Cartografia de La Connectivitat Ecològica A Catalunya

Cartografia de la connectivitat ecològica a
Catalunya
Guia per a la interpretació
Març 2019
RESPONSABLES DEL PROJECTE
Santi Pérez Segú, Pilar Casanovas Francés, Pau Sainz de la Maza, Sara Pont Gasau
Servei de Planificació de l’Entorn Natural
Sub-direcció general de Biodiversitat i Medi Natural
Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural
EQUIP TÈCNIC DE SUPORT

Roser Campeny, doctora en ciències biològiques
Marina Torrellas, graduada en Biologia i Màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat
COL·LABORACIONS
Ignacio Barandalla, llicenciat en biologia, màster en Sistemes d’Informació Geogràfica
Joan Pino, doctor en biologia
FOTOGRAFIES
Minuartia i Santi Pérez
Març 2019
Cartografia de la connectivitat ecològica a Catalunya
ÍNDEX
1 Presentació i objectius ....................................................................................................... 1

2 Definició de connectivitat ecològica ................................................................................. 2
3 Bases tècniques adoptades per elaborar la cartografia ................................................. 3
4 Índex de connectivitat territorial (ICTg) ............................................................................ 5
5 Connectors ecològics ....................................................................................................... 11
5.1 Metodologia utilitzada per localitzar els connectors ecològics ....................................... 11
5.2 Connectors terrestres i fluvials principals ....................................................................... 16
5.3 Connectors terrestres i fluvials complementaris ............................................................. 20
6 Punts crítics per a la connectivitat ecològica ................................................................ 24
7 Àrees d’interès per a la connectivitat terrestre .............................................................. 26
8 Punts d’interès per a la connectivitat terrestre-marina-fluvial ..................................... 27
Annex 1. Llista de connectors ecològics ................................................................................ 30
Annex 2. Llista de punts crítics per a la connectivitat ecològica ......................................... 51
Annex 3. Llista de les àrees d’interès per a la connectivitat ecològica ............................... 61
Annex 4. Llista dels punts d’interès per a la connectivitat terrestre-marina-fluvial .......... 62
Annex 5. Metadades .................................................................................................................. 69
1 Presentació i objectius
La connectivitat ecològica és un dels aspectes que han generat més interès en l’àmbit de les
polítiques de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat en la darrera dècada. Que un
territori estigui ben connectat o no ho estigui condiciona completament les possibilitats de
desplaçament de les espècies i, per tant, la seva supervivència.
Entre els anys 2010 i 2012 es van realitzar diversos treballs d’anàlisi territorial vinculats a un
avantprojecte de pla territorial de connectivitat ecològica de Catalunya, amb la finalitat
d’identificar els principals connectors ecològics terrestres i fluvials així com les àrees d’interès
connector i els punts crítics dels connectors. Tot i que aquest pla territorial finalment no es va
concretar en cap document normatiu aprovat definitivament, un dels resultats d’aquests treballs
va ser l’obtenció d’una primera aproximació cartogràfica de la connectivitat ecològica a
Catalunya.
En el procés seguit, i com a criteri principal per definir les àrees més importants per a la
connectivitat ecològica, es va considerar estratègic garantir la connectivitat entre els espais
naturals protegits (en endavant ENP). Així, els connectors terrestres es van definir
preferentment en base als ENP. Alhora, també es van definir uns eixos estratègics per a la
connectivitat a Catalunya que fonamentalment es recolzaven en el propi sistema d’espais
naturals protegits. Aquests criteris s’han considerat absolutament vigents i sobre aquests s’ha
bastit una nova proposta gràfica basada en la informació ja obtinguda.
El treball que es presenta actualitza el producte original d’acord amb els diversos canvis que
s’han produït en el sistema d’espais naturals protegits i el més important: el posa a disposició
lliure del públic. Concretament, s’han actualitzat les bases digitals tenint en compte
específicament la declaració de nous ENP i les modificacions d’alguns límits durant el període
2012-2016. També s’ha millorat la simbologia original i la precisió i definició d’alguns elements
connectors que es van definir en els treballs inicials, amb la finalitat de fer-la més atractiva
visualment i fàcil d’interpretar.
L’objectiu del projecte ha estat identificar les zones del territori especialment importants per a la
connectivitat ecològica a escala de Catalunya i representar-les cartogràficament. En aquesta
guia es descriu la metodologia que s’ha seguit per elaborar la cartografia i se n’exposen les
principals característiques, amb l’objectiu que l’usuari entengui l’origen de la informació i el
sentit amb què es defineixen els elements de connectivitat que hi apareixen, i els pugui
interpretar correctament.
Aquesta és la primera cartografia general sobre la connectivitat ecològica per a tot el territori de
Catalunya que ha elaborat la Generalitat. La informació que s’hi aporta, tot i no disposar de cap
tipus de valor normatiu, obre noves possibilitats d’interpretació i valoració de la matriu territorial
i pot ser utilitzada, entre d’altres àmbits, com una ajuda a la presa de decisions en la
planificació i la gestió del patrimoni natural i la biodiversitat, l’avaluació ambiental, així com en
el disseny d’estratègies, plans, programes i projectes d’infraestructura verda.
1
Cartografia de la connectivitat ecológica a Catalunya
2 Definició de connectivitat ecològica

El concepte de connectivitat ecològica es refereix a la configuració dels paisatges i com
aquests afecten al desplaçament i dispersió de les espècies. L’ús d’aquest terme s’ha vinculat a
les relacions entre els organismes que es donen en els sistemes ecològics però també a les
rutes emprades per les espècies en les seves àrees de distribució i a la relació entre els
diferents mosaics del paisatge.
En el marc de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, es defineix

la connectivitat ecològica com la qualitat dels sistemes naturals relativa a la capacitat del
territori que els sustenta per connectar-se amb la resta a través de fluxos d’organismes i també
de matèria i energia.
Des de la perspectiva acadèmica, sovint es classifica la connectivitat ecològica en dos tipus: la

connectivitat estructural i la connectivitat funcional. Per una banda, la connectivitat
estructural es refereix al grau de continuïtat o adjacència de les tessel·les d’un determinat tipus
d’hàbitat present en el territori. Aquest enfocament ens parla, doncs, de la continuïtat de
l’hàbitat i no té en compte els requeriments dels organismes. Per l’altra, la connectivitat
funcional es refereix al grau en què el paisatge facilita o dificulta els desplaçaments de les
espècies a través de les tessel·les dels hàbitats existents. Aquest enfocament té a veure doncs
amb la resposta dels organismes als elements del paisatge que són diferents als seus hàbitats
característics.
2
3 Bases tècniques adoptades per elaborar la cartografia
Per a definir els elements que formen part de la cartografia de connectivitat ecològica s’han
establert els següents objectius:
► Identificar les zones prioritàries del territori amb major funcionalitat connectora
per reforçar la coherència com a xarxa del sistema d’espais naturals protegits de
Catalunya, evitar-ne l’aïllament ecològic i garantir la conservació de la biodiversitat.
► Considerar la millora de la connectivitat ecològica en el conjunt de la matriu
territorial amb l’objectiu de garantir la funcionalitat ecològica dels sistemes naturals,
incrementar-ne la resiliència front el canvi climàtic i possibilitar la migració dels
organismes cap a zones adequades als requeriments ecològics. En aquest sentit, s’ha
considerat estratègic identificar i analitzar la connectivitat nord-sud, entre regions
biogeogràfiques i dins d’una regió biogeogràfica i la connectivitat plana - serralada.
► Considerar la xarxa fluvial com a element bàsic per assolir la connectivitat del
sistema d’espais naturals protegits i del conjunt de la matriu territorial.
Per assolir aquests objectius, la cartografia s’ha concretat en els següents productes:
► Un índex de connectivitat territorial general per a tot el territori de Catalunya
► Els connectors terrestres i fluvials principals i complementaris
► Els punts crítics per a la connectivitat ecològica dins els connectors definits
► Les àrees d’interès per a la connectivitat terrestre
► Els punts d’interès per a la connectivitat marina-terrestre-fluvial
Limitacions en la identificació cartogràfica de la connectivitat marina
Cal indicar que durant els treballs desenvolupats l’any 2012 es va aconseguir una modelització
preliminar de la connectivitat marina a partir de la mínima informació cartogràfica existent sobre
els gradients ambientals marins d’importància per a la connectivitat ecològica i sobre els
patrons de dispersió de les espècies marines. Tanmateix, s’ha decidit no incloure el resultat
d’aquesta anàlisi en la present cartografia per la feblesa d’aquesta informació de base, atès
que podria portar a interpretacions errònies o excessivament simplificades.
Actualment, des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’estan promovent diversos

projectes relacionats amb la connectivitat marina, com la definició de la cartografia d’hàbitats
marins, que ens aportaran nova informació en un futur proper, i que han de permetre avaluar
l’estat de conservació d’espècies marines, els hàbitats que utilitzen com a corredors ecològics i
si el sistema d’àrees marines protegides i les mesures de regulació i gestió que s’apliquen són
suficients.
Per això, únicament s’ha identificat i descrit la connectivitat terra-mar en les desembocadures
dels rius i les zones humides litorals per la consistència de la informació de base per aquests
àmbits i que està disponible en aquest moment.
3
En els annexes d’aquesta guia s’inclouen els llistats de tots els elements de connectivitat
ecològica identificats, així com les metadades de les bases digitals elaborades:
► Annex 1. Llista de connectors ecològics

