L'Observatori Amb Ulls d'ODG 2022

L’OBSERVATORI PER AL
DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE DE LA
GARROTXA 2022
Avaluació dels ODG

Una visió integral de la comarca
L’INICI D’UNA NOVA ETAPA
L’OBSERVATORI PER A LA SOSTENIBILITAT DE LA GARROTXA, que fins avui ha estat l’eina

d’avaluació i seguiment de l’estat de la comarca amb una visió sistèmica: ambiental, social i
econòmica, passa a ser el quadre de comandament i el sistema d’avaluació i seguiment del Pla
Estratègic Participatiu de la Garrotxa: acció 2020 – horitzó 2030 (PEPG 20-30). Estructurat en
relació als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), l’Agenda 2030 de l’ONU que s’ha
anat desenvolupament i adaptant al territori sota la denominació de:
FEM GARROTXA
PLA ESTRATÈGIC PARTICIPATIU
GARROTXA 2020 - 2030
QUÈ SIGNIFICA EL CANVI?
PROPÒSIT DEL FEM GARROTXA
Aquest pla estratègic estableix les bases per transformar el territori i la seva governança, per construir
un model sostenible i regeneratiu i treballar de manera coordinada entre tots els agents del territori,
amb transparència, equitat i el màxim de consens possible, mitjançant un procés de revisió i avaluació
continu.
EL MARC CONCEPTUAL DEL FEM GARROTXA

El projecte, estructurat en el marc dels ODS, ha estat adaptat mitjançant un procés de participació
ciutadana, a les singularitats, necessitats i característiques de la nostra comarca. Tot el procés ha
finalitzat amb la generació de 331 propòsits, que s’han agrupat en 79 reptes i, aquests, en 21 objectius
operatius, que finalment es concentren en 4 esferes:
PLANETA, PERSONES, PROSPERITAT i GOVERNANÇA (pau i aliances)
Els 21 objectius operatius, volen ser el marc del projecte i l’adaptació dels 17 ODS a la comarca. El seu
canvi es justifica per les voluntats i aspiracions de la ciutadania durant el procés de participació sobre el
futur volgut i esperat de desenvolupament, que ha permès la redacció i consolidació del projecte.
EL PAS DELS ODS ALS ODG
El treball desenvolupat fa aconsellable l’adequació dels ODS a la
ODG
ODS
realitat de la comarca, d’aquí que es plantegin pel nostre territori
els ODG.
En el quadre es recullen les interaccions i relacions entre els ODG
(columnes) i els ODS (files): les directes (interaccions en color) i les
indirectes (color gris).
1. Es pot veure que alguns ODS no tenen transposició directe
amb ODG per diferents motius:
Que en el nostre territori tenen un sentit discret: 11
Que els considerem totalment transversal i, per tant, tenen implicacions
en molts objectius: 1, 5, 10 i 13
Que no apliquen al nostre territori: 14
2. Es plantegen ODG nous per millorar i adequar els objectius i

els reptes a les necessitats del territori:
Drets socials (2.1), acció comunitària (2.2), habitatge digne (2.3) i cultura
transformadora (2.6).
Emprenedoria i innovació (3.4), infraestructures adequades (3.5), serveis
en equilibri amb el territori (3.6) i mobilitat sostenible (3.7).
Comunicació plural i veraç (4.3) i institucions articulades i àgils (4.4)
LECTURA I INTERPRETACIÓ DEL DOCUMENT
• Agrupació en esferes: planeta, persones, prosperitat i governança (pau i aliances).

• Fitxes inicials explicatives de cada una de les esferes a nivell molt general i amb consideració de factors i valors
generals, considerats importants i no integrats en els reptes i propòsits.
• Fitxes de cada un dels objectius (pictograma en la part superior dreta de la fitxa), en que es recullen els reptes
proposats en el procés de participació ciutadana i la seva definició.
• Fitxes dels reptes (mínim una fitxa per repte), es poden identificar per la presència del pictograma de l’objectiu del
que formen part en la part superior esquerra de la fitxa.
• Fitxes de repte que recullen els propòsits de cadascun d’aquests.
• Alguns propòsits són avaluats i es recullen en les fitxes d’indicadors de repte, alguns no són avaluats (per manca de
capacitat i/o dades per calcular els indicadors proposats).
• Sempre que és possible, apareix un semàfor, que correspon a l’avaluació formal dels propòsits considerats. Cal
recordar que els rangs tenen quatre colors: òptim (verd), acceptable (groc), regular (taronja) i deficient (vermell).
• En les fitxes del repte hi ha diferents quadres explicatius de les gràfiques que es mostren, el que estan en
majúscula fan referència als reptes i els que estan en minúscula fan referència als propòsits.
Podeu seguir i trobar la informació complementària sobre els objectius, els reptes i els propòsits, així com la metodologia seguida i els
indicadors proposats amb els seus rangs de valoració, en la pàgina web: www.femgarrotxa.cat
PLANETA
Custodiar i regenerar els recursos i ODG directament associats a PLANETA
ecosistemes naturals de la comarca i
participar en les estratègies climàtiques
globals, per garantir un futur digne a les
pròximes generacions
1.1 Reducció del metabolisme social
1.2 Biodiversitat i regeneració
1.3 Aigua neta i sanejament
1.4 Sobirania alimentària

ESFERA 1: PLANETA
ELS OBJECTIUS EN EL FEM GARROTXA:
 1.1 Reduir el metabolisme social: disminució del consum de materials

(especialment els no renovables), disminuir el consum energètic i la
producció de residus de qualsevol tipus. Reducció del consum i de la petjada
ecològica. • En els últims 150 anys d'història s’han
modificat i alterat de manera significativa les
 1.2 Garantir la biodiversitat i la sostenibilitat: defensar els ecosistemes i els condicions ambientals del territori. Aquesta
hàbitats de la comarca, mitjançant el manteniment de la biodiversitat. La
alteració posa en risc l’atmosfera i l’estabilitat
biodiversitat és la propietat dels ecosistemes que permet el manteniment
del clima afectant profundament a la societat
de la resiliència i la capacitat d’adaptació davant dels canvis ambientals,
humana i el nostre entorn natural.
permetent que els ecosistemes no entrin en processos caòtics.
 1.3 Disposar d’aigua neta i sanejament per al sistema socioecològic: l’aigua

• Preparar la societat i els sistemes per adaptar-
és un bé imprescindible, finit i que cal protegir. No solament és un recurs nos de manera efectiva als efectes adversos
valuós per la nostra civilització, sinó que també per als ecosistemes i la vida del canvi climàtic i mitigar aquests efectes en el
en general. D’aquí la necessitat de garantir-ne la qualitat i circularitat, alhora possible.
que la racionalitat, equilibri i contenció en els usos.
 1.4 Assegurar la sobirania alimentària: cal garantir dues condicions: 1)

assegurar prou disponibilitat de terra agrícola per poder garantir la
supervivència de la població (expressada en calories totals) i 2) disposar d’un
sector agrari estable i equilibrat que ens garanteixi el manteniment
d’aquesta realitat.
PLANETA (ENTORN CLIMÀTIC)
INDICADORS CLIMÀTICS
EVOLUCIÓ DE LA PRECIPITACIÓ Temperatura mitjana, màxima i mínima
1400 50
DISTRIBUCIÓ DE LA PRECIPITACIÓ 2021 1200 40
Temperatura (ºC)
Precipitació (mm)
1000 30
800 20
10
600
0
400
-10
200
-20
0 2017 2018 2019 2020 2021
temperatura mitjana temperatura màxima temperatura mínima
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2019
2020
2021
Precipitació Mitjana 2003-2021
Dies de glaçada vs. dies d’estiu
140
Distribució dels dies de precipitació 120
Número de dies
100
50 150
80
Número de dies
Precipitació (mm)
40
100 60
30
20 40
50
10 20
0 0 0
2017 2018 2019 2020 2021 2017 2018 2019 2020 2021 2017 2018 2019 2020 2021
dies ppt ≥ 10 mm dies ppt ≥ 20 mm dies de glaçada dies d'estiu
dies ppt ≥ 50mm precipitació 1 dia
Elaboració pròpia a partir de dades del Servei Meteorològic de Catalunya, dades del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública, SIGMA i d’observadors meteorològics.
PLANETA (EFECTES EXTERMS I ADVERSOS)
EVOLUCIÓ DELS INCENDIS FORESTALS DISTRIBUCIÓ I MAGNITUD DELS EPISODIS CLIMÀTICS EXTREMS 2021
TERRATRÈMOLS 2021
2,0
1,8
1,6
1,4
Superfície (ha)
1,2
1,0
0,8
0,6
0,4
0,2
0,0
2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
Hectàrees cremades
Evolució dels incendis forestals, elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Acció Climàtica.
Distribució i magnitud dels terratrèmols 2021, elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Episodis climàtics extrems, dades del Servei Meteorològic de Catalunya.
OBJECTIU 1.1: REDUIR EL METABOLISME SOCIAL
REPTES:
 1.1.1. Exercir i exigir vigilància sobre la producció i el consum de productes: amb

les dades actuals no tenim gaires més opcions que centrar-nos en la petjada de
CO2 i d’H2O dels productes i serveis, amb tot necessitem la participació de les
empreses i la ciutadania per poder establir els indicadors. • El consum desenfrenat és una
de les senyes d’identitat de la
 1.1.2. Promoure el consum responsable envers el territori i per a la sostenibilitat:
variar els models de consum massius i de productes llunyans, amb l’únic referent
nostra societat i es considera
dels preus i pocs consideració de la qualitat i garantia dels productes, per un un dels motors de l’economia.
model de consum lligat al territori, de defensa del producte local, la promoció de
• Disminuir el metabolisme social
l’artesania, la qualitat i la proximitat.
en tots els seus aspectes,
 1.1.3. Millorar l’eficiència en els serveis bàsics (energia, aigua i residus): en el marc gestionar eficientment els
de l’emergència climàtica no es pot assumir que els serveis bàsics siguin
recursos naturals, internalitzar
ineficients. Es proposa el seguiment i control dels serveis bàsics, tant en eficiència
dels mateixos com dels costos de producció i gestió. S’encara el repte sobretot en
els costos ambientals.
l’aigua i l’energia.
 1.1.4. Reduir, valoritzar i circularitzar la gestió de residus: els residus són l’expressió
final del metabolisme social i cal implantar les mesures de prelació en la gestió
implantades: reducció, valorització, circularització en la gestió de residus.
 1.1.5. Minimitzar i compensar els impactes antròpics sobre els ecosistemes: els
efectes de l’activitat humana sobre els ecosistemes es deixen sentir i són visibles
amb la destrucció d’hàbitats i la pèrdua de biodiversitat, cal disminuir i reduir
aquests impactes al mínim possible.
1.1.1. EXERCIR I EXIGIR VIGILÀNCIA SOBRE LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM DE
PRODUCTES
PROPÒSITS: 1.1.1.1. Determinar la petjada de CO2 i H2O de la indústria

local.
1.1.1.2. Crear i difondre una aplicació per calcular la petjada de

CO2 i H2O de cada habitant.
1.1.1.3. Determinar la petjada de CO2 i H2O en l’agricultura i la

ramaderia.
1.1.1.4. Determinar la petjada de CO2 i H2O dels serveis.

1.1.1. EXERCIR I EXIGIR VIGILÀNCIA SOBRE LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM DE PRODUCTES
Comparativa emissions de CO2 reals i potencials de la

cabana estabulada a la comarca
6.000.000
No disposem de dades per calcular l’estat del 5.000.000
repte en la indústria, el domèstic i els serveis.
Emissions (tones CO2)

4.000.000
Ens cal implantar l’aplicació de ciència 3.000.000

ciutadana i la col·laboració de les indústries i
els serveis. 2.000.000
1.000.000
0
Vaca Ovella Cabra Porc Gallina
Emssions totals comarcals (tones CO2) Emssions potencials comarcals (tones CO2)
Dades d’emissions de CO2, elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Acció Climàtica.
1.1.2. PROMOURE EL CONSUM RESPONSABLE ENVERS EL TERRITORI I PER LA
SOSTENIBILITAT
PROPÒSITS: 1.1.2.1. Fer seguiment dels canvis dels usos del sòl.
1.1.2.2. Comprar productes i serveis locals per part dels equipaments públics i Administració.
1.1.2.3. Potenciar el producte locals i donar-li visibilitat.
1.1.2.4. Crear una etiqueta específica territorial.
1.1.2.5. Revisar les accions públiques que fomenten el consum innecessari.
1.1.2.6. Fer una diagnosi de les capacitats territorials de proveir recursos no renovables.
1.1.2.7. Fer una diagnosi dels supermercats i grans superfícies implantades a la comarca.
1.1.2. PROMOURE EL CONSUM RESPONSABLE ENVERS EL TERRITORI I PER LA SOSTENIBILITAT (1)
EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE PRODUCTORS ECOLÒGICS DE LA COMARCA Distribució de les superfície

cultivades de la Garrotxa
70
Nombre de productors
68
66
64
62
60
58
56
2017 2018 2019 2020 2021
HECTÀREES DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA VS. CONVENCIONAL
9.000
8.000
7.000
Superfície (ha)
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
2017 2018 2019 2020 2021
Producció ecològica Producció convencional
Evolució del nombre de productors ecològics i superfície en producció ecològica, elaboració pròpia a partir de dades del CCPAE.
Àrea cultivada i superfície de producció, elaboració pròpia a partir de la DUN del Departament d’Acció Climàtica.
Comparativa del mapa de cobertes i usos del sòl de 1987 i 2017
Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques d’usos i cobertes del sòl del Departament d’Acció Climàtica.
% d’ocupació del sòl per diferents categories Distribució grans superfícies
100
90
80
70
60
50
%
40
30
20
10
0
1987 1992 1997 2002 2007 2012 2017
BOSCOS CONREUS ZONES OBERTES SÒL URBÀ
1.666 unitats familiars /

gran superfície
Ocupació del sòl, elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques d’usos del Departament d’Acció Climàtica.
Distribució dels supermercats, elaboració pròpia.
1.1.3. MILLORAR L’EFICIÈNCIA EN ELS SERVEIS BÀSICS (RESIDUS I AIGUA)
PROPÒSITS: 1.1.3.1. Crear una plataforma per controlar les fallades dels
sistemes bàsics.
1.1.3.2. Fer una comparativa de les taxes dels serveis

bàsics de la comarca (residus i aigua).
1.1.3.3. Separar les aigües pluvials de clavegueram.
1.1.3.4. Fomentar l’ús de les energies renovables,

substituint els combustibles fòssils.
1.1.3. MILLORAR L’EFICIÈNCIA EN ELS SERVEIS BÀSICS (RESIDUS I AIGUA)
EFICIÈNCIA GLOBAL DE SERVEIS 1,58
Taxes de residus 2022 Preu de l’aigua 2022

250,00 1,6
1,4
200,00
1,2
Preu de l'aigua (€/m3)

Taxa de residus (€)
1
150,00
0,8
100,00
0,6
0,4
50,00
0,2
0,00 0
Municipi Mitjana comarcal preu residus Municipi Mitjana comarcal preu aigua
Taxes de residus, elaboració pròpia a partir de les ordenances fiscals municipals, 2022.
Preu de l’aigua, elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del preu l’Aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua, Departament d’Acció Climàtica, 2022.
1.1.4. REDUIR, VALORITZAR I CIRCULARITZAR LA GESTIÓ DELS RESIDUS
PROPÒSITS: 1.1.4.1. Minimitzar la producció de residus, amb campanyes de comunicació.

1.1.4.2. Implantar el sistema de pagament per ús i per selecció de materials.
1.1.4.3. Construir el Centre de Gestió Integral de Residus de la Garrotxa (CGIR).
1.1.4.4. Fomentar la selecció en origen de materials en els residus.
1.1.4.5. Millorar la recollida de deixalles.
1.1.4.6. Disminuir el rebuig final de residus.
1.1.4.7. Disminuir la producció de lixiviats.
1.1.4.8. Estudiar la viabilitat d’una planta de metanització orgànica integral.
1.1.4.9. Avaluar la producció de residus ramaders.
1.1.4.10. Avaluar la producció de residus industrials no valoritzables.
1.1.4. REDUIR, VALORITZAR I CIRCULARITZAR LA GESTIÓ DELS RESIDUS (1)
Producció de residus kg/hab i dia

MINIMITZACIÓ DELS RESIDUS: 11
Evolució de la producció de residus

1,80
1,60
Producció de residus (kg/hab·dia)
1,40
1,20
1,00
0,80
0,60
0,40
0,20
0,00
2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020
Producció residus Garrotxa Producció residus Catalunya
Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agencia de Residus de Catalunya, Departament d’Acció Climàtica.
% de selecció per municipis Evolució de % de selecció mitjana comarcal
100%
90%
80%
70%
60%
% selecció
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020
% selecció Garrotxa % selecció Catalunya
Evolució de % de selecció de les diferents fraccions
100%
91,09%
89,30%
90% 85,73%
81,94%
79,94% 78,86%
80% 74,73% 75,33%
72,68%
70% 64,66% 64,55% 63,54%

Producció per fracció (%)
62,06%
60,04% 59,51% 58,50%
60% 54,57%
52,57%
50,66% 50,22% 49,40%
48,03%
50%
51,97%
49,34% 49,78% 50,60%
47,43%
40% 45,43%
40,49% 41,50%
39,96%
37,94%
35,34% 35,45% 36,46%
30%
27,32%
20% 25,27% 24,67%
20,06% 21,14%
18,06%
10% 14,27%
10,70%
8,91%
0%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
% orgànica % paper i cartró % vidre % envasos % altres recollides % selectiva % resta
Entrada de rebuig a l’abocador

Producció de lixiviats DCR
30.000
25.000 16.000 1.800

Residus dipositats a
l'abocador (tones)
20.000 1.600
14.000
15.000
1.400
12.000
Producció de lixiviats (m3)

10.000
1.200
Precipitació (L/m2)
5.000 10.000
0 1.000
2000 2005 2010 2015 2020 8.000
800
Altres recollides selectives 6.000

600
6.000 4.000
400
5.000
2.000 200
4.000
Pes (tones)
3.000 0 0
2.000
1.000
Total lixiviats (m3) PPT
0
2012 2014 2016 2018 2020
Entrada de rebuig a l’abocador i altres recollides selectives, elaboració pròpia a partir de dades de l’Agencia de Residus de Catalunya, Departament d’Acció Climàtica.
Producció de lixiviats, elaboració pròpia a partir de dades del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública, SIGMA.
Residus industrials
100,00%
90,00%
80,00%
Valorització energètica
70,00%
Valorització en origen
Producció de residus (%)
60,00% Valorització externa

Subproducte
50,00% Emmagatzematge
Fisicoquímic-biològic-depuradora
40,00% Deposició controlada
Incineració
30,00%
Altres
20,00%
10,00%
0,00%
2010 2012 2014 2016 2018 2020
1.1.5. MINIMITZAR I COMPENSAR ELS IMPACTES ANTRÒPICS SOBRE ELS
ECOSISTEMES
PROPÒSITS:
1.1.5.1. Construir la base d’indicadors que permetin valorar els

impactes.
1.1.5.2. Identificar les externalitats ambientals de l’economia.

