi trobem
un arbre singular que ens proporciona un altre
DAFO de l’àmbit de projecte DAFO territorial

petit espai d’oci.

Vista des del camí central

Encaix urbà del projecte. Relació entre la ciutat, la zona d’horts

on es troba el projecte i les fites històriques més importants.

Escala: 1/2000
B1 Escala: 1/200
urs 2021-2022 El projecte tracta sobre la col·locació d’un parc agrari al costat del
Grau de Paisatge monestir de Banyoles. El segment que jo he elaborat està situat just en
contacte amb el monestir i la carretera que rodeja aquest. Per tant,

aller de Projectes VI una de les principals dificultats que té aquest segment del parc agrari
és el desnivell topogràfic que hi trobem.

fessors: Quim Rosell

Per a resoldre la dificultat topogràfica proposo un joc de terrasses de
0,75m que amb quatre murs de pedra seca aconsegueixen superar
un desnivell de tres metres. Per superar aquest desnivell a una banda
hi ha una escala que juga amb les formes geomètriques dictades per
les terrasses, i a l’altra banda hi ha una rampa pensada pels usuaris
amb mobilitat reduïda, que baixa al costat d’un dels recs principals.
Aquests dos accessos comuniquen la part centrar de la parcel·la amb
la carretera del costat del monestir. Aquesta mateixa carretera passa

1
a convertir-se en un passeig amb prioritat per a vianants.

S_
A la part central del projecte tenim un espai més dedicat a l’oci que
és acompanyat per al rec, que també ens ofereix una gran possibilitat
2
de jocs.
A l’altra banda del re hi trobem al camí i tot seguit una altra esplana-
S_
da que majoritàriament tornen a ser horts, excepte un segment on
hi trobem un arbre singular que ens proporciona un altre petit espai
d’oci.

Comparació topogra
Escala: 1/500

Fortaleses

2
Oportunitats S_

1
Amenaces

S_
Desavantatges

Escala: 1/250

Plantació d’arbres

Camps de cultiu

Masterplan
Escala: 1/1000
Vista des del camí central Vista de les terrasses de cultius i l’esplanada d’oci principal
Canals i basses

Detall d’un segment

Escala: 1/50

Murs de les terrasses

Passeig i camins

Mobiliari mòbil del pr

Escala: 1/50

S_1

Topografia

B1 Escala: 1/200 S_2

B2

141
 Conca 1: 11330 m2

Conca 2: 7362 m2

Water tank placement

PROMOTOR :
LANDSCAPE AND ENGINEERING
UPC
ETSAB TECNIQUES III 20 21 -2022

12
Asfalt ......................................... 10%

wood ........................................ 45%

Non cultivatet soil ............... 23%

Lightly vagatatde soil ........ 15%

Comparació topografia actual i projecte Comparació estat actual i projecte
Cultivated soil ...................... 20%
Escala: 1/500 Escala: 1/500
Dense vegetation ............... 10%

Water ....................................... 5%

L’estratègia social ha sigut

aplicada principalment en la
mescla d’horts i propietaris en
diferents estats socials.
També s’hi han inclòs horts
adaptats per a gen gran a la
part Nord-oest del projecte.

Per a l’estratègia de la
biodiversitat s’hi han inclòs
canals descoberts i basses
naturalitzades, amb vegetació
nativa del llac de Banyoles. Això
ajudarà a acostar l’ecosistema
del llac cap al nostre projecte
a través dels recs.
PROMOTOR :
LANDSCAPE AND ENGINEERING
UPC
ETSAB TECNIQUES III 20 21 -2022

16 Proposed solutions to reduce the noise on the project site

the cars driving through the road next to the site.

Noise absorbing pavement to reduce the

Per a l’estratègia de la mobilitat, noise created by cars.
s’ha fet un passeig de vianants
Wall with vegetation to break the sound
al voltant del monestir i s’ha waves reflecting from the monasterium wall.
col·locat un paviment unitari
en aquest que uneix el centre Angulated ground to deflect sound waves
històric amb el nostre parc up-words.
agrari.
Velocity reduction signal to decrease the
sound generated by cars.
(Velocity reduced to 20 km/h maximum)

Respecte a l’estratègia de
l’energia, s’ha inclòs plaques
solars sobre l’únic edifici que
Masterplan inclou la part principal del
projecte, de la mateixa part
Escala: 1/1000 que els fanals que s’han usat
per al projecte usen plaques
solars per a carregar-se.

Detall d’un segment del canal

Llistat d'espècies pel projecte:
Escala: 1/50 Ambit: Espècies:

Alineacions d’arbres del Populus alba

costat dels canals L’estratègia de les 3Rs, inclou
Alineacions d’arbres per Cupressus sempervirens principalment dipòsits repartits
el camí històric estratègicament per tal de
poder recollir aigua i usar-la
Arbres singulars Fraxinus angustifolia posteriorment. A part d’això
PROMOTOR :
LANDSCAPE AND ENGINEERING
Alnus glutinosa
ETSAB TECNIQUES III
també inclou un dipòsit de
UPC 20 21 -2022

18
Vegetació de la bora de Fraxinus angustifolia compostatge i brossa de
les bases Salix alba reciclatge.
Alnus glutinosa
Equisetum telmateia
Lysimachia vulgaris
Juncus inflexus Shade projection of the project, calculated with the sun
Scirpus holoschoenus of the day 21/06 at 12:52 h, the highest point of all year.
Ranunculus repens
Myriophyllum verticillatum
Typha latifolia