► Annex 2. Llista de punts crítics per a la connectivitat ecològica
► Annex 3. Llista de les àrees per a la connectivitat ecològica
► Annex 4. Llista dels punts d’interès per a la connectivitat marina-terrestre-fluvial
► Annex 5. Metadades
4
4 Índex de connectivitat territorial (ICTg)
La cartografia proporciona un valor de connectivitat ecològica per a cada punt del territori. Més
enllà de la interpretació qualitativa o comparativa que se’n pugui fer d’aquest valor, la
informació generada ha permès elaborar posteriorment la proposta de connectors ecològics.
Per fer això, s’ha definit i calculat un índex de connectivitat territorial general (ICTg) per a
tota Catalunya. El seu càlcul s’ha basat en els següents criteris de partida:
► Accepció funcional al concepte de connectivitat. S’entén la connectivitat ecològica
com un atribut o propietat del paisatge que resulta de la interacció de les cobertes del
sòl amb els patrons de moviment dels organismes. Per tant, s’ha anat més enllà de
l’anàlisi de la connectivitat a partir del simple patró del paisatge (distància entre
tessel·les, densitat i complexitat dels corredors, etc.) i que sovint es denomina
connectància.
► Aproximacions multiespècie. S’ha modelitzat la connectivitat a partir d’aproximacions
multiespècie en relació amb les diferents tipologies d’hàbitat considerades, no només
considerant una espècie determinada.
► Mesura quantitativa i contínua per al conjunt del territori. La connectivitat per a tot
el territori s’ha mesurat independentment dels elements de planificació i ordenació que
s’ha proposat per a conservar-la o potenciar-la (figures de planificació territorial o
planificació urbanística, connectors, corredors, passeres, vies verdes, etc.), i s’han
obviat les aproximacions qualitatives o dicòtomes a la connectivitat (ex. connector - no
connector).
► Anàlisi vectorial. Les mesures de connectivitat s’han calculat sobre entitats de tipus
polígon o arc, concretament sobre clapes de cobertes del sòl diferents. En el cas de la
connectivitat terrestre s’ha optat per a representar els càlculs en format ràster i així
aconseguir un mapa continu que cobreix de forma contínua i homogènia tot el territori.
► Consideració de les particularitats del paisatge mediterrani. S’ha tingut en compte
que el mosaic d’hàbitats que caracteritza el paisatge de Catalunya genera un grau
d’afinitat variable entre ells, no excloent-se. Això permet que un hàbitat que és
relativament afí a un altre participi en la connectivitat d’aquest.
Per al càlcul de la connectivitat ecològica per a tot el territori s’han plantejat dues perspectives
o enfocaments:
► La connectivitat terrestre dels hàbitats (landscape connectivity). Aquest enfocament
permet una visió de conjunt del territori i de detall per a cada tipus d’hàbitat. És tracta
d’una visió més estructural relacionada amb el patró espacial dels hàbitats.
► La connectivitat terrestre de determinats grups d’organismes. Aquesta perspectiva es
basa en l’anàlisi de determinats grups ecològics (especialistes de determinats hàbitats,
indiferents, preferents...) i que té en compte les capacitats dispersives mitjanes dels
organismes.
L’aproximació a la connectivitat ecològica adoptada en aquest treball per a elaborar l’índex de
connectivitat territorial (ICTg) s’emmarca en el primer enfocament, relacionat amb l’ecologia del
paisatge.
5
En aquest context, els criteris generals que s’han seguit per desenvolupar l’índex per al medi
terrestre han estat els següents:
► Una aproximació vectorial basada en polígons o clapes d’hàbitat.
► Una modelització del mosaic mediterrani, amb tipus d’hàbitats no mútuament excloents.
► Definició d’unes categories fisiognòmiques com a base de l’anàlisi, obtingudes d’un
mapa d’hàbitats o de cobertes del sòl.
► La consideració de la distància entre clapes com a factor clau de l’afinitat, més enllà de
les diferències florístiques o fitogeogràfiques.
Metodològicament, l’enfocament ha estat múltiple i ha inclòs tres components i sumands: la
connectivitat dins de la clapa focal considerada, la connectivitat amb clapes del mateix hàbitat i
la connectivitat amb clapes d’hàbitats afins.
La informació de base que s’ha utilitzat en aquest índex ha estat el Mapa de Cobertes del Sòl
de Catalunya a escala 1:5000, amb 61 categories, reclassificat a 12 categories generalitzat a
escala 1:25000.
Per a les àrees limítrofes també s’han utilitzat el Mapa de Cobertes del Sòl d’Andorra a escala
1:5000 i amb 20 categories, reclassificat a 12 categories, remostrejat a 1:25000, i el Corine
Land Cover Map a escala 1:250000 de 50 categories, reclassificat a 12 categories i generalitzat
a 1:25000.
El procés de reclassificació ha permès fer el càlcul de la connectivitat ecològica per a 9
hàbitats:
1. Bosc
2. Matolls
3. Prats
4. Roquissars i sòl nu natural
5. Conreus herbacis de secà
6. Conreus herbacis de regadiu
7. Conreus llenyosos de secà
8. Conreus llenyosos de regadiu
9. Vegetació d’aiguamoll i ribera
Per obtenir el càlcul de la connectivitat per al medi terrestre s’ha utilitzat l’índex de connectivitat
metapoblacional de Hanski, que s’ha desenvolupat mitjançant la següent fórmula:
6
El procediment de càlcul que s’ha seguit ha estat el següent:
S’ha fet una mitja aritmètica de 9 mapes d’hàbitats, que han permès obtenir l’índex de
connectivitat terrestre general (ICTg). El resultat final es pot veure a la Figura 1.
7
8
Figura 1. Índex de connectivitat terrestre general (ICTg) per a tota Catalunya. Els colors blaus i verds
indiquen valors més elevats de connectivitat; els colors taronges i vermells indiquen valors més baixos de
connectivitat.
9
5 Connectors ecològics
5.1 Metodologia utilitzada per localitzar els connectors ecològics

Per identificar les àrees amb major funcionalitat per ser reconegudes com a connectors
ecològics s’ha realitzat el següent procés:
1. S’han seleccionat els grans eixos connectors que conceptualment donen resposta als
components estratègics per a la connectivitat ecològica a Catalunya.
2. S’ha calculat la distància de cost de cada punt del territori no protegit fins al límit dels
espais naturals protegits propers. Els llocs que presenten distàncies de cost menors
han estat els més aptes per avaluar la idoneïtat per establir-hi connectors ecològics.
3. S’han identificat aquells indrets on els valors de la distància de cost, la presència o
absència de barreres a la connectivitat i el valor de l’índex de connectivitat terrestre
general indiquen la possibilitat de localitzar-hi un connector de qualitat elevada.
5.1.1 Definició dels eixos connectius estratègics
S’han concretat uns eixos connectius estratègics a partir d’uns eixos connectors conceptuals.
El procés que s’ha seguit es pot veure en el següent diagrama:
Els eixos connectors conceptuals es defineixen com aquells connectors que relliguen els
elements estratègics del territori de Catalunya que es considera necessari connectar. Aquests
són:
► Eixos de connectivitat vertebradors de cada regió biogeogràfica.
► Eixos d’articulació entre diferents regions biogeogràfiques.
► Eixos que connecten el Sistema d’espais naturals protegits.
► Eixos fluvials principals.
11
► Eixos principals de les relacions de connectivitat Nord-Sud i Est-Oest a Catalunya.

► Eixos que s’articulen amb eixos connectors de fora de Catalunya.
A partir dels eixos connectors conceptuals s’han concretat els eixos connectius estratègics a
partir dels següents criteris en relació amb els espais naturals protegits:
► Els eixos es recolzen en el sistema d’espais naturals protegits.

► Els eixos garanteixen la connectivitat entre els espais naturals protegits.
► Els eixos segueixen la mínima distància de cost entre els espais naturals protegits.
El següent diagrama descriu la seqüència que s’ha seguit per realitzar aquest procés de
concreció:
12
5.1.2 Càlcul de les distàncies de cost als espais naturals protegits
S’ha calculat la distància de cost de cada punt del territori al límit dels ENP més propers (Figura
2). La distància de cost es defineix com la distància física de cada punt del territori al límit de
l’espai protegit, ponderada amb la mesura de la impedància o resistència que ofereix el territori
al desplaçament, que es pot entendre com el valor invers de la connectivitat ecològica que
presenta aquell punt, i calculada amb l’índex ICTg.
La resolució del mapa de distàncies de cost resultant ha estat de 25 metres de mida de píxel (la
mateixa que la utilitzada en el càlcul de l’ICTg).
Als píxels de l’interior dels espais protegits se’ls ha assignat un valor de distància de cost igual
a 0. No s’han tingut en compte els espais protegits marins.
Figura 2. Valors de la distància de cost de cada punt del territori als espais naturals protegits. Colors blaus
i verds indiquen distàncies de cost menors, els taronges i granats, distàncies de cost més elevades.
13
La definició final dels eixos connectius estratègics que ha resultat d’aquest procés d’anàlisi SIG
i integració de criteris es pot veure en la Figura 3.
Figura 3. Posició dels eixos connectius estratègics (línies color verd fosc) i eixos fluvials estratègics (línies
blau clar) identificats en relació amb els espais naturals protegits (PEIN i xarxa Natura 2000).
5.1.3 Localització de zones aptes per definir-hi un connector terrestre
Finalment, i a partir de la informació obtinguda dels processos anteriors, per identificar aquells
punts del territori que presenten una millor qualitat per situar-hi possibles connectors entre ENP
s’ha partit del càlcul distància de cost entre aquests darrers, cercant aquells llocs del territori on
aquesta distancia és mínima. No sempre s’han trobat llocs amb òptimes condicions. Per definir
possibles localitzacions i la seva qualitat s’ha seguit el procés de presa de decisions que es
presenta a la Figura 4. Mitjançant aquest procés s’han determinat localitzacions de 3 nivells de
qualitat (1: màxima, 2: mitjana, 3: mínima) i s’han descartat altres localitzacions. En aquest
procés hi ha intervingut:
► els valors de distància de cost als ENP.

► Els valors de l’ICTg (índex de connectivitat terrestre general).
► La presència o no de barreres amb elevada resistència a la dispersió dels organismes,
com són infraestructures viàries sense túnels ni viaductes o nuclis urbans, a partir del
14
mapa topogràfic (escales 1:25.000 i 1:5.000) i l’ortofotomapa (escales 1:25.000 i
1:5.000) de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
ICTg Distància ENP: Ortofotomapa Mapa

de cost  PEIN topogràfic
 Xarxa Natura
2000
Identificació de la millor zona de

connexió entre 2 ENP
LOCALITZACIÓ DE
topològicament diferents
QUALITAT 3
No
No
i
i
Distància de Existeix lloc Existència de

cost < 55% alternatiu barreres o ICTg
del valor (distància de < 50% del valor
No cost < 70% del Si Si
màxim? i
màxim?
valor màxim)?
Si
Existència de
barreres i ICTg LOCALITZACIÓ DE
< 50% del valor QUALITAT 1
No
màxim? i
Si
Existeix lloc
alternatiu (absència PUNTS CRÍTICS A
de barreres i ICTg AVALUAR
No
> 80% del valor
i
màxim)?
Si
LOCALITZACIÓ DE
QUALITAT 2
Informació de partida
Producte
Procés
Decisió
Final de procés
Figura 4. Procés de decisions seguit per definir possibles localitzacions de connectors entre ENP i per
assignar-ne els nivells de qualitat.
S’ha descartat connectar espais que ja es troben annexos i entre els quals hi ha una continuïtat
física, de manera que s’han tractat com una unitat.
S’ha tingut en compte, a més, la naturalesa i afinitat dels diferents ENP per establir-hi
connectors i s’ha prioritzat la connexió entre espais de naturalesa similar. Així mateix, s’ha
15
intentat sempre assegurar la connexió entre espais de la xarxa Natura 2000 de característiques
ecològiques semblants o pròximes.
A partir d’aquesta anàlisi de qualitats, en la cartografia finalment s’han definit quatre categories
de connectors ecològics:
► Connectors terrestres principals (CTP)

► Connectors fluvials principals (CFP)
► Connectors terrestres complementaris (CTC)
► Connectors fluvials complementaris (CFC)
5.2 Connectors terrestres i fluvials principals

