BLOC 2

SOCIETAT, FAMÍLIA I EDUCACIÓ

BLOC 2: L’EDUCACIÓ A L’ÈPOCA CONTEMPORÀNIA.
TENDÈNCIES ACTUALS

TEMA 7
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ/APRENENATGE DIALOGIC

1. De la societat industrial a la societat de la informació

Al principis del segle XIX (19) i principis XX (20) la societat tot el que eren els
processos centrals en nivell econòmic es basaven en la indústria. La indústria
era el epicentre de les persones, això vol dir, que els treballs que les persones
tenien estaven vinculats als treballs dels sectors serveis, l’agricultura, etc.
L’economia es centrava en això, de com de potent era un país, regió o àrea a
nivell industrial.

A partir dels anys 70-80-90 hi va haver un canvi radical, perquè neixen les xarxes
socials, això implica que els processos econòmics ja no es centren en la
industria, sinó que es centra en el processament de la informació.

Les dades i la seva gestió son un dels punts claus per tenir una inclusió social o
exclusió social, això es important perquè es l’educació i l’escola la que pot
garantir el processament de la informació, és a dir, aprendre a gestionar aquesta
informació.

Les diferencies entre la societat industrials i la societat de informació es que

passem de recursos materials (industrial) a recursos intel·lectuals (informació), el
canvi també es de productes a processos, en la societat industrial hi ha plena
ocupació, en canvi en la societat d’informació hi ha una reducció dràstica dels
llocs del treball, la valoració de la qualitat i la diversitat, és a dir, el que fa aquest
canvi de la societat industrial a la societat d’informació es que aquelles empreses
i persones líders son aquelles persones que poden oferí un producte de qualitat,
la societat abans estava estructurada en tres grups socials i això en la societat de
la informació ha canviat, es parla de la societat dels dos terços, és a dir, un terç
de la població queda exclosa socialment.

El valor d’allò intangible es que pagues per la informació.

2. Un nou model d’organització, el model en xarxa

El model organitzatiu actualment es un model en xarxa, hi ha mes comunicació

entre les empreses, treballadors i aquesta interconnexió també ajuda que en els
processos de producció siguin mes ràpid, i per tant, els treballadors haurem
d’estar acostumats a treballar en xarxa.

Per exemple; Zara controla quines son les peces que envien la informació
d’aquests productes que han estat mes venuts i aquella central recull la
informació on fa un llista dels productes mes venuts i aquesta informació va a
para a les fabriques on fabriquen les peces i triguen nomes 2 setmanes en crea
les peces.

3. La centralitat de les persones

El centre son les persones, s’ha d’aconseguir que tota la població tingui accés a
la informació i pugui gestionar-la. Però continua havent zones del mon on l’accés
a l’intern no és igual, és a dir, hi ha una desigualtat entre els altres països. Com
aquest procés de globalització genera una globalització en volgué mes igualtat en
totes les zones.

4. Societat de la informació

4.1. FASE I:

Un concepte important es la idea del Darwinisme Social, aquesta transició

de la societat industrial a la societat de la informació en la primera fase se la
va anomenar com el Darwinisme Social. Aquest Darwinisme Social el que
planteja es que aquelles persones que estiguin mes preparades a nivell
formatiu seran les que no quedaran excloses, en canvi aquelles que no tenen
accés a internet quedaran excloses. Per tant, accediran al mercat laboral
aquelles persones mes capacitades.

Es genera un índex d’atur i es crea el quart mon (son la gent que dins al
primer mon estan en pobresa). Hi ha una fragmentació de l’ocupació dels dos
terços, llavors hi ha un augment de precarietat i es creen les polítiques
d’atenció a la diversitat, això vol dir, doncs que com que en aquesta transició
de societat industrial a societat de la informació s’ajunta amb la globalització i
els processos migratoris, es quan mes immigració entra en els països del
primer mon, i les polítiques d’atenció a la diversitat de molts països en les
escoles el que fa es reproduir aquests darwinisme social, perquè s’ofereix
menys informació i de menys qualitat que a les persones autòctones.
4.2. FASE II: SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ PER TOTHOM

Degut a aquest escletxa digital, on es van imposar polítiques d’arreu del mon
d’accés a la informació i d’accés a la gestió de la informació.

En aquesta segona fase augmenta les polítiques de la societat de la

informació, hi ha una extensió del capitalisme inconvencional, és a dir,
aquesta idea de que les empreses líders son les empreses que gestionen la
informació.
Hi ha països que per sentir-se exclosos pressionen i creen moviments socials
per apropa a la societat de la informació. En aquesta segona fase disminueix
l’atur, però augmenta el treball precari, també hi ha un descens de la natalitat i
un augment de la immigració.

5. Qui te la informació no te el poder

Les noves societats necessiten noves concepcions mes connectades en la

societat de la informació i la concepció pròpia de la societat de la informació és
l’aprenentatge dialògic. El context de canvi també ha aportat un canvi en les
formes de planteja l’aprenentatge.

6. En que es centre l’aprenentatge dialògic

La centralitat d’aquesta concepció es el diàleg. Anteriorment en la societat

industrial les relacions de poder dins de l’aula no eren qüestionades, però en la
societat actual son qüestionades, és a dir, la família es comunica amb els
professors, la gent exigeix aquest diàleg. Quan es diu diàleg no vol dir que es
posi a parla a l’aula, sinó que a traves de les interaccions i dels arguments que es
donen classes tant els professors com els alumnes aprenem més, aquet gir
dialògic ha d’estar a tot arreu, també en les famílies. Aquest gir dialògic el veiem
en molts autors: Paulo Freire, Brunner, centren la importància en el diàleg, la
solidaritat i la recuperació com la base de l’aprenentatge actual.

El diàleg i les interaccions son la clau de l’aprenentatge a la societat de la

informació, es a dir, que si a les aules comenteu i fomenteu el diàleg s’estaran
donant passes per aconseguir bons resultats.

La investigació ha demostrat que hi ha un element innat en nosaltres i a que això

ho afavoreix l’aprenentatge.

Dins dels aprenentatge dialògic un dels elements important es l’agrupació de

l’alumnat dins de l’aula, es a dir, com organitzem una aula per a que hagi aquest
diàleg. És van definir tres formes d’organitzar l’alumnat dins de l’aula:
•Mixture:

1 professor en 25 alumnes diferents, en diferents nivells d’aprenentatge,

necessitats educatives i un sol professor. En aquest model sol passa que no pots
atendre a tots els alumnes per igual, a nivell conductual es a dir tu expliques una
cosa però hi ha alumnes que molesten, per tant la conseqüència es que molts
alumnes no poden seguir el ritme de l’aprenentatge.

•Streaming:

1 professor amb 20 alumnes 1 professor amb 5 estudiant. Implica que el

professorat que tinc addicional utilitzo per la segregació, es a dir, jo tinc dos
professors i a un el poso nomes en l’alumnat immigrant o el poso nomes en
alumnat a mb necessitats educatives especials, així estàs segregant. Aquest
model porta mals resultats i augmenta els problemes de convivència. Les
conseqüències son etiquetatge, baixes expectatives i desqualificació,
competitivitat, absentisme i resistència, i reducció del currículum o de
l’aprenentatge.

•Inclusion:

2 professor en 25 alumnes. Els recursos serveixen per a incloure tot l’alumnat i no

per segrega, per tant, el que faig es incloure mes persones adultes dins de l’aula
per tal que hagi mes interacció i mes diàleg entre els alumnes, enlloc d’utilitzar
professorat addicional per treure alumnes del aula, els autoritzo per augmenta i
accelera l’aprenentatge. Amb aquesta forma aconsegueixo una millora de la
conductes, mes col·laboració entre iguals per tant el model actual de l’educació
esta plantejant mes d’una professor a la aula.

Tipus de inclusion:

▪ Grups heterogenis amb reorganització dels recursos, això vol

dir, que dins a l’aula tinc alumnat molt diferent i enlloc de separar-
los ho fem tot junts.
▪ Extensió del temps d’aprenentatge, és a dir, com mes temps
d’aprenentatge hi hagi millors resultats hi ha.
▪ Currículum individualitzat inclusiu es pot fer adaptacions
curriculars, però en la voluntat de que es pugui ficar al mateix nivell
que els altres companys el mes ràpid possible.
▪ Opcions d’elecció inclusives si jo estic preparant a l’alumnat
que no segregui d’entrada, és a dir, com que aquest alumne va al
grup B ha d’anar a un cicle mitja.

Els grups interactius son 4 activitats amb tres o 4 persones adultes, i e ¡n cada
un dels grups hi ha una persona adulta, aquesta s’encarrega de que hi hagi
diàleg.
 ➢Quin es el plantejament educatiu mes important en la societat de la
informació?

El que s’anomena l’aprenentatge dialògic, el centre d’aquest aprenentatge es el

diàleg. El promou Ramon Flecha. Aquest autor fa algunes aportacions que son la
concepció dialògica de l’aprenentatge, les comunitats d’aprenentatge i la
metodologia comunicativa.

Ramon Flecha es important perquè desenvolupa la concepció dialògica de

l’educació i situa el diàleg entre professorat, alumnat, familiars i comunitat com a
clau per superar les desigualtats i l’exclusió social.
Ramon parteix de l’elaboració teòrica d’una experiència democràtica d’educació
popular que ell mateix havia creat, les tertúlies literàries dialògiques.