Vegetación acuática de Chara spp

Per a l’estratègia del patrimo-
les bases Phragmites australis
Scirpus litoralis ni històric, s’ha deixat de forma
Cladium mariscus conscient visuals cap a les fites
Scirpus holoschoenus històriques d’interès (el mones-
Myriophyllum verticillatum
tir i el moli). A part també s’ha
Mobiliari mòbil del projecte Typha latifolia
respectat el cinturó verd his-
Escala: 1/50 Vegetación acuática dins Potamogeton nodosus tòric que el monetari tenia an-
els canals Potamogeton pectinatus tigament.
Thelypteris palustris
Lemna minor (En recs tranquils i estancats)
Iris pseudacorus

Vegetació herbàcia troba Thelypteris palustris

principalment a la vora Lythrum salicaria
del canal
Equisetum telmateia
Lysimachia vulgaris
Juncus inflexus
Scirpus holoschoenus Finalment, l’estratègia de la
topografia i l’aigua, és la que
Vegetació dels cultius Des de l'equip encarregat del "masterplan" de la biodiversitat
recomanem plantar espècies cultivades culturalment a Catalunya i ens ha permès acabar de de-
la zona més pròxima a l'àmbit. Això no vol dir que, una espècie no terminar on es col·locarien els
autòctona, que no representi una amenaça per l'ecosistema, i que estanys, canals i la relació amb
s'adapta millor tenint en compte les urgències climàtiques actuals, els camins i la topografia.
no la puguem posar.

Per tal de mantenir el substrat en bon estat per a les plantacions

també demanem que en els camps on en el moment no hi hagi res

B2 B3
cultivat es deixi que creixi vegetació, ja que serà més favorable per
la fauna, protegirà el sol, d'escorrenties i erosions, i ens afegirà una
aportació orgànica.

PROMOTOR :
LANDSCAPE AND ENGINEERING
UPC
ETSAB TECNIQUES III 20 21 -2022

20
 Conca_1
Conca_2
Conca 1: 11330 m2
Conca 1: 11330 m2
Conca 2: 7362 m2
Conca 2: 7362 m2

Water tank placement

Water tank placement

PROMOTOR : ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE 1/400 PLAN NUMBER :
LANDSCAPE AND ENGINEERING Roger Marin Water Calculations,
UPC
ETSAB TECNIQUES III 20 21 -2022 MAR PÉREZ Banyoles' Project Environmental Study de Yzaguirre
Water Shades
basins and water tanks
0m

DATE
4m 8m 12m 16m

03 JUNY DE 2022
20m

01.3
1.3.1
PROMOTOR : ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE 1/400 PLAN NUMBER :
LANDSCAPE AND ENGINEERING Roger Marin
UPC
ETSAB TECNIQUES III 20 21 -2022 MAR PÉREZ Banyoles' Project Environmental Study de Yzaguirre
Water Shades
0m

DATE
4m 8m 12m

03 JUNY DE 2022
16m 20m

01.3 14
12 13
Asfalt ......................................... 10%

wood ........................................ 45%

Non cultivatet soil ............... 23%

Lightly vagatatde soil ........ 15% Hod

Cultivated soil ...................... 20%

Dense vegetation ............... 10% Comfortable

Water ....................................... 5%

Fresh

L’estratègia social ha sigut

aplicada principalment en la
mescla d’horts i propietaris en
diferents estats socials.
També s’hi han inclòs horts
adaptats per a gen gran a la
part Nord-oest del projecte.

la
clòs
asses
ació
Això
ema
ecte
ecs.
PROMOTOR : PROMOTOR : ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE 1/400 PLAN NUMBER :
ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE 1/400 PLAN NUMBER :
LANDSCAPE AND ENGINEERING Roger Marin
ETSAB LANDSCAPE AND ENGINEERING Roger Marin
ETSAB 03
Proposed Albedo
02.2 Surface Temperature
0m 4m 8m 12m 16m 20m

Banyoles' Project Environmental Study

0m 4m 8m 12m 16m 20m

UPC TECNIQUES III 20 21 -2022 MAR PÉREZ Banyoles' Project Environmental Study de Yzaguirre DATE
03 JUNY DE 2022
UPC TECNIQUES III 20 21 -2022 MAR PÉREZ de Yzaguirre DATE
03 JUNY DE 2022

16 Proposed solutions to reduce the noise on the project site created by

17 18
the cars driving through the road next to the site.

Noise absorbing pavement to reduce the

Per a l’estratègia de la mobilitat, noise created by cars.
s’ha fet un passeig de vianants
Wall with vegetation to break the sound
al voltant del monestir i s’ha waves reflecting from the monasterium wall.
col·locat un paviment unitari
en aquest que uneix el centre Angulated ground to deflect sound waves To reduce the emissions of PM 2.5 particles, I propose the
històric amb el nostre parc up-words. reduction of cars oassing through the road next to the
project.
agrari. Thes will be aquired by giveing priority to the pedestrian,
Velocity reduction signal to decrease the
maqueing a continous pavement and reducing the cars
sound generated by cars.
maxim velocity to 20 km/h on the area shaded with yelow
(Velocity reduced to 20 km/h maximum) lines.

de
ques
que
del
part
usat
ques
r-se.

L’estratègia de les 3Rs, inclou

principalment dipòsits repartits
estratègicament per tal de
poder recollir aigua i usar-la
posteriorment. A part d’això Solutions for the
PROMOTOR : ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE 1/400 PLAN NUMBER :
Proposal for
PROMOTOR :
LANDSCAPE AND ENGINEERING Roger Marin ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE 1/400 PLAN NUMBER :

ETSAB TECNIQUES III MAR PÉREZ Banyoles' Project Environmental Study de Yzaguirre Noise Reduction
0m

DATE
4m 8m 12m 16m 20m

04 projection ETSAB
TECNIQUES III
LANDSCAPE AND ENGINEERING
MAR PÉREZ Banyoles' Project Environmental Study
Roger Marin
de Yzaguirre PM 2.5 Reduction
0m 4m 8m 12m 16m 20m

05
també inclou un dipòsit de
UPC 20 21 -2022 DATE
03 JUNY DE 2022
Shade UPC
in section, of the main path 20of21 -2022
the 03 JUNY DE 2022

18 19
project, calculated with the sun of the day 21/06 at 20
compostatge i brossa de
12:52 h, the highest point of all year.
reciclatge.

