Mapatge Del Consum Agroecològic Organitzat A Gallecs

Mapatge del consum agroecològic organitzat
als municipis del Consorci de Gallecs

Estat actual i oportunitats del model per a la
sostenibilitat dels projectes productius de Gallecs
Autoria: Laura Villar, Marc Fernández i Raquel Jiménez

Col·lectiu Cucúrbita i Consorci de Gallecs. Gener 2021.
Mapatge del consum agroecològic organitzat als municipis del Consorci de Gallecs
Índex
1. Introducció 3
2. Enfocament i Marc Teòric 5

2.1 Relació Nord-Sud i Sobirania alimentària dels pobles 5
2.2 Agroecologia, més que aliments ecològics 6
2.3 Els grups de consum, un canal curt de comercialització 7
3. Objectius i metodologia 9
4. El consum agroecològic organitzat als municipis del Consorci de Gallecs 12

4.1 Identificació 12
4.2 Caracterització 14
5. La relació del producte de Gallecs amb els grups de consum 19

5.1 El producte de Gallecs 19
5.2 Els projectes agroecològics de Gallecs 20
5.3 Canals de comercialització del producte de Gallecs 23
5.4 El producte de Gallecs als grups de consum 23
6. Contribucions del model de consum cooperatiu a la sostenibilitat de la

producció agroecològica a Gallecs 26
6.1 Relació 26
6.2 Informació 28
6.3 Participació 30
6.4 Justícia i sostenibilitat econòmica 31
6.5 Inclusivitat i sostenibilitat social 34
6.6 Sostenibilitat ambiental, proximitat i varietat i diversitat 35
7. Proposta de línies d’acció 38
8. Conclusions 44
Bibliografia 48
1
1. Introducció
Gallecs és un paratge singular situat entre Mollet, Santa Perpètua, Parets, Lliçà de Vall i
Palau-Solità, Es tracta d’un dels poc espais no urbanitzables dins el continuum urbà de la
regió metropolitana de Barcelona, en la seva extensió per l’eix del Besòs, amb la major part
del sòl destinat a l’activitat agrícola. Això és degut a la seva expropiació durant els anys
setanta amb la intenció de construir-hi una ciutat, i a la mobilització social que finalment va
fer aturar el projecte i protegir part de l’indret de la seva urbanització, fins finalment
incloure’n 733 ha al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) l’any 2009.
La titularitat pública de cases i terres, així com la gestió feta des del Consorci de Gallecs
(òrgan gestor format pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la GENCAT, Incasòl i els
sis municipis que hi tenen part del seu terme1), ha permès la implementació de polítiques
adreçades a la conservació dels seus valors ambientals (salvaguarda dels hàbitats de fauna
i flora del mosaic agroforestal), així com a la transició cap a una agricultura ecològica
(reconversió dels cultius, recuperació de varietats locals i tradicionals, promoció de projectes
productius i dels canals curts de comercialització, etc). Així, en l’actualitat, es tracta d’un
paisatge de gran valor per a la ciutadania, i alhora un territori complex on s’hi superposen
activitats diverses i hi intervenen diferents agents, des de petits productors agrícoles, tècnics
i investigadors de diferents àmbits, passejants i esportistes, fins a un actiu teixit associatiu i
veïnal.
Imatge 1: Gallecs. Font: wikipedia.org
El Col·lectiu Cucúrbita, amb seu a Mollet del Vallès, el formem la Raquel Jiménez, la Laura
Villar i el Marc Fernández, i tenim la missió d’impulsar i dinamitzar processos comunitaris
per la transició ecosocial al Baix Vallès. Les mateixes persones hem estat les promotores
inicials del grup de consum Cinc Quarteres de Mollet que arrencava al setembre del 2020,
per tal d’apropar el producte de Gallecs i de promoure el consum agroecològic i conscient,
així com reforçar la participació i el teixit associatiu de la ciutat.
En aquesta mateixa línia presentem al Consorci de Gallecs la proposta d’elaborar aquest

mapatge dins una estratègia per a potenciar el cooperativisme de consum al nostre entorn
1
Ordre segons la superfície del terme municipal a Gallecs: Mollet del Vallès, Santa Perpètua de la
Mogoda, Parets del Vallès, Lliçà de Vall, Montcada i Reixac (amb una regió enclau) i Palau-solità i
Plegamans.
2
proper, des de la base, tot implicant les polítiques públiques. El mapatge persegueix, per
una banda, conèixer i fer xarxa entre les diferents iniciatives de consum i producció
agroecològica de la zona per tal de compartir reflexions i recursos per millorar la nostra
acció; i alhora presentar aquest model de consum i el seu potencial transformador per tal de
motivar polítiques públiques per al seu foment i impuls.
El Consorci, per la seva banda, veu aquesta proposta en sintonia amb els seus objectius,
especialment dins la línia de promoure els canals curts de comercialització i ens dóna el seu
suport en aquesta fita. Des de fa anys, aquest òrgan gestor ha liderat la transició de Gallecs
cap a la agricultura ecològica a través de la reconversió dels cultius, la dinamització de
l’economia local mitjançant el suport als petits projectes de producció agroecològica i la
promoció del producte de Gallecs i la seva comercialització per canals el més pròxims i amb
menys intermediaris possibles entre les productores i les consumidores. A mitjans d’octubre
de 2020 es concreta doncs l’encàrrec d’aquest mapatge.
El treball parteix d’un marc teòric de perspectiva ecosocial. Comença per identificar les
diferents iniciatives de consum agroecològic cooperatiu presents als sis municipis que
formen part del Consorci de Gallecs i les productores que les abasteixen, així com les
experiències ja extintes del mateix tipus. Després, a partir de les entrevistes realitzades,
busca obtenir una radiografia d’aquest model de consum, conèixer la seva relació amb el
producte de Gallecs i desgranar les seves aportacions a la sostenibilitat dels projectes
agroecològics de Gallecs.
Com a part d’aquest treball s’han elaborat tres mapes, dos presents dins l’estructura
d’aquest document i un tercer com annex. El primer localitza els diferents grups de consum
dels sis municipis així com el projecte productiu que els abasteix i el trajecte que recorre el
producte. El segon mostra la ubicació dels diferents projectes agroecològics de Gallecs i la
seva vinculació o no amb els grups de consum. Per últim, s’adjunta una proposta de mapa
enfocat a la visibilització i difusió d’aquests grups de consum com a canals curts de
comercialització del producte de Gallecs.
Com veurem, s’han localitzat vuit iniciatives en actiu, que, tot i les seves particularitats,
compleixen majoritàriament amb el perfil típic de grup de consum català: grups de persones
organitzades assembleàriament, sovint sense entitat jurídica, de mida petita d’entre 10 i 30
unitats familiars, basats en l’autogestió i la relació de confiança amb les productores, sovint
locals, que les abasteixen.
D’aquestes, quatre consumeixen la cistella ecològica del Rave Negre de Gallecs, que
treballa principalment amb aquest canal de comercialització i acompanya diferents grups. A
més, altres productes de Gallecs com les llegums i les farines de Can Salvi i Can Jornet o
l’Ou de Gallecs arriben a aquests grups a través del Rave Negre o ja elaborats com el pa de
Massamare. Trobem que el producte de Gallecs té una gran consideració entre els grups de
consum no només per la seva qualitat, garantia ecològica i proximitat, sinó també pel seu
vincle a la conservació d’un paisatge d’alt valor ambiental i simbòlic per a la ciutadania.
Les aportacions d’aquests grups de consum a la sostenibilitat dels projectes agroecològics

són diverses i des de diferents àmbits, des de la compra directa i a un preu just que fixa la
productora, la reducció dels costos de distribució i transport i el seu impacte ambiental, la
democratització de les relacions entre productores i consumidores, la promoció del producte
3
ecològic, fresc i de temporada a través de les seves xarxes socials o la difusió i divulgació
de pràctiques i hàbits alimentaris adequats a les necessitats del camp entre d’altres.
Finalment, des de la nostra experiència proposem una sèrie de línies d’acció, que poden
partir dels diferents agents del sistema alimentari (productores, consumidores, administració
pública, investigadores i tècniques i comunicadores), encaminades a l’enfortiment d’aquest
model de consum i, en general, de la producció agroecològica a Gallecs. Resta pendent
finalitzar aquest treball amb una devolució de la informació generada a totes les participants,
que serveixi per validar-la i seguir-hi aprofundint, i alhora esdevingui un espai de trobada per
avançar en la construcció i articulació d’aquesta xarxa de consum agroecològic i cooperatiu
que nodreix (i es nodreix de) Gallecs.
4
2. Enfocament i Marc Teòric

En aquest capítol exposem la perspectiva o marc teòric del qual partim, que no és nostre,
sinó que ha estat construït al llarg dels anys per la xarxa de dinamització agroecològica de
Catalunya, sostinguda al mateix temps per moviments socials i acadèmia. Cal destacar la
contribució d’aquesta xarxa i de col·lectius com Entrepobles, Arran de Terra, l’Aresta o
Eixarcolant, mitjançant l’elaboració d’estudis, diagnosis i estratègies de gran rigor i encert,
en la implementació de polítiques alimentàries locals i regionals de gran impacte.
Per comprendre els motius de l’aparició de les diverses formes de consum agroecològic
organitzat, és necessari fer un viatge des de la globalització alimentària de finals de segle
XX fins a l’articulació de polítiques locals per a la promoció del cultiu d’aliments a zones
urbanes. En aquest recorregut s’engranen els principals impulsors d’un consum més
conscient, basat en la preocupació per la sobirania alimentària dels països productors, la
dignitat de la pagesia, l’impacte ambiental de la producció i la distribució i la salut (FCCUC,
2010). Aspectes que constitueixen la missió i valors de les agrupacions de consumidores
del nostre mapatge.
2.1 Relació Nord-Sud i Sobirania alimentària dels pobles
Des de la Revolució Industrial, el comerç internacional associat al subministrament

d’aliments va fer créixer de forma desorbitada la distància i els viatges que fan els productes
que mengem, fent més llunyana la informació del consumidor sobre el seu origen. Comença
així la dominació al mercat d’aliments de l’agroindustria i el seu paper especulatiu en el
comerç internacional i la borsa (Pomar i altres, 2018). Aquest escenari fa que moltes de les
organitzacions camperoles dels països dels sud (principals productors d’aliments) i els
moviments socials comencin a denunciar públicament aquesta política de preus baixos. En
aquesta articulació de veus també apareixen referències a l’afectació sobre la salut dels
pesticides tant pels productors com pels consumidors, la simplificació de les varietats
vegetals i els seu control per part de grans empreses (Montanyès, 2007). Neix així la
visibilització de la desigualtat de les relacions Nord-Sud i comencen a aparèixer les
iniciatives de comerç just per garantir la transparència de les condicions de les economies
camperoles.
Es vol, per tant, assegurar un preu just als productors però també una seguretat alimentària
a la població d’aquest països. Apareix així el concepte de sobirania alimentària dels
pobles també com a reivindicació internacional del dret d’alimentació. Segons Esther
Vivas (2010) aquesta sobirania es basa en la certesa que la terra, les llavors i l’aigua
han de ser tornades a les camperoles per a que puguin alimentar-se i vendre els seus
productes al mercat local. Per garantir aquesta nova relació amb l'alimentació es comença
a canviar la mirada sobre com s’articula la producció d’aliments també als països del Nord.
En paral·lel, els camperols d’aquests països es troben en lluita per motius d'arrel semblant:
el preu baix dels productes en origen, el buidatge poblacional del món rural i la manca de
relleu generacional al camp.
Finals de segle XX, per tant, és el moment de creació de noves polítiques agràries
impulsades en gran part des de la ciutadania. En aquest sentit, als anys noranta mentre es
comencen a crear iniciatives per garantir un preu digne als productors dels països del Sud,
5
a la vegada apareixen noves fórmules per consumir productes de proximitat. A Catalunya,

per exemple, es comencen a activar projectes a través de la Xarxa de Consum Solidari amb
la divulgació del concepte de comerç just. El trajecte d’aquesta plataforma visibilitza aquesta
transició, ja treballen establint aliances amb els productors més llunyans i actualment es
troben també dinamitzant els mercats de pagès a la ciutat de Barcelona amb productors de
l’Àrea Metropolitana.
2.2 Agroecologia, més que aliments ecològics
Com hem vist els moviments socials comparteixen la preocupació sobre l’alimentació més
enllà del consum. A finals dels anys 1990 es comença a fer cerca de pagesos a entorns
urbans per establir noves col·laboracions que garanteixin una sostenibilitat als seus
projectes productius i un accés divers a productes ecològics. Els espais agraris propers a la
ciutat comencen a ser part de la solució col·lectiva a una altre tipus d’alimentació i de relació
camp-ciutat. El 2015 el Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, comença a posar en
valor l’agricultura urbana com a integradora de beneficis en la biodiversitat, els ecosistemes,
el benestar humà i la seguretat alimentària. Aquest pacte signat per diverses ciutats i pobles
també pretén visibilitzar els obstacles d’accés i distribució dels sistemes alimentaris del futur
si no existeixen mecanismes per reorientar l’actual producció d’aliments cap a canals més
propers.
L’agricultura ecològica pot garantir un accés a una alimentació saludable, valora els
coneixements tradicionals i els incorpora en la pràctica agrícola. En canvi, per garantir altres
ingredients que englobin les visions de la Sobirania Alimentària, calen accions més
transdisciplinars que la tècnica-productiva. L’Informe Arran de Terra II (2018) proposa el
terme Agroecologia, creat a Llatinoamèrica als anys 1970, com la integració de les
tres dimensions: la tècnica-productiva que inclou la certificació ecològica (producció
sense agroquímics) més les vessants sociocultural i política.
Incorporar l’àmbit sociocultural implica l’activació de relacions que donin valor afegit a les
produccions agràries, per exemple establint canals curts de comercialització: des de
compres col·lectives fins acords participats entre productors i consumidors. L’àmbit més
polític contempla l'activació de mecanismes i aliances entre agents socials per tal de
construir polítiques alimentàries i econòmiques que garanteixin la sobirania alimentària dels
pobles i ciutats. Un exemple d’això serien les estratègies d’impuls de la política alimentària
de la ciutats firmants del Pacte de Milà, la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de
Barcelona2 o el programa europeu Agri-Urban on participa Mollet del Vallès entre d’altres
regions. Objectius que van més enllà de garantir aliments saludables i que inclouen també
l'impuls d'economies locals sostenibles a través de tots els agents vinculats a l’alimentació.
2.3 Els grups de consum, un canal curt de comercialització
Els circuits curts de comercialització són un conjunt de formes diverses de comercialització