En el cas dels connectors terrestres principals (CTP), els connectors es defineixen sobre els
eixos connectius estratègics i s’estableixen entre ENP de gran superfície que superen les
10.000 ha.
S’han afegit als connectors terrestres principals amb la mateixa consideració:
► altres zones importants de connexió identificades per coneixement expert que són
significatives a escala catalana i aporten un valor afegit per a la connectivitat en el
conjunt de la xarxa de connectors principals.
► Àrees del territori que serveixen per reforçar istmes entre dos sectors d’un mateix ENP
o punts estrets de contacte entre dos ENP, sempre i quan això serveixi per concretar
un eix connectiu estratègic. En aquest cas se situa un connector principal de reforç en
una localització el més propera possible al punt estret sempre que presenti valors de
distància de cost i ICTg equiparables a les localitzacions de qualitat 1, 2 i 3.
► Àrees del territori que serveixen per superar barreres originades per la presència de
pantans i embassaments situats a l’interior d’un ENP o entre dos ENP contigus, sempre
i quan això serveixi per concretar un eix connectiu estratègic. En aquest cas se situa un
connector principal en una localització propera que voregi l’embassament sempre que
presenti valors de distància de cost i ICTg equiparables a les localitzacions de qualitat
1, 2 i 3.
► Àrees del territori que serveixen per unir dos ENP entre els quals hi hauria d’haver un
connector però per als quals no ha estat possible situar una localització de qualitat 1, 2
ó 3. En aquests casos s’han aplicat de forma successiva els següents criteris:
- s’ha cercat una alternativa en el punt de major proximitat entre els espais a
connectar i alhora amb condicions menys dolentes de distància de cost i ICTg
(criteri de proximitat). En alguns casos s’hi reconeix un punt crític.
- Si existeix un connector fluvial entre ENP s’hi ha establert un connector
principal que es recolza en el curs fluvial. En alguns casos s’hi reconeix també
l’existència d’un punt crític.
- Si no existeix l’alternativa anterior, o es troba interferida per una barrera, s’ha
cercat una connexió indirecta a través d’altres ENP.
16
- En cas que no existeixi cap de les condicions anteriors, s’ha situat el connector
on hi ha condicions menys dolentes quant a ICTg i a distàncies de cost, o bé
on hi ha a priori més probabilitats de recuperar la connectivitat.
En la Figura 5 es mostra el procés que s’ha seguit per elaborar el mapa de connectors
principals i de punts crítics.
Tipus espais ENP sup

ENP de XN2000 >10.000 ha
Informació de Eixos estratègics
partida referència a
connectar
Producte
Informació de partida
procedent del procés per
identificar localitzacions
de qualitat
Zones de connexió identificades

Mapa de
per coneixement expert
Criteri principal
Localitzacions de qualitat 1, 2 i 3
Altres criteris
a de
Se r r Puig Farinós
d'
a
Pic de
L los
la Muga
°
A
Criteris per reforçar istmes

av
er
Tossa Plana ó Santa Maria

l om
Port de Perafita de Lles Estany de Malniu de Bell-lloc

de l a
Portella de Setut
Ca lm Co
Port Negre Estanys de la Pera la Tor de Querol

Roc Roig (Latour-de-Carol)
Riu
Monturull
Lles
Girul
Meranges
Guils
de Cerdanya
PUIGCERDÀ
dels ENP
Tossal
de l'Amorriador
Viliella Éller Bolvir

an Arànser Coborriu Gréixer Ventajola
de la Llosa Ger Saga
Pla de Llet
Bescaran Arànser Talltendre
Talltorta
Cortàs re
g
Castellnou Ordèn All

Se
Criteris per superar barreres
de Carcolze Olopte Aeròdrom de
Lles el la Cerdanya
Urtx
Aristot Músser Ardòvol Estoll
Prullans Sanavastre Escadarcs
els Banys el Pont la Serra Isòvol
de Bar Ardaix el Vilar d'Urtx
de Sant Vicenç Mosoll Alp
Travesseres
creades per pantans

Bellver Sansor
Toloriu Martinet de Cerdanya Baltarga
Sant Martí Das Ri
Bar dels Castells Santa Eugènia Talló Prats u
Coborriu d
Arsèguel Montellà Olià Pi
Béixec Nas Bor Urús
Riu
R iu
Vilanova Santa Magdalena Pedra

Víllec
de Banat Masella
de Bas t
Cava
Pedró
Criteris per situar connectors sense

Estana
Ansovell dels Quatre Batlles
el Querforadat
Túnel del Cadí
an
Mare de Déu
Coll de Jou
i
de Bastanist
st
xer
localització de qualitat i per

identificar punts crítics
Mapa de connectors
principals
Mapa de punts crítics

en connectors
principals
Figura 5. Procés seguit per elaborar el mapa de connectors principals i punts crítics.
En el cas dels connectors fluvials principals (CFP), s’hi han inclòs els cursos fluvials de més
de 100 km. de longitud i que connecten regions biogeogràfiques, així com aquells cursos que
tenen interès connector d’acord amb criteri expert.
17
Representació gràfica dels connectors terrestres principals
Per als connectors terrestres principals (CPT) la representació cartogràfica es realitza

mitjançant un envoltant d’amplada invariable i finalitat orientativa. La longitud del rectangle
ve determinada per la separació entre els ENP que uneix. La penetració del polígon en els
espais protegits no té cap significat.
Figura 6. Representació d’un connector terrestre principal.
18
Representació gràfica dels connectors fluvials principals
Els connectors fluvials principals (CPF) són representats per una franja d’amplada
determinada independentment de les característiques del territori on s’estableix el
connector i amb finalitat orientativa.
Figura 7. Representació d’un connector fluvial principal.
19
5.3 Connectors terrestres i fluvials complementaris

Com en el cas anterior, els connectors terrestres complementaris s’han fixat entre ENP no
connectats per connectors terrestres principals. S’han determinat d’acord amb el procediment
que es mostra a la Figura 8.
Localitzacions de qualitat 1, 2 o 3 que no s’han

utilitzat per situar un connector principal o que
s’han utilitzat per situar només un tram d’aquest
Localització
connecta ENP si
Connector descartat
intrínsecament
aïllat
no
Localització
connecta hàbitat si
fluvial amb Connector descartat
hàbitats no
aquàtics
no
L’ENP a connectar
és espai clau en un si
Connector descartat
c. principal
terrestre
no
L’ENP a connectar si
Es defineix connector
és < 1000 ha
no
ENP a connectar
estan connectats per si
Connector descartat
c. complementari
fluvial
no
ENP a connectar
si
manté contacte Connector descartat
ampli amb ENP >
1000 ha
no
Es defineix connector
Figura 8. Procediment per elaborar el mapa de connectors complementaris terrestres.
20
Representació gràfica dels connectors terrestres complementaris
En el cas dels connectors terrestres complementaris la representació cartogràfica es

realitza mitjançant un envoltant d’amplada invariable i finalitat orientativa. La longitud del
rectangle ve determinada per la separació entre els ENP que uneix. La penetració del
polígon en els espais protegits no té cap significat.
Figura 9. Representació d’un connector terrestre complementari.
21
Els connectors fluvials complementaris incorporen tots els cursos fluvials situats entre ENP
que no són connectors principals i que s’incorporen amb criteri de construir una xarxa.
Representació gràfica dels connectors fluvials complementaris
En el cas dels connectors complementaris fluvials la representació cartogràfica es

realitza mitjançant línies que ressegueixen els cursos del rius identificats dins aquesta
categoria.
Figura 10. Representació d’un connector fluvial complementari.
22
Figura 11. Imatge general de la situació dels connectors principals i complementaris, terrestres i fluvials,
identificats en la cartografia.
23
6 Punts crítics per a la connectivitat ecològica

Es defineixen com a punts crítics aquells indrets situats dins d’un connector ecològic on es
produeixen efectes negatius, especialment per la presència d’usos urbans o d’infraestructures,
fins al punt de limitar o impedir en gran mesura la funció connectiva. Es tracta de punts on
caldria actuar per a permeabilitzar les barreres que obstaculitzen els fluxos biològics, restaurar
els hàbitats per restablir la continuïtat entre determinats ecosistemes o afavorir una
determinada gestió del territori que reforci la funció connectiva.
6.1.1 Punts crítics en connectors terrestres principals
D’acord amb el procés descrit a l’apartat 5.2, en alguns connectors principals terrestres s’han
identificat punts crítics. Aquests es produeixen habitualment quan una àrea de baixa distància
de cost i ICTg mig o alt, que podria estar exercint una funció de connector ecològic, es veu
interferida per una barrera i no s’identifica un altre indret on situar el possible connector entre
dos ENP.
6.1.2 Punts crítics en connectors fluvials principals
En els connectors principals fluvials s’han identificat punts crítics a partir de dues fonts
d’informació:
► Trams fluvials que travessen nuclis urbans i que han perdut de forma palesa la
vegetació de ribera i la naturalitat del curs.
La identificació s’ha efectuat per observació directe de les condicions del curs, ja sigui
sobre mapa topogràfic o ortofotomapa, o bé per reconeixement sobre el terreny.
► Punts on el curs fluvial es troba interferit per algun obstacle transversal al curs
(preses, assuts...).
A partir de la cartografia digital dels obstacles i l’índex de prioritat dels mateixos,

subministrada per l’Agència Catalana de l’Aigua, s’han seleccionat els obstacles de
prioritat alta i molt alta com a punts crítics. L’índex de prioritat d’obstacles correspon a
un sumatori de paràmetres associats a l’obstacle i al seu entorn. Entre ells, diversos
tenen significació per a la connectivitat fluvial (alçada de l’obstacle o grau
d’infranquejabilitat.).
No es disposa d’informació homogènia per a la totalitat de la xarxa fluvial.
Representació gràfica dels punts crítics per a la connectivitat ecològica
La localització dels punts crítics en connectors terrestres i connectors fluvials es presenta

en la cartografia mitjançant un punt, independentment de les característiques de l’indret.
24
Figura 12. Punt crític per a la connectivitat ecològica. En aquest cas representat per l’efecte barrera a la
connectivitat produït per l‘autopista AP-7 sobre el connector principal terrestre CTP086 situat entre els
espais naturals protegits del Montmell – Marmellar, El Foix i el Massís del Garraf.
Figura 13. Imatge general de la situació dels punts crítics per a la connectivitat ecològica definits en la
cartografia.
25
7 Àrees d’interès per a la connectivitat terrestre

En el procés de concreció dels eixos connectius estratègics mitjançant els connectors
terrestres, un dels criteris aplicats ha estat el de connectar ENP a través de zones amb
distància de cost baixa. En alguns casos s’ha constatat que no es poden definir connectors
concrets perquè els espais que haurien de ser connectats es troben molt allunyats, tot i que el
territori que es troba entre ells presenta una permeabilitat alta i mitjana i no existeixen barreres
o, si existeixen, afecten algun sector concret d’aquest territori i s’hi podrien plantejar actuacions
de permeabilització. Es tracta doncs de zones molt extenses amb bones condicions de
permeabilitat en què no és possible particularitzar un àmbit de referència per definir un
connector diferenciat de la resta del territori. És el cas de bona part de la Catalunya central.
En aquests sectors s’han definit les àrees d’interès per a la connectivitat terrestre, en què
s’hi reconeix l’existència d’un valor alt per a la connectivitat ecològica en el conjunt de la zona.
Representació de les àrees d’interès per a la connectivitat terrestre
Les àrees d’interès per a la connectivitat terrestre es representen indicativament en

forma de rectangle, mostrant la seva posició en relació als ENP, i juntament amb els
elements dins les àrees que poden tenir un major efecte barrera o de fragmentació dels
hàbitats.
Figura 14. Àrees d’interès per a la connectivitat ecològica identificades a la cartografia.
26
8 Punts d’interès per a la connectivitat terrestre-marina-fluvial
Amb la representació d’aquest element es reconeix específicament l’interès per a la
connectivitat ecològica de les desembocadures de determinats cursos fluvials, on és necessari
preservar el contacte mar-riu que possibilita la migració de determinats organismes, així com
el desenvolupament dels processos ecològics fonamentals de la dinàmica fluvio-marina.
També s’hi reconeix la connectivitat entre l‘ecosistema marí i el medi terrestre a través de
les zones humides litorals, que és bàsica per a la dinàmica ecològica dels sistemes naturals
que s’estableixen en aquesta zona de transició (fluxos de matèria i energia i moviments
d’organismes).
Per tant, amb la representació d’aquests elements s’hi han identificat aquelles desembocadures
amb interès per a la connectivitat marino-fluvial i aquelles zones humides d’interès per a la
connectivitat marino-terrestre amb major dependència del medi marí des de l’òptica de l’interès
per a la connectivitat ecològica.
► Identificació de punts d’interès per la connectivitat marino-fluvial
S’han localitzat i assenyalat els indrets on es produeixen migracions mar – riu de