Shade projection of the project, calculated with the sun

of the day 21/06 at 12:52 h, the highest point of all year.

mo-
rma
fites
nes-
s’ha
his-
an- E
ent.
N

S
O
Finalment, l’estratègia de la
topografia i l’aigua, és la que
ens ha permès acabar de de- Studied section
terminar on es col·locarien els
estanys, canals i la relació amb
els camins i la topografia.

B3 B4
PROMOTOR : ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE 1/400 PROMOTOR :
PLAN NUMBER : ADJUNCT LECTURER TITLE STUDENT: PLAN: SCALE 1/100 PLAN NUMBER :
LANDSCAPE AND ENGINEERING Roger Marin LANDSCAPE AND ENGINEERING Roger Marin
UPC
ETSAB TECNIQUES III 20 21 -2022 MAR PÉREZ Banyoles' Project Environmental Study de Yzaguirre Shade Projection
0m

DATE
4m 8m 12m

03 JUNY DE 2022
16m 20m

UPC 06.1 ETSAB TECNIQUES III 20 21 -2022 MAR PÉREZ Banyoles' Project Environmental Study de Yzaguirre Shade Projection Section
0m

DATE
1m 2m 3m 4m 5m

06.2
03 JUNY DE 2022

20 21 22

143
PROFESSORS
Mar Pérez, Francesc Peremiquel

ESTUDIANTS
Mercè Riera, Roger Marín, Laia Castellsagué,
Anaïs Vargas,Núria Serra, Ander Benaiges,
Albert Guirado, Joan Benaiges, Xinyu Lyu,
Ignasi Grau, David Avellaneda, Aina Socias,
Karla Milena Hernández.

Construcció III 145

Construcció III inclou parcialment
aspectes d’un projecte d’execució.
Es tracta de dues parts: el projecte
d’una façana verda (fins a l’escala
de detall) que inclou una memòria
de projecte d’execució i una segona
part l’objectiu de la qual és integrar
la tecnologia des de l’inici d’un
projecte (dissenyen al mateix temps
en projectes d’assignatura) fins a
l’escala de detall. Cadascun dels
alumnes desenvolupa una part
escrita de projecte d’execució de
paisatge per al seu propi ús.
Construction III partially includes
aspects of execution of a project. It is
twofold: the project of a green façade
(up to detailed scale) including an
execution report and a second part
whose goal is to integrate technology
from the outset of a project (students
design at the same time in the
project’s subject) up to detailed
scale. Each student develops a
landscape execution project written
partly for their own use.
147
Construcció III
Recull de treballs del curs
149
151
PROFESSOR
Julian Galindo

ESTUDIANTS
Joan Benaiges Ventura, Celia Canaleta Sauri, Pol
Carós Gómez, Adrià Carrizosa Cabezas, Lucas De
La Fuente Suarez, Queen Angelae Gonzales, Ainhoa
Graña Suárez, Karla Milena Hernández Torrealba,
Aleix Jiménez Antonijuan, Jeroni Mach Raubert,
Marc Pallé Moliner, Marc Pavon Balasach, Marc Pol
Santeugini Riva, Claudia Stonys Pereira, Albert Vich
Gleyal, Alicia Villar Rodriguez

Urbanisme i
paisatge II 153
Els objectius principals són els
següents.
El reconeixement i la lectura
de l’entorn urbà. La capacitat
d’avaluació qualitativa del paisatge
urbà. La introducció a la planificació
urbana. El desenvolupament
d’eines i mitjans d’expressió
personal i professional. La revisió de
conceptes aplicats i crítica a través
de lectures.
A partir dels exemples històrics
i actuals, amb visites a diferents
parcs de la ciutat de Barcelona, es
pretén copsar els reptes del paisatge
contemporani. El paper de les
infraestructures en el paisatge.
El recorregut: percepció i
apropiació del lloc. La mirada dels
urbanistes a través dels dibuixos i les
formes dels teixits urbans i de a seva
producció.
El sistema de parcs a la
metròpolis, dels corredors ecològics
fins als jardins de veïnat.
The main objectives are as follows.
Recognition and reading of the
urban environment. The ability to
qualitatively evaluate the urban
landscape. Introduction to urban
planning. The development of
tools and means of personal and
professional expression. The review of
applied and critical concepts through
reading.
The aim is to understand the
challenges of contemporary
landscape through historical and
current examples, with visits to parks
in the city of Barcelona. The role of
infrastructure in the landscape.
The route: perception and
appropriation of the place.
The gaze of urban planners
through drawings and the forms
of the urban fabrics and their
production. The park system in the
metropolis, from ecological corridors
to neighbourhood gardens.
155
Urbanisme i paisatge II
Recull de treballs del curs
157
PROFESSORS
Miriam García, Sara Mas

ESTUDIANTS
Ona Aspa Herrerias, David Avellaneda Navarro, Joan
Benaiges Ventura, Ander Benaiges Vergara, Adrià
Carrizosa Cabezas, Laia Jinglan Castellsagué Franco,
Ignasi Grau Subira, Albert Guirado Varona, Karla
Milena Hernández Torrealba, Xinyu Lyu, Roger Marín
de Yzaguirre, Mercè Riera Magallón, Núria Serra
Borrell, Aina Socias Casajuana, Anaïs Vargas Pereira