1.1.5. MINIMITZAR I COMPENSAR ELS IMPACTES ANTRÒPICS SOBRE ELS ECOSISTEMES
VARIACIÓ EN LES COBERTES CULTIVADES
No disposem de dades per

calcular l’estat del repte.
Disposar d’una base d’indicadors que

permeti valorar els impactes sobre els
hàbitats.
Variació en les cobertes cultivades, elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques d’usos i cobertes del sòl del Departament d’Acció Climàtica.
Disponibilitat del sistema de gestió IAIA, creat pel PNZVG, CAG i SIGMA, per l’avaluació dels impactes antròpics sobre els hàbitats naturals.
OBJECTIU 1.2: GARANTIR LA BIODIVERSITAT I LA SOSTENIBILITAT
REPTES:
 1.2.1. Establir l’equilibri ecosistèmic i protegir les dinàmiques naturals
dels ecosistemes: controlar l’evolució dels sistemes naturals en el seu
• La nostra espècie ha ocupat tots els
conjunt, mitjançant la creació d’una xarxa d’indicadors (XIA).
hàbitats terrestres, modificant-los i
 1.2.2. Potenciar la biodiversitat i els serveis ecosistèmics: la disminució afectant les espècies salvatges i la
de la biodiversitat disminueix la resiliència dels ecosistemes i augmenta biodiversitat, i alterant la seva evolució
la seva fragilitat i vulnerabilitat. natural.
 1.2.3. Dotar d’eines de gestió a tots els sistemes naturals de la • Cal assegurar com a mínim que el 30%
comarca: els espais protegits necessiten d’equips de gestió i normes dels espais de la terra ferma siguin
específiques per assegurar els nivells de conservació dels valors
llocs no humanitzats i connectats entre
naturals.
si i que puguin evolucionar de forma
 1.2.4. Millorar el coneixement i la formació en biodiversitat, natural i sense ingerència humana.
geodiversitat i sostenibilitat: no es pot protegir ni valorar allò que no es
coneix, per tant, cal millorar el coneixement respecte els valors naturals
de biodiversitat, geodiversitat i sostenibilitat.
 1.2.5. Donar rellevància a tots els hàbitats, minoritaris o majoritaris,
permanents o efímers i mantenir-hi una relació respectuosa i
sostenible: cal mantenir i assegurar la continuïtat de tots els hàbitats
del territori com a manera de garantir l’adaptació a un futur incert.
1.2.1. ESTABLIR L’EQUILIBRI ECOSISTÈMIC I PROTEGIR LES DINÀMIQUES
NATURALS
PROPÒSITS: 1.2.1.1. Desplegar la xarxa d’indicadors ambientals (XIA) com a eina de seguiment de
l’estat dels ecosistemes.
1.2.1.2. Implantar i regular les mesures ambientals de la Carta Europea de Turisme

Sostenible (CETS).
1.2.1.3. Fer seguiment de l’evolució dels canvis d’usos del sòl.
1.2.1.4. Fer una diagnosi de les zones de connectivitat preferent (infraestructura verda).
1.2.1.5. Assegurar l’equilibri sistèmic dels recursos bàsics naturals (serveis ecosistèmics
d’aprofitament).
1.2.1.6. Establir la zonificació de gestió, no de protecció, per gestionar de forma

diferenciada segons els valors i les oportunitats.
1.2.1. ESTABLIR L’EQUILIBRI ECOSISTÈMIC I PROTEGIR LES DINÀMIQUES NATURALS (1)
Evolució de l’Índex de Shannon
1,00
0,90
0,80
Desplegar la Xarxa d’Indicadors

0,70
0,60
Ambientals
0,50
0,40
0,30
0,20
0,10
0,00
1987 1992 1997 2002 2007 2012 2017
Índex de Shannon, elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques d’usos i cobertes del sòl del Departament d’Acció Climàtica.
1.2.1. ESTABLIR L’EQUILIBRI ECOSISTÈMIC I PROTEGIR LES DINÀMIQUES NATURALS (2)
Mapa de les zones de connectivitat preferent Mapa dels espais protegits de la Garrotxa
Mapa de les zones de connectivitat preferent elaboració pròpia a partir del Pla Territorial Parcial de les comarques gironines, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2010.
Mapa dels espais protegits de la Garrotxa, elaboració pròpia a partir de la cartografia del Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya del Departament d’Acció Climàtica.
1.2.2. POTENCIAR LA BIODIVERSITAT I ELS SERVEIS ECOSISTÈMICS
PROPÒSITS: 1.2.2.1. Desenvolupar un pla de manteniment i protecció de la biodiversitat i la geodiversitat.
1.2.2.2. Desenvolupar plans per la preservació de les poblacions naturals autòctones.
1.2.2.3. Desenvolupar plans de control i erradicació de les espècies invasores.
1.2.2.4. Garantir l’estat ecològic de rius i rieres.
1.2.2.5. Potenciar el verd urbà respectant la biodiversitat i la sostenibilitat.
1.2.2.6. Fer seguiment, defensa i recuperació de les estructures de mosaic del paisatge.
1.2.2.7. Recuperar i preservar ecosistemes aquàtics continentals, temporals o permanents.
1.2.2.8. Desenvolupar un pla de gestió de la biomassa forestal.
1.2.2.9. Desenvolupar un pla de prevenció d’incendis forestals.

1.2.2. POTENCIAR LA BIODIVERSITAT I ELS SERVEIS ECOSISTÈMICS (1)
BIODIVESITAT – ESPÈCIES AUTÒCTONES
Elaboració pròpia a partir de dades de la cartografia dels Hàbitats de Catalunya, Departament d’Acció Climàtica, 2017.
Representació simplificada dels hàbitats per superfícies
Elaboració pròpia a partir de dades de la cartografia dels Hàbitats de Catalunya, Departament d’Acció Climàtica, 2017.
Àrees d’interès faunístic i florístic
Elaboració pròpia a partir de dades de la cartografia de les àrees d’interès faunístic i florístic, Departament d’Acció Climàtica.
Estat ecològic de rius i rieres
Macroinvertebrats Diatomees
100% 50 100% 50
90% 45 90% 45
80% 40 80% 40
70% 35 70% 35
percentatge de punts
percentatge de punts
nombre de mostres
nombre de mostres
60% 30 60% 30
50% 25 50% 25
40% 20 40% 20
30% 15 30% 15
20% 10 20% 10
10% 5
10% 5
0% 0
0% 0
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2019
2020
2021
2022
2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022
Molt bo Bo Mitjà Deficient Dolent nre mostres Molt bo Bo Mitjà Deficient Dolent mostres
Seguiment anual de macroinvertebrats i diatomees dels cursos d’aigua de la comarca de la Garrotxa, elaborat pel Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA).
El verd urbà (Olot)
Olot té una superfície de parcs

urbans de 126 ha ≡ 34,31m2/hab
Pla director dels Espais Verds d’Olot, elaborat pel Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA).
Producció de fusta d’aprofitaments forestals fusters

100.000 Evolució dels incendis a la comarca
90.000
80.000
2,00 14
70.000
Extracció (m3)
60.000
1,80
50.000 12
40.000 1,60
30.000
1,40 10
20.000
Nombre d'incendis
10.000
Superfície (ha)
1,20
0 8
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
1,00
Coníferes Planifolis 6
0,80
100.000
90.000 0,60 4
80.000
70.000 0,40
Extracció (m3)
60.000 2
0,20
50.000
40.000 0,00 0
30.000 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022
20.000
10.000 Hectàrees cremades Nombre d'incendis
0
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Fusta Llenya
Producció de fusta d’aprofitaments forestals, elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Forestal Català.
Evolució dels incendis a la comarca, elaboració pròpia a partir de dades de l’estadística d’incendis forestals del Departament d’Acció Climàtica.
1.2.3. DOTAR D’EINES DE GESTIÓ A TOTS ELS SISTEMES NATURALS DE LA
COMARCA
PROPÒSITS: 1.2.3.1. Assegurar unes estructures de vigilància ambiental en els espais

naturals i espais naturals singulars o sobrepressionats.
1.2.3.2. Impulsar accions per la custòdia del territori.
1.2.3.3. Impulsar l’assilvestrament (rewilding) on no hi ha rendiment

econòmic associat a l’explotació forestal.
1.2.3.4. Impulsar les compensacions de tala.
1.2.3.5. Crear un fons econòmic per al manteniment i preservació de la

natura.
1.2.3. DOTAR D’EINES DE GESTIÓ A TOTS ELS SISTEMES NATURALS DE LA COMARCA (1)
Custòdia del territori
EINES DE GESTIÓ DELS ESPAIS PROTEGITS
Espai Pla de gestió Equip de

gestió
Parc Natural de la
Zona Volcànica de la
Garrotxa
Alta Garrotxa
Altres espais
Eines de gestió dels espais protegits de la comarca, elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Acció Climàtica.
Custòdia del territori, elaboració pròpia a partir de dades de la Xarxa de Conservació de la Natura
1.2.4. MILLORAR EL CONEIXEMENT I LA FORMACIÓ EN BIODIVERSITAT,
GEODIVERSITAT I SOSTENIBILITAT
PROPÒSITS: 1.2.4.1. Crear una plataforma per desenvolupar una xarxa de ciència ciutadana.
1.2.4.2. Desenvolupar programes de salut i natura.
1.2.4.3. Fer una diagnosi de l’estat de la natura a la comarca.
1.2.4.4. Desenvolupar programes per a la millorar de la formació escolar.
1.2.4.5. Crear programes d’educació ambiental en la natura.
1.2.4.6. Fer recerca i facilitar la transferència de coneixements respecte a activitats formatives.
1.2.4.7. Valoritzar i visibilitzar els serveis ecosistèmics de la comarca.

1.2.4. MILLORAR EL CONEIXEMENT I LA FORMACIÓ EN BIODIVERSITAT, GEODIVERSITAT I
SOSTENIBILITAT
Xarxa d’itineraris saludables
Parcs Urbans de Salut i Xarxes d’Itineraris Saludables, dades provinents de Dipsalut (Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona).
1.2.5. DONAR RELLEVÀNCIA A TOTS ELS HÀBITATS, MINORITARIS, MAJORITARIS,
PERMANENTS O EFÍMERS I MANTENIR-HI UNA RELACIÓ RESPECTUOSA I SOSTENIBLE
PROPÒSITS: 1.2.5.1. Promoure la gestió sostenible dels hàbitats.
1.2.5.2. Custodiar l’agrodiversitat i la diversitat cultivada.
1.2.5.3. Revaloritzar pràctiques agràries estretament lligades amb la

conservació dels valors naturals.
1.2.5.4. Potenciar en els boscos usos diferents de l’explotació forestal.
1.2.5.5. Crear manuals de bones pràctiques d’hàbitats forestals.

1.2.5. DONAR RELLEVÀNCIA A TOTS ELS HÀBITATS, MINORITARIS I MAJORITARIS, PERMANENTS O
EFÍMERS I MANTENIR-HI UNA RELACIÓ RESPECTUOSA I SOSTENIBLE
Espècies per família, banc de llavors de la Garrotxa Àrea cultivada - superfícies
declarades a la DUN
16
14
Nombre d’espècies
12
10
8
6
4
2
0
Varietats tradicionals de fruiters a Can Jordà

40
35
Nombre de varietats
30
25
20
15
10
5
0
Àrea cultivada, elaboració pròpia a partir de la DUN del Departament d’Acció Climàtica.
Espècies per família, banc de llavors de la Garrotxa, elaboració pròpia a partir de dades del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA), 2020.
Varietats tradicionals de fruiters a Can Jordà, elaboració pròpia a partir de dades del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, 2020.
OBJECTIU 1.3: DISPOSAR D’AIGUA NETA I SANEJAMENT PER AL SISTEMA
SOCIOECOLÒGIC
REPTES:
 1.3.1. Garantir la gestió eficient i sostenible de l’aigua com a servei • Fins avui s’ha treballat per
ecosistèmic: l’aigua és un recurs sotmès a la incertesa ambiental que donar resposta a la demanda
s’ha de protegir i retornar al medi en condicions acceptables de sense considerar les
qualitat, per garantir la disponibilitat del recurs per tots els usos. limitacions en la disponibilitat
 1.3.2. Garantir un servei eficient en la gestió de l’abastament d’aigua: del recurs d’aigua.
l’aigua és un recurs imprescindible pels ecosistemes, per tant, no
podem utilitzar tota l’aigua dolça existent i cal racionalitzar el seu ús i
• Cal variar el paradigma i
una gestió correcte. passar a gestionar el recurs
pensant en el cicle integral
 1.3.3. Millorar la qualitat i optimitzar la infraestructura de sanejament: de l’aigua i el manteniment
les aigües usades com a vector de neteja en nombrosos procediments,
cal que sigui depurada per poder ser reutilitzada.
del medi hídric.
 1.3.4. Garantir l’accessibilitat al recurs de l’aigua: una societat que es vol
avançada, solidaria i cohesionada ha de garantir que tots els seus
membres tinguin accés a un recurs bàsic com l’aigua amb els nivells de
quantitat i qualitat suficient per permetre el seu desenvolupament com
a persones.
1.3.1. GARANTIR LA GESTIÓ EFICIENT I SOSTENIBLE DE L’AIGUA COM A SERVEI
ECOSISTÈMIC
PROPÒSITS:
1.3.1.1. Construir comunitats usuàries dels aqüífers (CUAs).
1.3.1.2. Implantar el seguiment del nivell piezomètric.
1.3.1.3. Implantar el seguiment de la qualitat de l’aigua

subterrània.
1.3.1.4. Visualitzar els aqüífers i la seva evolució.

1.3.1. GARANTIR LA GESTIÓ EFICIENT I SOSTENIBLE DE L’AIGUA COM A SERVEI ECOSISTÈMIC (1)
Els aqüífers de la comarca
Extracció actual i prevista pels

principals aqüífers
Aqüífer Extracció Previsió

actual futura
Hm3/any Hm3/any
Alta Garrotxa 1,712 3,584
Conca alta 8,235 10,240
Vall del Brugent 0,489 0,628
Alta Garrotxa
Vall del Llemena
Vall del Brugent Altres 0,819 0,887
Conca alta
Mieres i el Torn
Baixa Garrotxa
Riudaura
Santa Pau
Vall del Llierca
Elaboració pròpia a partir de la cartografia dels aqüífers de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Consum actual i potencial per aqüífer, elaboració pròpia a partir de dades del programa de gestió del cicle de l’aigua redactat pel SIGMA.
1.3.1. GARANTIR LA GESTIÓ EFICIENT I SOSTENIBLE DE L’AIGUA COM A SERVEI ECOSISTÈMIC (2)
Evolució del nivell piezomètric Qualitat de l’aigua subterrània nitrats

Conca alta 40 100
6,000
35 90
4,000
80
Concentració nitrats (mg/L)

2,000 30
70
0,000
2007 2009 2011 2013 2015 2017 2019 2021 25 60
% mostres
-2,000
-4,000 20 50
-6,000 40
15
Fluvial Mitjana nivell piezomètric
30
10
Alta Garrotxa 20
6,000 5 10
4,000
0 0
2,000
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022
0,000
-2,0002007 2009 2011 2013 2015 2017 2019 2021 Any
Evolució de la concentració de nitrats (mg/l)
-4,000
% de mostres que superen els 50 mg/l de nitrats
-6,000
Alta Garrotxa Mitjana nivell piezomètric
Evolució del nivell piezomètric, elaboració pròpia a partir de dades del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA).
Qualitat de l’aigua subterrània, dades provinents del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA).
1.3.2. GARANTIR UN SERVEI EFICIENT EN LA GESTIÓ DE L’ABASTAMENT D’AIGUA
PROPÒSITS: 1.3.2.1. Implantar un seguiment del consum d’aigua per sectors: domèstic, industrial,
agrícola, ramader i comercial.
1.3.2.2. Implantar un sistema de detecció de pèrdues i fugues en les xarxes

d’abastament.
1.3.2.3. Desenvolupar i fer seguiment dels plans directors d’abastament.
1.3.2.4. Implantar tarifes que fomentin un ús racional del recurs i garanteixin la

recuperació dels costos integrals del sistema.
1.3.2.5. Fomentar la interconnexió dels sistemes d’abastament.
1.3.2.6. Fomentar la implantació de sistemes de recuperació d’aigües.

1.3.2. GARANTIR UN SERVEI EFICIENT EN LA GESTIÓ DE L’ABASTAMENT (1)
Consum municipal per càpita
160,00
Consum actual i potencial per municipis
140,00
Municipi Actual Previsió Municipi Actual Previsió
120,00 Hm3/any Hm3/any Hm3/any Hm3/any
Argelaguer 0,065 0,084 Sales de Llierca 0,009 0,013

Consum (L/pers·dia)
100,00 Besalú 0,322 0,400 Sant Aniol de Finestres 0,090 0,105
Beuda 0,014 0,015 Sant Feliu de Pallerols 0,134 0,204

80,00
Castellfollit de la Roca 0,073 0,075 Sant Ferriol 0,002 0,003
60,00 Les Planes d’Hostoles 0,250 0,194 Sant Jaume de Llierca 0,165 0,239
Les Preses 0,274 0,366 Sant Joan les Fonts 0,371 0,453
40,00
Maià de Montcal 0,074 0,093 Santa Pau 0,279 0,302
20,00 Mieres 0,022 0,028 Tortellà 0,113 0,145
Montagut i Oix 0,115 0,175 Vall de Bianya 0,260 0,350

0,00 Olot 2,772 3,022 Vall d’en Bas 0,482 0,474
Riudaura 0,040 0,054
Consum (L/pers·dia) Mitjana comarcal
Consum municipal per càpita, elaboració pròpia a partir de dades de volum consumit per municipi de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Consum actual i potencial per municipis, elaboració pròpia a partir de dades del programa de gestió del cicle de l’aigua redactat pel SIGMA.
Consum d’aigua per activitats econòmiques

Consum domèstic vs. industrial
1.800.000
4.500.000
1.600.000
4.000.000
1.400.000
3.500.000
1.200.000
Volum consumit (m³/any)

3.000.000
Volum consumit (m3)
1.000.000
2.500.000
800.000
2.000.000
600.000
1.500.000
400.000
1.000.000
200.000
500.000
0 0
2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Activitats Econòmiques i Fonts Pròpies Domèstic xarxes
Consum domèstic vs. industrial, elaboració pròpia a partir de dades de volum consumit per municipi de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Consum d’aigua per activitats econòmiques, elaboració pròpia a partir de dades de volum consumit per municipis de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Rendiments de les xarxes d’abastament
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Rendiment real Rendiment acceptable Rendiment deficient
Rendiment de les xarxes d’abastament, elaboració pròpia a partir dels plans directors d’abastament municipals, dades del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA).
1.3.3. MILLORAR LA QUALITAT I OPTIMITZAR LA INFRAESTRUCTURA DE
SANEJAMENT
PROPÒSITS:
1.3.3.1. Garantir el funcionament de les infraestructures de sanejament,
1.3.3.2. Redactar i aprovar els plans integrals de sanejament municipal.
1.3.3.3. Executar els plans de reposició i millora (RIM) de les infraestructures de sanejament.
1.3.3.4. Desenvolupar les actuacions del programa 2022-2027 de l’ACA.
1.3.3.5. Desenvolupar i fer seguiment dels plans integrals de sanejament.
1.3.3.6. Implantar tarifes de sanejament en baixa.
1.3.3.7. Controlar la sortida d’aigua no tractada pels sobreeixidors.
1.3.3.8. Fer control i seguiment de les activitats potencials emissores de contaminació difusa, especialment nitrats.
1.3.3.9. Controlar els abocaments industrials a clavegueram.
1.3.3.10. Fer un control i seguiment de l’aigua circulant pels rius i rieres.

