Didàctica: Connecta Amb Els Ods

GUIA
DIDÀCTICA
CONNECTA AMB ELS ODS
#ConnectaAmbElsODS
GUIA
DIDÀCTICA
CONNECTA AMB ELS ODS
ÍNDEX
1. QÜESTIONS INTRODUCTÒRIES Pàg.
1.1. L’Educació per a la Ciutadania Global 8
1.1.1. Els desafiaments educatius en un món globalitzat 8
1.1.2. Aproximacions al concepte d’Educació per a la Ciutadania 9

Global
1.1.3. Quines són les claus pedagògiques d’una Educació per a 11

la Ciutadania Global?
1.2. L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible: Un pla 13

d’acció per a transformar el nostre món
1.2.1. Un pla d’acció per a transformar el nostre món 13

1.2.2. L’educació com a motor del desenvolupament sostenible 15
2. COM UTILITZAR LA GUIA DIDÀCTICA? Pàg.

2.1. Nivell educatiu al qual es dirigeix i entorns d’aprenentatge 18
2.2. Àmbits competencials i objectius curriculars 18
2.3. Contingut, estructura i modalitats d’Implementació de la Guia 21
2.4. Enfocament metodològic 24
3. GUIA DIDÀCTICA: DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS A l’AULA Pàg.
SESSIÓ 1: : L’AGENDA 2030 PER Al DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. 28-31
UNA OPORTUNITAT PER A TRANSFORMAR EL MÓN
• Activitats:
»» 1.1 The Big Question
»» 1.2 Debat Semidirigit: La Dificultat per a arribar a Acords
SESSIÓ 2: LOS OBJETIVOS DE DESARROLLO SOSTENIBLE Y LOS DERECHOS 32-37

DE LA INFANCIA
• Activitats:
»» 2.1 L’Agenda 2030: una gran oportunitat per a transformar el Planeta
»» 2.2 17 ODS per a les xiquetes i els xiquets
»» 2.3 Debat semidirigit: Com protegir a totes les xiquetes i a tots els xiquets
SESSIÓ 3: COMPROMESOS AMB ELS ODS I LA INFÀNCIA 38-41

• Activitats:
»» 3.1 Què necessitem realment per a viure?
»» 3.2 El Rosco dels Drets de la Infància
SESSIÓ 4 i 5: PROPOSTES PER A TRANSFORMAR EL NOSTRE MÓN: 42-48

INCIDÈNCIA EN LA COMUNITAT
• Activitats:
»» 4.1 The World Café: taller de creativitat
»» 4.2 Idees per a transformar el nostre entorn
»» 4.3 Dissenyar un Pla d’Acció
ANNEXOS Pàg.
Annex 2.1 Annex 2.2 Annex 2.3 Annex 2.4 49-69

Pàg. 50 Pàg. 51 Pàg. 52 Pàg. 62
Annex 3.1 Annex 3.2 Annex 3.3 Annex 3.4 Annex 3.5
Pàg. 63 Pàg. 64 Pàg. 65 Pàg. 66 Pàg. 67
Annex 4.1
Pàg. 68
AVALUACIÓ Pàg.
Fitxa d’avaluació 70-74

PRESENTACIÓ INSTITUCIONAL
La sostenibilitat és un paradigma per a pensar en un futur en el qual les consideracions ambientals,

socials i econòmiques s’equilibren en la cerca del desenvolupament i d’una millor qualitat de vida.
L’Educació per al Desenvolupament Sostenible apodera a les persones perquè adapten la seua
manera de pensar i treballar cap a un futur sostenible. En aquest sentit, l’educació és una eina
poderosa per a construir Ciutadania Global en la qual es desenvolupen persones apoderades,
crítiques, actives, amb una visió global i compromesa en la construcció d’una societat solidària,
justa i que advoque pel bé comú.
Per a aconseguir-ho és necessari avançar cap a un model educatiu humanista i ètic que potencie
una visió integral de la ciutadania.
L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, aprovada per l’Assemblea General de les
Nacions Unides, és un pla d’acció global per a posar fi a la pobresa, lluitar contra la desigualtat
i la injustícia, i fer front al canvi climàtic perquè ningú es quede arrere en l’any 2030. Quan es va
aprovar al setembre de 2015, la comunitat internacional va reconéixer que el desenvolupament
de l’educació a nivell mundial és una de les claus fonamentals per a l’èxit dels 17 Objectius de
Desenvolupament Sostenible (ODS).
En aquest sentit l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible suposa un marc consensuat
per als 193 països de les Nacions Unides, que van signar i es van comprometre a complir amb els
17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, per a treballar temàtiques socials de forma integral
i coordinada entre els agents educatius.
El programa “Connecta amb els ODS en el Dia Universal de la Infància”, impulsat des de la Direcció
General de Cooperació i Solidaritat, es va implementar per primera vegada l’any 2016, amb la
finalitat d’aproximar a l’alumnat de segon cicle de l’ESO a l’Agenda 2030 i als seus 17 Objectius
de Desenvolupament Sostenible, coneguts com els ODS. Des de llavors, s’han realitzat edicions
anuals del mateix en 2017 i 2018, en les quals han participat més de 30 centres educatius de la
Comunitat Valenciana i prop de 1.000 alumnes, amb els quals s’ha fet un treball de formació i
sensibilització en l’àmbit de l’educació per al desenvolupament sostenible.
La consolidació del programa durant aquests 3 anys d’implementació, ens ha motivat a editar
la present Guia Didàctica “Connecta amb els *ODS”, amb la finalitat que el conjunt de centres
educatius puguen implementar aquests continguts educatius transversals, i contribuir d’aquesta
manera a l’educació i sensibilització dels estudiants valencians entorn dels reptes i oportunitats
que representa la construcció d’un món més just, igualitari i sostenible.
Esperem que us siga d’utilitat.
Antonia Moreno Ruíz

La Directora General de Cooperació i Solidaritat
1.
QÜESTIONS
INTRODUCTÒRIES
1.1 L’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA GLOBAL
1.1.1 Els desafiaments educatius en un món globalitzat

La globalització és un concepte que ja s’ha fet quotidià. Gràcies als avanços en la
tecnologia de la informació i la comunicació el món s’ha tornat més pròxim. No
obstant això, el fenomen de la globalització té moltes cares. Una d’elles, la cara
més positiva, és que ens ha permés connectar i interactuar amb altres persones
a tot el món en qualsevol lloc i en qualsevol moment, i això ha contribuït a una
percepció intensificada del sentit de pertinença a una comunitat global, d’estar
interconnectats i viure més enllà de les fronteres i dels límits locals, tot la qual cosa
suposa un intercanvi i un enriquiment cultural sense precedents. A més, l’augment
de la migració transnacional fa que les comunitats locals siguen inevitablement
més heterogènies, i aquesta diversitat cultural ens ha enriquit, alhora que ens
planteja el desafiament d’aprendre a viure junts.
Però la globalització també està fent més visibles els fenòmens d’exclusió que
esdevenen a tot el món, la fam, la pobresa, les desigualtats, la vulneració dels
Drets Humans en moltes parts del planeta, l’esgotament dels recursos naturals,
les migracions forçoses de grans grups de població com a conseqüència del canvi
climàtic i dels conflictes de diversa índole que esdevenen en el planeta. A més, els
moviments migratoris des dels països del Sud cap als països del Nord estan pro-
duint grans tensions i problemes d’integració, que amb massa freqüència acaben
convertint-se en un caldo de cultiu de moviments polítics i socials de cort populis-
ta i xenòfoba, que amenacen amb créixer els pilars de les societats democràtiques
del nostre entorn més pròxim.
Davant el coneixement d’aquests problemes, s’obri un interrogant de caràcter ètic:

Com podem avançar cap a la conformació d’una ciutadania amb un sentit
de pertinença a una comunitat mundial d’iguals, i alhora crítica i compromesa amb
els problemes que causen les desigualtats a nivell local/mundial?
Per a produir aquells canvis es fa ara, més que mai, necessari comptar
amb l’educació. Però, Com podem afrontar des de l’educació els reptes que
planteja aquesta globalització? Com pot l’educació contribuir a la formació
d’una ciutadania informada i crítica amb els problemes que causen les desigual-
tats a nivell global, alhora que compromesa en la cerca de solucions en el local?
Construir aquesta ciutadania, amb consciència global, i al mateix temps compro-

més activament en l’acció local transformadora, és el que s’ha vingut denominant
Educació per a la Ciutadania Global (EpCG).
Pàg. 8
#ConnectaAmbElsODS
1.1.2. Aproximacions al concepte d’Educació per a la Ciutadania

Global
No existeix una definició universalment acceptada d’Educació per a la Ciutadania Glo-
bal (EpCG). Això es deu, en gran masura, al fet que la EpCG no té un estatus formal, ja
que no es tracta d’una assignatura o una matèria escolar predefinida. L’Educació per a
la Ciutadania Global (també dita Educació per a la Ciutadania Mundial o Educació per
al Desenvolupament Sostenible) evoluciona des de la tradició pedagògica de l’Edu-
cació per al Desenvolupament (impulsada des de les ONG especialitzades en coo-
peració Internacional al desenvolupament des dels anys 1980), i amplia el seu horitzó
incorporant de manera integral continguts diversos relacionats amb l’educació per a
la pau, l’educació en valors, l’educació per a la igualtat de gènere, l’educació mediam-
biental, l’educació per a la salut, l’educació per al consum sostenible…
Aquesta perspectiva integradora posiciona a la EpCG com un conjunt de pràctiques,

impulsades per agents educatius diversos, que tenen com a finalitat comuna fomen-
tar una identitat de pertinença a la comunitat global, orientada al desenvolupament
de valors de solidaritat i responsabilitat col·lectiva a nivell mundial. Des d’aquest sentit
d’identitat global, la EpCG aspira a aconseguir el compromís de la ciutadania a través
de la seua implicació en accions cíviques en l’esfera pública i comunitària, per a pro-
moure un món més sostenible a tots els nivells.
Explorant els antecedents de la EpCG, en els anys 1990, l’Informe a la UNESCO de la

Comissió sobre l’Educació per al segle XXI, presidida per Jacques Delors (“L’Educa-
ció Amaga un Tresor”, 1996) apel·lava als agents educatius i els responsables de les
polítiques públiques a donar una resposta educativa davant els desafiaments de la
globalització.
Aquesta idea d’una educació de ciutadans globals es va anar consolidant progressi-

vament. L’any 2002, la Declaració de Maastricht sobre Educació Global assenyalava:
“
L’Educació Global és una educació que obri els ulls i les ments
de les persones a les realitats del món, i els desperta per a crear
un món de major justícia, igualtat i drets humans per a tots.
L’Educació Global comprén l’Educació per al Desenvolupament,
Educació en Drets Humans, Educació per a la Sostenibilitat, Educació per a
la Pau i Prevenció de Conflictes i Educació Intercultural; constituint-se en les
dimensions globals de l’Educació per a la Ciutadania.
Pàg. 9-2
Un temps més tard, la proposta de la plataforma europea Concord/DEEP de 2011
destacava la idea de desenvolupament sostenible i subratllava la importància de
l’Educació per a la Ciutadania Global amb la finalitat de:
1. Promoure valors i actituds clau d’una ciutadania mundial responsable.

2. Permetre un debat públic i informat sobre les qüestions que afecten
el desenvolupament sostenible a nivell mundial.
3. Donar suport i donar legitimitat a les ONGD i als governs perquè
actuen decididament a favor de la justícia global.
L’any 2012, el Secretari General de les Nacions Unides impulsava la “Global Education
First Initiative (GEFI)”. Aquesta iniciativa incloïa l’Educació per a la Ciutadania Global com
una de les seues tres prioritats, juntament amb l’accés i la qualitat de l’educació. La
GEFI va obrir les portes a la concepció d’una comunitat educativa en la qual s’espera
que l’educació contribuïsca, no solament a complir amb les aspiracions individuals
i nacionals, sinó també a garantir el benestar de tota la humanitat i de la comunitat
global.
En 2015, l’Educació per a la Ciutadania Global es va incloure com una de les àrees
temàtiques de la meta 4.7 de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible sobre
Educació (ODS 4), que els països han de promoure i abordar, subratllant de nou
l’enfocament de desenvolupament sostenible com un aspecte central.
Per a 2030, garantir que tots els alumnes adquirisquen els
“
coneixements teòrics i pràctics necessaris per a promoure el
desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant
l’educació per al desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida
sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una
cultura de pau i no violència, la ciutadania mundial i la valoració de la
diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament
sostenible, entre altres mitjans.
En un context més pròxim, l’Estratègia d’Educació per al Desenvolupament en l’Àmbit

Formal de la Comunitat Valenciana, impulsada per la Generalitat Valenciana, a través
de la Direcció General de Cooperació i Solidaritat, reconeix els següents components
i principis inspiradors de l’Educació per a la Ciutadania Global (Alejandra Boni,
coordinadora; 2016):
Pàg. 10
#ConnectaAmbElsODS
• La visió política de l’educació: té a veure amb la idea de la ciutadania no

solament com a titular de drets sinó també com a pràctica ciutadana, que
exerceix els seus drets i responsabilitats. També es refereix al sentit polític de
l’educació i a la comunitat educativa com a agent de canvi. Finalment, introdueix
la visió de la justícia social i la importància de la incidència i mobilització social
per al canvi.
• La visió ecosistémica: abasta un sentit ampli de la problemàtica ecològica no

limitada únicament al medi ambient, i amb una mirada interdependent.
• L’element de la identitat: es refereix a tot el que concerneix el reconeixement

i apreciació de la diferència, de les múltiples identitats que conformen l’ésser
humà (inclosa la identitat de ciutadà global) i de les exclusions que existeixen
a causa de les diferències.
• .L’element glocal: és el que connecta la ciutadania activa en el local amb el

global. Abasta també la visió de l’escola oberta a l’entorn local i el treball en
xarxa com a espai privilegiat per a la construcció de ciutadania glocal.
• L’element pedagògic: es connecta fonamentalment amb la tradició de les

pedagogies crítiques que provenen de l’educació popular. Es destaca la
construcció d’experiències i col·lectiva del coneixement, la visió de l’educació
concienciadora i transformadora i l’ús de metodologies actives.
1.1.3. Quines són les claus pedagògiques d’una Educació per a la

Ciutadania Global?
L’objectiu de l’Educació per a la Ciutadania Global és capacitar a els/les estudiants
perquè participen i assumisquen rols actius tant a nivell local com global, per a
enfrontar i resoldre desafiaments globals i, en última instància, per a ser pro actius en
la seua contribució a un món més just, pacífic, tolerant, inclusiu, segur i sostenible.
Avançar en aquest propòsit implica que l’educació ha d’avançar significativament, des

d’un enfocament centrat en la transmissió de coneixements, cap a un enfocament
més ampli que incorpore, almenys, 3 dimensions d’aprenentatge (UNESCO – L’ABC
de l’Educació per a la Ciutadania Global):
• La dimensió cognitiva, que es refereix a l’adquisició de coneixement,

comprensió i pensament crític.
• La dimensió socioemocional, que es relaciona amb el sentit de
pertinença a una humanitat comuna, compartir valors i responsabilitats,
empatia, solidaritat i respecte per les diferències i la diversitat.
• La dimensió del comportament, dirigida al fet que els estudiants
actuen responsablement a nivell local i global per a un món més
pacífic i sostenible
.
Pàg. 11-2
Per a abordar la dimensió cognitiva de l’Educació per a la Ciutadania Global és
necessari treballar a través d’aprenentatge a l’aula combinat amb l’accés i l’anàlisi
d’altres fonts d’informació per part de l’alumnat, sempre que s’orienten a facilitar la
comprensió de les relacions que existeixen entre la vida en els nostres contextos i
la vida de les persones d’altres parts del món, amb la finalitat de desenvolupar en
l’alumnat un pensament crític i resolutiu.
No obstant això, per a abordar les dimensions socioemocionals i de comportament,

la pedagogia ha de complementar-se amb un enfocament més holístic, des del
qual siga possible que la informació i el coneixement transferits es combinen amb
la pràctica i l’experiència directa. Aquest enfocament metodològic ha de proveir
a l’alumnat d’experiències i oportunitats per a desenvolupar, provar i construir els
seus propis punts de vista, valors i actituds per a comprendre com emprendre
accions de manera responsable.
Participar en activitats comunitàries, desplegar a l’aula oportunitats per a

interactuar i relacionar-se, aprofitar la diversitat cultural a l’aula i en la comunitat
pròxima, confrontar punts de vista diferents, practicar en la vida diària del centre
educatiu i en la vida de l’entorn escolar els valors fonamentals que pretenem
transmetre… constitueixen components pedagògics claus per a l’avanç cap a una
ciutadania crítica i compromesa amb l’entorn local globalitzat, per a la formació de
persones apoderades, crítiques, actives, amb una visió global, compromesa en la
construcció d’una societat solidària, justa i equitativa basant-se en una ètica de la
solidaritat i el bé comú.
Pàg. 12
#ConnectaAmbElsODS
1.2. L’AGENDA 2030

PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE:
“Un Pla d’Acció per a transformar el nostre món”
1.2.1. Un Pla d’Acció per a transformar el nostre món
Estem vivint un moment únic i crucial per al desenvolupament futur. Una oportunitat
per a establir les bases d’una transformació global, que conduïsca cap a models
de desenvolupament incloent i sostenible a tots els nivells.
Aquest gran desafiament és precisament el que ha inspirat l’Agenda 2030 per al

Desenvolupament Sostenible, un pla d’acció de caràcter universal, aprovat per
l’Assemblea General de les Nacions Unides al setembre de 2015. L’Agenda 2030
representa un compromís global per part dels 195 Estats que la van subscriure,
dirigit a proposar solucions i vies d’acció comunes a tots els pobles del món per
a eradicar la pobresa, aconseguir els drets humans a tot arreu i per a totes les
persones i avançar en la construcció d’un món més pacífic i sostenible.
PERSONES
Posar fi a la pobresa i a la fam en el món en qualsevol de les seues formes, així
com la igualtat de totes les persones.
PLANETA
Fomentar la protecció mediambiental del planeta, potenciant el consum i la
producció sostenible, la gestió eficient dels recursos naturals i la lluita contra el
canvi climàtic.
PROSPERITAT
S’adquireix un compromís perquè el progrés humà, en qualsevol de les seues formes
(econòmic, social i tecnològic) es duga a terme en harmonia amb el medi ambient.
PAU
S’adquireix un ferm compromís per lluitar per a la construcció de societats pacífiques
i justes en les quals els éssers humans puguen conviure sense violència i en pau.
ALIANCES (PARTNERSHIP)
Impulsar la creació d’aliances entre tots els agents implicats en el desenvolupament
amb l’objectiu d’enfortir la pau mundial i impulsar el desenvolupament sostenible de
la humanitat, alimentant un esperit de solidaritat mundial..
Pàg. 13-2
Però l’Agenda 2030 no és merament una declaració política, sinó que es configura
com un pla d’acció, el desenvolupament del qual s’articula a través de la
consecució, d’ací a l’any 2030, de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible,
coneguts com els 17 ODS, i de 169 metes que defineixen assoliments concrets
per a l’avanç en cadascun dels Objectius.
Cadascun dels 17 ODS representa en si mateix un àmbit d’acció. Però, al seu

torn, els objectius i metes estan profundament interrelacionats i vinculats per
nombrosos elements transversals. Per aquest motiu l’Agenda 2030 subratlla
el caràcter integrat i indivisible dels 17 ODS. En aquest sentit, els ODS poden
agrupar-se, en funció de la seua contribució a l’avanç en cadascuna de les 5
dimensions de l’Agenda, tal com es mostra en la següent infografia:
Pàg. 14
#ConnectaAmbElsODS
1.2.2. L’Educació com a motor del desenvolupament sostenible

L’Educació és una eina indispensable si es pretén fer realitat les aspiracions
contingudes en l’Agenda 2030, no solament perquè és presentada com un
objectiu propi (ODS 4), que aspira a garantir una educació inclusiva, equitativa
i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a
tots, sinó també perquè per a aconseguir molts dels altres Objectius (la salut, la
igualtat entre els gèneres, el consum i la producció sostenibles, el treball digne,
la mitigació del canvi climàtic...) serà necessari fer una aproximació des d’un
enfocament pedagògic i educatiu.
Com s’ha apuntat des de la UNESCO, la comunitat educativa internacional s’està

preguntant si el que els i les estudiants estan aprenent en els centres educatius
contribuirà a fer del món un millor lloc per a la humanitat en el futur. Com a resposta
a aquest interrogant, s’està obrint pas una tendència creixent a complementar
el discurs de les habilitats cognitives amb el de les habilitats socioemocionals;
també a complementar el discurs de les competències per a l’ocupació i la
inserció en el mercat laboral amb el de les habilitats i les competències per
a aprendre a viure junts; i finalment, a complementar una educació centrada
principalment en l’avaluació, amb una educació centrada també en la rellevància
dels aprenentatges per a la conformació d’una ciutadania responsable amb la
sostenibilitat del planeta.
En aquest sentit, l’informe elaborat per l’Oficina Internacional d’Educació de la

UNESCO “15 Claus d’Anàlisis per a Apuntalar l’Agenda Educativa 2030”, apunta
5 motius pels quals l’educació juga un paper clau en l’assoliment de l’Agenda
2030:
• La nova Agenda persegueix l’ambició i l’aspiració de transformar les

vides de les persones i de les comunitats, comprometent a l’educació
com a agent de canvi en diversos ordres de la vida en societat.
• L’Agenda 2030 s’assenta en un enfocament holístic del
desenvolupament sostenible que, reconeixent la seua naturalesa
multidimensional, albira en l’educació una base fonamental i una
porta d’e ntrada privilegiada per a materialitzar una visió del
desenvolupament que congenie sostenibilitat, inclusió, justícia social,
equitat i cohesió.
• L’Agenda 2030 és humanística, ja que identifica i jerarquitza valors,
referències, actituds i comportaments que fan de la dignitat, el
respecte i la convivència de i entre les persones, els ciutadans, les
comunitats i els pobles un element fonamental, en el qual l’educació
té un paper clau que complir.
Pàg. 15-2
• L’Agenda presenta una visió possibilista, perquè confia en el poder de
convocatòria, de convicció i d’acció de l’educació per a contribuir
a millorar el benestar i les oportunitats de vida de les persones i de
les comunitats.
• L’Agenda 2030 reafirma la rellevància de pensar i gestionar el
desenvolupament sostenible com la conjunció dinàmica de
components culturals, polítics, econòmics i socials, i on el rol de
l’educació consisteix a ser un articulador indispensable d’aquests
components.
Prenent en compte aquestes claus, podem concloure que l’Agenda 2030 per
al Desenvolupament Sostenible i l’Educació estan indissolublement unides. Per
aquest motiu l’educació (i per tant els educadors i les educadores) tenen hui per
davant l’enorme desafiament d’establir les bases per a desenvolupar en les i els
estudiants les actituds, els valors, les competències i els coneixements per a
contribuir proactivament a l’assoliment de societats més igualitàries, inclusives i
sostenibles.
Interrelacions entre els

Objectius de Desenvolupament Sostenible
ODS 1 Fi de la pobressa: 2, 4, 8, 10, 3, 5, 6, 7, 16 14

17 9
ODS 2 Fam zero: 1, 3, 8, 10, 4, 5, 7, 12, 13, 16
ODS 3 Salut i benestar: 1,2, 4, 11, 5, 6, 9, 10, 13, 15 6
ODS 4 Educació de qualitat: 1, 5, 10, 16, 2, 3, 6, 11, 12, 13, 14
3
ODS 5 Igualtat de gènere: 1, 2, 4, 10, 2, 8, 9, 16 11
ODS 6 Aigua i sanejament: 1, 12, 13, 15, 2, 3, 4, 8, 10, 11, 14 5
ODS 7 Energia assequible i no contaminant: 1, 8, 11, 12, 2, 6, 10, 13, 15 10
ODS 8 Treball decent i creixement econòmic: 1, 4, 5, 16, 2, 3, 9, 13
ODS 9 Innovació i infraestructures: 2, 10, 11, 12, 3, 5, 6, 7, 15, 16 12
ODS 10 Reducció de les desigualtats: 1, 3, 4, 8, 2, 5, 6, 7, 9, 16
1 13
15
ODS 11 Ciutats i comunitats sostenibles: 1, 3, 12, 15, 2, 4, 7, 9 4
ODS 12 Producció i consum sostenibles: 4, 6, 7, 8, 2, 3, 5, 9, 10, 11, 14
ODS 13 Acció pel clima: 3, 6, 9, 15, 2, 4, 7, 10
ODS 14 Oceans i vida submarina: 3, 7, 9, 10, 1, 4, 8, 12
ODS 15 Ecosistemes terrestres: 3, 4, 10, 11, 1, 2, 6, 7 16 2
ODS 16 Pau i justícia: 1, 2, 4, 10, 5, 8, 12 8
ODS 17 Aliances per als objectius mundials 7
Pàg. 16
#ConnectaAmbElsODS
2.
COM UTILITZAR
LA GUIA
DIDÀCTICA?
Pàg. 17-2
2.1. NIVELL EDUCATIU AL QUAL ES DIRIGEIX I
ENTORNS D’APRENENTATGE
Aquesta guia ha sigut ideada com un material de treball per a les tutories, amb
la finalitat d’abordar com a continguts curriculars transversals els 17 Objectius
de Desenvolupament Sostenible. Les activitats programades s’han dissenyat
per a abordar-les amb alumnat de Segon Cicle d’Educació Secundària (3r i 4t
de l’ESO). No obstant això, xicotetes adaptacions curriculars poden permetre
adaptar la guia a alumnat de Batxillerat.
El temps de tutoria en Educació Secundaria es concep com un espai de treball

flexible, on és possible explorar les metodologies de treball centrades en el
desenvolupament de les habilitats personals i de les competències socials i
cíviques. D’aquesta manera, els temes i activitats que es proposen entronquen
amb alguns dels continguts que tradicionalment es vénen abordant en el temps
de tutoria: l’educació intercultural, l’educació en valors, l’educació per a la salut,
l’educació emocional, l’educació per a la solidaritat o l’educació mediambiental,
entre altres.
Si bé és cert que la Guia Didàctica aborda la comprensió dels 17 ODS en el seu

conjunt, el professorat pot interessar-se per treballar de manera més detallada
un grup determinat d’Objectius relacionats amb un àmbit d’acció concret: pau,
seguretat alimentària, canvi climàtic, models de producció i consum sostenibles,
conservació dels ecosistemes, aigua i sanejament, igualtat de gènere, salut...
Aquesta versatilitat de temes a abordar que ens proposa l’Agenda 2030, possibilita
que la Guia puga emprar-se com un instrument de treball associat a una àrea de
coneixement o a una matèria específica, amb la finalitat d’incorporar continguts
transversals en la seua programació curricular.
2.2. ÀMBITS COMPETENCIALS I OBJECTIUS

CURRICULARS
En el marc del currículum bàsic d’Educació Secundària Obligatòria (Reial Decret
1105/2014), la Guia Didàctica contribueix al desenvolupament de les competències
socials i cíviques. Des d’un enfocament més ampli, la UNESCO considera que
una Educació per als Objectius de Desenvolupament Sostenible, contribueix a
l’assoliment de les següents competències transversals clau (UNESCO, “Educació
per al Desenvolupament Sostenible: objectius d’aprenentatge”, 2017):
Pàg. 18
#ConnectaAmbElsODS
• Competència de pensament sistèmic: les habilitats per a

reconéixer i comprendre les relacions; per a analitzar els sistemes
complexos; per a pensar com estan integrats els sistemes dins
dels diferents dominis i escales; i per a treballar amb la incertesa.
• Competència d’anticipació: les habilitats per a comprendre i

avaluar múltiples escenaris futurs - el possible, el probable i el
desitjable; per a crear visions pròpies de futur; per a aplicar el
principi de precaució; per a avaluar les conseqüències de les
accions; i per a treballar amb els riscos i els canvis.
• Competència normativa: les habilitats per a comprendre i

reflexionar sobre les normes i valors que subjauen en les nostres
accions; i per a negociar els valors, principis, objectius i metes de
sostenibilitat en un context de conflictes d’interessos i concessions
mútues.
• Competència estratègica: les habilitats per a desenvolupar

i implementar de forma col·lectiva accions innovadores que
fomenten la sostenibilitat a nivell local i més enllà.
• Competència de col·laboració: les habilitats per a aprendre d’uns

altres; per a comprendre i respectar les necessitats, perspectives
i accions d’uns altres (empatia); per a comprendre, identificar-se
i ser sensibles amb uns altres (lideratge empàtic); per a abordar
conflictes en grup; i per a facilitar la resolució de problemes
col·laborativa i participativa.
• Competència de pensament crític: l’habilitat per a qüestionar

normes, pràctiques i opinions; per a reflexionar sobre els valors,
percepcions i accions pròpies; i per a adoptar una postura en el
discurs de la sostenibilitat.
• Competència d’autoconsciència: l’habilitat per a reflexionar

sobre el rol que cadascun té en la comunitat local i en la societat
(mundial).
• Competència integrada de resolució de problemes: l’habilitat

general per a aplicar diferents marcs de resolució de problemes a
problemes de sostenibilitat complexos i idear opcions de solució
equitativa que fomenten el desenvolupament sostenible.
Pàg. 19
En el marc del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix
el currículum bàsic de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, la guia
contribueix a desenvolupar en els i les alumnes les capacitats que els permeten:
• Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir

els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància,
la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-
se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i
d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una
societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania
democràtica.
• Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de

la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així
com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els
comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.
En el marc del Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual estableix el
currículum i desenvolupa la ordenación general de la Educación Secundària
Obligatòria i del Batxillerat en la Comunitat Valenciana, aquesta guia didàctica
s’alinea amb els següents objectius o finalitats curriculars:
• Desenvolupar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima

de treball i la resolució pacífica de conflictes, així com les actituds
responsables i de respecte pels altres.
• Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte,

la tolerància, la cultura de l’esforç, la superació personal, la
responsabilitat en la presa de decisions per part de l’alumnat,
la igualtat, la solidaritat, la resolució pacífica de conflictes i la
prevenció de la violència de gènere.
• Formar a l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en

la vida com a ciutadans.
• Desenvolupar metodologías didàctiques innovadores que

incloguen l’aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisciplinaris,
l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, així́ com
la pràctica de l’educació inclusiva a l’aula.
Pàg. 20
#ConnectaAmbElsODS
2.3. CONTINGUT, ESTRUCTURA I MODALITATS