que faciliten l’articulació de les aliances entre productors i els diferents perfils de
consumidors. Com veiem, en aquesta definició es contemplen diversos agents, incloent o no
les administracions públiques. En el nostre estudi ens basem en aquestes propostes
2
El 2021 Barcelona és la Capital Mundial de l’alimentació sostenible 2021 i la Carta és un impuls per
estendre les adhesions als municipis de la Regió.
6
d’organització impulsades des de la base, i que també generen aportacions a les polítiques
alimentàries públiques.
Els grups de consum s’entenen com un canal més de comercialització per les
productores però també orientat cap a la relocalització de la producció agrícola,
fonamental pel manteniment del paisatge. El concepte “curt” o “proper” es caracteritza més
que per la distància, per la proximitat de les relacions entre productor i consumidor. Per tal
de poder caracterizar les aportacions dels grups en tant que projectes agroecològics,
Binimelis i Descombes (2010) defineixen vuit criteris fruit de la recerca i de les pràctiques
actuals. Conceptes que triem perquè ajuden a ampliar les tres visions de l’agroecologia: la
productiva, la social i la política.
● Proximitat: Més enllà de la distància espacial, s’entén com la proximitat entre

consum i producció per tenir espais i canals per treballar conjuntament la resta de
relacions.
● Relació: Es caracteritza per crear un espai de coneixença basada en la reciprocitat,

la cooperació i la confiança: posar nom i tenir comunicació directa.
● Informació: En aquest criteri es trobarien els espais de divulgació i educació del

consumidor. Per exemple, acostumar els hàbits cap a productes de temporada o
obtenir una traçabilitat del producte des de la finca fins al nostre plat.
● Participació: Aquest aspecte comporta que dintre dels canals de relació hi puguin
haver espais de decisió i governança participada. És a dir, que els consumidors
puguin conèixer, entre d'altres, el preu i les condicions de treball per decidir sobre
elles i actuar per tal de millorar-les.
● Justícia i sostenibilitat econòmica: S’inclouen diverses eines que faciliten que els
projectes productius siguin viables econòmicament i que això no només recaigui
sobre el productor. Els consumidors poden assumir compromisos per tal d’ajudar a la
sostenibilitat de les finques.
● Inclusió i sostenibilitat social: Aquest criteri comporta que els agents implicats en
el grups de consum, usuàries i productores, ho facin des de la gestió democràtica.
Un espai on s’inclouen totes les veus implicades en la cadena alimentària, també les
excloses dels canals habituals, especialment les persones amb pocs recursos.
● Sostenibilitat ambiental: En aquest àmbit s’inclouen aspectes com la certificació

ecològica: assegurant la protecció dels ecosistemes i la salut del consumidor. Tot i
que també es tenen en compte altres accions d’impacte ambiental: el transport,
l’embalatge, la gestió de la biodiversitat, etc.
● Diversitat/varietat: Aquest criteri està molt basat en la varietat de productes que es

poden aconseguir d’un sol productor. Per aquest motiu, els grups de consum
intenten proveir-se de cada vegada més productes diferents, no només verdures i
hortalisses fresques. Es pot destacar la recuperació de varietats tradicionals locals
per a l’augment de la biodiversitat cultivada.
7
De grups de consum n’existeixen de molt diversos, des dels que integren els propis
productors als espais de decisió fins els que només s’organitzen en punts de recollida de
cistelles obertes o tancades. Les formes jurídiques poden variar: cooperatives de productors
i consumidors, cooperatives de consum o grups de consum amb o sense entitat legal.
L’objectiu comú de totes elles és mantenir un compromís amb un o diversos projectes
agraris a qui garanteixen un preu just i unes comandes més o menys habituals de forma
conjunta.
8
3. Objectius i metodologia
Objectiu general
● Conèixer el model cooperatiu de consum agroecològic al voltant de Gallecs.
Objectius específics
● Identificar les diferents iniciatives de consum agroecològic organitzades als sis

municipis que formen part del Consorci de Gallecs.
● Visibilitzar i posar en contacte els diferents agents implicats en el consum

agroecològic cooperatiu.
● Caracteritzar les diferents iniciatives i situar-les en relació a altres referents.
● Analitzar les aportacions del model cooperatiu a la sostenibilitat dels projectes

productius de Gallecs.
● Analitzar l'adequació del producte de Gallecs als criteris de consum d’aquestes

iniciatives.
● Esbossar possibles línies d’acció per a l’impuls d’aquestes iniciatives i per a la

millora de la relació entre aquestes i les productores de Gallecs.
Aquest treball, però, no parteix de zero, sinó que té en consideració i es recolza en molta de
la feina feta fins ara en el mateix sentit per diverses agents, especialment els darrers anys,
en quant a identificació, descripció, mapatge i diagnòstic sobre la realitat del consum
agroecològic organitzat al nostre país. En aquest cas, esmira d’aterrar-ho i posar el focus en
l’àmbit concret de Gallecs i la seva transició cap a la agricultura ecològica i la transició
ecosocial.
Per mirar d’assolir aquests objectius hem emprat una metodologia qualitativa basada
especialment en les entrevistes semiestructurades i en profunditat a cadascuna de les
iniciatives de consum en actiu, a les productores de Gallecs que les abasteixen, així com
alguna iniciativa de consum ja inactiva. Tanmateix podem comptar amb la nostra
observació participant com a impulsores del grup de consum Cinc Quarteres de
Mollet del Vallès.
L’àrea d’estudi correspon als sis municipis que formen part del Consorci de Gallecs, però cal
tenir present que aquesta distinció administrativa no té perquè correspondre amb la
dinàmica territorial, i que l’àrea d’influència dels circuits curts de comercialització de Gallecs
comprèn municipis propers, en l’eix del Besòs i l’Àrea Metropolitana que no formen part del
Consorci. A més, les pròpies agricultores ecològiques s’organitzen en xarxes de més abast
territorial com ara La Xarxeta. Ara bé, aquests municipis amb participació a Gallecs poden
assumir un paper actiu en la promoció d’aquests tipus d’iniciatives de consum.
9
Mapa 1: Àrea d’estudi. Font: Elaboració pròpia
Per a la identificació de les diferents iniciatives s’ha consultat mapatges fets anteriorment
com ara el mapa dl consum responsable Pamapam o l’elaborat arrel de les jornades La
Repera. També s’ha consultat a les pròpies productores pels grups als quals proveeixen, i
finalment a les xarxes existents com ara les creades al voltant dels Ateneus Cooperatius del
Vallès Oriental i Occidental i els propis grups de consum a mode de bola de neu.
Tipus Agent Municipi Data entrevista
Iniciatives de Consum Cinc Quarteres Mollet del Vallès Observació Participant
Eco-Pares Mollet del Vallès Sense Resposta
La Figuera Santa Perpètua 20/11/2020 i 4/12/2020
Terra i Vida Santa Perpètua 19/11/2020
El Garatge Parets del Vallès 9/12/2020
Cistellaires el Brot Montcada i Reixac 25/11/2020
La Pastanaga Montcada i Reixac 30/11/2020
Enfarrats Palau-Solità 2/12/2020
Inactius Eco-Mollet Mollet del Vallès 18/11/2020
Altermercat Mollet del Vallès Sense disponibilitat
Rebost Moledo Mollet del Vallès Sense disponibilitat
Productores El Rave Negre Mollet del Vallès 24/11/2020
Taula 1: Relació de contactes i entrevistes realitzades. Font: Elaboració pròpia
Per conèixer els diferents grups de consum i caracteritzar la mostra ens hem fixat en
diversos aspectes aplegats en diferents blocs que han servit de guió per conduir les
entrevistes. En primer lloc, el tipus de producte que consumeixen, la oferta, el format i el
10
projecte agroecològic que les proveeix, els criteris amb que els han triat i la valoració que en
fan, el tipus de relació que mantenen amb les productores. En segon lloc, el funcionament i
la infraestructura i gestió necessàries. Després sobre el propi grup, la mida o volum de
persones i comandes que agrupa, la seva composició i organització interna. També hem
preguntat per les relacions que genera, tant entre les diferents usuàries com amb el teixit
associatiu local, la resta del moviment agroecològic o les administracions públiques.
Finalment, hem intentat copsar el marc discursiu, els referents o les motivacions que
empenyen els grups, així com els seus reptes o horitzons. Tanmateix, per situar la nostra
mostra respecte el panorama general, ens hem recolzat en els treballs previs sintetitzats per
Martín, Homs i Flores-Pons (2017) en el seu estudi sobre l’escalabilitat del cooperativisme
agroecològic. A continuació, per endreçar les contribucions que aquest model de consum
aporta o pot aportar a la sostenibilitat dels projectes de producció agroecològica de Gallecs,
hem partit dels criteris proposats per Rosa Binimelis i Charles-André Descombes (2010)
descrits amb anterioritat, tot relacionant-los amb la informació extreta de les entrevistes als
diferents grups.
11
4. El consum agroecològic organitzat als municipis

del Consorci de Gallecs
4.1 Identificació
En el següent mapa es poden localitzar les iniciatives de consum agroecològic cooperatiu

actives identificades als sis municipis del Consorci de Gallecs i els respectius projectes
productius que les abasteixen, així com una hipòtesi del recorregut que fa el producte per al
seu repartiment. Tot seguit, exposem la seva descripció i dades bàsiques3.
Com a annex, adjuntem un altre mapa enfocat a la difusió i visibilització dels grups com a
punts per adquirir el producte agroecològic i en concret el de Gallecs, del qual facilitem
versió interactiva del mapatge a la plataforma Google My Maps.
Mapa 2: Els grups de consum i les seves proveïdores principals. Font: Elaboració pròpia.
3
L’ordre de les mateixes correspon a la seva antiguitat, a excepció del grup Eco-Pares, de qui no
hem aconseguit aquesta informació.
12
● El Garatge
C/ Sant Jaume 83. Parets del Vallès.

Punt de repartiment de la cistella d’hortalisses de La Kosturica (@lakosturica), un dels
referents de la producció i distribució agroecològica del Vallès Oriental.
Els dimecres a les 18:30h.
info@lakosturica.cat
● Enfarrats
C/ de Plegamans, 12. Palau Solità i Plegamans.

Grup de consum agroecològic del Casal Popular la Revolta. S’abasteixen de la cistella de
fruita i verdura ecològica del Rave Negre (@rave_negre) de Gallecs.
cistellespalau@gmail.com
@cplarevolta
● Cistellaires el Brot
Espai Jove Can Tauler. C/ Jaume Balmes 16. Montcada i Reixac.

S’abasteixen de la cistella de verdures de l’Alfred de La Magalla (@lamagalla_coop), donant
suport a un projecte agroecològic, cooperatiu i autogestionat del Maresme i Vallès.
cistellaireselbrot@gmail.com
cistellaireselbrot.blogspot.com
@cistellaires.el.brot
● La Pastanaga
C/ Sant Ramn, 29. Montcada i Reixac.

Grup de consum agroecològic a Masrampinyo. Porten cistella de fruita i verdura ecològica
del Rave Negre (@rave_negre) de Gallecs.
gcemasrampinyo@gmail.com
● La Figuera
Casal Popular Pit Roig. C/ Enric Granados 21. Santa Perpètua.

Grup impulsat per un agricultor local, per adquirir la seva verdura produïda amb criteris
agroecològic i promoure estils de vida conscients i transformadors.
En fase de reformulació: actualment actiu com a punt de venda directa a la finca.
lafigueracoop@gmail.com
@LaFigueraCoop
@CasalSPM o @CasalPopularSPM
13
● Terra i Vida
Ctra. N-152 10, local 12. Santa Perpètua.

Rusc que diu que si és una plataforma online que apropa productores i consumidores
d’aliments agroecològics a través dels seus ruscs. Aquest porta les hortalisses dels Horts de
l’Alegria (@hortsdelalegria) de Tiana i molts més productes, en format de cistella oberta amb
comanda prèvia.
Dijous de 17:30h a 19:30h.
lacolmenasantaperpetua@gmail.com
https://lacolmenaquedicesi.es/es-ES/assemblies/12618
● Cinc Quarteres
C/ Santa Bàrbara, 5. Mollet del Vallès

Grup de consum que rep cistella de fruita i verdura del Rave Negre (@rave_negre) de
Gallecs, al local de l’escola d’arts escèniques La Tramolla.
grupconsummollet@gmail.com
@cinc.quarteres o @cincquarteres
● Eco-Pares
Escola Can Besora. C/ Sabadell 45. Mollet del Vallès.