➢D’on sorgeix l’aprenentatge dialògic?

Sorgeix d’una experiència educativa democràtica de les persones adultes.

L’aprenentatge dialògic va mes enllà de la igualtat d’oportunitats. L’educació ha

de garantir la igualtat d’oportunitats, però quan a la societat de la informació
l’educació el que fa es no garantir la igualtat de resultats i simplement es centra
en la igualtat d’oportunitats, això reprodueix l’exclusió social.

El fet d’anar a l’escola no garanteix l’èxit educatiu perquè la qualitat de la

educació que s’ofereix a un centre pot garantir l’èxit educatiu o no.

L’aprenentatge dialògic te una característica clau que es que en la societat de la

informació l’aprenentatge depèn cada vegada mes de la correlació de les
interaccions, és a dir, que actualment a la societat de la informació els nens i
nenes tenen interaccions amb diferents espais i que aquestes interaccions que
tenen son una oportunitat d’aprenentatge, és a dir, com mes interaccions
d’aprenentatge hi ha i amb mes espais, millors resultats tindrà aquell infant,
perquè tot espai de socialització d’un infant és una oportunitat d’aprenentatge.

6.1. PRINCIPIS DE L’APRENENATGE DIALÒGIC

• Diàleg igualitari → És el procés d’interacció a través d’actes de parla

basats en arguments orientats a l’entesa, les persones arriben a
entendre’s i es posen d’acord sobre accions a realitzar en base a la
igualtat.
Habermans diu que totes les persones tenim capacitat de llenguatge i
acció, és a dir, totes les persones mes enllà del nivell educatiu i econòmic
que tinguem, tenim la capacitat de dialoga i d’arribar a un acord i també
tenim la capacitat d’actuar davant les dificultats, però per poder fomentar
aquesta acció cal donar arguments de validesa, això vol dir que el que jo
explico va dirigit a arribar a un acord.
• Intel·ligència cultural → És aquella intel·ligència que totes les persones
tenim independentment del nostre nivell econòmic i educatiu. Noam
Chomsky ha investigat que tots tenim una gramàtica universal, això vol dir
que tots des de que naixem de forma genètica tenim predisposició a
aprendre una llengua en edats molt primàries, per tant tots podem adquirí
aquesta intel·ligència cultural.
‘’Totes les persones tenim capacitats, no dèficits’’, això vol dir que
totes les persones podem fer el que ens proposem.

• Transformació → Significa partir de la idea de que l’aprenentatge i

l’educació ha de ser una eina per a la transformació social. Totes les
interaccions que es donen en els centres educatius i en diferents entorns
d’aprenentatge ha d’anar dirigit a la transformació i a perpra a les
persones a la societat de la informació.

• Dimensió instrumental → El que planteja es que tots els aprenentatges

que es donen en els centres escolars han de ser d’un contingut
instrumental, això vol dir que han de ser aprenentatges dirigits a l’èxit
educatiu, a les competències bàsiques. Freire deia que el contingut
científic i rigorós ha d’estar a l’escola, no el podem oblidar.

• Creació de sentit → Planteja que l’escola i l’educació ha de donar sentit a

la vida de les famílies i de l’alumnat, és a dir, que anar a l’escola a un
infant li ha d’agradar, li veu un sentit, quan hi ha això l’escola te un sentit
per a l’alumnat. El sentit sorgeix quan es tenen en compte les necessitats
i els arguments de totes les persones, quan es tenen altes expectatives i
existeixen referents a la comunitat cap als que dirigir-nos.

• Solidaritat → Significa ser solidaris i busca que tots i totes arribin al

màxim nivell, i totes les interaccions que s’articulin al centre han d’anar
dirigides a la millora de tothom. És supera aquests dobles discursos, l’èxit
per a tothom, això vol dir, m’ha de preocupar igual aquell nen de CRAE
fins aquell nen amb altes capacitats.

• Igualtat de diferències → És un dret de qualsevol persona a viure de

forma diferent i tenir, el mateix temps i oportunitats de realització, això vol
dir, que la diferència no ha de se pretext per no voler aconseguir la
igualtat.
BLOC 3: FAMÍLIA, GÈNERE, CULTURA I RELACIONS
INTERGENERACIONALS

TEMA 8
MODELS FAMILIARS I LEGISLACIÓ

Concepte de família: és un concepte no estàtic, que ha anat canviant al llarg de la

història. Però avui en dia es la institució social que s’ha mantingut al llarg de la historia.

No hi ha un model de família millor que un altre.

➢Quin es l’element clau de la família?

La família es un dels agents socialitzadors mes important, això vol dir es l’entorn
on l’infant aprèn a viure en societat.

Hi ha diferents terminologies; famílies, llars i nuclis:

• Llar → No sempre és una família. La llar és un espai on les persones

comparteixen despeses i en aquest espai pot haver un nucli familiar o no.

• Família → Son els que estan vinculats per llacs de parentesc,

independent del grau de parentesc.

• Nucli familiar → És la concepció mes restringida de la família. Per

exemple; matrimoni o parelles amb fills/es no aparellats, etc.

Hi ha diferents terminologies: Parentesc i Matrimoni:

• Parentesc → Son els llaços que s’estableixen entre persones mitjançant

el matrimoni o filiació.

• Matrimoni→ És la unió de dues persones

Giddens diferencia entre família nuclear i família extensa

• Família Nuclear→ Son 2 persones adultes que viuen juntes a una llar
amb fills/es propis o adoptats.
• Família Extensa → Conviuen juntament amb la parella casada i els seus
fills/es altres parents, en la mateixa llar o contacte continu

Giddens parla de dos tipologies diferents que son:

Monogàmia→ És un regim familiar que prohibeix tenir mes d’una dona al mateix temps.

Poligàmia → És la possibilitat de contraure matrimoni amb varies persones al mateix

temps. Hi ha dos tipus de poligàmia:
• Polígina: És quan un home te diferents esposes
• Poliàndria: És la unió legitima d’una dona amb diverses homes.

➢Que passa quan son 3 persones que son les que s’estimen?

Son els trimonis → Tres persones que decideixen viure junts i que desafien el
model tradicional.

➢Quins son els canvis que veiem a la societat actual?

La recerca ens diu que en els últims anys ha hagut un augment molt gran de llars
unipersonals. Aquesta dada ens diu que la societat s’està individualitzant. 1 de
cada 4 llars a Europa es una llar unipersonal. També esta augmentant les llars
amb un únic progenitor, és a dir, les famílies monoparentals.

1. Models de família

La taxa de naixement ha baixat molt sobretot en les famílies autòctones.

Espanya és el país d’Europa amb una taxa de divorcis més elevat que altres
països. En Espanya continua havent mes morts que naixements, això provoca
que hi hagi menys població activa i més dificultats per mantenir el sistema de
pensions del país

Les perspectives teòriques sobre la família i els seus efectes en l’educació:

Funcionalisme

El funcionalisme el que feia era analitzar la societat, on els diferents

estaments i sistemes tenien cada un d’ells una funció. El funcionalisme és
una corrent teòrica on les estructures tenen una funció i on l’èxit de la
societat depèn del sistema que tinguin. Parsons deia que la família com a
sistema te dues funcions bàsiques; la socialització primària, és a dir,
que les famílies s’encarreguen del procés d’ensenyar als infants i a
aprendre a viure en societat, i l’altra funció és l’estabilització de la
personalitat, és a dir, aquesta assistència emocional que fan les famílies i
que permet segons el funcionalisme que l’infant tingui una bona salut
mental.

Parsons deia que la família era la unitat de convivència i una de les

seves funcions era el suport econòmic que se sustentava per taxes
ocupacionals del marit, també deia que quan una família no complia
aquest model es produïa una desviació.
 Moviments feministes

A partir d’aquest moviment, l’anàlisi sobre les famílies es comença a

analitzar el paper de les dones en l’àmbit familiar. El que planteja el
moviment feminista es la reivindicació del treball domèstic, des de l’anàlisi
de les relacions desiguals dins la família i de les activitats assistencials, és
a dir, les activitats de cura. Continua havent estudis sobre com avui en dia
les dones continuen desenvolupant mes el treball domèstic que els
homes. Aquest moviment també analitza les relacions de poder dins de
l’àmbit familiar i també les activitats assistencials aquesta reivindicació de
la conciliació entre la vida familiar i la professional.

Noves perspectives en l’estudi familiar

Aquesta perspectiva planteja que hi ha nous models de família que

qüestionen el model familiar tradicional i donen resposta al canvi social.
Aquestes noves perspectives incorporen la idea de pluralitat de formes
familiars i nous models familiars.

2. Estructura familiar

➢Per que ha passat això?

Això ha passat perquè en la societat industrial a la informació ha hagut un canvi

important; per una banda s’ha passa de la autoritat a la negociació , de unes
normes verticals a un diàleg en tot el procés normatiu i de una divisió sexual del
treball a la participació.

2.1. BECK: Societat del risc i modernització reflexiva

Beck diu que en la societat actual les persones tenim mes opcions per decidir,
ja que pot tenir fills o no, o comença una relació i acabar-la, i això genera un
canvi en l’entorn familiar i un canvi en el projecte de vida de les persones.
Beck planteja que això genera un caos, el Normal Caos de l’amor, és a dir,
la gent opta que els seus projectes de vida estan mes centrats en l’amor, es
a dir, tenir una vida amb un amor satisfactori.
 3. Famílies tradicionals

Aquesta idea del model de família s’ha anat construint influenciada per les
corrents religioses, però no totes les cultures han tingut aquest model de família.