diferents espècies de peixos. S’han adoptat com a referència les espècies anàdromes,
que fan autèntiques migracions entre mar i riu: l’anguila (Anguilla anguilla), l’alosa
(Alosa alosa), la saboga (Alosa fallax) i la llampresa de mar (Pretromizon marinus).
► Identificació de punts d’interès per la connectivitat marino-terrestre
S’han localitzat i assenyalat, a partir de l’Inventari de zones humides de Catalunya, les

llacunes salabroses costaneres que mantenen punts de contacte directes amb el mar i
que tenen una major dependència del medi marí des de l’òptica de l’interès per a la
connectivitat ecològica.
27
Figura 15. Punt d’interès per a la connectivitat terrestre-marina-fluvial. En aquest cas, s’identifica la
connexió marino-terrestre que proporciona la zona humida litoral dels Muntanyans de Torredembarra
entre el medi terrestre i la Mar Mediterrània.
28
Figura 16. Punts d’interès per a la connectivitat terrestre-marina-fluvial identificats en la cartografia.
Representació dels punts d’interès per a la connectivitat terrestre-marino-fluvial
Els punts d’interès per a la connectivitat terrestre-marino-fluvial es representen amb

un punt que indica la seva localització. En color morat es representen els punts d’interès
per a la connectivitat marina-terrestre, que coincideixen amb espais de l’Inventari de les
zones humides de Catalunya. En color taronja, es representen els punts d’interès per a la
connectivitat marina-fluvial, que corresponen a desembocadures de cursos fluvials amb
presència d’espècies anàdromes migratòries.
29
Annex 1. Llista de connectors ecològics
CONNECTORS TERRESTRES PRINCIPALS
Codi Espais naturals protegits que connecta
CTP001 Montanhes de Les e Bossòst / Eth Portilhon
CTP002 Sant Joan de Toran / Era Artiga de Lin
CTP003 L'Alt Pirineu / Aigüestortes
CTP016 L'Alt Pirineu / Tossa Plana de Llés - Puigpedrós
CTP023 Serra de Prada - Castellàs / Serres d'Odèn - Port del Compte
CTP019 Serra de Boumort / Serra de Prada - Castellàs
CTP024 Serra de Turp i Mora Condal - Valldan / Serres d'Odèn - Port del Compte / Serra
d'Aubenç i Roc de Cogul
CTP020 Serra de Carreu - Sant Corneli / Serra Mitjana / Serra del Montsec
CTP021 Serra d'Aubenç i Roc de Cogul / Serra Mitjana / Serra del Montsec
CTP018 Serra del Montsec (diferents polígons)
CTP015 Serra del Montsec / Vessants de la Noguera Ribagorçana
CTP014 Vall Alta de Serradell - Terreta - Serra de Sant Gervàs / Serra del Montsec
CTP013 Vall Alta de Serradell - Terreta - Serra de Sant Gervàs / Collegats - Queralt
CTP031 Serra Llarga - Secans de la Noguera / Aiguabarreig Segre - Noguera Pallaresa /

Serra de Bellmunt
CTP037 Plans de Sió / Granyena
CTP043 Serra del Montsant / Muntanyes de Prades
CTP044 Serra del Montsant / Riu Siurana i planes del Priorat / Serra de Llaberia
CTP042 Pas de l'Ase / Serres de Pàndols - Cavalls
CTP038 Granyena / Obagues del Riu Corb / Sistema prelitoral central
CTP048 Tossal Gros de Miramar / Muntanyes de Prades / Sistema prelitoral central
CTP047 Serres de Cardó - el Boix / Muntanyes de Tivissa - Vandellòs
30
CTP045 Serres de Pàndols - Cavalls / Aligars - Serra Fulletera / Serres de Cardó - el Boix
CTP050 els Ports / Secans del Montsià / Serra de Godall / Serra de Montsià
CTP083 Sistema prelitoral central / El Montmell - Marmellar
CTP086 El Montmell - Marmellar / El Foix / Massís del Garraf
CTP085 Riu Llobregat /Muntanyes de l'Ordal
CTP087 Muntanyes de l'Ordal / Serra de Collserola
CTP088 Massís del Garraf / Muntanyes de l'Ordal / Serra de Collserola
CTP089 La Conreria - Sant Mateu - Céllecs / Serra de Collserola
CTP072 El Moianès i la Riera de Muntanyola / Sant Llorenç del Munt i l'Obac / Gallifa
CTP074 Gallifa / Cingles de Bertí
CTP073 El Moianès i la Riera de Muntanyola / La Sauva Negra / Cingles de Bertí
CTP070 Riera de Merlès / El Moianès i la Riera de Muntanyola
CTP061 Serra de Picancel / Riera de Merlès
CTP077 Savassona / Les Guilleries / Massís del Montseny
CTP079 Les Guilleries / Massís del Montseny
CTP055 Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera / Serra del Verd / Serres de Busa - els
Bastets - Lord
CTP054 Serres del Cadí - el Moixeró / Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera
CTP051 Tossa Plana de Llés - Puigpedrós / Riu Verneda / Riberes de l'Alt Segre / Serres
del Cadí - el Moixeró
CTP052 Tossa Plana de Llés - Puigpedrós / Riu Duran / Tossals d'Isòvol i Olopte / Riberes
de l'Alt Segre / Serres del Cadí - el Moixeró
CTP058 Serres del Cadí - el Moixeró / Serra de Montgrony
CTP060 Serra de Montgrony / Serra Cavallera
CTP062 Capçaleres del Ter i del Freser / L'Alta Garrotxa
CTP063 Serra Cavallera / Riberes de l'Alt Ter / L'Alta Garrotxa
31
CTP096 Collsacabra / Les Guilleries
CTP094 Zona Volcànica de la Garrotxa / Riu Fluvià / Muntanyes de Rocacorba / Rieres de

Xuclà i Riudelleques / Riberes del Baix Ter / Les Gavarres
CTP095 Zona Volcànica de la Garrotxa / Riu Llémena / Puig de la Banya del Boc / Riberes
del Baix Ter / Les Gavarres
CTP099 Aiguamolls de l'Alt Empordà / El Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
CTP098 Aiguamolls de l'Alt Empordà (diferents polígons)
CTP097 Cap de Creus / Aiguamolls de l'Alt Empordà
CTP091 Massís de les Salines / Massís de l'Albera
CTP090 Massís de les Salines / L'Alta Garrotxa
CTP101 Massís del Montseny / Serres de Montnegre - el Corredor
CTP103 Serres de Montnegre - el Corredor (diferents polígons)
CTP080 La Conreria - Sant Mateu - Céllecs / Serres del litoral septentrional
CTP102 Serres de Montnegre - el Corredor / Riera d'Arbúcies / Riu i Estanys de Tordera /

Turons de Maçanet / Riera de Santa Coloma / Estany de Sils / Massís de les
Cadiretes
CTP105 Les Gavarres / Massís de les Cadiretes
CTP027 Serres d'Odèn - Port del Compte / Serres del Cadí - el Moixeró / Serra del Verd
CTP030 Yesos de Barbastro / Vessants de la Noguera Ribagorçana / Serra Llarga - Secans

de la Noguera
CTP040 Ribera de l'Algars / Matarraña - Aiguabarreix / Serres de Pàndols - Cavalls
CTP056 Capçaleres del Ter i del Freser / Vall del Rigart / Serres del Cadí - el Moixeró
CTP041 Riba-roja / Serres de Pàndols - Cavalls
CTP006 L'Alt Pirineu (diferents polígons)
CTP022 Serra del Montsec (diferents polígons)
CTP032 Aiguabarreig Segre - Noguera Pallaresa / Valls del Sió -Llobregós
32
CTP068 L'Alta Garrotxa / Zona Volcànica de la Garrotxa / Riu Fluvià
CTP069 Zona Volcànica de la Garrotxa / Riu Fluvià / Collsacabra
CTP071 El Moianès i la Riera de Muntanyola (diferents polígons)
CTP082 Sistema prelitoral central /Capçaleres del Foix
CTP092 Massís de les Salines (diferents polígons)
CTP093 Collsacabra (diferents polígons)
CTP104 Serres de Montnegre - el Corredor / Serres del litoral septentrional
CTP007 Aigüestortes (diferents polígons)
CTP081 Sistema prelitoral central / Valls de l'Anoia / Roques Blanques /
CTP075 Sant Llorenç del Munt i l'Obac / Serra de Collcardús / Montserrat
CTP076 Collsacabra (diferents polígons) / Savassona / Les Guilleries
CTP011 El Turbón y Sierra de Sís / La Faiada de Malpàs / Vall Alta de Serradell - Terreta -
Serra de Sant Gervàs
CTP057 Serra del Catllaràs / Serres del Cadí - el Moixeró
CTP059 Serra del Catllaràs / Serra de Picancel
CTP065 L'Alta Garrotxa / Serres de Milany - Santa Magdalena i Puigsacalm - Bellmunt
CTP084 Riu Llobregat / Serra de Collserola
CTP046 Muntanyes de Prades / Serres de Pradell - l'Argentera / Serra de Llaberia
CTP012 Costoja / L'Alt Pirineu
CTP078 Cingles de Bertí / Massís del Montseny
CTP026 Serres d'Odèn - Port del Compte / Ribera Salada
CTP028 Serres d'Odèn - Port del Compte / Serres de Busa - els Bastets - Lord
CTP034 Obagues de la riera de Madrona / Valls del Sió -Llobregós
CTP033 Valls del Sió -Llobregós / Serra de Bellmunt
CTP036 Secans de Belianes - Preixana / Granyena
33
CTP039 Serós - Tossals de Montmeneu / Matarraña - Aiguabarreix / Tossals d'Almatret
CTP064 Serra Cavallera / Riberes de l'Alt Ter / L'Alta Garrotxa / Serres de Milany - Santa
Magdalena i Puigsacalm - Bellmunt
CTP029 Serres de Busa - els Bastets - Lord / Serres de Queralt i Els Tossals - Aigua d'Ora
CTP035 Mas de Melons - Alfés / Muntanyes de Prades
CTP100 El Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter / Les Gavarres
CTP017 L'Alt Pirineu / Serra de Prada - Castellàs
CTP025 Serres d'Odèn - Port del Compte / Serres del Cadí - el Moixeró
CTP049 Serres de Cardó - el Boix (diferents polígons)
CTP005 Aigüestortes / Filià / Vall Alta de Serradell - Terreta - Serra de Sant Gervàs
CTP004 Aigüestortes / La Faiada de Malpàs
CTP053 Serres del Cadí - el Moixeró / Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans
(França)
CTP067 Serres de Milany - Santa Magdalena i Puigsacalm - Bellmunt / Zona Volcànica de