D’IMPLEMENTACIÓ DE LA GUIA
Les activitats d’aquesta Guia estan pensades per a treballar-se en l’horari de

tutoria. Per això, cadascuna de les sessions formatives té una perspectiva
pràctica i de fàcil aplicació a l’aula, i estan dissenyades per a desenvolupar-se
en una hora lectiva.
El temps idoni per a treballar el contingut de la guia és el primer trimestre del

curs escolar, coincidint amb la celebració del Dia Universal de la Infància, el 20
de novembre. No obstant això les activitats proposades permeten treballar el
contingut de la guia, totalment o parcialment, en qualsevol moment del calendari
escolar.
Les activitats programades es desenvolupen, principalment, en 5 sessions lectives

d’una hora de durada. Els continguts plantejats estan ideats per a ser treballats
seqüencialment i en l’ordre proposat. No obstant això, el professorat té plena
llibertat per a modelar l’entorn d’aprenentatge, modulant els temps i modificant
les activitats per a adaptar-les a les característiques del grup d’alumnat.
El contingut de la Guia didàctica s’organitza en tres components o fases:
FASE I
Aproximació als elements conceptuals bàsics:
Comprén les tres primeres sessions lectives, i té com a finalitat familiaritzar a
l’alumnat amb l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, i explorar amb
el grup l’abast dels ODS en relació amb els drets de la Infància. Per a cada sessió
lectiva es proposen una sèrie d’activitats, acompanyades d’un material de suport,
tant per al professorat com per a l’alumnat. Les característiques i ritmes de treball
del grup d’alumnat poden aconsellar treballar les activitats més pausadament,
ampliant si fóra necessari el nombre de sessions programades.
Pàg. 21
FASE II
Elaboració de propostes d’Acció:
Comprén les sessions lectives 4a i 5a, i té com a finalitat l’elaboració col·lectiva
d’una sèrie de propostes per a aconseguir els ODS. Aquestes sessions lectives
admeten una àmplia flexibilitat quant als temes abordats i els àmbits d’acció:
• Quant al contingut de les propostes, el professorat o el grup

d’alumnat pot mostrar interés per centrar el treball de manera
prioritària en un grup de ODS, o en una de les 5 esferes en les
quals s’articula l’Agenda 2030 (Planeta, Persones, Prosperitat,
Pau, Aliances). Per exemple, es pot centrar el treball en els ODS
relacionats amb l’esfera Persones (pobresa, fam, salut, igualtat
de gènere i educació) o en els ODS associats a l’esfera Planeta
(aigua, consum, canvi climàtic, oceans i medi ambient) ja que
aquestes esferes associen els ODS en àmbits d’aprenentatge més
específics. D’altra banda, és possible centrar les propostes, de
manera més detallada, en un ODS concret que el grup o el tutor
considere rellevant. Igualment, si es treballa en xicotets grups, un
element motivacional pot ser que cada grup d’alumnat trie l’esfera
o el ODS sobre el qual vol treballar. Per exemple, si es treballa en 5
equips, cada grup pot seleccionar un ODS d’una de les 5 Esferes,
de tal manera que les propostes elaborades reflectiran una visió
més completa de l’Agenda 2030.
• Quant a l’àmbit d’acció, és important determinar per a quin

context s’elaboraran les propostes. Per exemple, un context
de canvi pot ser el centre educatiu (o la comunitat educativa) i
l’alumnat pot elaborar propostes per a avançar en l’assoliment
dels ODS en el seu context més immediat (centre, famílies…). Des
d’una perspectiva més àmplia, les propostes poden elaborar-
se per a avançar en els ODS en el context del municipi o el barri.
Aquest context més ampli pot facilitar l’elaboració de propostes
més complexes, però sempre vinculades a l’entorn pròxim de
l’alumnat.
Pàg. 22
#ConnectaAmbElsODS
FASE III
Exposició de les propostes elaborades:
El tercer component consisteix en la posada en comú del treball realitzat en la
segona fase. La posada en comú pot limitar-se al context de l’aula. No obstant
això, un component important de la Guia és el de “Incidència Política”, en el sentit
que les propostes puguen ser exposades públicament i ser escoltades per altres
persones amb capacitat per a implementar els canvis que es proposen. En el
marc del centre educatiu, les propostes elaborades poden ser exposades en un
acte públic, amb presència de professorat i alumnat d’altres grups i de l’equip
directiu del centre; també poden ser traslladades als òrgans de participació del
centre. En el context del municipi, les propostes elaborades per l’alumnat poden
ser exposades en el Ple de l’Ajuntament, davant els representants municipals, per
una delegació de l’alumnat, en un acte institucional que ha d’acordar-se amb els
responsables de l’Ajuntament.
La Guia didàctica, en conseqüència, planteja múltiples possibilitats d’aplicació, i

permet una àmplia flexibilitat per a adequar-la a l’entorn d’aprenentatge i a les
motivacions i interessos del grup d’alumnat. En aquest sentit, cal tindre en compte
que les característiques i ritmes de treball del grup d’alumnat poden aconsellar
abordar les activitats més pausadament, ampliant si fóra necessari el nombre de
sessions programades. D’altra banda, és important que es valoren les diferents
alternatives d’incidència política, amb la finalitat que l’alumnat tinga la percepció
que, amb el treball realitzat, pot influir sobre les actuacions en sostenibilitat del
seu entorn més pròxim.
Ben White. www.unsplash.com
Pàg. 23
2.4. ENFOCAMENT METODOLÒGIC
L’enfocament metodològic d’aquesta Guia Didàctica és coherent amb l’objectiu
que persegueix l’Educació per a la Ciutadania Global: capacitar a l’alumnat per a
enfrontar i resoldre els desafiaments globals, des de la construcció experiencial
i col·lectiva del coneixement, amb la finalitat que assumisquen un rol proactiu
orientat cap al desenvolupament d’actituds, comportaments i estils de vida més
sostenibles, tant a nivell individual com en el seu entorn local.
Es proposa, en aquest sentit, el desenvolupament de pedagogies centrades en

el grup, actives i participatives. En primer lloc, l’aprenentatge s’entén com un
procés de construcció grupal, en el qual l’alumnat, associat en xicotets grups, pot
trobar un marc adequat per a compartir, dialogar, proposar i prendre decisions
col·lectives. En segon lloc, es persegueix que cada estudiant se senta protagonista
del seu propi aprenentatge, treballant des dels components motivacionals cap a
la proactividad a l’aula. En tercer lloc, es parteix de la consolidació d’una dinàmica
positiva en el funcionament grupal, per a potenciar una major participació de cada
estudiant en el treball col·lectiu, a través de la seua participació activa en la presa
de decisions.
Des d’aquesta perspectiva, l’enfocament metodològic proposat posa en acció

diferents recursos per a avançar en les tres dimensions de l’aprenentatge:
• La dimensió cognitiva: la metodologia és bidireccional i dialògica,

parteix des dels preconceptes per a construir aprenentatges
significatius, potenciant la visió crítica de les realitats socials que
s’aborden. Des d’aquest enfocament, es proposa bàsicament la
generació de coneixement comprensiu i pensament crític entorn
dels desafiaments de la sostenibilitat del planeta (a través de
l’Agenda 2030 i les seus 17 ODS) i dels drets de la infància. Per a
aconseguir-ho, es facilita material de suport (multimèdia, rollup,
retallades de premsa, documentació complementària…) orientada
a facilitar la comprensió de les relacions existents entre la vida en
el context de referència de l’alumnat i la vida dels les joves en
altres parts del planeta.
• La dimensió emocional: es prioritza el treball en grup, la reflexió i

la presa de decisions col·lectiva, en molts casos facilitant activitats
centrades en la simulació d’experiències, la resolució de conflictes
i dilemes morals, les històries de vida i la cerca col·lectiva de
solucions. El coneixement reflexiu respecte a les necessitats i
les limitacions d’els i les joves en altres parts del món es dirigeix
a reforçar l’empatia. Es busca que, a través d’aquests recursos
didàctics, l’alumnat elabore els seus propis punts de vista en
relació als problemes i situacions plantejats a l’aula.
Pàg. 24
#ConnectaAmbElsODS
• La dimensió del comportament: es busca la coresponsabilitat en

l’elaboració i posada en pràctica de propostes per a avançar cap
a societats més sostenibles, solidàries i inclusives. La fase final de
guia s’orienta a l’elaboració d’aquestes propostes, que poden ser
posteriorment exposades en diferents contextos (el centre educatiu,
el Ple de l’Ajuntament…) amb la finalitat que el programa tinga un
component d’incidència política. Aquesta fase final d’incidència
funciona com un element motivacional des de l’inici, traslladant a
l’alumnat la percepció que, a través de l’acció, pot transformar el seu
entorn més pròxim.
L’alumnat és protagonista del seu aprenentatge, mentre que el professorat es

revela com un dinamitzador i com un facilitador que:
• Estimula el diàleg i orienta el debat.
• Formula preguntes que desperten la mirada crítica de

l’alumnat sobre els temes abordats.
• Dinamitza el treball grupal i facilita la participació i el sentit de

pertinença de tots els estudiants.
• Reforça les aportacions individuals i la seua contribució a la

construcció col·lectiva de coneixement.
• Treballa en la direcció de comprometre a l’alumnat en el seu

procés d’aprenentatge.
El/la docent té plena llibertat per a modelar els entorns d’aprenentatge, en

funció dels ritmes i capacitats del grup de referència, amb la finalitat de facilitar
el desenvolupament entre l’alumnat de les competències vinculades a cada
activitat programada. Des d’aquest enfocament, la classe en el seu conjunt és
entesa com un entorn d’aprenentatge, en el qual professorat i alumnat han de
treballar conjuntament com a aliats.
Pàg. 25
Pàg. 26
Larm Rmah. www.unsplash.com
#ConnectaAmbElsODS
3.
DESENVOLUPAMENT
DE LES SESSIONS DE
TREBALL A L’AULA
Pàg. 27-2
SESSIÓ 1
L’AGENDA2030 PERALDESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE:
“Una oportunitat per a transformar el nostre món”
PRESENTACIÓ
Es tracta d’una sessió introductòria a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament
Sostenible. L’Agenda, aprovada al setembre de 2015, en l’Assemblea General de
Nacions Unides, pels 195 Estats membres és, abans de res, un document de consens.
Durant els 3 anys previs a la seua aprovació, Nacions Unides va obrir un procés de
participació en el qual van prendre part multitud d’institucions públiques i de la societat
civil. Aquest consens és el que aporta a l’Agenda 2030, i a les seues 17 Objectius, un
abast Universal. La finalitat d’aquesta sessió és que l’alumnat comprenga la dificultat
d’arribar a acords, d’aconseguir consensos per a identificar i prioritzar els grans
problemes que assolen el planeta.
OBJECTIUS
• Familiaritzar-se amb el propòsit i els continguts de la unitat didàctica.
• Reflexionar sobre les grans desigualtats que assolen el planeta.
• Prendre consciència de les dificultats per a aconseguir acords.
• Introduir l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.
ACTIVITATS
1.1. The Big Question
1.2. Debat semi dirigit: La dificultat d’arribar a acords
Pàg. 28
#ConnectaAmbElsODS
ADAPTACIONS CURRICULARS
Aquesta sessió pot relacionar-se amb les següents competències bàsiques

del currículum de l’Educació Secundària Obligatòria:
Competència en comunicació lingüística: es defineix com la capacitat

d’utilitzar el llenguatge com a instrument de comunicació i expressió
oral i escrita, d’interpretació i comprensió de la realitat, de construcció
i transmissió del coneixement i d’organització i autoregulació del
pensament, les emocions i la conducta.
• Aquesta competència podem incloure-la dins d’àrees com: Llengua

Castellana, Llengua Valenciana, Llengües Estrangeres (amb la
consegüent traducció) o Educació per a la Ciutadania.
Competències socials i cíviques: aquesta competència proporciona

les destreses necessàries per a comprendre la realitat social del món,
educar-se en l’anàlisi del passat històric i dels problemes actuals,
preparant-se així per a la convivència en una societat plural i contribuir
a la seua millora. Això fomenta una ciutadania democràtica capaç de
dialogar, respectar i participar socialment, responsabilitzant-se de les
seues pròpies decisions.
• Aquesta competència podem relacionar-la dins de les matèries:

Ciències socials, Geografia i Història.
Competència per a Aprendre a Aprendre: mitjançant aquesta sessió

es pretén desafiar a l’alumnat a organitzar l’aprenentatge entorn
d’una qüestió clau. A través de les preguntes es fomenta la capacitat
de reflexionar entorn de noves idees i transformar la informació en
coneixement utilitzable a noves situacions. A través del qüestionament
també s’afavoreix l’habilitat per a modificar models mentals i generar
noves preguntes, desenvolupant així la competència estratègica que
permet posar en marxa accions de forma conjunta.
• Aquesta competència pot desenvolupar-se mitjançant el treball en les

matèries com a Geografia i Història o Ciències Socials.
Pàg. 29
DURADA APROXIMADA
ACTIVITAT 1.1 40 minuts
“THE BIG QUESTION”

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT
Aquesta activitat combina la metodologia Big Question, la dinámica i el debat semidirigido.
La seua finalitat és identificar els grans problemes que assolen el planeta, que són causa
de les desigualtats, i al mateix temps adonar-se del difícil que resulta arribar a acords
per a prioritzar les necessitats.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT
1. S’agrupa a l’alumnat per parelles.
2. El professor o la professora planteja la següent situació al grup d’alumnat:

“Imagineu, per un moment que vosaltres sou els grans líders del món i que
teniu el poder per a canviar les coses amb les vostres decisions. Si poguéreu
fer-ho Quins són els tres problemes que solucionaríeu? Quins són els tres
problemes que considereu més urgent solucionar per a aconseguir un món
més just, equitatiu i sostenible?”
3. Es formen parelles. Durant 5 minuts cada parella treballa per a respondre a la

pregunta formulada. Una vegada identificats els tres grans problemes, escriuen
cadascun d’ells en un foli (o cartolina xicoteta) amb lletres grans i visibles.
4. S’ajunten 2 parelles, per a formar un quartet, i es demana a cada grup que arribe
a un acord per a seleccionar els 3 problemes més importants de tots els que
s’han proposat. Cal aconseguir un consens i no es pot decidir per votació.
5. S’ajunten 2 quartets per a formar grups de 8, i se’ls demana, de nou, que arriben
a un acord per a triar, per consens, els 3 problemes més importants que assolen
el planeta.
6. En plenari, cada grup exposa els problemes identificats, i que han anat redactant
en folis. El/la professor/a recull els folis i els va pegant en un lloc visible (o bé
els escriu en la pissarra).
7. Una vegada tenim recollits tots els problemes triats, es demana al grup,
constituït en plenari, que arribe a un acord per a prioritzar-los, segons ordre
d’importància o urgència. S’ha d’elaborar una llista prioritzada de problemes. La
presa de decisions haurà de realitzar-se per consens.
MATERIALS NECESSARIS:
• Folis (o cartolines) i retoladors.
• Pissarra o panell on pegar els folis amb els problemes identificats.
Pàg. 30
#ConnectaAmbElsODS
DURADA APROXIMADA
LA DIFICULTAT PER A ARRIBAR A ACORDS

DEBAT SEMIDIRIGIT
Al final de l’activitat 1 s’obrirà un debat, on el/la professor/a tractarà d’incidir sobre diverses
qüestions clau del treball realitzat i de l’experiència viscuda per l’alumnat.
1. Per a orientar el debat, el/la professor/a pot centrar-se en les següents

preguntes orientatives:
• Ha sigut difícil decidir quins problemes afecten el món? Creieu que

