You are on page 1of 43

DIAGNOSI PER A LA CREACIÓ D’UNA

NOVA LÍNIA DE TREBALL A LA SOCIETAT


CATALANA D’EDUCACIÓ AMBIENTAL
(SCEA) PER A ENFORTIR EL SECTOR DE
L'EDUCACIÓ AMBIENTAL DINS
L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA
Informe final – Setembre 2021

Elaborat per:

espaiambiental.coop
Índex

1. Marc teòric 3

1.1 SCEA i educació ambiental 3

1.2. Educació ambiental i Economia Social i Solidària 4

1.3 Economia Social i Solidària i SCEA 6

2. Objectiu de la diagnosi 7

3. Metodologia de la diagnosi 8

4. Diagnosi 11

4.1 Entitats de l’Economia Social i Solidària que desenvolupen serveis d’educació

ambiental 11

4.2 Entitats sòcies de la SCEA fora de l’ESS 26

4.3 Anàlisi de resultats 28

5. Conclusions 36

6. Propostes estratègiques 39

6.1 Adaptació interna de la SCEA 39

6.2 Enfortiment de les entitats d’educació ambiental dins l’ESS 40

6.3 Accions amb les entitats sòcies de la SCEA fora de l’ESS 41

6.4 Creació d’identitat 42

7. Bibliografia 43

2
1. MARC TEÒRIC

1.1 SCEA i educació ambiental

La Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) és una associació creada l’any 1985 per tal
d’impulsar una educació renovada que contempli la problemàtica social i ambiental i alhora
contribueixi a formar a una ciutadania amb voluntat d'analitzar-la, de donar-hi respostes i passar a
l’acció. Agrupa entitats i professionals de l’educació ambiental (EA) així com persones interessades
en aquest món, de perfils i àmbits laborals molt diversos i amb l’objectiu comú de treballar per la
sostenibilitat des de l’educació.

LA SCEA recull al seu document intern d’objectius i accions del 2022 que des dels seus inicis ha
impulsat projectes de treball compartits i interdisciplinaris distribuïts per tot el territori català amb
la finalitat de fer progressar tant el desenvolupament de l’educació ambiental com el dels i les
professionals que s’hi dediquen. Es va constituir entenent l’educació ambiental com a qualsevol
procés educatiu que condueixi a un millor coneixement i comprensió del medi i a una consegüent
presa d’actituds conscients i coherents en vers la protecció i millora de l’entorn en tota la seva
dimensió humana. Tot plegat, amb la intenció d’aconseguir un sistema que no hipotequi els
recursos de cara al futur i els distribueixi d’una forma més equitativa.

D’altra banda, a la Guia Fora de Classe de la SCEA (2021) es recull el següent: l’educació ambiental
pretén que la ciutadania sigui capaç de donar respostes actives a la crisi ambiental, amb una mirada
crítica però alhora relacionada amb la possibilitat de poder fer efectius canvis i transformacions a
partir de la participació i l’acció proambiental en favor de la sostenibilitat. Tot i que certes finalitats
històriques de l’EA es mantenen (com la sensibilització i la presa de consciència), actualment són
fases inicials de processos molt més madurs, com l’activitat enfocada a l’acció, la participació
ciutadana, la comunicació i la formació d’aliances amb altres agents educatius, i l’avaluació dels
processos ciutadans desenvolupats.

Així, la SCEA entén l’educació (ambiental) com una forma de transformació social col·lectiva a
partir de l’empoderament personal que desemboca a l’acció cap al canvi.

3
1.2 Educació ambiental i Economia Social i Solidària

El model econòmic imperant actualment, el sistema capitalista, es troba dins les lògiques de la
globalització i la deslocalització, i pretén un creixement il·limitat fent ús de recursos limitats. Això
ha provocat de forma planetària la crisi multidimensional actual: climàtica, social, de valors,
sanitària, de biodiversitat, de cures… A més, aquest sistema fomenta la competitivitat i la
individualitat i posa els interessos econòmics per damunt del sosteniment de les vides i el medi
ambient, invisibilitza i no remunera les tasques reproductives i amaga els impactes negatius que
causa a l’ecosistema social i ambiental.

En aquest context cal generar alternatives econòmiques cap a una transició ecosocial, que es basin
en dos principis (Herrero, 2018):
● Les persones som éssers ecodependents i interdependents. És a dir, depenem tant de
l’ecosistema natural com de la relació amb les altres persones per a sostenir les nostres
vides.
● El planeta on vivim presenta uns límits físics que cal considerar i respectar.

Així, cal impulsar una nova economia que reconegui els límits terrestres, estigui en harmonia amb
la biosfera i es desenvolupi amb criteris de justícia social i ecofeminisme; i que vagi acompanyada
de l’aplicació d’una educació crítica i en valors de la que necessàriament ha de beure l’educació
ambiental, tant en les seves metodologies de servei com en l’organització interna de les entitats.

Aquest nou model podria ser l’Economia Social i Solidària (ESS), que ja va néixer en part motivada
per generar una alternativa econòmica al capitalisme. La XES (Xarxa d’Economia Solidària) en
proposa la següent definició (2015): Conjunt d’iniciatives socioeconòmiques els membres de les
quals de forma associativa i cooperativa1 creen, organitzen i desenvolupen democràticament i
sense que tinguin necessàriament ànim de lucre processos de producció, d’intercanvi, de gestió, de
distribució de l’excedent, de moneda, de consum i de finançament de béns i de serveis per satisfer
necessitats, promovent relacions de solidaritat, cooperació, donació, reciprocitat i autogestió,
defensant els béns comuns naturals i culturals i la transformació igualitària de l’economia i la

1
La Llei espanyola 5/2011, de 29 de març, d’Economia Social, defineix en el seu article número 5 que les formes jurídiques
que formen part de l’economia social són les cooperatives, les mutualitats, les fundacions i associacions que duguin a
terme activitat econòmica, les societats laborals, les empreses d’inserció, els centres especials de treball, les confraries
de pescadors, les societats agràries de transformació i les entitats singulars creades per normes específiques que es
regeixin pels principis establerts en la Llei.

4
societat, amb la finalitat del bon viure i la sostenibilitat i la reproducció de la vida del conjunt de la
població.

En la Carta de Principis de l’Economia Solidària elaborada per la Red de Redes de Economía


Alternativa y Solidaria (REAS, 2022) també s’hi recull aquest enfocament ecosocial transformador
de l’ESS:
● Equitat: com a element central en les relacions entre persones, comunitats i pobles, així
com amb el planeta. Crear relacions horitzontals que reconeguin positivament i integrin la
diversitat.
● Treball digne: reconeixement del treball com a activitat humana que fa possible que la vida
se sostingui, sigui tractada amb cura i es reprodueixi, tant en el present com en el futur.
Reconeixement dels treballs en plural, productius i reproductius, professionals i voluntaris,
remunerats i gratuïts.
● Sostenibilitat ecològica: des de la base que tota activitat humana és ecodependent, per la
qual cosa cal reconèixer els límits ambientals i promoure el compromís de convivència
positiva amb l’entorn natural i el manteniment de la seva riquesa en el present i en el futur.
● Cooperació: afavorint la corresponsabilitat, el treball col·laboratiu, la deliberació
col·lectiva, els sabers compartits i l’aprenentatge mutu. Valors i pràctiques necessàries per
a la construcció d’organitzacions i iniciatives alternatives, així com per al desenvolupament
d’un model socioeconòmic solidari, igualitari i divers.
● Repartiment just de la riquesa: possibilitar la transició ecosocial requereix posar en qüestió
el pensament econòmic hegemònic, reivindicant una economia real al servei de les
persones i del planeta, així com promovent una generació sostenible i un repartiment just
de la riquesa.
● Compromís amb l’entorn: el reconeixement de la interdependència i de l’ecodependència,
així com l’anhel transformador de les iniciatives i organitzacions de l’economia solidària,
comporta una relació intensa entre aquestes i l’entorn en el qual es desenvolupen, així com
un compromís amb la seva millora.

L’ESS també incorpora de forma transversal i intrínseca els valors de la democràcia i el feminisme i
igualtat de gènere.

5
Es pot afirmar, doncs, que l’educació ambiental i l’Economia Social i Solidària comparteixen
l’objectiu comú de transformació social, ambiental i política, i la priorització de la sostenibilitat
ambiental. Per tant, una EA realitzada en el marc de l’ESS és coherent, dona exemple i guanya
impacte.