la Garrotxa
CTP066 L'Alta Garrotxa / Zona Volcànica de la Garrotxa
CONNECTORS FLUVIALS PRINCIPALS
Codi Curs fluvial
CFP007 El Segre
CFP009 La Noguera Ribagorçana
CFP008 La Noguera Pallaresa
CFP003 El Ter
CFP001 La Muga
CFP004 El Llobregat
34
CFP005 El Cardener
CFP002 El Fluvià
CFP006 L'Ebre
CONNECTORS TERRESTRES COMPLEMENTARIS
Codi Espais naturals protegits que connecta
CTC016 Serra Llarga - Secans de la Noguera (diferents polígons)
CTC081 Savassona / Massís del Montseny
CTC080 Savassona / Les Guilleries
CTC088 Riu Gaià - Albereda de Santes Creus / Massís de Bonastre
CTC002 Aigüestortes / Filià
CTC010 Serres d'Odèn - Port del Compte / Ribera Salada
CTC012 Serres d'Odèn - Port del Compte / Ribera Salada
CTC017 Aiguabarreig Segre - Cinca / Montllober
CTC020 Montllober / Aiguabarreig Segre Cinca
CTC023 Utxesa (diferents polígons) / Utxesa
CTC035 Serres de Pradell - l'Argentera / Serra de Llaberia
CTC037 Serra de Llaberia /Mare de Déu de la Roca
CTC034 Muntanyes de Prades (diferents polígons)
CTC048 Muntanyes de Tivissa - Vandellòs / La Plana de Sant Jordi
CTC026 Aiguabarreig Segre - Cinca / Serós - Tossals de Montmeneu
CTC028 Tossals d'Almatret / Riba-roja
CTC056 Capçaleres del Ter i del Freser / Vall del Rigart
CTC057 Vall del Rigart / Serra de Montgrony
CTC065 Serra de Montgrony / Rasos de Tubau
35
CTC060 Serra de Queralt / Els Tres Hereus
CTC014 Obagues de la riera de Madrona / El Miracle
CTC069 Els Tres Hereus / Riera de Navel
CTC071 Carbasí / Riera de Clariana
CTC075 Sant Llorenç del Munt i l'Obac / Serra de Collcardús
CTC072 Riera de Sorreigs / Turons de la Plana Ausetana
CTC082 Turons de la Plana Ausetana / Massís del Montseny
CTC073 El Moianès i la Riera de Muntanyola / Turons de la Plana Ausetana
CTC089 L'Alta Garrotxa / Penya-segats de la Muga
CTC102 Estany de Banyoles (diferents polígons)
CTC108 Les Guilleries / Volcà de la Crosa
CTC076 Turons de la Plana Ausetana (diferents polígons)
CTC078 Turons de la Plana Ausetana (diferents polígons)
CTC015 Basses de Sucs i Alcarràs (diferents polígons)
CTC105 Muntanyes de Rocacorba (diferents polígons)
CTC096 L'Alta Garrotxa / Garriga d'Empordà
CTC068 Serres de Queralt i Els Tossals - Aigua d'Ora / Riera de Navel
CTC044 Serres de Cardó - el Boix (diferents polígons)
CTC047 Serres de Cardó - el Boix (diferents polígons)
CTC052 Delta de l'Ebre /Serra de Montsià
CTC046 Tossal de Montagut (diferents polígons)
CTC077 El Moianès i la Riera de Muntanyola / La Sauva Negra
CTC079 La Sauva Negra / Cingles de Bertí
CTC109 Estanys de Tordera / Riu i Estanys de Tordera
CTC038 Sèquia Major (diferents polígons)
36
CTC053 Delta de l'Ebre (diferents polígons)
CTC106 El Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (diferents polígons)
CTC027 Serós - Tossals de Montmeneu (diferents polígons)
CTC110 Estanys de Tordera (diferents polígons)
CTC029 Vall la Vinaixa / Muntanyes de Prades
CTC013 Serra de Turp i Mora Condal - Valldan / Ribera Salada
CTC003 Aigüestortes / L'Alt Pirineu
CTC008 Tossa Plana de Llés - Puigpedrós / Beneïdor
CTC103 Estany de Banyoles / Muntanyes de Rocacorba
CTC104 Muntanyes de Rocacorba / Puig de la Banya del Boc
CTC004 Aigüestortes / Estany de Montcortès
CTC005 Estany de Montcortès /Collegats - Queralt
CTC019 Aiguabarreig Segre - Noguera Pallaresa / Valls del Sió Llobregós
CTC031 Pas de l'Ase / Riu Siurana i planes del Priorat
CTC032 Aligars - Serra Fulletera / Illes de l'Ebre / Muntanyes de Tivissa Vandellòs
CTC036 Muntanyes de Tivissa - Vandellòs / Tossal de Montagut
CTC059 Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera / Serra de Queralt
CTC055 Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera (diferents polígons)
CTC084 Sistema prelitoral central / Riu Gaià - Albereda de Santes Creus
CTC086 Riu Gaià - Albereda de Santes Creus / El Montmell - Marmellar
CTC087 El Montmell - Marmellar / Massís de Bonastre
CTC090 Estanys de la Jonquera / Riu Llobregat d'Empordà
CTC099 Basses de l'Albera (diferents polígons)
37
CTC098 Basses de l'Albera / Riu Llobregat d'Empordà / Basses de l'Albera
CTC095 Riu Llobregat d'Empordà / Basses de l'Albera
CTC091 Massís de l'Albera / Basses de l'Albera
CTC092 Massís de l'Albera / Basses de l'Albera
CTC101 Riu Fluvià / Estany de Banyoles
CTC107 El Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (diferents polígons)
CTC054 Serra de Montsià / Delta de l'Ebre
CTC045 Tossal de Montagut / Muntanyes de Tivissa - Vandellòs
CTC022 Valls del Sió -Llobregós (diferents polígons)
CTC043 Serres de Cardó - el Boix / Tossal de Montagut
CTC074 El Moianès i la Riera de Muntanyola (diferents polígons)
CTC001 Marimanha / Riu Garona / Naut Aran
CTC006 Serra de Carreu - Sant Corneli / Serra del Montsec
CTC007 Vessants de la Noguera Ribagorçana / Serra del Montsec
CTC024 Mas de Melons - Alfés /Els Bessons
CTC021 Aiguabarreig Segre - Noguera Pallaresa / Valls del Sió Llobregós
CTC030 Serra del Montsant / Riu Siurana i planes del Priorat / Muntanyes de Prades
CTC009 Beneïdor / Serres del Cadí - el Moixeró
CTC011 Serra d'Aubenç i Roc de Cogul / Ribera Salada
CTC018 Aiguabarreig Segre - Noguera Pallaresa (diferents polígons)
CTC033 Aligars - Serra Fulletera / Serres de Cardó - el Boix
CTC058 Serra del Catllaràs / Rasos de Tubau
38
CTC066 Serra Cavallera (diferents polígons)
CTC064 Serra de Montgrony / Serra Cavallera
CTC061 Obagues de la Vall del Rigard / Serra Cavallera
CTC063 Serra Cavallera (diferents polígons)
CTC062 Serra de Montgrony / Serra Cavallera
CTC070 Riera de Navel /Serra de Castelltallat
CTC083 Massís del Montseny / Riu Congost
CTC100 Riu Fluvià / Estany de Banyoles
CTC067 Zona Volcànica de la Garrotxa / Muntanyes de Rocacorba
CTC111 Serres de Montnegre - el Corredor / Serres del litoral septentrional
CTC042 Serres de Cardó - el Boix / Illes de l'Ebre
CTC041 Riberes i Illes de l'Ebre / Serres de Cardó - el Boix
CTC040 Serres de Cardó - el Boix / Riberes i Illes de l'Ebre
CTC025 Secans de Belianes - Preixana / Vall la Vinaixa
CTC049 Serra de Godall / Serra de Montsià
CTC039 Aligars - Serra Fulletera / els Ports
CTC085 La Conreria - Sant Mateu - Céllecs / Riu Mogent
CONNECTORS FLUVIALS COMPLEMENTARIS
Codi Espai natural protegit i/o connector fluvial que connecta
CFC002 Era Artiga de Lin - CFC001
CFC003 Marimanha - CFC001
CFC008 Aigüestortes - CFP008
39
CFC007 Alt Pirineu - CFP008
CFC014 Aigüestortes - CFC013
CFC006 Alt Pirineu - CFC010
CFC011 Alt Pirineu - CFC010
CFC012 Aigüestortes - CFC013
CFC013 Aigüestortes - CFP008
CFC016 Alt Pirineu - Serra de Prada-Castellàs
CFC021 Serres del Cadí-Moixeró - CFP007
CFC023 Tossa Plana de Lles-Puigpedrós - CFP007
CFC025 Serres d'Odèn-Port del Comte - CFP007
CFC031 Serres del Cadí-Moixeró - Serres d'Odèn-Port del Comte
CFC030 Serres del Cadí-Moixeró - CFC031
CFC017 Serra de Carreu-Sant Corneli - CFP008
CFC072 Granyera - CFC074
CFC040 Serra Llarga-Secans de la Noguera - CFP007
40
CFC078 Basses del Sucs i Alcarràs - CFP007
CFC076 Mas de Melons-Alfés - CFP007
CFC077 Muntanyes de Prades - CFP007
CFC077 Muntanyes de Prades - CFP007
CFC079 Utxesa - CFP007
CFC110 Pas de l'Ase - CFP006
CFC110 Pas de l'Ase - CFP006
CFC111 Serra de Llaberia - CFP006
CFC111 Serra de Llaberia - CFP006
CFC113 Serres de Pàndols-Cavalls - CFP006
CFC153 Muntanyes de Tivissa-Vandellòs - CFC152
CFC152 Muntanyes de Tivissa-Vandellòs - Litoral meridional tarragoní
CFC164 els Ports - CFP006
CFC165 Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera - CFP006
CFC166 Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera - CFP006
CFC156 Muntanyes de Tivissa-Vandellòs - Cap de Santes Creus
CFC155 Muntanyes de Tivissa-Vandellòs - Cap de Santes Creus
CFC036 Serres del Cadí-Moixeró i Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera - CFP005
CFC050 Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera - CFP004
41
CFC047 Serra de Montgrony - CFP004
CFC044 Capçaleres del Ter i del Freser - CFP003
CFC060 Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt - CFP002
CFC086 l'Alta Garrotxa - CFP002
CFC090 Riera de Sorreigs - CFP003
CFC088 Massís del Montseny - CFP003
CFC089 Turons de la Plana Ausetana - CFC088
CFC087 Massís del Montseny - CFP003
CFC064 Riera de Navel - CFP005
CFC099 Sant Llorenç del Munt i l'Obac - CFP004
CFC101 Carbasí - CFP004
CFC101 Carbasí - CFP004
CFC135 Serra de Collserola - CFC134
CFC136 Montserrat - CFP004
42
CFC137 Roques Blanques - CFP004
CFC139 Muntanyes de l'Ordal - CFP004
CFC104 Sistema Prelitoral Central - CFC101
CFC150 Sistema Prelitoral Central - Costes del Tarragonès
CFC149 El Montmell-Marmellar - CFC150
CFC141 Massís del Garraf - CFC143
CFC083 Massís de l'Albera - Aiguamolls de l'Empordà
CFC085 Garriga d'Empordà - CFC084
CFC085 Garriga d'Empordà - CFC084
CFC123 Les Gavarres - el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
CFC123 Les Gavarres - el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
CFC125 les Gavarres - CFC123
CFC126 les Guilleries - CFC127
CFC126 les Guilleries - CFC127
CFC128 Massís del Montseny - CFC127
43
CFC004 Naut Aran - CFC001
CFC004 Naut Aran - CFC001
CFC015 Alt Pirineu - Serra de Prada-Castellàs
CFC052 Vall del Sió-Llobregós - CFP007
CFC052 Vall del Sió-Llobregós - CFP007
CFC051 Vall del Sió-Llobregós - CFC052
CFC075 Obagues del Riu Corb - CFP007
CFC154 Muntanyes de Tivissa-Vandellòs - Litoral meridional tarragoní
CFC046 Obagues de la Vall del Rigard - CFC044
CFC009 Vall Alta de Serradell-Terreta-Serra de Sant Gervàs - CFP009
CFC009 Vall Alta de Serradell-Terreta-Serra de Sant Gervàs - CFP009
CFC038 Obagues de la riera de Madrona - CFP007
CFC067 Plans de Sió - CFC069
44
CFC159 CFC160 - CFP006
CFC160 Serres de Cardó-el Boix - CFC159
CFC160 Serres de Cardó-el Boix - CFC159
CFC107 Riera de l'Algars - els Ports
CFC116 Aligars-Serra Fulletera - CFP006
CFC091 Riera de Merlès - CFP004
CFC061 Serra de Picancel - CFP004
CFC062 els Tres Hereus - CFP004
CFC092 el Moianès i la Riera de Muntanyola - CFC091
45
CFC097 Sant Llorenç del Munt i l'Obac - CFC098
CFC065 Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora - CFC066
CFC066 Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora - CFP005
CFC132 Gallifa - CFC131
CFC138 Serra de Collserola - CFP004
CFC142 Massís del Garraf - CFC143
CFC144 Capçaleres del Foix - CFC145
CFC145 Capçaleres del Foix - Costes del Garraf
CFC151 Riu Gaià-Albereda de Santes Creus - CFC150
CFC081 Massís de l'Albera - CFC082
CFC081 Massís de l'Albera - CFC082
CFC124 CFC123 - CFC123
CFC121 les Gavarres - CFP003
46
CFC057 Valls del Sió-Llobregós - CFP007
CFC074 Secans de Belianes-Preixana - CFC073
CFC071 Secans de Belianes-Preixana - CFC073
CFC080 Serós-Tossals de Montmeneu - CFP007
CFC112 Serra de Llaberia - CFC111
CFC158 Muntanyes de Tivissa-Vandellòs - CFC159
CFC161 Serres de Cardó-el Boix - CFP006
CFC162 Serres de Cardó-el Boix - CFP006
CFC045 Capçaleres del Ter i del Freser - CFC044
CFC120 el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter - CFC119
CFC118 Aiguamolls de l'Alt Empordà - el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
CFC122 les Gavarres - CFP003
CFC055 Plans de Sió - CFP007
47
CFC054 Valls del Sió-Llobregós - CFC055
CFC073 Secans de Belianes-Preixana - CFP007
CFC056 Valls del Sió-Llobregós - CFC055
CFC105 CFC109 - Vall de Vinaixa
CFC106 Muntanyes de Prades - CFC105
CFC039 Serra del Montsec - CFP007
CFC001 Montanhes de Les e Bossòst i Sant Joan de Toran - Naut Aran
CFC168 els Ports - CFC169
CFC168 els Ports - CFC169
48
CFC143 Olèrdola - Costes del Garraf
CFC082 Massís de l'Albera - CFP001
CFC127 Massís del Montseny - Riu i Estanys de Tordera
CFC131 Massís del Montseny - Serra de Collserola
CFC157 Tossal de Montagut - Cap de Santes Creus
CFC102 Riera de Clariana - CFC101
CFC119 el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter - CFP003
CFC170 els Ports - Mar
49
CFC170 els Ports - Mar
50
Annex 2. Llista de punts crítics per a la connectivitat ecològica
Codi Codi Codi
Codi Codi
Codi Índex de connector connector connector
Id. Tipus obstacle Riu obstacle Ubicació
conca prioritat fluvial terrestre terrestre
fluvial terrestre
afectat afectat 1 afectat 2
0 Fluvial 030E0005 030 2,5 la Muga - - CFP001 - -
1 Fluvial 030E0008 030 3 la Muga - - CFP001 - -
2 Fluvial P-030E057 030 3,5 la Muga - - CFP001 - -
3 Fluvial P-040E0010 040 3,5 Fluvià - - CFP002 - -
4 Fluvial P-040E0040 040 3 Fluvià - - CFP002 - -
51
52
28 Fluvial P-040E0300 040 3 Fluvià - - CFP002 CTP068 -
35 Fluvial P-100E0006 100 3 Ter - - CFP003 - -
37 Fluvial P-100E0072 100 2,5 Ter - - CFP003 CTP064 -
38 Fluvial P-100E0073 100 3 Ter - - CFP003 CTP064 -
40 Fluvial P-100E0076 100 2,5 Ter - - CFP003 - -
41 Fluvial P-100E0077 100 2,5 Ter - - CFP003 CTP063 -
53
54
60 Fluvial P-100E0154 100 2,5 Ter - - CFP003 CTP094 CTP095
63 Fluvial P-100E0160 100 3 Ter - - CFP003 CTP094 CTP095
72 Fluvial P-100E0237 100 5,5 Ter - - CFP003 CTP094 CTP095
74 Fluvial P-200E0045 200 2,5 Llobregat - - CFP004 - -
55
75 Fluvial P-300E0013 300 2,5 Segre - - CFP007 - -
77 Fluvial P-300E0026 300 3 Segre - - CFP007 - -
79 Fluvial P-300E0029 300 3 Segre - - CFP007 - -
Noguera
82 Fluvial P-360E0038 360 5 - - CFP008 - -
Pallaresa
Noguera
83 Fluvial P-360E0039 360 3 - - CFP008 - -
Pallaresa
Noguera
84 Fluvial P-360E0052 360 3 - - CFP008 - -
Pallaresa
Noguera
85 Fluvial P-360E0053 360 4,5 - - CFP008 - -
Pallaresa
87 Fluvial P-400E0001 400 2,5 Ebre - - CFP006 - -
88 Terrestre - - - - OT43 - CTP086 -