és possible eliminar la pobresa, les desigualtats i les injustícies que
existeixen en molts països?
• Quines dificultats s’han trobat per a arribar a acords? Com han influït els
interessos i prioritats personals en la presa de decisions?
• Creus que el llistat final de problemes reflecteix tots els punts de vista?
• Estàs d’acord amb les prioritats establides?
És important que el professor o la professora incidisca en la reflexió sobre com

s’ha arribat al consens: cessions, imposicions, pressions, confrontació… i que cada
participant analitze el seu comportament durant la negociació: si s’ha implicat o
no, si s’ha sentit confiada amb les seues eleccions, si s’ha explicat amb arguments
o ha utilitzat altres tàctiques. També és possible que el grup no haja aconseguit un
acord en el temps establit, i haurà d’analitzar-se el per què.
En acabar el debat, el tutor/a pot tancar amb la següent idea:
“Hem vist el difícil que resulta posar-se d’acord i analitzar els diferents problemes i les
desigualtats que hi ha en el planeta. No obstant això, al setembre de l’any 2015, 195 països
van aconseguir posar-se d’acord per a establir els 17 problemes més importants que calia
resoldre durant els pròxims 15 anys, per a eradicar la pobresa, les desigualtats i les injustícies.
Aquest Pla d’Acció és conegut com l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. I el
pròxim dia veurem en què consisteix…”
Per a aquesta activitat no es requereix cap recurs específic. Per a realitzar el debat és
important que la disposició de l’aula facilite el diàleg, per la qual cosa se suggereix
disposar a l’alumnat en cercle.
Pàg. 31
SESSIÓ 2
ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE I ELS DRETS DE LA INFÀNCIA
PRESENTACIÓ
Aquesta sessió es configura com una primera aproximació a l’Agenda 2030 i les seues
17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, coneguts com els 17 ODS, amb especial
incidencia en les següents idees:
• L’Agenda 2030 és un document consensuat per 195 països.
• Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible tenen un abast universal, és a dir,

ens comprometen a tots i a tot arreu.
• Fer realitat els ODS és una aposta per un model que posa en el centre als xiquets i
xiquetes, especialment als més vulnerables en la mesura en què molts d’aquests ODS
es dirigeixen a protegir els seus drets fonamentals en qualsevol part del planeta.
• Els ODS són una oportunitat per a transformar el nostre món, per a construir un futur
de societats més equitatives, pacífiques i sostenibles. En la construcció d’aquest futur
les i els joves tenen un paper protagonista.
OBJECTIUS
• Comprendre el contingut i abast de l’Agenda 2030 per al
Desenvolupament Sostenible.
• Identificar i diferenciar els 17 Objectius per al Desenvolupament
Sostenible.
• Identificar els drets més vulnerables de les xiquetes i els xiquets.
• Posar en relació els Objectius de Desenvolupament Sostenible amb els
problemes de la infància.
ACTIVITATS
2.1. L’Agenda 2030: una gran oportunitat per a transformar el planeta.
2.2. 17 ODS per a les xiquetes i els xiquets.
2.3. Debat Semi dirigit: Com protegir a tots els xiquets i les xiquetes.
Pàg. 32
#ConnectaAmbElsODS
Aquesta sessió pot relacionar-se amb les següents competències

bàsiques del currículum de l’Educació Secundària Obligatòria:
Tractament de la informació i competència digital: pretén que l’alumnat

comprenga discursos orals i escrits per a interpretar-los i relacionar-
los, mitjançant una actitud crítica amb noves situacions comunicatives.
Que s’expresse i interactue oralment i per escrit de forma adequada,
coherent i correcta, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació
per a respondre eficaçment a diferents necessitats comunicatives.
• Aquesta competència pot incloure’s dins de matèries com: Llengua

Castellana, Llengua Valenciana, Llengua Estrangera o Informàtica.
Competència Social i Cívica: que l’alumnat comprenga la realitat social,

actual i històrica sobre l’evolució i organització de les societats, els seus
assoliments i els seus problemes, analitzant les societats actuals i la
seua pluralitat. Que aprenga a realitzar activitats de forma col·laborativa,
contrastant i enriquint les seues opinions, valorant les aportacions
pròpies i alienes. Facilitar una participació responsable en la presa de
decisions respecte als problemes locals i globals.
• Aquestes competències poden desenvolupar-se a través de les

matèries: Ciències Socials, Geografia i Història o Ciències Naturals.
DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Resolució aprovada per l’Assemblea General de l’ONU el 25 de setembre de 2015: “Transformar

el nostre món: l’agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”
Document: “El món que volem: una guia per a xiquets, xiquetes, adolescents i joves sobre els
Objectius Mundials.
Pàg. 33
DURADA APROXIMADA
L’AGENDA 2030
UNA GRAN OPORTUNITAT PER A TRANSFORMAR EL PLANETA
Aquesta activitat consisteix en la projecció del vídeo “Busquem SuperODS”, i en l’exposició del
DOCENT explicant què és l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els 17 Objectius
de Desenvolupament Sostenible (ODS), amb el suport del cartell (o Rollup) dels 17 ODS.
1. A manera d’introducció, es projecta el vídeo: Busquem SuperODS.
2. El/la Professor/a realitza una breu exposició per a explicar què és l’agenda
2030 per al Desenvolupament Sostenible. Per a realitzar aquesta exposició pot
prendre com a referència el document “L’Agenda 2030: una oportunitat per a
transformar el nostre món”, que es facilita com a Annex 1.
3. El/la Professor/a projectarà a l’aula el cartell dels 17 ODS i emprarà aquest

instrument per a anar explicant a l’alumnat cadascun dels ODS, què pretén i
quines són les metes principals.
4. Partint dels problemes identificats per l’alumnat en l’activitat “The Big Question”,
el professor o professora farà veure a els i les alumnes com molts dels problemes
seleccionats per ells es corresponen amb algún dels 17 ODS.
• Vídeo “Busquem SuperODS”
• Document: L’Agenda 2030: una oportunitat per a transformar el nostre món

(Annex 2.1).
• Projector de vídeo.
• Diapositiva dels 17 ODS (Annex 2.2).

Com a alternativa a la diapositiva dels ODS, la Direcció General de Cooperació
i Solidaritat disposa d’un Rollup (desplegable) de 2x2 metres, amb les imatges
dels 17 ODS (veure fotografia). Aquest Rollup es pot sol·licitar per a una cessió
temporal al centre educatiu, remetent un email a la dirección dgcooperacio@
gva.es, amb la següent informació:
• Nom de la persona responsable. Telèfon de contacte. Centre educatiu.

Adreça d’enviament. Temps pel qual se sol·licita el Rollup.
La Direcció General de Cooperació i Solidaritat enviarà al centre educatiu el

desplegable gratuïtament, i el recollirà al final de la cessió.
Pàg. 34
#ConnectaAmbElsODS
DURADA APROXIMADA
17 ODS PER A LES XIQUETES I ELS XIQUETS

L’activitat consisteix en treball en xicotets grups sobre la situació de la infància en diferents
parts del món. Per a això es reparteixen notícies publicades en premsa i anuncis de ONGD en
els quals es denuncien situacions en què es vulneren els drets dels xiquets i les xiquetes, o
demanen ajuda per a programes de protecció de la infància en situació de vulnerabilitat.
Cada grup relacionarà els problemes identificats amb un ODS. Hauran de relacionar les notícies
amb el ODS que incideix en la resolució d’aqueixa problemàtica així com reflexionar sobre la
manera en què aquesta notícia afecta als xiquets i les xiquetes.
1. El/la professor/a presenta l’activitat: un dels temes principals de l’Agenda 2030 és

la protecció dels més joves, ja que els/les més joves, i de manera molt especial les
xiquetes i les adolescents, són els qui més probabilitat tenen de veure vulnerats
els seus drets en moltes parts. En aquesta activitat veurem en quina mesura els
ODS es dirigeixen a eradicar la vulneració dels drets de la infància.
2. Es constitueixen grups xicotets (entre 4 i 6 membres).
3. A cada grup se li faciliten entre 3-5 retallades de premsa.
4. Expliquem l’activitat, que consistirà que cada grup identifique el problema

associat amb la imatge o la notícia facilitada, la seua magnitud, a quins xiquets i
xiquetes afecta i el país on es produeix.
5. Els temes que es poden abordar amb les retallades de premsa poden ser els
que es detallen a continuació. En l’Annex 2.3 s’adjunta una selecció de notícies,
no obstant això el tutor o la tutora del grup pot recollir diferents notícies en funció
dels interessos i motivació del grup.
• Pobresa. • Situacions causades per sequeres

• Fam i desnutrició. i canvi climàtic.
• Salut i mortaldat infantil. • Vulneració dels drets de les

xiquetes i discriminació per raó de
• Dret a l’educació i accés a gènere.
l’escola.
• Degradació de barris i ciutats:
• Conflictes i desplaçament de barraquisme.
poblacions migrants.
• Explotació laboral dels xiquets i
• Situacions causades per les xiquetes.
catàstrofes naturals.
Pàg. 35
1. Després els membres del grup han de relacionar aquest problema amb
un o diversos dels ODS, en la mesura que els objectius i metes incideixen
sobre aquesta problemàtica. Per a això emplenaran la fitxa de recollida
d’informació que es facilita com a documentació de suport.
2. Finalitzat el treball en grup, es realitza una posada en comú. El professorat

pot realitzar una síntesi en la pissarra, reflectint el problema i els ODS amb
els quals es relaciona.
• Retallades i notícies de premsa (Annex 2.3)
• Fitxa de recollida de dades (Annex 2.4)
Pàg. 36
#ConnectaAmbElsODS
DURADA APROXIMADA
COM PROTEGIR A TOTS ELS XIQUETS I LES XIQUETES

DEBAT SEMIDIRIGIT
En finalitzar l’activitat 2 s’obrirà un debat, on el professorat tractarà d’afavorir la reflexió sobre
del tema central del treball realitzat i de l’experiència viscuda per l’alumnat. El debat pot
orientar-se a aclarir que els drets de les xiquetes i els xiquets no només es veuen vulnerats
als països empobrits, sinó que també en el nostre entorn, moltes xiquetes i xiquets tenen
dificultats per a aconseguir els ODS.
El professorat pot estimular el debat formulant algunes de les següents preguntes:
1. En quins països es donen aquests problemes amb més intensitat? Què tenen en
comú aquests països?
2. Creus que a la teua ciutat o al teu poble, es donen problemes com aquests?
Identifica’ls.
3. Coneixes de prop el cas d’algun xiquet o xiqueta que travesse dificultats com les
que hem vist?
El professorat anirà ajudant els participants a identificar aquests problemes en el

context més pròxim.
Per a aquesta activitat no es requereix cap recurs específic. Per a realitzar el

debat és important que la disposició de l’aula facilite el diàleg, per la qual cosa
se suggereix disposar a l’alumnat en cercle. Es poden utilitzar alguns dels
materials que se suggereixen en l’apartat de Documentació Complementària.
Pàg. 37
SESSIÓ 3
COMPROMESOS AMB ELS ODS I LA INFÀNCIA
PRESENTACIÓ
En la sessió anterior hem conegut l’Agenda 2030 per al Desenvolupament
Sostenible i els seus 17 ODS. També hem vist com molts d’aquests ODS incideixen
en la protecció de la infància, especialment de les xiquetes i les joves, per
considerar-se una població especialment vulnerable en moltes parts del planeta.
En aquesta sessió ens proposem aprofundir una mica més sobre la importància
de promoure els drets de les xiquetes i els xiquets a tot arreu. Per a això partirem
de la Convenció Universal dels Drets de la Infància, donant a conéixer a l’alumnat
la importància de treballar dia a dia pel benestar i desenvolupament de totes les
xiquetes i els xiquets.
OBJECTIUS
• Reflexionar col·lectivament sobre la diferència entre necessitats i
desitjos.
• Aprendre a valorar el que realment necessitem per a viure.
• Familiaritzar-se amb els Drets dels Xiquets i les Xiquetes, recollits en la
Convenció Universal dels Drets del Xiquet
ACTIVITATS
3.1 Què necessitem realment per a viure?
3.2 El Rosco dels Drets de la Infància
Text de suport: Convenció sobre els Drets del Xiquet: Versió per a xics i xiques de 15 a 18 anys. Save
The Children.
Text de suport: Coneixes els teus drets? Convenció sobre els Drets del Xiquet, versió resumida.
Unicef.
Pàg. 38
#ConnectaAmbElsODS
Aquesta sessió pot relacionar-se amb les següents competències

bàsiques del currículum de l’Educació Secundària Obligatòria:
Competència en comunicació lingüística: com ja hem comentat

anteriorment, es pretén desenvolupar la utilització del llenguatge
com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació,
interpretació i comprensió de la realitat i d’autoregulació del
pensament, les emocions i la conducta.
• • Aquesta competència podem incloure-la dins d’àrees com: Llengua

Castellana, Llengua Valenciana, Llengües Estrangeres (amb la
consegüent traducció) o Educació per a la Ciutadania...
Competències socials i cíviques: de la mateixa forma que en les

sessions prèvies, s’afavoreix la comprensió de la realitat social en què
es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democrática en una
societat plural, així com comprometre’s a contribuir a la seua millora.
En ella estan integrats coneixements diversos i habilitats complexes
que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se
en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions
personals adoptades.
• Aquesta competència podem relacionar-la dins de les matèries:

Ciències socials, Història o Ciències Naturals..
Competència per a aprendre a aprendre: a través d’aquesta sessió

es pretén disposar d’habilitats per a iniciar-se en l’aprenentatge i ser
capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i
autònoma d’acord als propis objectius i necessitats. Fomentar la
consciència de les pròpies capacitats (intel·lectuals, emocionals,
físiques), i les estratègies necessàries per a desenvolupar-les. Implica
així mateix la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i manejar
la diversitat de respostes possibles davant una mateixa situació o
problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permeten
afrontar la presa de decisions, racional i críticament, amb la informació
disponible.
• Aquesta competència podem incloure-la dins de les assignatures:

Llengua Castellana, Valenciana o Estrangera (amb les respectives
traduccions), Ciències Socials o Educació per a la Ciutadania i Drets
Humans.
Pàg. 39
DURADA APROXIMADA
QUÈ NECESSITEM REALMENT PER A VIURE?
Aquesta activitat consisteix en un treball en xicotets grups, en el qual demanarem a
l’alumnat que reflexione sobre aquelles coses que realment són imprescindibles per a
viure, i aquelles altres de les quals podem prescindir. Les conclusions d’aquest treball ens
serviran per a introduir la importància dels drets de la infància, recollits en la Convenció
Universal dels Drets del Xiquet.
1. S’inicia aquesta activitat a partir d’una qüestió a debatre en xicotets grups: Què
és el que realment necessita tot ésser humà en nàixer i després durant tota la
seua vida?
2. Es reparteix a cada grup la fitxa de treball “necessitats per a viure” (Annex 3.1).
L’alumnat haurà d’ordenar les necessitats relacionades en aquesta fitxa facilitada
segons la seua importància. Els i les participants podran afegir altres necessitats
vitals que no estiguen recollides en aquest llistat i que consideren importants.
3. A continuació, cada grup completarà la segona part de la fitxa “Necessitats per

a viure”: Les coses que tinc, però de les quals puc prescindir.
4. Reunits en plenari, cada grup, a través d’un/a portaveu, exposa les seues
conclusions. S’obri un debat sobre les coincidències i diferències entre els
diferents grups.
5. El professor o professora tanca el debat explicant que tots els éssers humans,
des del moment que naixem i al llarg de tota la nostra vida tenim unes
necessitats vitals bàsiques, i que aquestes poden classificar-se en diferents
tipus: necessitats fisiològiques, de seguretat i protecció, socials...
6. El profesor o professora formula als alumnes la següent qüestió Considereu

que tots els xiquets i les xiquetes tenen garantides aquestes necessitats a tot
arreu del món?
• Fitxa de treball en grup: Necessitats per a viure (Annex 3.1)
Pàg. 40
#ConnectaAmbElsODS
DURADA APROXIMADA
EL ROSCO DELS DRETS DE LA INFÀNCIA