Grup de pares i mares de l’AFA de l’escola Can Besora que s’abasteixen de la cistella
ecològica del Rave Negre (@rave_negre) de Gallecs.
ecopares@canbesora.com
4.2 Caracterització
Als sis municipis que formen part del Consorci de Gallecs s’han identificat un total de 8
iniciatives de consum en actiu (una per cada 19.357 habitants), que s’organitzen per
abastir-se de producte agroecològic directament amb petites productores. Si considerem
que a Catalunya, segons Fernández i Miró (2016) hi ha al voltant de 160 grups o
cooperatives de consum (una per cada 48.263 habitants), es pot afirmar que la nostra àrea
d’estudi, en relació a la seva població, és més prolífica que la mitjana catalana en aquest
aspecte. Tanmateix si ho comparem amb la ciutat de Barcelona, on es concentren unes 60
(una cada 27.736 habitants), també surt ben parada.
Entre les vuit iniciatives de consumidores abasteixen un total d’unes 100 unitats familiars
aproximadament, que vindrien a ser unes 300 persones, si comptem amb 3 persones per
llar. Això significa que al nostre àmbit una de cada 516 persones s’abasteix de grups de
consum, mentre que a la ciutat de Barcelona ho fa una de cada 475, degut a la mida
d’aquests grups. La mostra reflecteix una tendència descrita per Martín, Homs i Flores-Pons
(2017) a Catalunya i és que la majoria de grups han mantingut una mida reduïda, creixent
per multiplicació i replicació, donant com a resultat un model on la majoria d’iniciatives són
d’entre 10 i 30 famílies. Justament els grups més petits com El Garatge o La Pastanaga
compten amb unes 10 unitats organitzades, i els més grans com El Brot o Cinc Quarteres, al
voltant de 30. Tot i que és el model majoritari, arreu existeixen alguns exemples de grups i
14
cooperatives de més dimensió i abast. Per exemple, La Magrana Vallesana de Granollers

agrupa a més de 300 unitats de consum.
Aquesta dada és sempre fluctuant degut a les altes i baixes que inevitablement es
produeixen per diversos motius. És més estable per a grups que mantenen compromís de
permanència, i més irregular per alguns grups menys exigents en aquest sentit.
L’emergència sanitària i el confinament han servit de revulsiu per alguns grups que
han tingut noves incorporacions, mentre que a d’altres els ha obligat a reformular
totalment el seu funcionament. Cal destacar que dues de les iniciatives han arrencat en
plena pandèmia, Terra i Vida a Santa Perpètua que obria les seves portes l’1 d’octubre del
2020 i el grup de consum Cinc Quarteres de Mollet, que feia la seva primera comanda
conjunta el mateix mes, amb 20 unitats familiars agrupades. Per la seva banda, La Figuera,
s’ha vist obligada a reinventar-se en romandre tancat el seu espai de repartiment habitual.
Dels vuit grups de consum identificats, quatre s’abasteixen directament de producte de

Gallecs, concretament de la cistella del Rave Negre (Enfarrats, La Pastanaga, Cinc
Quarteres i Eco-Pares), a qui reconeixen com un referent local de l’àmbit de l’agroecologia
tant en la vessant productiva com educativa. El Rave Negre, no només ofereix la cistella de
verdura i fruita que elabora amb productes del seu hort i d’altres petites productores
agrupades a La Xarxeta, sinó que també centralitza l’abastiment d’altres productes de
Gallecs com ara llegums, ous o farines. Pel que fa a horticultores de Gallecs, El Rave Negre
és l’única que abasteix grups de consum i, de fet, des de fa poc ho fa en exclusiva. També
cal destacar que cinc dels grups (La Figuera, El Brot, La Pastanaga, Enfarrats i Cinc
Quarteres) consumeixen el pa del projecte Massamare, elaborat artesanalment amb farines
de Gallecs i que té en aquest model de consum bona part de la seva sostenibilitat
econòmica.
Les altres productores que abasteixen la resta de grups també són projectes
agroecològics de petita escala. La Kosturica és un dels referents del Vallès Oriental,
cultiven hortalisses a Canovelles, Santa Eulàlia de Ronçana i Lliçà d’Amunt i distribueixen la
seva cistella a diferents punts del Vallès i Barcelona, entre els quals El Garatge a Parets. La
Magalla, que abasteix els Cistellaires El Brot, treballa sobretot a Cabrera de Mar i Vilanova
del Vallès, i els Horts de l’Alegria, productora de confiança de Terra i Vida, porta les seves
verdures de Tiana, sent el Maresme i el Vallès l’origen principal dels productes d’horta
que consumeixen els grups observats. També és destacable que tres d’aquests
projectes productius estan impulsats per dones (El Rave Negre, La Kosturica i Els Horts
de l’Alegria).
La majoria de les iniciatives de la mostra respon al perfil arquetípic de grup de consum tant
per mida com per funcionament. Es tracta de persones organitzades de forma
assembleària, no sempre constituïdes com a entitat jurídica, que centralitzen la
comanda i el punt de repartiment de la cistella tancada de verdura i fruita d’alguna
petita productora local de confiança. La cistella tancada és majoritàriament la pedra
angular de l’abastiment. Entre totes les usuàries comparteixen el cost del transport, que
realitza la mateixa productora, eliminant tots els intermediaris i marges, pagant el 100% del
preu del producte a l’agricultora. Així, com és habitual a Catalunya, mantenen una
estructura organitzativa separada de les productores, tot i que sovint aquestes hi participin o
15
les acompanyin, a diferència d’altres indrets o casos particulars de cooperatives que

apleguen productores i consumidores, com per exemple La Paca de Molins de Rei.
Aquests grups, per començar a funcionar, només necessiten un canal de comunicació per
fer les comandes i un espai físic on rebre el producte i on les usuàries el puguin recollir un
dia i hora concret de la setmana. Aquestes tasques, normalment són assumides per les
consumidores de forma voluntària (no professionalitzada), ja sigui de manera rotativa o
bé centralitzada en alguna comissió o persona individual, potser a canvi d’algun tipus de
compensació (com ara que el preu de la seva cistella l’assumeixi la productora, com en el
cas del Garatge). L’accés a l’espai és un dels handicaps més grans. Alguns el resolen
amb l’ús del local d’alguna consumidora particular (La Pastanaga, El Garatge, Eco-Mollet o
Terra i Vida) i d’altres gràcies a la col·laboració amb alguna entitat que disposa d’espai com
ara Cinc Quarteres amb l’escola d’arts escèniques de Mollet La Tramolla o La Figuera amb
el Casal Popular Pit Roig. També es donen casos en que és des del propi espai com a lloc
de trobada i suma d’inquietuds des d’on es promou l’activitat del grup de consum, com ara
Enfarrats al Casal Popular la Revolta o el grup de Cistellaires el Brot, del casal amb el
mateix nom o els Eco-pares de l’escola Can Besora de Mollet.
Imatge 2. Edifici de la Tramolla on té seu Cinc Quarteres de Mollet del Vallès.
La creació dels grups sovint neix de la iniciativa de les pròpies consumidores i la seva
motivació per fer un consum més alineat amb la seva sensibilitat. Algunes busquen una
alimentació més saludable per als seus fills i filles a través de producte ecològic,
d’altres fer un consum conscient, dignificar el treball de la terra i propiciar una
economia re-localitzada, i moltes simplement uns aliments de major qualitat i millor
gust. En aquest sentit, la certificació ecològica no sempre és un requisit indispensable,
doncs molts grups són conscients de les dificultats que pot suposar aconseguir-lo per a
productores petites que tot just comencen. Tot i així, la majoria de les productores de
verdura i fruita que abasteixen els nostres grups (a excepció de La Figuera) compten amb el
segell del CCPAE, i el grup Terra i Vida si que ho té com una condició.
16
També es donen casos en que són les productores les que impulsen el grup. És el cas del
Brot i La Pastanaga, que ens expliquen que van arrencar motivades per l’Alfred Pedrón,
agricultor original de Montcada que actualment és soci de la Magalla, a qui volien donar
suport, o El Garatge, que es un dels grups que es nodreix de la Kosturica. La Figuera és
una altre grup que ha nascut per l’empenta de les productores que buscaven donar
sostenibilitat al seu projecte d’autosuficiència rural a Santa Perpètua. Aquest darrer cas
també es diferencia una mica de la resta en tant que les productores participen molt més
activament en la gestió del grup assumint elles mateixes la majoria de tasques.
El perfil de les usuàries que participen d’aquestes xarxes d’aprovisionament és força

divers, amb persones de totes les edats i amb diferents composicions familiars i de la llar,
des de pares i mares joves, gent gran que viu sola, joves que comparteixen pis, etc. És
habitual, però, la limitació a l’hora d’interpel·lar i fer accessible el producte a persones amb
situacions socioeconòmiques més vulnerables. Una altra particularitat destacable sobre el
perfil de les consumidores, en alguns casos, és la seva vinculació amb el teixit associatiu i
els moviments socials, que les fa comptar amb una certa sensibilització i bagatge, a l’hora
dona a alguns grups un caràcter proactiu i obert.
Imatge 3: Cistelles del grup Enfarrats al Casal Popular la Revolta. Font: Elaboració pròpia..
Com dèiem, ens trobem que la nostra mostra es correspon amb aquest model majoritari al
territori català (mida petita, autogestió, sense entitat jurídica, sense espai propi, per
comanda de cistella tancada...) però no vol dir que sigui l’únic model possible. Arreu trobem
altres exemples de canals curts de comercialització que funcionen a mode de botiga amb el
seu propi local, que compten amb persones contractades per a la realització de les tasques
com la mencionada Magrana Vallesana, l’Economat Social al barri de Sants, o molts
d’altres.
Així, podríem dir que ens trobem en una fase inicial pel que fa a l’escalabilitat dels grups
de consum. Inicial només pel que fa a la escalabilitat, perquè no podem dir que les
experiències analitzades siguin precisament novells. Terra i Vida i Cinc Quarteres sí que son
de recent creació, La Figuera funciona des de 2015, i El Brot, La Pastanaga i Enfarrats
17
porten 10 anys en marxa, i el cas amb més recorregut és el del Garatge, que va sorgir fa 20
anys quan començava el projecte de la Kosturica.
Un cas que val la pena destacar per la seva particularitat és el de Terra i Vida, doncs a
diferència de la resta de grups de la mostra, iniciatives de base que han començat de la mà
de les productores, o bé acompanyades per altres grups similars des de l’autogestió,
aquesta sorgeix com a node de la plataforma digital El Rusc Que Diu Sí!. Una iniciativa
empresarial francesa replicada amb força èxit a España des de l’any 2014 i que funciona,
per una banda gràcies a un espai web que posa en contacte consumidores i productores
facilitant la visibilització dels projectes productius, centralitzant les comandes i els
pagaments, i per l’altra amb la creació de comunitats locals o ruscs a partir d’una persona
responsable que tria la productora que millor li encaixa, capta i organitza les consumidores i
gestiona l’espai on fer l’aprovisionament setmanal (com en els grups de consum habituals).
La productora rep les comandes i entrega directament el producte, cedint un 8,35% del preu
de venta a la persona responsable del rusc i un 8,35% a El Rusc Que Diu Si!.
Imatge 4: Captura pantalla espai web Terra i Vida. Font: El Rusc Que Diu que Sí!..
En el nostre anàlisi també hem volgut abordar experiències prèvies de canals curts de
comercialització, tot i que ja estiguin inactius, per tal de rescatar-ne els aprenentatges. Hem
localitzat tres casos força diferents entre ells a nivell de funcionament, tots tres situats a
Mollet, Rebost Moledo, Altermercat i Eco-Mollet. Només hem pogut entrevistar aquest últim,
que va funcionar entre 2016 i 2017 mitjançant comanda oberta a una productora familiar
d’Orrius, i que va haver de plegar en no ser sostenible la conciliació per a la persona que en
centralitzava la gestió i les tasques i no comptar amb un grup de persones que pogués fer-li
relleu.
18
5. La relació del producte de Gallecs amb els grups de

consum
5.1 El producte de Gallecs
Gallecs s’ha consolidat com a espai agrícola gràcies a la protecció vers la urbanització que
proporciona la inclusió al PEIN. A més, la titularitat pública de l’espai, i la creació d’un òrgan
gestor amb sensibilitat vers la sostenibilitat ambiental ha permès l’impuls del Pla per a la
reconversió a l’agricultura ecològica, implementant aquest model a Gallecs des del 2005.
Amb la col·laboració de part de les persones productores del territori (organitzades a

l’Associació Agroecològica de Gallecs) així com de l’equip de recerca d’agroecologia del
Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona, s’ha re-orientat la
producció agrària, augmentant el nombre de cultius destinats a alimentació humana, i amb
ells la biodiversitat agrària, conreant fins a 40 varietats locals i tradicionals. Els més
dominants son els de secà: blats antics com l’espelta, el blat del cor, la xeixa o el
florència aurora, entre d’altres, i lleguminoses com ara el cigró menut, la llentia
pardina o la mongeta del ganxet. Pel que fa al regadiu, es produeixen hortalisses i
verdures ecològiques i de temporada, com ara l’albergínia blanca, la col de galàpet, el
bròquil de santa Teresa, el tomàquet rosa ple, el cor de bou i diferents espècies de
mongetes (ganxet, carai, de la neu, paretana, or i plata entre d’altres).
Imatge 5: producte de l’Agrobotiga de Gallecs. Font: Web de Consorci.
A banda dels cultius, cal destacar el producte elaborat, amb especial rellevància de les
farines ecològiques a partir dels blats antics gràcies al molí de pedra de Can Jornet. Amb
les farines s’elabora pa (Massamare, el principal proveïdor de pa dels grups de consum fa el
seu pa amb farina de Gallecs), galetes i pastisseria (Gallecs Dolç), pasta
(Ecopastagansa), i fins i tot cervesa (TOC d’espelta, elaborada per Art Cervesers). Tot de
forma artesanal.
A més, també s’elaboren melmelades i conserves com el llegum cuit gràcies a l’Obrador de
Gallecs, una infraestructura pública compartida on es poden elaborar productes de major
valor afegit. Tots els productes compten amb la certificació ecològica del CCPAE, i es
19
comercialitzen de forma directa sota la marca Producte de Gallecs a través de

l’Agrobotiga, que juntament amb l’obrador, es troba en la zona més visible per als visitants
de Gallecs, junt a la plaça de l’ermita, als porxos de Can Xambrers. Altres canals de
comercialització del producte són, sobretot menjadors escolars (es col·labora amb
Eco-menja, i s’abasteix a 14 escoles de producte fresc i de temporada), alguns petits
establiments, restaurants de Km0, la venta directa en algunes de les finques, i mercats i
fires alimentàries com el Mercat de la Terra.
Imatge 6: logotip de la marca Producte de Gallecs. Font: web AE Gallecs
Un altre front obert és el de la divulgació, promoció i difusió del producte. En aquest sentit,
destaca la col·laboració amb Slow Food, amb seu del Vallès Oriental a Can Jornet de
Gallecs i l’especial reconeixement que fa per la mongeta del ganxet com a baluard, així com
la celebració dels Fira’t de Gallecs (Consorci, 2015).
5.2 Els projectes agroecològics de Gallecs
El producte de Gallecs té el seu origen en els petits projectes agroecològics impulsats

principalment per pagesos i pageses del territori, petites empreses i autònoms que, no
només construeixen una economia localitzada, sinó que alhora conserven i promouen un
paisatge d’alt valor ambiental i social mitjançant la seva activitat. Trobem projectes amb
diferents perfils: amb diferents criteris respecte les pràctiques ecològiques, amb diferents
canals de comercialització i amb diferents implicacions pel que fa a la col·laboració i
associacionisme. En destaquen la mida petita en quant a hectàrees i nombre de
treballadores, l’aposta pel producte ecològic i la certificació, i la presència i aportació de les
dones en molts dels projectes.
En el següent mapa localitzem els diferents projectes agroecològics de Gallecs, i la seva

relació amb els grups de consum:
20
Mapa 3: Les productores de Gallecs. Font: Elaboració pròpia
● Can Blanc, Can Quildo i Can Vila
Tots tres projectes fan horta ecològica (CCPAE) i de temporada. Tot i que independents,
formen part de l’AEG i la SAT agroecològica de Gallecs i comercialitzen part dels seus
productes a l’Agrobotiga, menjadors escolars i al Mercat de la Terra entre d’altres. Alguns
fan venta directa a la pròpia finca i també reparteixen algunes cistelles i comandes a domicili
a través del contacte directe o de plataformes com productorscat.cat. També produeixen
una part de secà.
beta.aegallecs.cat, info@aegallecs.cat
● Can Jornet i Can Salvi
Es dediquen principalment al cultiu ecològic (CCPAE) de secà, recuperant varietats locals i

tradicionals de cereals i lleguminoses. Blats antics com l’espelta petita, el blat del cor, la
xeixa, el florència aurora, i llegums com la mongeta del ganxet, del carai, de la neu, la
paretana, de l’or i la plata, el cigró menut o la llentia pardina.
beta.aegallecs.cat, info@aegallecs.cat
● Hereus Can Jornet
Aquesta empresa familiar, a banda de cultivar els blats antics, agrupen la producció
d’aquest gra de Gallecs i en fan farina ecològica (CCPAE) de forma tradicional amb el seu
molí de pedra. Abasteixen per tota Catalunya prioritzant la venta directa. Diversos forners de
la zona compren la farina del Santi directament a Can Jornet.
farinesecogallecs.cat, santi@farinesecogallecs.cat
21
● Gallecs Dolç
La Sònia i la Roser elaboren galetes, magdalenes i pastissos de forma artesanal, (i ara

també sobrassada vegana) a partir principalment de les farines ecològiques, però també
d’altres ingredients produïts a Gallecs. El seu producte es pot adquirir per encàrrec o bé a la
paradeta que munten cada dissabte i diumenge al matí al costat de l’obrador.
www.gallecsdols.cat, @gallecsdols
● L’Ou de Gallecs
A més d’una petita part de secà i d’horta, la Laura Blasco, de Can Castellà, produeix ous
ecològics (CCPAE) tipus 0, en la seva petita explotació de 400 gallines alimentades amb
menjar orgànic, en llibertat i lliures d’antibiòtics i derivats. Molts els ven directament a la
seva finca, alguns els col·loca a les cistelles o farcells que comercialitzen algunes
companyes de Gallecs (entre elles les cistelles dels grups de consum del Rave Negre), a
l’agrobotiga de Gallecs o a restaurants propers.
www.oudegallecs.cat, info@oudegallecs.cat
● El Rave Negre
La Núria i la Joana impulsen aquest projecte de producció de verdures ecològiques