3.1. Diversitat de famílies i nous models familiars

Els nous models de família no venen a imposar res son un reflex del canvi
social. Aquests nous models trenquen amb la idea de que les famílies
biològiques son les úniques famílies valides. Hi ha famílies monoparentals,
reconstruïdes, líving apart together, i just women

Famílies monoparentals

Les famílies monoparentals es quan esta un pare o mare sol/a, ja sigui

per viudetat separat, divorciat, etc.

Famílies reconstruïdes

Les famílies reconstruïdes son quan després d’un procés de divorci o

separació hi ha parelles que es tornen a ajuntar.

Matrimonis culturals

Els matrimonis culturals i la cohabitació son persones sense vincle de

parentesc que viuen juntes i també son les parelles homosexuals.

Living apart together (una vida de parella sense convivència)

El living apart together son parelles que no conviuen a la mateixa llar,

tenen mes autonomia, llibertat i acorden com i quan es comparteixen
temps. Les investigacions diuen que les persones opten per això per tenir
mes espai, per acordar moments amb la relació afectivo-sexual, és a dir,
per conservar la relació romàntica.

Just Women

El Just Women que son persones adultes que viuen amb amigues i que
dins d’aquest model tenen fills/es.

Aquets nous models de família ens porta a diferents canvis:

o Avenços cap a un major reconeixement legal

o Llibertat d’elecció
o Reconeixement socials

Això no significa que la família tradicional desaparegui, però si que perd el seu
predomini, ja que apareixen noves formes de convivència.
3.2. Legislació

S’incorpora el tema de la guarda i la custodia, es a dir, la importància de la

figura del progenitor o tutor.

En la legislació és tracta el tema de la llibertat i d’afavorir l’autonomia de

les persones, es a dir, la família ha de ser una font de protecció a la infància.

La guarda i custodia és la importància en les responsabilitats parentals

sobre els fills menors.

El desenvolupament individual és la llibertat i autonomia de l’individu, però

també en la seva responsabilitat en els menors.

S’ha de protegir i afavorir l’autonomia de persones que per diferents raons

poden necessitar protecció.

La normativa contempla formes de vida i de realització personal diferents de

les tradicionals → famílies formades per un progenitor sol amb els seus
descendents, la convivència en parella estable, les relacions de convivències
d’ajuda mútua i la família homoparental.

Al anys 2005 s’incorpora la llei dels matrimonis homosexuals i això possibilita

la d’adopció de les parelles en el mateix sexe i forma famílies.

3.3. Marc legal sobre la família

➢El consentiment legal

El consentiment legal és el codi de família que venia del franquisme, aquest

codi feia que les dones adulteres fossin denunciades i que la figura del home fos
la principal. Aquest consentiment promovia exclusivament el matrimoni religiós,
es a dir, era un codi de família antiquat.

➢Marc legal sobre la família

Hi ha un canvi després del franquisme, és planteja un canvi en el codi de família,

en el tema de protecció dels infants i adolescents, en la igualtat entre homes i
dones, en l’atenció a la infància. Tot això es va configurant amb la llei del
matrimoni homosexual.

➢Altres normatives sobre família

El tema de la conciliació son totes les normatives sobre la importància que hi

hagi espais i temps per conciliar la vida familiar amb la vida professional.

Estan les parelles de fet que son les parelles que no es casen però que
legislativament demostren una cohabitació, per tant, és converteixen en parelles
de fet.
Però hem de ser conscients que hi ha parelles que no son parelles de fet ni
matrimoni i tenen fills.

Aquest últim canvi que ha hagut és l’ampliació de les setmanes del permís de
paternitat dels pares.
 TEMA 9
FAMÍLIA ESCOLA

Dins de l’estatut d’autonomia de Catalunya i dins de les lleis educatives sempre hi ha

articles que plantegen la importància de la participació de les famílies a l’escola , ja que
esta demostrat que com mes participació hi hagi de les famílies a l’escola hi hauran
millors resultats dels alumnes.

L’informe Pisa dels últims anys planteja que com millors professions i nivell educatiu
tingui les famílies millors resultats treuen els alumnes. Els nens i nenes amb famílies
amb ocupacions mes precàries tenen pitjors resultats, i això vol dir que alguna cosa
l’educació no esta fent be.

Paul Willis explica que els estudiants de classe treballadora moltes vegades fan un cicle
formatiu o abandonen l’escola.

➢Quines formes de participació de les famílies son afectives per millorar els
resultats?

L’informe Pisa deia que una forma d’analitzar això era com mes llibres tenien les
famílies a casa, millors resultats en mates i llengües tenien els alumnes. La
lectura i l’interès per l’aprenentatge de les famílies ajuda als seus fills, per tant les
escoles han de promoure que dins de les famílies hi hagi interès per
l’aprenentatge.

El projecte included analitza que hi ha evidències que el resultat de l’alumnat

depèn del context cultural i econòmic de tots els agents educatius, es a dir, el
rendiment de l’alumnat millora quan el nivell educatiu de tots els agents educatius
augmenta.

L’element important del projecte included es que em de passar dels llibres a casa a una
formació de famílies, es a dir, la importància de fomentar la formació de les famílies,
implica a nivell eductiu que des de l’escola s’ha de promoure espais formatius per les
famílies en que els nens i nenes interactuen en les famílies amb temes d’aprenentatge.

Tota la recerca apunta que quan creem entorns d’aprenentatge a casa, sobretot a les
famílies més desfavorides, això genera ètica educativa de les famílies i dels nens amb
nivell socioeconòmic mes baix.
1. Tipus de participació de la comunitat

El projecte included detecta 5 formes de participació de famílies:

1. Informativa→ És quan nosaltres com a docents informem a les famílies, és a dir,

ho em decidit tot i nomes informem a les famílies. No te cap efecte de millora en
l’alumnat, perquè no hi ha una implicació de les famílies.

2. Consultiva→ És quan és fomenta que les famílies participen en els organismes

que existeixen en el centre, com el consell escolar. Aquet tipus si que dona la
possibilitat que les famílies participen, però tampoc dota de cap presa de
decisions, ja que aquestes també estan preses. I no te efectes positius en el
rendiment de l’alumnat.

3. Decisiva→ És quan les famílies i la comunitat participa en els processos de

decisions que prenen els centres.

4. Evaluativa→ És aquella participació on les famílies participen en els processos

d’avaluació de l’infant, es a dir, les famílies ajuden en els processos evaluatius.

5. Educativa→ És aquella participació on les famílies participen del procés

d’aprenentatge de l’alumnat, és a dir, entren a classe i ajuden als nens amb les
mates, castellà, angles, etc.

2. L’EAIA (Intervenció en infants i adolescents en situació de

Risc o Desemparament) ‘’xerrada’’

2.1. La llei de la infància

La Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats de la infància i

l’adolescència. Aquesta és una llei per a tots els infants i que engloba tots
els àmbits. En totes les lleis hi ha un principi rector, aquest principi mira
l’interès superior de l’infant i adolescent

2.2. Equips de SS i EAIA

El Serveis Socials son la porta d’entrada al Sistema públic de serveis

socials i són accessibles a tota la població. Els equips professionals que
els presten i gestionen...

Els dos equips treballen en infants i adolescents de 0 a 18 anys, però han

de tenir en compte:
• Les competències parentals dels pares i les possibilitats de
modificar-les.
• La cobertura de les necessitats del seus fills.
• El dany que han patit els infants.
• El funcionament familiar.
• El suport de la xarxa familiar i social que rep la família i l’infant.
 El Serveis Socials i els EAIA treballen en xarxa. Tots els professionals han
d’intervenir obligatòriament quan tinguin coneixement de la situació de risc
o de desemparament en que es troba l’infant.

➢ Què és l’EAIA i Qui el formen?

L’EAIA és l’Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència. Els

tècnics que la formen son:
• Psicòlegs/es.
• Pedagogs/es.
• Treballadors/es Socials.
• Educadors/es socials.
• Assessors/es jurídics.
• Auxiliars administratius/ves.

2.3. Mesures Administratives

Una vegada que s’estudia el cas i s’ha de prendre una mesura de

protecció o administrativa

En les mesures administratives hi ha dos tipus

• La Guarda→ ens demanen que li guardem els nens, es una
mesura que es contempla quan uns pares per un tema concret i un
temps concret demanen la guarda dels nens, però continuen tenint
els drets sobre l’infant.
• Assumpció de les Funcions Tutelars→ L’administració te les
competències transferides en la guarda dels menors, és a dir,
l’administració pot decidir el retirà una tutela temporal, és a dir, que
els pares ja no manen dels fills i no poden decidir res en relació
amb els seus fills.

2.4. Mesures de Protecció

Les mesures de protecció es on van a parar aquests nens.