Legislació i
paisatge
159
L'assignatura proposa una aproximació
teòrica i analítica al reconeixement del
paisatge com a objecte de dret i la
seva inclusió i relacions amb l'òrgan
legislatiu a través del coneixement
de diferents polítiques, normatives i
instruments públics. Els continguts
s'emmarcaran especialment en la
relació entre l'ordenació del territori
i la planificació del paisatge i els
diferents instruments i mecanismes
per abordar el tractament del paisatge.
També se centrarà en que els
estudiants entenguin les polítiques i els
mecanismes d'elaboració d'instruments
vinculats a la protecció, gestió i
planificació del paisatge.
El curs es desenvoluparà a través de
lliçons teòriques i a través de l'anàlisi i
presentació de diferents instruments,
iniciatives i estratègies que permetran
a l'estudiant apropar-se a diferents
legislacions i instruments relacionats
amb la planificació del territori i
els assentaments i comprendre
les polítiques i mecanismes per
desenvolupar instruments vinculats
al paisatge. Aquesta aproximació
s’estructurarà al llarg dels curs a partir
de les diferents escales de treball i de
l’origen de les polítiques i instruments.
Les classes teòriques pretenen
abordar l'evolució de les polítiques
de paisatge, marcs legislatius,
metodologies i treballs exemplars
vinculats a la planificació del paisatge,
mentre que els exercicis pràctics
pretenen demostrar la comprensió
crítica dels conceptes clau implicats i
alhora fomentar una visió crítica.
The course proposes a theoretical and
analytical approach to the recognition
of landscape as an object of law and
its inclusion and relations with the
legislative body through the knowledge
of policies, regulations and public
instruments.
The contents will be framed in
terms of the relationship between land
management and landscape planning
and the instruments and mechanisms
that can be used to address the
treatment of landscape.
It will also focus on the students’
understanding of the policies and
mechanisms for the development
of instruments related to landscape
protection, management and planning.
The course will be developed
through theoretical lessons and
through the analysis and presentation
of instruments, initiatives and strategies
that will allow students to approach
legislations and instruments related to
land and settlement planning and to
understand policies and mechanisms
to develop instruments linked to
landscape. This approach will be
structured throughout the course on
the basis of the scales of work and the
origin of policies and instruments.
Theoretical classes aim to address
the evolution of landscape policies,
legislative frameworks, methodologies
and exemplary works linked to
landscape planning, while practical
exercises aim to demonstrate a critical
understanding of the key concepts
involved, while fostering a critical view.
161
Legislació i paisatge
Recull de treballs del curs
163
165
Formes del paisatge rural
Stefano Cortellaro

167
PROFESSOR
Stefano Cortellaro

ESTUDIANTS
Ona Aspa Herrerias, Ander Benaiges Vergara, Laia
Jinglan Castellsagué Franco, Ainhoa Graña Suárez,
Albert Guirado Varona, Roger Marín de Yzaguirre,
Carlos Navas Sànchez, Cristina Pellisé de Urquiza,
Mercè Riera Magallón.

Formes del
paisatge rural
169
L’Urbanisme s'ha centrat principalment
en l'estudi de la Ciutat. El coneixement
del territori rural i els seus nuclis
habitats ha estat objecte de menys
atenció. En molts casos el planejament
i moltes intervencions realitzades
als pobles rurals responen a criteris
d'origen urbà, que no són fàcilment
aplicables als pobles, que no es poden
considerar com unes miniatures de la
Ciutat.
El curs, conscient d'això planteja
als estudiants un acostament a l'espai
rural, mitjançant l'estudi de diferents
formes de paisatge rural (lectura
cartogràfica, analítica, perceptiva,
constructiva a diverses escales i amb
diferents tècniques de
representació). Objecte del curs
serà l'estudi dels diferents tipus de
paisatges construïts per l'agricultura,
dels criteris formals de la seva
arquitectura, de la relació entre la
construcció del paisatge i els elements
naturals, relleu i aigua.
El coneixement del paisatge
rural es proposa com a element
actiu i de projecte, el seu estudi i el
reconeixement de la seva estructura
formal ha d'estar a la base de la seva
ordenació, i al mateix temps, pot
ajudar a definir la forma de l'actual
ciutat-territori.
Continguts de l’assignatura:
Els paisatges construïts per
l'agricultura: criteris de construcció.
Les formes del paisatge rural i els
models de colonització del territori
rural, criteris de construcció i
processos de transformació.
Sistemes d'anàlisis, projecte i
representació del paisatge i del territori
a diferents escales. L'aigua com a
element de dibuix i projecte del territori
rural. La construcció del paisatge com
a base per al projecte territorial, urbà i
d'arquitectura.
Les formes del paisatge rural
Com en el cas de la ciutat, també
en el territori rural podem identificar
estructures, teixits, formes de
modificació del relleu, models de
colonització del territori, que permeten
parlar de “tipus” de paisatges rurals.
El treball del curs consistirà en l'anàlisi
d'una àrea rural seleccionada pels
estudiants. Es triarà un paisatge
construït per l'agricultura, pròxim a
ells, per a facilitar el treball de camp
necessari.
La principal eina de treball serà el
dibuix. Mitjançant dibuixos i croquis
esquemàtics a diferents escales,
imatges, cartografies, fotografies
aèries i/o les tècniques que
cadascun prefereixi, els estudiants
hauran d'explicar els criteris formals
i constructius de les estructures
analitzades.
Els dibuixos explicaran com
els elements de l'arquitectura del
paisatge (divisió del sòl, sistema viari,
edificis, cultius i plantacions...) s'han
superposat al relleu natural i al sistema
de drenatge, modificant-los.
La importància de l'escala té a veure
amb la necessitat de controlar les
mesures dels elements del paisatge
i amb la possibilitat de comparar les
diferents estructures objecte d'estudi
entre elles.
Urban planning has focused mainly
on the study of the city. Knowledge
of the rural territory and its inhabited
nuclei has received less attention. In
many cases, the planning and many
interventions carried out in rural villages
reflect criteria that are of urban origin,
which are not easily applicable in
villages that cannot be considered
miniatures of the city.
Due to an awareness of this, the
course proposes to students an
approach to the rural space, through
the study of forms of rural landscape
(cartographic, analytical, perceptive,
construction reading on various scales
and with different representation
techniques). The objective of the course
will be to study types of landscapes
built by agriculture, the formal criteria
of their architecture, the relationship
between the construction of the
landscape and the elements between
the construction of the landscape and
the natural elements, relief and water.
Knowledge of the rural landscape is
proposed as an active design element.
Its study and the recognition of its
formal structure must be at the basis
of rural landscape management. At
the same time, it can help to define the
shape of the current city - territory.
The landscapes built by agriculture:
construction criteria. The forms of
the rural landscape and the models
of colonization of the rural territory,
construction criteria and transformation
processes.
Systems of analysis, project and
representation of the landscape and the
territory at different scales.
Water as an element of drawing
and the design of the rural territory.
The construction of the landscape
as a basis for territorial, urban and
architectural design. The forms of the
rural landscape. As in the case of the
city, in the rural territory we can identify
structures, fabrics, forms of modification
of the relief and models of colonization
of the territory that allow us to speak
of the “type” of rural landscapes. The
course work will consist of the analysis
of a rural area selected by the students.
A landscape built by agriculture, close
to them, will be chosen to facilitate the
necessary field work.
The main working tool will be
drawing. By means of drawings and
sketches at different scales, images,
cartographies, aerial photographs and/
or the techniques that each student
prefers, the students will explain the
formal and construction criteria of the
analysed structures.
The drawings will explain how the
elements of landscape architecture
(land division, road system, buildings,
crops and plantations) have been
superimposed on the natural relief and
drainage system, to modify them. The
importance of scale is associated with
the need to control measurements of
landscape elements and the possibility
of comparing the structures that are
under study.
171
Espacios de Baldahio
Ainhoa Graña