(CCPAE) a les 2 ha, dels horts de Can Salvi des de 2008. Comercialitzen principalment a
través de cistella tancada que completen gràcies a la col·laboració amb La Xarxeta. La seva
cistella es pot recollir directament a la finca o a través dels diferents grups de consum que
abasteixen (Entre els quals Enfarrats, La Pastanaga, Cinc Quarteres i Eco-Pares). També
realitzen tasca educativa amb tallers i activitats sobre horta ecològica per a infants i joves,
suport als horts escolars i visites guiades a la finca.
www.ravenegre.wordpress.com, ravenegre@gmail.com
● Torre Malla
Producció de verdura fresca i de temporada als horts d’una de les masies de referència de
Gallecs situada a Parets. Sense seguir criteris de producció ecològica, promou la venda de
proximitat i sense intermediaris a la seva finca.
www.torremalla.com, torremalla@torremalla.com
● Valanga
Des de 2014, L’Alejandro Blay i el Sebastian Garcia experimenten en els horts de Can
Torrents amb una agricultura ecològica i ètica, enfocada a la producció d’hortalisses i
verdures adaptades a les necessitats dels grans xefs.
Hem incorporat els horts de la Torre Malla, tot i no produir sota criteris d’agricultura
ecològica, en considerar la seva aportació mitjançant la comercialització de proximitat i el
manteniment del paisatge, tanmateix per que es un referent per a moltes persones properes
a Gallecs per la seva posició i visibilitat.
22
5.3 Canals de comercialització del producte de Gallecs
Com podem observar, totes les productores agroecològiques de Gallecs distribueixen

el seu producte mitjançant canals curts de comercialització. Tot i això, només quatre
dels projectes tenen relació amb els grups de consum del mapatge.
El Rave Negre és l’única iniciativa que es dedica principalment a abastir grups de

consum de verdura i fruita ecològica i de temporada completant les cistelles, no només
amb altre producte fresc provinent de La Xarxeta, sinó també amb llegums de Can Salvi,
farines de Can Jornet i puntualment ous de L’Ou de Gallecs. Aquestes tres productores
són, per tant, proveïdores indirectes del grups de consum i utilitzen altres vies de
comercialització per donar sortida a la resta del producte. Els altres 7 projectes
agroecològics de Gallecs no tenen, ara per ara, cap relació amb grups de consum
auto-organitzats. Venen el seu producte a mercats de pagès, a menjadors escolars, a
l’Agrobotiga o, en menor mesura, a restauració i petits comerços. Majoritàriament, però,
prioritzen la venta directa a la finca, per estalviar els intermediaris i costos de transport.
Imatge 7: Agrobotiga i obrador de Gallecs. Font: Gastroteca.cat.
Encara hi ha un altre format de comercialització que ens agradaria destacar pel seu
potencial encaix amb l’organització dels grups de consum dels municipis del Consorci
de Gallecs: algunes productores d’horta fan cistelles, comandes i encàrrecs, que es
passen a recollir per la finca o bé es reparteixen a domicili. A més, algunes fan sinergia
i completen la seva oferta amb la d’altres finques. És el cas, per exemple, de la Laura
Blasco, que fa cistelles de verdura d’altres explotacions de Gallecs i hi afegeix els seus ous.
5.4 El producte de Gallecs als grups de consum
Entre d’altres objectius, amb aquest mapatge pretenem analitzar l’adequació del producte
de Gallecs als criteris agroecològics dels grups de consum dels municipis del Consorci. Un
cop identificats els grups en qüestió i feta una aproximació a la producció agroecològica a
Gallecs i els seus canals de comercialització, ens trobem en disposició de fer-ho.
El grup de consum Enfarrats de Palau-Solità i Plegamans, Cinc Quarteres i Eco-pares des

de Mollet del Vallès i La Pastanaga a Montcada i Reixac s’abasteixen principalment de
producte de Gallecs. La resta de grups de consum tenen les seves proveïdores principals
en comarques properes: El Garatge de Parets al Vallès Oriental de la mà de La Kosturica;
La Figuera al Vallès Occidental, situada en la mateixa població de Santa Perpètua; i Terra i
23
vida i El Brot de Montcada al Maresme, d’Els Horts de l’Alegria i de La Magalla,

respectivament. Observem que a Gallecs es produeix un volum considerable del total
de verdura que arriba als grups de consum, dels municipis del Consorci: 4 de les 8
iniciatives de consum auto-organitzat tenen hi tenen la seva proveïdora principal.
Ho fan de la verdura d’El Rave Negre, i llegums, farina i ous de Can Salvi, Can Jornet i Can
Castellà respectivament. Estan satisfets amb el producte que inclou la cistella, així com
amb la relació i les condicions que els ofereix el Rave. També cal ressaltar-ne la feina
d’acompanyament a la creació i manteniment d’aquests grups que han fet la Núria i la
Joana. Cinc Quarteres i La Pastanaga van triar el Rave Negre com a proveïdores principals
per ser de màxima proximitat i pel fet de tenir la finca a Gallecs. En el primer cas, a més,
algunes de les impulsores del grup de consum ja hi compraven cistella i la anaven a recollir
a la finca. En canvi, Enfarrats, hi van arribar redirigides per La Kosturica, que eren les
agricultores que coneixien i a qui incialment es van adreçar. Els grups proveïts des de
Gallecs, coneixen també l’Agrobotiga i, a més, en el cas de Cinc Quarteres de Mollet tenen
contacte amb Gallecs Dolç i alguns productors de mel de l’espai, tot i que encara no han
establert cap col·laboració.
Pel que fa als grups de consum que tenen les seves proveïdores en altres territoris: tant
Terra i vida com l’experiència extinta Eco-Mollet van plantejar-se l’opció de consumir a El
Rave Negre però no els va encaixar pel format de cistella tancada i pel compromís de
permanència requerit, doncs buscaven opcions més flexibles. Les responsables de la
plataforma d’El Rusc que diu que sí! van optar per Els Horts de l’Alegria, a qui van trobar per
la web de productores ja existents de la xarxa. El Brot, El Garatge i La Figuera, en canvi,
estan proveïdes per les productores que van impulsar les iniciatives. Tot i no ésser les seves
proveïdores principals de Gallecs, en general coneixen l’existència de l’Agrobotiga i
alguns dels seus productes, dels quals tenen una bona percepció i valoren
positivament, ja només pel fet de produir-se en aquest indret. De fet, 5 dels 9 grups de
consum inclosos al mapatge consumeixen el pa elaborat amb farina ecològica de
d’Hereus de Can Jornet per Massamare. A més, el grup de consum El Brot ha comprat en
ocasions la cervesa TOC d’espelta d’Arts Cervesers.
En últim terme, volem plasmar que tots els grups de consum s’abasteixen amb més o
menys freqüència de productes que actualment no es produeixen a Gallecs: oli, turró, fruita
fresca i seca, carn o làctics, entre d’altres. Però, en canvi, hi ha productes que a dia d’avui
no compren enlloc i que sí es fan a Gallecs, com ara les farines o les llegums seques.
En resum, la meitat dels grups de consum s’abasteixen d’horta agroecològica de

Gallecs, i la majoria n’adquireixen algun producte indirectament a través d’elaborats
o, si més no, els coneixen. La valoració que fan les consumidores i la percepció general
del producte és positiva i en destaca l’apreciació de la marca Gallecs com a tret distintiu i
indicador de pràctiques ecològiques, qualitat i proximitat, així com el vincle amb la
conservació d’un paisatge amb alt valor ambiental i simbòlic. Podem dir, doncs, que la
producció agroecològica de Gallecs no només s’adapta als criteris agroecològics
dels grups de consum sinó que pot tenir un valor afegit per la identificació amb el
lloc. Es detecta un potencial de venda del producte agroecològic de Gallecs a través del
consum organitzat a dos nivells: en promocionar producte local que molts grups de consum
encara no consumeixen enlloc, com les llegums; o en elaborar aliments en que les
consumidores estan interessades però que ara mateix només troben en altres espais
agrícoles, com ara varietats de fruita que requereixen de poca aigua.
24
6. Contribucions del model de consum cooperatiu a

la sostenibilitat de la producció agroecològica a
Gallecs
Ara que ja sabem quin consum es fa des del model de consum auto-organitzat del producte
agroecològic de Gallecs, és el moment d’analitzar què aporten els grups de consum a la
sostenibilitat d’aquests projectes que les abasteixen. Si bé entenem que els resultats són
extrapolables a altres relacions productora - consumidora, es tracta d’informació centrada
en el context concret de l’espai rural de Gallecs i els municipis que en formen part.
Presentem les contribucions ordenades segons els esmentats criteris de Binimelis i

Descombes (2010), però destaquem la complementarietat de les diferents esferes com a
part d’una contribució integral dels grups de consum a les productores agroecològiques de
Gallecs.
6.1 Relació
Els grups de consum analitzats tenen una comunicació fluida amb les productores.
Habitualment, són una o dues de les consumidores les responsables d’aquesta
comunicació, que s’estableix per canals de missatgeria instantània o per correu. Els serveix
per fer la comanda, per informar d’incidents (com si ha faltat algun producte per entregar) i
fer crítica constructiva (exemple). Per la seva banda, les productores el fan servir per oferir
productes, per informar d’imprevistos o fer recordatoris, entre d’altres.
En alguns grups de consum, les agricultores estan incloses en els canals de comunicació
interns d’aquests, la qual cosa permet una interlocució directa amb totes les
consumidores. A més, en moltes ocasions les productores participen de les assemblees
d’auto-organització dels grups de consum, la qual cosa afavoreix l’equilibri de poder entre
sectors. Des de l’inici de la pandèmia de la COVID19, moltes assemblees s’han
celebrat de forma virtual; sense presencialitat es perd part de la vivència però ha facilitat
les productores participar-hi fàcilment. A més, sovint les consumidores coincideixen
presencialment amb les productores durant el repartiment de producte, el que pot generar
relacions personals entre ambdues.
Imatge 8: captura de pantalla d’una assemblea virtual de Cinc Quarteres. Font: Elaboració pròpia.
25
En tots els casos, aquesta comunicació directa genera una presa de decisions el més
beneficioses per les dues parts. Afavoreix que les productores puguin incorporar les
expectatives de les consumidores i ajustar els seus projectes a la demanda real. També
permet a les productores informar de costos de producció o d’altra informació rellevant,
generant reconeixement i revalorització de la cultura pagesa, en sintonia amb la voluntat
que expressen les consumidores de participar d’aquest tipus de consum per dignificar el
treball a la terra. Facilita també el flux d’informació que, com veurem en el següent apartat,
també és un factor clau per la sostenibilitat del sistema agroalimentari.
Per altra banda, detectem que els grups de consum també actuen com a catalitzadors per
la col·laboració entre productores, per exemple, en compartir transport entre aquestes
per servir una comanda centralitzada. És el cas, per exemple, del Rave Negre, que aglutina
també ous de Can Castellà, farina de Can Jornet o llegums de Can Salvi per servir-lo
conjuntament a les cistelles, com ja havíem comentat prèviament.
Observem, doncs, que s’estableix una relació de confiança, cooperació i reciprocitat

entre consumidores i productores que genera relacions més enllà de la posició
sectorial enfortint les relacions comunitàries. Que aquesta és un motiu rellevant per
moltes consumidores per decidir adherir-se als grups de consum i, per tant, un factor
clau per la relocalització del consum dels municipis propers, beneficiari per les
productores agroecològiques de Gallecs.
Limitacions:
Sovint les consumidores i les productores al·leguen manca de temps per dedicar a teixir
aquestes relacions i enfortir el sentit de comunitat. Veurem que la manca de temps es
mostra com una limitació recurrent en diversos aspectes de la gestió dels grups de consum.
6.2 Informació
Observem flux d’informació en tres nivells: de les productores a les consumidores, de

forma interna dins el grup de consum i d’aquest cap a actors externs com, per exemple, el
teixit associatiu.
Les productores, sovint promotores dels propis grups de consum, de vegades promocionen
espais de coneixement del sistema agroalimentari. A través de xerrades divulgatives,
com les que han fet des de La Kosturica per El Garatge de Parets, o visites a les finques,
que la majoria de grups de consum han fet a les seves agricultores, eduquen les
consumidores entorn les pràctiques i implicacions de la producció agroecològica. Un altre
exemple és la col·laboració entre Eco-Pares i el Rave Negre al projecte educatiu de l’escola
Can Besora. Aquest flux d’informació, en gran part possibilitat pel model de relació dels
grups de consum descrit, afavoreix que les consumidores valorin el producte atenent a la
qualitat, el sabor o els beneficis per una dieta equilibrada, deixant de banda altres
criteris com l’aspecte o la varietat fora de temporada, sovint barreres a l’hora de consumir
producte ecològic.
26
Imatge 9: Jornada de portes obertes a l’hort del Rave Negre durant el 2012. Font:
ravenegre.wordpress.com
Aquesta feina de sensibilització prepara les consumidores per adaptar-se a la realitat de