AP-7 (km
56
206)
N-340 (km
89 Terrestre - - - - OT44 1202) + Tren - CTP086 -
+ LAV
AP-7 (km
90 Terrestre - - - - OT45 - CTP050 -
337)
AP-2 (km
91 Terrestre - - - - OT11 - CTP048 -
203)
N-230 (km
92 Terrestre - - - - OT01 CFP009 CTP030 -
28,5)
C-13 (km
31,5)
94 Terrestre - - - - OT05 C-26 (km 30) - CTP031 -
A-2 (km
95 Terrestre - - - - OT07 - CTP037 -
516,5)
A-2 (km
96 Terrestre - - - - OT10 - CTP081 -
568,5)
97 Terrestre - - - - OT19 Tren - CTP075 -
C-16 (km
98 Terrestre - - - - OT18 - CTP075 -
29,5)
57
C-58 (km
99 Terrestre - - - - OT20 - CTP075 -
28,5)
A-2 (km
100 Terrestre - - - - OT37 591,5) + AP-7 CFP004 CTP084 -
(km 167,5)
C-35 (km 6,5)

101 Terrestre - - - - OT38 + AP-7 (km - CTP084 -
160)
102 Terrestre - - - - OT36 Tren + LAV CFP004 CTP087 -
A-2 (km 596)

103 Terrestre - - - - OT35 + N-IIa (km CFP002 CTP087 -
596) + Tren
AP-2 (km 13)

+ C-35 (km 2)
105 Terrestre - - - - OT41 Tren CFP002 CTP088 -
BV-2002 (km
3)
BV-5001 (km
107 Terrestre - - - - OT29 - CTP089 -
4,5)
C-17 (km 2) +
108 Terrestre - - - - OT31 - CTP089 -
C-33 (km 79)
58
111 Terrestre - - - - OT33 N-150 (km 2) - CTP089 -
C-25 (km162)
112 Terrestre - - - - OT09 + BP-4313 - CTP070 -
(km 18)
C-25 (km
113 Terrestre - - - - OT17 - CTP079 -
203)
114 Terrestre - - - - OT24 LAV - CTP102 -
116 Terrestre - - - - OT23 AP-7 (km 83) - CTP102 -
118 Terrestre - - - - OT26 N-II (km 696) - CTP102 -
119 Terrestre - - - - OT21 C-65 (km 6,5) - CTP105 -
120 Terrestre - - - - OT14 AP-7 (km 60) CFP003 CTP095 -
121 Terrestre - - - - OT15 LAV CFP003 CTP095 CTP094
122 Terrestre - - - - OT16 Tren CFP003 CTP095 CTP094
59
AP-7 (km
123 Terrestre - - - - OT12 CFP003 CTP094 CTP095
56,5) + LAV
N-IIa (km
124 Terrestre - - - - OT13 CFP003 CTP094 CTP095
720,5)
C-26 (km
37,5)
N-260 (km
192,5)
C-16 (km
131,5)
N-260 (km
203)
C-35 (km 60)

129 Terrestre - - - - OT27 - CTP101 -
+ Tren + LAV
AP-7 (km
130 Terrestre - - - - OT28 - CTP101 -
106)
N-340 (km 0)
131 Terrestre - - - - OT42 + A-2 (km CFP002 CTP088 -
600) + LAV
132 Terrestre - - - - OT39 B-23 (km 10) CFP002 CTP088 -
60
Annex 3. Llista de les àrees d’interès per a la connectivitat
ecològica
Codi àrea Nom
AIT007 Àrea de Ripoll - riera Gavarresa
AIT004 Àrea del Cardener
AIT006 Àrea de Castelltallat – Merlès
AIT005 Àrea de la riera de Rajadell
AIT003 Àrea del Llobregós – Castelltallat
AIT002 Àrea de les Borges Blanques
AIT001 Àrea de les Garrigues
61
Annex 4. Llista dels punts d’interès per a la connectivitat terrestre-marina-fluvial

Codi de la zona Tipus de
Id. Tipus de punt Nom Espècie 1 Espècie 2 Espècie 3 Espècie 4
humida connexió
0 Zona humida 02000229 Bassa de la Rubina Marina-terrestre - - - -
1 Zona humida 02000231 La Massona i la Llarga Marina-terrestre - - - -
2 Zona humida 02000244 L'Espartinar Marina-terrestre - - - -
3 Zona humida 02000234 La Rogera Marina-terrestre - - - -
4 Zona humida 02000242 Can Comes Marina-terrestre - - - -
5 Zona humida 02000228 Estany d'en Tries Marina-terrestre - - - -
6 Zona humida 02000232 La Fonda Marina-terrestre - - - -
7 Zona humida 02000233 La Serpa Marina-terrestre - - - -
8 Zona humida 02000245 Goles de Sant Pere Marina-terrestre - - - -
9 Zona humida 04001007 El Ter Vell Marina-terrestre - - - -
10 Zona humida 04001003 Bassa del Frare Ramon Marina-terrestre - - - -
11 Zona humida 04001011 La Platera Marina-terrestre - - - -
62
12 Zona humida 04001006 Closes de la Fonollera Marina-terrestre - - - -
13 Zona humida 01001002 Platja Castell Marina-terrestre - - - -
14 Zona humida 08001105 Ca l'Arana i Cal Tet Marina-terrestre - - - -
15 Zona humida 08001111 Estany de la Ricarda- Marina-terrestre - - - -