1.3 Economia Social i Solidària i SCEA

Els últims anys l’ESS ha pres força: a Barcelona el 2021 ja es va engegar l’Estratègia de l’Economia
Social i Solidària 2030, amb un acord de ciutat (Ajuntament de Barcelona, 2021); un dels eixos del
Pla d’Acció de la XES 2030 és la transició ecosocial; i a Catalunya s’està impulsant una nova Llei
d’Economia Social i Solidària (Generalitat de Catalunya, 2020).

Davant d’aquest enfortiment normatiu i sectorial, paral·lelament amb el creixement de la


necessitat d’una presa de consciència global per a un canvi del sistema i de la relació de la societat
i l’economia amb el medi ambient, la SCEA, com a moviment aglutinador de l’educació ambiental
a Catalunya des de fa més de 35 anys, vol determinar el seu paper en l’articulació d’aquest sector
dins l’ESS com a eina per la transició ecosocial.

Amb relació a això, val la pena remarcar que la SCEA va tenir en els seus inicis una forta relació
amb la Fundació Roca i Galès (que té com a una de les seves finalitats l’estudi i la promoció del
cooperativisme a Catalunya així com dels seus principis i valors (Fundació Roca i Galès, 2022)).
Aquesta relació es va materialitzar compartint espai físic i amb la col·laboració de la SCEA en
diversos números de la revista de la Fundació, Cooperació Catalana. A més, segons documentació
interna de la SCEA, la Fundació va donar suport a la creació i creixement de la SCEA. Així doncs,
l’interès que mostra la SCEA cap a l’ESS amb l’encàrrec d’aquesta diagnosi es pot remuntar ja als
seus orígens. Val la pena, doncs, repescar aquesta relació històrica, valorar-la i tenir-la en compte
a l’hora d’establir futures línies estratègiques en el sector de l’educació ambiental dins l’Economia
Social i Solidària.

6
2. OBJECTIU DE LA DIAGNOSI

L’objectiu d’aquesta diagnosi és analitzar l’estat de l’educació ambiental (EA) dins l’Economia
Social i Solidària (ESS). Això suposa un punt de partida per poder establir estratègies dins el sector
de l’EA amb la finalitat d’articular i enfortir el relat comú per treballar cap a una transició ecosocial.

Així, es vol desenvolupar una nova àrea de treball dins la SCEA que permeti difondre i enfortir l’ESS
en el sector de l’EA i que aglutini i ordeni les accions que es realitzin en aquest sentit.

A més es vol impulsar la planificació col·lectiva de l’estratègia interna seguint els principis i objectius
de l’ESS, tenint en compte els actuals i futurs marcs normatius, i definint participadament el rol de
la SCEA en la contribució al desenvolupament de l’ESS a Catalunya.

7
3. METODOLOGIA DE LA DIAGNOSI

Per a la realització de la present diagnosi s’han tingut en compte les definicions i criteris de la SCEA
(Societat Catalana d’Educació Ambiental) respecte de l’educació ambiental (EA), la definició
d’Economia Social i Solidària (ESS) per part de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES), la
Carta de Principis de l’Economia Solidària (REAS) i La Llei espanyola 5/2011, de 29 de març,
d’Economia Social, exposades al marc teòric.

Així, s’ha treballat principalment a partir del Pam a Pam2, una eina col·lectiva en forma de mapa
que recull les entitats de l’ESS de Catalunya; aquestes han de passar per una entrevista prèvia per
a establir si compleixen els criteris propis de l’eina (lligats als criteris de l’ESS) per poder aparèixer-
hi (Pam a Pam, 2022). S’han recollit les entitats del mapa que treballen l’educació ambiental com a
objecte principal (o que conforma una part important del seu servei), per establir un mapatge de
les organitzacions que estan presents en els dos àmbits. S’han obviat les administracions públiques
i les entitats de segon grau, així com els equipaments públics (que podrien constituir una anàlisi a
part).

Per ampliar la recollida de dades, a més:


● S’ha consultat la base de dades d’entitats sòcies de la XES i aquelles que realitzen el Balanç
Social
● S’han tingut en compte les entitats que formen part d’Educoop (plataforma educativa
impulsada per persones i organitzacions vinculades al món associatiu, cooperatiu i
comunitari)
● S’ha generat un formulari obert perquè les organitzacions proposessin entitats
relacionades amb l’ESS i l’EA

En el moment d’analitzar les dades s’han agrupat totes les dades analitzades en les següents
categories:
● Entitats de l’Economia Social i Solidària que desenvolupen serveis d’educació ambiental
● Entitats sòcies de la SCEA fora de l’ESS

2
S’ha comptat amb la base de dades interna de l’eina i s’ha complementat amb la investigació a través del mapa al web.

8
I s’han tingut en compte els següents factors:
● Si l’educació ambiental és el principal servei (o dels principals) de les entitats (aquest
aspecte s’ha valorat segons la definició i origen de l’entitat i del pes que li donen als seus
serveis d’educació ambiental al seu web i comunicacions)
● Tipus d’accions dutes a terme (amb relació a la part d’educació ambiental de les entitats),
agrupades en:
○ Assessorament
○ Comunicació
○ Formació i/o recerca (inclou l’elaboració de recursos educatius)
○ Activitats (enteses com a tallers, xerrades o d’altres que s’ofereixen soltes)
○ Projectes (entesos com a campanyes o plans; s’hi inclou la gestió d'equipaments,
camps de treball, colònies i casals)
● Territori principal d’actuació:
○ Internacional
○ Espanya
○ Països Catalans
○ Catalunya
○ Més d’una província de Catalunya
○ Província de Girona, Província de Tarragona, Província de Lleida, Província de
Barcelona
○ Local (accions orientades a un municipi o grup de municipis concrets)
● Si són sòcies de la SCEA o no
● Forma jurídica:
○ Cooperativa
○ Associació
○ Fundació
○ Societat Limitada (SL) / Societat Anònima (SA)
○ Per compte propi
○ Altres (moviments, plataformes…)

9
Interrelacionant aquests factors s’han pogut extreure unes conclusions que s’han compartit amb
el grup de treball d’ESS dins la SCEA (de nova creació) i han servit de base per a les dinàmiques
participatives realitzades en el marc del Fòrum d’educació ambiental de la SCEA (29 i 30 de
setembre de 2022). Aquestes han tingut com a objectiu debatre les possibles futures accions per a
l’enfortiment del sector de l’educació ambiental dins l’Economia Social i Solidària i els resultats
s’han tingut en compte en la redacció de les conclusions i les propostes estratègiques del present
informe.

10
4. DIAGNOSI

4.1 Entitats de l’Economia Social i Solidària que desenvolupen serveis d’educació ambiental

En el següent quadre es recullen totes les entitats (actives) que apareixen al Pam a Pam i que desenvolupen serveis d’educació ambiental.

Nom entitat Descripció de serveis que desenvolupa Educació Territori Forma Entitat Web Link Pam a Pam Comentaris
(en relació a l’educació ambiental) ambiental d’acció jurídica sòcia
com a principal de la
objecte SCEA?
principal?

Aethnic Turisme responsable i sostenible. Cooperació al desenvolupament i Sí Internacional Associació No Aethnic web Aethnic Pam a
justícia global. Pam

Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

Agenda de la Terra Editorial de productes en català orientada a estimular el debat i No Països Per compte No Edicions AT Agenda Pam a
l’esperit crític entorn de la solidaritat, la igualtat de gènere, l’EA, el Catalans propi web Pam
consum responsable i el creixement personal.

Comunicació. Projectes.

Alternativa Sostenible Turisme alineat amb els ODSs. Transició sostenible econòmica i social. Sí Província de Associació No Alternativa Alternativa Pam
Glocal Girona web a Pam
Assessorament. Formació i/o recerca.

Alt Ter Descoberta de l'entorn natural i del patrimoni històric i social, així com Sí Província de Associació Sí Alt Ter web Alt Ter Pam a
la seva recuperació, conservació i difusió. Girona Pam

Activitats. Projectes.

11
Andròmines Recollida de residus, gestió de deixalleries i punts verds, venda de No Catalunya Associació No Andròmines Andròmines
productes de segona mà, projectes d’EA, RAEE, prevenció i reducció web Pam a Pam
del malbaratament alimentari.

Activitats. Projectes.

Arran de terra Dinamització local agroecològica per tal de promoure processos de Sí Catalunya Cooperativa No Arran de Terra Arran de Terra
transició cap a sistemes alimentaris més justos i sostenibles. web Pam a Pam

Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

Associació de Foment del consum ecològic i responsable. Activitats de divulgació i Sí Província de Associació No Consum Pirineu Consum Pirineu
Consum Ecològic comunicació. Lleida web Pam a Pam
Pirineu
Comunicació. Activitat.