Aquesta activitat, de caràcter lúdic, consisteix en un joc de definicions, inspirat en el
concurs “Pasapalabra”, la finalitat del qual consisteix a familiaritzar a l’alumnat amb els
principals drets recollits en la Convenció Universal dels Drets de la Infància i obrir una
reflexió sobre la importància de treballar dia a dia per a la seua consecució.
1. Es formen dos equips (blau i roig).
2. El professor o la professora dibuixa en la pissarra el rosco de “Pasapalabra”,

ressaltant les lletres sobre les quals es jugarà. Alternativament, i amb la finalitat
d’implicar l’alumnat, es pot preparar, amb ajuda dels alumnes, (activitat que
també fomenta la cohesió grupal), el vostre propi rosco. Amb materials com a
cartolines, retoladors o simplement dibuixar en la pissarra els roscos, ressaltant
les lletres que s’utilitzaran, podreu començar a jugar.
3. El professor o professora llig en veu alta i d’una en una, les diferents definicions
relatives als 10 principis que estableix la Declaració dels Drets de la Infància.
(Annex 3.2).
(Exemple: Professor o professora: Comença per la A= Dret a rebre afecte i seguretat, prevalent
que siguen els pares i la família els responsables d’atorgar-li-ho. Alumnes i= AMOR; Professor:
Correcte! Punt per a l’equip Blau!).
4. S’adjudicarà un punt a l’equip que primer conteste i encerte la resposta. Al final,

cap grup resulta guanyador, se sumen els punts de cada equip per a veure el
que hem aconseguit en comú.
5. La dinàmica finalitza amb una breu explicació del professor o professora sobre
la Declaració Universal dels drets de la Infància i sobre el Dia Universal dels
Drets del Xiquet. Per a això, pot valdre’s dels documents “Els Drets de la Infància”
(Annex 3.3) i “Què podem fer nosaltres/as per a transformar el nostre entorn
més pròxim?” (Annex 3.4)
• Fitxa: El Rosco dels Xiquets i Xiquetes (Annex 3.2)
• Document: Els Drets de la Infància. (Annex 3.3)
• Document: Què podem fer nosaltres/as per a transformar el nostre entorn
més pròxim? (Annex 3.4)
• Preguntes: Principis de la Declaració dels Drets de la Infància (Annex 3.5)
Pàg. 41
ACTIVIDAD 2.2
SESIONS 4 I 5
PROPOSTES PER A TRANSFORMAR EL NOSTRE
MÓN: INCIDÈNCIA EN LA COMUNITAT
PRESENTACIÓ
Les sessions 4 i 5 són una invitació perquè l’alumnat passe a l’acció, a través del
disseny d’activitats de sensibilització sobre els ODS i els drets de la infància en
el seu entorn més pròxim. Es pretén, en conseqüència, que l’alumnat dissenye,
col·lectivament, un pla d’acció per a fer partícips a altres persones del seu entorn
del treball realitzat en les sessions anteriors. Aquest pla d’acció pot dur-se a terme
en diferents nivells d’actuació: el centre educatiu, el barri (poble)...
A continuació proposem activitats per a 2 sessions de treball. A partir d’ací és

decisió del professorat com organitzar la posada en pràctica de les propostes
elaborades per l’alumnat.
OBJECTIUS
• Facilitar eines perquè els i les alumnes puguen elaborar una proposta
per a resoldre els problemes de la Infància en relació als ODS.
• Despertar en ells i elles l’interés per la participació social.
• Fer-se conscient que opinar és una forma de comprometre’s amb la
realitat.
• Aprendre a argumentar les seues pròpies idees.
ACTIVITATS
4.1. The World Café: taller de creativitat
4.2 Idees per a transformar el nostre entorn
4.3 Dissenyar un Pla d’Acció
Text de suport: Anotacions per a la participació infantil i adolescent en l’àmbit local
Text de suport: Què és el World Café? Article publicat en theworldcafe.com
Pàg. 42
#ConnectaAmbElsODS
Aquesta sessió pot relacionar-se especialment amb les següents

competències bàsiques del currículum de l’Educació Secundària
Obligatòria:
Competència per a treballar de forma col·laborativa: permet a

l’alumnat conéixer diferents maneres de treballar de forma grupal
per a generar i compartir idees eficaçment; per a aprendre dels seus
companys i companyes; per a desenvolupar habilitats com el respecte,
l’empatia i la sensibilitat per l’altre/a.
Competència per a aprendre a aprendre: permet als i lesparticipants

donar resposta a les necessitats, perspectives, reptes i accions dels seus
companys i companyes. Així mateix es promou el desenvolupament
del pensament crític per a qüestionar tant nostres pròpies opinions i
valors com les alienes. Es facilita el desenvolupament d’estratègies
d’aprenentatge com la reflexió individual i conjunta, la construcció
d’idees i mapes conceptuals a través de la interacció produïda en el
grup.
Competència per a la comunicació: S’impulsa un espai per a afavorir

relacions positives entre elsi les alumnes. Que siguen capaços
d’adaptar la seua expressió a les característiques de les diferents
situacions i converses a les quals poden fer front. Afavoreix a més
el desenvolupament d’habilitats lingüístiques a través d’un ambient
amable que propicia la participació activa en els diàlegs i en els
moments comunicatius, permetent a l’alumnat posar a prova les
seues destreses lingüístiques i anar progressivament avançant en la
seua adquisició.
• Aquesta competència s’inclou dins de la matèria Geografia i Història

que també contribueix a l’adquisició del sentit de la iniciativa i esperit
emprenedor en tant que aborda l’estudi i comprensió del context
socioeconòmic en el qual l’alumnat haurà d’inserir-se.
Pàg. 43
DURADA APROXIMADA
ACTIVITAT 4.1 +1 hora
THE WORLD CAFÉ

Un World Café (també anomenat café mundial, o café creatiu) és una dinàmica basada en
el diàleg, dirigida a potenciar processos de reflexió i participació de les persones al voltant
d’un tema concret. Es tracta d’una activitat en la qual el conjunt de participants aporten
la seua pròpia perspectiva sobre un tema a debatre i escolten les d’altres persones per a
conéixer i connectar amb altres formes de veure, ampliant així la seua visió. Com a procés
conversacional, el World Café té conseqüències pràctiques en la creació de coneixement
col·lectiu i actua com a dinamitzador de la innovació i dels processos creatius en grup. També
ens ajuda a prendre decisions en grup, buscant les solucions més creatives i eficients, amb
el compromís de totes les persones participants.
Els principis operatius del World Café són:
• Crear un espai acollidor.
• Explorar preguntes que importen als i les participants.
• Encoratjar la contribució de totes i tots.
• Fomentar l’escolta, connectar perspectives diverses sobre el problema abordat.
• Fer visible el coneixement col·lectiu. Es parteix de la idea que el coneixement

necessari està present en el grup: només cal posar-ho en valor.
1. Crear l’ambient: disposem a l’aula 4 o 5 taules (que d’ara en avant denominarem

taules de conversa) on més tard s’asseuran les persones participants, en grups
de 4 a 6 membres per taula. Cada taula es folra amb unes estovalles de paper
continu, en el qual l’alumnat podrà anotar les seues idees, dibuixar, fer esquemes....
Per a això, és important que en cada taula disposem 4 o 5 retoladors de colors
variats. També proporcionarem a cada taula folis de colors (o cartolines).
2. Distribuïm a l’alumnat en les taules de conversa, de la manera més aleatòria

possible. Es reparteix a cada grup el document “World Café: la creativitat a través
de la conversa” (Annex 4.1). Es llig aquest document en grups; alternativament,
el professor o professora pot llegir el text (o realitzar una adaptació personal del
mateix) a tot el grup d’alumnat.
3. La primera tasca que se li assigna al grup és nomenar una persona moderadora.

Aquest moderador o moderadora romandrà en la mateixa taula durant les diferents
rondes de conversa, i serà el que faça de nexe de connexió entre les diferents
Pàg. 44
#ConnectaAmbElsODS
rondes de conversa. L’elecció de la persona moderadora és important, i haurà

de realitzar-se democràticament pels membres de la taula. Es pot demanar
als participants que trien al membre del grup que consideren més “dialogant”.
4. Després de l’elecció de la persona moderadora, llancem al grup la primera

pregunta. L’elecció de la pregunta és important, perquè ha de convidar al
diàleg i permetre que el grup desenvolupe tot el seu potencial creatiu. Ací
suggerim algunes preguntes, a tall d’exemple, però el professor té total
llibertat per a formular unes altres, si les considera més adequades:
• Què podem fer nosaltres per a donar a conéixer els 17 ODS i

els drets dels xiquets entre les persones del nostre entorn més
immediat?
• Quines idees se’ns ocorren per a compartir amb altres persones

(en el centre educatiu, en la família, en el barri….) la importancia
d’emprendre accions per a aconseguir en el futur un planeta
més sostenible, just i igualitari?
• Com podem aconseguir que les persones del nostre entorn

siguen més conscients de la importància de treballar per a
aconseguir un món més sostenible?
5. Durant 10 minuts, els participants han de generar idees per a respondre a

la pregunta formulada. Animem a l’alumnat a escriure, gargotejar i dibuixar
idees clau en les seues estovalles, i també a anotar idees clau en els folis de
colors que els hem facilitat. La persona moderadora ha d’ocupar-se que totes
les idees siguen escoltades i queden reflectides per escrit.
6. En completar aquesta ronda inicial de conversa, la persona moderadora

romandrà en la taula per a la següent ronda, mentre que els altres participants
canviaran de taula per a fer de “Viatgers d’Idees”. Les Persones Viatgeres
porten idees clau a les noves taules de conversa, mentre que la persona
moderadora dona la benvinguda al nou grup de viatgers que arriben.
IMPORTANT: les persones que han estat juntes en una taula no poden tornar
a coincidir. La clau és que en les noves converses confluïsquen viatgers de
totes les anteriors.
7. Abans d’iniciar el treball en la segona ronda de converses, el professorat pot

aprofitar per a redefinir la pregunta o per a concretar-la més. Per exemple,
si en la primera ronda han sorgit moltes idees per a treballar en el centre
educatiu, es pot suggerir que els grups de conversa centren la seua atenció
en aquest àmbit de manera més concreta. Una vegada reenfocada la pregunta
(quan s’estime necessari), els membres dels nous grups de conversa continuen
treballant durant altres 10 minuts.
Pàg. 45
8. Realitzem una tercera ronda de converses, seguint el mateix esquema de
treball. En brindar diverses oportunitats perquè l’alumnat es moga en diverses
taules de conversa, les idees comencen a connectar-se. Així, en finalitzar la
tercera o quarta ronda, totes les taules i grups s’hauran “pol·linitzat” de
forma creuada amb informació de les converses anteriors.
9. Després de l’última ronda de conversa, les persones poden tornar a la seua

primera taula per a sintetitzar les seues idees i descobriments
10. Per a tancar l’activitat, realitzem una posada en comú (en plenari) en la qual
les persones moderardores exposaran una síntesi de les idees generades. És
important que totes les idees queden recollides per escrit, perquè aquestes
seran la base per al treball posterior.
• Text: The World Café: la conversa com a base de la creativitat (Annex 4.1)
• Paper continu (per a folrar les taules)
• Retoladors
• Folis o cartolines de colors
Pàg. 46
#ConnectaAmbElsODS
DURADA APROXIMADA
IDEES PER A TRANSFORMAR EL NOSTRE MÓN
Partim del treball realitzat en l’activitat World Café. Amb totes les idees i propostes
generades seleccionarem entre totes i tots les accions que posarem en pràctica per a
conscienciar a les persones del nostre entorn, sobre la importància de comprometre’s
amb l’assoliment dels 17 ODS.
1. Les idees i propostes generades en l’activitat World Café han d’estar visibles.
Aquestes idees poden estar escrites en la pissarra, o bé el professorat pot haver
preparat una síntesi que repartirà per escrit a l’alumnat. L’important ací és aprofitar
la dinàmica creativa generada en el World Café.
2. En plenari, anem realitzant una selecció de les millors idees, i d’aquelles que siguen
realistes, és a dir, que puguem portar a bon port. El professor o la professora pot
posar en joc diverses propostes de selecció. Per exemple, podem començar per
eliminar aquelles idees que no siguen viables. Una vegada fet aquest descarte,
podem treballar per associació, unint o connectant aquelles idees que siguen
semblants o tinguen elements comuns. A vegades, dos o més idees diferents
poden ajuntar-se per a generar una idea nova.
3. A través d’aquest esquema de treball, el grup anirà filtrant les propostes, fins a
seleccionar aquelles que posarem en pràctica entre totes i tots. És recomanable
que la selecció final de propostes es duga a terme de manera consensuada,
encara que, si no és possible, pot procedir-se finalment a realitzar una selecció
per votació.
• Aquesta activitat no requereix recursos específics. No obstant això pot utilitzar-se

la pissarra, quaderns, ordinador o qualsevol suport on redactar i deixar escrites
les propostes dels alumnes.
Pàg. 47
DURADA APROXIMADA
ACTIVITAT 4.3 A determinar pel professor.
DISSENYAR UN PLA D’ACCIÓ

Una vegada seleccionades les propostes, hem de definir com ens organitzarem
per a portar-les a la pràctica. El desenvolupament d’aquesta activitat pot ser molt
concret o requerir més temps de treball, depenent de la complexitat de les propostes
seleccionades.
Si hem seleccionat 5 propostes, podem desenvolupar-les en grups de treball, en funció

de les motivacions individuals de l’alumnat
Per exemple, un grup pot encarregar-se de dissenyar un fullet sobre els ODS
per a repartir-ho entre les famílies; un altre pot dedicar-se a elaborar cartells
informatius sobre els drets de la infància per a penjar-los en el centre educatiu;
un tercer grup pot preparar una xicoteta xarrada informativa per a impartir-
la en una aula de primer cicle de secundària; un quart grup pot realitzar un
xicotet fullet sobre mesures pràctiques per a augmentar la sostenibilitat en
el centre educatiu i dirigir-lo al Consell Escolar; uns altres poden elaborar
un xicotet vídeo sobre els ODS per a pujar-ho a les xarxes socials, i així
successivament. L’important és que tots i totes els i les alumnes se senten
compromisos i compromeses, segons les seues motivacions i interessos, en
el treball a realitzar col·lectivament.
Pàg. 48
#ConnectaAmbElsODS
4.
ANNEXOS
Pàg. 49
ANNEX 2.1
L’AGENDA 2030:
UNA OPORTUNITAT PER A TRANSFORMAR EL NOSTRE MÓN
Fa uns anys, l’ONU (Organització de Nacions Unides) que és l’organisme internacional per a la
defensa dels Drets Humans a tot el món, va encarregar a un grup d’experts que definira les
mesures que seria necessari adoptar per a eliminar la pobresa, la fam, les desigualtats, la falta
de drets de moltes persones i per a fer aquest planeta més sostenible.
Durant molt de temps, experts de tot el món van estar donant-li voltes a aquest desafiament, i
finalment van fer una proposta, a la qual van anomenar l’AGENDA 2030 PER Al DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE. Es diu així perquè el projecte es proposa aconseguir una sèrie de canvis en un
període de 15 anys, d’ací a l’any 2030, i perquè es pretén que aquests canvis siguen duradors,
és a dir, sostenibles en el temps. Els experts no volien que aquesta Agenda fora només una
declaració de bons propòsits, com els que les persones adultes fan quan s’acosta el Nadal
(“l’any que ve faré més esport, deixaré de fumar, perdré pes o promet no perdre els nervis”) i que
quasi mai es compleixen. Perquè aquesta Agenda es complira de debò, es necessitaven 2 coses:
En primer lloc es necessitava concretar molt i molt clarament les coses que havien de canviar,
perquè no sorgiren dubtes o problemes d’interpretació. Per a això van establir 17 objectius
generals, coneguts com ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. Com aquest
nom era molt llarg, i havien de repetir-lo moltes vegades, van decidir resumir-lo, i per això són
coneguts com els ODS, sense més.
Però aquests 17 ODS no eren suficients, perquè eren massa generals, i no concretaven molt
clarament els canvis que eren necessaris per a resoldre els problemes. Per això, els experts van
establir, per a cada ODS, una sèrie d’objectius específics, molt concrets i molt clars, als quals van
denominar METES. Les metes són molt importants, perquè ens permeten mesurar l’assoliment
de l’objectiu.
La segona condició que havia de donar-se perquè l’Agenda es complira de debò, era aconseguir
que els governs de tots els països del món signaren un acord, en el qual es comprometeren a
impulsar les mesures necessàries per a aconseguir els objectius i les metes de l’Agenda 2030.
Sense aquest compromís dels polítics, l’agenda estaria destinada al fracàs.
Aquesta segona condició es va aconseguir l’any 2015. L’ONU té un òrgan principal que es diu
L’ASSEMBLEA GENERAL. En aquesta assemblea estan representats els caps de govern de 194
països, que es reuneixen diverses vegades a l’any per a prendre decisions importants (no estan
tots els països del món, però quasi). Al setembre de l’any 2015, l’Assemblea General es va reunir
per a aprovar l’Agenda 2030 i els 194 països (entre ells Espanya) van signar un gran acord de
compromís per a l’assoliment dels ODS.
Posar-se d’acord no és fàcil. Fer-ho per a resoldre els grans problemes que pateixen les
persones al llarg del món és encara més difícil. Per això, l’Agenda 2030 és un projecte de gran
importància, que implica a tots i a tot arreu, per a aconseguir transformar el món i fer d’ell un lloc
més habitable, solidari i respectuós amb els drets de les persones.
Pàg. 50
#ConnectaAmbElsODS
ANNEX 2.2
CARTELL DELS ODS
Pàg. 51
ANNEX 2.3
NOTÍCIES DE PREMSA
REGINA VENÇ LA
TUBERCULOSI
26/10/2018
www.worldvision.es
Regina, de 10 anys, va respirar profund, va