Para reflejar el estado geológico y cartográfico de la zona: elaboración de un mapa con las curvas de nivel a 5m, escala 1:15.000,
con 20º de inclinación Norte.
Dado que con una capa que abarque únicamente las curvas de nivel no es sencillo hacerse una idea del relieve y reconocer el
espacio hídrico de la zona, decido añadir un sombreado del terreno para representar una visión más exacta de la realidad TOPOGRÁFIA+RELIEVE
tridimensional, ayudando a su rápida interpretación y generando un efecto de profundidad y volumen en las laderas de las pequeñas

Analitzant els camps de elevaciones. +HIDROGRAFÏA

+HIDROGRAFÏ
FÏA
FÏ
ÏA

cultiu dels llogarets pròxims

al mareny, es pot veure com
aquestes estan orientats a
ella i a la mar... adonant-nos
que no tot és casualitat, si
no que les seves servituds
són paral·leles a l’aigua,
desallotjant-la i conduint-la
als següents camps, creant
una xarxa hidrogràfica
complexa sense voler-ho.
Al seu torn es pot
apreciar com els locals han
anat dividint-se les seves
parcel·les per a les futures
generacions, trobant cada
vegada més camps paral·lels
i estrets que van perdent la
geometria anterior basada en
l’aigua, però que segueixen
dirigits a la llacuna.
Així com les parcel·les
situades en la zona de les
platges, amb línies més
rectes sense respectar la
llei de costes, més actuals
i dedicades a espais de
construcció i d’estiueig,
separades de la tradició
agrícola.
En localitzar i delimitar
l’ocupació recent o ‘no
tradicional’ del tradicional
compacte o dispers, es
distingeix la unitat parcel·lària
formada per la casa i
la parcel·la on se situa
l’habitatge diferenciat del sòl
agrícola buit que l’envolta.
La relació entre bancals,
parcel·lari, camins i servituds
permet la comprensió de
les formes rurals, com la
localització dels llogarets, de
l’espai buit pròxim i els seus
usos de sòl.
 ESQUEMA DE AGRAS

Las agras son el sustento de los diferentes cultivos, siempre supeditadas

a los elementos que conducen el agua.

El agra que rodea a la aldea es un sistema que se extiende hasta la marisma al norte y a pie de monte al sur, de 4, 6 a 8 agras alrededor del
núcleo, ya que el agra no estaba siempre en la misma fase de producción, se sigue un sistema de rotación de cultivos que data del siglo XIII,
de modo que cuando un agra se dedicaba a un cereal en invierno, otra en verano y otra estará en barbecho.