Aula de natura el EA i turisme. Activitats per a escoles a espais naturals i a l’aula. Sí Província de Associació No El Meandre Aula el És un espai privat.
Meandre Girona web Meandre Pam a
Activitats. Projectes. Pam

Associació de Agrupació de consumidores que desenvolupen, a més a més, activitats No Província de Cooperativa No No en tenen La Cortera Pam Es tracta d’un grup de
consumidors la d’EA. Barcelona a Pam consum sense
cortera activitats externes.
Activitats.

Back to Eco - Infinit Serveis de moda circular: investigació, disseny, producció i venda. No Espanya Associació No Back to Eco Back to Eco Pam
Denim web a Pam
Activitats.

Bamboo Bike tours Tours guiats en bicicletes de bambú per promoure el turisme No Internacional Dada No Tot bambú web Bamboo Bike
sostenible. Taller de reparació i restauració de bicicletes i venda de desconeguda tours Pam a
components de segona mà. Dissenys personalitzats per reduir Pam
l’impacte ambiental a concerts, esdeveniments, material fungible
d’oficina, etc.

Assessorament. Activitats.

Barrinar cap a la Càtering sostenible. Sensibilització en agroecologia. No Catalunya Associació No Barrinar web Barrinar Pam a
sostenibilitat Pam
Activitats

12
Biciclot Formació de mecànica de la bicicleta, per aprendre a anar en bici i Sí Província de Cooperativa No Biciclot web Biciclot Pam a
activitats de descoberta del medi. Mercat de segona mà i donacions. Barcelona Pam

Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

Bit Lab Innovació cultural. Dinamització i participació territorial. No Província de Associació No Bit Lab web Bit Lab Pam a
Barcelona Pam
Projectes.

Boumort Indòmit Ecoturisme: allotjament i descoberta de l’entorn. Sí Província de Cooperativa No Boumort web Boumort Pam a Els mateixos que
Ecoturisme Lleida Pam porten Cal Rossa Taus
Activitats.

Cal Cigarro Producció de fruita, verdura i d’articles de cura personal ecològics, i de Sí Província de Societat No Cal Cigarro web Cal Cigarro Pam
llibreria i artesania. Activitats d’EA per a centres escolars. Casal d’estiu. Girona Limitada a Pam

Projectes.

Cal Rossa Taus Allotjament rural sostenible, amb una masia de construcció eficient No Província de Societat No Cal Rossa web Cal Rossa Pam a Els mateixos que
“casa positiva”. Activitats d’EA per ecoturisme. Lleida Limitada Pam porten Boumort
Indòmit Ecoturisme
Activitats.

Central Parc del Baix Formació i inserció laboral. Producció i comercialització agroecològica. Sí Província de Cooperativa No Central Parc Central Parc del
Llobregat sccl Activitats d’EA al voltant de la sostenibilitat i l’agricultura ecològica. Barcelona web Baix Llobregat
Pam a Pam
Assessorament. Formació i/o recerca. Activitats.

De mans a terra Arquitectura sostenible i bioconstrucció. Disseny col·laboratiu Sí Província de Associació No De mans a la De mans a terra
d’estructures. Acompanyament a l'autoconstrucció. Cursos, Barcelona terra web Pam a Pam
conferències i tallers de difusió i formació en bioconstrucció.

Assessorament. Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

(Des)vestint Aliments Fomenta el consum sostenible i responsable. Sí Catalunya Associació No Des(vestint) (Des)vesntint
web Pam a Pam
Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

Ecomercaderet - Producció i comercialització agroecològica i de proximitat. Activitats Sí Província de Associació No Ecomercaderet Ecomercaderet Disposen d’una aula
Associació d’EA al voltant de la sostenibilitat i l’agricultura ecològica. Barcelona web Pam a Pam ambiental pròpia.
Agroecològica de Can
Mercaderet Activitats.

13
Ecosec Divulgació i servei de banys ecològics secs portàtils. Sí Catalunya Associació No Ecosec web Ecosec Pam a
Pam
Activitats.

Ecoserveis Consultoria estratègica i d’innovació especialitzada en energia. Sí Província de Associació No Ecoserveis web Ecoserveis Pam
Formació i divulgació. Barcelona a Pam
Dinamització comunitària. Recerca. Jornades, tallers i xerrades,
recursos educatius i campanyes de comunicació en les àrees de:
autoconsum, eficiència energètica, emergència climàtica, a més
d’oferir assessorament tècnic en esdeveniments de conscienciació.

Assessorament. Comunicació. Formació i/o recerca. Activitats.


Projectes.

Educambient Colònies de natura. Projectes de redisseny d’espais. Sortides a la Sí Província de Cooperativa No Educambient Educambient
natura. Tallers d’EA. Activitats extraescolars i casals d’estiu. Barcelona web Pam a Pam

Activitats. Projectes.

Eduxarxa Programes i continguts educatius per difondre la cultura científica. No Província de Cooperativa No Eduxarxa web Eduxarxa Pam a
Disseny de recursos i activitats de formació per analitzar l’entorn Barcelona Pam
econòmic des del pensament crític. Materials didàctics i programes de
sensibilització per promoure l’equitat social i la sostenibilitat
ambiental.

Assessorament. Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

Eixarcolant Recuperació de varietats tradicionals i silvestres. Dinamització Sí Catalunya Cooperativa No Eixarcolant Eixarcolant Pam
territorial. Divulgació i actuació (xerrades, tallers i activitats). Projectes web a Pam
de recerca. Creació de material divulgatiu.
Venda de llavors. Assessoria tècnica. Alimentació sostenible.

Assessorament. Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

El Globus Vermell Arquitectes agrupats per a la transformació de l’entorn urbà. Sí Local Associació No El Globus El Globus
(Barcelona) Vermell web Vermell Pam a
Formació i/o recerca. Activitats. Projectes. Pam

El Guaret Cooperativa de consum que es relaciona amb el barri i organitza No Local Cooperativa No El Guaret web El Guaret Pam a
activitats. (Barcelona) Pam

Activitats. Projectes.

14
El Risell Anàlisis i diagnòstics en diferents àmbits: diagnòstics socials, No Catalunya Cooperativa No El Risell web El Risell Pam a
d’habitatges, energètics, ambientals i paisatgístics. Disseny i Pam
planificació de projectes. Formació en ESS i eficiència energètica.

Assessorament. Projectes.

Enfila’t Educació i Formació, educació i activitats al voltant de l’escalada. Sí Catalunya Cooperativa No Enfila’t web Enfila’t Pam a
Escalada Pam
Formació i/o recerca. Activitats.

Enginyeria sense Exposicions (aigua, residus). Documentals (drets humans, desigualtats i Sí Catalunya i Associació No Enginyeria Enginyeria Pam
fronteres medi ambient). Disseny de jocs. Espectacles teatrals. Tallers Internacional sense fronteres a Pam
d’emergència climàtica. Estudis sobre pobresa energètica, desigualtat (tenen grups a web
de gènere, aigua i energia. gairebé totes
les províncies
Assessorament. Comunicació. Formació i/o recerca. Activitats. de Catalunya i
Projectes. Sud Amèrica i
Àfrica)

Entrepobles Cooperació internacional per la transformació social. Sensibilització i Sí Internacional Associació No Entrepobles Entrepobles
educació. Activisme. web Pam a Pam

Comunicació. Activitats. Projectes.

EsBioEsfera Restaurant i escola d’autosuficiència amb hort. Sí Catalunya Cooperativa No EsBioEsfera EsBioEsfera Pam
web a Pam
Formació i/o recerca.

Escola Lliure el Sol Escola de formació en el lleure. No Catalunya Cooperativa No Escola el Sol Escola el Sol
web Pam a Pam
Formació i/o recerca.

Espigoladors Espigolament de fruites i verdures que no es circulen al mercat. Sí Província de Associació No Espigoladors Espigoladors
Voluntariat. Elaboració de conserves. Treball a persones en situació de Barcelona, web Pam a Pam
risc d’exclusió social. Tarragona i
Girona
Comunicació. Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

Esplais catalans Formació de monitores i monitors. No Catalunya Associació No Esplac web Esplais catalans
Pam a Pam
Formació i/o recerca. Projectes.

15
Espai Ambiental Serveis i programes ambientals i d’economia ecosocial i solidària. Sí Província de Cooperativa Sí Espai Espai Ambiental
Cooperativa Gestió d’equipaments d’educació ambiental. Dinamització de Barcelona Ambiental web Pam a Pam
comunitats i enxarxament. Formació i ambientalització per a empreses
de l’ESS.