1.3.3. MILLORAR LA QUALITAT I OPTIMITZAR LA INFRAESTRUCTURA DE SANEJAMENT
Qualitat de sortida EDARs Estat de saturació
Nivell de Infraestructures sanejament
Sistema de sanejament
DBO DQO MES Nt Pt Cabal Càrrega
saturació
mgO2/l mgO2/l mg/l mg/l mg/l % % de les
Besalú 6 33 8 3,8 - 78 46 plantes
Castellfollit de la Roca 4 26 6 3,7 - 67 93
Joanetes 12 51 11 - - 100 82
Vall d’Hostoles 6 19 7 13,1 - 64 44
Maià de Montcal 12 54 14 8 5 69 102
Beuda 13 69 19 - - - 141
Mieres 21 106 30 - - 31 26
Mieres la Sellera 5 38 13 - - 32 30
Montagut 12 63 17 - - 41 49
Olot 5 24 9 3,1 1,1 84 70
Triai 10 55 15 - - 67 650
Santa Pau 7 17 8 11 1 60 82
Sant Joan les Fonts 4 18 6 5,5 - 76 76
Begudà 6 34 18 7,8 - 45 55
El Mallol 95 287 89 - - 100 60
Can Trona 8 53 16 - - 100 28
Hostalets d’en Bas 115 294 91 - - 56 107
La Pinya 25 71 33 - - 100 85
Sant Privat 20 52 9 - - 100 130
El Llierca 9 39 24 8 1 64 103
Sant Aniol de Finestres 8 28 11 4,6 0,2 117 41
Nivells de saturació de les plantes depuradores de la comarca, dades del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA).
Distribució de les infraestructures de sanejament a la comarca, dades del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA).
1.3.4. GARANTIR L’ACCESSIBILITAT AL RECURS DE L’AIGUA
PROPÒSITS:
1.3.4.1. Garantir que tots els residents en nuclis tinguin
abastament.
1.3.4.2. Establir el dret a compensació pels talls en el

subministrament.
1.3.4.3. Fer seguiment en les variacions en el padró d’aigua

(altes i baixes).
OBJECTIU 1.4: ASSEGURAR LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
• El model alimentari no compta amb els

REPTES: productes de producció local. La gestió
agrícola actual demana altes dosis de
 1.4.1. Replantejar el model agrari cap a una visió més sostenible i insums i energia. La comercialització i
estable: millorar les condicions de treball i les capacitats de la pagesia disponibilitat d’aliments tendeix a la
per poder aspirar a una vida digne, assegurant la sobirania alimentària sobreelaboració industrial que afecta a
del territori. la nutrició i hi ha poca eficiència en la
distribució.
 1.4.2. Incrementar la superfície útil: augmentar la superfície agrària útil • Caminar cap a una agricultura
per poder garantir la sobirania alimentària, seguiment de l’evolució del sostenible que asseguri una correcta
sòl agrícola. alimentació, la sobirania alimentària
dels territoris i el manteniment d’un
 1.4.3. Crear valor afegit en els productes alimentaris: augmentar el sector agrari consolidat a la comarca.
valor econòmic dels productes produïts a la comarca, mitjançant
marques de qualitat, però també defensant els criteris de sostenibilitat
territorial. Integració de productors i transformadors i participació del
sector turístic com a motor i visualitzador del producte local.
1.4.1. REPLANTEJAR EL MODEL AGRARI CAP A UNA VISIÓ MÉS SOSTENIBLE I
ESTABLE
PROPÒSITS: 1.4.1.1. Millorar les capacitats en sobirania alimentària per assegurar-la.
1.4.1.2. Assegurar una economia agrària local sostenible.
1.4.1.3. Redactar la diagnosi de l’estratègia de manteniment del sector

primari.
1.4.1.4. Fomentar la incorporació de joves al sector.
1.4.1.5. Crear i mantenir un banc de terres.

1.4.1. REPLANTEJAR EL MODEL AGRARI CAP A UNA VISIÓ MÉS SOSTENIBLE I ESTABLE
El sector agrícola assegura el 29,13% de calories

Estimació del nivell de sobirania necessàries per garantir la sobirania alimentaria
Productivitat del primari

45.000
40.000
35.000
30.000
PRODUCTIVITAT 34.389,06 €
Productivitat (€)
25.000 VALOR AFEGIT BRUT 21,4 M €

20.000
%VAB 1,50
15.000
10.000 LLOCS DE TREBALL 622

5.000
% LLOCS TREBALL 2,4
0
2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
Estimació del nivell de sobirania, elaboració pròpia a partir de dades de la DUN, Departament d’Acció Climàtica.
Productivitat del sector primari, elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu.
1.4.2. INCREMENTAR LA SUPERFÍCIE AGRÀRIA ÚTIL
PROPÒSITS:
1.4.2.1. Planificar quines zones de la comarca es poden
recuperar per a agricultura.
1.4.2.2. Fomentar el pas a una agricultura respectuosa amb el

medi.
1.4.2.3. Afavorir l’associacionisme entre productors,

cooperativisme.
1.4.2. INCREMENTAR LA SUPERFÍCIE AGRÀRIA ÚTIL (1)
Distribució superfície agrària
Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques d’usos i cobertes del sòl del Departament d’Acció Climàtica.
1.4.2. INCREMENTAR LA SUPERFÍCIE AGRÀRIA ÚTIL (2)
Producció agrícola 2021 Capacitat ramadera 2021

Horta Cabrum
1% 1%
Conills
Colza Oví 4%
9% 4%
Cereals de gra Boví
18% 5%
Blat de moro
Porcí
7%
17%
Gallines i pollastres
69%
Ferratges
65%
Producció agrícola, elaboració pròpia a partir de les Estadístiques Definitives de Conreus, Departament d’Acció Climàtica.
Capacitat ramadera, elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Acció Climàtica.
1.4.3. CREAR VALOR AFEGIT EN ELS PRODUCTES ALIMENTARIS
PROPÒSITS: 1.4.3.1. Crear les infraestructures bàsiques.
1.4.3.2. Crear una distinció territorial pels productes locals.
1.4.3.3. Fomentar el pas de productors a productor-transformador.
1.4.3.4. Establir sistemes i canals de comercialització conjunta.
1.4.3.5. Treballar amb el sector turístic com a palanca de promoció.
1.4.3.6. Mantenir i potenciar els bancs de germoplasma.

1.4.3. CREAR VALOR AFEGIT EN ELS PRODUCTES ALIMENTARIS
Espècies per família, banc de llavors de la Garrotxa Varietats tradicionals de fruiters a Can Jordà
16 40
14 35
12 30
Nombre d’espècies
Nombre de varietats
10 25
8
20
6
15
4
10
2
5
0
0
Espècies per família, banc de llavors de la Garrotxa, elaboració pròpia a partir de dades del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA), 2020.
Varietats tradicionals de fruiters a Can Jordà, elaboració pròpia a partir de dades del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, 2020.
PERSONES ODG directament associats a PERSONES
Garantir l’equitat i el benestar a través de la
justícia social, la salut holística, l’educació 2.1 Drets socials
integral i la cultura arrelada i transformadora
2.2 Acció comunitària
2.3 Habitatge digne
2.4 Benestar personal i comunitari
2.5 Educació inclusiva
2.6 Cultura transformadora

ESFERA 2: PERSONES
 2.1 Garantir la dignitat social i el respecte comunitari: garantir els drets socials i
comunitaris bàsics, adaptant-se a les necessitats de cada moment.
 2.2 Acompanyar a la diversitat, interseccionalitat, cohesió i solidaritat de la

comunitat: millorar la cohesió i la relació entre els membres de la comunitat, sense • El model d’organització social augmenta les
considerar les diferències i diversitats, evitant la fractura social.
situacions d’exclusió i de desigualtat afectant
 2.3 Co-crear un model d’accés, tinença, disseny i construcció de l’habitatge que de manera important a les persones amb més
potenciï el desenvolupament humà i comunitari: assegurar l’accés a l’habitatge i necessitats i sense xarxa social de cobertura.
garantir l’adaptació de l’espai públic a les necessitats de les persones i la
comunitat. • Lluitar contra les situacions d’exclusió, garantir
 2.4 Aconseguir un nivell de salut personal i comunitari que afavoreixi el benestar
l’equitat i el benestar, assegurar la salut i
de les persones: cal garantir el nivell òptim de salut personal i comunitària en tant l’educació i permetre l’accés a la cultura són les
que és un pilar bàsic de l’estat del benestar, assumint que la salut és una obligacions mínimes de la nostra societat
responsabilitat personal. envers la nostra gent.
 2.5 Desenvolupar un model comarcal d’educació inclusiva: l’educació es veu com
quelcom que abasta la totalitat de la vida de les persones, per tant, es planteja una
educació inclusiva com estratègia per assegurar el desenvolupament personal.
 2.6 Co-crear espais i processos per al desenvolupament d’una cultura comarcal

compromesa amb la transformació ecosocial i la felicitat comunitària: entenem la
cultura com a fons de generació i dotació a la ciutadania d’eines que permeten la
transformació social i personal.
PERSONES (POBLACIÓ, RESIDENTS)
Piràmide poblacional Població per grups d’edat i municipi
100,00%
100 anys o més
De 95 a 99 anys 90,00%
De 90 a 94 anys
De 85 a 89 anys 80,00%
De 80 a 84 anys
70,00%
De 75 a 79 anys
De 70 a 74 anys
60,00%
De 65 a 69 anys
De 60 a 64 anys
50,00%
De 55 a 59 anys
De 50 a 54 anys
40,00%
De 45 a 49 anys
De 40 a 44 anys
30,00%
De 35 a 39 anys
De 30 a 34 anys
20,00%
De 25 a 29 anys
De 20 a 24 anys
10,00%
De 15 a 19 anys
De 10 a 14 anys
0,00%
De 5 a 9 anys
De 0 a 4 anys
3.000 2.000 1.000 0 1.000 2.000 3.000
DONES DONES ESTRANGERES HOMES HOMES ESTRANGERS
De 0 a 14 anys De 15 a 64 anys De 65 a 84 anys De 85 anys i més
Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT.

PERSONES (VARIACIONS DE LA POBLACIÓ)
Moviment natural de la població – naixements i defuncions
800
700
600
500
Nombre net
400
300
200
100
0
1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015 2020
Naixements Defuncions
Moviment natural de la població, elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.

PERSONES (VARIACIONS DE LA POBLACIÓ)
Variacions temporals de la població per municipi
Variacions temporals de la població per municipi sense Olot
60000
6000
50000
5000
40000
4000
30000
3000
20000
2000
10000
1000
0
1717 1767 1817 1867 1917 1967 2017 0
Argelaguer Besalú Beuda 1717 1767 1817 1867 1917 1967 2017
Castellfollit de la Roca Les Planes d'Hostoles Les Preses Argelaguer Besalú Beuda
Maià de Montcal Mieres Montagut i Oix Castellfollit de la Roca Les Planes d'Hostoles Les Preses
Maià de Montcal Mieres Montagut i Oix
Olot Riudaura Sales de Llierca
Riudaura Sales de Llierca Sant Aniol de Finestres
Sant Aniol de Finestres Sant Feliu de Pallerols Sant Ferriol Sant Feliu de Pallerols Sant Ferriol Sant Jaume de Llierca
Sant Jaume de Llierca Sant Joan les Fonts Santa Pau Sant Joan les Fonts Santa Pau Tortellà
Tortellà Vall de Bianya Vall d'en Bas Vall de Bianya Vall d'en Bas
Total Comarcal
Variacions temporals de la població, elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT.

OBJECTIU 2.1: GARANTIR LA DIGNITAT SOCIAL I EL RESPECTE COMUNITARI
• La nostra societat no assegura la

cobertura dels serveis bàsics i
essencials que permeten garantir
REPTES: una vida digna a tots els membres
de la societat.
2.1.1. Garantir que tothom tingui una renda suficient: impulsar la

creació d’una renda bàsica i treballar en la interrelació entre les
• Avançar cap una nova visió en que
totes les persones siguin l’origen
necessitats, les capacitats i la disponibilitat de recursos per atendre les que sigui i les circumstàncies
necessitats bàsiques. personals que sigui, tinguin
2.1.2. Defensar els drets de les persones en situació administrativa assegurats el que avui es considera

irregular: una societat que es vol justa, plural i cohesionada ha de
mínims vitals per poder
desenvolupar una vida digne.
tractar de manera igualitària els membres amb independència del seu
origen.
2.1.1. GARANTIR QUE TOTHOM TINGUI UNA RENDA SUFICIENT
PROPÒSITS: 2.1.1.1. Assegurar l’ingrés mínim vital o la renda garantida de

ciutadania.
2.1.1.2. Garantir no tenir treballadors pobres.
2.1.1.3. Garantir la cobertura de les necessitats bàsiques.
2.1.1.4. Defensar que les prestacions de viduïtat i jubilació

siguin dignes.
2.1.1. GARANTIR QUE TOTHOM TINGUI UNA RENDA SUFICIENT (1)
Renda bruta mitjana municipal per persona i any Renda mitjana bruta comarcal 2020 – 16.973,80€
25.000,00
20.000,00
Renda bruta (€)
15.000,00
10.000,00
5.000,00
0,00
2015 2016 2017 2018 2019 2020
Renda bruta mitjana municipal per persona i any, elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
Variacions anuals de la renda bruta mitjana municipal per persona
4.000,00
3.000,00
2.000,00
Renda bruta (€)
1.000,00
0,00
-1.000,00
-2.000,00
-3.000,00
2016-2015 2017-2016 2018-2017 2019-2018 2020-2019
Variacions anuals de la renda bruta mitjana municipal per persona, elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
Variacions anuals de renda mitjana bruta per persona sobre la renda bruta mitjana comarcal
5.000,00
4.000,00
3.000,00
2.000,00
Renda bruta (€)
1.000,00
0,00
-1.000,00
-2.000,00
-3.000,00
-4.000,00
-5.000,00
2020 2019 2018 2017 2016 2015
Variacions anuals de renda mitjana bruta per persona sobre la renda bruta mitjana comarcal, elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
Comparativa renda neta i bruta per municipi 2020 Diferencial rendes neta i bruta 2020
25.000,00 4.500,00
4.000,00
20.000,00 3.500,00
3.000,00
15.000,00
Renda (€)
Renda (€)
2.500,00
2.000,00
10.000,00
1.500,00
5.000,00 1.000,00
500,00
0,00 0,00
Besalú
Maià de Montcal
Sant Ferriol
Beuda
Castellfollit de la Roca
Vall de Bianya
Mieres
Montagut i Oix
Les Preses
Riudaura
Sant Aniol de Finestres

Olot
Sant Joan les Fonts

Tortellà
Argelaguer
Les Planes d'Hostoles
Sales de Llierca
Vall d'en Bas

Sant Jaume de Llierca
Santa Pau
Sant Feliu de Pallerols
Renda neta mitjana per persona i municipi Renda bruta mitjana per persona i municipi
Comparativa entre la renda neta i la renda bruta per municipi 2020, elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
Diferencial entre renda neta i bruta 2020, elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
Renda familiar disponible bruta (RFDB) Garrotxa/Catalunya Destí de la RFDB (€/any) 2019
50.000,00
-0,1
40.000,00
-0,3
30.000,00
-0,5
Renda bruta (€)

Milers d’euro
20.000,00
-0,7
10.000,00
-0,9
0,00
-1,1 -10.000,00
-1,3 -20.000,00
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Remuneració Excedent brut Prestacions Cotitzacions Impostos Resultat final
d'assalariats d'explotació socials socials
Renda familiar disponible bruta Garrotxa/Catalunya, elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT.
Destí de la RFDB 2019, elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT.
Evolució dels salaris mitjans per municipis Diagrama de Pareto de la distribució dels salaris
14.000
12.000
10.000
8.000
Salaris (€)
6.000
4.000
2.000
2015 2016 2017 2018 2019 2020
Evolució dels salaris mitjans per municipis, elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
Diagrama de Pareto de la distribució dels salaris, elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
INDICADORS DESIGUALTAT
Distribució de rendes S80/S20 – Índex de Gini Variació interanual del índex de Gini
4,5 1,7
1,2
4
0,7
3,5
0,2
3
-0,3
2,5
-0,8
2
-1,3
1,5
-1,8
2015 2016 2017 2018 2019 2020

15-16 16-17 17-18 18-19 19-20
Distribució de rendes S80/20, elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.

Variació interanual de l’Índex de Gini, elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
INDICADORS DESIGUALTAT
Distribució de l’índex de Gini a la comarca - 2020

% de població amb ingressos per unitat de consum
inferiors a 7500€ - 2020
Distribució de l’Índex de Gini a la comarca 2020, dades de l’Atles de distribució de renda de les llars elaborat per l’INE.
% de població amb ingressos per unitat de consum inferiors a 7.500€, dades de l’Atles de distribució de renda de les llars elaborat per l’INE.
POBRESA
Pobresa extrema inferior a 5.000€/any per unitat de consum Distribució % de pobresa
3.500 40,00%
35,00%
3.000
30,00%
2.500
25,00%
Nombre de persones
2.000
20,00%
15,00%
1.500
10,00%
1.000
5,00%
500
0,00%
2015 2016 2017 2018 2019 2020
% >5.000 €/any % >7.500 €/any % >10.000 €

0
2015 2016 2017 2018 2019 2020
Pobresa extrema inferior a 5.000 €/any per unitat de consum, elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
Distribució del % de pobresa, elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
Pobresa i risc de pobresa per edat per unitat de consum

> 5.000€/any > 7.500€/any
3000
3000
Nombre de persones
2500
2500
Nombre de persones
2000
2000
1500
1500 1000
1000 500
500 0
2015 2016 2017 2018 2019 2020
0 menors de 18 anys entre 19 i 65 anys més de 65 anys
2015 2016 2017 2018 2019 2020
menors 18 anys entre 19 i 65 anys més de 65 anys
3000 > 10.000€/any

2500
Nombre de persones
2000
1500
1000
500
0
2015 2016 2017 2018 2019 2020
menys de 18 anys entre 19 i 65 anys més de 65 anys
Pobresa i risc de pobresa per edat per unitat de consum, elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
POBRESA - AJUTS SOCIALS

Evolució anual del nombre d’atencions i ajudes
Perceptors renda garantida ciutadania (RGC) Evolució de la RGC

2019 2020 2021 5000 500,0
% rg/1000h % rg/1000h % rg/1000h 6,00
Argelaguer 7,19 21,58 9,59 4500 450,0
Besalú 1,20 2,00 1,60
Beuda 42,78 16,04 21,39 4000 400,0
5,00
Castellfollit de la Roca 5,32 7,45 6,39
Maià de Montcal 10,66 10,66 12,79 3500 350,0
Nombre d’atencions
Mieres 2,87 5,73 5,73
%RGC / 1.000 habitants

4,00 3000 300,0
Montagut i Oix 2,10 4,21 7,36
€/atenció
Olot 3,75 4,71 5,45
Les Preses 3,51 4,09 2,92 2500 250,0
Les Planes d'Hostoles 3,20 5,33 5,33 3,00
Riudaura 1,96 3,91 3,91 2000 200,0
Sales de Llierca 18,29 0,00 6,10
Sant Aniol de Finestres 5,67 2,83 5,67 1500 150,0
2,00
Sant Ferliu de Pallerols 2,06 2,06 2,06
Sant Ferriol 0,00 0,00 4,05 1000 100,0
Sant Jaume de Llierca 5,87 7,04 5,87
Sant Joan les Fonts 3,61 4,26 4,92 1,00 500 50,0
Santa Pau 1,26 1,89 2,52
Tortellà 0,00 7,35 6,13 0 0,0
La Vall de Bianya 0,64 0,64 1,93 0,00 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
La Vall d'en Bas 3,04 3,80 3,80 2019 2020 2021
atencions €/atenció
COMARCA 3,52 4,46 4,99
Perceptors de la renda garantida de ciutadania (RGC), elaboració pròpia a partir de dades del CASG.
Evolució de la RGC, elaboració pròpia a partir de dades del CASG.
Evolució anual del nombre d’atencions i ajuda, elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT.
NECESSSITATS BÀSIQUES
% variació en l’atenció necessitats bàsiques
Ajuts energètics
25 necessitats aliments
20
Nombre d’ajuts
15 80,000
pobresa energètica
10
2019 70,000
5
2020 exclusió residèncial
0
60,000
2021
50,000
40,000
Ajuts alimentaris
30,000
40
35 20,000
Nombre d’ajuts
30
25
20 10,000
15
10
5 2019 ,000
0 2019 2020 2021
2020
-10,000
-20,000
Necessitats bàsiques: ajuts energètics i ajuts alimentaris, elaboració pròpia a partir de dades del CASG.
% de variació de l’atenció de les necessitats bàsiques, elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT.
PENSIONS
Diferències pensions entre assalariats i autònoms % Pensionistes sobre la població total per municipis
Revalorització anual de les pensions
1200
40
1.800 1000
35
800
1.600
600 30
€
1.400
% pensionistes
400 25
1.200 200 20
1.000 0
15
2017 2018 2019
€
assalaritats autònoms
800 10
1400
600 1200 5
1000
0
400
Tortellà
Sant Ferriol
Argelaguer
Montagut i Oix
Riudaura
Besalú
Preses, les
Mieres
Santa Pau
Vall d'en Bas, la

Vall de Bianya, la
Beuda
Planes d'Hostoles, les
Sales de Llierca
Olot

Sant Joan les Fonts
Maià de Montcal
800
€
200 600
400
-
2016 2017 2018 2019 200
0
mitjana 1er quartil 3er quartil %pensionistes mitjana
homes dones
pensionss assalariats pensions autònoms
Revalorització anual de les pensions, elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT.