Elements bàsics que PRADERÍO CORDÓN DUNAR FRAGA PLAYA DE BALDAIO LAGUNA

caracteritzen el paisatge
tradicional de Galícia:
Complementarietat entre
aprofitament intensiu del
camp i aprofitament extensiu ASENTAMIENTO GRELAL PATATAL MAIZAL MURO VEGETAL

de la muntanya.
Arada amb tracció animal
en l’arada a base de solcs
per a drenar el sòl i suavitzat
dels pendents del terreny
mitjançant la construcció
de terrasses o graons que
faciliten el cultiu i eviten
l’erosió accelerada del sòl.
EVOLUCIÓN HISTÓRICA
Successió característica CASTRILLÓN LEMA REBORDELOS
dels pisos ecològics: terreny 1956-57 1956-57 1956-57

inculte en les crestes, àrees

de muntanya en les terres
altes, bosc en la transició
entre aquestes i les terres
baixes, llogarets a mig
vessant, finques pròximes 2020 2020 2020

als habitatges, a continuació

boscos en els trams inferiors
dels vessants, pastures
humides en la base de la vall
i bosc humit en les riberes
del riu.
La Galicia rural permanece prácticamente sin cambios desde el siglo
XII hasta los años 70 , tan solo la introducción de cultivos americanos como el maíz y la patata a partir del siglo XVI modifica el paisaje agrario. En estos esquemas se aprecia como en los últimos 60 años este paisaje rural apenas
se ha modificado, se aprecia con un crecimiento muy lento el resurgir de viviendas más dispersas del núcleo tradicional y un parcelario más menudo fruto de las divisiones por herencia. Se mantienen las formas tradicionales del
paisaje y las líneas de las agras.

173
 Les hortes d’Hostalric
Roger Marin de Yzaguirre

LaQuan ens fixem

topografia enhortes
de les la
topografia el que més
destaca de l’espai de les
hortes és el talús del turó
d’Hostalric que queda just al
Quan ens fixem en la topografia el que més
costat. Però el que realment
destaca de l’espai de les hortes és el talús del turó
d’Hostalric que queda just al costat. Però el que
és important i crucial pel
realment és important i crucial pel funcionament
de les hortes és la micro-topografia de la plana
funcionament de les hortes
on les hortes es troben. Aquest espai ha de tenir
un pendent constant que permeti la distribució
és la micro-topografia de
de l’aigua a totes les parcel·les. Tal com es pot
veure en el plànol la micro-topografia de les
la plana on les hortes es
hortes fa que el pendent vagi en trets generals
de forma paral·lela al riu.
troben. Aquest espai ha de
tenir un pendent constant
que permeti la distribució de
l’aigua a totes les parcel·les.
Tal com es pot veure en el
plànol la micro-topografia de
les hortes fa que el pendent
vagi en trets generals de
forma paral·lela al riu.
Antigament, la població
depenia de forma molt
directa de la producció
agrícola.
Amb la industrialització, la
gent ha deixat de dependre
de forma directa d’un tros
Evolució del parcel·lari
de terra per a cultivar. En
conseqüència les grans
empreses han anat comprant
els sols i els han anatla població depenia de
Antigament,
forma molt directa de la producció
ajuntant, formant un
agrícola, paisatge
de tal forma que quasi tothom
tenia una parcel·la per a l’hort.

de parcel·les cada deixat de cop més

Amb la industrialització, la gent ha
dependre de forma directa
d’un tros de terra per a cultivar. En
grans a mesura que passa
conseqüència les grans empreses
han anat comprant els sols i els han
el temps. En l’edat mitjana
anat ajuntant, formant un paisatge
de parcel·les cada cop més grans a
mesura que passa el temps.
l’únic sistema de rec era a
partir dels canals.
Podem intuir que el Canal del
Molí era el canal principal.
A partir d’aquí hi havia tota
una xarxa de canals paral·lels
i perpendiculars que
distribuïen l’aigua a totes les
parcel·les.
El que antigament Possible estat del parcel·lari Parcel·lari en el 1945 Parcel·lari actual

eren canals ara són tubs en l’època medieval.

subterranis per on passa Fu
l’aigua. Cada parcel·la té un
petit cubicle d’obra per on li
arriba l’aigua i la distribueix
per la seva parcel·la. En l’eda
Actualment, les hortes estan partir de
Podem i
completament transformades principa
xarxa de
respecte com eren en distribuïe

l’època medieval. Potser no

són utilitzades exactament Actualm
funciona
de la mateixa forma, però es són tubs
parcel·la
continuen usant per cultivar arriba l’a

i més a més, aquest espai

s’ha convertit en un lloc de
passeig i contacta amb la
natura per tots els habitants
d’Hostalric. És un espai que
amb el temps ha perdut
certs valors i funcionament
agrícola, però n’ha guanyat
d’altres.

4.

5.

2.

1.

3.

175
El Bosc del talú
la població. E
senders i cam
moure’t entre

El següent ele
És a més l’elem
que en el seu
les hortes.
És a més un de
les hortes con
Un dels p
cultius q
generen