Estany de la Magarola
16 Zona humida 08001103 Riera de Sant Climent Marina-terrestre - - - -
17 Riu - Gola de l'Estany del Marina-fluvial Anguilla - - -

Remolar-Filipines anguilla
18 Zona humida 09001702 Desembocadura de la Marina-terrestre - - - -

Riera de Ribes
19 Zona humida 10001701 Desembocadura del riu Marina-terrestre - - - -

Foix
20 Zona humida 11003602 Platja de Torredembarra Marina-terrestre - - - -
21 Riu - Desembocadura del riu Marina-fluvial Anguilla - - -

Gaià anguilla

Riera de Maspujols o
Riudoms
63
riera de Riudecanyes
24 Zona humida 14000803 Desembocadura del Marina-terrestre - - - -

torrent de l'Estany Gelat

Llastres

Torrent de Sant Jordi

Torrent del Pi

Torrent de l'Estany

Torrent de Santes Creu
30 Zona humida 19000903 Les Olles Marina-terrestre - - - -
31 Zona humida 19000905 El Garxal Marina-terrestre - - - -
32 Zona humida 19000914 Salobrars del Nen Perdut Marina-terrestre - - - -
33 Zona humida 19000907 El Fangar i Platja de la Marina-terrestre - - - -

Marquesa
34 Zona humida 19000904 El Canal Vell Marina-terrestre - - - -
64
35 Zona humida 19002219 Barra del Trabucador Marina-terrestre - - - -
36 Zona humida 19002210 Platges de l'Alfacada, la Marina-terrestre - - - -

Platjola, dels Eucaliptus i
Erms de la Tancada
37 Zona humida 19002205 L'Alfacada Marina-terrestre - - - -
38 Zona humida 19002204 Illa de Buda i riu Migjorn Marina-terrestre - - - -
39 Zona humida 19000906 Illa de Sant Antoni Marina-terrestre - - - -
40 Zona humida 19002207 La Platjola Marina-terrestre - - - -
41 Zona humida 19002202 La Tancada Marina-terrestre - - - -
42 Zona humida 19002212 Badia dels Alfacs, sector Marina-terrestre - - - -

nord
43 Zona humida 19002206 L'Encanyissada Marina-terrestre - - - -
44 Zona humida 19002218 Badia dels Alfacs, sector Marina-terrestre - - - -

sud
45 Zona humida 19002208 Punta de la Banya Marina-terrestre - - - -

Sénia
47 Riu - Desembocadura del riu Marina-fluvial Anguilla Alosa fallax Alosa alosa Petromyzon
Ebre 2 anguilla marinus
65
48 Riu - Desembocadura del riu Marina-fluvial Anguilla Alosa fallax Alosa alosa Petromyzon
Ebre 1 anguilla marinus

Llobregat anguilla

Ter anguilla
51 Riu - Desembocadura del riu Marina-fluvial Anguilla Alosa fallax Alosa fallax -
Fluvià anguilla nilotica
52 Riu - Desembocadura de la Marina-fluvial Anguilla Alosa fallax - -

Muga anguilla nilotica

Daró anguilla

Besós anguilla

Tordera

Tordera anguilla
58 Riu - Gola de la Bassa de les Marina-fluvial Anguilla - - -

Olles anguilla
66
Francolí anguilla

Francolí

Gaià

Foix anguilla
62 Zona humida 10001702 Platja Llarga Marina-terrestre - - - -
63 Zona humida 11001201 Les Madrigueres Marina-terrestre - - - -
64 Zona humida 08001104 El Remolar-Filipines Marina-terrestre - - - -
53 Zona humida 04001004 Basses d'en Coll Marina-terrestre - - - -
66 Riu - Goleta del Riu Vell Marina-fluvial Anguilla - - -

anguilla
67 Zona humida 03000206 El Riu Vell Marina-terrestre - - - -
68 Zona humida 02000225 Llacuna de la Muga Vella Marina-terrestre - - - -
69 Riu - El Riu Gran Marina-fluvial Anguilla - - -

anguilla
67
Sénia anguilla
71 Zona humida 11003601 Gorg de Creixell Marina-terrestre - - - -
68
Annex 5. Metadades
Índex de connectivitat terrestre general
Idioma de les metadades: català
Organismes relacionats amb les metadades:
Paper: Processador
Nom individual: Servei de Planificació de l’Entorn Natural (Direcció General de

Polítiques Ambientals i Medi Natural)
Nom de la organització: Departament de Territori i Sostenibilitat (Generalitat de

Catalunya)
Adreça electrònica: spen.tes@gencat.cat
Adreça URL: http://territori.gencat.cat
Funció de la URL: Descàrrega
Data creació metadades: 1 de març de 2019
Títol de la capa: Índex de connectivitat terrestre general
Títol alternatiu: ICTg, Indx_connec_terr_gral, coneco
Idioma de la capa: català
Categoria del tema de la capa: medi ambient
Paraules clau: Catalunya, connectivitat ecològica, connectivitat terrestre
Resum: Representació de l’índex de connectivitat ecològica de tot l’àmbit de

Catalunya obtingut a partir d’algoritmes i metodologia dissenyats específicament per
aquesta finalitat.
Propòsit: Disposar d’un índex de connectivitat ecològica terrestre que reculli

l’accepció funcional del concepte de connectivitat ecològica, permeti una aproximació
multiespècie, sigui una mesura quantitativa i continua per al conjunt del territori i
prengui en consideració les particularitats del paisatge mediterrani.
Organismes relacionats amb la base:
Paper: Processador
69


Catalunya)
Paper: Creador
Nom de la organització: Minuartia
Adreça electrònica: info@minuartia.com
Data creació capa: 1 de març de 2019
Data d’actualització capa: (buit)
Període d’actualització: Segons necessitat
Limitació d’ús: No hi ha limitacions d’accés i ús a les dades.
Resolució / escala equivalent: 25 metres.
Descripció dels camps:
1 – Valor de l’índex de connectivitat terrestre
Llinatge:
Els mapes de connectivitat dels hàbitats de Catalunya ha estat creuats amb ràsters de
la mateixa resolució (25 m de mida de píxel), amb valor 1 a les cel·les ocupades per
l’hàbitat en qüestió i sense dades (NODATA) a la resta. Per tal de resoldre el problema
potencial d’utilitzar mapes generals del territori per a avaluar la connectivitat d’aquests
hàbitats, l’anàlisi de la connectivitat de cada hàbitat s’ha limitat als seus polígons. Cal
tenir en compte que aquests mapes no mostren valors de connectivitat d’hàbitats afins
al mostrat, tot i que aquests hàbitats han intervingut en el càlcul dels valors que
mostren.
Fonts:
Base topogràfica de Catalunya 1:50.000 (ICGC)
Distribuïdor. Organisme:
70

Catalunya)
71
Connectors terrestres principals
Paper: Processador


Catalunya)
Títol de la capa: Connectors terrestres principals
Títol alternatiu: CTP, connectors_terr_ppal, coneco
Paraules clau: Catalunya, connectivitat ecològica, connectivitat terrestre.
Resum: Connectors que es defineixen sobre els eixos connectius estratègics i que
s’estableixen entre els espais naturals protegits de gran superfície que superen les
10.000 ha
Propòsit: Mostrar la xarxa de connectors terrestres a Catalunya.
Paper: Processador


Catalunya)
72
Paper: Creador
Resolució / escala equivalent: 1:50.000
CODI_CONN – Codi del connector
ESPAIS – Espais naturals protegits que connecta
AREA_HA - Superfície del polígon en hectàrees
PERIM_M - Perímetre del polígon en metres
Llinatge:
Identificació dels connectors principals, d’importància estratègica per a la connectivitat

de Catalunya d’acord amb la metodologia exposada en el manual d’interpretació de la
cartografia de connectivitat ecològica de Catalunya. S’identifiquen com a connectors
aquells que formen part d’un eix connector estratègic i uneixen espais naturals
protegits de superfície superior a 10.000 ha. Representació del connector com a
franges indicatives de 4.000 m d’amplada.
Fonts:
Base topogràfica de Catalunya 1:50.000 (ICGC), base topogràfica de Catalunya

1:250.000 (ICGC), Pla d'espais d'interès natural (DTES, 2016) i xarxa Natura 2000
(DTES, 2016).
73


Catalunya)
74
Connectors fluvials principals
Paper: Processador


Catalunya)
Títol de la capa: Connectors fluvials principals
Títol alternatiu: CFP, connectors_fluv_ppal, coneco
Paraules clau: Catalunya, xarxa hidrogràfica, connectivitat ecològica, connectivitat

fluvial.
Resum: Cursos de més de 100 km de longitud que s’estableixen entre regions

biogeogràfiques o bé presenten interès connector d’acord amb criteri expert.
Propòsit: Mostrar la xarxa de grans connectors fluvials a Catalunya.
Paper: Processador


Catalunya)
75
Paper: Creador
NOM_CONN - Nom del connector
Llinatge:
Identificació dels cursos fluvials de més de 100 km al territori de Catalunya i

incorporació de cursos d’interès per a la connectivitat per criteris d’espais naturals i
faunístics. Representació del connector com a buffer del curs fluvial de 2.000 m
(amplada total del connector 4.000 m).
Fonts:

(DTES, 2016).

76
Catalunya)
77
Connectors terrestres complementaris
Paper: Processador


Catalunya)
Títol de la capa: Connectors terrestres complementaris
Títol alternatiu: CTC, connectors_terr_compl, coneco
Paraules clau: Catalunya, connectivitat ecològica, connectivitat terrestre.
Resum: Connectors terrestres que s’estableixen entre els espais naturals protegits
que no estan connectats per connectors terrestres principals.
Propòsit: Complementar la xarxa de connectors terrestres a Catalunya per establir

globalment una xarxa de connectors.
Paper: Processador


Catalunya)
78
Paper: Creador
ESPAIS – Espais naturals protegits que connecta
Llinatge:
Representació dels àmbit dels connectors complementaris com a franges longitudinals

de 1.500 metres d’amplada d’acord amb la metodologia exposada al manual
d’interpretació de la cartografia de connectivitat ecològica de Catalunya.
Fonts:

(DTES, 2016).