l’agroecologia: producte de temporada, imprevistos al camp o sistema de distribució en
format de cistella tancada, que acostuma a ser el que trien les productores per comoditat,
entre d’altres.
D’altra banda, dins els grups de consum, és habitual compartir sabers per millorar l’ús i
incrementar l’aprofitament del producte, que sovint es repetitiu en funció de l’època de
l’any. Es comparteixen receptes a través dels canals de comunicació interns o d’espais web
oberts, com el blog Cistellaires el Brot de Montcada, que també fan servir per mostrar els
productes que compren o informació sobre les proveïdores. S’organitzen àpats comunitaris
(la calçotada anual d’El Brot a Montcada o el festival Menja’m la figa que va organitzar La
Figuera al Casal Pit-roig) o fins i tot, puntualment, trobades d’elaboració, conserva o
processament del producte, que han dut a terme a Santa Perpètua i que des de Cinc
Quarteres tenen intenció de fer a Mollet.
L’intercanvi d’informació entre productores i consumidores i entre les pròpies

consumidores, facilita la presa de decisions autònoma i responsable sobre una dieta
equilibrada i la sobirania alimentària, que contribueixen a millorar la salut de les
persones i la sostenibilitat i desenvolupament econòmic comunitari.
Per últim, els grups de consum fan de pont entre l’activitat econòmica local i el teixit
associatiu, mitjançant espais de difusió com les xarxes socials, el boca orella en altres
col·lectius, el propi espai físic on es fa el repartiment de les cistelles o sopars populars
oberts a l’entorn més proper, promocionen el consum i producte agroecològic a altres
sectors de la població. En el cas de La Pastanaga, un dels grups de consum de Montcada,
també s’ha establert relació de les consumidores amb la comunitat educativa participant
els alumnes de l’activitat dels grup de consum a través dels crèdits de síntesi o altres
treballs acadèmics.
Aquest exercici facilita la incorporació de noves consumidores als grups de consum,

augmentant el volum de vendes de les productores sense que això suposi un increment de
la feina, donada l’auto-organització d’aquest model. A més, els grups de consum també
assumeixen la tasca d’acompanyament a la creació de nous grups de consum,
alliberant les agricultores d’aquesta feina.
27
Podem dir que la producció es veu afavorida per les infraestructures socials
existents i pels fluxos d’informació que s’estableixen a través i des de dels grups
de consum i que, de retruc, pot enfortir-les i enriquir-les de contingut.
Limitacions:
La majoria de consumidores entrevistades mostren interès i ganes de desenvolupar aquesta

tasca informativa però, de nou, la manca de temps sovint generada per situacions de
precarietat laboral, sobretot entre les més joves, o de conciliació, ho impossibilita. La
situació de crisi sanitària generada per la COVID19 també dificulta que es duin a
terme algunes de les tasques de difusió que impliquen relacions socials. Constantem,
també, que els grups de consum més consolidats han deixat de dedicar energia al
creixement dels mateixos.
La ubicació del local on es fa la distribució de les cistelles és un factor important a

l’hora de generar relacions amb el teixit associatiu de l’entorn. Ens indiquen que en molts
casos la situació espaial no és favorable, no hi ha moviment al voltant i això dificulta generar
xarxa comunitària associada al grup de consum.
Amb tot, observem una limitació en la capacitat de difusió i captació de noves

consumidores causada per aspectes materials: la situació de pandèmia, mancances de
temps de les consumidores o debilitats en l’espai de repartiment dels grups de consum.
6.3 Participació
En primer lloc, parlarem de la participació interna en els grups de consum, com aspecte
facilitador de l’incidència d’aquest model de consum en el sistema alimentari. Des del
moment en que es constitueixen, les consumidores decideixen trencar amb la via
convencional d’abastiment, com pot ser anar a comprar al supermercat, per ser sobiranes
de l’oferta de productes que volen tenir a l’abast.
En molts casos, en ser les pròpies productores les promotores dels grups de consum, la tria
de proveïdores de producte agroecològic ja ve donada. Però quan no és així, o bé a l’hora
d’incorporar productes al catàleg, les consumidores decideixen què volen consumir a
les assemblees, com a òrgan de decisió. El grup de consum de Santa Perpètua Terra i vida
és una excepció en aquest sentit: són les responsables de la plataforma les que fan aquesta
tria, normalment tenint en compte l’opinió de la resta de participants. En qualsevol cas,
l’abastiment alimentari auto-organitzat sempre implica una reflexió i un debat entorn
el consum, entès més enllà del que ofereix el mercat convencional, que deriva en la
tria de productes atentent una sèrie de criteris agroecològics que, en termes generals
són producte fresc, ecològic, de proximitat i de temporada.
També excepte en el cas de Terra i vida, en que el segell de certificació ecològica CCPAE
és requisit indispensable per a les productores que les abasteixen, la resta de grups de
consum entrevistats es basen en la confiança forjada amb les productores a través de
la relació i comunicació descrites com a acreditació suficient de la pràctica
agroecològica. La qual cosa no vol dir que les seves agricultores no comptin amb la
28
certificació; de fet, la majoria de proveïdores dels grups de consum dels municipis del
Consorci de Gallecs, estan certificades com a tal.
Hi ha altres aspectes que cal definir per al bon funcionament dels grups de consum: qui i
amb quines eines gestiona la comanda, on i quan es fa el repartiment de les cistelles, qui
assumeix la intendència, com es fa el pagament… En qualsevol cas, l’organització
s’adapta a les premisses de les productores. Hi entrarem en detall en propers apartats.
Per la seva banda, les productores, a diferència del que passa al sistema agroalimentari
convencional, en que la seva participació es limita a lliurar el producte a distribuïdores i
intermediaries cenyint-se als preus fixats amb poques possibilitats d’intervenir, en els canals
curts de comercialització es marquen els preus des dels projectes agroecològics, per
tal cobrir els costos de producció i altres despeses associades a gestionar les
comandes, el transport, etc. Decideixen des del principi del procés: què cultiven, a qui ho
venen i en quin format, quan, com i on ho distribueixen…
Productores i consumidores, en formar part dels grups de consum, tenen poder de decisió
sobre tota una sèrie de factors que, d’altra manera, són imposats pel mercat global.
Veiem que això és possible gràcies a la governança inherent a aquest model.
Observem que en els canals curts de comercialització i, especialment, en els

d’organització més horitzontal, tots els agents implicats tenen poder de decisió sobre
múltiples components de la cadena alimentària, abastant totes les etapes, des de la
producció fins la venta. Per tant, l’organització del consum en models cooperatius
augmenta la capacitat de la gent de participar també de la governança del sistema
alimentari i contribueix a democratitzar-lo. La confiança i transparència com a
substituts de la garantia d’una certificació superior en són un bon exemple.
Tot això, tal i com veurem a l’apartat posterior, té un efecte directe sobre la sostenibilitat
econòmica dels petits projectes productius.
Limitacions:
Tot i que tant consumidores com productores tenen un alt grau de sobirania sobre aquells
productes que consumeixen i els seus processos de producció i distribució, encara hi ha un
llarg recorregut per fer en quant a la oferta disponible dins aquesta modalitat de consum: les
usuàries dels grups encara completen la seva compra mitjançant altres canals.
A més, tot i que s’entén aquesta sobirania des d’allò col·lectiu, aquest model de consum
encara és poc estès si el comparem amb els canals convencionals. Si bé produeix
canvis a nivell dels grups d’usuàries i els projectes agroecològics, el seu impacte a
nivells estructurals és més difícil de mesurar.
Un augment en el nombre de persones involucrades al model de consum cooperatiu podria

incrementar l’impacte sobre el sistema alimentari però, com observàvem a l’apartat
d’Informació, l’escalabilitat no és ara mateix un propòsit prioritari als grups de consum
dels municipis estudiats. A més, caldria estudiar si les formes d’organització internes
actuals són adients per absorbir més consumidores.
29
Per últim, observem que cap dels grups de consum involucrats al mapatge està
articulat en estructures d’organització superior, com entitats aglutinants en termes
sectorials o territorials, que potencien la incidència a través de la unió. Sí cal dir que Cinc
Quarteres de Mollet va participar el novembre de 2020 d’una trobada de grups de consum
de la comarca per generar sinergies, convocada i dinamitzada per l’Ateneu Cooperatiu
del Vallès Oriental.
6.4 Justícia i sostenibilitat econòmica
Observem que, tal i com es descriu a Comercialització en Circuits Curts (Binimelis i

Descombes, 2010), la justícia i sostenibilitat econòmica dels projectes productius
implicats en l’estudi s’assoleix per mitjans de la solidaritat entre les dues parts en allò
que refereix al consum. Ens centrarem en la solidaritat entre les consumidores i les
productores per tal de destacar-ne les contribucions a l’agroecologia.
Per una banda, trobem una sèrie de mecanismes que contribueixen a la sostenibilitat
econòmica dels projectes productius a través de l’intercanvi monetari. La gran majoria dels
grups de consum paguen directament a les agricultores sense cap intermediari. Com ja
s’ha comentat, el Rave Negre també funciona com a distribuïdora d’altres productes de
Gallecs. Centralitza la gestió de la comanda i el transport per tal d’alliberar altres
productores d’aquesta tasca i es queda amb el cost associat. També hem vist que al El rusc
que diu sí, es remunera les responsables de la plataforma i es destinen part dels beneficis al
manteniment de l’espai web.
El mètode de pagament varia en funció del grup de consum (en metàl·lic, mitjançant
transferència…) però en la majoria dels casos es fa agrupat en una sola transacció, la
qual cosa redueix el temps que les productores han de dedicar a comprovar els
cobraments, i per avançat respecte la recollida de les cistelles. Pot ajudar a fer-se una
idea del volum de facturació que aconsegueixen les productores a través d’un grup de
consum amb algun número: per exemple, el Rave Negre ha augmentat en més de 1500€
els seus ingressos des que es va crear el grup de consum Cinc Quarteres de Mollet amb 24
unitats de consum, i que no ha parat d’incrementar des d’octubre.
Puntualment, observem altres lògiques de pagament a través del troc o l’intercanvi de

la cistella per altres serveis professionals que pot oferir la consumidora o per l’assumpció
per part d’aquesta de la gestió de comandes, intendència i distribució, trencant un cop més
la lògica del sistema convencional, com indicàvem a l’apartat de Participació. És el cas, per
exemple, d’El Garatge a Parets del Vallès.
Observem que la tònica és que els grups de consum facin pagaments íntegres,
agrupats i per avançat a les productores. En qualsevol cas, existeixen canals de
distribució amb un màxim d’una intermediària, que és una productora que es queda
amb el tant per cent necessari per cobrir les tasques de gestió, lluny de treure’n benefici.
Aquesta pràctica ajuda a reflectir els costos reals de producció i a redistribuir el valor
al llarg de cadena alimentària, beneficiant directament els projectes arrelats al
territori.
Els grups de consum també contribueixen a la sostenibilitat econòmica dels projectes

productius que els abasteixen a través del suport i l’estabilitat que se’ls ofereix des dels
30
inicis de l’empresa. El fet de no requerir el certificat CCPAE pot ser un avantatge per
l’impuls de nous projectes productius, donats els recursos necessaris per obtenir-los, no
sempre disponibles des d’un començament. Sabem que part de les usuàries d’El Brot van
avalar el seu pagès per tal d’obtenir un crèdit a la cooperativa de serveis financers ètics i
solidaris Coop57 i possibilitar l’accés a la terra i l’impuls del seu projecte.
Una altra aportació en forma d’estalvi de temps de treball son els mecanismes per facilitar
la planificació, la gestió de les comandes i la distribució de la producció. Per tal de
facilitar la planificació de la sembra, les consumidores dels grups de consum agafen un
compromís de permanència d’entre 3 i 6 mesos. Hi ha dos casos en que les agricultores
no demanen compromís de permanència: es tracta dels grups de consum de Santa
Perpètua. A la Colmena Terra i vida les persones donades d’alta a la web poden fer
comanda només les setmanes que volen. A La Figuera, també hi poden fer comandes de
forma irregular, però les consumidores s’organitzen en cas que hi hagi excedents a la
finca de la productora per gestionar-los. En vàries ocasions han fet jornades per
espigolar i fer conserves.
Les consumidores s’adapten habitualment al format de cistella tancada, que assegura a

les productores poder col·locar tot el producte. Per facilitar la planificació de la collita,
fan la comanda amb antelació d’entre uns dies i un mes. A les productores que
completen la seva oferta a través de xarxes de proveïdores, com ho fa el Rave Negre amb
La Xarxeta, els serveix per saber el volum que han de demanar de cada varietat. La
comanda també es fa de forma conjunta i, tot i que en la majoria de casos són les
productores qui s’encarreguen de gestionar les comandes i els pagaments i de generar les
eines necessàries per a fer-ho, més d’un grup de consum han assumit aquesta tasca,
tot alliberant les agricultores de fer-la.
Imatge 10: Cistelles del Garatge esperant que les vinguin a recollir. Font:El Garatge
El repartiment de les cistelles es fa un cop per setmana que acostuma a ser el dimecres.
Les productores les munten i les porten des de les finques fins als punts de distribució. Un
cop allà, les consumidores s’adjudiquen la tasca d’intendència: fan la recepció, acaben
de preparar-les si és necessari i les lliuren a les consumidores. D’aquesta manera, la
distribució es fa de forma centralitzada; es porten una mitjana de més de 12 cistelles
a cada local, un volum que fa rentable el trajecte i comporta un estalvi en matèria de
transport. A més, en alguna ocasió diversos grups de consum s’han posat d’acord per
fer comanda conjunta de productes d’origen més llunyà pel mateix motiu. Ho fan, per
31
exemple, El Brot i La Pastanaga per portar cítrics de València a Montcada. Tornarem a

parlar d’aquest aspecte a l’apartat de Sostenibilitat ambiental.
Observem que les consumidores es corresponsabilitzen del procés de producció i