Una altra
que cre
textures d
i el pobla

177
Les escales del paisatge
Stefano Cortellaro
El Grau de Paisatgisme de la
Universitat Politècnica de Catalunya,
es basa en la interacció de dues
escoles: l'Escola Tècnica Superior
d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB)
i l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària
i Biosistemes de Barcelona (EEABB),
amb seu a Castelldefels.
Aquest llibre vol oferir una
panoràmica dels estudis del Grau de
Paisatgisme que s'imparteixen a la
ETSAB, desenvolupats principalment
en el segon, tercer i quart any de
la carrera, cursos amb contingut
principalment projectual.
Les relacions camp-ciutat han
canviat. Els límits entre l'urbà i el rural
s'han desdibuixat, donant lloc a unes
estructures complexes compostes
per diferents parts que responen a
lògiques diferents. El que és fàcil
d'identificar és el caràcter fragmentari
i dispers d'aquestes grans xarxes
territorials que estan en constant
evolució.
Els territoris contemporanis estan
composats per fragments: diferents
paisatges urbans (centres històrics,
pobles, eixamples, polígons...)
periurbans, rurals, naturals,
paisatges industrials, productius, o
d'infraestructures... Són paisatges
practicats diàriament pels seus
habitants, en els quals se superposen
diferents models que responen a
diferents comportaments, usos i
velocitats, generant interseccions i
conflictes entre ells.
Aquestes constatacions no s'han
d'interpretar com a crítiques, perquè
segurament no podem fer cap altra
cosa que assumir l'heterogeneïtat i el
conflicte com a valors dels paisatges
contemporanis.
Davant d’aquesta situació,
les assignatures del Grau de
Paisatgisme plantegen les següents
preguntes: com estudiar i explicar
avui el paisatgisme? Quin és el seu
paper en el projecte de la ciutat i el
territori contemporanis? Quina és la
seva relació amb les disciplines de
l'Urbanisme i de l'Arquitectura?
És possible que un dels grans
objectius del Paisatgisme tingui a
veure amb la recerca d'una estructura
espaial i formal del territori i de la ciutat
contemporània; una recerca basada
en el sistema dels espais oberts, que
en molts casos han estat considerat
sòls “sense qualitats”, a l'espera de ser
urbanitzats.
L'atenció cap als grans espais
oberts del territori s'ha convertit en una
imperiosa necessitat actual que pot
fins i tot proposar una nova manera de
mirar a les noves realitats territorials,
algunes de les quals evolucionen molt
més ràpidament que les metròpolis
o les ciutats “consolidades”. Aquesta
atenció, a més, té a veure amb algunes
de les prioritats del Paisatgisme
i de l'Urbanisme contemporanis:
renaturalitzar la ciutat i reconnectar-
la amb el territori, reconnectar entre
elles les peces del mosaic territorial,
les àrees forestals, les àrees agrícoles,
The bachelor’s degree in Landscape
Architecture at the Universidad
Politécnica de Cataluña (UPC) is based
on the interaction of two schools:
the Barcelona School of Architecture
(ETSAB) and the Barcelona School of
Agri-Food and Biosystems Engineering
(EEABB), based in Castelldefels.
This book aims to provide an overview
of the bachelor’s degree in Landscape
Architecture taught at ETSAB. It mainly
focuses on the second, third and fourth
year of the degree, whose content is
mostly project-based.
Rural-urban relationships have
changed. The boundaries between
urban and rural have blurred and have
been replaced by complex structures
made up of various parts that respond
to different logics. It is easy to identify
the fragmented, dispersed nature of
these large territorial networks, which
are constantly evolving.
Contemporary territories are made
up of fragments: different urban (historic
centres, villages, urban extension areas
and industrial estates, among others),
peri-urban, rural, natural, industrial,
productive or infrastructural landscapes.
These landscapes are occupied daily
by their inhabitants. In them, different
models are superimposed, in response
to different behaviour, uses and speeds,
and intersections and conflicts are
generated between them.
These observations should not be
interpreted as criticisms, for we must
embrace heterogeneity and conflict as
values of contemporary landscapes.
Faced with this situation, the following
questions are addressed in subjects
of the bachelor’s degree in Landscape
Architecture.
How can landscape architecture
be studied and explained today?
What is its role in the design of the
contemporary city and territory? What
is its relationship with the disciplines of
urban planning and architecture?
One of the main objectives of
Landscape Architecture may be
associated with the search for a
spatial and formal structure of the
territory and of the contemporary city.
This search is based on the system
of open spaces, which in many cases
have been considered land “without
qualities” that is waiting to be
urbanised.
Today, it is crucial to pay attention to
the large open spaces of the territory.
We may even need a new way of
looking at the new territorial realities,
some of which are evolving much
more rapidly than metropolises or
“consolidated” cities. Moreover, this
attention is associated with some of the
priorities of contemporary landscape
and urban planning: to renaturalise
the city and reconnect it with the
territory; to reconnect the pieces in the
territorial mosaic including forest areas,
agricultural areas and the coastal
system; to restore the value of river
systems and drainage; and to recover a
geographical and unitary reading of the
territory.
179
el sistema del litoral; tornar a posar
en valor els sistemes fluvials i els
drenatges, i recuperar una lectura
geogràfica i unitària del territori.
Això passa, entre altres coses,
per millorar el coneixement de la
construcció del paisatge i del territori
rural. La complexitat formal dels
teixits agrícoles respon a uns criteris
de modificació del sòl, absolutament
racionals, basats en l'adaptació a
la forma del relleu, i al sistema de
drenatge. Criteris que, ens permeten
parlar de “tipus” de paisatges rurals.
Enfront d'un paisatge que
actualment apareix com una successió
de fragments, fruit d'actuacions
aïllades, l'imaginar escenaris de
futur per al territori passa per la
reidentificació d'aquestes grans
estructures del paisatge que poden ser
les bases per a un projecte global per
al territori.
Davant del caràcter fragmentari
del territori actual, el Paisatgisme
ha d'incidir en l'ordenació i en el
projecte a totes les escales. El grau de
Paisatge de la Universitat Politècnica
de Catalunya, hereu de la tradició
del Departament d'Urbanisme i
Ordenació del Territori (DUOT) i dels
cursos d'Arquitectura del Paisatge
impartits en la ETSAB, aspira a formar
professionals capaços d'observar,
analitzar, comprendre i projectar els
espais lliures des de l'escala territorial
fins a l'escala del detall constructiu.
 This involves, among other
things, improving knowledge of the
construction of the landscape
and rural territory. The formal
complexity of agricultural fabrics
responds to absolutely rational
land modification criteria, based on
adaptation to the shape of the relief
and the drainage system. These criteria
allow us to speak of “types” of rural
landscapes.
Faced with a landscape that
currently appears as a succession
of fragments, which are the result
of isolated actions, imagining future
scenarios for the territory involves
re-identifying the main landscape
structures that could be the basis for a
global project for the territory.
Given the fragmentary nature of
today’s territory, landscape architecture
must have an impact
on planning and design at all scales.
The bachelor’s degree in Landscape
Architecture at the Universidad
Politécnica de Cataluña (UPC), which
has inherited the tradition of the
Department of Urban and Territorial
Planning (DUOT) and the landscape
architecture courses taught at ETSAB,
aims to train professionals who can
observe, analyse, understand and
design open spaces from the territorial
scale to the scale of construction detail.