La llei ens diu que sempre que retires una nena de la família has de mira:
• Acolliment familiar → pot ser simple o permanent. Ambdós poden
ser família extensa o aliena.
• Acolliment familiar en una unitat de convivencial de acció
educativa.
• Acolliment en Centre: en CRAE, CREI. I Casa d’Infants.
• Mesures de transició a la vida adulta i a la autonomia personal
(ASEJET).
• Acolliment Preadoptiu.
2.5. Indicadors de risc/ Desemparament

Per tal de prevenir i lluitar contra els maltractaments d’infants i

adolescents cal conèixer-los i detectar-los.

En general, els maltractaments més ‘’físics’’ s’identifiquen fàcilment,

sobretot aquells que són més esdeveniments. En moltes ocasions resulta
encara difícil acceptar com a maltractaments aquelles conductes que fins
fa poc formaven part de conductes socialment tolerades (alcohol,
mendicitat). D’altra banda, hi ha maltractaments que no deixen empremtes
físiques evidents, però si seqüeles psicològiques de difícil reparació.
Aprendre a identificar les conductes que constitueixen maltractament és el
pas previ i necessari per a la seva detecció i per a la protecció dels infants
i adolescents que els pateixen.

➢ Detecció: Indicadors de risc en l’àmbit de l’educació.

• Indicadors físics → senyals visibles.

• Indicadors socials i de comportament → comportaments i
verbalitzacions de pares i nens.
• Indicadors acadèmics → seguiment escolar.

2.6. Indicadors de protecció

Els indicadors de protecció son aquells elements o circumstancies i/o

variables que compensen o disminueixen els efectes dels factors de risc
de maltractament i poden arribar a garantir la protecció de l’infant i /o
adolescent.

Hi ha tres tipus:
• Factors de protecció en relació als pares
• Factors de protecció en l’infant i/o adolescent
• Factors de protecció en relació a la família extensa vers l’infant
 XERRADA EDUCACIÓ SEXUAL (14/02) – La realitat
LGTBI en l’àmbit de l’educació H2O

Quatre línies de treball

• Visibilitat:
• Socialització: buscar grup d’iguals gent amb la qual identificar-se, reflexionar,
etc.
• Sensibilització:
o 17 maig – Dia contra la homofòbia: es va eliminar l’homosexualitat del
manual de psiquiatria

o 28 juny – Dia Internacional de l’Orgull LGTBI : La policia els anys 60

lluitava en contra dels LGTBI, els pegava ... aleshores la comunitat LGTBI
va decidir fer front a aquesta situació mitjançant manifestacions.

• Educació

Àrees de treball

• Revista COLORS del TERRITORI

• Activisme LGTBI
• Àrea de Salut H20

1998, neix el col·lectiu LGTBI del Camp de Tarragona

H2O: ESPAI JOVE DE SALUT (projecte de salut per a joves sobre sexualitat)
• Sexualitat i diversitat
• Drogues
• Gènere i parella
• VIH/SIDA i altres

XARXA SAI: Servei integral comunitat LGTBI (denúncies per part dels LGTBI)
• LLEI 11/2014 (llei que garanteix els drets dels LGTBI): És obligatòria per
municipis amb +20000 habitants. Tarragona, Salou, Reus

• Formacions específiques en Sexualitat, Diversitat i Gènere (professionals,

ciutadania)

QUE ENTENEM PER SEXUALITAT?

Des de que naixem fins que morim tenim sexualitat

Que influeix en la visió de la sexualitat? La família, les relacions anteriors, la societat,

l’ambient, la cultura/religió, els coneixements que tinguem, els mitjans de comunicació
MODEL HEGEMÒNIC DE SEXUALITAT

• És biologista: es fonamenta en l’heteronomia i continua confonent les sexualitats

amb la reproducció

• Està enfocat en les edats centrals de la reproducció, és adultocèntric i edatista

• Reprodueix el binarisme sexual i de gènere; patologitzant les identitats que no

encaixen a la norma

• És sexista: naturalitza el desig dels homes i penalitza el de les dones

• Desvaloritza els cassos que no s’adeqüen al cànon de bellesa: genera

gordofòbia i capacitisme

• Pren els valors de la cultura occidental com universals i genera estereotips

racistes

• Tots aquests elements generen exclusió i rebuig cap a persones que no

encaixen amb el model hegemònic

QUE ET FA SER UN HOME O UNA DONA?

Sexualitat humana:
Sexe: és biològic, tenim uns genitals concrets, uns factors biològic

Gènere: identificació subjectiva, les persones trien la seva identificació segons els seus
sentiments

SISTEMA HERENORMATIU-PATRIARCAL

• Rol masculí: llei, política, esport, mercat laboral, poder econòmic ----- ÀMBIT
PRODUCTIU
• Rol femení: cura de la imatge, tasques domèstiques, família, salut, educació ----
ÀMBIT REPRODUCTIU

TRES MODELS DE GÈNERE

cos = comportament (bio-mèdica) NO ------------ cos no és igual a comportament
(construcció social)

gènere sexe: el gènere condiciona el sexe

COCNEPTES SOBRE SEXUALITAT (figura galeta)

• IDENTITAT DE GÈNERE: home ---- gènere fluid (canvi d’identitat constant) ----
dona
• ORIENTACIÓ SEXUAL: heterosexual ---- LGTBI
• SEXE BIOLÒGIC: mascles ------ intersexuals -------- femelles
• EXPRESSIÓ DE GÈNERE: masculí --- ... --- femení
 Rubin Gayle

norma norma exclusió

Sexe Mascle Femella intersexuals
Identitat de Home Dona Transsexuals, transgèneres
gènere
Expressió de Masculí femení Dones masculines, homes
gènere femenins
Orientació sexual T’agraden les T’agraden els LGTBI
dones homes

SITUACIÓ ACTUAL I REPTES A ASSOLIR

• Llei de parelles de fet (15/07/1998)
• Llei del matrimoni i adopció homosexual (03/07/2005)
• Llei d’identitat de gènere (2007)
• Consell Nacional de Gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals
• Llei per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i
intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, lesbofòbia i la transfòbia (2014)

PREVENCIÓ DE LA LGBTQI-FÒBIA

• No suposar la heterosexualitat i/o heteropaternalitat

• Parlar de salut sexual i diversitat
• Llenguatge no sexista
• Respondre sense por a insults LGBTIfòbics o sexistes de manera immediata
• Parla amb naturalitat per fomentar el respecte

COM PODEM INTERVENIR

• És tant important el “què es fa o que es diu” com el “com es fa o com es diu”

• Treballar des de la importància i no des de la urgència
• No jutjar ni pressuposar si són d’un tipus o d’un altre (gènere i desig sexual)
• No jutjar ni “normalitzar” als grups majoritaris
• Activitats vàries

PROMOCIÓ DE LA DIVERSITAT SEXUAL

• Integrar el discurs de les persones LGBT com quelcom quotidià

• Treballar de manera periòdica no esporàdica
• Utilitzar, si es cau, simbologia LGBT en el nostre espai de treball
 S’HA DE TREBALLAR EN...

• Límits propis i límits de les altres persones

• Desig i plaer
• Pubertat i canvis
• Gènere i coeducació
• Prevenció d’abusos i violències
• Diversitat sexual, corporal, cultural i autoestima
• Educació emocional
• Coneixement del cos
• Amor romàntic
• Benestar, relacions de bon tacte, comunicació, escolta, etc

XERRADA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

1. Què podem fer per acabar amb la violència de gènere?

1.1. D’on sorgeix el problema?

En molts de casos les situacions de violència de gènere és normalitzen. Des

de que els nens naixen em d’actuar davant de qualsevol acció que es doni
violència de gènere.

La violència de gènere es pot dona en tots els espais.

En aquesta normalització de la violència que veiem en diferents espais hi ha
un punt important que s’ha de tenir en compte, i es que si es normalitza
aquesta violència es perquè existeix aquest discurs coercitiu.

El discurs coercitiu és el discurs que, sosté per un desequilibri de poder en

les relacions, influeix en la socialització que portar a vincular el atractiu amb
les persones que tenen actituds i comportament violents, mentre les persones
i relacions no violentes son majoritàriament percebudes com ‘’convenients’’
però no excitants.

Aquet discurs el lliguem en una mala interpretació de la llibertat sexual,

erròniament s’interpreta que es mes lliure una persona per quantes relacions
sexuals te, si surt molt de festa, quantes relacions ha tingut, etc. Però no es
mes lliure una persona que té una relació cada cap de setmana que una
persona que te la mateixa relació tota la vida.

La coacció és una de les problemàtiques, ja que es que en aquesta coacció

es que hi una pressió.

El que analitza la recerca es que existeix una relació directe entre l’atractiu i la
violència. Aquesta vinculació és una de les causes que expliquen les altes
xifres de violència de gènere entre els i les joves.
 Bell Hooks parla d’aquesta atracció cap a les persones que tracten malament.
Hooks diu que quan mes difícil es la relació doncs es mes difícil de deixar-la.

Hi ha molts autors que analitzen perquè hi ha aquesta vinculació i perquè com

mes difícil son les coses perquè generen mes atracció.

Avui en dia les persones han canviat però això no vol dir que ens hem de
carregar el tipo ideal d’amor. El que hem de fer es adaptar a la societat que
tenim avui en dia i adaptar que l’amor ideal del segle XXI inclou molt mes
relacions que contemplava al segle 17, es a dir, que hi ha mes tipus de
parelles.

1.2. Què està a les nostres mans?

No hem de normalitzar accions on hi hagi violència de gènere.