Assessorament. Formació i/o recerca. Projectes.

Fundació Engrunes Gestió de residus i serveis. Gestió de botigues de segona mà. No Província de Fundació No Fundació Engrunes Pam a
Rehabilitació i manteniment d’habitatges. Barcelona Engrunes web Pam

Activitats. Projectes.

Fundació Privada Redacció de projectes en relació amb la conservació de la natura. Sí Províncies de Fundació No Fundació Emys Emys Pam a
Emys Assessorament en l'àmbit ambiental. Formacions per tècnics. Barcelona i web Pam
Gestió forestal i agrària. Realització d’activitats d’educació i formació Girona
ambiental.

Assessorament. Comunicació. Formació i/o recerca. Activitats.


Projectes.

Escola de naturalistes Activitats extraescolars, cursos, xerrades i tallers d'EA dedicades Sí Província de Associació No Gepec web Gepec Pam a
del Gepec principalment a menors d’edat. Activitats de defensa ambiental. Tarragona Pam
Activitats de millora ambiental sobre el territori.

Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

Giraffa Comerç just. Finançament ONGs ambientals. Sí Internacional Per compte No Giraffa web Giraffa Pam a
Elaboració de material divulgatiu de sensibilització mediambiental. propi Pam

Comunicació.

Gisfera Serveis d’educació i informació ambiental. Consultoria ambiental Sí Província de Cooperativa Sí Gisfera web Gisfera Pam a
estratègica. Ordenació i ús públic d’espais naturals. Processos de Girona Pam
participació ciutadana. Guiatges a la natura. Tallers personalitzats de
temàtica ambiental. Senyalització d’itineraris interpretatius.
Renaturalització d’allotjaments turístics i zones verdes.

Comunicació. Activitats. Projectes.

16
Granollers Pedala Promoció de la ciclomobilitat urbana. Sí Local Associació No Granollers Granollers
(Granollers, Pedala web Pedala Pam a
Comunicació. Activitats. Canovelles i Pam
Les
Franqueses
del Vallès)

Green Events Esdeveniments amb impacte positiu a l’empresa, RSE. Sí Catalunya Societat No Green Events Green Events
Limitada web Pam a Pam
Projectes.

Hàbitats Serveis professionals relacionats amb l'EA i la participació social entorn Sí Catalunya Associació No Associació Associació
els ecosistemes fluvials. hàbitats web hàbitats Pam a
Pam
Assessorament. Comunicació. Projectes.

L'Aresta, Cooperativa Elaboració d’aliments agroecològics. Educació i acció comunitària. No Província de Cooperativa Sí L'Aresta web L’Aresta Pam a
Agroecològica Projectes de recerca en els àmbits de l’agroecologia, l’ESS i el Tarragona Pam
cooperativisme. Dinamització local.
Formació. Assessorament. Activitats de lleure i d’educació ambiental.

Assessorament. Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

La Copa Activitats de lleure. Ecoturisme. Planificació territorial i estudis de Sí Província de Cooperativa No La Copa web La Copa Pam a
paisatge. Activitats d’educació ambiental. Creació de recursos Girona Pam
educatius. Comunicació i participació ciutadana.

Comunicació. Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

La Fàbric@ Gestió de programes, serveis i equipaments cap a l’acció comunitària. No Província de Cooperativa No La Fàbric@ La Fàbric@ Pam
Consultoria i assessorament. Formació. Accessibilitat i igualtat Barcelona web a Pam
d’oportunitats.
La taca d’oli
Projectes. web (línia
socioambiental)

La Granera Venda de productes de proximitat a granel. No Local Per compte No La Granera La Granera Pam
Tallers de sostenibilitat. (Manlleu) propi Instagram a Pam

Activitats.

17
La Magrana Vallesana Associació de consumidores de productes ecològics. Hort on es Sí Local Associació No La Magrana La Magrana
desenvolupen activitats. (Granollers) Vallesana web Pam a Pam

Activitats.

La Segona Volta Recuperació i comercialització d'objectes de segona mà. Buidatge de No Província de Associació No La Segona La Segona Volta
locals. Tallers de formació i conscienciació. Tarragona Volta web Pam a Pam

Formació i/o recerca. Activitats.

La Sínia Gestió del Centre d’EA La Sínia. Activitats escolars i familiars. Sí Província de Associació No La Sínia web L’Hort de la
Ecoturisme. Assessorament i formació en agricultura ecològica. Tarragona Hort de La Sínia Sínia Pam a Pam
web (un dels
Comunicació. Formació i/o recerca. Activitats. Projectes. projectes de La
Sínia)

La Taula Consultoria mediambiental. Organització d’esdeveniments. Accions de Sí Catalunya Cooperativa No La Taula web La Taula Pam a
sensibilització. Pam
Disseny i producció de material comunicatiu i divulgatiu.

Assessorament. Comunicació. Formació i/o recerca. Projectes.

La Vinagreta Grup de consum ecològic. No Local Associació No La Vinagreta La Vinagreta


(Vilanova i la web Pam a Pam
Activitats. Geltrú)

Les obagues Instal·lació ambiental on s’hi fan activitats d’educació ambiental, Sí Província de Cooperativa No Les Obagues Les obagues
ecocentre activitats de lleure i ecoturisme. Casa de colònies. Lleida web Pam a Pam

Projectes.

Les refardes Producció i venda de llavors de varietats locals amb mirada ecològica. Sí Catalunya Cooperativa No Les refardes Les refardes
web Pam a Pam
Assessorament. Formació i/o recerca. Activitats.

L’Olivera Integració social. Gestió agroecològica. Botiga. No Província de Cooperativa No L’Olivera web L’Olivera Pam a
Barcelona Pam
Formació i/o recerca. Activitats.

18
L’Ortiga Formació en agricultura ecològica. Assessorament. Dinamització i Sí Província de Cooperativa No L’ortiga web L’ortiga Pam a
disseny d’hort urbans. Activitats d’educació ambiental. Producció i Barcelona Pam (formació)
venda de productes agroecològics.
L’ortiga Pam a
Assessorament. Formació i/o recerca. Activitats. Projectes. Pam (producció
ecològica)

Maraki en bicicleta Disseny i venda de productes sostenibles per la bicicleta. Activitats Sí Província de Per compte No Maraki web Maraki Pam a
d’educació ambiental. Il·lustració. Barcelona propi (neix Pam
de
Comunicació. Activitats. l’Associació
Cardedeu en
bici i a peu)

Mas La Sala Ecoturisme. Activitats d’educació ambiental. Producció i venda de No Província de Cooperativa No Mas La Sala Mas La Sala
productes agroecològics. Girona web Pam a Pam

Activitats.

Moda Sostenible Promoció i informació sobre moda sostenible i economia circular. Sí Catalunya Associació No Moda Moda
Barcelona Sostenible web Sostenible Pam
Assessorament. Comunicació. Projectes. a Pam

Molsa Botiga de productes ecològics i a granel. No Catalunya Cooperativa No Molsa web Molsa Pam a
Pam (una
Activitats. botiga)

Opcions de consum Divulgació i eines per al consum conscient. Sí Catalunya Cooperativa No Opcions web Opcions Pam a
responsable Pam
Assessorament. Formació i/o recerca. Comunicació. Projectes.

Pol·len Edicions Editorial de pensament crític amb criteris d’ecoedició. No Espanya Cooperativa No Pol·len web Pol·len Pam a
Pam
Activitats. Projectes.

Quatre Passes Serveis Gestió d’equipaments. Ecoturisme. Sí Província de Cooperativa No Quatre passes Quatre Passes
Mediambientals Disseny d’itineraris i material d’educació ambiental. Activitats Barcelona web Pam a Pam
d’educació ambiental.

Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

19
Quirhort Es tracta d’un espai obert, impulsat per dues entitats: Mula i Refarm No Local Altres No Quirhort web Quirhort Pam a
the city. (Barcelona (Espai obert) Pam
ciutat)
Activitats.

Riet Vell Conreu i venda de productes ecològics. Voluntariat i sensibilització No Catalunya Societat No Riet Vell web Riet Vell Pam a Creada per SEO
ambiental. Anònima Pam Birdlife.

Activitats.

Setem ONG que desenvolupa activisme polític, campanyes de sensibilització i No Catalunya Associació No Setem web Setem Pam a
formació per activistes. Pam

Comunicació. Formació i/o recerca. Projectes.