distribució associat al seu consum. El compromís cap a la sostenibilitat dels projectes
es tradueix en una major capacitat d’adaptació a les seves necessitats inclús en
temps de dificultats, augmentant la seva resiliència.
Són múltiples i diverses les tasques que assumeixen en les diferents etapes del circuit
ajudant a optimitzar la feina de les productores. Constatem que els grups de consum han
generat mecanismes per contribuir a la rendibilitat econòmica dels projectes de petita
escala intervenint en les activitats associades a la producció.
Per últim, val a destacar que donat el perfil activista de moltes consumidores en l’àmbit
de la conservació mediambiental i l’ecologisme, els grups de consum també
participen indirectament de la salvaguarda del món rural, indispensable per la seguretat
en la tinença de l’espai dels projectes productius. Tant La Pastanaga des de Montcada com
Enfarrats de Palau van participar de la manifestació convocada per la Plataforma en
Defensa de Gallecs el 2015 en contra de la construcció d’una central logística a la zona de
Can Banús. Per la seva banda, Cinc Quarteres té una forta vinculació amb el col·lectiu
ecologista Mollet pel futur.
Limitacions:
Malgrat l’esforç que fan els grups de consum per garantir la justícia i sostenibilitat
econòmica dels projectes productius que les abasteixen, no sempre és suficient perquè
les productores puguin viure de l’agroecologia amb condicions de treball dignes
(sous suficients i estables, dret a vacances o a baixa laboral, etc.) per a totes les vides
implicades. Cal tenir en compte que l’assumpció de tasques per part de les consumidores
per tal de reduir la feina de les productores és requereix d’una certa implicació de temps i
pot jugar en detriment de la seva pròpia sostenibilitat vital. Ho comentem a continuació.
6.5 Inclusivitat i sostenibilitat social
És evident que el model de consum proposat pels grups cooperatius comporta una
implicació d’energia i temps superiors als del consum convencional. En l’apartat anterior
hem detallat totes les tasques associades a la producció que molt sovint assumeixen les
consumidores. Es tracta de feines senzilles de dur a terme però, tal i com comenten les
persones al càrrec, cal dedicar-hi força temps perquè les eines no són eficients.
Habitualment, es fan de forma rotativa i es desenvolupen de forma individual o mitjançant
comissions. En cap cas se’ns ha traslladat sensació de sobrecàrrega en aquest sentit,
però l’experiència de consum autoorganitzat Eco-Mollet va cesar la seva activitat
precisament per aquest motiu: no tothom entenia aquesta feina com una responsabilitat
col·lectiva i hi havia un desequilibri d’implicacions.
Tot i la complexitat organitzativa, la naturalesa de les tasques a realitzar dins un grup de

consum no requereix d’una alta qualificació i la participació resulta accessible per a tot
tipus de persona. En aquest sentit, destaquem l’aportació del model a la resocialització i
la creació de comunitat: les participants no només veuen una millora en la seva
32
alimentació, sinó que s’empoderen i adquireixen nous aprenentatges, i, alhora,

generen noves relacions veïnals i xarxes de suport, millorant la cohesió social als
barris i ciutats.
Limitacions:
Malgrat la inclusivitat que caracteritza els grups de consum en els àmbits esmentats, hi ha
un factor que limita la capacitat d’accedir-hi. Hi ha una bona part de la població que
queda exclosa d’aquest model de consum perquè la seva situació econòmica no els
permet assumir-ne els preus. Si bé és cert que alguns grups de consum mostren
inquietud per trobar maneres de contribuir a la garantia del dret a una alimentació
saludable i de qualitat per a tothom, a hores d’ara, només des de Cinc Quarteres de
Mollet s’estan activant en aquest sentit. Pretenen col·laborar amb Espigoladors, una
fundació que aprofiten els excedents a través de voluntariats, per proveir de producte fresc i
de qualitat a persones amb pocs recursos. El baix grau de flexibilitat d’algunes
experiències de consum, com el format de cistella tancada o els horaris restringits de
recollida, també es mostren sovint com una barrera per a noves consumidores.
6.6 Sostenibilitat ambiental, proximitat i varietat i diversitat
Agrupem en aquest últim apartat dels resultats tres dels vuit criteris proposats a Binimelis i
Descombes (2010). Com ja hem parlat de la proximitat entre consum i producció referent als
espais comuns per treballar les relacions entre ambdues (resocialització), considerem que la
proximitat espaial (relocalització), la varietat d'espècies cultivades i la diversitat de productes
són factors que caracteritzen el grau de sostenibilitat ambiental dels projectes agroecològics
i de les seves dinàmiques amb els grups de consum.
Es tracta d’un criteri molt important perquè, en general, una de les principals motivacions
de les consumidores entrevistades per participar dels grups és justament la de
contribuir a la sostenibilitat ambiental a través d’un canvi de consum de les vies
convencionals a projectes respectuosos i compromesos amb l’entorn. Una altra raó per la
que consumeixen menjar agroecològic és per gaudir d’una alimentació saludable. Les
pràctiques de les seves proveïdores els garanteixen tant la cura de l’entorn com de la salut.
Les consumidores són conscients i valoren aquest treball de conservació i ampliació
de la biodiversitat a les finques i voltants.
Les aportacions que fan els grups de consum als projectes agroecològics en aquest àmbit
consisteixen, per una banda, en reduir els costos ambientals necessaris per a la
comercialització del producte. La distribució centralitzada i les comandes
compartides puntuals entre diferents grups de consum redueixen les emissions
derivades del transport. A més, la majoria de consumidores s’acosten a recollir la
seva comanda a peu, sense utilitzar vehicle privat. Resulta més difícil en el cas de La
Pastanaga o El Garatge, per exemple, donada la ubicació en espais relativament perifèrics
de Montcada i Parets, respectivament.
Pel que fa a la distància que recorren les cistelles, trobem casos en què els trajectes són
especialment curts: només 2,5 Km separen el Rave Negre de La Tramolla, local de
repartiment de Cinc Quarteres a Mollet; del Casal Popular de Santa Perpètua on s’ubica La
33
Figuera a la finca de la seva proveïdora hi ha 4km. De mitjana, les cistelles recórren prop
de 10 Km des de la finca de la proveïdora principal fins al punt de recollida dels
grups.
La distància espaial entre grups de consum i proveïdores principals ens permet afirmar
que es desenvolupa un aprovisionament d’aliments de proximitat als grups inclosos
al mapatge, essent el radi considerablement menor a 50 o 60 km (Valls, 2006).
Així, les productores estalvien temps i recursos en la tasca de distribució i

redueixen la petjada ecològica de la seva activitat.
Els grups de consum poden contribuir a que productores detectin espais

d’oportunitat. Cal tornar a dir que, tal i com hem pogut observar al parlar sobre la relació
amb el producte de Gallecs, que s’abasteixen puntualment d’altres productes que no es fan
a Gallecs o rodalies i que, per tant, tenen origen en regions més llunyanes. És el cas, per
exemple, de cítrics, fruita seca, oli o carn. Detectem aquí un potencial nínxol de
producció per les agricultores de Gallecs.
D’altra banda, i en contraposició al format de venta hegemònic, els grups compren el

producte a granel, prescindint en gran part d’embalatges i contribuint a reduir
residus. En el cas de certs productes que requereixen recipients, alguns grups de
consum retornen els envasos a les productores. Per exemple, a La Figuera, ho fan amb
els pots de vidre de iogurt, que d’altra manera cal pagar. I Cinc Quarteres estan estudiant
retornar les oueres a l’Ou de Gallecs. Val la pena destacar que aquest flux material és en
gran part possible gràcies a la relació i comunicació fluida que aquest model de consum
propicia entre productora i consumidora.
Les consumidores fan una valoració positiva de la diversitat de producte a les

cistelles, ja que gràcies a la informació que faciliten les productores i la pròpia
sensibilització són conscients del que implica el consum de temporada i proximitat. Però
sovint parlen de la mancança de fruita a les cistelles i de que la que hi troben prové de lluny
i sovint ha estat conservada en càmeres. El grup de consum Cinc Quarteres de Mollet del
Vallès, en l’última assemblea celebrada a principis de 2021 amb l’objectiu de definir els seus
criteris de consum agroecològic, plantejaven l’opció de co-finançar amb alguna
productora de Gallecs la plantació d’arbres fruiters locals i tradicionals, com les
peres llimoneres o flor d’hivern, per tal que la fruita de les seves cistelles sigui de
proximitat. Tenint en compte que aquestes varietats són menys productives, requereixen
de menys aigua i són cultius més resilients al canvi climàtic, l’impacte ambiental positiu del
potencial projecte és destacable.
Tant productores com consumidores vetllen per la sostenibilitat ambiental del

model de consum cooperatiu des de la part que els pertoca. Ho fan a través de la
relocalització de la producció, de la distribució centralitzada i del format de venta a granel
o amb retorn d’envasos.
Limitacions:
Encara que la majoria de consumidores recullen les cistelles sense vehicle privat, l’absència
de grups de consum en municipis propers a la zona inclosa al mapatge com Martorelles, La
34
Llagosta o Sant Fost, genera un desplaçament de les seves habitants als punts de
distribució dels grups existents. Tanmateix, un dels municipis del Consorci de Gallecs,
Lliçà de Vall, no compta amb cap espai de consum auto-organitzat.
La diversitat de productes que ofereixen les productores o que aconsegueixen

aglutinar els grups de consum a través de diferents proveïdores és sovint insuficient
pel gust d’algunes consumidores, ja que han de completar la compra mitjançant altres
canals de comercialització, com hem comentat a l’apartat de Participació. És un fet que això
pot dificultar la seva fidelització en aquest model de consum.
Les causes recauen en aspectes interns dels grups de consum. Habitualment, les
productores s’especialitzen, o bé en producte d’horta fresc, o bé en fruita, en farina… Les
eines amb les quals compten les consumidores per gestionar diferents proveïdores
no estan preparades per absorbir molts productes sense que això suposi un augment
de feina massa gran. D’altra banda, hi ha aliments com els làctics o la carn que
requereixen d’espai d’emmagatzematge per conservar la cadena de fred i només la
plataforma Terra i vida de Santa Perpètua compta amb aquesta infraestructura.
Per acabar, observem que no és rellevant per les consumidores que les seves
agricultores sembrin espècies locals recuperades. Ho destaquem com a aspecte en
conflicte, ja que la plantació d’aquestes varietats augmenten la biodiversitat cultivada i de
l’entorn, i donen un valor afegit a la producció agroecològica. En canvi, no és un motiu que
els grups de consum facin servir per triar els productes. En aquest cas, la feina de recerca,
la tasca de recuperació, catalogació i experimentació sobre aquestes varietats no és visible
pels consumidors.
35
7. Proposta de línies d’acció

A partir dels resultats obtinguts, hem pogut observar que els grups de consum
auto-organitzat dels municipis inclosos al mapatge contribueixen de forma considerable en
la sostenibilitat integral dels projectes de producció agroecològica; tanmateix, veiem que les
pràctiques de les productores s’adiuen als criteris de consum de les usuàries. A més, també
hem pogut detectar limitacions i potencialitats d’aquest model de consum al territori objecte.
Donades les contribucions recíproques que s’evidencien entre agricultores i

consumidores i els beneficis d’aquesta relació en l’organització social del seu entorn
proper per caminar cap a estructures d’abastiment més sostenibles, considerem
essencial potenciar els grups de consum com a canal curt de comercialització i
Gallecs com a espai agrari d’oportunitat per abastir-los. Per aquest motiu, procedim a
esbossar possibles línies d’acció que donin resposta a les limitacions percebudes, el
desenvolupament de les quals pot facilitar l’impuls d’aquestes iniciatives i la millora de la
seva relació amb les productores de Gallecs.
Són habituals les polítiques alimentàries que apel·len l’administració pública com a única
responsable de dur-les a terme. Nosaltres, amb aquestes propostes, volem interpelar tots
els sectors de la societat que considerem implicats, d’una o altra manera, en les
polítiques que defineixen el sistema alimentari. Per aquest motiu, tal com es fa des de la
Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona sota el model de quíntuple
hèlix, ens adrecem a les administracions públiques, les productores, el món
acadèmic i de la investigació, la ciutadania i les seves organitzacions, i els mitjans de
comunicació.
Val la pena especificar que:

● en dirigir-nos a l’administració pública, incloem als Ajuntaments dels municipis del
Consorci de Gallecs com a organismes que gaudeixen de moltes competències en
aquest àmbit;
● es proposen accions no només centrades en els propis grups de consum, ja que les
consumidores d’aquest model participen d’altres espais que també es relacionen
amb els projectes agroecològics implicats;
● es detallen les propostes classificades en els mateixos àmbits d’anàlisi que els
resultats;
● moltes de les accions proposades tenen efectes en més d’un àmbit de millora, però
s’han encabit en l’esfera on el seu grau d’impacte és major.
36
LÍNIA D’ACCIÓ ACCIÓ PROPOSADA RESPONSABLES

Què volem millorar? Com podem millorar? Qui ho ha de dur a terme?
RELACIÓ
Creació de figures dinamitzadores d’espais de trobada per tots els

actors del model de consum cooperatiu.
● Per exemple, l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental ha impulsat Ajuntaments
trobades de grups de consum de la comarca.
Ateneus Cooperatius
● A Sant Feliu de Llobregat o a Palou (Granollers) s’han creat
Enfortir la relació entre tècnics de suport al desenvolupament de les polítiques
productores i consumidores alimentàries.
Buscar referències d’articulació entre productores i consumidores

d’altres projectes per treballar-hi. Grups de consum
● La Magrana Vallesana de Granollers és referent d’inclusió de les Productores
productores als òrgans de decisió de la cooperativa.
Explorar formes inclusives de mantenir els espais de trobada i decisió,

cuidant la bretxa digital. Grups de consum
● Convocant les assemblees a l’aire lliure o virtuals.
Adaptar l’activitat dels grups de
Facilitar la mobilització d’espais que puguin acollir el repartiment de les Ajuntaments
consum a la situació de pandèmia
cistelles de forma segura. Comerç local
● Mobilitzant equipament municipal.
Entitats
● Posant en contacte els grups de consum amb altres entitats o
comerços locals amb dependències pròpies. Grups de consum
INFORMACIÓ...
Divulgació sobre els canals curts de comercialització i la producció Administració pública

Donar a conèixer el model de agroecològica als centres educatius, a través del Servei Comunitari, de Comunitat educativa
consum agroecològic cooperatiu xarxes d’horts escolars o de menjadors ecològics. Productores
37

...INFORMACIÓ
Fer difusió del model de consum agroecològic cooperatiu.