somriure i després va córrer tan ràpid com va
poder a través de la clínica a Port Moresby, Papua
Nova Guinea. Ella encara estava somrient quan
va arribar a la seua meta. Regina es va detindre i
va tornar al punt de partida.. voluntaris de la comunitat, Regina va prendre la
seua medicina, sens falta, durant sis mesos i ara
“M’agrada córrer”, va dir Regina radiant. “A
està curada. “Tots els dies, al voltant de les sis en
l’escola, sempre soc la primera en les carreres”,
punt, Regina i jo caminàvem al centre i preníem
ens explica. Fa set mesos, Regina i la seua mare,
la nostra medicina per a la tuberculosi”, va dir
Ellis, de 27 anys, van ser diagnosticades amb
Ellis, la mare de Regina. “Realment va ajudar
tuberculosis i a penes podien eixir de la seua
que el lloc estiguera prop de la nostra casa i del
casa, fins i tot dels seus llits.
mercat. Podia continuar amb les meues tasques
“Quan estava malalta, em sentia feble i dormia habituals i Regina podria anar a escola després
molt, no podia menjar i no podia anar a escola”, de prendre el seu medicament”,va dir Ellis. “A
va recordar Regina. A Papua Nova Guinea, vegades el personal de World Vision també
aproximadament dos de cada 10 persones amb
tuberculosis són xiquets que sovint contrauen
la malaltia d’un adult infectat que viu en la
mateixa casa. En l’assentament on viu Regina i
la seua família, l’accés a les instal·lacions d’aigua
i sanejament és un problema que contribueix a
la propagació de malalties com la tuberculosi.
Regina i la seua mare van ser immediatament
posades a tractament que implicava prendre
antibiòtics tots els diez durant sis mesos sota la
supervisió d’un voluntari sanitari.
venien a la nostra casa per a veure com estàvem”,
Regina i la seua mare, Ellis, acudirien al centre va agregar.
de salut per a obtindre la seua medicació diària.
Prendre medicaments diàriament és l’única El centre de salut al qual van assistir Regina i la
manera de curar la tuberculosi. Amb el suport de seua mare és un dels nou llocs en Port Moresby,
administrat per World Vision i l’Oficina de Salut
Pàg. 52
#ConnectaAmbElsODS
del Districte Capital Nacional, amb el suport del

Govern d’Austràlia. World Vision ha posat en marxa
altres cinc llocs de tractament en Daru, Província
Occidental, en estreta col·laboració amb l’Institut
Burnett, l’Hospital General de Daru i l’Oficina
Provincial de Salut de Daru. Daur és el punt calent
del país per a la tuberculosi farmacorresistente.
Aquests centres de tractament es van establir
per a fer que els serveis contra la tuberculosi
siguen més accessibles per a les comunitats.
A Papua Nova Guinea, al voltant del 20 per

cent de les persones diagnosticades amb anglés amb mamà i papà “, va dir Regina. Regina i
tuberculosis no completen el seu tractament. Ellis han detingut la propagació de la tuberculosi
Un règim de tractament bàsic involucra molts en la seua família. El germà de Regina, Joseph,
mesos d’ingesta diària d’antibiòtics per a matar de tres anys, està feliç i lliure de tuberculosi.
el bacteri. Les persones comencen a sentir-se
bé unes setmanes després de començar el seu Tots volem que els nostres pacients es
tractament i, sovint, deixen de prendre els seus recuperen”, va dir Ronnie Kirokei, supervisor de
medicaments pensant que estan curats. La falta tractament de World Vision. “Històries d’èxit com
de coneixement sobre la tuberculosi i la falta les de Regina i Ellis ens motiven a esforçar-nos
d’orientació i suport són algunes de les raons més i treballar per a donar suport als nostres
principals per les quals les persones abandonen pacients. Em dona molta alegria veure a Regina i
el tractament. a la seua mamà felices i bé”, va agregar.
“Sis mesos després de començar

el tractament, es va descobrir que
Regina i la seua mare estaven
curades.”
L’assignatura favorita de Regina és l’anglés.

“Tots els dies, quan arribava a casa de l’escola,
li ensenyava a Joseph, el meu germà, tot el que
aprenia en classe. També practique el meu
Pàg. 53
ANNEX 2.3
NOTÍCIES DE PREMSA
“VAIG ESPENTAR AL MEU FILL AL MATRIMONI

INFANTIL PER MANTINDRE’L PROP DE MI”
17/09/2018 El llogaret de Moundi, situada a 20 km de

www.worldvision.es Bocaranga, va experimentar molts casos de
xiquets separats i no acompanyats. Des del
Bocaranga, en el nord-oest de la República començament de la crisi en 2013, cinc ONG
Centreafricana, va ser envaït per grups armats humanitàries internacionals (World Vision és una
al setembre de 2017. Aquesta situació ha d’elles) van operar en aquesta sotsprefectura
provocat una vulnerabilitat generalitzada i una d’alvoltant de 40.000 habitants.
gran quantitat de necessitats humanitàries,
especialment perquè els civils han sigut blanc Sadrack és un dels xics joves que es va perdre
directe dels grups armats a través de la tributació l’escola a causa del conflicte en el qual va
il·legal, el saqueig de béns, la destrucció de llars i perdre al seu germà. El xiquet, que no pot
granges, i la violencia directa (inclosa la violència superar l’assassinat del seu germà, va tindre més
sexual). dificultats i va decidir abandonar el llogaret de
Pàg. 54
#ConnectaAmbElsODS
Moundi. “El meu germà va ser qui va donar suport La mare de Sadrack
a la família. No puc suportar la seua absència”,
continua donant suport
diu, “però la meua mare em va aconsellar que em
a la família de la seua
casara en lloc d’abandonar el poble”. “Va al·legar
que hauria de casar-me i tindre fills perquè el
fillastra
meu germà que va morir mai va tindre fills en Un any després, World Vision va tornar a Moundi
vida.” Compta Sadrack. per a monitorar la situació i es va reunir amb la
mare de Sadrack. “Cada mes, li done a la família
De fet, Marie, de 42 anys, la mare de Sadrack va
de la meua fillastra coses com a sucre, sal i
confirmar: “La raó per la qual volia que es casara
crema corporal per a la meua fillastra. Li dic a
d’hora no era exactament per a tindre fills sinó
la seua família que continue cuidant-la.” diu
per a mantindre-ho prop de mi, ja que es va
orgullosa la mare de Sadrack somrient.
perdre l’escola i volia seguir als seus amics fora
del país. Llavors, per a mi, en casar-se, puc fer Ara no estic disposada a casar-me. Vull tornar a
que siga responsable. Tenia por de perdre-ho l’escola.
com el seu germà.” Marie va triar a Cécile, d’11
anys d’edat, per al seu fill Sadrack i els va allotjar. Sadrack és un dels joves que estan treballant
en el projecte Cash for Work (Diners per treball)
La jove parella va ser liderat per World Vision en el llogaret de Moundi.
formada pel nostre “Al final d’aquest projecte, guardaré una part dels
personal d’aliments meus diners. Tal vegada em registre el pròxim
curs a l’escola.”, compte Sadrack. “Si no, estic
Al març de 2017, mentre el personal d’aliments
disposat a anar-me als llogarets o països veïns a
de World Vision es dirigia als beneficiaris per a
buscar treball, ja que ací els salaris no són bons”,
la distribució de llavors, Sadrack va vindre i es va
va dir novament Sadrack, qui ha decicit estalviar
presentar com a cap de família. Ens va resultar
diners i sembla decidit a acomodar-se amb
increïble!” No, estem ací per a identificar només
Cecile.
als adults com a cap de família”, va dir el líder de
l’equip de World Vision. Per a donar fe, la mare de Encara que continuen sent nuvis, Sadrack es
Sadrack va intervindre i va intentar explicar que va comprometre a seguir els consells de
ell és el vertader cap de la seua família ja que World Vision i esperar fins que tinga edat per a
està casat. contraure matrimoni.
Quan l’equip va tornar, van informar l’incident

al Coordinador de Protecció Infantil. Al següent
dilluns, l’equip de Protecció es va desplegar en
el camp per a monitorar l’incident i parlar amb els
pares de Sadrack. Van sensibilitzar tant al pare
com a la mare de Sadrack i van estar d’acord amb
l’enfocament i es van comprometre a separar a
la jove parella. La xiqueta va tornar amb la seua
família amb la Promesa que arribaria el moment
i podria acomodar-se de nou amb Sadrack. Van
acceptar l’acord de World Vision.
Pàg. 55
ANNEX 2.3
NOTÍCIES DE PREMSA
LA VIDA D’UN EVACUAT PEL TIFÓ A FILIPINES

17/09/2018
www.worldvision.es
Estel i la seua filla d’11 mesos, Yesha, juntament

amb els seus pares van ser evacuats un dia abans
que el tifó Mangkhut (Ompong) arribara a la
província de Cagayan la matinada del 15 d’agost.
El seu centre d’evacuació, un gimnàs, estava ple
amb més de 500 persones de diferents pobles
s’ompli i causa inundacions, posant en perill a les
costaners.
famílies que viuen al llarg de la seua riba. En aquest
- Per Lanie Carillo, World Vision Filipinas. moment la majoria de les famílies desconeixen la
situació de les seues collites i de les seues cases.
“No és còmode quedar-se en un centre Segurament ho han perdut tot.
d’evacuació”, diu Estel, de 27 anys, sobre la seua
experiència com evacuada per primera vegada. Les conseqüències del Tifó
“Només hi havia dues estades: una per a dones i Mangkhut
una altra per a homes. En general, acaba bruta i
El tifó Mangkhut va afectar a més de 500.000
emet una olor nauseabunda. També estem dormint
persones, deixant moltes de les províncies al nord
en un cartó. La ventilació tampoc és bona”, diu. La
sense electricitat. Baggao, la ciutat on el tifó va tocar
seua filla actualment pateix erupcions en la pell
terra, no té electricitat ni senyals de comunicació, la
després de romandre dins del centre d’evacuació
qual cosa dificulta les comunicacions.
durant dies.
World Vision treballa en coordinació constantment
Estel solia treballar a Manila i es va mudar en
amb el govern local i les autoritats per a obtindre
quedar-se embarassada. El seu espòs està a
una millor comprensió de l’impacte de Mangkhut
Manila, treballant per un sou mensual bastant
en les àrees afectades a mesura que augmenten
escàs que mana puntualment a la seua família.
els informes sobre la gran devastació i el nombre
“El vent bufava tan fort al voltant de la una de la creixent de víctimes, que ara compten més de 60.
matinada. Tots temíem que el sostre del gimnàs es
Gràcies a la nostra presència al país hem sigut
volara. Feia por. La majoria de nosaltres no dormim
capaços de donar suport a les famílies des
aqueixa nit. Simplement escoltàvem i resàvem
del primer minut proporcionat kits d’higiene,
perquè el sostre del gimnàs fora prou fort per a
queconsisteixen en sabó de bany, pasta de dents,
resistir el tifó. Ho va fer “, diu ella.
sabó dental, compreses sanitàries, conjunts de
Igual que Estel, la majoria de les famílies que van roba interior, entre altres, a unes 350 famílies
evacuar viuen al llarg del Riu Chico, el riu més extens afectades en Tuao, Cagayan. L’equip començarà
de la Regió Serralada. També és l’anomenat “riu de en les pròximes hores el lliurament d’ajuda en
la vida” perquè proporciona a les famílies l’aigua Baggao, per a brindar ajuda a 350 famílies més.
necessària per als seus cultius d’arròs i dacsa. No
obstant això, una vegada que plou fort, el riu Chico
Pàg. 56
#ConnectaAmbElsODS
ANNEX 2.3
NOTÍCIES DE PREMSA
EL MÈXIC URBA AVANÇA CAP A MILLORS MITJANS DE

VIDA AMB CIUTATS MÉS NETES
PNUD Mexico/Andrea Egan. Vista del Centre Històric a Ciutat de Mèxic, Mèxic.
- 30 Octubre 2018 -
30 de Octubre La resiliència a les ciutats no ocorre per casualitat;