Solidança / Roba Gestió d'equipaments i de residus. Formació i tallers. Venda de roba de No Província de Associació No Solidança web Solidança Pam a
amiga segona mà (botiga). Activitats d’educació ambiental. Barcelona Pam

Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

Som Energia Producció i distribució d’energies renovables. No Catalunya Cooperativa No Som Energia Som Energia Tenen escola de
web Pam a Pam formació per adults.
Comunicació. Formació i/o recerca. Activitats.

Som la Clau Edificació sostenible i bioconstrucció. Activitats d’educació ambiental. No Província de Associació No Som la Clau Som la Clau
Assessorament en consum responsable. Barcelona web Pam a Pam

Assessorament. Activitats. Projectes.

Som Mobilitat Serveis de mobilitat elèctrica i compartida. No Catalunya Cooperativa No Som Mobilitat Som Mobilitat
web Pam a Pam
Activitats. Projectes.

Tarpuna Disseny, gestió i dinamització de projectes. Projectes educatius Sí Província de Cooperativa No Tarpuna web Tarpuna Pam a
innovadors de sostenibilitat ambiental i agricultura circular. Botiga Barcelona Pam
d’Hort Urbà.

Formació i/o recerca. Projectes.

20
Terregada Assessorament tècnic. Activitats d’educació ambiental. Formació. Sí Província de Cooperativa No Terregada web Terregada Pam
Estudi i gestió del medi. Girona a Pam
Comunicació i campanyes. Gestió de residus. Ecoturisme.

Activitats. Projectes.

Tosca Serveis Turisme responsable. Activitats d’educació ambiental. Elaboració i Si Província de Societat Sí Tosca web Tosca Pam a
Ambientals execució de projectes. Formació. Girona Limitada Pam

Activitats. Projectes.

TresCatorze Gestió del patrimoni. Comunicació i sensibilització. Formació. Activitats Sí Província de Cooperativa No TresCatorze TresCatorze
d’educació ambiental. Recerca i divulgació patrimonial. Tarragona web Pam a Pam

Comunicació. Formació i/o recerca. Activitats.

Upcycling Barcelona Formació. Disseny, fabricació i venda de productes sostenibles. Sí Província de Associació No Upcycling Upcycling Pam a
Activitats d’educació ambiental. Barcelona Barcelona web Pam

Activitats. Projectes.

Xarxa de Consum Impuls de Mercats de Pagès. Educació per la justícia global. No Espanya Associació No XCS web XCS Pam a Pam
Solidari Comercialització de productes de comerç just. Projectes de cooperació
al desenvolupament.

Activitats. Projectes.

Voltes cooperativa Edificació sostenible. Processos participatius. No Província de Cooperativa No Voltes web Voltes Pam a
d’arquitectura Formació. Barcelona Pam

Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

Taula 4.1. Entitats de l’Economia Social i Solidària que desenvolupen serveis d’educació ambiental. Font: Elaboració pròpia.

21
Tot seguit es destaquen algunes entitats que, tot i no aparèixer al Pam a Pam, en la present diagnosi es consideren també dins l’ESS per formar part de la
XES, realitzar el Balanç Social o per tenir una forma jurídica regulada a la Llei 5/2011, de 29 de març, d’Economia Social, descrita al marc teòric.

Nom entitat Descripció de serveis que desenvolupa Educació Territori Forma jurídica Entitat Web Link Comentaris
(en relació a l’educació ambiental) ambiental com d’acció sòcia Pam a
a objecte principal SCEA? Pam
principal?

Anegx (Agrupació Moviment d’activisme i sensibilització ambiental. Activitats SÍ Província de Associació Sí Agrupació No
naturalista i d’educació ambiental. Girona Naturalista i
ecologista de la Ecologista de la
Garrotxa) Activitats. Projectes. Garrotxa web

Animal Latitude Formació i activitats en fauna i medi ambient. Sí Província de Associació No Animal Latitude web No
Barcelona
Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

Alencop Recollida de residus domiciliaris. Sensibilització. Botiga de No Província de Associació No Alencop web No Alguns serveis d’Alencop
segona mà. Barcelona ara formen part de
l’Associació Social
Activitats. Andròmines

Aloc Natura Gestió i estudis de biodiversitat. Activitats d’educació Sí Província de Associació No Aloc Natura web No
ambiental. Gestió d’equipaments. Barcelona

Activitats. Projectes.

Bicihub Centre incubador d’idees per a la mobilitat sostenible amb Sí Local Associació No Bicihub web NO
bicicleta. (Barcelona)

Activitats. Projectes.

Bosc de Llum Activitats d’educació ambiental. Formació. Campanyes de Sí Província de Associació No Bosc de Llum web No
sensibilització. Creació de material educatiu. Barcelona

Formació i/o recerca. Activitats.

22
Carbón vivo Projectes en gestió de biomassa, agricultura i medi Sí Espanya Cooperativa No Carbón vivo web No
ambient.

Assessorament. Formació i/o recerca. Projectes.

Casa de colònies La Casa de colònies i estades per a famílies i entitats. Sí Província de Fundació Sí Casa de colònies No
Ruca - Fundació Pere Sensibilització sobre drets humans i desigualtats, Barcelona Ruca web
sostenibilitat, cura i coneixement del medi ambient.
Tarrés
Activitats.

Cicra Acompanyament, recerca i formació sobre justícia No Internacional Cooperativa No Cicra web No
ambiental.

Assessorament. Formació i/o recerca. Projectes.

Del campo al cole Recerca. Gestió de menjadors escolars. Assessorament No Comunitat de Associació No Del campo al cole No Tot i ser de la XES, sembla
tècnic. Madrid web que desenvolupen la
majoria de serveis a
Assessorament. Formació i/o recerca. Projectes. Madrid.

Ecogira Consultoria ambiental. Activitats d’educació ambiental. Sí Província de Per compte No Ecogira web No
Comunicació ambiental. Barcelona propi

Comunicació. Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

Ecoinstitut Projectes per la defensa del medi ambient i incorporació de Sí Espanya Cooperativa No Ecoinsitut web No
la sostenibilitat en tots els sectors de la societat.

Assessorament. Projectes.

Escola de natura del Activitats d’educació ambiental. Assessorament. Sí Província de Associació Sí ENC web No
corredor Casals d’estiu. Comunicació. Gestió d’equipaments. Barcelona

Assessorament. Comunicació. Activitats. Projectes.

Educació Per a l'Acció Acció i recursos educatius: pantalles, drogues, salut i Sí Catalunya Associació No EDPAC web No
Crítica (EDPAC) sobirania alimentària i consum crític.

Formació i/o recerca. Activitats.

23
Fundació Terra Recerca, comunicació i sensibilització ambiental mitjançant Sí Província de Fundació No Fundació Terra web No
l’evidència científica. Voluntariat empresarial. Barcelona

Comunicació. Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

Fundació Vincles Formació. Activitats d’educació ambiental. Sí Províncies de Fundació Sí Fundació Vincles No
Voluntariat. Camps de treball. Barcelona i web
Girona
Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

La Sorellona Activitats d’educació ambiental. Voluntariat. Casals d’estiu. Sí Província de Associació Sí La Sorellona web No
Girona
Activitats. Projectes.

L’escola del parc Informació i educació Ambiental. Interpretació Patrimonial. Sí Província de Cooperativa Sí Nòmada viatges web No No tenen web ni xarxes
Campanyes de sensibilització. Ecoturisme. Tarragona socials. S’ha obtingut la
informació a través del web
Comunicació. Activitats. Projectes. de l’empresa Nòmada
viatges.

Llavors Orientals Recuperació de llavors i varietats d'hortalisses antigues. No Província de Associació No Llavors Orientals No
Difusió i comunicació. Participació a fires i mercats. Barcelona web

Activitats. Projectes.

Mel Educació Activitats d’educació ambiental. Formació. Disseny de Sí Província de Associació Sí Mel web No
Ambiental materials didàctics. Barcelona

Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

Museu de ciències Museu de ciència i història natural: biblioteca, planetari, Sí Província de Altres Sí MCNG web No Susceptible de ser propera
naturals de exposicions i museu. Barcelona (Equipament als valors de l’ESS; han
Granollers públic) treballat continguts d’ESS i
Formació i/o recerca. Comunicació. Activitats. Projectes. han participat a la Fira
d’ESS de granollers.

Plegadis Voluntariat. Activitats d’educació ambiental. Turisme Sí Província de Fundació Sí Plegadis web No
sostenible. Formació. Venda de productes de proximitat i Tarragona
agroecològic. Gestió d’equipaments.

Fundació i/o recerca. Activitats. Projectes.

24
Raons Planificació urbana. Formació i divulgació. Assessorament i No Província de Cooperativa No Raons web No
acompanyament. Creació de projectes i processos de Barcelona
participació ciutadana.