En aquesta problemàtica veiem que encara vivim en context feudal perquè
encara preexisteix molt de silenci, ja que moltes vegades es prefereix callar i
mantenir el silencia, que no pas a actuar.

Hi moltes vegades que aquelles persones que decideixen actuar i ajudar a les
víctimes, se l’ataca i se’l margina. Però s’ha de fer perquè així se l’ajuda a
denunciar el que ha sofert.

Aquest atac es diu violència de gènere aïlladora.. per tant per acabar en la
violència de gener es tant important que fem actuacions per acabar amb la
violència de gènere com per acabar amb la violència de gènere aïlladora...

Hem d’intentar ajuda a la víctima i actuar sempre en funció de lo que vulgui la

víctima.

Hi ha algunes orientacions per la superació:

➔ Promoure xarxes de solidaritat que permetin protegir a les

víctimes i les víctimes de violència de gènere aïlladora.

➔ Formació en evidencies científiques sobre la violència i la

violència de gènere aïlladora per tota la comunitat.

➔ Tota la comunitat es responsable. Si coneixes un cas, actua.

➔ Assegurar l’aplicació de les mesures establertes. Les

persones que estan en posicions de poder han d’actuar per
protegir les víctimes, no els agressors.
 TEMA 10
RELACIONS DE GÈNERE. TEORIES FEMINISTES
➢ Què es el feminisme?

El feminisme és un moviment social, històric i teòric per aconseguir la igualtat

entre homes i dones.

1. Feminisme

1.1. Feminisme de la igualtat

El feminisme va començar amb la lluita pel dret al vot.

Opressió del model patriarcat→ ‘’Volem ser iguals que els homes’’ → el
problema no son els homes sinó el sistema que dona poder als homes per
actuar

La primera onada va lluitar per:

• Conquerir la igualtat de drets

• Modernitat tradicional: Igualtat com homogeneïtzació
• Renegar de tot allò que tradicionalment s’ha relacionat amb la
feminitat o amb el rol de la dona tradicional.
• Liderat per dones de classe mitja/alta, amb estudis acadèmics.
• Moltes dones no es van sentir identificades i recolzades.
• Repercussions educatives: accés a l’educació; construcció
social de gènere.

Les lluites que es van aconseguir son:

• Dret al vot (estat espanyol 1933)

• Dret a l’educació
• Dret al treball, mateixos llocs de treball
• Dret a vestir com es vulgui
• Dret a decidir sobre la pròpia sexualitat i el propi cos (a l’estat
espanyol no s’acaba l’adulteri fins poc abans de la constitució al
1978, píndola al 1968, 1r servei de planificació familiar al 1972)
• Dret al divorci (legalitzat al 1981)
• Dret a l’avortament (legalitzat al 1984, s’han anat ampliant els
supòsits fins 2014)

Moltes dones també s’han negat a la lluita sobre la igualtat, en el discurs

de les corts sobre el vot feminisme hi va haver dones que estaven a favor
del vot feminisme i altres que estaven en contra del vot feminisme, com
ara Victoria Kent. Ella pensava que així estava protegint a la República.
Clara Campoamor va ser una de les que va lluitar per la igualtat i pel dret a
votar de les dones i per poder decidir en igualtat entre homes i dones.

Un dels altres problemes es la invisibilitat de moltes lluites.

 Identitat de gènere: com una persona s’identifica segons
els rols de gènere del moment.
Expressió de gènere: com aquesta identitat de gènere
s’expressa a l’exterior (comportament, forma de vestir,
forma de parlar..)

1.2. Feminisme de la diferencia

Es va començar en els anys 80 i 90. Es la segona onada del feminisme.

La clau d’aquest feminisme es que les persones som diferents, les dones
som diferents. Totes les persones hem de reivindicar la nostra diferencia i
la nostra identitat.

Diferents perspectives:

• Emfatitzen la diferencia respecte els homes i dones. Essència

femenina
o S’identifica allò masculí amb masculinitat tradicional
o Educació basada en l’essència femenina’’
o Obligació de definir-se en dos models.

• Postmodern. Desconstrucció del gènere

o Però, si el gènere no existeix, com podem reconèixer noves
identitats i expressions del mateix? Moviments
transsexuals, drag queens.
o Pèrdua de sentit per les lluites conjuntes
o Relativisme a l’educació: abusos com ‘’cosa de nens’’

El gènere prèviament nomes tenia connotació gramatical, però el primer

ús va ser al 1945 per John Money, on va fer referencia a les
característiques humanes amb relació al sexe. Però va ser en 1970 quan
des de la teoria feminista es va definir com a constructe social.
Es va definir el gènere entès com aquelles manifestacions d’orígens
culturals en relació als rols de gènere (que estan culturalment
contextualitzades). Això suposa un canvi en la manera en què la política
feminista s’articulava i va treure el focus de les qüestions mes biològiques
i problematitzant la carrega socials i cultural que marca el sexisme. Va
contribuir als estudis de gènere i amb el desenvolupament de: rols de
gènere, expectatives, atributs, expressions de gènere, identitat, sexualitat,
etc.

El feminisme de la diferencia intentar validar qualsevol identitat al mateix

nivell: mare, prostituta, lesbiana, drag queen, travesti, etc. però els
moviments segregats
 Conseqüències

• Es confon la llibertat d’elecció amb el respecte a les diferencies

o Llibertat = ‘’tot val’’ ‘’fer el que es vulgui’’
o Transgressió

Qüestionant del sistema sexe-gènere → Necessitat d’una demanda i

lluita conjunta que no oblidi altres minories religioses, culturals, sexuals,
etc. sobretot fora de lògiques occidentals.

1.3. Feminisme dialògic

El feminisme dialògic es la tercera onada, aquesta té un:

• Enfocament crític: radicalització de la democràcia-. Feminista
inclusiva, dinàmica i igualadora de totes les veus.
• Confiança en l’acció de totes les dones per canviar la historia.
• Igualtat de drets de totes les dones a viure de forma diferent.
Igualtat de diferencies.

El que planteja el feminisme dialògic és:

• Col·lectius ‘’silenciats’’ demanen ser escoltades
• Solidaritat amb les ‘’altres dones’’
• Radicalització de la modernitat: igualtat, llibertat, solidaritat, lliure
expressió de la diferencia.
• La identitat de gènere ni està determinada i desconstruïda, sinó en
constant canvi.
• Igualtat de diferencies: igualtat del dret a viure de manera diferent.
• Investigar en contacte amb les altres dones, és a dir,
desmonopolització del coneixement expert.
• Esser intel·lectuals compromeses, properes a les preocupacions
de la majoria.

1.4. Feminisme decolonials i transfeminismes

El feminisme de la quarta onada:

• S’articula a través de la creació i interacció virtual i audiovisual i

també té una correlació amb la creació i lluita teòrica, científica i
social.
• Lluita pels drets globals, ampliant d’un subjecte polític singular i
femení.
• Revisió del concepte de ‘’dona’’ des de la diversitat.
• Objectiu: visibilitat i representació social i política de tots els
col·lectius. Assolir la paritat en tots els espais i institucions.
• Erradicació de violències institucionalitzades.
• Desconstrucció d’aquelles qüestions naturalitzades que afecten la
vida de les dones en el mon. Mirada interseccional
 • Moviments i debats: neomaterialismes, feminicidis, reconeixement
dels drets trans com drets humans, drets de les treballadores
sexuals, moviment LGTBQI i posicionaments queer.

2. Algunes reptes de la coeducació

Coeducar no és nomes posar en una mateixa classe a nens i nenes, sinó que,
tracta d’ensenyar a respectar les diferencies. És educar en diversitat i igualtat.

➢ Que s’ha de fer?

o Superar el llenguatge sexista dels llibres de text

o Canvis en el currículum escolar
o Disseny de programes específics que ajudin a les noies a accedit a les
tecnologies, les ciències o a les professions tradicionalment masculina

2.1. Amor romàntic i micromasclismes

Segons l’amor ideal no existeixi cap investigació científica que defensi que
socialitzar-te en l’amor idea provoca violència de gènere.

TEMA 11
MAJORIES I MINORIES

1. Introducció
Quan parlem de immigració estem parlant de persones que busquen una vida
millor i quan arriben a altres països moltes vegades no tenen un bon acolliment.
L’exclusió social ve per la desigualtat econòmica. Al llarg de la historia s’ha
demostrat que la immigració es un procés propi del esser humà. Des de l’any
1945 la migració s’ha accentuat i molt mes a partir dels anys 80.

Espanya es un país receptor d’immigració, però al llarg de la historia no ha sigut

un país que ha immigrat. Els països que mes han immigrat els espanyols han
estat:

• Suïssa→ més del 60% il·legals

• França → més del 50% il·legals
• Alemanya → el 25% il·legals
• Bèlgica→ el 60% il·legals

Mai la mobilitat de les persones no havia estat tant generalitzada (diversificació i

augment de la circulació: 3% de la població mundial)
Fenomen global: la migració no es pot entendre avui al marge d’aquesta
dimensió.
 La globalització intensifica el fet migratori, però alhora la migració és portada de
la globalització.
Creixement de la politització de les migracions→ s’utilitza com a instrument i
campanya política per desprestigia a altres partits.
Feminització de les migracions: juga un rol actiu en diferents regions i tipus de
migracions.