181
PROFESSORS DEL GRAU DE PAISATGE

EEABB
Sergio Azpiroz, Giovanna Bartoleschi, Monica Blanco
Albert Bestard, David Barreto, Lidia Carrillo, Fèlix de la
Fuente, Xavier Fabregas, Daniel Gomez de Zamora, Jordi
Izquierdo, Luis Maldonado, Marga Lopez, Sandra Nuñez
Eloi Pineda, Pol Riba, Fermín Alcasena

ETSAB
Joan Batlle, Marta Bayona, Sergi Carulla, Stefano
Cortellaro, Marina Cervera, Alvaro Rodrigo Cuellar-
Jaramillo, Lola Domènech, Robert de Paauw, Julián
Galindo, Anna Gutierrez, Alejandro Gimenez-Imirizaldu,
Miriam García, Sara Mas, Miguel Mayorga, Francesc
Peremiquel, Mar Perez, Catalina Salvà, Manuel Sangenís
Albert Valero, Victoria Fiol, Javier Zaldivar
ESTUDIANTS DEL GRAU DE PAISATGE
ANY 2021 - 2022

Hiba Acheban, Adrià Amade Brossa, Irene Angulo

Santana, Ona Aspa Herrerias, David Avellaneda
Navarro, Gina Àvila Madera, Oriol Aviñó Giralt, Aleix
Aymerich Oliver, Mulin Bai, Joan Benaiges Ventura,
Ander Benaiges Vergara, Josep Bosch Benejam,
Celia Canaleta Sauri, Àxel Cancio Martínez, Pol
Carós Gómez, Adrià Carrizosa Cabezas, Gabriel
Joan Castelló Murphy, Laia Jinglan Castellsagué
Franco, María de los Ángeles Castilla Martín, Manuel
Castro San Pedro, Aniol Catarineu Bertran, Yalei
Chen, Patrisia Ionela Catalina Cismaru, Alan Deyvis
Civera Medina, Narcís Costa Hrytsuk, Vincent Nahuel
Mariano de Gasperi, Lucas de la Fuente Suarez,
Ismael Eri Segura, Laia Estradera Mateu, Nerea
García García, Ariadna Garriga Ballarin, Eva Gasent
Garriga, Josep Gil Mestre, Marisabel Gómez Cuba,
Queen Angelae Gonzales, June Gorrochategui
Gonzalez de Mendibil, Llorenç Gracia Puig, Marcel
Groeneveld i Sousa, Juan Manuel Guarachi Condori,
Albert Guirado Varona, Kyla Mari Guleng Anenias,
Juan David Gulfo Lora, Jordi Haro i Comas, Carmen
Hernández García, Karla Milena Hernández Torrealba,
Max Hildebrand Jeffrey, Mario Hortigüela Marqués,
Lu Ji, Ignasi Jiménez Alba, Aleix Jiménez Antonijuan,
Albert José Esteve, Ane Larrinaga Catalina, Ernest
Lassen Caldentey, Hongxiang Lin Chen, Aldair Linares
Hermoza, Guillem Llopis Capdevila, Damià Llorens
Balada, Alexia López Zúñiga, Juan López-Cerón
Arévalo, Raubert Jeroni Mach, Saoirse Eileen Malone,
Maria Manzano Marín, Júlia Masnou Leon, Noel Mola
Pinyol, David Morillas Alvarez, Karima Moussaoui
Kasmi, Carlos Navas Sanchez, Luna Ai Oses Zrncic,
Marc Pallé Moliner, Luiggi Aaron Paredes Cedeño,
Marc Pavon Balasch, Cristina Pellise De Urquiza,
Mario Perez Pachon, Raimond Pérez-Sala Sancho,
Enric Poyo Cejudo, Sergio Pulido Dominguez, Saray
Pulido Gascón, Marc Quiles Mateo, Mónica Quintana
Rojas, Sergi Quiroga Cuestas, David Requena Ponce,
Mercè Riera Magallón, Valentina Robles Sierra, Júlia
Rocabayera López, Agostina Rodriguez, Camila
Roman Nishiyama, Ernest Roura Casabella, Unai
Rovelló Garriga, Clara Ruiz Fernández, María Sánchez
Cantos, Albert Sanchez Perez, Martí Sanfeliu Sangrà,
Marc Pol Santeugini Riva, Irene Sedano Pino, Núria
Serra Borrell, Pere Serra Olivé, Carlos Sierra Peñas,
Aina Socias Casajuana, Claudia Stonys Pereira,
Martina Tarés Pérez, Yike Tian, Mandy Topp, Aaron
Torrent Delmonte, Anaïs Vargas Pereira, Antoinette
Beverly Vargas Salazar, Jan Verdaguer Oliana, Albert
Vich Gleyal, Ot Vidal Alcalde, Alicia Villar Rodriguez,
Josecarlos Vivanco Jaime, Lina Xia

183
El Grau de Paisatgisme de la Universitat Politècnica
de Catalunya, es basa en la interacció de dues
escoles: l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura
de Barcelona (ETSAB) i l’Escola d’Enginyeria
Agroalimentària i Biosistemes de Barcelona
(EEABB), amb seu a Castelldefels. Aquest llibre
vol oferir una panoràmica dels estudis del Grau
de Paisatgisme que s’imparteixen a la ETSAB,
desenvolupats principalment en el segon, tercer
i quart any de la carrera, cursos amb contingut
principalment projectual.