Activitats. Projectes.

Reboll Serveis Consultoria ambiental. Turisme sostenible. Activitats Sí Província de Cooperativa Sí Reboll web No
Ambientals d’educació ambiental. Assessorament. Participació Tarragona
ciutadana. Recerca.

Activitats. Projectes.

Samara Educació i serveis ambientals. Sí Província de Cooperativa No Samara web No De recent creació (fa un
Lleida any) i poca informació.
Activitats. Projectes.

Terra’m Arquitectura sostenible. Construcció. Assessorament tècnic, No Província de Altres No Terra’m web No
consultoria i peritatge. Formació, recerca i Girona (Plataforma)
desenvolupament de nous productes.

Activitats.

Taula 4.2. Entitats que desenvolupen serveis d’educació ambiental i que podrien estar al Pam a Pam. Font: Elaboració pròpia.

25
4.2 Entitats sòcies de la SCEA fora de l’ESS

La SCEA actualment compta amb un total de 21 entitats sòcies. Les que formen part de l’ESS es recullen a l’apartat anterior. En la següent taula s’hi
reflecteix la informació d’aquelles entitats sòcies de la SCEA que realitzen educació ambiental en un marc econòmic diferent. Tot i que en la resta d’anàlisi
s’han obviat els equipaments i administracions públiques, aquí s’inclouen per formar part de la SCEA.

Nom entitat Descripció de serveis que desenvolupa Educació Territori Forma Entitat Web Link Comentaris
(en relació a l’educació ambiental) ambiental d’acció jurídica sòcia Pam a
com a principal de la Pam
objecte SCEA?
principal?

Ajuntament de Lleida Administració pública amb programa d’educació ambiental “Lleida SÍ Província de Altres Sí Ajuntament web No
en verd”. Lleida (Ajuntament)

Activitats. Projectes.

Can Coll CEA Activitats d’educació ambiental. Assessorament matèria d’educació SÍ Província de Altres Sí Can Coll web No
ambiental. Préstec de material educatiu. Barcelona (Equipament
públic)
Assessorament. Formació i/o recerca. Activitats.

Cel Rogent Activitats d’educació ambiental. Assessorament. Sí Província de Societat Sí Cel Rogent web No
Casals d’estiu. Comunicació. Tarragona Limitada

Assessorament. Comunicació. Activitats. Projectes.

Obaga Activitats d’educació ambiental. Formació. Gestió d’equipaments. Sí Província de Societat Sí Obaga web No
Turisme sostenible. Lleida Limitada

Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

26
Mas d’en Pedro. Casa de colònies. Activitats d’educació ambiental. Sí Província de Societat Sí Mas d'en Pedro No
Escola del Mar. Barcelona Anònima web
Activitats.

Viladrau Educació Disseny, realització i avaluació de propostes i projectes ambientals. Sí Local (Viladrau) Societat Sí Viladrau educació No
Recursos, estratègies, estudis i dictàmens. Programes educatius i Limitada web
activitats. Formació. Participació ciutadana. Voluntariat.

Assessorament. Formació i/o recerca. Activitats. Projectes.

Taula 4.3. Entitats sòcies de la SCEA que no estan al Pam a Pam. Font: Elaboració pròpia.

27
4.3 Anàlisi de resultats

S’han analitzat un total de 111 entitats d’educació ambiental. D’aquestes, gairebé el 95% formen
part de l’Economia Social i Solidària (ESS) (gràfica 4.1).

Gràfica 4.1. Entitats d’educació ambiental dins i fora l’ESS. Font: Elaboració pròpia.

De les 21 entitats que formen part de la SCEA, més del 70% ja


desenvolupen els seus serveis en el marc de l’Economia Social i
Solidària (gràfica 4.2), tot i que potser d’una manera inconscient
o no visibilitzada, ja que només vora del 30% consten al Pam a
Pam, són sòcies de la XES o realitzen el Balanç Social, i la resta aresta.coop

s’han considerat de l’ESS únicament per la seva forma jurídica. Si


es formula la pregunta a la inversa, quantes entitats d’educació ambiental de l’ESS són sòcies de
la SCEA, el resultat és només un 14% (gràfica 4.3); un exemple en seria l’Aresta.

28
Gràfica 4.2. Entitats de la SCEA que desenvolupen una Gràfica 4.3. Entitats d’educació ambiental de l’ESS segons si
economia en l’ESS. Font: Elaboració pròpia. formen part o no de la SCEA. Font: Elaboració pròpia.

Analitzant la forma jurídica de les entitats d’educació ambiental en


l’ESS es pot observar en la taula 4.4 i la gràfica 4.4 que les fórmules
predominants són les cooperatives i les associacions. Aquestes
dades són bastant representatives del món de l’ESS, tot i que amb
calcigarro.cat
més presència d’associacions (en l’Economia Social i Solidària el
54% de les entitats són cooperatives i el 27% són associacions (XES,
2021)). Cal destacar també la presència de SL i SA (Societats Limitades i Societats Anònimes), com
Cal Cigarro. Si es posa la mirada en les entitats de la SCEA, passa al capdavant la presència de SL i
SA; les fundacions i altres moviments també hi són representades en major percentatge que en
l’ESS.

29
Entitats Entitats
Forma jurídica
de l’ESS de la SCEA

Cooperativa 39,0 % 23,8 %

Associació 41,9 % 23,8 %

Fundació 5,7 % 14,3 %

Societat Limitada (SL) /


4,8 % 28,6 %
Societat Anònima (SA)

Per compte propi 5,7 % 0,0 %

Altres (moviments, plataformes…).


En el cas de la SCEA també equipaments i 2,9 % 9,5 %
administracions

Taula 4.4. Forma jurídica des de les entitats catalanes d’educació ambiental. Font: Elaboració pròpia.

Gràfica 4.4. Forma jurídica des de les entitats catalanes d’educació ambiental. Font: Elaboració pròpia.

En el cas de les entitats de la SCEA que no formen part de l’ESS, les figures són SL/SA (66,7%) i altres
(moviments, plataformes i ajuntaments) (33,3%).

Amb relació a l’educació ambiental com a objecte de servei (taula 4.5 i gràfiques 4.5 i 4.6), és
destacable que al voltant 65% de les entitats de l’ESS que ofereixen serveis d’educació ambiental
ho tenen com a servei principal. En el cas de les sòcies de la SCEA, totes presenten l’educació
ambiental com a objecte principal de servei.

30
Educació ambiental com a servei Entitats Entitats
dins les entitats de l’ESS de la SCEA

EA com a servei principal 63,8 % 100 %

EA com a servei complementari 36,2 % 0,0 %

Taula 4.5. Proporció de l’educació ambiental com a servei principal entre les entitats. Font: Elaboració pròpia.

Gràfica 4.5. Educació ambiental com a servei principal Gràfica 4.6. Educació ambiental com a servei principal o
o complementari en les entitats de l’ESS. complementari en les entitats de la SCEA.
Font: Elaboració pròpia. Font: Elaboració pròpia.

Pel que fa al tipus de serveis oferts, es recorden les categories analitzades:


● Assessorament
● Comunicació
● Formació i/o recerca (inclou l’elaboració de recursos educatius)
● Activitats (enteses com a tallers, xerrades o d’altres que s’ofereixen soltes)
● Projectes (entesos com a campanyes o plans; s’hi inclou la gestió d'equipaments, camps de
treball, colònies i casals)

31
En general, en el sector els projectes i les activitats soltes són els serveis majoritaris, seguits de
formació i/o recerca, com es veu en la taula 4.6 i la gràfica 4.7. Cal destacar que un alt percentatge
de les sòcies de la SCEA desenvolupen activitats (95,2%). Per interpretar aquestes dades cal tenir
en compte que hi ha entitats que realitzen més d’un servei.

Entitats Entitats
Tipus de serveis oferts
de l’ESS de la SCEA

Assessorament 22,9 % 28,6 %

Comunicació 22,9 % 23,8 %

Formació i/o recerca 45,7 % 42,9 %

Activitats 77,1 % 95,2 %


Projectes 67,6 % 85,7 %

Taula 4.6. Tipus de serveis oferts des de l’educació ambiental. Font: Elaboració pròpia.

Gràfica 4.7. Tipus de serveis oferts des de l’educació ambiental. Font: Elaboració pròpia.

Una altra dada rellevant és que més d’un 60% de les sòcies de la
SCEA (61,9%) presenten diversificació del servei (tres tipus de
serveis diferents o més), com per exemple l’associació Mel; en el meleducacioambiental.cat
cas de l’ESS aquesta xifra baixa al 41%.