Diferències de pensions entre assalariats i autònoms, elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT.
% de pensions sobre la població total per municipis, elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT.
2.1.2. DEFENSAR ELS DRETS DE LES PERSONES EN SITUACIÓ ADMINISTRATIVA
IRREGULAR
PROPÒSITS: 2.1.2.1. Empadronar totes les persones residents de la Garrotxa.
2.1.2.2. Acollir degudament les persones migrades.
2.1.2.3. Acompanyar les persones migrades en els tràmits d’estrangeria.
2.1.2.4. Afavorir el reagrupament familiar de les persones migrades.
2.1.2.5. Ser territori acollidor de persones i famílies refugiades i joves migrats sols.
2.1.2.6. Ajudar en la incorporació estable en la societat de les persones migrades.

2.1.2. DEFENSAR ELS DRETS DE LES PERSONES EN SITUACIÓ ADMINISTRATIVA IRREGULAR (1)
POBLACIÓ MIGRADA RESIDENT, NACIONALITATS
% migració/població total Evolució altes padró d’Olot per origens

% de migració per municipis
30,00
25,00 100
90
25,00 20,00 80
% empadronaments
70
% de població
20,00 15,00
60
% de població
50
15,00 10,00
40
30
5,00
10,00 20
0,00 10
5,00 2019 2020 2021 0
2018 2019 2020 2021
Garrotxa Comarca Olot
0,00 nacionals extrangers
Montagut i Oix
Riudaura
Tortellà
Argelaguer
Sant Ferriol
Besalú
Les Planes d'Hostoles
Mieres
Santa Pau
Beuda
Les Preses
Olot
Sales de Llierca

Sant Joan les Fonts
Vall d'en Bas

Vall de Bianya
Maià de Montcal
Nacionalitat dominants de la immigració

• ÍNDIA
PERSONES EN
• MARROQUINA
ACOLLIDA 156
• ROMANESA
• HONDUREÑA
CERTIFICATS 40
• GAMBIANA
2019 2020 2021 • XINESA
% de migració per municipis, elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT.

% migració/població total, elaboració pròpia a partir de dades dels CASG.
Evolució de les altes al padró, elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament d’Olot.
2.1.2. DEFENSAR ELS DRETS DE LES PERSONES EN SITUACIÓ ADMINISTRATIVA IRREGULAR (2)
ACOMPANYAMENT I ACOLLIMENT
Acompanyament tràmits estrangeria Sol·licituds del reagrupament familiar Demandes d’asil
500 160 140 18
450 16
140 120
400 14
Nombre de nacionalitats
100
Nombre de persones
120 12
350
Nombre d’atencions
Nombre de sol·licituds
300 80 10
100
250 60 8
80
200 6
40
150 60 4
20
100 2
40
50 0 0
20 2018 2019 2020 2021
0
2018 2019 2020 2021 persones nacionalitat
0
informació expedients OK assessorament jurídic
2018 2019 2020 2021
Acompanyament en els tràmits d’estrangeria, elaboració pròpia a partir de dades del CASG.
Sol·licituds de reagrupament familiar, elaboració pròpia a partir de dades del CASG.
Demandes d’asil, elaboració pròpia a partir de dades del CASG.
OBJECTIU 2.2: ACOMPANYAR LA DIVERSITAT, INTERSECCIONALITAT,
COHESIÓ I SOLIDARITAT DE LA COMUNITAT
REPTES:
• La nostra societat va augmentar en
 2.2.1. Reconèixer i respectar la diversitat cultural i de creences, i combatre el
diversitat de creences, comportaments
racisme en totes les seves formes : cal assegurar que la diversitat cultural i el i visions de la vida. Al mateix temps, els
racisme subjacent no siguin motius de discriminació de qualsevol índole. fenòmens migratoris suposen un
 2.2.2. Reconèixer i respectar la diversitat sexual, afectiva i de gènere: aquestes increment de la diversitat i obliguen a
expressions de la diversitat entre les persones no poden ser motiu de canvis en la percepció de la diferència.
discriminació, abús o agressió en cap circumstància. • Volem una societat cohesionada i
2.2.3. Reconèixer i respectar la diversitat funcional i facilitar l’autonomia personal:
tolerant que ha de ser capaç de
reconèixer, acceptar i conviure amb la

aquestes són obligacions d’una societat que es vol justa i cohesionada, s’ha de
garantir les prestacions i fomentar la independència.
diversitat i la diferència, al mateix
temps que ha d’evitar l’aparició de
 2.2.4. Promoure la convivència i el veïnatge: cal resoldre els problemes de veïnatge guetos o segmentar les persones i
sobretot lligats a la diversitat i diferència, mitjançant la mediació, la reconciliació i la col·lectius pel seu origen, creences o
millora del coneixement entre els veïns. comportament.
 2.2.5. Potenciar el voluntariat i l’associacionisme: entenem aquests aspectes com
una manera efectiva de fomentar les relacions personals i comunitàries.
 2.2.6. Cogestionar l’equitat d’oportunitats per infants i joves, amb infants i joves:
persegueix la millora d’oportunitats pels nostres infants i joves, en el marc de la
igualtat d’oportunitats, tenint en compte la seva opinió.
2.2.1. RECONÈIXER I RESPECTAR LA DIVERSITAT CULTURAL I DE CREENCES, I
COMBATRE EL RACISME EN TOTES LES SEVES FORMES
PROPÒSITS: 2.2.1.1. Evitar les dobles escales salarials per origen.
2.2.1.2. Evitar les discriminacions racistes en l’accés a l’habitatge.
2.2.1.3. Augmentar la representativitat d’origen cultural en les administracions públiques per reflectir
la diversitat cultural.
2.2.1.4. Facilitar espais de trobada amb tots els públics per construir relacions empàtiques entre
totes les persones, des de la perspectiva interseccional de les diversitats, i especialment en l’etapa de
la infància i adolescència.
2.2.1.5. Fomentar el diàleg interreligiós.

2.2.1. RECONÈIXER I RESPECTAR LA DIVERSITAT CULTURAL I DE CREENCES, I COMBATRE EL
RACISME EN TOTES LES SEVES FORMES
evolució de la població migrant
No disposem de dades per calcular l’estat del

repte . 12000
Comarca Olot
10000
8000
6000
4000
2000
0
2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
2.2.2. RECONÈIXER I RESPECTAR LA DIVERSITAT SEXUAL, AFECTIVA I DE GÈNERE
PROPÒSITS: 2.2.2.1. Disminuir les agressions per motius afectivosexuals i de gènere

en qualsevol àmbit.
2.2.2.2. Disminuir els casos de maltractament en la parella o qualsevol

entorn.
2.2.2.3. Ampliar la disponibilitat dels habitatges de protecció per a

dones maltractades.
2.2.2.4. Promoure accions per al reconeixement i el respecte a les

diversitats sexuals, afectiva i de gènere.
2.2.2.5. Garantir el reconeixement de les persones LGTBIQ+.

2.2.2. RECONÈIXER I RESPECTAR LA DIVERSITAT SEXUAL, AFECTIVA I DE GÈNERE
AGRESSIONS I SUPORT
Agressions afectives, sexual o de gènere Relacions en la parella - violència Accions de suport a les dones
140 40
35
120 apoderament
30
100
Nombre d’agressions
25
Nombre de casos
80
jurídic / legal
20
60
15
40
assessorament
10
psicològic
20
5
0 50 100 150
0 0
2021 2020 2019 2018
2018 2019 2020 2021 2018 2019 2020 2021
Agressions afectives, sexual o de gènere, elaboració pròpia a partir de dades del CASG.
Relacions en parella – violència, elaboració pròpia a partir de dades del CASG.
Accions de suport a les dones, elaboració pròpia a partir de dades del CASG.
2.2.3. RECONÈIXER I RESPECTAR LA DIVERSITAT FUNCIONAL I FACILITAR
L’AUTONOMIA PERSONAL
PROPÒSITS: 2.2.3.1. Garantir les prestacions i serveis de les persones dependents,

adjudicant i revisant els graus de dependència i valoracions de la discapacitat.
2.2.3.2. Aconseguir que les persones dependents que ho desitgin puguin

romandre al seu domicili.
2.2.3.3. Diagnosticar les necessitats a l’atenció de l’envelliment i el

sobrenvelliment de les persones dependents i no dependents.
2.2.3.4. Adequar els equipaments públics perquè siguin accessibles (físicament i

digitalment).
2.2.3.5. Cocrear models de cura dignes i diversos.

2.2.3. RECONÈIXER I RESPECTAR LA DIVERSITAT FUNCIONAL I FACILITAR L’AUTONOMIA
PERSONAL
DEPENDÈNCIA
Recursos per autonomia personal, 2021 Avaluació i revisions anuals de dependència Grau de dependència
450
transport ajuda domicili
9% 14% 400 grau 3
ajudes tec 350

11%
Nombre d’avaluacions
300
grau 2
250
àpats domicili
5% 200
grau 1
150
100
50 no dependent
0
2018 2019 2020 2021
0 50 100 150 200 250
teleasistència primeres revisions
2021 2020 2019
61%
Recursos per autonomia personal, elaboració pròpia a partir de dades del CASG.
Nombre d’avaluacions i revisions anuals de dependència, elaboració pròpia a partir de dades del CASG.
Grau de dependència, elaboració pròpia a partir de dades del CASG.
2.2.4. PROMOURE LA CONVIVÈNCIA I EL VEÏNATGE
PROPÒSITS:
2.2.4.1. Realitzar actuacions de mediació en casos de conflicte
veïnal.
2.2.4.2. Realitzar actuacions de millora del veïnatge en blocs

de pisos i zones residencials.
2.2.4.3. Millorar les estructures dels habitatges i de les zones

comunitàries per poder impactar en les relacions veïnals.
2.2.5. POTENCIAR EL VOLUNTARIAT I L’ASSOCIACIONISME
PROPÒSITS:
2.2.5.1. Promoure el voluntariat i la col·laboració ciutadana.
2.2.5.2. Donar suport i ajuda a les associacions.

2.2.6. CONGESTIONAR L’EQUITAT D’OPORTUNITATS PER INFANTS I JOVES, AMB
INFANTS I JOVES
PROPÒSITS:
2.2.6.1. Analitzar l'estructura de l’atur juvenil en funció de

l’origen.
OBJECTIU 2.3: COCREAR UN MODEL D’ACCÉS, TINENÇA, DISSENY I CONSTRUCCIÓ
DE L’HABITATGE QUE POTENCIÏ EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ I COMUNITARI
REPTES: • Els canvis en els model de vida i les estructures

familiars més diverses i complexes fan que les
necessitats d’habitatge augmentin amb el pas
 2.3.1. Garantir el dret i accés a un habitatge digne: la disponibilitat d’un del temps. Aquesta necessitat suposa una
habitatge es considera un dret, per tant, cal establir polítiques clares al problemàtica per la sostenibilitat, per les
respecte: borsa d’habitatge, habitatges de protecció oficial.
modificacions que l’urbanisme suposa en
l’entorn natural.
 2.3.2. Adaptar els habitatges i l’espai públic a les necessitats de les • La disposició d’un habitatge digne es considera
persones i la comunitat: els habitatges han de complir les condicions un dret fonamental i, per tant, la nostra
societat ha de garantir-lo, però al mateix temps
mínimes d’habitabilitat, igual com l’espai públic ha de facilitar la també ens cal assegurar la sostenibilitat global
convivència i les relacions. del territori, al que ens obliga a variar les
pràctiques actuals d’ocupació del sòl verge i
adequar i rehabilitar les zones ja urbanitzades.
 2.3.3. Limitar l’ocupació del sòl per a nous habitatges, les necessitats
de disposar nous habitatges: juntament amb la manca de rehabilitació
de les zones ja urbanitzada, fa augmentar la necessitat d’ocupar sòl
verge per la construcció, situació que genera una problemàtica
especial en la nostra comarca que disposa de poques zones planeres.
2.3.1. GARANTIR EL DRET I ACCÉS A UN HABITATGE DIGNE
PROPÒSITS: 2.3.1.1. Disposar d’habitatges de protecció oficial.
2.3.1.2. Potenciar la borsa d’habitatge públic.
2.3.1.3. Regular variacions en els preus de lloguer d’habitatge.
2.3.1.4. Fer el seguiment per poder contrarestar variacions en el preu de compra d’habitatge.
2.3.1.5. Fer el seguiment per poder regular les variacions de l’activitat constructora.
2.3.1.6. Conèixer i donar resposta a l’evolució en les dimensions de l’habitatge.
2.3.1.7. Promoure altres models d’accés a l’habitatge, com a cessió d’ús i cooperatives d’habitatge.
2.3.1.8. Moure pisos buits a la borsa d’habitatge.

2.3.1. GARANTIR EL DRET I ACCÉS A UN HABITATGE DIGNE (1)
COSTOS DEL HABITATGE
Lloguer d’habitatges a la comarca Cost de compra d’habitatges
1400 2000 2000

1200
Nombre de lloguers
1800 1800
1000
800 1600 1600
600
1400 1400
400
200 1200 1200
0
€/m2
€/m2
2018 2019 2020 1000 1000
OLOT COMARCA 800
800
480
470 600
600
Preu habitatge (€)
460
400
450 400
440 200
430 200
420 0
410 2018 2019 2020 0
400 2018 2019 2020
nous usats nous usats
2018 2019 2020 Olot Comarca
OLOT GARROTXA
Lloguer d’habitatges a la comarca, elaboració pròpia a partir de dades de la Cambra de la Propietat Urbana.
Cost de compra d’habitatges, elaboració pròpia a partir de dades de la Cambra de la Propietat Urbana.
2.3.1. GARANTIR EL DRET I ACCÉS A UN HABITATGE DIGNE (2)
ACTIVITAT CONSTRUCTORA
Obres iniciades / acabades Dimensions dels habitatges
120 120
2021
2020
100 100
2019
80 80
2018
Superfície (m2)
Superfície (m2)
0 20 40 60 80 100 120
60 60
iniciats comarca iniciats Olot
2021 40
40
2020
20
20
2019
2018 0
0
2018 2019 2020
2018 2019 2020
0 20 40 60 80 100 120 olot comarca
acabats comarca acabats Olot
Nous Usats olot comarca
Obres iniciades/acabades, elaboració pròpia a partir de dades del Col·legi Oficial d’Aparelladors.
Dimensions dels habitatges, elaboració pròpia a partir de dades d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
2.3.2. ADAPTAR ELS HABITATGES I L’ESPAI PÚBLIC A LES NECESSITATS DE LES
PERSONES I LA COMUNITAT
PROPÒSITS:
2.3.2.1. Adaptar els habitatges per necessitats persones i des
de la perspectiva del bé comú.
2.3.2.2. Adequar l’espai públic per facilitar l’aprenentatge

comunitari, les relacions veïnals i amb l’entorn natural.
2.3.2.3. Fomentar i facilitar l’adequació d’habitatges amb

criteris ecosocials.
2.3.3. LIMITAR L’OCUPACIÓ DE SÒL PER A NOUS HABITATGES
PROPÒSITS:
2.3.3.1. Promoure la reforma d’habitatges buits en lloc de la construcció de

nous.
2.3.3.2. Fomentar la reforma i reutilització d’habitatges existents en lloc de

la construcció de nous.
OBJECTIU 2.4: ACONSEGUIR UN NIVELL DE SALUT PERSONAL I
COMUNITÀRIA QUE AFAVOREIXI EL BENESTAR DE ELS PERSONES
REPTES:
 2.4.1. Garantir que totes lesa actuacions integrin la salut: la salut s’ha de • Els sistema sanitari està enfocat de
considerar de manera especial en totes les polítiques, ens cal un pla de manera especial a la medicina
vigilància de la salut pública. reparadora, amb una elevada despesa
en medicaments. Tot el sistema de
 2.4.3. Enfortir la salut mental i 2.4.2. Cocrear hàbits comunitaris per al salut salut s’ha vist profundament afectat
integral: tot i que la salut és una responsabilitat individual, cal fomentar i pels efectes de la pandèmia.
garantir les accions i actituds que assegurin la seva millora a llarg termini: • Apoderar a la població per tal que sigui
activitat física, prevenció de conductes de risc i addiccions, dieta la responsable de la seva salut,
alimentària,... prevenint les malalties, i assegurar que
vivíem en un territori sense agents
 el benestar emocional: cal revisar la percepció social davant de les malalties nocius per la salut.
mentals i el benestar emocional, que cada dia tenen una major afectació en
la nostra societat.
 2.4.4. Garantir l’equitat i l’accés als serveis de salut de qualitat: cal assegurar
l’accés als serveis de salut i que tinguin en compte el factor de la
interseccionalitat, entre aspectes socials i de salut.
 2.4.5. Gestionar l’entorn natural i espais públics com una expressió de la

salut comunitària: el seguiment de les condicions ambientals té una gran
importància per la salut de la població.
2.4.1. GARANTIR QUE TOTES LES ACTUACIONS COMARCALS INTEGRIN LA
SALUT
PROPÒSITS:
2.4.1.1. Integrar la salut en les polítiques públiques.
2.4.1.2. Fer seguiment de l’assoliment comarcal del PINSAP (Pla

interdepartamental i intersectorial de salut pública.
2.4.1. GARANTIR QUE TOTES LES ACTUACIONS COMARCALS INTEGRIN LA SALUT
SALUT PÚBLICA
malalties declaració obligatoris
OLOT SANT JOAN LES FONTS VALL D'EN BAS BESALÚ

10
0
hepatitis A hepatitis B haemo influe parotiditis rubèola tos ferina xarampió tètanus meningococ legionel·losi
Dades de l’Observatori dels sistema de salut de Catalunya, dades obertes, valors 2015-2017
2.4.2. COCREAR HÀBITS COMUNITARIS PER LA SALUT INTEGRAL
PROPÒSITS:
2.4.2.1. Fomentar l’esport i l’activitat física com a font de salut.
2.4.2.2. Treballar la prevenció de conductes de risc i

addiccions.
2.4.2.3. Millorar la dieta com a forma de millorar la salut.
2.4.2.4. Millorar la qualitat de la dieta dels menjadors escolars.