Notícies ONU requereix vigilància i suport constants per a
desenvolupar la seua capacitat d’absorbir l’impacte
dels perills, protegir i preservar la vida humana, i
Objectius de Desenvolupament Sostenible limitar el mal i la destrucció d’actius públics i privats
mentre continua proporcionant infraestructura i
Mèxic està millorant la vida del 80 per cent dels
serveis després d’una crisi.
habitants que resideixen a les seues ciutats, impulsant
entorns menys contaminats i més ecològics. Aqueix Les ciutats poden ser centres d’idees, comerç,
impuls compta amb el suport de l’ONU. Com cada 31 cultura, ciència, productivitat, desenvolupament
d’octubre, aquest dimecres, celebrem el Dia Mundial social i molt més. Com cada 31 d’octubre, aquest
de les Ciutats. dimecres, celebrem el Dia Mundial de les Ciutats.
El Programa de les Nacions Unides per al Llija la història completa per a obtindre detalls sobre
Desenvolupament (PNUD) a Mèxic està donant com l’ONU està donant suport a els esforços de
suport a associacions i programes dirigits a reduir les Mèxic per a garantir que les seues ciutats siguen
emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i potenciar segures, inclusives i resilients.
l’ús de l’energia solar. També està promovent el turisme
ecològicament responsable com a part del seu
compromís amb la planificació eficient de la ciutat.
Pàg. 57
ANNEX 2.3
NOTÍCIES DE PREMSA
ELS FONGS,
UNA ARMA PER A ACABAR AMB EL PLÀSTIC?
ONU/Martine Perret. Desaprofitaments plàstics a Timor-Leste 2017 per un equip de científics de la Xina i Pakistan
que van aconseguir aïllar els organismes específics
31 Octubre 2018
en un abocador d’Islamabad. Els experts van ser
Notícies ONU
testimonis de com el “aspergillus tubingensis”
trenca els enllaços entre els diferents polímers.
CANVI CLIMÀTIC
UN EQUIP DE CIENTÍFICS DE LA XINA I PAKISTAN L’avanç es produeix quan persones de tot el món
VA DESCOBRIR QUE CERT TIPUS DE FONGS qüestionen la cultura consumista d’un sol ús que
TENEN EL PODER DE DESCOMPONDRE EL ha inundat el món amb una marea tòxica de plàstic
POLIURETÀ EN QÜESTIÓ DE SETMANES I que està matant la vida marina i contaminant els
ASSEGUREN QUE L’ANOMENAT REGNE FUNGI mars. Cada any, almenys huit milions de tones de
PODRIA CONTINDRE LA CLAU PER A COMBATRE plàstic acaben en els oceans i moltes vegades es
LA CONTAMINACIÓ PER PLÀSTIC, A MÉS DE descomponen en micro plàstics que s’introdueixen
TINDRE ALTRES APLICACIONS EN SECTORS COM en la nostra cadena alimentària.
L’AGRÍCOLA.
Ilia Leitch, científica de Kew Botanical Gardens,
Els fongs podrien ser la clau per a acabar amb la l’entitat anglesa líder de l’informe “L’Estat Mundial
gran quantitat de plàstic en els abocadors i oceans dels Fongs”, va assegurar que altres tipus de
de tot el món. Un nou estudi publicat per un equip fongs i microorganismes estan sent investigats
de més de 100 científics de 18 països documenta pel seu potencial per a degenerar diferents tipus
que certs tipus d’aquests organismes degraden de plàstics i explica que “si es pot entendre com
amb èxit el poliuretà en qüestió de setmanes, i no aquests organismes funcionen i quines són les
dècades, com prendria de forma natural. condicions òptimes per a descompondre aquest
material, es podrà fins i tot augmentar la velocitat”.
Aquesta capacitat dels fongs va ser descoberta en
Pàg. 58
#ConnectaAmbElsODS
“Existeix aquest regne misteriós i “Un obstacle per a una major investigació dels
ocult que sustenta la major part de fongs és el finançament de la investigació, que
la vida en la terra. Simplement no s’ha tornat més restringida i dirigida, mentre que
sabem prou sobre ells.” l’experiència en la taxonomia dels fongs està
disminuint”, diu Leitch. “No tenim la imatge icònica
“Existeix aquest regne misteriós i ocult que sustenta del panda gegant.Hi ha fongs increïbles, però en
la major part de la vida en la terra. Simplement termes de la nostra imatge, a vegades és difícil
no sabem prou sobre ells... Hi ha fongs dins de vendre’ls. Però tal vegada puguem fer-ho fent
les cèl·lules de les plantes i poden influir en la que les persones s’adonen del paper potencial
resistència d’una planta al canvi climàtic. Hi ha tots dels fongs per a superar aquests desafiaments
aquests enllaços i impactes diferents que donem ambientals”.
per descomptat, però els ignorem sota la nostra
responsabilitat”, asegura l’experta. Segons el Programa de l’ONU per al Medi Ambient,
existeix una creixent evidència que el canvi climàtic
La investigació demostra el tipus de pensament està afectant els rangs d’espècies i biodiversitat
pioner que estarà en el cor de la quarta Assemblea en formes que encara no són comprensibles. Els
de les Nacions Unides per al Medi Ambient el mes fongs també estan sota amenaça, particularment
vinent de març, el tema del qual serà “solucions en àrees de latituds altes on les temperaturas faig
innovadores per als una mitjana de continúen
desafiaments ambientals i augmentant, com l’Àrtic.
el consum i la producción Aquests canvis ja están
sostenibles”. afectant la reproducció
de fongs, les distribucions
Cada minut es
geogràfiques i l’activitat,
consumeixen un milió de
amb possibles efectes en
botelles de plàstic en el
cadena per als nostres
món.
ecosistemes.
En el món hi ha més de
“Les espècies reaccionen
3,8 milions d’espècies de
de manera diferent al
fongs, i només 144.000
canvi climàtic, la qual cosa
són estudiats en l’informe.
interromp la delicada interacció entre elles. Això
“Una major investigació sobre aquests organismes
complica encara més la conservació. Necessitem
podria proporcionar respostes a alguns dels
agregar ràpidament el canvi climàtic al nostre
majors desafiaments de la humanitat”, asseguren
esforç de gestió de l’ecosistema”, diu Niklas
els autors.
Hagelberg, expert en canvi climàtic i ecosistemes
A més de reciclar els nutrients i ajudar els d’aqueix Programa
cultius a créixer de manera eficient, els fongs
ONU Medi Ambient convida a la gent a Think
també proporcionen compostos que produeixen
beyond, and live within, un lema que apunta a
antibiòtics, inmunosupresors i estatines que
enfrontar els desafiaments ambientals i assegurar
bloquegen l’acció dels enzims hepàtics que
un futur pròsper, que pot incloure un paper per als
produeixen colesterol.
fongs, una cosa impensable fa uns anys.
Una major investigació sobre aquests organismos
podria proporcionar respostes a alguns dels majors
desafiaments de la humanitat.
Pàg. 59
ANNEX 2.3
NOTÍCIES DE PREMSA
LA DESIGUALTAT EN ELS SALARIS ÉS

UN ROBATORI A LES DONES
Centre d’Informació de l’ONU a l’Argentina. La directora executiva d’ONU Dones, Phumzile Mlambo-Ngcuka, al costat del
Coordinador Resident de l’ONU a l’Argentina i la Directora Executiva de l’Institut Nacional de la Dona.
4 de Octubre de 2018 el desenvolupament de les dones rurals i en ella

Notícies ONU participen una xarxa trasnacional d’organitzacions
d’empresàries i expertes.
La directora executiva d’ONU Dones va participar
d’una important cimera a l’Argentina i va Mlambo-Ngcuka va ser una de les 50 delegades
inaugurar la nova seu de l’agència en aqueix país. de tot el món presents durant el lliurament d’una
Des d’ací va enviar un fort missatge a les dones llista de recomanacions al president argentí
i als Governs llatinoamericans: la igualtat de Maurici Macri, i es va reunir amb el seu canceller,
gènere requereix de tota la nostra atenció. Jorge Faurie, per a discutir sobre la igualtat de
gènere, els drets de les dones i els desafiaments
“M’encantaria escoltar al meu net dir en 2030: Àvia emergents de la regió.
abans a les dones els pagaven un salari inferior,
com va poder passar això?”, va dir la cap d’ONU “És evident que hi ha molts avanços a l’Argentina
Dones, Phumzile Mlambo-Ngcuka, durant un dels (…) però la qüestió de la violència a les dones,
panells més importants de la W20, el cim de dones específicament el feminicidi, continua sent un
alternativa al G20, que se celebra a Buenos Aires gran problema. Definitivament això necessita
aquesta setmana. una atenció específica i m’alegra veure que el
Govern vulga veure un gran canvi”, va dir en una
La reunió discuteix fins a aquest dimecres la inclusió entrevista amb el Centre d’Informació de l’ONU
laboral, digital i financera de les dones, així com en aqueix país.
Pàg. 60
#ConnectaAmbElsODS
La cap d’ONU Dones també va parlar sobre els Ara estic fent una campanya sobre la representació
drets humans, assegurant que a pesar que tots els femenina adequada en les empreses, que és un
països tinguen una cultura diferent, els drets de dret humà. La desigualtat de salaris és un robatori”,
les dones han de ser iguals a tot arreu. va afirmar.
Cap dona mereix ser tractada Iniciatives en favor de la dona

injustament, una sola dona
maltractada ja és massa. En les seues reunions amb la societat civil i grups
de dones, la directora executiva va reconéixer i va
“Cap dona ha d’estar exposada a la violencia celebrar el rol catalitzador que aquests han exercit
domèstica o a l’assetjament sexual només perquè en donar forma a la narrativa sobre la igualtat de
es tracta d’un context cultural diferent, perquè gènere i els drets de les dones.
el dolor de totes les dones és el mateix. Hem de
Mlambo-Ngcuka també va aprofitar la seua visita
lluitar per a acabar amb aquesta ‘diferenciació en
per a inaugurar l’oficina d’ONU Dones a Buenos
els drets’ que fa l’efecte que les dones tenen una
Aires i llançar dos programes: la iniciativa conjunta
tolerància més alta al maltractament en certs
d’ONU Dones i l’Organització Internacional del
països. Cap dona mereix ser tractada injustament,
Treball, “Guanyar-Guanyar”, que involucra a
una sola dona maltractada ja és massa”, va
empreses privades locals per a promoure la
afirmar.
igualtat de gènere i l’apoderament econòmic
Un altre dels grans temes abordats durant la visita de les dones; i la “Iniciativa Spotlight” de Nacions
de Mlambo-Ngcuka és la desigualtat de gènere. La Unides i la Unió Europea, per a eliminar totes les
líder assegura que es necessiten més dones en la formes de violència contra les dones i les xiquetes.
indústria tecnològica, ja que només representen Aquesta iniciativa que a Amèrica Llatina se centra
un 30% dels treballadors. en previndre i eliminar la violència domèstica
i familiar, la violència sexual i de gènere, les
Les companyies que tenen diversitat de gènere practiques nocives, i el feminicidi.
són més pròsperes. Volem tindre més dones
programadores i dissenyadores de software.
Treballadores en la indústria de la confecció

Foto: OIT/M. Crozet
Pàg. 61
ANNEX 2.4
FITXA DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ I SÍNTESI DEL TREBALL DE GRUP:

“DEFENSANT ELS DRETS DE LA INFÀNCIA”
En el grup disposeu algunes notícies de premsa i fotos de campanyes

d’organitzacions socials en les quals es denuncien els problemes que tenen
les xiquetes i els xiquets en moltes parts del món. Per a cadascun d’aquestes
retalladles i fotos, recollir la següent informació:
1. Identificar el problema (o problemes) que reflecteix la notícia o la

foto i fer una breu descripció.
2. En quin país (o països) es produeix el problema? En quin continent

estan aqueixos països?
3. A quina població afecta principalment el problema (xiquets i

xiquetes xicotetsi xicotetes, adolescents, famílies...)
4. Assenyala quins Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

incideixen de manera directa en aquesta problemàtica?
Pàg. 62
#ConnectaAmbElsODS
ANNEX 3.1
QUÈ NECESSITEM PER A VIURE?
ACTIVITAT A
A continuació us presentem una llista amb les 20 coses que els experts consideren
necessàries per a viure. Ordenar la llista de l’1 al 20, segons considereu que són més o
menys importants per a vosaltres (1 la més important i 20 la menys important):
1. Menjar
2. Formar part d’una família.
3. Sentir-se cuidat/a
4. Tindre un nom, una identitat
5. Tindre amigues i amics
6. L’educació
7. Sentir que els altres em valoren pel que faig
8. Sentir-se segur, protegit, no córrer perill
9. Sentir-se volgut, tindre l’afecte dels altres
10. Tindre roba i calçat
11. Tindre un refugi, una casa
12. Respirar
13. Tindre accés a la informació
14. Estar sa, tindre atenció mèdica quan la necessite
15. Tindre llibertat
16. Dormir
17. Participar, poder expressar les meues opinions i que siguen tingudes en compte
18. Tindre suficients diners
19. Estar connectat amb els altres, tindre accés a les xarxes socials
20. Sentir-se respectat/a, no sentir-se discriminat
ACTIVITAT B
Ara us demanem que penseu durant uns minuts en 5 coses que teniu (o que us agradaria
tindre) i que són importants per a vosaltres, però de les quals podríeu prescindir per a
viure (per exemple: el telèfon mòbil...?)
Pàg. 63
ANNEX 3.2
EL ROSCO DELS XIQUETS I XIQUETES:

10 PRINCIPIS DE LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA INFÀNCIA
1. COMENÇA PER LA A: Dret a rebre afecte i seguretat, prevalent que

siguen els pares i la família els responsables d’atorgar-li-ho= AMOR
2. COMENÇA PER LA D: Dret a no patir abandó, crueltat, trànsit o explotació

de la seua persona, maltractaments, humiliacions...= DENÚNCIA
3. COMENÇA PER LA E: Dret a aprendre a pensar, jugar, dialogar, a gaudir=

EDUCACIÓ
4. CONTÉ LA G: Dret a ser reconeguts tots com a iguals, sense distincions

discriminatòries per ell/ ella o la seua família= IGUALTAT
5. COMENÇA PER LA I: “Som iguals i diferents”. Dret a atencions i tractaments

específics per impediments físics o mentals=INTEGRACIÓ
6. CONTÉ LA N: Dret a tindre un nom i una nacionalitat per a començar a

ser jo mateix/a= IDENTITAT
7. COMENÇA PER LA P: Dret a ser protegit per la llei, i així poder

desenvolupar-se i créixer sa i en llibertat (Protegir el meu barri, el meu
poble, el nostre planeta.)= PROTECCIÓ
8. COMENÇA PER LA Q: Dret a l’alimentació, habitatge i atenció mèdica=

QUALITAT DE VIDA
9. COMENÇA PER LA S: Dret a ser educat en un esperit de tolerància,

comprensió pels altres, pau i fraternitat= SOLIDARITAT
10. CONTÉ LA X: Dret a rebre protecció i socors quan ho requerisca= AUXILI
Pàg. 64
#ConnectaAmbElsODS
ANNEX 3.3
ELS DRETS DE LA INFÀNCIA

“Text publicat en Unicef.es: Convenció sobre els Drets del Xiquet”
Tots els drets dels xiquets estan recollits en un tractat internacional que obliga els governs a complir-
los: la Convenció sobre els Drets del Xiquet (CDN). És el tractat més ratificat de la història i els 195
Estats que l’han ratificada han de rendir comptes sobre el seu compliment al Comité dels Drets del
Xiquet i la Xiqueta.
Els 54 articles que componen la Convenció recullen els drets econòmics, socials, culturals, civils
i polítics de tots els xiquets. La seua aplicació és obligació dels governs, però també defineix les
obligacions i responsabilitats d’altres agents com els pares, professors, professionals de la salut,
investigadors i els propis xiquets i xiquetes.
El Comité dels Drets del Xiquet i la Xiqueta està format per 18 experts en drets de la infancia procedents
de països i ordenaments jurídics diferents.
La Convenció sobre els Drets del Xiquet i la Xiqueta té 3 protocols que la complementen:
• El protocol relatiu a la venda de xiquets i la prostitució infantil.
• El protocol relatiu a la participació dels xiquets en conflictes armats.
• El protocol relatiu a un procediment de comunicacions per a presentar denúncies davant el

Comité dels Drets del Xiquet i la Xiqueta.
La història de la Convenció sobre els Drets del Xiquet i la Xiqueta.
En 1959, Nacions Unides va aprovar una Declaració dels Drets del Xiquet i de la Xiqueta que incloïa
10 principis. Però no era suficient per a protegir els drets de la infància perquè, legalment, aquesta
Declaració no tenia caràcter obligatori. Per això en 1978, el Govern de Polònia va presentar a les
Nacions Unides la versió provisional d’una Convenció sobre els Drets del Xiquet.
Després de 10 anys de negociacions amb governs de tot el món, líders religiosos, ONG i altres
institucions, es va aconseguir aprovar el text final de la Convenció sobre els Drets del Xiquet i la
Xiqueta el 20 de novembre de 1989, el compliment del qual seria obligatori per a tots els països que
la ratificaren.
La Convenció sobre els Drets del Xiquet i la Xiqueta es va convertir en llei en 1990, després de ser
signada i acceptada per 20 països, entre ells Espanya. Hui, la Convenció ja ha sigut acceptada per tots
els països del món excepte els Estats Units.
El 20 novembre se celebra a tot el món el Dia Universal del Xiquet i la Xiqueta, que cada any recorda
l’aprovació de la Convenció sobre els Drets del Xiquet i la Xiqueta, el 20 de noviembre de 1989.
Pàg. 65
ANNEX 3.4
QUÈ PODEM FER NOSALTRES/AS PER A TRANSFORMAR EL