32
El territori d’acció de les entitats d’educació ambiental de l’ESS
(taula 4.7 i imatges 4.1, 4.2, 4.3 i 4.4) es concentra a Barcelona
província i Catalunya, seguit amb distància de la província de
Girona. El territori de la província de Lleida es presenta com el
menys treballat però, en canvi hi ha entitats oferint serveis a
aethnic.org
escala espanyola i internacional, com Aethnic. En el cas de les
entitats de la SCEA, les dades varien significativament, ja que el
nivell més present en general és el de la província, i de forma més repartida (predomina Barcelona,
seguida de Tarragona i Girona), i hi manquen entitats que treballin a nivells superiors.

Entitats Entitats
Territori d’acció
de l’ESS de la SCEA

Internacional 5,7 % 0,0 %

Espanya 5,7 % 0,0 %

Països Catalans i Catalunya (dues províncies o


25,7 % 4,8 %
més)

Província de Barcelona 31,4 % 33,3 %

Província de Lleida 4,8 % 9,5 %

Província de Tarragona 7,6 % 23,8 %

Província de Girona 11,4 % 23,8 %

Local 7,6 % 4,8 %

Taula 4.7. Territori d’acció des de les entitats catalanes d’educació ambiental. Font: Elaboració pròpia.

33
Imatge 4.1. Entitats catalanes d’educació ambiental amb Imatge 4.2. Entitats catalanes d’educació ambiental
serveis internacionals. Font: Elaboració pròpia. amb serveis en l'àmbit espanyol. Font: Elaboració
pròpia.

Imatge 4.3. Entitats catalanes d’educació ambiental amb serveis en l'àmbit dels Països Catalans. Font: Elaboració
pròpia.

34
Imatge 4.4. Entitats catalanes d’educació ambiental segons serveis per província. Font: Elaboració pròpia.

35
5. CONCLUSIONS

L’Economia Social i Solidària (ESS) i l’educació ambiental (EA) comparteixen objectius i valors de
base; així, el desenvolupament d’una educació ambiental des de l’ESS pot veure potenciat el seu
missatge i alhora pot ajudar a ambientalitzar aquest moviment econòmic. De la mateixa manera,
l’ESS aporta un marc ideal per a resoldre els debats històrics de l’educació ambiental i el lleure
que s’han tornat a tocar durant el Fòrum d’educació ambiental de la SCEA 2022 (professionalització
i dignificació del treball, millores dels convenis, relació amb la comunitat, intercooperació i
enxarxament, ampliació de públic objectiu…).

L’anàlisi de dades permet afirmar amb contundència que l’educació ambiental que es duu a terme
per part de les entitats catalanes majoritàriament ja s’emmarca en l’Economia Social i Solidària
(95%). A algunes, però, especialment sòcies de la SCEA, els manca encara la visibilització i
identificació conscient. Un repte que es presenta, per tant, és el d’establir estratègies dins la SCEA
i en el sector en general per tal d’enfortir el sentiment de pertinença a l’ESS per part d’aquestes
entitats.

D’altra banda, hi ha una part de les entitats sòcies de la SCEA que són SA i SL (Societat Anònima i
Societat Limitada) i, per tant, teòricament no estan dins l’ESS. No obstant, les dades mostren que
avui en dia la forma jurídica de les entitats ja no sempre constitueix un aspecte decisiu a l’hora de
situar-se en un model econòmic o un altre. Per tant, seria positiu treballar amb les SA i SL que
formen part de la SCEA perquè puguin transitar cap als valors, metodologies i relat propis de
l’ESS.

Més de la meitat de les entitats analitzades realitzen l’educació ambiental com a objecte
principal, però n’hi ha una gran quantitat que ho fan com a servei complementari (36,2% en
l’ESS). En aquestes s’hi sumen altres espais que també treballen l’EA i que no s’han analitzat en la
present diagnosi, com els horts comunitaris i els grups de consum (per exemple només a la ciutat
de Barcelona ja hi ha més de 100 horts comunitaris (Mapa B+S, 2022)). Seria interessant poder
recollir i articular també l’experiència i coneixement d’aquests altres moviments.

36
La metodologia més estesa en l’educació ambiental, tant dins com fora de l’ESS, és la realització
d’activitats soltes, com tallers o xerrades. Tenint en compte que l’EA busca la transformació social
i ambiental i defensa un model executat a través de “processos molt més madurs, com l’activitat
enfocada a l’acció, la participació ciutadana, la comunicació i la formació d’aliances amb altres
agents educatius, i l’avaluació dels processos ciutadans desenvolupats” (SCEA, 2021), caldria, d’una
banda, desengranar i abordar per quin motiu les activitats soltes segueix sent la metodologia
principal, i de l’altre reflexionar sobre quines metodologies es consideren més clau i on seria més
potencial dirigir la mirada i els esforços.

Les entitats d’educació ambiental que se situen dins l’Economia Social i Solidària en general
treballen en diversitat d’àmbits territorials (des del local fins a l’internacional), a diferència de la
majoria de les entitats sòcies de la SCEA. Caldria valorar si podria ser enriquidor, doncs, establir
sinergies dins el sector de l’educació ambiental per enriquir les accions i els projectes amb les
diferents experiències i realitats socials i ambientals que actualment es treballen en l’ESS.

Es pot afirmar, finalment, que manca un espai d’articulació de l’educació ambiental a Catalunya
que estigui alineat amb les estratègies i polítiques socioeconòmiques de l’ESS, com sí que està
passant sectorialment (energia, residus, habitatge…). Davant d’aquesta necessitat, cal, doncs, un
procés de reflexió per establir quin paper hi vol tenir la SCEA i si es vol posicionar com a espai de
lideratge, posant en relleu la relació en els seus orígens d’aquesta entitat amb els moviments de
l’ESS a través de la Fundació Roca i Galès. Seria una bona oportunitat també per integrar altres
espais de cultura ecosocial com els horts comunitaris i els grups de consum, per compartir recursos
i estratègies i estar alineades amb plans reguladors a nivell pel que fa a Catalunya.

37
En últim lloc, es considera interessant poder ampliar la present anàlisi. Per exemple, incorporant
altres agents no estudiats en aquesta ocasió, com:
● Equipaments d’Educació Ambiental públics i privats, posant el focus sobre quin tipus
d’entitats els estan gestionant
● Cases de colònies i albergs amb serveis específics d’EA
● Altres equipaments com casals de barri i ateneus populars
● Escoles lliures i/o cooperatives
● Centres escolars dins les xarxes d’escoles verdes, escoles per la sostenibilitat o escoles +
sostenibles
● Economies comunitàries i economies informals amb vessant d’educació ambiental (bancs
del temps, horts comunitaris, xarxes de compostatge…)
● Els grups de consum amb objectius d’EA

Una altra anàlisi que podria aportar informació per establir línies estratègiques dins el sector de
l’educació ambiental seria la tipificació de les entitats que en formen part utilitzant per exemple
els criteris del Pam a Pam, com: democràcia interna, perspectiva feminista, condicions laborals,
intercooperació, arrelament territorial i sostenibilitat ambiental.

38
6. PROPOSTES ESTRATÈGIQUES

En aquest apartat s’exposen diferents línies estratègiques a disposició de la SCEA que es considera
poden tenir rellevància a l’hora d’aconseguir els objectius plantejats en aquesta diagnosi.

Com es conclou en el present informe, manca un espai d’articulació de l’educació ambiental (EA)
dins l’Economia Social i Solidària (ESS) a Catalunya. Aquest espai permetria posicionar l’EA, donar-
li un relat propi potent i coherent, i resoldre alguns dels seus debats històrics. Per tant, caldria
primerament que la SCEA de forma interna decideixi si vol ser aquest espai d’articulació. Per a
poder posicionar-se haurien de tenir lloc diversos debats per arribar a un acord intern, i es podria
estudiar obrir-los a les entitats que formen part del sector de l’educació ambiental, de forma
participativa: fòrum, taules rodones, trobades, formularis… Cal tenir en compte que si la SCEA lidera
aquest moviment hi hauria probablement canvis en el seu teixit i la seva xarxa.

Si es decidís tirar endavant caldria marcar un full de ruta de forma col·lectiva, amb accions internes
dins la SCEA i també cap al sector. És important que aquest procés sigui obert i compartit amb les
entitats, per tal que se sentin identificades i part del procés, i que aquest tingui en compte la realitat
actual del sector.

Tot seguit s’indiquen una sèrie de propostes que podrien formar part d’aquest pla de treball
col·lectiu.