2.4.2. COCREAR HÀBITS COMUNITARIS PER LA SALUT INTEGRAL (1)
ACTIVITAT FÍSICA
% de persones amb activitat física declarada Intensitat de l’activitat física

100 0,70
90
0,60 2021
80
70 0,50
2020
% de persones
60
0,40
50
0,30 2019
40
30 0,20
20 2018
0,10
10
0 10 20 30 40 50 60 70
0 0,00 %
2018 2019 2020 2021
caminar esport rati esport caminar alta moderada baixa
% de persones amb activitat física, elaboració pròpia a partir de dades de l’enquesta de salut del Departament de Salut.
Intensitat de l’activitat física, elaboració pròpia a partir de dades de l’enquesta de salut del Departament de Salut.
ADDICCIONS Persones addictes
Consum alcohol 90
80
2021
2020 70
2019
60
2018
Nombre de persones
0 10 20 30 40 50 60 70 50
%
alt risc baix risc no bebedor 40
Tabaquisme
30
2021
20
2020
10
2019
2018 0
Alcohol Cocaïna Heroïna Cànnabis Tabac Altres
0 10 20 30 40 50 60 70
%
no fumador exfumador ocasional fumador diari
Consum d’alcohol, elaboració pròpia a partir de dades de l’enquesta de salut del Departament de Salut.
Tabaquisme, elaboració pròpia a partir de dades de l’enquesta de salut del Departament de Salut.
Persones addictes, elaboració pròpia a partir de dades de l’enquesta de salut del Departament de Salut.
OBESITAT I CONDUCTES ALIMENTÀRIES
% Obesitat declarada per àrees bàsiques
Obestitat
18
16
14
12
10
0
Besalú Olot Sant Joan les Fonts Vall d'en Bas
% obesitat declarada per àrees bàsiques, elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori dels Sistema de Salut de Catalunya.
2.4.3. ENFORTIR LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR EMOCIONAL
PROPÒSITS:
2.4.3.1. Cocrear espais i processos socials per al

desenvolupament de la salut mental i emocional.
2.4.3.2. Fomentar i activar xarxes per combatre la solitud no-

volguda entre altres formes de benestar emocional.
2.4.3. ENFORTIR LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR EMOCIONAL (1)
SALUT MENTAL
% actuacions salut mental % per tipologies
30
Pacients amb antipsicòtics (%)
25
Pacients amb antidepressius (%)
20
Pacients amb 2 ansiolítics o més (%)
% actuacions
15
Pacients visitats pel CSMA (%)
10
Pacients crònics complexos de salut mental (%)
5 Pacients crònics de salut mental (%)
0 Pacients amb nivell socioeconòmic molt baix (%)*

2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0
% d’actuacions en salut mental, elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori dels Sistema de Salut de Catalunya.
% per tipologies, elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori dels Sistema de Salut de Catalunya.
ATENCIÓ A LA SALUT PENTAL
2.4.3. ENFORTIR LA SALUT MENTAL I EL BENESTAR EMOCIONAL (2) Atenció mental adults (CSMA)
Atenció mental infantil i juvenil (CSMIJ)
Població atesa a la comarca 3,86%
SALUT MENTAL
CSMIJ
CSMA Població de referència 9884
Població referència 44646 Població atesa 585 (5,91%)
Població atesa 1599 (3,58%) Baix nivell socioeconòmic 4,6
Baix nivell socioeconòmic 8,8% Pacients crònics 13,0
Pacients crònics 39,8
40,0 40,0
35,0 35,0
30,0 30,0
25,0
25,0
20,0
20,0
15,0
15,0
10,0
5,0 10,0
0,0 5,0
0,0
mental greu TDAH alimentació conducta TEA adaptació ansietat
Atenció mental a adults, elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori dels Sistema de Salut de Catalunya.
Atenció mental infantil i juvenil, elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori dels Sistema de Salut de Catalunya.
2.4.4. GARANTIR L’EQUITAT EN L’ACCÉS ALS SERVEIS DE SALUT DE QUALITAT
PROPÒSITS:
2.4.4.1. Intervenir en la construcció de polítiques públiques per ampliar l’accessibilitat a una cartera de serveis que
doni resposta a les necessitats de la població.
2.4.4.2. Reduir la mortalitat per malalties no transmissibles.
2.4.4.3. Garantir la salut i drets sexuals i reproductius, amb atenció a la interseccionalitat (la intersecció de
determinants socials i de salut).
2.4.4.4. Fer seguiment de les malalties de declaració obligatòria ens salut pública.
2.4.4.5. Prestar els serveis de primària i hospitalaris a la comarca, costos de farmàcia.
2.4.4.6. Facilitar espais de creació, reflexió i formació sobre salut integral.
2.4.4.7. Assegurar la vigilància i control en salut pública.
2.4.4.8. Fomentar el coneixement i l’ús de l’aplicació de La Meva Salut.

2.4.4. GARANTIR L’EQUITAT EN L’ACCÉS ALS SERVEIS DE SALUT DE QUALITAT (1)
ACTIVITAT SANITÀRIA
Primària HOCG Farmàcia
2000 400 2020
Nombre de pacients
2019
Pacients/metge
1500 300
2018
1000 200 2017

2016
500 100
2015
0 0
154 156 158 160 162
2014 2015 2016 2017 2018 2019 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Receptes/any
Olot besalú sant Joan vall d'en Bas urgències/dia externes/dia
275
3500 270
Nombre de pacients
12 3000 265
10 2500 260
€/habitant
2000
visites/any
8 255
1500 250
6
1000 245
4
500 240
2
0 235
0 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
230
2014 2015 2016 2017 2018 2019
operacions majors operacions menors Besalú Olot Sant Joan les Valls
Olot besalú sant Joan vall d'en Bas
Activitat sanitària Primària, elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori dels Sistema de Salut de Catalunya.
HOCG, elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori dels Sistema de Salut de Catalunya.
Farmàcia, elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori dels Sistema de Salut de Catalunya
MALALTIES - PREVENCIÓ
Malalties – cost tractament % tractament per ABS Prevenció i vacunació
30
410
20
les Valls
10 360
0
Besalú Olot Sant Joan les Valls 310
Sant Joan
hipertensió arterial colesterol diabetis
260
210
300 Olot
200 160
100 110
Besalú
0
60
Besalú Olot Sant Joan les Valls
ictus nefropaties diabetis tiroidisme alcohol tensió 0 20 40 60 80 100 120
antidiabètics antihipertensious
Besalú Olot Sant Joan les Valls triple vírica antigripal pro ATDOM
hipolipemiants antidepresius
Dades de l’Observatori dels sistema de salut de Catalunya, dades obertes, dades de l’any 2018.
• La pandèmia de la COVID iniciada el abril

EVOLUCIÓ COVID del 2020 encara no es pot donar per
tancada, si bé la seva virulència i
afectació a disminuït de manera
considerable, sobretot gràcies a les MORTALITAT
DIAGNOSTICATS vacunes.
• El nombre de diagnosticats ha tingut
l’últim repunt a finals del 2021 inici del
2022 amb un nombre molt important de
diagnosticats que no s’ha traduït en
mortalitat ni en col·lapse del sistema
sanitari.
• La mortalitat s’ha concentrat
significativament en els majors de 60
anys i molt especialment en els majors
de 80 anys .
Dades Pandèmia 2020 - 2021

Altes HOCG: 269
Trasllats crítics: 38
Defuncions HOCG: 54
Defuncions totals: 130
Dades SIVIC, regió Girona

2.4.5. GESTIONAR L’ENTORN NATURAL I ESPAIS PÚBLICA COM A UNA
EXPRESSIÓ DE LA SALUT COMUNITÀRIA
PROPÒSITS:
2.4.5.1. Establir sistemes de vigilància de la qualitat de l’aire.
2.4.5.2. Disminuir el soroll ambiental.
2.4.5.3. Millorar la qualitat del cel fosc.
2.4.5.4. Fomentar la relació individual i comunitària amb

l’entorn natural (p.ex. “Un nadó, un arbre”, banys de bosc, etc.).
OBJECTIU 2.5: DESENVOLUPAR UN MODEL COMARCAL D’EDUCACIÓ
INCLUSIVA
REPTES:
• Entendre que l’educació va molt més
 2.5.1. Disposar d’un pla estratègic comarcal de l’educació 3360º que enllà d’una etapa formativa reduïda en
inclogui la inclusió, la qualitat educativa i l’educació al llarg de la vida: es
el temps i abasta la totalitat de la vida
de les persones. El sistema educatiu
pretén desenvolupar l’educació del punt de vista inclusiu i en la totalitat expulsa alguns alumnes que tenen
de la vida. intel·ligències diferents de les
convencionals.
 2.5.2. Cocrear un model educatiu obert, inclusiu i transformador: està
encarat a modificar i ordenar en certa manera el sistema reglat • Afavorir l’educació inclusiva, sense
educatiu per poder garantir la igualtat d’oportunitats.
diferències i per a tothom que
garanteixi la igualtat d’oportunitats i el
 2.5.3. Crear itineraris formatius professionalitzadors: millorar la desenvolupament màxim de les
qualitats, actituds i aptituds de cadascú
formació professionalitzadora, lligades de manera especial a donar en tots els camps de la formació.
sortida formal als alumnes amb capacitats diferents de les
convencionals.
 2.5.4. Desenvolupar competència i habilitats per una ciutadania de ple
dret: tenir una societat cohesionada, justa, crítica i responsable, que
sigui conscient de les seves capacitats, obliga a tenir una ciutadania
que disposi de les competències i capacitats per poder-ho fer.
2.5.1. DISPOSAR D’UN PLA ESTRATÈGIC COMARCAL D’EDUCACIÓ 360º QUE INCLOGUI
LA INCLUSIÓ, LA QUALITAT EDUCATIVA I L’EDUCACIÓ AL LLARG DE LA VIDA
PROPÒSITS: 2.5.1.1. Executar les propostes educatives, en clau Educació 360º.
2.5.1.2. Garantir l’accés universal a les activitats de lleure de totes les edats infantils (0-18) i al llarg de
l’any.
2.5.1.3. Obrir els centres educatius a la població.
2.5.1.4. Repensar l’espai públic i privat del municipi perquè tingui itineraris/activitats que estimulin, en
clau educativa, especialment, els infants i els joves, però també la població en general.
2.5.1.5. Establir un vincle estret entre educació i cultura, per facilitar l’accés a la cultura des d’una visió
360º i al llarg de la vida.
2.5.2. COCREAR UN MODEL EDUCATIU OBERT, INCLUSIU I TRANSFORMADOR
PROPÒSITS: 2.5.2.1. Garantir l’accés universal de l’educació 0-3 anys.
2.5.2.2. Reforçar el servei del segon cicle d’educació infantil 3-6 anys per a la detecció i
atenció de necessitats educatives.
2.5.2.3. Evitar la segregació escolar.
2.5.2.4. Evitar la desigualtat en les etapes primerenques de l’educació.
2.5.2.5. Garantir el reconeixement i el respecte de les diversitats sexual, afectiva, de

gènere i funcional dins de l’entorn educatiu.
2.5.2.6. Reforçar el programa de salut mental d’infants i adolescents. Incloure les

addiccions.
2.5.2. COCREAR UN MODEL EDUCATIU OBERT, INCLUSIU I TRANSFORMADOR (1)
ACCÉS A L’EDUACIÓ: PRIMERA ETAPA INFANTIL
Matriculats a educació infantil primera etapa Accés a l'educació 0-3 anys
53
400
52
% escolarització per orígens 2021
51
350
50
50,00
49
300
48 45,00
47
Nombre d’alumens
250 40,00
46
2018 2019 2020 2021 35,00
200
% escolarització
30,00
150 % alumnat segons naturalesa del centre
25,00
80,00
100 20,00
70,00
60,00
15,00
50
50,00
% 40,00 10,00
0
30,00
I0 I1 I2 5,00
20,00
2018 2019 2020 2021 10,00 0,00
0,00 extrangers nacionals
privat departament municipal
Accés a l’educació: primera etapa infantil, elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació.
ALUMNES AMB NECESSITATS EDUACTIVES ESPECIALS
Alumnes infantil segona etapa

Alumnes de primària
560
Infantil 2º i primària - 2021 2020 2021
700
160 540
600
140 520
500
Nombre d’alumnes
120
Nombre d’alumnes
500
Nombre d’alumnes
100 400
480
80 300
460
60
200
40 440
100
20
420
I3 I4 I5
0 0
I3 I4 I5 1 2 3 4 5 6 2018 2019 2020 2021
Alumnes amb necessitats educatives especials, elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació.
IGUALTAT D’OPORTUNITATS
% NESE en tots els cicles- 2021 NESE primària per municipi
Alumnat 25,0
NESE
estranger 35
30
20,0
25
Índex de dissimilitud
15,0
0,3 20
%
0,25
15
10,0
0,2
10
0,15
5,0
0,1 5
0,05
0
1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 1 2 0,0
0
mieres
argelaguer
olot
les preses
montagut
sant jaume
santa pau
castellfollit
riudaura
sant feliu
les planes
vall bas
sant joan
tortellà
besalú
2017/18 2018/19 total matriculats primaria total matriculats ESO total
matriculats
inf pri extrangers Olot NESE ESO extrangers ESO NESE a batx
Igualtat d’oportunitats, elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació.

DESIGUALTAT
alumnes programes de reinserció per sexes i
Repartiment alumnes estrangers a primària % alumnes per sexes al batxillerats edats edats
8
90 agraria comerç fabricació hosteleria
%extrangers % extragers pública % extragers privada
70,00 % noies % nois
7
80
60,00 6
70
Nombre d’alumnes
50,00 60 5
40,00 50 4
40 3
30,00
30
2
20,00
20
1
10,00
10
0
0,00 16 17 18 19 20 16 17 18 19 20
0
1 2 3 4 5 6
artístic ciemtífic humanístic dones homes
Desigualtats, elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació.

2.5.3. CREAR ITINERARIS FORMATIUS PROFESSIONALITZADORS
PROPÒSITS: 2.5.3.1. Crear l’escola de noves oportunitats.
2.5.3.2. Potenciar la formació dual segons les tendències de futur que garanteixin una
feina digna (inclosa a l’oferta formativa actual).
2.5.3.3. Crear sistemes de mentoratge i suport a la formació per a persones amb

recursos precaris.
2.5.3.4. Fomentar la incorporació de joves al sector primari.
2.5.3.5. Reforçar els objectius i propòsits del projecte GarrotxaPro.
2.5.3.6. Potenciar aliances amb universitat i centres de recerca.

0
5
10
15
20
0,00
5,00
10,00
15,00
20,00
25,00
30,00
CICLES FORMATIUS
CFGS
CFGM
% alumnat estranger en els cicles
Cicles formatius, elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació.

Nombre d’alumnes
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
indústries agroalimentaries
activitat fisicoesportiva
públics
administració i gestió
comerç i marketing
noies
edificació i obra civil

electricitat i electrònica
fabricació mecànica
nois
informàtica i comunicació
2.5.3. CREAR ITINERARIS FORMATIUS PROFESSIONALITZADORS
sanitat
sociocultural i comunitari
CFGS per especialitats i sexes
tèxtil, confecció i pell
Nombre d’alumnes
0
10
20
30
40
50
70
80
90
60
100
administració i gestió
agrària
electricitat i elctrònica
noies
fabricació mecànica
indústires agroalimentaries
nois
informàtica comunicació
instal·lació i manteniment
sanitat
serveis socioculturals
CFGM per especialitat i sexes
tèxtil, confecció i pell

2.5.4. DESENVOLUPAR COMPETÈNCIES I HABILITATS PER UNA CIUTADANIA DE PLE
DRET
PROPÒSITS: 2.5.4.1. Lluitar contra el multianalfabetisme.
2.5.4.2. Establir programes de pensament crític, cooperatiu i creatiu.
2.5.4.3. Aconseguir la plena inclusió en la competència digital.
2.5.4.4. Integrar la ciència ciutadana als centres educatius i en tota la

xarxa educativa i cultural de la comarca (360º).
2.5.4.5. Assegurar la participació ciutadana dels infants i joves en la vida

del seu municipi.
OBJECTIU 2.6: COCREAR ESPAIS I PROCESSOS PER AL DESENVOLUPAMENT D’UNA
CULTURA COMARCAL COMPROMESA AMB LA TRANSFORMACIÓ ECOSOCIAL
REPTES: • La cultura en la nostra societat
 2.6.1. Garantir el dret a la cultura: cal tenir present que la cultura te algunes vegades es vista com
implicacions directes en la consciència individual i el discurs crític quelcom suplementari i
prescindible, no obstant
 2.6.2. Garantir el dret a la cultura: afavorir les expressions culturals exerceix un tol més que evident
avui considerades marginals o fora dels circuits reglats, permetent la de cohesió social.
visualització de la diferència.
• Promoure la màxima diversitat
 2.6.3. Democratitzar la cultura i la seva governança: considerar la en les expressions culturals i
cultura una expressió de la societat, treure-la de les mans de les elits, assegurar els espais de creació i
establir un model més obert i participatiu. les infraestructures que ho
 2.6.4 Articular l’ecosistema cultural i les seves infraestructures: garantir puguin fer possible.
les infraestructures bàsiques per la cultura, tant en la seva implantació
com en el manteniment.
 2.6.5 Augmentar el valor de la cultura: més enllà de els consideracions
purament econòmiques, es imprescindible assegurar que els creadors
puguin guanyar-se la vida amb la seva activitat.
2.6.1. GARANTIR EL DRET A LA CULTURA
PROPÒSITS:
2.6.1.1. Posar l’educació al centre de la política cultural.
2.6.1.2. Fomentar la cohesió social mitjançant la cultura.
2.6.1.3. Millora la participació per assolir la corresponsabilitat.

2.6.2. EXPRESSAR LA CULTURA DES DE TOTES LES SEVES DIVERSITATS
PROPÒSITS:
2.6.2.1. Apropar l’expressió cultural a les persones amb risc

d’exclusió.
2.6.2.2. Potenciar les expressions de tota la diversitat cultural.

2.6.3. DEMOCRATITZAR LA CULTURA I LA SEVA GOVERNANÇA
PROPÒSITS:
2.6.3.1. Facilitar trobades entre actors diversos (públic, privat,
associatiu) involucrats en el sector cultural, perquè puguin
compartir informació i crear productes culturals de manera
coordinada i descentralitzada.
2.6.3.2. Facilitar trobades entre actors diversos (públic, privat,

associatiu) involucrats en el sector cultural, perquè puguin
compartir informació i prendre decisions estratègiques de
manera conjunta.
2.6.4. ARTICULAR L’ECOSISTEMA CULTURAL I LES SEVES INFRAESTRUCTURES
PROPÒSITS:
2.6.4.1. Completar el mapa d’equipaments cultural.
2.6.4.2. Garantir el manteniment i reposició dels equipaments

culturals.
2.6.4.3. Crear una agenda cultural comarcal actualitzada amb

els esdeveniments culturals de tota la comarca, organitzats per
part de tots els actors diversos (públic, privat, associatiu).
2.6.5. AUGMENTAR EL VALOR DE LA CULTURA
PROPÒSITS:
2.6.5.1. Promoure la cultura com a bé comú a través

d’activitats escolars i comunitàries.
2.6.5.2. Consolidar la cultura local en les xarxes nacionals i

internacionals.
PROSPERITAT ODG directament associats a PROSPERITAT
Augmentar el valor del model econòmic
comarcal per garantir un impacte social i
ecològic positiu, a través de processos més 3.1 Sobirania energètica
democràtics i regeneratius.
3.2 Ocupabilitat significativa
3.3 Indústria resilient
3.4 Emprenedoria i innovació
3.5 Infraestructures adequades
3.6 Serveis en equilibri amb el territori
3.7 Mobilitat sostenible

ESFERA 3: PROSPERITAT
 3.1 Avançar cap a la sobirania en energia neta i accessible a la comarca: l’energia és la moneda
de canvi que ens permet desenvolupar les activitats, els salts civilitzadors suposen també salts
en el consum energètic. Cal desacoblar les dues realitats i reduir les emissions de GEH.
 3.2 Promoure que les persones es puguin desenvolupar a través de la seva ocupabilitat: la
feina es considerada el principal revulsiu per poder tenir una vida digne, calen feines de
qualitats i que permetin assegurar les necessitats bàsiques de les persones.
• El model econòmic imperant ha passat de la
producció de béns i/o equips, a la gestió
 3.3 Desenvolupar un model industrial i productiu resilient i democràtic: el model industrial i financera i l’especulació, amb el que les
productiu de la comarca no té assegurada la seva continuïtat ni estabilitat a llarg termini, cal
millorar la resiliència de els empreses i la seva sosteniblitat.
persones i l’ambient són vistos com a medis de
producció, totalment reemplaçables. En cap
 3.4 Potenciar l’emprenedoria i la innovació: és imprescindible en moment de canvi i incertesa moment es tenen en compte les externalitats
com els actuals, disposar d’eines i estratègies per assegurar un futur on existeixin nous nínxols generades pels sistemes productius.
i models d’ocupació.
 3.5 Integrar les infraestructures perquè contribueixin a l’evolució social i estiguin en equilibri • S’ha de canviar el paradigma imperant cap a
amb l’entorn natural: les infraestructures esdevenen essencials pel desenvolupament del una visió molt més sistèmica, en què posem a
model social. Les decisions sobre la seva necessitat, localització i dimensió són motius de les persones en el centre de les decisions
crítica i malfiança. Calen sistemes per enfrontar aquestes situacions amb transparència i el econòmiques i es considerin les externalitats
màxim consens. negatives que l’economia comporta.
 3.6 Potenciar el desenvolupament de serveis que aporti equilibri al territori: cal una
diversificació efectiva de els activitats econòmiques respecte a les activitats industrials
dominants avui en dia, aquestes activitats han d’aportar i comportar una millora en l’equilibri
territorial.
 3.7 Innovar en el model de mobilitat i gestionar la transició del model cap a la sostenibilitat: la
mobilitat està directament relacionada amb molts altres aspectes (metabolisme social, energia,
desenvolupament, equilibri territorial,...), fins avui no tenim una solució efectiva i provada per
donar resposta als canvis en la mobilitat que tots albirem. Cal treballar per assolir els objectius
el més aviat possible.
PROSPERITAT (RENDES I PIB)
EVOLUCIÓ DEL PIB COMARCAL