● A través dels canals dels que disposen (xarxes socials, pàgines
web, ràdio i premsa local, publicacions en paper, cartelleria…) o
espais de promoció i venda existents (Agrobotiga, Fira’t a Administració pública
Gallecs). Grups de consum
Millorar la capacitat de difusió i ● Aprofitant els mapes d’iniciatives de la XES, Pamapam o La Mitjans de comunicació
captació de noves consumidores Repera.
● Creant un mapa de bones pràctiques agroecològiques a la
ciutat.
Crear línies de formació en comunicació específica per desenvolupar la Ajuntaments

tasca informativa de forma professional des dels grups de consum.
PARTICIPACIÓ
Potenciar l’articulació dels grups de consum en estructures i xarxes

sectorials o territorials de segon nivell del moviment agroecològic. Grups de consum
● Es poden recuperar experiències d’articulació com Ecoconsum o Productores
La Repera.
Incidir en polítiques públiques per mitjà d’estudis i diagnosis.

● Un cas d’èxit: el Parc Agrari del Baix Llobregat dinamitza Administració pública
Incrementar l’impacte del model mercats de pagès arrel de l’informe Circuits Curs de Grups de consum
de consum auto-organitzat en el Comercialització per a l’Agricultura Metropolitana i Ecològica: el Món acadèmic i de la investigació
sistema alimentari hegemònic cas del Parc Agrari del Baix Llobregat (Francès-Tudel 2018).
Continuar estudiant mecanismes d’escalabilitat i propiciant que els Administració pública

grups de consum entomin el repte. Grups de consum
● Realitzant estudis de mercat i viabilitat.
Productores
● Per exemple, l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental projecta el
documental FoodCoop per als grups amb aquest intenció. Món acadèmic i de la investigació
38

JUSTÍCIA I SOSTENIBILITAT ECONÒMICA
Facilitar l’accés i la tinença segura de la terra, així com d’habitatge

proper o vinculat a la finca.
Crear plans de formació i ocupació vinculats als projectes de producció

agroecològica (gestió, distribució, etc.).
● En la línia dels plans d’ocupació forestal i de rehabilitació de
masies executats en col·laboració amb L'Empresa Municipal per
a la Formació Ocupacional i l'Ocupació (EMFO) de Mollet.
● Per exemple, referent a la distribució, trobem el servei de
bicimissatgeria i ciclologística que ofereix l’associació Granollers
Pedala amb el suport de l’Ajuntament.
Impulsar ajuts econòmic a productores i usuàries per l’impuls de grups Administració pública
Garantir la justícia i sostenibilitat de consum.
econòmica dels projectes de ● Com la línia de subvencions promoguda per l’Ajuntament de
producció ecològica i les seves Cardedeu.
treballadores
Finançar a les productores el desenvolupament de plans de viabilitat de
venta a grups de consum.
Potenciar la compra pública de producte ecològic per menjadors

escolars i altres serveis públics de restauració col·lectiva (hospitals,
residències…).
● Tal i com s’ha fet a les Escoles Bressol Municipals des de
l’Ajuntament de Mollet.
Estudiar les possibilitats d’articular consumidores no organitzades. Administració pública

● A través de dinamitzadores agroecològiques com l’Espigall. Ciutadania i grups de consum
Articular-se per compartir recursos humans i materials.

Productores
● Com treballadores temporals o trajectes de distribució.
39

INCLUSIVITAT I SOSTENIBILITAT SOCIAL
Millorar la inclusivitat del model Integrar el model de consum cooperatiu als serveis socials a través de
Administració pública
per a persones amb pocs polítiques alimentàries.
Ciutadania i grups de consum
recursos i garantir el dret a una ● Com pretén fer el projecte Supercoopera a Sabadell o el Banc
Productores
alimentació saludable Alimentari Agroecològic Alterbanc.
Visibilitzar les tasques de sosteniment del grup de consum realitzades

Grups de consum
per les consumidores per posar-les en valor i calcular-ne els costos.
Facilitar la conciliació de les

usuàries dels grups de consum Posar en comú o generar eines de gestió per reduir el temps que Administració pública
dediquen usuàries i productores a l’organització dels grups de consum. Grups de consum
● Katuma o Hortagest són exemples de nova creació d’aquest Món acadèmic i de la investigació
tipus d’eines. Productores
SOSTENIBILITAT AMBIENTAL, PROXIMITAT I VARIETAT I DIVERSITAT...
Mobilitzar i cedir espais per a la realització d’activitats de cuina

mitjançant processos participatius.
● Com l’Obrador VEAMAT impulsat per l’Ajuntament de
Tagamanent i el Consell Comarcal del Vallès Oriental amb la
col·laboració de la Diputació de Barcelona.
Promocionar la producció i ● L’Obrador de Gallecs es postula com un espai idoni.
consum de varietats locals i
tradicionals i donar-hi valor
afegit...
Programar, difondre i dinamitzar tallers de cuina per al reaprofitament
alimentari, l’elaboració de conserves i altres processats.
Ciutadania i grups de consum
● Les receptes amb producte de Gallecs de la Marina Duñach, els
Mitjans de comunicació
tallers de cuina de Geoblau a Mollet del Vallès o el projecte
Productores
Sobres Mestres en són una bona mostra.
40

...SOSTENIBILITAT AMBIENTAL, PROXIMITAT I VARIETAT I DIVERSITAT
...Promocionar la producció i Co-finançar el testeig i producció de varietats antigues d’arbres fruiters. Administració pública
consum de varietats locals i ● En la línia del que contempla el Pla de Restauració de Marges Grups de consum
tradicionals i donar-hi valor afegit agraris de Gallecs realitzat per l’Espigall. Productores
Facilitar la mobilització d’espais i infraestructures d’emmagatzematge Ajuntaments

d’aliments. Comerç local
Augmentar la varietat de
● Mobilitzant equipament municipal.
productes Entitats
● Posant en contacte els grups de consum amb altres entitats o
comerços locals amb dependències pròpies. Grups de consum
Taula 2: Proposta de línies d’acció. Font: Elaboració pròpia
41
8. Conclusions
A través de la realització d’aquest mapatge, s’han identificat vuit iniciatives de consum
agroecològic cooperatiu actives en l’àmbit delimitat pels sis municipis que formen part del
Consorci de Gallecs, grups de persones que s’auto-organitzen per abastir-se principalment
de verdura i fruita fresca, ecològica i de temporada, donant el seu suport a projectes
agroecològics locals amb qui mantenen una relació directa i compromesa. Aquest territori
que envolta Gallecs, amb una important densitat de població, dins l’àrea d’influència de la
regió metropolitana de Barcelona, és prolífic en quant a nombre d’iniciatives. Tanmateix, tot i
que amb una excepció, la majoria responen al model més estès al territori català, el de
grups de consum de mida petita que agrupen entre 10 i 30 unitats familiars, basats en
l’autogestió i la organització assembleària, sense entitat jurídica ni infraestructura pròpia,
però amb cert caràcter associatiu, i que funcionen a través de la comanda setmanal de
cistella tancada.
Respecte la seva relació amb Gallecs, la meitat d’aquestes iniciatives (Enfarrats, La

Pastanaga, Eco-Pares i Cinc Quarteres) s’abasteixen directament del seu producte a través
de la cistella de verdura ecològica del Rave Negre, que a més ofereix les llegums i les
farines de Can Salvi i Can Jornet i puntualment l’Ou de Gallecs, donant compte de la
diversitat d’aliments que s’hi produeixen. A més, el pa artesà de Massamare fa arribar les
farines ecològiques de Gallecs a cinc dels grups. Alguns dels grups no s’abasteixen de
Gallecs per haver sorgit de la mà d’altres productores properes amb qui mantenen un
compromís, però manifesten el seu apreci pel producte de Gallecs i la necessitat de
potenciar-ne el seu consum a la zona. El producte de Gallecs és valorat de forma molt
satisfactòria per aquells grups que el consumeixen, i també té molt bona consideració per
part d’aquells que el coneixen, tant per la seva qualitat com pel seu paper en la conservació
d’un territori i paisatge amb un alt valor ambiental i simbòlic que genera una gran
identificació entre la ciutadania. Podríem dir que aquest darrer element n’és el distintiu
respecte altres productes ecològics de similars característiques, més enllà de la certificació,
que no és un requisit indispensable per a la majoria dels grups de consum. Amb tot, aquest
model de comercialització cooperatiu no es troba molt estès entre les productores de
Gallecs, que, a excepció del Rave Negre, donen sortida al seu producte mitjançant altres
canals com ara la venda directa a la finca, però també a través de l’Agrobotiga, les fires i
mercats, els menjadors escolars o la restauració.
Detectem per tant un gran potencial per exprimir a l’hora d’explorar aquest tipus de canal
curt de comercialització a Gallecs, en quant a la sostenibilitat dels projectes agroecològics (i
per tant de la sostenibilitat ambiental i econòmica), però també de la transició ecosocial al
territori. Les aportacions d’aquest model de consum son múltiples i en diferents àmbits i no
es limiten només a la compra directa sense intermediaris i a un preu just marcat per les
productores que cobreixi els costos de producció i dignifiqui el treball al camp, sinó que van
més enllà. Reducció de costos de distribució i gestió, democratització de les relacions entre
productores i consumidores, facilitats per al finançament, la planificació i adaptació al canvi
davant de situacions adverses (resiliència), promoció del producte ecològic, fresc i de
temporada a través de les seves xarxes socials i especialment dels espais de trobada i
sociabilitat i el boca-orella, així com divulgació i educació en pràctiques i hàbits alimentaris
adequats a les necessitats del camp en context de canvi climàtic en són algunes d’elles.
42
Aquestes aportacions tenen la seva base en la mateixa idiosincràsia del model, que és el
treball en xarxa i la creació d’una comunitat estable amb l’objectiu comú d’alimentar-se de
producte ecològic de proximitat i de forma sostenible per a la pagesia i la ciutadania, la qual
cosa té el seu impacte també en termes socials. Les persones que participen d’un grup de
consum no només veuen una millora en la seva alimentació, sinó que s’empoderen i
adquireixen nous aprenentatges, i, alhora, generen noves relacions veïnals i xarxes de
suport, millorant la cohesió social als barris i ciutats.
Aquest caràcter autogestionari i el treball voluntari, però, també té les seves limitacions,
especialment degudes a la manca de temps i recursos per a dedicar a totes aquelles
tasques que van més enllà del propi abastiment, com ara la planificació estratègica,
l’articulació política i associativa a nivell sectorial o territorial, o la visibilització, captació i
acollida de noves consumidores, la qual cosa posa fre a la possible escalabilitat i extensió
del model i a la seva incidència. Aquesta manca de temps i recursos també és aplicable a
moltes productores, que ja troben grans dificultats per garantir unes condicions de treball
dignes i per conciliar la feina amb la seva vida familiar. Per això considerem indispensable
entendre el consum agroecològic com un fenomen complex i interpelar a tots els agents
socials implicats en el sistema agroalimentari (sector productiu, ciutadania, administració
pública, recerca i mitjans de comunicació) en les línies d’acció que proposem.
Considerem que el mapatge ha assolit els objectius que es proposaven, amb la limitació
metodològica de tractar-se d’un primer contacte i aproximació a molts dels actors implicats,
així com la dificultat d’accés a dades quantitatives. Resta pendent la devolució de la
informació generada amb aquest mapatge a les participants del mateix, per una banda per
validar-ne els resultats i les conclusions, per l’altra per generar un espai de trobada i
avançar en aquest enxarxament i treball articulat de les diferents iniciatives agroecològiques
entorn de Gallecs, i sobretot en agraïment per la seva predisposició i el seu temps.
Tanmateix, assenyalem algunes línies de continuïtat d’aquest mapatge. Per una banda està
la seva ampliació pel que fa a l’àrea d’estudi més enllà dels municipis que formen part del
Consorci, prenent com a referència l’àmbit del Vallès (Oriental i Occidental), unitat
administrativa més fidel a la dinàmica territorial i més ajustada a l’àmbit d’influència dels
circuits curts de comercialització des de Gallecs. De l’altra, la seva ampliació incorporant la
resta d’agents implicats en el consum agroecològic com ara el comerç, la restauració, els
serveis públics de restauració col·lectiva, la ciutadania o les productores. Com a properes
passes trobem pertinent l’abordatge de les consumidores finals usuàries dels grups de
consum, a través d’una enquesta o qüestionari, així com el de productores de Gallecs, amb
l’objectiu d’estudiar la possibilitat d’articulació de nous grups de consum com a nou canal de
comercialització que aporti resiliència, visibilitat i enxarxament als projectes agroecològics.
Volem acabar agraint a totes les persones que han fet possible aquest mapatge. En primer
terme a la Gemma Safont i el Consorci de Gallecs, per la seva confiança, suport i els
recursos necessaris per a la seva realització. A l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental i en
especial a la Nico, pel seu acompanyament des dels nostres inicis. A les companyes
d’Eco-Mollet, Enfarrats, El Brot, La Pastanaga, La Figuera, Terra i Vida, El Garatge i Cinc
Quarteres, pel seu temps i els seus sabers, i per donar exemple amb la seva pràctica
quotidiana transformadora. Compartir amb aquestes persones fa que la tasca de fer
hegemònic un model alimentari basat en l’agroecologia, en la sobirania alimentària i el dret
a l'alimentació saludable, sigui, no només necessari, sinó desitjable.
43
Espais d’oportunitat
El consum agroecològic cooperatiu, com hem vist, pot prendre diferents formes depenent de
l’escala i els models organitzatius. Mitjançant aquest estudi, així com el nostre bagatge a
través de Cinc Quarteres a Mollet, hem pogut observar i conèixer al detall aquest format
arquetípic del territori català, de grup petit i autogestionat, i en podem intuir espais
d’oportunitat al nostre entorn proper, tant per a la seva proliferació com desenvolupament.
El recorregut del grup molletà Cinc Quarteres, amb 26 unitats familiars agrupades des
d’octubre de 2020, i el fet que encara està sent contactat per gent interessada i ampliant el
grup sense un esforç comunicatiu i de difusió i captació molt gran, parla del potencial usuari
o de la demanda d’aquest tipus de consum. Mollet és una ciutat compacta d’uns 50.000
habitants amb un accés directe a Gallecs, amb grups ecologistes de llarga trajectòria i un
vincle especial amb aquest paisatge que incorpora com un dels seus trets identitaris. Fins al
moment, havien existit algunes iniciatives similars a la ciutat amb una acollida i una
sostenibilitat desigual (AlterMercat, EcoMollet, Rebost Moledo). El fet diferencial d’aquestes
amb Cinc Quarteres és el format de cistella tancada i una organització horitzontal, basada
en l’autogestió i la participació activa de totes les usuàries. És important l’equilibri entre
posar-s’ho fàcil, i sentir-se partícip d’una comunitat i d’un canvi social. En aquest disseny
organitzatiu és destacable la iniciativa de persones amb perfil activista i associatiu però
gairebé tècnic (agroecologia, dinamització i participació, administració, comunicació,
comptabilitat…).
Un dels handicaps i possible nínxol per a un potencial creixement del model a Mollet és la
manca d’espais i infraestructura, així com la manca de temps de dedicació. Així, la cistella
seria molt més accessible si hi hagués més punts de repartiment a banda de la Tramolla i
també si els horaris de recollida fossin més amplis. La col·laboració amb establiments afins
(herboristeries, escoles, centres cívics, entitats…), així com la professionalització d’algunes
tasques, podrien ser palanques per a l’escalabilitat del consum agroecològic a Mollet.
Com comentàvem a l’hora d’acotar l’àrea d’aquest estudi, aquesta -és a dir, els municipis
que formen part del Consorci de Gallecs- és fruit d’una divisió administrativa que no es
correspon necessàriament amb les dinàmiques territorials, i que per tant, l’àrea d’influència
dels canals curts de comercialització del producte de Gallecs pot ser molt més àmplia. A
Martorelles va existir Salvia, i la Kosturica té punts de distribució a Lliçà d’Amunt (La
Ungüenta), a Caldes (Agrobotiga) o Cerdanyola (Faves Comptades) però difícilment
cobreixen la potencial demanda d’aquests municipis. Al voltant de Gallecs, trobem tot un
continuum urbanitzat amb nuclis de població importants més enllà dels estrictament limítrofs
(Mollet, Santa Perpètua, Parets, Palau-Solità, Lliçà de Vall i Montcada), com ara Montornès,
Montmeló, Martorelles, Sant Fost, La Llagosta o Lliçà d’Amunt. Identifiquem tot aquest àrea
urbana del Baix Vallès com a zona potencial de creixement per al consum de producte de
Gallecs a través de l’escalabilitat del model cooperatiu.
Cal tenir present, però, el caràcter de xarxa i comunitat d’aquest model de consum, i que les
relacions entre consumidores i proveïdores sovint es basen en la confiança i la relació
personal i que per tant, cal més que mai actuar sota una lògica de cooperació. Així doncs,
des de la posició d’una administració pública que vol fomentar aquest model de consum,
44
primer cal observar i conèixer els grups similars actius en un territori, (per fer-hi
l’aproximació es poden consultar els mapatges i repositoris mencionats a la metodologia),
conèixer també els acords que tenen aquests grups amb les seves proveïdores, i
preferiblement col·laborar per consolidar o ampliar les estructures existents per tal
d’optimitzar-les o escalar-les abans que no pas generar-ne de noves que puguin
duplicar feina, desvaloritzar el recorregut dels altres o entrar en dinàmiques de
competència.
De la mateixa manera, enlloc de crear un grup nou, o de mirar de convèncer un grup per
canviar de proveïdora, apropar les productores de Gallecs a La Xarxeta o als Ateneus
Cooperatius pot ser una bona manera de coordinar-se per tal d’ampliar la
comercialització del producte de Gallecs a través d’aquests canals. Per exemple, si el
Rave Negre ha de completar la cistella per tal de fer-la més variada amb productes que
provenen del Maresme, o de Lleida en el cas de la fruita, de la mateixa manera el producte
de Gallecs pot ajudar a completar la cistella d’altres indrets i avançar o allargar la temporada
d’alguns productes o optimitzar-ne el seu cultiu per a una millor adaptació a les condicions
climàtiques. Posem per cas que només mengessim de Gallecs; potser no tindríem prou
pastanagues, o la temporada de tomàquets seria molt curta. A Gallecs, en canvi, es
generen alguns productes que sovint són difícils de trobar en cooperatives i grups de
consum com els llegums i les farines. En qualsevol cas, l’aparició de noves iniciatives de
grups de consum agroecològic, sempre és una bona notícia.
Com (va) engegar el grup de consum (Cinc Quarteres)?