L’agrupament familiar es quan una persona fa el procés de migració i arriba al

país d’acollida i aconsegueix la legalització de la seva situació i de la realització
de la seva situació laboral, quan fan això molts després reagrupen a la seva
família, és a dir, la porten cap al país on esta.

2. Algunes dades

➢ Per que a partir de l’any 2020 baixa la immigració?

Per la pandèmia, ja que es va tancar tot. La pandèmia ha perjudicat a les

persones immigrants.
Ha augmentat el procés immigratori per la frontera espanyola.

El percentatge d’immigració a l’estat espanyol a l’any 2020 (estant escrits de mes

a menys)→ el col·lectiu mes abundant és Marroc, Romania, Colombià, Regne
Unit, Italià, Xina, Veneçuela, Equador, Bulgària i Hondures.

Habermans te un llibre que parla dels procés immigratoris. En els països de la

OCEDE per mes que s’ha intentat fer política de immigració dures la realitat
d’aquests països ja han canviat. Per molt que s’ha intent endurir fronteres no s’ha
aconseguí reduir la immigració.

3. Manifestació del racisme

Una persona que no és racista no fa generalitzacions del seu col·lectiu.

➢ Alguns malentesos

• La població immigrant sense papers envaeixen el país → Aquesta

idea de que porten l’agrupament familiar dona la sensació que envaeixen
el país, però moltes vegades això es dona perquè la situació al seu país
es nefasta. Aquesta idea que ens envaeixen no es real perquè qui va
envair África va ser Europa.

• Treuen llocs de treball i s’aprofiten dels serveis – recursos socials →

Alguns països de la unió europea van difondre missatges dient que els
immigrants treien llocs de treball i aquest missatges calen en les
persones. Hi ha moltes dades que desmenteixen això, aquestes
demostren que els immigrants aporten diners al país on venen i a mes a
mes, aporten diners al país d’origen, i també generen mes llocs de treball.
 Veiem que els immigrants estan ocupant el llocs de treball de difícil
ocupació, és a dir, son aquest llocs de treball que les persones del mateix
país no volen treballar d’això.

Respecte al nivell educatiu dels immigrants és inferior de les d’aquell

país. La segregació racista fa que els estudiants immigrants acabin en uns
nivells educatius inferiors. El que ens diu la evidencia es que el
percentatge de beques menjador no és mes gran per a les persones
immigrants que per a les persones autòctones. Les beques menjador es
donen per criteris econòmics.
Tampoc es cert que els immigrants s’aprofiten mes dels serveis socials
que les persones autòctones. Moltes vegades diuen que les persones
immigrants col·lapsen el sistema sanitari i no es cert, les dades demostren
que les persones espanyoles utilitzen molt mes el servei de salut que les
persones immigrants.

• Per combatre la immigració il·legal i controlar l’entrada s’ha de

protegir les fronteres i permetre nomes l’entrada segons la
necessitat del mercat → Hi ha un acord que es el Shengen que a la unió
europea obrin fronteres. Que les persones que formen part de la Unió
Europea poden circular lliurament sense papers. Això, facilita l’entrada de
la immigració europea, fa endurir les polítiques fronterisses en els països
que no formen part de la unió europea.

L’estat espanyol necessita la immigració per l’envelliment de la població, ja que la

població es mot envellida i es necessita mes diners per pagar les pensions.

4. Repensar el fenomen migratori

➢ Beneficis de la migració

• El que fa la immigració es compensar, és a dir, fa que el percentatge de

les persones de 16 - 44 anys estrangeres sigui molt superior a la de les
persones autòctones majors de 65 anys. Aquest fet el que fa es que al
futur és compensarà.
• Creen nous llocs de treball que genera riquesa al país que contribueix en
les tasques de la seguretat social
• Les remeses son els diners que els immigrants envien al país d’origen i
això esta contribuint a millora la situació del país d’origen.
• Han contribuït a reduir l’atur, és a dir, tot i que continuen els immigrants
sent la població en més atur, la seva tasca ha ajudat que baixi el
percentatge en el país on estan.
 TEMA 12
MULTICULTURALISME I INTERCULTURALISME

Grups socialment vulnerables:

• Gènere
• Classe social
• Orientació sexual
• Edat
• Ètnia

La interseccionalitat es aquell concepte que ens ajuda e entendre que la vulnerabilitat

d’alguns grups estan relacionats en algunes variables.

1. Multiculturalitat, interculturalitat i pluriculturalitat

La multiculturalitat és la existència de vàries cultures en un mateix territori.

La interculturalitat és una forma d’intervenir en que posa èmfasi en la relació

entre cultures que estan convivint.

La pluriculturalitat és un altra forma d’intervenció que posa èmfasi en el

manteniment de les identitats culturals de cada grup.

La diferencia que hi ha entre multiculturalitat i interculturalitat és que la

interculturalitat es una intervenció on es promou la interacció entre les cultures.
1.1. Debat sobre la integració. Models

Un d’aquests models sobre els debats de la integració són:

➔ Assimilació de la diversitat: Son aquells països, governs que el

que volen es la homogeneïtzació cultural. La homogeneïtzació
cultural vol dir que tots i totes tinguem una cultura similar.
L’assimilació no és integració.

➔ Pluriculturalitat: El model britànic es un model de convivència de

diferents culturals però que no hi ha interacció entre elles. És
manté el respecte entre les cultures però no hi ha una interacció
entre elles, això comporta que es creen guetos.

➔ Unitat en la diversitat: És una societat en cultures diferents però

busquen el mateix objectiu que es la igualtat i unitat. Això ho
aconseguim amb la interacció i el respecte de les diferencies.
Aquest és el model mes positiu per dur a terme la integració.
2. Racisme modern

El racisme modern es un racisme que s’inicia al segle XIX i a entrada del segle
XX. És un racisme molt influenciat per aquesta...

EL racisme modern busca aquesta idea de unificació cultural, aquesta

homogeneïtzació cultural. Aquest anàlisi es sustenta en aquesta idea de que hi
ha races inferior i superior en aspectes biològics com ara la intel·ligència. Es un
racisme que se sustenta en teoria sobre la diversitat cultural.

La corba de Bell el que indica és dins d’una població qui se situa a la zona
comuna i qui se situa en els extrems.
El racisme esta molt present encara que pensem que no. Aquesta idea de que
també Espanya va esclavitza a les persones africanes, per tant el racisme no es
una cosa de certs països sinó de tots els països del mon.

2.1. Característiques

• El racisme modern es etnocentrisme, això vol dir pensa que hi ha

grup socials superiors a altres i això genera desigualtat
• Universalisme occidental aquesta idea que occident es el centre
del mon i aquell que ostenta els valors mes democràtics de tots el
planeta.
• Democràcia capitalista
• El nazisme revisar la historia i quan fa aquesta revisió de la
historia, nega algunes de les coses que han passat a la historia,
això ens porta a un revisionisme; que nega les coses que han
passat.

2.2. Racisme modern i educació

• Model assimilacionista és la idea paternalista de la immigració.

Es a dir, tractar-los des de un plantejament molt desocupatiu
inferiors, no des de la idea de la igualtat. Aquesta idea
s’obsessiona amb la idea de la integració.

• Model compensatori això vol dir que enlloc de busca la igualtat el

que fas es compensar, es a dir, si ve un immigrant en nivells
d’alfabetització baixos, enlloc de busca que s’iguali el nivell,
compenses el nivell.

• L’objectiu es eliminar la diferencia que causa el fracàs escolar:

homogeneïtzació.

• Materials escolar: no s’incorpora la diversitat cultural, nomes

s’incorpora la cultura occident com ara; la reconquesta espanyola
contra els invasors musulmans.
 • English only (USA) volia dir que l’únic idioma que ha d’existir en
el model americà és l’anglès. Per tant, els alumnes llatins per força
han d’aprendre l’anglès i oblida el llengua.

3. Racisme postmodern

El racisme postmodern el que planteja es que les cultures diferents no poden

viure juntes. Hi ha un xoc de civilitzacions on s’està demostrant que hi ha
civilitzacions que sempre hi haurà conflicte.

El racisme postmodern neix en l’arribada de la societat de la informació. La seva

orientació es anti-igualtària el que prioritza aquest racisme es la diferencia, és a
dir, no busca la igualtat. D’aquest racisme sorgeixen nous pensaments lligats en
aquest racisme on es nega la existència de valors universals com la llibertat i la
igualtat.

Després de la segona guerra mundial, el racisme postmodern queda socialment

condemnat. Al reprovar aquest racisme, el racisme postmodern s’autodefineix
com antiracista.

3.1. Característiques

• Diferencia d’ètnies; és a dir la idea de respecta la diferencia, però

no busca la igualtat.

• Relativisme cultural; les relacions entre cultures son sempre de

dominació, el diàleg no és possible. Relativitza la diferència i no
busca la igualtat, i no posa èmfasi en el diàleg.

Aquest racisme s’ha recolzat de investigadors i teòrics, com ara Cavalli-Sforza va

dir una afirmació que son afirmacions racistes.

➢ Model Vic

Vic el que va fer es la redistribució de l’alumnat immigrant, això significa agafa

l’alumnat immigrant i enlloc de que vagi a l’escola que li pertoqui, el que fa
l’ajuntament es redistribuir-los en escoles diferents. Aquets model no es positiu ja
que es distribueix a l’alumnat immigrant en escoles que es produeix un fracàs
escolar en aquests immigrants i ha contribuït a l’aparició del racisme a les
escoles.