% RENDA I % DE PERSONES EN FUNCIÓ DEL NIVELL DE RIQUESA
1798,5
1756
1717
1597,9
1561,1
1521,7
1622
1488,2
2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 50% població aporta el 20% de renda
40% població aporta el 45% de renda
Dades de distribució de rendes i % de distribució del 2019, últim any disponible (calculades en base a les previsions fetes estadísticament segons capital i ideologia de Thomas Piketty, edicions 62, 2019
PROSPERITAT (BENESTAR I IMPOSTOS)
APORTACIONS AL ESTAT DEL BENESTAR SEGONS INGRESSOS COST EN €/PERSONA I ANY DEL ESTAT DEL BENESTAR
3.000,00
140.000,00
120.000,00 2.500,00
ingressos totals prest formació seg social IRPF
100.000,00
2.000,00
80.000,00
1.500,00
60.000,00
1.000,00
40.000,00
500,00
20.000,00
- 0,00
450,00 600,00 800,00 1.000,00 1.500,00 2.000,00 3.000,00 4.000,00 5.000,00 salut educació cures pensions
Elaboració pròpia a partir de dades econòmiques del observatori i les consideracions fetes per Thomas Piketty en Capital i ideologia, edicions 62 sobre el repartiment de les rendes a Europa. Les aportacions
per persona anuals al estat del benestar s’han calculat en base a les dades d’estructura dels serveis i el nombre de residents ala comarca, considerant estimativament personal, despesa corrent i
amortitzacions d’instal·lacions
PROSPERITAT (ESTAT DEL BENESTAR)
COSTOS EFECTIUS DELS SERVEIS DE L’ESTAT DE BENESTAR PER ACTUACIÓ )
SALUT cost €/persona i any dels serveis CURES cost en €/hab i any dels serveis de cures
500,00 300,00
250,00
400,00
200,00
300,00
150,00
200,00
100,00
100,00 50,00
0,00 0,00
primaria HOCG salut pública salut mental farmacia CASG resd G.G resd disc centres esp centre dia
EDUCACIÓ
cost en €/hab i any dels diferents cicles PENSIONS nombre de pensionistes segons pensió anual en €
educatius 9.000,00
400,00 8.000,00
7.000,00
300,00 6.000,00
5.000,00
200,00 4.000,00
3.000,00
100,00 2.000,00
1.000,00
0,00 0,00
infantil primaria secundaria especial universitat 11.500,00 14.500,00 8.799,00 5.167,50 7.500,00
Les aportacions anuals en impostos són estimades segons els valors més normals d’imposició en cada cas: IRPF segons les retencions definides, 20% per seguretat social excepte les rendes altes topades i
10% per prestacions i formació, excepte les rentes més altres topades. Els valors dels costos del estat de benestar són estimats sobre els cost real de prestació dels serveis en la nostra comarca, destinació
directe efectiva de recursos al manteniment dels serveis de salut, educació, cures i pensions a la comarca.
OBJECTIU 3.1: AVANÇAR CAP A LA SOBIRANIA EN ENERGIA NETA I
ACCESSIBLE A LA COMARCA
REPTES:
• Cadascun dels avanços de la civilització
 3.1.1. Augmentar l’autonomia en la producció d’energia neta: cal han anat acompanyats d’un increment i
assegurar al màxim les capacitats d’abastir les necessitats energètiques intensificació en l’ús d’energia. Aquesta
del territori, amb energies netes i amb sistemes distribuïts. realitat fins avui ha estat possible per
l’aprofitament d’energies fòssils amb
 3.1.2. Optimitzar i millorar l’eficiència energètica: cal quantificar elevat rendiment, provocant el
l’evolució de les reduccions reals en el consum energètic, incentivar en deteriorament del clima i les
el possible la millora de l’eficiència i l’estalvi. condicions ambientals.
3.1.3. Monitorar i disminuir les emissions de CO2: els GEH es
• És necessari rebaixar el consum

energètic per càpita i garantir que les
consideren la principal causa del canvi climàtic, cal assegurar la seva energies siguin netes, i la seva
reducció de manera efectiva i ràpida. generació sostenible, tot mantenint els
nivells de benestar.
 3.1.4. Generar estratègies i eines per a la transició energètica: per
assegurar la transició en el canvi de combustibles cal disposar d’eines
que ho faci possible, per això cal tenir grups de treball per accelerar la
transició.
 3.1.5. Garantir l’accés universal a l’energia: l’energia es considera un
dret bàsic, per tant, cal lluitar contra les situacions de pobresa
energètica.
3.1.1. AUGMENTAR L’AUTONOMIA EN LA PRODUCCIÓ D’ENERGIA NETA
PROPÒSITS: 3.1.1.1. Millorar l’electrificació de tots els processos possibles.
3.1.1.2. Redactar el Pla d’implementació de producció elèctrica

renovable i distribuïda.
3.1.1.3. Redactar el Pla d’aprofitament de la biomassa.
3.1.1.4. Fomentar les instal·lacions de geotèrmia.
3.1.1.5. Fomentar les xarxes de calor/clima locals i veïnals.

3.1.1. AUGMENTAR L’AUTONOMIA EN LA PRODUCCIÓ D’ENERGIA NETA (1)
POTÈNCIA INSTAL·LADA (KWhp)
potència mitjana cogeneració potència mitjana hidroelèctrica potència mitjana fotovoltaica
9,272
4040 110
187
9.566
34
fins 2012 2012-2020 fins 2012 2012-2020

fins 2012 2012-2020
Solar fotovoltaica
.
3.1.2. OPTIMITZAR I MILLORAR L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA (2)
PRODUCCIÓ FOTOVOLTAICA PER MUNICIPIS INSTAL·LACIONS DE GEOTERMIA
Dades de geotèrmia: observatori de la geotèrmia superficial de ÇCat

3.1.2. OPTIMITZAR I MILLORAR L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
PROPÒSITS:
3.1.2.1. Realitzar accions de millora de l’eficiència en la indústria.
3.1.2.2. Millorar l’eficiència en el comerç i els serveis.
3.1.2.3. Millorar els aïllaments dels edificis.
3.1.2.4. Realitzar accions de millora de l’eficiència domèstica.
3.1.2.5. Millorar l’eficiència del sector agrícola i ramader.

CLASSIFICACIÓ ENERGÈTICA DELS EDIFICIS
Nombre edificis segons tipologia Nombre edificis revisats / any

1200
1000
800
Nombre d'habitatges
600
400
200
0
2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022
A B C D E F G
Percentatge aproximat d’edificis valorats en eficiència energètica = 37%
Dades, elaboració pròpia sobre les dades de certificacions energètiques dels edificis .
Evolució del consum d’energia elèctrica d’ús domèstic

50.000.000
45.000.000
40.000.000
35.000.000
Consum energètic (KWh PCS)
30.000.000
2013
25.000.000 2014
2015
20.000.000 2016
2017
15.000.000
2018
10.000.000 2019
2020
5.000.000
Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Català d’Energia.

Evolució del consum de gas natural d’ús domèstic

90.000.000
80.000.000
70.000.000
60.000.000
2013
Consum energètic (KWh PCS)
2014
50.000.000 2015
2016
40.000.000 2017
2018
30.000.000 2019
2020
20.000.000
10.000.000
0
ARGELAGUER BESALU CASTELLFOLLIT DE LA OLOT PRESES, LES SANT JAUME DE SANT JOAN LES FONTS VALL DE BIANYA, LA VALL D'EN BAS, LA
ROCA LLIERCA
Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Català d’Energia.

Consums de combustibles - 2019

50.000
MWh consum
45.000
40.000 gasolina gasoil elèctric GLP
35.000
30.000
25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
000
.
3.1.3. MONITORAR I DISMINUIR LES EMISSIONS DE CO2
PROPÒSITS: 3.1.3.1. Revisar el Pla de mitigació i adaptació al canvi climàtic.
3.1.3.2. Establir acords voluntaris per calcular les emissions.
3.1.3.3. Crear una plataforma de càlcul de les emissions domèstiques.
3.1.3.4. Visualitzar la petjada de carboni en productes i serveis.
3.1.3.5. Calcular l’evolució de la petjada de CO2 i H2O de l’agricultura i la

ramaderia.
3.1.4. GENERAR ESTRATÈGIES I EINES PER A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA
PROPÒSITS: 3.1.4.1. Potenciar la locomotora energètica.
3.1.4.2. Crear un grup de treball per incentivar la transició energètica.
3.1.4.3. Activar eines existents com el Garrotxa Domus.
3.1.4.4. Crear l’oficina de transició energètica de la Garrotxa.
3.1.4.5. Incentivar la creació i consolidació de comunitats energètiques

des del sector civil, públic i privat.
3.1.5. GARANTIR L’ACCÉS UNIVERSAL A L’ENERGIA
PROPÒSITS:
3.1.5.1. Establir clàusules de garantia dels drets energètics en

els contractes de serveis.
OBJECTIU 3.2: PROMOURE QUE LES PERSONES ES PUGUIN DESENVOLUPAR
A TRAVÉS DE LA SEVA OCUPABILITAT
REPTES:
3.2.1. Garantir l’accés a l’ocupació digne i de qualitat: si volem una societat justa i
• Les feines que avui s’ofereixen
tenen uns nivells de precarietat

equilibrada no podem mantenir ni els nivells de precarietat en el treball actuals ni els
baixos salaris. elevats i uns salaris que fan
 3.2.2. Treballar per una vida laboral significativa: s’ha de garantir una mínima estabilitat en difícil desenvolupar un projecte
les feines, sobretot pels col·lectius de baixa ocupabilitat, suprimint les barreres d’entrada vital a les persones
al mercat laboral. treballadores.
 3.2.3. Cogestionar amb les persones involucrades les diverses situacions d’atur: millorar
les situacions d’inserció i reinserció de els persones que porten llargs períodes a l’atur. • Cal assegurar que els persones
puguin desenvolupar-se en tota
 3.2.4. Conciliar la vida familiar i laboral: una societat justa, equitativa i solidaria ha de
permetre que els seus ciutadans tinguin vides plenes, per això cal conciliar la vida familiar i la seva plenitud mitjançant
laboral. feines dignes amb salaris justos
 3.2.5. Ampliar i diversificar l’oferta de formació professionalitzadora: no podem permetre
i estables.
que algunes persones, per manca de recursos, no puguin aspirar als millors nivells de
formació a la que poden arribar.
 3.2.6. Obrir el model de governança en el treball: les empreses han d’avançar en criteris de
responsabilitat social en relació als seus treballadors i la societat.
 3.2.7. Modernitzar la producció cap a un model més sostenible i cogestionat: en la

transició cap a un model més sostenible, és imprescindible que la indústria millori de
manera efectiva la seva sostenibilitat a llarg termini.
3.2.1. GARANTIR L’ACCÉS A L’OCUPACIÓ DIGNE I DE QUALITAT
PROPÒSITS: 3.2.1.1. Assegurar la igualtat de salaris a igualtat de feines.
3.2.1.2. Evitar el frau en la contractació.
3.2.1.3. Garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés i la promoció professional als llocs de treball.
3.2.1.4. Disminuir la sinistralitat laboral i les malalties professionals.
3.2.1.5. Legalitzar laboralment les persones dedicades a les cures.
3.2.1.6. Garantir no tenir treballadors pobres, amb ingressos per sota dels 18.000 €/any.
3.2.1.7. Crear un grup de treball per reduir la precarietat laboral, dignificar l’ocupació i millorar la
qualitat.
3.2.1. GARANTIR L’ACCÉS A L’OCUPACIÓ DIGNE I DE QUALITAT (1)
ATUR REGISTRAT, ESTIMAT PER GÈNERE Taxa d’atur comarcal
25,00% 20,00
18,00
20,00%
16,00
14,00
15,00%
Taxa d’atur (%)
12,00
Taxa d’atur (%)

10,00
10,00%
8,00
6,00
5,00%
4,00
2,00
0,00%
2008 2009 2010 2012 2013 2014 2016 2017 2019 2020 2021 0,00
Taxa homes Taxa dones Taxa total 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
Òptim Acceptable Regular Deficient Taxa atur
Elaboració pròpia a través de les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu.
RADIOGRAFIA DEL ATUR
% aturats per durada, origen i formació % Atur per edat i sexes % Aturats sense prestació
1600
llarga durada baixa formació
70 joves +45 anys dones
extrangers no qualificat
1400
45
60
1200
50
40
1000
Título del eje

40
35 800
30
600
30 20
400
10
25
200
0
2017 2018 2019 2020 2021
0
20
2017 2018 2019 2020 2021
2017 2018 2019 2020 2021
PRECARIETAT LABORAL
TEMPS D’¡ESTADA AL ATUR % DE CONTRACTES TEMPORALS MITJANA DE CONTRACTES ANUALS PER TREBALLAR
TEMPORAL
88
14,00
87
12,00
86
10,00
85
84 8,00
83
6,00
82
4,00
81
2,00
80
79 0,00
2017 2018 2019 2020 2021 2017 2018 2019 2020 2021
3.2.2. TREBALLAR PER UNA VIDA LABORAL SIGNIFICATIVA
PROPÒSITS:
3.2.2.1. Assegurar la contractació per part d’empreses d’inserció laboral.
3.2.2.2. Potenciar les cooperatives.
3.2.2.3. Potenciar l’economia col·laborativa.
3.2.2.4. Assegurar l’ocupabilitat de les persones amb diversitat funcional, a

través del treball digne i la valoració en el seu entorn laboral i d’ocupabilitat.
Evolució de la sinistralitat laboral per sector econòmic a la Garrotxa
700
600
Número d'accidents en jornada de treball amb baixa
500
400
300
200
100
0
2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020
AGRICULTURA INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ SERVEIS
Mitjana d’accidents per tipologia industrial i mes (2002-2022)
3.2.3. COGESTIONAR AMB LES PERSONES INVOLUCRADES LES DIVERSES
SITUACIONS D’ATUR
PROPÒSITS:
3.2.3.1. Estudiar les condicions personals dels aturats de llarga

durada.
3.2.3.2. Estudiar el nivell d’èxit assolit en els plans

d’acompanyament.
3.2.3. COGESTIONAR AMB LES PERSONES INVOLUCRADES LES DIVERSES SITUACIONS D’ATUR
EVOLUCIÓ DE L’ATUR
Evolució mensual de l’atur % d’atur amb diferenciació del temps de permanència % variació índex atur llarga durada
14,00
3.600 Título del gráfico
3.400 50,00
12,00
3.200 40,00
10,00
3.000
30,00
8,00
2.800
20,00
2.600 6,00
10,00
2.400 4,00
0,00
2.200
2,00
-10,00
2.000
0,00
-20,00
2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022
2018 2019 2020 2021
% de 3 a 9 mesos %de 9 a 24 mesos %més de 24 mesos
2021 2020 2019 2018 2017 2016
,
3.2.4. CONCILIAR LA VIDA FAMILIAR I LABORAL
PROPÒSITS:
3.2.4.1. Millorar els horaris laborals.
3.2.4.2. Valorar les tasques no retribuïdes de cura i família.

3.2.5. AMPLIAR I DIVERSIFICAR L’OFERTA DE LA FORMACIÓ
PROFESSIONALITZADORA
PROPÒSITS: 3.2.5.1. Mantenir i potenciar el pacte per a la formació professionalitzadora.
3.2.5.2. Fomentar la formació dual.
3.2.5.3. Assegurar l’accés universal a la formació professionalitzadora a persones sense

regularitzar (sense DNI ni NIE).
3.2.5.4. Detectar les necessitats de la Garrotxa i les necessitats de les empreses, i generar una
oferta formativa que doni resposta des d’una mirada de transició ecosocial.
3.2.5.5. Crear un fons econòmic per assegurar l’accés a la formació professionalitzadora de les
persones sense recursos.
3.2.5. AMPLIAR I DIVERSIFICAR L’OFERTA DE LA FORMACIÓ PROFESSIONALITZADORA
INCORPORACIÓ DELS JOVES AL MON DEL TREBALL
Nivell inserció laboral accés a la feina

(6 mesos de la graduació) 50,000
nivell salarial
45,000 2020 2019 2018
40,000
35,000 60
30,000
25,000 2018
20,000
50
treballa 15,000
10,000 2019
5,000
,000 40
estudia i treballa per l'escola es familiar per curriculum altres 2020
30
tipologia contracte
estudia
20
4 2018
busca feina
2019
3
10
2020
0 10 20 30 40 50 2
2020 2019 2018 0
1 650 650/900 900/1200 1200/1500 1500
,000 10,000 20,000 30,000 40,000 50,000 60,000 70,000
,
3.2.6. OBRIR EL MODEL DE GOVERNANÇA EN EL TREBALL
PROPÒSITS: 3.2.6.1. Crear una antena comarcal de col·laboració amb les empreses.
3.2.6.2. Implantar un programa de responsabilitat social en les

empreses.
3.2.6.3. Crear fòrums de debat entre les empreses, cooperatives i

entitats no-industrials.
3.2.6.4. Donar responsabilitat a l’economia social i solidària en àrees de

decisió.
3.2.6.5. Impulsar formacions amb persones gerents i treballadores en

models de governança àgils.
3.2.7. MODERNITZAR LA PRODUCCIÓ CAP A UN MODEL MÉS SOSTENIBLE I
COGESTIONAT
PROPÒSITS:
3.2.7.1. Atreure activitats de major valor afegit.
3.2.7.2. Facilitar l’establiment a la comarca de persones que vulguin

establir-se per desenvolupar el seu projecte vital.
3.2.7. MODERNITZAR LA PRODUCCIÓ CAP A UN MODEL MÉS SOSTENIBLE I COGESTIONAT
ACTIVITAT DE MA JOR VALOR AFEGIT
Llocs de treball d’alt contingut tecnològic (OACT) Variació anual en la contractació d’OACT
1850
10
1800
9
1750 8
Nombre de llocs de treball
1700 7
1650 6
5
1600
4
1550
3
1500
2
1450 1
1400 0
2017 2018 2019 2020 2021 2017 2018 2019 2020 2021
Activitat de major valor afegit, elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu.
OBJECTIU 3.3: DESENVOLUPAR UN MODEL INDUSTRIAL I PRODUCTIU
RESILIENT I DEMOCRÀTIC
• El model industrial que avui tenim
a la comarca, tot i ser diversificat,
presenta un elevat biaix cap a
empreses d’alta intensitat en ma
REPTES: d’obra, poc qualificada i amb baixa
 3.3.1. Evolucionar la indústria comarcal perquè esdevingui líder en la transició formació.
ecosocial amb una mirada climàtica: avançar cap un model en que l’economia no
és l'únic paràmetre a valorar i que en aquesta valoració s’inclouen les persones i el
• És imprescindible avançar en la
territori.
transició cap a models industrials
més circulars, en la indústria 4.0
 3.3.2. Desenvolupar models industrials i productius oberts, distribuïts i d’èxit: es amb millors nivells de formació.
buscar que les empreses disposin de sistemes d’avaluació de la seva
responsabilitat social i ambiental, com a primer pas per avançar en formules més
obertes de gestió.
 3.3.3. Potenciar la generació del sector agrícola, ramader i forestal: considerant les
activitats del sector industrial com imprescindibles per l’equilibri i la sostenibilitat,
per tant cal tenir un coneixement i el seguiment de les activitats, els seus
processos de formació i la millora cap a la sostenibilitat.
3.3.1. EVOLUCIONAR LA INDÚSTRIA COMARCAL PERQUÈ ESDEVINGUI LÍDER EN
LA TRANSICIÓ ECOSOCIAL AMB UNA MIRADA AL CANVI CLIMÀTIC
PROPÒSITS: 3.3.1.1. Afavorir l’associacionisme entre empreses de la

comarca.
3.3.1.2. Planificar el futur dels creixements industrials.
3.3.1.3. Avançar en la indústria 4.0 enfocada a la transició

ecosocial i al canvi climàtic.
3.3.1.4. Evitar l’especulació dels sòls industrials.