79

Catalunya)
80
Connectors fluvials complementaris
Paper: Processador


Catalunya)
Títol de la capa: Connectors fluvials complementaris
Títol alternatiu: CFC, connectors_fluv_compl, coneco
Paraules clau: Catalunya, xarxa hidrogràfica, connectivitat ecològica, connectivitat

fluvial.
Resum: Cursos fluvials que connecten espais naturals protegits i/o connectors fluvials
principals i que s’incorporen amb criteri de xarxa.
Propòsit: Complementar la xarxa de grans connectors fluvials a Catalunya per establir

globalment una xarxa de connectors, recolzada en la xarxa fluvial.
Paper: Processador


Catalunya)
81
Paper: Creador
CODI_CONN - Codi del connector
ESPAI_CONF – Espais naturals protegits i/o connectors fluvials que connecta
LONG_M – Longitud de la línia en metres
Llinatge:
Identificació visual dels trams de cursos fluvials entre espais naturals protegits i/o
connectors fluvials principals, a partir de la base topogràfica i completats amb criteri de
xarxa.
Fonts:

(DTES, 2016)


Catalunya)
82
83
Punts crítics per la connectivitat ecològica
Paper: Processador


Catalunya)
Títol de la capa: Punts crítics per la connectivitat ecològica
Títol alternatiu: PCCE, punts_critics, coneco
Paraules clau: Catalunya, connectivitat ecològica, connectivitat terrestre, connectivitat

fluvial, connectivitat urbana, fragmentació ecològica, permeabilitat, atropellaments de
fauna, punts crítics
Resum: Es tracta d’aquells indrets d’interès per a la connectivitat ecològica on es

produeixen efectes negatius, especialment per la presència d’usos urbans o
d’infraestructures, fins al punt de limitar-ne en gran mesura, o impedir-ne, la funció
connectiva. Es defineixen els punts crítics en connectors terrestres principals i en
connectors fluvials principals; en aquests darrers es distingeixen els generats pel fet
que el curs fluvial travessa trams urbans i ha perdut la seva naturalitat de forma palesa
així com els generats per la presència d’obstacles transversals al curs.
Propòsit: Identificar punts on caldrà actuar per a permeabilitzar les barreres que
obstaculitzen fluxos biològics, restaurar hàbitats per restablir la continuïtat entre
determinats ecosistemes terrestres i fluvials o afavorir una determinada gestió del
territori que reforci la funció connectiva.
84
Paper: Processador


Catalunya)
Paper: Creador
ID_PCR – Identificador punt crític
TIPUS_PCR - Tipus de punt crític
COD_OBS_FL - Codi de l’obstacle fluvial de l’ACA
CODI_CONCA - Codi de la conca hidrogràfica
PRIORIT_FL – Índex de prioritat d’obstacles de l’ACA
RIU – Riu
CODI_OBS_T - Codi de l’obstacle terrestre
UBICACIO – Ubicació de l’obstacle terrestre
85
CONN_FLUV – Connector fluvial afectat
CONN_TERR1 – Connector terrestre afectat 1
CONN_TERR2 – Connector terrestre afectat 2
Llinatge:
Els punts crítics en connectors terrestres s'han identificat manualment en localitzacions

situades dins de connectors principals terrestres que compleixen la següent definició:
indret on es concentren els efectes negatius de la pressió urbana i de les
infraestructures, fins al punt de limitar-ne o impedir-ne la funció connectiva.
Corresponen a indrets interferits per infraestructures viàries, implantacions urbanes o
altres usos. Els punts crítics en connectors fluvials s'han identificat sobre ortofotomapa
i per coneixement de camp de la localització de trams urbans que han perdut la seva
naturalitat de forma palesa. Corresponen a obstacles existents a la xarxa fluvial de
Catalunya inclosos al document "Bases tècniques per al desenvolupament del
Programa de Mesures encaminat a la millora de la connectivitat fluvial" (ACA, 2010).
S'han seleccionat els obstacles de prioritat alta i molt alta situats en connectors fluvials
principals (en el curs principal).
Fonts:
Base topogràfica de Catalunya 1:50.000 (ICGC) i base topogràfica de Catalunya

1:250.000 (ICGC)


Catalunya)
86
Àrees d’interès per a la connectivitat terrestre
Paper: Processador


Catalunya)
Títol de la capa: Àrees d’interès per la connectivitat terrestre
Títol alternatiu: AICT, connectivitat_terrest, coneco
Paraules clau: Catalunya, connectivitat terrestre, connectivitat ecològica, permeabilitat
Resum: Zones molt extenses amb bones condicions de permeabilitat en les que no és
possible particularitzar un àmbit de referència per definir un connector diferenciat de la
resta del territori. És el cas de bona part de la Catalunya central.
Propòsit: Reconèixer un valor per a la connectivitat ecològica en el conjunt de la zona.
Paper: Processador


Catalunya)
87
Paper: Creador
CODI_AREA – Codi de l’àrea
NOM_AREA – Nom de l’àrea
AREA_HA – Superfície del polígon en hectàrees
PERIM_M – Perímetre del polígon en metres
Llinatge:
Identificació d’àrees amb índex de connectivitat terrestre elevat, però en les que no és
possible identificar un connector perquè la distància de cost de cada punt el territori a
un espai natural protegit, s’eleva excessivament en no haver-hi espais protegits
propers. Es representen indicativament en forma de rectangle. S’incorporen els espais
naturals protegits i els elements dins les àrees que poden tenir un major efecte barrera
o de fragmentació dels hàbitats.
Fonts:
Ortofoto de Catalunya 1:25.000 (ICGC), Pla d'espais d'interès natural (DTES, 2016),
xarxa Natura 2000 (DTES, 2016) i mapa de cobertes del sòl de Catalunya, versió 3
(DTES, 2009)
88


Catalunya)
89
Punts d’interès per la connectivitat terrestre-marina-fluvial
Paper: Processador


Catalunya)
Títol de la capa: Punts d’interès per la connectivitat terrestre-marina-fluvial.
Títol alternatiu: PICE, interes_terr_mar_fluv, coneco
Paraules clau: Catalunya, connectivitat ecològica, connectivitat marina-terrestre,

connectivitat marina-fluvial, punts d’interès
Resum: Es reconeix l’interès per a la connectivitat ecològica de les desembocadures

de determinats cursos fluvials, en els quals és necessari preservar el contacte mar-riu
que possibilita la migració de determinats organismes així com processos ecològics
fonamentals de la dinàmica fluvio-marina. De forma similar, la connectivitat entre
l‘ecosistema marí i les zones humides litorals és també bàsica per a la dinàmica
ecològica (fluxos de matèria i energia i moviments d’organismes). S’han incorporat
aquelles desembocadures (punts d’interès per a la connectivitat marino-fluvial) i
aquelles zones humides (punts d’interès per a la connectivitat marino-terrestre) amb
major dependència del medi marí des de l’òptica de l’interès per a la connectivitat.
Propòsit: Localitzar i cartografiar els indrets amb migracions mar-riu d’espècies de

peixos i les zones humides litorals.
90
Paper: Processador


Catalunya)
Paper: Creador
Paper: Editor


Catalunya)
Resolució / escala equivalent: 1:50.000 i 1:2.500
ID_PUNT – Identificador punt d’interès
TIPUS_PUNT - Tipus de punt
CODI_ZH - Codi de l'inventari de zones humides de Catalunya
91
NOM - Nom
TIPUS_CONN - Tipus de connexió
ESPECIE_1 – Espècie migratòria present 1
ESPECIE_2 - Espècie migratòria present 2
Llinatge:
En el cas dels punts d’interès per a la connectivitat marina-fluvial s’han localitzat i

cartografiat els indrets amb migracions mar – riu d’espècies de peixos. S’han adoptat
com a referència les espècies anàdromes (les que fan autèntiques migracions entre
mar i riu): l’anguila (Anguilla anguilla), l’alosa (Alosa alosa), la saboga (Alosa fallax) i la
llampresa de mar (Pretromizon marinus). En el cas dels punts d’interès per a la
connectivitat marina-terrestre s’han localitzat i cartografiat, a partir de l’Inventari de
zones humides de Catalunya, les llacunes salabroses costaneres que mantenen punts
de contacte mar-llacuna.
Fonts:
Ortofoto 1:2.500 (ICGC), base topogràfica de Catalunya 1:50.000 (ICGC), base

topogràfica de Catalunya 1:250.000 (ICGC) i inventari de zones humides de Catalunya
(DTES).


Catalunya)
92

Cartografia de La Connectivitat Ecològica A Catalunya

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cartografia de La Connectivitat Ecològica A Catalunya

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Cartografia de la connectivitat ecològica a

EQUIP TÈCNIC DE SUPORT

1 Presentació i objectius ....................................................................................................... 1

2 Definició de connectivitat ecològica

En el marc de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030, es defineix

Des de la perspectiva acadèmica, sovint es classifica la connectivitat ecològica en dos tipus: la

Limitacions en la identificació cartogràfica de la connectivitat marina

Actualment, des del Departament de Territori i Sostenibilitat s’estan promovent diversos

► Annex 1. Llista de connectors ecològics

5.1 Metodologia utilitzada per localitzar els connectors ecològics

5.1.1 Definició dels eixos connectius estratègics

► Eixos principals de les relacions de connectivitat Nord-Sud i Est-Oest a Catalunya.

► Els eixos es recolzen en el sistema d’espais naturals protegits.

5.1.3 Localització de zones aptes per definir-hi un connector terrestre

► els valors de distància de cost als ENP.

ICTg Distància ENP: Ortofotomapa Mapa

Identificació de la millor zona de

Distància de Existeix lloc Existència de

► Connectors terrestres principals (CTP)

5.2 Connectors terrestres i fluvials principals

S’han afegit als connectors terrestres principals amb la mateixa consideració:

Tipus espais ENP sup

Zones de connexió identificades

Criteris per reforçar istmes

Tossa Plana ó Santa Maria

Port de Perafita de Lles Estany de Malniu de Bell-lloc

Port Negre Estanys de la Pera la Tor de Querol

Viliella Éller Bolvir

Castellnou Ordèn All

creades per pantans

Vilanova Santa Magdalena Pedra

Criteris per situar connectors sense

localització de qualitat i per

Mapa de punts crítics

Representació gràfica dels connectors terrestres principals

Per als connectors terrestres principals (CPT) la representació cartogràfica es realitza

Figura 6. Representació d’un connector terrestre principal.

Figura 7. Representació d’un connector fluvial principal.

5.3 Connectors terrestres i fluvials complementaris

Localitzacions de qualitat 1, 2 o 3 que no s’han

Figura 8. Procediment per elaborar el mapa de connectors complementaris terrestres.

En el cas dels connectors terrestres complementaris la representació cartogràfica es

Figura 9. Representació d’un connector terrestre complementari.

Representació gràfica dels connectors fluvials complementaris

En el cas dels connectors complementaris fluvials la representació cartogràfica es

Figura 10. Representació d’un connector fluvial complementari.

6 Punts crítics per a la connectivitat ecològica

6.1.1 Punts crítics en connectors terrestres principals

6.1.2 Punts crítics en connectors fluvials principals

A partir de la cartografia digital dels obstacles i l’índex de prioritat dels mateixos,

No es disposa d’informació homogènia per a la totalitat de la xarxa fluvial.

Representació gràfica dels punts crítics per a la connectivitat ecològica

La localització dels punts crítics en connectors terrestres i connectors fluvials es presenta

7 Àrees d’interès per a la connectivitat terrestre

Representació de les àrees d’interès per a la connectivitat terrestre

Les àrees d’interès per a la connectivitat terrestre es representen indicativament en

Figura 14. Àrees d’interès per a la connectivitat ecològica identificades a la cartografia.

► Identificació de punts d’interès per la connectivitat marino-fluvial

S’han localitzat i assenyalat els indrets on es produeixen migracions mar – riu de

► Identificació de punts d’interès per la connectivitat marino-terrestre

S’han localitzat i assenyalat, a partir de l’Inventari de zones humides de Catalunya, les

Representació dels punts d’interès per a la connectivitat terrestre-marino-fluvial

Els punts d’interès per a la connectivitat terrestre-marino-fluvial es representen amb