Vic és una de les poblacions amb mes problemes de racisme.

 Perquè la distribució forçada és el gran error d’ajuntaments com el de Reus o
Vic, quin es el error que cometen la majoria del governs?
Es no veure les evidencies científiques que hi ha existien en altres països. La
segregació per grups culturals (Desegregation Busing)

➢ Desegregation Busing

Estats Units va fer una política forçada de distribució forçada dels alumnats
afroamericans i va promoure diferents busos en diferents barris per a que anessin
a altres escoles mes desfavorides.

Davant d’aquestes polítiques segregadores hi ha altres entitats que no

representen aquesta idea homogènia, son les identitat transnacional.

3.2. Racisme postmodern i educació

• Considera que l’escola promou la barreja entre cultures que destrueix les
identitats.
• Pluriculturalisme aquesta idea de que hi ha diferents cultures a la meva
escola però no es relacionen entre elles
• Diferencia; desigualtat
• Cas extern: model segregacionista,; polítiques educatives segregadores
que reparteixen l’alumnat d’aquestes cultures en diferents escoles i se’ls
subordina.

El racisme postmodern quan segrega el que fa es convertir les escoles en

escoles gueto, ja que segons aquesta racisme els immigrants fan baixar el nivell i
la qualitat de l’educació.

➢ Quines vies s’han plantejat a Catalunya per superar el gueto?

• Redistribució escolar.
• Control matriculació.
• Aules d’acollida.
• Unitat d’Escolarització Compartida.

Els models educatius de major èxit han buscat aquesta diversitat, perquè es
pensaven que buscant aquesta diversitat podrien tenir excel·lència, però per
buscar aquesta diversitat s’han de tenir altres expectatives a les escoles i
esforçar-te per a que l’alumne que esta descompensat pugui accelerar el seu
nivell i aprenentatge. Ex: un alumne estranger que es pugui obtenir un domini del
català correctament accelerant l’aprenentatge d’aquest.
➢ Igualtat de les diferencies

• L’escola ha de treballar per transformar les desigualtats que genera la

diversitat cultural per buscar la igualtat, és a dir, transformacions que ens
porten als principis d’igualtat i llibertat.
• La diferència és part de la igualtat vol dir que la diferència ens pot ajudar a
aconseguir la igualtat.
• Dret igualitari que té tothom de viure de forma diferent.

➢ Radicalització de la democràcia

Es un dret a tenir la millor educació possible, aquest dret no nomes es tenir a

l’alumnat immigrant escolaritzat, sinó que aquest tingui una qualitat d’educació.
La igualtat i la llibertat son claus per aconseguir mes democràcia.

4. Magnet schools I les accions afirmatives

Les magnet schools son les escoles imant. Hem d’aconseguir que les escoles
amb una situació de diversitat o desigualtat, la població s’apropi perquè te bons
resultats, aquesta és la idea de les escoles imant.

Les Accions Afirmatives son mesures polítiques que serveixen per a acabar
amb la discriminació o prevenir-la i crear noves oportunitats per a aquells grups
socials als quals aquestes oportunitats han estat negades.
 XERRADA ‘’ETNIA GITANA’’

La població gitana és originaria de lo que seria entre la Índia i el Pakistan. La llengua

dels gitanos es el romaní, però fruit de moltes per sucussions aquesta llengua s’ha
perdut i nomes s’ha conservat el calo, aquest es un dialecte que combina diferents
paraules del romaní però en una estructura gramàtica i sintàctica molt semblant al que
seria el castellà.

El dia 8 d’abril és el dia de la celebració del poble gitano, ja que el 8 d’abril del 1971 a
Londres, per primera vegada es va realitzar un congres per discutir quina era la situació
de la població gitana.

Els valors i trets identitaris comuns del poble gitano a tot Europa son:

• Concepte de família: Una concepció familiar diferents, s’entén per família

qualsevol persona vinculada a aquell nucli familiar.
• Els gitanos tenen una consciencia comú d’aquell origen.
• Respecte a la família i la comunitat i cap a les persones grans.
• Solidaritat, hospitalitat i ajuda o suport entre persones gitanes.
• Llibertat.
• El valor de la paraula donada.

1. Historia del poble gitano

Durant cinc segles s’han identificat mes de 250 llei antigitanes, que han perseguit
l’expulsió del poble gitano, l’esclavitud del poble gitano o l’extermini. Quan parlem
d’aquest extermini i sobretot durant la segona guerra mundial es va reduir a 0.

La situació actual del poble gitano en Espanya ens trobem en una important
limitació per llei no es poden recollir dades especifiques de la població gitana,
però disposem d’informes internacionals que ens indiquen la situació. Tot i que el
poble gitano s’ha distribuït per tot Europa, hem de pensa que la població gitana
també te una identitat compartida on viu, és per això que gitanos catalans,
andalusos i gallecs poden mantenir aquells trets comuns, però poden tenir valors,
costums del territori on viuen.

El poble gitano es troba distribuït per tot el territori espanyol, essent la nostra
presencia mes notable a Andalusia, Catalunya, comunitat valenciana i Madrid.

1.1. Desigualtat social i educativa poble gitano

Dins del poble gitano encara hi ha grups que es troben en una situació de
vulnerabilitat, com ara les dones gitanes, ja que no han tingut oportunitat de
tenir una educació de qualitat.
S’estima que 8 de cada 10 joves gitanos ni estudien ni treballen.
 En l’àmbit educatiu podem observar que existeix una plena escolaritat del
poble gitano en el sistema educatiu, però els problemes comencen a partir del
primer i segon cicle d’educació secundaria, on podem observar que
pràcticament el 90% de la població gitana es matricula en el primer cicle de la
ESO, però aquesta tassa de matriculació es redueix al 20% entre 2n i 3r de la
ESO. Un dels motius d’aquest fet es la segregació educativa, és a dir, la
concentració de l’alumnat gitano a les escoles de baix nivell educatiu.

En l’àmbit universitari nomes 2 de cada 1.000 tenen una carrera universitària,

per tant la bretxa educativa entre el poble gitano i no gitano és molt gran.

1.2. Identitat compartida, però gitanes i gitanos

Els valors i costums del poble gitano, com el respecte a les persones grans, la
concepció àmplia de la família, o la importància de la paraula donada,
s’entremesclen amb les tradicions, els costums i els estils de vida de cada
regió. Això explica algunes de les diferencies que hi pugui haver entre
persones gitanes de diferents territoris, però per sobre d’aquestes diferencies,
preval la identitat gitana.

1.3. Que es l’antigitanisme?

L’antigitanisme es una forma especifica de discriminació, racisme i rebuig

cap al poble gitano, alhora de l’antisemitisme o la islamofòbia.

Les característiques que te aquest tipus de racisme son:

• És un racisme persistent, tant històricament com geogràficament

(permanents I no disminuïts)
• És sistemàtic perquè tothom accepta l’existència de l’antigitanisme, el
normalitza i sovint va acompanyar per diferents formes de violència.
• Aquesta idea de superioritat racial, una forma de deshumanització i
del racisme institucional alimentat per la discriminació històrica.

1.3.1. Perjudicis, estereotips i Antigitanisme

• A les famílies gitanes no els interessa l’educació dels fills.

• Rebutgen les institucions no gitanes (palles).
• No volen treballar, prefereixen viure amb feines precàries o per compte
propi o de les ajudes socials.
• Conflictius i incívics.
• S’autoexclouen.
• Prefereixen viure als seus barris, només entre ells.
• Prefereixen viure així, com viuen, no aspiren a més.
EU-FRA diu que totes les accions que fem dirigides al poble gitano no te els
efectes desitjats, perquè hi ha una situació que es invisible, però que es molt
greu, que es l’antigitanisme.
Justifiquem la exclusió socials des de l’explicació etnocèntrica, que es quan tu
situes l’òptica de la visió de la majoria per observa a la minoria, estem justificant
l’exclusió social des de aquesta lectura.

➢ Perquè calen polítiques especifiques per a la població gitana?

Perquè tot i que un marc legal i una declaració dels drets de la UE, es
insuficient per aquesta forma de racisme, ja que malgrat tenir els mateixos
drets, hi ha diversos factors socials, econòmics i polítics que priven la
comunitat gitana de tenir les mateixes oportunitats.

L’origen d’aquestes polítiques especifiques dirigides als gitanos s’explica des

de un projecte de recerca. El projecte Workaló va derivar en la proposició del
‘’Conocimiento de los Derechos del Pueblo Gitano’’.
Aquest projecte va alarmar a tota Europa de que existia racisme cap al poble
gitano i que hi havia una necessitat de reconeixement del poble gitano.

La que mes impacte positiu te es la ‘’Comunicación de la comisión al

parlamento, al consejo, al comité económico y social y al comité de las
regiones’’, aquesta comunicació es que la Comissió Europea insta als estats
membres a fer una estratègia nacional especifica cap a la població gitana.

➢ El cas del Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya

El Pla català és l’únic, de tots els països investigats, que es pot posar com a
exemple d’integració explicita de les qüestions que afecten la població gitana
procedent d’altres estats membres una política estratègica d’àmbit regional
per al poble gitano.