3.3.1. EVOLUCIONAR LA INDÚSTRIA COMARCAL PERQUÈ ESDEVINGUI LÍDER EN LA
TRANSICIÓ ECOSOCIAL AMB UNA MIRADA AL CANVI CLIMÀTIC
LA REALITAT INDUSTRIAL COMARCAL
SECTOR INDUSTRIAL M€ VAB Var Polígons d’activitat econòmica

Agroalimentari 289,1 13,6
Nombre 54
Maquinària 77,7 -1,5
Química 67,2 5,6 Superfície mitjana 7,5 Ha
Plàstic 57,2 -1,5

Transport públic 70,4%
Arts gràfiques i paper 55,1 -1,4
altres Gas 74,1%
Farmàcia 42,2 -0,4
minerals
Tèxtil 38,2 -3,8 energia Fibra òptica 75,9%
metal·lurgica
Metal·lúrgia 48,6 7,6
tèxtil Potència elèctrica 100,0%
Energia 34,8 -1 farmàcia
pes de cada sector en el VAB
arts gràfiques i paper Depuració 100,0%
Minerals 25,7 -0,8 plàstic
química
Altres 36,8 1
maquinària
agroalimentari
,000 5,000 10,000 15,000 20,000 25,000 30,000 35,000 40,000
,
3.3.2. DESENVOLUPAR MODELS INDUSTRIALS I PRODUCTIUS OBERTS,
DISTRIBUÏTS I D’ÈXIT
PROPÒSITS: 3.3.2.1. Establir fórmules per redistribuir els beneficis de la

indústria 4.0.
3.3.2.2. Avançar en l’economia circular.
3.3.2.3. Fomentar noves formes d’economia social i solidària.
3.3.2.4. Ajudar a transformar la indústria agroalimentària.

3.3.2. DESENVOLUPAR MODELS INDUSTRIALS I PRODUCTIUS OBERTS, DISTRIBUÏTS I D’ÈXIT
CANVIS EN EL MODEL INDUSTRIAL
Treballadors en la indústria agroalimentària
60,00 20,00
No disposem de dades per calcular 50,00

18,00
16,00
l’estat del repte de manera acurada. 14,00
40,00
12,00
30,00 10,00
8,00
20,00
6,00
4,00
10,00
2,00
0,00 0,00
2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
% indústria % total
,dades de l'Estructura empresarial de la demarcació de Girona, 2021, Diputació de Girona

3.3.3. POTENCIAR LA REGENERACIÓ DELS SECTORS AGRÍCOLA, RAMADER I
FORESTAL
PROPÒSITS:
3.3.3.1. Fomentar l’activitat ramadera en el medi forestal com a

sistema de control dels incendis forestals.
3.3.3.2. Potenciar la formació professional en el sector

agrícola, ramader i forestal amb criteris de sostenibilitat i
adaptació al canvi climàtic.
OBJECTIU 3.4: POTENCIAR L’EMPRENEDORIA I LA INNOVACIÓ
• La nostra societat s’ha caracteritzat

d’ençà de la revolució industrial a les
noves demandes i necessitats, assumint
REPTES: la transformació i el canvi de manera
natural.
 3.4.1 Potenciar l’emprenedoria individual i col·lectiva: veiem la capacitat
i voluntat d’emprendre com una actitud valuosa, cal que sigui durable • En el moment actual de profunda
en el temps i pugui assegurar la millora personal i col·lectiva de la transformació no podem quedar enrere
societat. en aquesta capacitat de renovació però,
avui el canvi tecnològic obliga a disposar
 3.4.2. Potenciar la innovació en tots els camps de la producció i els
de competències i habilitats que ens cal
serveis: la innovació demana capacitats, espais i eines per poder
fomentar i adquirir.
desenvolupar-se, a més de temps, per tant ens cal disposar de Lab’s i
espais d’innovació.
3.4.1. POTENCIAR L’EMPRENEDORIA INDIVIDUAL I COL·LECTIVA
PROPÒSITS:
3.4.1.1. Disposar de recursos per incentivar l’emprenedoria.
3.4.1.2. Assessorar les noves emprenedores.
3.4.1.3. Acompanyar en el procés administratiu d’emprendre.

3.4.2. POTENCIAR LA INNOVACIÓ EN TOTS ELS CAMPS DE LA PRODUCCIÓ I ELS
SERVEIS
PROPÒSITS: 3.4.2.1. Crear un consell de la innovació.
3.4.2.2. Potenciar aliances amb universitats i centres de recerca.
3.4.2.3. Fomentar l’associacionisme dels productors artesans.
3.4.2.4. Mantenir un registre de nombre de patents i nous sistemes de

producció implantats.
3.4.2.5. Crear un fons de capital risc per finançar la innovació.

OBJECTIU 3.5: INTEGRAR LES INFRAESTRUCTURES PERQUÈ CONTRIBUEIXIN
A L’EVOLUCIÓ SOCIAL I ESTIGUIN EN EQUILIBRI AMB L’ENTORN NATURAL
REPTES: • La nostra comarca ha tingut i encara té un dèficit
important en infraestructures considerades
 3.5.1. Democratitzar la planificació i el disseny de les infraestructures: es tracta de bàsiques en el nostre actual model
trobar, generar i potenciar eines i estratègies que permetin la planificació socioeconòmic. Moltes d’aquestes actuacions
avançada d’infraestructures amb el màxim consens possible. costen de desenvolupar per la contestació
ciutadana i les diferencies de visió.
 3.5.2. Garantir la resiliència de les infraestructures: es necessària l'avaluació, el
control i el seguiment que ha de permetre assegurar la continuïtat funcional de les • Cal millorar aquesta situació de manera que
infraestructures disponibles, més enllà de la seva vida programada. permeti assegurar la disponibilitat de totes les
infraestructures que han de permetre assegurar la
 3.5.3. Gestionar la distribució territorial d’infraestructures i serveis: cal haver sostenibilitat i la qualitat de vida de la nostra
pensat i madurat la necessitat i emplaçament de les infraestructures per evitar població a llarg termini. Tot plegat s’ha de fer amb
imposicions, actuacions no volgudes o innecessàries, més enllà d0això cal tenir la participació ciutadana i el màxim consens
clara la distribució territorial de les infraestructures. possible.
 3.5.4. Gestionar els riscos per augmentar la resiliència: les situacions de crisi i
emergència augmentaran en un futur incerts, això fa que els control i prevenció
dels riscos esdevingui un tema molt important i sensible per assegurar la
resiliència futura del territori.
3.5.1. DEMOCRATITZAR LA PLANIFICACIÓ I EL DISSENY DE LES
INFRAESTRUCTURES
PROPÒSITS: 3.5.1.1. Crear un grup de treball d’exploració de les necessitats.
3.5.1.2. Garantir la gestió / control públic i transparent de les

infraestructures bàsiques.
3.5.1.3. Planificar les necessitats de comunicació lineals.
3.5.1.4. Planificar les necessitats de comunicació.
3.5.1.5. Planificar les infraestructures de garantia dels serveis bàsics.

3.5.2. GARANTIR LA RESILIÈNCIA DE LES INFRAESTRUCTURES
PROPÒSITS:
3.5.2.1. Implantar el Pla de resiliència de la Garrotxa 2017-

2027.
3.5.2.2. Planificar el manteniment, reposició i millora de les

infraestructures.
3.5.3. GESTIONAR LA DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES I
SERVEIS
PROPÒSITS: 3.5.3.1. Crear una comissió de definició de les infraestructures que tenen
un interès territorial.
3.5.3.2. Desplegar completament les infraestructures bàsiques.
3.5.3.3. Crear un programa de repartiments de càrregues i beneficis dels

polígons.
3.5.3.4. Fomentar el canvi de model urbanístic.
3.5.3.5. Millorar la coordinació municipal en la prestació de serveis bàsics.
3.5.3.6. Fomentar la jardineria sostenible i la xerojardineria.

3.5.3. GESTIONAR LA DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL D’INFRAESTRUCTURES I SERVEIS (2)
Xarxa de comunicacions terrestres -carreteres

Xarxa de fibra òptica
• Xarxa oberta, lliure i neutral
• Multi operadors, propietat i
administració: Fundació Guifi.net
• Total de línies instal·lades: 3,400 Dèficits destacats:
• Cobertura territorial: fase 1 : total 1. Discontinuïtat
fase 2 :35% entre A-26 i eix
Projecte desenvolupat CCG de Bracons,
variants d’Olot i
Accés a Infraestructures Distància
Les Preses.
modals minuts 2. Manca de
AP-7 30 comunicacions
AVE Figueres 38 ferroviàries
AVE Girona 48
Frontera francesa 60
Barcelona 75
Aeroport i port Barcelona 92
,
localització dels túnels
Infraestructures
públiques:
1. Abastament:
Infraestructures sanejament Infraestructures abastaments
caràcter municipal,
tots els municipis
tenen PDA (plans
directors
abastament).
Finançament per la
taxa de servei
d’aigua.
2. Sanejament;
caràcter comarcal,
finançament ACA
(cànon de l’aigua).
Programa del cicle de l’aigua de la

Garrotxa
,
Infraestructures
públiques:
1. En general
mancomunades Altres infraestructures públiques
Infraestructures de residus
(excepte deixalleria
Besalú).
2. Gestió comarcal CCG. Centre gestió
3. Criteris de recuperació biomassa
CGR (centre gestió

Abocador
comarcal
de costos en gestió. Sitja de sal
Abocador runes
residus 4. Reserves de fons per
PC (Planta Compostatge Deixalleria Besalú
atendre les necessitats Centre de
recollida i custòdia
Deixalleria comarcal
de reposició i d’animals
amortització tècnica.
5. Reserves anuals:
Residus: 530.000€
Altres: 30.000€
Existents
Programa de gestió de residus de la
Previstes Garrotxa
Pla d’actuació i suport en emergències de la
Garrotxa
,
OBJECTIU 3.6: POTENCIAR EL DESENVOLUPAMENT DE SERVEIS QUE
APORTIN EQUILIBRI AL TERRITORI
• La principal activitat econòmica en el territori és i

ha estat la indústria, intensiva en ma d’obra i baixa
REPTES:
qualificació.
 3.6.1. Desenvolupar els plans de turisme sostenible (CETS): • Si volem tenir una societat justa, equilibrada i
desenvolupar un turisme sostenible com a estratègia de diversificació plural, és necessari diversificar les nostres
del model econòmic, que ha de ser sostenible en i pel territori. activitats econòmiques. En aquest sentit podem
ajudar els serveis, que de tota manera hauran de
 3.6.2. Disminuir les externalitats directes i indirectes en la prestació ser sostenibles i respectuosos amb el territori
dels serveis: la norma fins avui en la prestació de serveis ha estat no assumint totes les externalitats que fins avui no
considerar les externalitats i els efectes positius que té per aquests s’han considerat.
serveis l’ús de recursos comuns i generats. Per això cal assegurar la
implementació de codis de responsabilitat social i ambiental en tots els
serveis.
3.6.1. DESENVOLUPAR ELS PLANS DE TURISME SOSTENIBLE (CETS)
PROPÒSITS: 3.6.1.1. Establir el model de governança de la CETS.
3.6.1.2. Posicionar la CETS com aglutinador de la gestió turística.
3.6.1.3. Integrar la mobilitat en l’experiència turística.
3.6.1.4. Potenciar l’experiència de la natura com a valor territorial.
3.6.1.5. Implicar l’usuari en la conservació del territori.
3.6.1.6. Augmentar el valor del sector turístic.
3.6.1.7. Potenciar el desenvolupament del sector turístic.
3.6.1.8. Reconèixer i valorar la salut i els hàbits saludables.

3.6.1. DESENVOLUPAR ELS PLANS DE TURISME SOSTENIBLE (CETS)
origen
ALLOTJAMENTS REGLATS 100 ORIGEN DELS TURISTES
80
Total establiments 578 60 Catalunya 81,1
Places totals 10,166 40
20 Espanya 10,4
allotjaments places
0
2014 2015 2016 2017 2018 2019
Estrangers 8,9
2020 cat espanya extranguers
2020
2018 2018
RECAPTACIÓ TAXA TURÍSTICA
2016 2016 TIPOLOGIES DE TURISTES 160000
2014 2014 140000
0 500 1000 0 5000 10000 15000
Tipologia 120000
50 100000
45
80000
Ocupació 40
60000
35
60
40000
30
40 25 20000
20 0
20 15 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
10
0
5
2016 2017 2018 2019 2020
0 137,242€/2020
Increment -1,16%
2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Ocupació 51% families grups parelles individuals altres
,
3.6.2. DISMINUIR LES EXTERNALITATS DIRECTES I INDIRECTES EN LA PRESTACIÓ
DELS SERVEIS
PROPÒSITS:
3.6.2.1. Redactar/revisar els documents de sostenibilitat.

3.6.3. GESTIONAR ELS RISCOS PER AUGMENTAR LA RESILIÈNCIA
PROPÒSITS: 3.6.3.1. Desplegar l’àrea d’emergències i protecció civil.
3.6.3.2. Redactar i mantenir un pla general multiriscos de la comarca.
3.6.3.3. Redactar, revisar i aprovar els DUPROCIM.
3.6.3.4. Redactar, aprovar i revisar el PAS.
3.6.3.5. Potenciar la coordinació i el suport als serveis d’emergències operatius.
3.6.3.6. Assegurar el manteniment de les emissores del CECAT (xarxa RESCAT).
3.6.3.7. Coordinar les ADF i la Federació.
3.6.3.8. Geolocalitzar tots els elements aïllats.

3.6.3. GESTIONAR ELS RISCOS PER AUGMENTAR LA RESILIÈNCIA
Les ADF de la Garrotxa
Les ADF de la Garrotxa, elaboració pròpia.

OBJECTIU 3.7: INNOVAR EN EL MODEL DE MOBILITAT I GESTIONAR LA
TRANSICIÓ DEL MODEL CAP A LA SOSTENIBILITAT.
• La mobilitat i, sobretot la mobilitat personal

motoritzada, s’ha convertit en el paradigma de la
REPTES: qualitat de vida per la majoria de la nostra
societat, afectant a nombrosos aspectes:
 3.7.1.Gestionar el model de mobilitat actual per fer-lo més accessible i metabolisme social, energia, desenvolupament,
eficient: disminuir la mobilitat personal i motoritzada per avançar cap a equilibri territorial,...
la mobilitat col·lectiva i continguda, lliure d’emissions de GEH. • Aquesta situació que tots reconeixem com a
clarament insostenible no es pot perllongar en el
 3.7.2. Experimentar noves propostes de mobilitat per catalitzar la temps i, per tant, cal avançar en nous models de
transició cap a la sostenibilitat: avui no tenim un manual d’ús per mobilitat més continguda i sostenible.
transitar cap a una mobilitat sostenible, per això és imprescindible
acceptar i avançar en experiències que ens permetin assolir aquest
objectiu.
3.7.1. DISMINUIR LES EXTERNALITATS DIRECTES I INDIRECTES EN LA PRESTACIÓ
DELS SERVEIS
PROPÒSITS: 3.7.1.1. Redactar el Pla integral de mobilitat de la comarca.
3.7.1.2. Gestionar el transport intracomarcal per fer-lo més eficient, efectiu i

accessible.
3.7.1.3. Gestionar el transport intercomarcal per fer-lo més eficient, efectiu i

accessible.
3.7.1.4. Establir sistemes comunitaris per desplaçar-se a la feina.
3.7.1.5. Habilitar espais per a la circulació restringida als vehicles individuals,

zones de pacificació del trànsit.
3.7.2. EXPERIMENTAR EN NOVES PROPOSTES DE MOBILITAT PER CATALITZAR LA
TRANSICIÓ CAP A LA SOSTENIBILITAT.
PROPÒSITS: 3.7.2.1. Establir circuits segurs per a la mobilitat no

motoritzada i a peu.
3.7.2.2. Dificultar i encarir l’aparcament i entrada als centres

urbans.
3.7.2.3. Establir xarxes de bicicarril segures i practicables entre

tots els municipis i polígons industrials.
3.7.2.4. Estudiar la possibilitat de disposar de connexions

ferroviàries connectades amb la xarxa general ferroviària.
3.7.2. EXPERIMENTAR EN NOVES PROPOSTES DE MOBILITAT PER CATALITZAR LA TRANSICIÓ
CAP A LA SOSTENIBILITAT
CLASSIFICACIÓ DELS VEHICLES
PER ETIQUETES DE CONSUM TIPOLOGIES
8,599 0,087
VEHICLES EXISTENTS A LA COMARCA
9801
32,536
vehicles per 1000 hab. 30,050
1600 5016
1400 29279
27,474
1200 1,254
1000
800 O B C ECO sense distin desconegut turismes motos

camions i furgos
600
400 Punts de càrrega per vehicles

200
0
mieres
les preses
olot
argelaguer
bueda
montagut i oix
riudaura
sant jaume de llierca
sant pau
les planes
Sant feliu de pallerols

castellfollit
val d'en bas

san aniol de finestres
vall de bianya
besalú
sant joan les fonts
tortellà
sales de llierca
sant ferriol
maià de montcal
,
PAU I ALIANCES
(GOVERNANÇA) ODG directament associats a GOVERNANÇA
Aquesta esfera integra Pau i Partenariat, té el
propòsit d’articular la coordinació i comunicació
municipal i transectorial a través de la governança
oberta, transparent i participativa 4.1 Governança participativa i transparent
4.2 Drets i justícia social
4.3 Comunicació plural i veraç
4.4 Institucions articulades i àgils

ESFERA 4: PAU I ALIANCES
4.1 Augmentar la participació i la transparència en la presa de decisions: es


busca canviar el model de governança i les relacions entre l’administració i la
• Cal fomentar l’intercanvi i les aliances
ciutadania cap a models de gestió més oberts i transparents. Aquest entre els diferents actors de la
objectiu justifica en si mateix l’existència del Fem Garrotxa tal com està comarca per poder desenvolupar
plantejat. projectes de manera compartida i
 4.2 Garantir i millorar els drets i justícia social: contrarestar el model col·laborativa.
individualista de les nostres relacions socials i avançar cap a
l’autoresponsabilitat persones en relació als drets i deures. • El fet de viure en societat determina
 4.3 Diversificar i potenciar els canals i mitjans de comunicació: la
l’existència d’uns deures que no es
comunicació és una eina imprescindible en les relacions amb la població, es poden negligir si es busca el bé de la
vol una comunicació oberta, plural i en totes direccions. col·lectivitat.
 4.4 Augmentar l’agilitat, adaptabilitat i enxarxament de les institucions
públiques: millorar la gestió de l’administració, fomentar l’intercanvi i les
aliances entre els actors de l’administració, igualment que els actors polítics i
les polítiques públiques.
OBJECTIU 4.1: AUGMENTAR LA PARTICIPACIÓ I LA TRANSPARÈNCIA EN LA
PRESSA DE DECISIONS
REPTES:
4.1.1. Assegurar la inclusivitat i la transparència de la informació • Les institucions públiques no

rellevant per a la governança: s’entén com a corresponsabilitat en les
sempre actuen de manera
transparent, poden caure en la
accions públiques com la manera de poder assegurar la regeneració corrupció o en conflictes
efectiva del model social. d’interessos.
 4.1.2. Articular una xarxa transsectorial, descentralitzada i distribuïda, • Garantir administracions
per a la presa de decisions en relació amb el PEP-G i el transparents i fortes, que
desenvolupament territorial: totes les ciutadanes i els ciutadans en el assegurin la participació dels
marc del projecte han de ser conscients dels seus drets, acció com dels ciutadans en la presa de decisions
deus deures i, en aquest sentit, la participació en grups d’anàlisi i i estiguin lliures de totes les formes
decisió es considera imprescindible per al futur. de corrupció i suborns.
 4.1.3. Incrementar la corresponsabilitat i la cogestió entre
l’administració i els diferents sectors: les relacions entre l’Administració i
els ciutadans han d’avançar en la línia d’incrementar la participació i la
interacció entre uns i altres per donar resposta directa i efectiva a les
necessitats canviants a què ens va portant el canvi global.
4.1.1. ASSEGURAR LA INCLUSIVITAT I LA TRANSPARÈNCIA DE LA INFORMACIÓ
RELLEVANT PER A LA GOVERNANÇA
PROPÒSITS: 4.1.1.1. Fer seguiment de les liquidacions dels municipis i del destí dels
recursos públics, visualització i transparència en els comptes municipals.
4.1.1.2. Establir sistemes de taxes i impostos amb criteris ambientals i
socials.
4.1.1.3. Publicar les memòries de funcionament anual dels organismes
públics.
4.1.1.4. Estructurar espais oberts de diàleg amb la ciutadania.
4.1.1.5. Redactar i aprovar els plans de mandat (PAC i PAM).
4.1.1.6. Modernitzar i digitalitzar els processos administratius.