Des de l’experiència no podem elaborar i presentar un manual o guia per a la creació i
dinamització de grups de consum agroecològic i molt menys extrapolable a altres contextos
-cada grup és un món, cada productora té les seves pròpies dinàmiques segons els seus
canals de comercialització i el vincle o acord que estableixen uns i altres és sempre diferent-
però sí que podem explicar breument les passes que vam seguir nosaltres per a l’impuls de
Cinc Quarteres a Mollet del Vallès -no per paradigmàtic, sinó per haver estat viscut des de
dins-, juntament amb aquells aspectes que vam considerem importants:
Com totes les iniciatives de caràcter bottom-up (de baix a dalt, és a dir, impulsades des de
la ciutadania i amb vocació de transformar les polítiques públiques), la seva concepció i
primeres passes sovint parteixen de la motivació d’un grup de persones amb un objectiu
comú, 1) un grup motor. En el cas de Cinc Quarteres, els integrants de Cucúrbita vam tenir
aquest paper. Abans d’arrencar amb l’activitat i ampliar el cercle de participants és bo tenir
planificades algunes qüestions per tal de facilitar que tot plegat s’entengui i es vegi viable i
accessible.
Per tal d’elaborar una proposta i convidar la gent a sumar-se, el primer que es va fer va ser
2) contactar altres grups de consum i proveïdores que n’abastien, per tal de conèixer
la seva organització, funcionament i oferta. Amb això es van 3) triar les productores
amb les que volia començar a col·laborar -en aquest cas el Rave Negre per ser les més
properes, de Gallecs, i funcionar amb el format de cistella tancada, que pensàvem que era
el que més facilitava la tasca d’autoabastiment col·lectiu, i Massamare, amb un criteri
similar- i es va 4) acordar amb elles preus, mètodes de comanda, repartiment i
45
pagament, adaptant-nos a les seves possibilitats, i la data aproximada en la que pensàvem

donar inici al grup per tal que poguessin planificar la feina a l’hort i obrador amb antelació.
Amb això, ja es van 5) dissenyar els protocols i eines necessaris tant de gestió com de
governança: els canals de comunicació digital interns i externs, canals i protocols d’acollida
de noves cistellaires, un full de càlcul per les comandes, protocol d’intendència, sistema de
pagaments, espais de participació, les assemblees i les comissions de treball, etc. Una
peça clau en aquest engranatge, com hem comentat, és 6) l’espai de repartiment. L’accés
a un espai depèn de les possibilitats; compra o lloguer sovint sovint fan insostenible
l’activitat i per això cal trobar sinergies amb altres agents com entitats, comerços, veïnes,
etc. Cal tenir present, però, que la proposta, tot i estar definida per tal de poder obrir-la i
començar a funcionar, estava oberta a revisió i redefinició entre totes les participants, i
de fet així va ser durant les primeres assemblees, doncs és difícil anticipar totes les
possibles casuístiques i problemàtiques.
Imatge 11: Graella de l’eina de comandes de Cinc Quarteres. Font: Elaboració pròpia
Imatge 12: Presentació del Grup de Consum de Mollet al Jardinet del Casal. Font: Diari Som Mollet.
Amb tot això controlat, es va fer una 7) campanya comunicativa de presentació per tal de
donar a conèixer la proposta, convidar la gent a sumar-se. Es va elaborar un document
senzill per explicar el que era un grup de consum, els seus valors i objectius i la proposta de
funcionament, i es va convocar una presentació oberta en un espai públic de la ciutat,
fent-ne difusió també per xarxes i boca-orella, aprofitant l’enxarxament amb el teixit
associatiu i ecologista. Es buscava arribar a un mínim de vuit unitats familiars per arribar a
fer sostenible el transport fins aquí, i fins a vint es van interessar i comprometre per a poder
fer la 8) primera comanda el més d’octubre. A partir d’aquí el grup ja va començar a
46
abastir-se, es va celebrar la 9) primera assemblea per acabar de constituir-ne les

comissions de treball i la seva identitat i va començar a funcionar de manera autònoma, a
perfeccionar els seus mecanismes, i crear espais de trobada i afinitat entre les cistellaires.
Aquestes són les primeres passes que va fer el grup de consum Cinc Quarteres de Mollet,
però cal insistir en que no necessàriament pot servir com a full de ruta per a la creació d’un
grup de consum en qualsevol context.
47
9. Bibliografia
BINIMELIS, R., DESCOMBES, C (2010). Comercialització en circuits curts. Identificació i
tipologia [en línia]. Barcelona. <http://bit.ly/1UsV1Gy>
CONSORCI DE GALLECS (2015) http://www.espairuralgallecs.cat/
FCCUC (2010) Els grups i cooperatives de consum ecològic a Catalunya.Diagnòstic de la

situació i promoció del cooperativisme. Barcelona: FCCUC.
FERNÁNDEZ, A. I MIRÓ, I. (2016) L'economia social i solidària a Barcelona. Barcelona: La

Ciutat Invisible SCCL i Comissionat d'Economia Cooperativa, Social i Solidària de
l'Ajuntament de Barcelona.
LÓPEZ, D. (2015). Producir alimentos, reproducir comunidad. Madrid, Libros en Acción.
MARTÍN, HOMS I FLORES-PONS (2017). El canvi d'escala: un revulsiu per a la

sostenibilitat del cooperativisme agroecològic?. L’Aresta.
MONTANYÉS, X.(2007). “Una aproximación al supermercadismo”. A Montagut, X. i Vivas,

E. Supermercados, no gracias,(pp.25-32). Barcelona, Icaria.
POMAR, A., DURAN, N., GAMBOA, G., BINIMELIS, R., TENDERO, G. (2018) Arran
de terra II. Indicadors de Sobirania Alimentària a Catalunya. Barcelona, Associació
Entrepobles i Arran de terra.
VIVAS, E. (2010). “Los entresijos del sistema alimentario mundial” en Montagut, X i Vivas, E.
Del campo al plato (pp.9-40). Barcelona, Icaria.
48

Mapatge Del Consum Agroecològic Organitzat A Gallecs

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Mapatge Del Consum Agroecològic Organitzat A Gallecs

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mapatge del consum agroecològic organitzat

als municipis del Consorci de Gallecs

Autoria: Laura Villar, Marc Fernández i Raquel Jiménez

2. Enfocament i Marc Teòric 5

4. El consum agroecològic organitzat als municipis del Consorci de Gallecs 12

5. La relació del producte de Gallecs amb els grups de consum 19

6. Contribucions del model de consum cooperatiu a la sostenibilitat de la

7. Proposta de línies d’acció 38

Imatge 1: Gallecs. Font: wikipedia.org

En aquesta mateixa línia presentem al Consorci de Gallecs la proposta d’elaborar aquest

Les aportacions d’aquests grups de consum a la sostenibilitat dels projectes agroecològics

2. Enfocament i Marc Teòric

2.1 Relació Nord-Sud i Sobirania alimentària dels pobles

Des de la Revolució Industrial, el comerç internacional associat al subministrament

a la vegada apareixen noves fórmules per consumir productes de proximitat. A Catalunya,

2.2 Agroecologia, més que aliments ecològics

2.3 Els grups de consum, un canal curt de comercialització

Els circuits curts de comercialització són un conjunt de formes diverses de comercialització

● Proximitat: Més enllà de la distància espacial, s’entén com la proximitat entre

● Relació: Es caracteritza per crear un espai de coneixença basada en la reciprocitat,

● Informació: En aquest criteri es trobarien els espais de divulgació i educació del

● Sostenibilitat ambiental: En aquest àmbit s’inclouen aspectes com la certificació

● Diversitat/varietat: Aquest criteri està molt basat en la varietat de productes que es

● Conèixer el model cooperatiu de consum agroecològic al voltant de Gallecs.

● Identificar les diferents iniciatives de consum agroecològic organitzades als sis

● Visibilitzar i posar en contacte els diferents agents implicats en el consum

● Caracteritzar les diferents iniciatives i situar-les en relació a altres referents.

● Analitzar les aportacions del model cooperatiu a la sostenibilitat dels projectes

● Analitzar l'adequació del producte de Gallecs als criteris de consum d’aquestes

● Esbossar possibles línies d’acció per a l’impuls d’aquestes iniciatives i per a la

Mapa 1: Àrea d’estudi. Font: Elaboració pròpia

Tipus Agent Municipi Data entrevista

Iniciatives de Consum Cinc Quarteres Mollet del Vallès Observació Participant

Eco-Pares Mollet del Vallès Sense Resposta

La Figuera Santa Perpètua 20/11/2020 i 4/12/2020

Terra i Vida Santa Perpètua 19/11/2020

El Garatge Parets del Vallès 9/12/2020

Cistellaires el Brot Montcada i Reixac 25/11/2020

La Pastanaga Montcada i Reixac 30/11/2020

Enfarrats Palau-Solità 2/12/2020

Inactius Eco-Mollet Mollet del Vallès 18/11/2020

Altermercat Mollet del Vallès Sense disponibilitat

Rebost Moledo Mollet del Vallès Sense disponibilitat

Productores El Rave Negre Mollet del Vallès 24/11/2020

Taula 1: Relació de contactes i entrevistes realitzades. Font: Elaboració pròpia

4. El consum agroecològic organitzat als municipis

En el següent mapa es poden localitzar les iniciatives de consum agroecològic cooperatiu

C/ Sant Jaume 83. Parets del Vallès.

C/ de Plegamans, 12. Palau Solità i Plegamans.

Espai Jove Can Tauler. C/ Jaume Balmes 16. Montcada i Reixac.

C/ Sant Ramn, 29. Montcada i Reixac.

Casal Popular Pit Roig. C/ Enric Granados 21. Santa Perpètua.

Ctra. N-152 10, local 12. Santa Perpètua.

C/ Santa Bàrbara, 5. Mollet del Vallès

Escola Can Besora. C/ Sabadell 45. Mollet del Vallès.

cooperatives de més dimensió i abast. Per exemple, La Magrana Vallesana de Granollers

Dels vuit grups de consum identificats, quatre s’abasteixen directament de producte de

les acompanyin, a diferència d’altres indrets o casos particulars de cooperatives que

Imatge 2. Edifici de la Tramolla on té seu Cinc Quarteres de Mollet del Vallès.

El perfil de les usuàries que participen d’aquestes xarxes d’aprovisionament és força

5. La relació del producte de Gallecs amb els grups de

Amb la col·laboració de part de les persones productores del territori (organitzades a

Imatge 5: producte de l’Agrobotiga de Gallecs. Font: Web de Consorci.