NOSTRE ENTORN MÉS PRÒXIM?
Quasi tots els dies se celebra “el dia de...” El dia internacional de la pau, el dia sense
automòbils, el dia dels refugiats, i fins i tot se celebra el dia mundial de la poesia.
Generalment, aquests dies “especials” tracten de posar de manifest problemes
concrets o denunciar situacions que volem canviar.
Però, quasi mai serveixen per a res, o serveixen per a molt poc, perquè després de
la celebració d’aquests dies, els problemes continuen estant ací: continua havent-hi
guerres, la gent continua contaminat amb els seus cotxes, les persones refugiades
continuen patint problemes i molt poques persones lligen poemes.
No volem que el Dia Universal del Xiquet i de la Xiqueta siga un dia més com aquests,i
que l’endemà res haja canviat i tots els problemes dels xiquets i les xiquetes que
hem vist, i que són terribles i molt greus, continuen estant ací, sense importar la seua
solució
Què podem fer perquè aquest dia siga important de debò?
Us proposem una idea: voleu comprometre-us de debò per a resoldre

alguns dels problemes dels xiquets i les xiquetes en el nostre Institut, al
nostre poble o en el nostre entorn més pròxim?
Voleu ser els protagonistes que donen veu a la participació de la Infància?
Voleu que les vostres opinions i propostes siguen útils i siguen tingudes
en compte en la nostra societat?
AQUESTA ÉS UNA GRAN

OPORTUNITAT PER A
CANVIAR LES COSES....
Pàg. 66
#ConnectaAmbElsODS
ANNEX 3.5
PRINCIPIS DE LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA INFÀNCIA
1. Igualtat. A ser reconeguts tots com a iguals, sense

distincions discriminatòries per ell/ ella o la seua família.
2. Protecció. A ser protegit per la llei, i així poder

desenvolupar-se i créixer sa/a i en llibertat (Protegir el
meu barri, el meu poble, el nostre planeta.)
3. Identitat. A tindre un nom i una nacionalitat per a

començar a ser jo mateix/a.
4. Qualitat de vida. A l’alimentació, habitatge i atenció

mèdica.
5. Integració. “Som iguals i diferents”. A atencions i

tractaments específics per impediments físics o mentals.
6. Amor. A rebre afecte i seguretat, prevalent que siguen

els pares i la família els responsables d’atorgar-li-ho.
7. Educació i joc. A aprendre a pensar, jugar, dialogar, a

gaudir.
8. Auxili. A rebre protecció i socors quan ho precise.
9. Denúncia. A no patir abandó, crueltat, trànsit o explotació

de la seua persona, maltractaments, humiliacions...
10. Solidaritat. A ser educat en un esperit de tolerància,

comprensió pels altres, pau i fraternitat.
Pàg. 67
ANNEX 4.1
THE WORLD CAFÉ
La conversa com a base de la creativitat
Pensa en totes les converses que tens al llarg del dia: amb els teus pares, els teus
germansi germ<anes, els teus amics, els teus companys i companyes de l’institut,
els teus professors i professores, en les xarxes socials... Al cap d’un dia, segurament
hauràs mantingut desenes de converses. És probable que moltes d’elles siguen de
poca importància, però a vegades una conversa pot fer que canviem el nostre punt
de vista o la nostra opinió sobre un tema concret.
Considera per un moment la importància de la conversa… En realitat, cada DECISIÓ

que prenem es basa en una conversa, ja siga una conversa amb nosaltres mateixos
(en el nostre pensament) o amb altres persones. Si ho penses bé, t’adonaràs que, quan
conversem amb uns altres, fem que cresca el que sabem, ens enriquim mútuament.
En efecte, la conversa és una part molt important de la nostra experiència, encara
que rarament ens adonem de la importància que les converses tenen en la nostra
vida.
Per això, aprendre a prestar més atenció a les nostres converses pot ajudar-nos
a prendre millors decisions. Perquè una conversa és un procés creatiu, en el qual
compartim idees i propostes i, a partir d’aquest diàleg col·laboratiu, augmentem la
nostra creativitat, és a dir, la nostra capacitat per a crear idees noves.
Per això, us proposem realitzar una activitat que, a través de la conversa en xicotets
grups, ens permeta generar idees noves. Aquesta activitat es diu WORLD CAFÉ, i la
seua finalitat consisteix a generar una conversa viva entre persones, entorn de coses
que realment ens importen. El vostre professor o professora us explicarà amb més
detall com es desenvolupa aquesta activitat.
Durant l’activitat, hem de tractar de contestar una pregunta:
Què podem fer nosaltres per a donar a conéixer els 17 ODS i els drets dels
xiquets i de les xiquetes entre les persones del nostre entorn més immediat?
Per exemple, podem fer una campanya informativa, o preparar uns cartells per a
repartir pel centre, o preparar un vídeo per a pujar-lo a les xarxes socials…. Aquestes
són algunes idees, però SEGUR QUE A VOSALTRES SE US OCORREN MOLTES MÉS.
El més important en aquesta activitat és ser creatius, i per a aconseguir-ho, hem

d’eliminar el gran enemic de la creativitat. Sabeu quin és?
Pàg. 68
#ConnectaAmbElsODS
EL GRAN ENEMIC DE LA CREATIVITAT ÉS “LA CRÍTICA”
Pensar-lo bé... Sempre que una persona té una gran idea, apareix algú (EL CRITIC)
que diu coses com: “això no serveix per a res”, “aqueixa idea és una ximpleria” o “això
és alguna cosa que no es pot aconseguir”. Segur que alguna vegada t’ha passat això
a tu: tens una bona idea, i de seguida algú la critica.
La crítica impedeix que la creativitat es desenvolupe. Quantes grans idees s’han

perdut per culpa de la crítica? Sabies que els inventors del telèfon mòbil van tindre
problemes per a aconseguir suport econòmic, perquè ningú creia que aqueixa idea
anara a funcionar? Afortunadament, les persones que van inventar el mòbil no van fer
cas de les crítiques i van seguir avant amb la seua idea, i gràcies a la seua tenacitat
hui tots gaudim d’aquest gran invent.
Per això, en aquesta activitat, us proposem ser creatius. Hem de generar, entre totes
i tots, propostes per a respondre a la pregunta anterior. I per a ser el més creatius
possible, no ho oblideu: ESTÀ PROHIBIT CRITICAR. Som capaços de no criticar
durant mitja hora? Ho comprovarem.
Pàg. 69
5.
AVALUACIÓ
Pàg. 70
#ConnectaAmbElsODS
AVALUACIÓ CONNECTA AMB ELS ODS

1. Alguna vegada t’has preguntat com serà el món l’any 2030?
2. Coneixies els objectius de desenvolupament sostenible? Què coneixies d’ells?
3. Coneixies l’Agenda 2030? Què coneixies d’ella?
4. Qui decideix els objectius de desenvolupament sostenible?
5. Prova de nivell. Connecta els ODS. Eres expert en ODS?

Connecta l’objectiu al seu nom.
VIDA ALIANCES PER A ENERGIA PAU, JUSTÍCIA I

IGUALTAT
FAM ZERO D’ECOSISTEMES ACONSEGUIR ELS ASSEQUIBLE I NO INSTITUCIONS
DE GÈNERE
TERRESTRES OBJECTIUS CONTAMINANT SÒLIDES
INDÚSTRIA CIUTATS I
AIGUA NETA I SALUT I
INNOVACIÓ I VIDA SUBMARINA COMUNITATS
SANEJAMENT BENESTAR
INFRAESTRUCTURES SOSTENIBLES
PRODUCCIÓ TREBALL DECENT

EDUCACIÓ DE FI DE LA ACCIÓ PEL REDUCCIÓ DE LES
I CONSUM I CREIXEMENT
QUALITAT POBRESA CLIMA DESIGUALTATS
RESPONSABLE ECONÒMIC
Pàg. 71
6. Puntua de l’1 al 10 la teua participació social com a ciutadà. Podries justificar la teua
puntuació? T’agradaria que les sessions hagueren durat més temps? O fins i tot més
dies?.
7. Ara et posem a prova amb una bateria de preguntes… Seràs un expert en ODS?
1. Com diries que algú està vivint en una situació de pobresa?

a) No té un Telèfon intel·ligent
b) No és capaç de costejar les seues necessitats bàsiques- com a menjar,
cures mèdiques, educació, habitatge…
c) No està ben vestit/a
2. Quin dels següents enunciats és vertader?

a) Necessites almenys prendre un refresc al dia per a estar sa i en bona forma
b) Hi ha suficient menjar en el món per a alimentar a totes les persones
c) Et pots mantindre sa si no menges ni fruites ni verdures
3. Una educació de qualitat és bona per a…

a) Una millor salut
b) Menor pobresa
c) Ambdues
4. Com podries usar menys aigua?

a) No hi ha escassetat d’aigua on viSC, puc usar tanta aigua com vulga.
b) Dutxant-me en comptes de prendre un bany.
c) Bevent refrescos en lloc d’aigua
5. Què és una empresa sostenible?

a) Una empresa que va començar a funcionar fa molt temps i que encara
continua funcionant
b) Una empresa que produeix residus tòxics
c) Una empresa que no causa danys al medi ambient
Pàg. 72
#ConnectaAmbElsODS
6. Què significa eficiència?

a) Quan un llum brilla molt
b) Quan pots usar energia sense haver de preocupar-te sobre el teu consum
c) Un aparell o un edifici que usa o necessita relativament poca energia per a
funcionar
7. Quin dels següents enunciats és cert?

a) Més gent té un telèfon mòbil que un lavabo
b) La majoria de la gent té lavabos però no pot permetre’s telèfons mòbils
c) Tothom té lavabos i telèfons mòbils
8. Algunes fonts d’energia són renovables, Per què?

a) Perquè no contaminen
b) Perquè són noves
c) Perquè poden ser reposades per la naturalesa en període de
temps curt
9. Quin d’aquestes innovacions és la millor per a lluitar contra el calfament global?

a) Un cotxe elèctric
b) Un cotxe dièsel
c) Un cotxe de gasolina
10. Quin dels següents enunciats és correcte?

a) El canvi climàtic no existeix perquè el passat estiu va ser molt fred
b) El canvi climàtic no existeix perquè encara existeixen els casquets
polars
c) El canvi climàtic portarà a un augment de les inundacions i de les
tempestes fortes
11. Què és la sobrepesca?

a) Menjar molt de peix i posar-se malalt
b) Pescar més peixos del que els oceans poden reposar naturalment
c) Sobrealimentar als peixos perquè es facen molt grans
Pàg. 73
12. L’extinció de les espècies animals és deguda a:
a) Activitats humanes
b) Animals que es mengen els uns als altres
c) Emissions de freqüència dels telèfons mòbils
13. Què és un xiquet soldat?

a) Un xiquet que juga a fer la guerra amb altres xiquets
b) Un xiquet que està dins d’un grup armat
c) Tots dos
10. C 5. C
9. A 4. B
13. B 8. C 3. C
12. A 7. A 2. B
11. B 6. C 1. B
SOLUCIONS
Pàg. 74
Publicació de la Conselleria de Transparència, Participació,
Responsabilitat Social i Cooperació
© Generalitat Valenciana
dgcooperacio@gva.es @GVAcooperacio www.cooperaciovalenciana.gva.es
Març de 2019
La present guia ha estat promoguda per la

Dirección General de Cooperación y Solidaridad
Equip redactor: Rogelio Antonio Navarro Domenichelli, José Manuel
García Valls, Sonia Pérez Sebastiá i Cristina Canuto Chiva
ISBN: 978-84-482-6349-2. Guia didàctica connecta amb els ODS
Disseny i maquetació:
GRUPO TOT
@grupototanimacio
@grupotot

Didàctica: Connecta Amb Els Ods

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Didàctica: Connecta Amb Els Ods

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GUIA

1.1. L’Educació per a la Ciutadania Global 8

1.1.1. Els desafiaments educatius en un món globalitzat 8

1.1.2. Aproximacions al concepte d’Educació per a la Ciutadania 9

1.1.3. Quines són les claus pedagògiques d’una Educació per a 11

1.2. L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible: Un pla 13

1.2.1. Un pla d’acció per a transformar el nostre món 13

2. COM UTILITZAR LA GUIA DIDÀCTICA? Pàg.

SESSIÓ 2: LOS OBJETIVOS DE DESARROLLO SOSTENIBLE Y LOS DERECHOS 32-37

SESSIÓ 3: COMPROMESOS AMB ELS ODS I LA INFÀNCIA 38-41

SESSIÓ 4 i 5: PROPOSTES PER A TRANSFORMAR EL NOSTRE MÓN: 42-48

Annex 2.1 Annex 2.2 Annex 2.3 Annex 2.4 49-69

Fitxa d’avaluació 70-74

La sostenibilitat és un paradigma per a pensar en un futur en el qual les consideracions ambientals,

Esperem que us siga d’utilitat.

Antonia Moreno Ruíz

1.1.1 Els desafiaments educatius en un món globalitzat

Davant el coneixement d’aquests problemes, s’obri un interrogant de caràcter ètic:

Construir aquesta ciutadania, amb consciència global, i al mateix temps compro-

1.1.2. Aproximacions al concepte d’Educació per a la Ciutadania

Aquesta perspectiva integradora posiciona a la EpCG com un conjunt de pràctiques,

Explorant els antecedents de la EpCG, en els anys 1990, l’Informe a la UNESCO de la

Aquesta idea d’una educació de ciutadans globals es va anar consolidant progressi-

1. Promoure valors i actituds clau d’una ciutadania mundial responsable.

Per a 2030, garantir que tots els alumnes adquirisquen els

En un context més pròxim, l’Estratègia d’Educació per al Desenvolupament en l’Àmbit

• La visió política de l’educació: té a veure amb la idea de la ciutadania no

• La visió ecosistémica: abasta un sentit ampli de la problemàtica ecològica no

• L’element de la identitat: es refereix a tot el que concerneix el reconeixement

• .L’element glocal: és el que connecta la ciutadania activa en el local amb el

• L’element pedagògic: es connecta fonamentalment amb la tradició de les

1.1.3. Quines són les claus pedagògiques d’una Educació per a la

Avançar en aquest propòsit implica que l’educació ha d’avançar significativament, des

• La dimensió cognitiva, que es refereix a l’adquisició de coneixement,

No obstant això, per a abordar les dimensions socioemocionals i de comportament,

Participar en activitats comunitàries, desplegar a l’aula oportunitats per a

1.2. L’AGENDA 2030

Aquest gran desafiament és precisament el que ha inspirat l’Agenda 2030 per al

Cadascun dels 17 ODS representa en si mateix un àmbit d’acció. Però, al seu

1.2.2. L’Educació com a motor del desenvolupament sostenible

Com s’ha apuntat des de la UNESCO, la comunitat educativa internacional s’està

En aquest sentit, l’informe elaborat per l’Oficina Internacional d’Educació de la

• La nova Agenda persegueix l’ambició i l’aspiració de transformar les

Interrelacions entre els

ODS 1 Fi de la pobressa: 2, 4, 8, 10, 3, 5, 6, 7, 16 14

El temps de tutoria en Educació Secundaria es concep com un espai de treball

Si bé és cert que la Guia Didàctica aborda la comprensió dels 17 ODS en el seu

2.2. ÀMBITS COMPETENCIALS I OBJECTIUS

• Competència de pensament sistèmic: les habilitats per a

• Competència d’anticipació: les habilitats per a comprendre i

• Competència normativa: les habilitats per a comprendre i

• Competència estratègica: les habilitats per a desenvolupar

• Competència de col·laboració: les habilitats per a aprendre d’uns

• Competència de pensament crític: l’habilitat per a qüestionar

• Competència d’autoconsciència: l’habilitat per a reflexionar

• Competència integrada de resolució de problemes: l’habilitat

• Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir

• Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de

• Desenvolupar bones pràctiques que afavorisquen un bon clima

• Desenvolupar una escala de valors que incloga el respecte,

• Formar a l’alumnat per a l’exercici dels seus drets i obligacions en

• Desenvolupar metodologías didàctiques innovadores que

2.3. CONTINGUT, ESTRUCTURA I MODALITATS