6.1 Adaptació interna de la SCEA

Si la SCEA es posiciona com a moviment articulador de l’EA en l’ESS a Catalunya, primerament cal
que sigui exemple. Per això caldria analitzar el funcionament intern de la SCEA amb els criteris del
Balanç Social. D’aquí en podrien sorgir diverses idees de millores a nivell intern com les mirades de
cures, ecofeminista i intercultural, l’ús del Mercat Social, o la mateixa forma jurídica (la SCEA podria
estudiar convertir-se en una cooperativa de segon grau, per exemple). En aquest cas es podria
dissenyar un projecte de formació, assessorament i/o acompanyament cap a l’equip tècnic i la junta
per establir els canvis que es decideixin.

39
Després caldria que es comencés a enxarxar amb l’ESS, fent-se sòcia de la XES i sol·licitant entrar
al Pam a Pam, per exemple. A més, l’equip de la SCEA podria dur a terme trobades amb altres espais
d’articulació similars, dins de l’ESS, per buscar inspiració i assessorament, com les comissions de la
XES, alguns pols cooperatius com el Grup Ecos de Barcelona o El Teler Cooperatiu de Sabadell, o
projectes d’intercooperació socioeconòmica com Batec (transició energètica).

6.2 Enfortiment de les entitats d’educació ambiental dins l’ESS

S’ha identificat en la present diagnosi que l’educació ambiental (EA) ja s’està duent a terme en la
seva majoria dins l’Economia Social i Solidària (ESS), però no d’una forma conscient i visible. Per
enfortir les entitats i el sector dins d’aquest model econòmic, caldria crear dins la SCEA un grup
motor remunerat (que podria partir del grup de treball d’ESS ja creat per la present diagnosi) que
elaborés i executés el pla de treball.

En aquest pla caldria aterrar els objectius i vincular-los a accions concretes, amb un sistema
d’avaluació i seguiment associat. Algunes accions podrien ser:
● Tipificació de les entitats del sector de l’educació ambiental segons els criteris del Pam a
Pam (democràcia interna, perspectiva feminista, intercooperació, transparència,
arrelament territorial…), per a detectar punts forts i punts febles i crear els indicadors de
canvi prioritaris. Aquí s’hi podria incloure també la recollida dels dubtes més freqüents de
les entitats amb relació a l’ESS (durant el Fòrum d’Educació Ambiental 2022 va quedar palès
que encara hi ha desconeixement des de l’EA sobre aquest corren econòmic, el seu
funcionament i metodologies, etcètera).
● Oferiment de formacions, documentació i guies i assessorament a les entitats del sector
per aplicar les metodologies i funcionament intern propis de l’ESS; aquestes es podrien dur
a terme per part d’entitats privades i/o en col·laboració amb els diversos Ateneus
Cooperatius del territori i serveis similars. En aquest cas valdria la pena parar atenció a
l’enfortiment de les metodologies de servei més transformadores, qüestió debatuda ja en
el Fòrum d’Educació Ambiental de la SCEA 2022 i que apuntava a: projectes a llarg termini,
resolució de conflictes territorials, experiències vivencials, educació ambiental en grans
esdeveniments culturals…

40
● Creació d’una campanya d’acompanyament per a l’adhesió a la Federació de Cooperatives,
la XES, el Pam a Pam i/o elaboració del Balanç Social, en col·laboració amb les entitats
referents. També en la reconversió de formes jurídiques, si escau (per exemple conversió
de les associacions amb activitat econòmica en cooperatives, una estructura més adaptada
a la realització de l’activitat econòmica dins l’ESS). Cal tenir en compte que des d’aquestes
xarxes, a més, ja s’ofereixen formacions per a entitats que en formen part (per a la gestió
interna, el finançament, la intercooperació…); la SCEA podria estudiar establir algun
conveni concret.
● Establiment de sinergies amb entitats, moviments i col·lectius que no es tenen en compte
habitualment com a agents en l’àmbit de l’educació ambiental: horts comunitaris, grups de
consum, bancs del temps… En aquest sentit, seria interessant ampliar la present diagnosi
incloent aquests perfils, així com la seva tipificació, per a poder crear i prioritzar un mapa
d’actors més complet.
● Obertura de la SCEA a noves entitats amb serveis d’EA perquè en formin part de manera
societària, especialment aquelles que tenen un paper actiu dins l’ESS.

6.3 Accions amb les entitats sòcies de la SCEA fora de l’ESS

En el cas d’aquelles entitats sòcies de la SCEA que realitzen serveis d’educació ambiental (EA) fora
del marc de l’Economia Social i Solidària (ESS) seria interessant poder acompanyar-les per tal que
poguessin anar incorporant els valors i metodologies propis d’aquesta economia:
● Primerament, caldria fer una feina de convenciment amb aquestes entitats, treballant amb
elles els beneficis i els trets diferencials que els pot aportar treballar des de la perspectiva
de l’ESS.
● Paral·lelament, caldria familiaritzar-les amb els valors i relats de l’ESS mitjançant
formacions, taules rodones amb entitats d’educació ambiental que ja estan en aquest marc
econòmic i acompanyaments individualitzats.
● Finalment, amb les que estiguessin interessades a realitzar el canvi, es podria engegar un
camí similar al descrit al punt anterior (6.2), oferint formacions, recursos i assessorament
per a l’adaptació dels seus serveis, metodologies i gestió interna.

41
6.4 Creació d’identitat

Aquesta línia estratègica buscaria articular el moviment un cop les entitats se sentissin enfortides i
formant part d’un sector propi: l’educació ambiental (EA) dins l’Economia Social i Solidària (ESS).
En aquest cas es podria abordar des de diferents perspectives:
● Acord col·lectiu dels objectius d’aquesta articulació, per exemple: lobby polític, salt
d’escala, augment de la intercooperació…
● Creació d’espais per l’articulació: fòrums, trobades informals, participació com a sector
dins d’espais de l’ESS (com la Fira FESC)... Augmentant i enfortint les així també relacions
socials i econòmiques entre les entitats.
● Elaboració d’un relat comú: Com es caracteritza aquest sector? Per què es considera un
sector com a tal? Què diferencia l’EA dins l’ESS de la que es realitza des del capitalisme? En
aquest cas val la pena posar en relleu que l’ESS té uns principis i diferents eines per
identificar de forma clara les entitats, moviments i col·lectius que en formen part, a
diferència de l’educació ambiental. Caldria crear aquestes eines i criteris d’identificació.
● Augmentar la visibilitat de les entitats d’EA dins l’ESS: creació d’un segell propi (amb uns
criteris acordats conjuntament) i/o manifest, representació en diferents xarxes i
moviments d’EA de Catalunya i Espanya (com el Congrés Nacional d’Educació Ambiental),
interlocució amb les administracions…

42
7. BIBLIOGRAFIA

Ajuntament de Barcelona (2022). Estratègia de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2030


(Estratègia #ESSBCN2030). Disponible a ajuntament.barcelona.cat/economia-social-solidaria
(accés setembre 2022).

Educoop (2022). Disponible a: educoop.coop (accés juny 2022).

Fundació Roca i Galès (2022). Pàgina web. Disponible a rocagales.cat (accés setembre 2022).

Generalitat de Catalunya (2020). Bases de la llei d’economia social i solidària. Impuls d’un marc
normatiu que reconegui l’economia social i solidària i la seva voluntat per transformar l’economia.
Disponible a: treball.gencat.cat (accés setembre 2022).

Herrero, Yayo (2018). Educar para la transformación ecosocial. Escuela de Verano de FUHEM.
Disponible a youtube.com (accés juny 2022).

Mapa Barcelona + Sostenible (2022). Eina virtual. Disponible a: bcnsostenible.cat (accés setembre
2022).

Pam a Pam (2022). El teu mapa d’Economia Solidària. Disponible a: pamapam.org (accés juny 2022).

REAS (Red de Redes de Economía Alternativa y Solidaria) (2022). Carta de principis de l’economia
solidària. Disponible a: economiasolidaria.org (accés juny 2022).

SCEA (Societat Catalana d’Educació Ambiental) (2021). Guia fora de classe (versió revisada).
Disponible a: scea.cat (accés juny 2022).

Xarxa d’Economia Solidària (2015). Proposta de Llei d’Economia Social i Solidària de Catalunya.
Disponible a: xes.cat (accés juliol 2022).

Xarxa d’Economia Solidària (2021). Informe del Mercat Social 2021. Disponible a xes.cat (accés juny
2022).

Xarxa d’Economia Solidària (2022). Pàgina web. Disponible a: xes.cat (accés juny 2022).

43

You might also like