4.1.1. ASSEGURAR LA INCLUSIVITAT I LA TRANSPARÈNCIA DE LA INFORMACIÓ RELLEVANT
PER A LA GOVERNANÇA (1)
GESTIÓ ECONÒMICA DELS MUNICIPIS
Evolució de les despeses

Evolució dels ingressos municipals
municipals
1.600,00 1.600,00
1.400,00 1.400,00
1.200,00 1.200,00
1.000,00 1.000,00
€/hab.
€/hab.
800,00 800,00
600,00 600,00
400,00 400,00
200,00
200,00
-
-
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 20042005200620072008200920102011201220132014201520162017201820192020
personal béns i serveis transferències corrents
impostos directes, indirectes i taxes transferències de capital transferències corrents altres passius financers despeses financeres inversió real
transferències de capital actius financers
Evolució dels ingressos municipals i evolució de les despeses municipals, elaboració pròpia a partir de les dades ecofinanceres del Municat.
GESTIÓ ECONÒMICA DELS MUNICIPIS
Evolució de les despeses obligades municipals Evolució de la capacitat bruta d’inversió dels municipis
1.600,00 1.600,00
1.400,00 1.400,00
1.200,00 1.200,00
1.000,00 1.000,00
€/hab.
€/hab.
800,00 800,00
600,00 600,00
400,00 400,00
200,00 200,00
- -
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
personal béns i serveis transferències corrents passius financers despeses financeres
Evolució de les despeses obligades municipals i evolució de la capacitat bruta d’inversió dels municipis, elaboració pròpia a partir de les dades ecofinanceres del Municat.
% de valor aplicat sobre la base imposable
LA GESTIÓ DEL IBI 1,200

1,000
0,800
Variació anual de quota en € 0,600
0,400
0,200
700
0,000
mieres
planes
sales
argelaguer
beuda
montagut
olot
sant jaume
santa pau
val bianya
maià
preses
riudaura
castellfollit
sant feliu
val bas
sant joan
besalu
tortellà
sant aniol
sant ferriol
600
2019 2020 2021
500
Mitjana de quota per rebut en €
400
700
300 600
500
200 400
300
100 200
100
0 0
mieres
olot
planes
sales
argelaguer
beuda
montagut
preses
sant jaume
santa pau
maià
riudaura
val bianya
castellfollit
sant feliu
val bas
sant joan
besalu
tortellà
sant aniol
sant ferriol
Evolució de les despeses obligades municipals i evolució de la capacitat bruta d’inversió dels municipis, elaboració pròpia a partir de les dades ecofinanceres del Municat.
4.1.2. ARTICULAR UNA XARXA TRANSSECTORIAL DESCENTRALITZADA I
DISTRIBUÏDA, PER A LA PRESA DE DECISIONS EN RELACIÓ AMB EL PEP-G I EL
DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL
PROPÒSITS:
4.1.2.1. Establir sistemes que permetin el seguiment de les propostes.
4.1.2.2. Desenvolupar estratègies conjuntes, obertes i col·laboratives

(HUBS).
4.1.2.3. Fomentar la governança descentralitzada, celebrant trobades per

abordar solucions transversals i complexes.
4.1.3. INCREMENTAR LA CORRESPONSABILITAT I LA COGESTIÓ ENTRE
L’ADMINISTRACIÓ I ELS DIFERENTS SECTORS
PROPÒSITS:
4.1.3.1. Crear i construir consells de poble a cada municipi de
la comarca.
4.1.3.2. Enfortir les associacions de veïns i veïnes.
4.1.3.3. Assegurar la participació de la ciutadania en la presa

de decisions rellevants.
OBJECTIU 4.2: GARANTIR I MILLORAR ELS DRETS I JUSTÍCIA SOCIAL
REPTES:
 4.2.1. Defensar i consolidar els drets i deures de la ciutadania: reconèixer els • Les desigualtats imperants
drets individuals de les persones i valorar l’equitat entre els municipis i els en molts aspectes de la
seus residents. Les persones han d’exigir els seus drets al mateix temps que
han de complir els deures de la vida en societat.
nostra societat fan que els
drets i la justícia no siguin
 4.2.2. Enfortir les polítiques de justícia social i de participació: millorar la
capacitat de participació de la població en les decisions públiques, i l’equitat i
iguals per tota la ciutadania.
garantia en el tracte rebut per les administracions. Es proposa avaluar el
repte en relació amb el nombre d’actuacions traduïdes a les 5 llengües amb
• Establir els sistemes de
més nombre de parlants a la comarca, després del català i el castellà, el justícia restaurativa per
nombre de menors tutelats a l’any i l’aplicació diferencial de l’IBI. garantir la pau i la justícia
 4.2.3. Desenvolupar una estructura de justícia restaurativa liderada per social a tota la ciutadania.
actors locals: la justícia que s’aplica actualment té uns procediments llargs i
complexos que volen ser molt garantistes i que, en determinats moments,
sobrepassen les necessitats i la realitat de les actuacions que han de
resoldre. Per això es proposa desenvolupar fórmules creatives que
alleugereixin les actuacions, sense rebaixar les garanties i que ens permetin
resoldre problemàtiques amb l’acord explícit de les parts.
4.2.1. DEFENSAR I CONSOLIDAR ELS DRETS I DEURES DE LA CIUTADANIA
PROPÒSITS: 4.2.1.1. Empadronar les persones nouvingudes per agilitar l’accés als
serveis i facilitar el procediment d’arrelament.
4.2.1.2. Acollir, regularitzar i acompanyar amb garanties totes les persones

nouvingudes.
4.2.1.3. Fer equitativa la vida en els pobles petits respecte dels grans.
4.2.1.4. Corresponsabilitzar-se dels drets i deures de la ciutadania.

4.2.2. ENFORTIR LES POLÍTIQUES DE JUSTÍCIA SOCIAL I DE PARTICIPACIÓ
PROPÒSITS:
4.2.2.1. Adaptar la informació d’acord amb la diversitat lingüística i cultural.
4.2.2.2. Potenciar accions per aprofitar la diversitat.
4.2.2.3. Evolucionar les actuacions dels serveis judicials.

4.2.3. DESENVOLUPAR UNA ESTRUCTURA DE JUSTÍCIA RESTAURATIVA
LIDERADA PER ACTORS LOCALS
PROPÒSITS:
4.2.3.1. Fomentar que la justícia resolgui els conflictes de
manera creativa.
4.2.3.2. Crear una fundació tutelar (mentoratge) i de suport.
4.2.3.3. Utilitzar l’IBI per prevenir i distribuir l’especulació

immobiliària i compensar.
4.2.3. DESENVOLUPAR UNA ESTRUCTURA DE JUSTÍCIA RESTAURATIVA LIDERADA PER
ACTORS LOCALS (1)
DELICTES CONTRA
EFECTIUS MOSSOS PATRIMONI
2,2 agents/1000 habitants EFECTIUS POLICIA MUNICIPAL
1750
. 1700
OLOT
1650 1,28 agents/1000 habitants
1600
DELICTES -
DETENCIONS
1550
2017 2018 2019 2020
200 50
180
TIPOLOGIA DELICTES
48
160
46
140
resta delictes
120 2020 44
rob vehicle altres
100 2017
42 agents
80 2018
rob violència
2019 40
60
danys
40 38
20 estafes 36
0 2015 2016 2017 2018 2019 2020
2017 2018 2019 2020 furts
actes/1000 h detencions robatori força
0 10 20 30 40
4.2.3. DESENVOLUPAR UNA ESTRUCTURA DE JUSTÍCIA RESTAURATIVA LIDERADA PER
ACTORS LOCALS (2)
ASSUMPTES JUDICIALS casos penals civils

1400 2000
1200
1500
Evolució sentències 1000
800
4000 300 1000
600
400 500
3000 200 200
0 0
2000 100 2017 2018 2019 2020 2017 2018 2019 2020
1000 0 anys anteriors per anys següents anys anteriors per anys següents
civils penals violència dona
0
2017 2018 2019 2020
2017 2018 2019 2020
penals civils
tipologia
2020 2020
2020
2019 2019
2019
2018 2018
2018
2017 2017
2017
0 500 1000 1500 2000 0 500 1000 1500 2000 2500
0 10 20 30 40 50 60 70
violencia dones penals civils resolució entrades resolució entrades
OBJECTIU 4.3: DIVERSIFICAT I POTENCIAR ELS CANALS I MITJANS DE
COMUNICACIÓ
REPTES:
4.3.1. Assegurar la pluralitat i diversitat informativa: l’articulació formal del

• La comunicació que es una eina
imprescindible es veu avui com

repte i la seva avaluació passa per la creació d’un observatori dels mitjans
d’informació comarcals. El repte busca cobrir tota la diversitat existent, la
una eina intervinguda i de part,
utilització del llenguatge respectuós i que promogui la pluralitat de veus de
que en molts moments no ajuda a
la comarca, entre d’altres.
tenir una visió clara i transparent
de la realitat que vol explicar.
4.3.2. Garantir la veracitat informativa: els informadors no poden prendre

partit en els debats públics ni els conflictes, sinó que cal que donin una visió
• Es vol e canvi una formació oberta
de mediació i facilitació, potenciant el debat. És important donar rellevància
a la població general amb canals
a les certeses i als fets comprovats, demostrables i irrefutables i no entrar en
no reglats formalment, assumint el
el terreny de les especulacions i suposicions. L’avaluació del repte es farà
risc que comporten les actuals
amb les aportacions de l’observatori sobre els mitjans de comunicació de la
xarxes socials.
comarca.
 4.3.3. Garantir la comunicació inclusiva: la informació ha de garantir que és

accessible en vocabulari, format o contingut per a tota la població.
L’avaluació del repte es farà amb les aportacions de l’Observatori sobre els
mitjans de comunicació de la comarca.
4.3.1. ASSEGURAR LA PLURALITAT I DIVERSITAT INFORMATIVA
PROPÒSITS: 4.3.1.1. Promoure l’esperit crític en les professionals de la informació.
4.3.1.2. Diagnosticar l’estat de funcionament del sector a la comarca.
4.3.1.3. Fomentar l’associacionisme dels professionals.
4.3.1.4. Garantir una estratègia comunicativa que tingui en compte la diversitat.
4.3.1.5. Incorporar una secció de notícies i novetats a la plataforma de ciència ciutadana.
4.3.1.6. Establir un codi deontològic que asseguri la pluralitat, la fiabilitat i la comprensió de la

informació.
4.3.1.7. Crear un observatori dels mitjans de comunicació.
4.3.1.8. Visibilitzar les accions desenvolupades en el Fem Garrotxa.

4.3.2. GARANTIR LA VERACITAT INFORMATIVA
PROPÒSITS:
4.3.2.1. Gestionar els debats públics de manera responsable sense

sensibilitzar ni reaccionar.
4.3.3. GARANTIR LA COMUNICACIÓ INCLUSIVA
PROPÒSITS:
4.3.3.1. Fer que la informació que està exposada sigui

accessible i clara, tant pel contingut com pel format.
OBJECTIU 4.4: AUGMENTAR L’AGILITAT, ADAPTABILITAT I ENXARXAMENT DE
LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES
REPTES:
• L’administració que coneixem
 4.4.1. Recolzar i agilitzar l’administració pública per fer front al context del és una organització
canvi global: el canvi global portarà l’Administració a unes exigències i fragmentada i anquilosada que
sistemes de treball per als quals no està preparada, per tant, cal accelerar el
és incapaç de treballar per
procés de canvi a la nova realitat.
objectius o de col·laborar de
 4.4.2. Fer l’administració és transparent i oberta: les accions i actuacions que manera franca i oberta amb la
fa l’Administració estan sotmeses a la publicitat determinada per la llei, això resta d’actors públic i privats.
no obstant, és evident que els sistemes de comunicació i els nivells de
transparència han de millorar de manera efectiva. • Cal canviar la dinàmica interna
de treball de l’administració per
 4.4.2. Coordinar de manera transversal i col·laborativa les diferents
administracions perquè treballin per objectius en lloc de fer-ho per
aconseguir els objectius.
departaments: l’organització actual de l’Administració no ajuda en la
resolució de problemes complexos; l’organització per departaments fa que
aquestes es tanquin en si mateixos i no analitzin ni proposin solucions
globals. Aquesta dinàmica amb la realitat actual ha de variar si volem donar
solucions sistèmiques.
4.4.1. ADAPTAR I AGILITZAR L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA PER FER FRONT AL
CONTEXT DE CANVI GLOBAL
PROPÒSITS:
4.4.1.1. Destinar recursos a executar el Fem Garrotxa.
4.4.1.2. Garantir el funcionament de l’ODSG.
4.4.1.3. Establir sistemes de coordinació i col·laboració entre municipis.
4.4.1.4. Dotar de més autoritat al Consell d’Alcaldies.

4.4.2. FER L’ADMINISTRACIÓ MÉS TRANSPARENT I OBERTA
PROPÒSITS: 4.4.2.1. Desenvolupar sistemes eficients de comunicació amb l’Administració.
4.4.2.2. Establir una comissió de transparència independent que analitzi la

transparència i l’obertura de l’Administració.
4.4.2.3. Fomentar els processos participatius.
4.4.2.4. Incorporar en els pressupostos canvis en la governança.
4.4.2.5. Crear una regidoria de participació en tots els municipis.
4.4.2.6. Fer seguiment i avaluació dels programes electorals.

4.4.3. COORDINAR DE MANERA TRANSVERSAL I COL·LABORATIVA LES
DIFERENTS ADMINISTRACIONS PERQUÈ TREBALLIN PER OBJECTIUS EN LLOC DE
FER-HO PER DEPARTAMENTS
PROPÒSITS:
4.4.3.1. Promoure el treball conjunt entre departaments.
4.4.3.2. facilitar espais orientats als propòsits, per generar

estratègies transversals i coordinar les accions.
Glossari
• IDESCAT: Institut d’Estadística de Catalunya
• INE: Instituto Nacional de Estadística
• DACC: Departament d’Acció Climàtica, Agenda Rural i Alimentació
• ICAEN: Institut Català de l’Energia
• DUN: Declaració Agrària
• CCPAE: Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE)

L'Observatori Amb Ulls d'ODG 2022

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

L'Observatori Amb Ulls d'ODG 2022

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

L’OBSERVATORI PER AL

Avaluació dels ODG

L’OBSERVATORI PER A LA SOSTENIBILITAT DE LA GARROTXA, que fins avui ha estat l’eina

PROPÒSIT DEL FEM GARROTXA

EL MARC CONCEPTUAL DEL FEM GARROTXA

2. Es plantegen ODG nous per millorar i adequar els objectius i

• Agrupació en esferes: planeta, persones, prosperitat i governança (pau i aliances).

1.2 Biodiversitat i regeneració

1.3 Aigua neta i sanejament

1.4 Sobirania alimentària

 1.1 Reduir el metabolisme social: disminució del consum de materials

 1.3 Disposar d’aigua neta i sanejament per al sistema socioecològic: l’aigua

 1.4 Assegurar la sobirania alimentària: cal garantir dues condicions: 1)

DISTRIBUCIÓ DE LA PRECIPITACIÓ 2021 1200 40

dies ppt ≥ 10 mm dies ppt ≥ 20 mm dies de glaçada dies d'estiu

dies ppt ≥ 50mm precipitació 1 dia

 1.1.1. Exercir i exigir vigilància sobre la producció i el consum de productes: amb

PROPÒSITS: 1.1.1.1. Determinar la petjada de CO2 i H2O de la indústria

1.1.1.2. Crear i difondre una aplicació per calcular la petjada de

1.1.1.3. Determinar la petjada de CO2 i H2O en l’agricultura i la

1.1.1.4. Determinar la petjada de CO2 i H2O dels serveis.

Comparativa emissions de CO2 reals i potencials de la

No disposem de dades per calcular l’estat del 5.000.000

repte en la indústria, el domèstic i els serveis.

Emissions (tones CO2)

Ens cal implantar l’aplicació de ciència 3.000.000

1.1.2.3. Potenciar el producte locals i donar-li visibilitat.

1.1.2.4. Crear una etiqueta específica territorial.

1.1.2.5. Revisar les accions públiques que fomenten el consum innecessari.

EVOLUCIÓ DEL NOMBRE DE PRODUCTORS ECOLÒGICS DE LA COMARCA Distribució de les superfície

HECTÀREES DE PRODUCCIÓ ECOLÒGICA VS. CONVENCIONAL

Producció ecològica Producció convencional

Comparativa del mapa de cobertes i usos del sòl de 1987 i 2017

% d’ocupació del sòl per diferents categories Distribució grans superfícies

BOSCOS CONREUS ZONES OBERTES SÒL URBÀ

1.666 unitats familiars /

1.1.3.2. Fer una comparativa de les taxes dels serveis

1.1.3.3. Separar les aigües pluvials de clavegueram.

1.1.3.4. Fomentar l’ús de les energies renovables,

EFICIÈNCIA GLOBAL DE SERVEIS 1,58

Taxes de residus 2022 Preu de l’aigua 2022

Preu de l'aigua (€/m3)

PROPÒSITS: 1.1.4.1. Minimitzar la producció de residus, amb campanyes de comunicació.

Producció de residus kg/hab i dia

Evolució de la producció de residus

Producció residus Garrotxa Producció residus Catalunya

% de selecció per municipis Evolució de % de selecció mitjana comarcal

% selecció Garrotxa % selecció Catalunya

Evolució de % de selecció de les diferents fraccions

70% 64,66% 64,55% 63,54%

% orgànica % paper i cartró % vidre % envasos % altres recollides % selectiva % resta

Entrada de rebuig a l’abocador

25.000 16.000 1.800

Producció de lixiviats (m3)

Altres recollides selectives 6.000

60,00% Valorització externa

1.1.5.1. Construir la base d’indicadors que permetin valorar els

1.1.5.2. Identificar les externalitats ambientals de l’economia.

VARIACIÓ EN LES COBERTES CULTIVADES

No disposem de dades per

Disposar d’una base d’indicadors que

1.2.1.2. Implantar i regular les mesures ambientals de la Carta Europea de Turisme

1.2.1.3. Fer seguiment de l’evolució dels canvis d’usos del sòl.