Objectius d’aquest pla

• Definir polítiques d’actuació especifiques a favor del poble

gitano de Catalunya, partint d’evidències d’èxit que demostren
resultats positius en la promoció i la inclusió del poble gitano.
• Desenvolupar estratègies per implementar actuacions d’èxit en
els àmbits següents: educació, treball, cultura, salut, higiene, etc.
• Equipar socioeconòmicament als gitanos i les gitanes de
Catalunya en risc d’exclusió social amb la societat de la qual
formen part.
• Promoure la cultura gitana com a part de la cultura catalana,
fent difusió dels seus valors i de la seva contribució a la cultura de
Catalunya.
 Principis d’aquest pla

• Implicació de la població gitana en tot el procés, i de tota

l’estructura administrativa.
• Contextualització al marc europeu, estatal i català referent al poble
gitano.
• Col·laboració i el diàleg permanent amb les autoritats locals.
• Millora de la societat.
• Consonància amb els resultats de les investigacions científiques de
més impacte social.

2. Campusrom

Campusrom és una una red universitària gitana de Catalunya, es va formar al

any 2016 – 2017, va néixer amb de realitzar la prova d’accés a la universitat per
persones majors de 25 anys. És una red sense ànims de lucre. Té un enfoc
universitari, ja que dona suport a les accions en l’àmbit educatiu
41 persones gitanes han accedit a la universitat en 5 anys i mes de 100 persones
estan cursant estudis superior.

L’impacte social que va tenir aquesta red es que:

• 3 de cada 4 alumnes aproven el curs amb mes de 80% de crèdit superats.

• 2 de cada 3 estudiants superen l’examen d’accés a estudis postobligatoris
i títol no universitari.
• 8 de cada 10 estudiants aproven el treball o examen que preparen amb la
red.
 TEMA 13

PREVENCIÓ DE LA HOMOFOBIA I LA TRANSFOBIA A

L’AULA

1. Coneixements previs
Els que reben més homofòbia i bullying són les persones trans i gènere no
binari.
➢ Conseqüències de la homofòbia
• Pensament i intents suïcides.
• Símptomes de depressió, ansietat i estrès posttraumàtic.
• Baixos sentiments de pertànyer a la comunitat educativa.
• Desconfiança, malestar i baixa autoestima

La comunitat de Catalunya és la comunitat amb majors casos de delictes d’odi.

El perfil dels homes que duen a terme més delictes d’odi és; models masculins
tradicionals amb d’agressivitat, superioritat i homogènia. Degut a les
construccions binàries de gènere que se sustenten en els models de
masculinitat.
Ens els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) no hi ha directament
un violència homofòbica i transfòbica.

2. Conceptes claus

• Atracció sexual o romàntica: Atracció cap a un individus sorgida per

interès sexual o romàntic.

• Identitat de gènere: És la percepció psicològica d’un mateix sobre les

aportacions que s’entén.
o Cis: Quan la identitat de gènere sentida es correspon a la
identitat de gènere al néixer.
o Trans: Quan la identitat de gènere no es correspon a la identitat
de gènere assignada al néixer.

• Sexe: És el conjunt de genitals, cromosomes, hormones, vell coporal i

mas característiques sexuals corporals.

• Expressió de gènere: Les formes en la que es presenta el gènere a

través dels actes, roba comportament. El jo exterior i com les altres
persones ho interpreten segons les normes de gènere.
 • Violència: Comportament o interaccions entre individus o grups que
presenten amenaça a provocar danys, important tenir en compte les
diferències formes i materialitzacions de la violència, tant visibles com
invisibles:
o Física
o Psicològica
o Sexual
o Econòmica
o Simbòlica, estructural...

• Bullying: Forma de violència i humiliació repetitiva i continuada en el

temps que generalment tenen lloc a l’escola entre iguals. Aquest acoso
està basada en la identitat, aparences o altres aspectes d’abús.

• Heteronormotavitat: Sistema d’opressió i poder que legitima la

orientació heterosexual como l’única vàlida i legitima. Discriminació a
les demes orientacions i fora de la norma.

• Homofòbia: Por, odi, falta d’acceptació o incomoditat davant a les

persones que tenen una orientació sexual romàntica o diferent
heternormativa.

• Cisnormativa: Sistema d’opressió i poder que legitima la identitat cis

com la única vàlida i legitima, discriminat les altres identitat de gènere
com desviacions i errors del norma.

• Trasnsofbia: Incomoditat davant de persones que tenen una identitat de

gènere diferent a la cisnormativa.

3. Denuncia del bullying per diversitat de gènere i sexual a

Espanya: ona d’activisme i suïcidis de joves trans.
A través de la manipulació, poden arribar a fer sentir-se culpables a aquestes
persones i a pensar que ella es el problema, arribant així a decidir suïcidar-se.
A Espanya a partir del any 2010, a causa de molts casos de suïcidi sorgeix la
qüestió trans en defensa dels drets d’aquells infants que es senten amb la
llibertat de dir que no es senten nen o nena. I és comencen a crear
associacions de famílies que volen defensar els drets dels nens i nenes trans.
4. Panorama internacional de la homofòbia i la transfobia en
centres educatius.

És la responsabilitat dels centres i autoritats en la integració dels principis

antidiscriminatoris i diversitat:

• Experiències de violència de joves LGTB: Per part dels companys i

professors a escola i institut.

• Actituds homofòbiques i trasnfoviques: Actitud de normalització

davant de l’expressió de gènere, normalment en centres de primària.

• Greus problemes de salut derivats de la violència: Es dur a terme un

possible absentisme o abandonament escolar, que pot arribar al suïcidi.

• Dret a la educació sexual: S’ha de tenir una especial atenció a la

diversitat de la sexualitat i ha de ser precisa i apropiada a la edat per una
vida sana.

5. Marc regular i de drets.

En Espanya ens regim per diferents marcs regulatoris:

• La Declaració Universal dels drets humans.

En aquesta declaració es fa menció l’article 26.1, on diu que tota persona

te dret a una educació.
I en l’article 26.2, diu que l’educació estarà dirigida al desenvolupament
personal i el respecte als drets humans.

• Constitució
És diu al article 14 que no es pot fer discriminació per gènere.

• Convivència escolar
És duen a terme actuacions d’èxit per l’acos i violència en el centre
escolar.

Llei 11/2014, és la més important i de Catalunya. Aquesta llei és per garantir els
drets de les lesbianes, gais. Bisexuals, transgeneres i intersexuals i per erradicar
l’homofòbia, bifòbia i la transfòbia.
Aquesta tipifica els diferents tipus de violència i les seves conseqüències, tant de
violències directes com indirectes.
• Missió: Garantir el lliure desenvolupament de l’alumnat transgenere en
els centres educatius i facilitar mesures i actuacions per la seva atenció i
acompanyament, on aquestes s’han d’aplicar obligatòriament si ens
trobem a un alumnes transgènere.
 • Objectiu general: Posar a l’abast dels centres educatius orientacions i
pautes d’actuació a l’escola pe garantir el seu lliure desenvolupament.
• Objectius específic:
• Fomentar la implantació de mesures d’atenció d’acompanyament
a l’alumat transgènere.
• Circuit de coordinació entre els diferents membres de la
comunitat escolar i educativa.
• Informar i formar al professorat, personal del centre, alumnat i les
seves famílies sobre la necessitat d’abordar la identitat de
gènere i expressió de gènere com a un factor que reconeix i
dona valor a la diversitat i que consolida un sistema educatiu
inclusiu.
La línia de comunicació ha de ser amb la direcció i s’han d’implementar mesures
cap a l’alumnat afectat i els alumnes iguals, i la resta del centre i s’ha de fer un
seguiment amb la família del cas. CENTRE + FAMÍLIA + PROFESSOR.
Aquest protocol pot ser activitat:
• Família
• Equip docent
• Del mateix alumne Accions:
• Mesures per el canvi de nom.
• Mesures d’atenció i acompanyament a l’alumnat transgènere.
• Mesures organitzatives i educatives.
• Aprenentatge i millora continua.

A parit de les polítiques hem de reconèixer la situació problemàtica i actuar, per

garantir que les institucions socials i educatives siguin segures per a tothom.

6. Conseqüències personals i socials del bullying escar per

la raó de l’orientació, expressió o identitat de gènere.
• Dificultats per la identificació la homofòbia i transfobia als centres
educatius.
• Possibilitat per a la identificació de homofobia i transfobia en centres
educatius.
• Influència de les aliances gais i hetero al centre.
 TEMA 14
RELACIONS INTERGENERACIONALS. EDUCACIÓ DE
PERSONES ADULTES

Lifelong learning es l’aprenentatge al llarg de la vida, això vol dir que al llarg de la
nostra vida a totes les edats estem aprenent.
Els estudis demogràfics indiquen que hi ha un envelliment de la població, això implica
que la població pot estar en el sistema educatiu o formant-se durant mes temps
sobretot perquè el mercat laboral també ho exigeix.

1. Relacions intergeneracionals

L’aprenentatge intergeneracional s’ha demostrat que es un aprenentatge que te

molts benèfic per totes les generacions.

La generació és un grup de persones que ha compartit experiències semblants,

que tenen edats similar i que segueix determinades tendències.

Els criteris que defineixen una generació son:

• Familiars, per exemple nebots, nets, etc

• Pertinença a un grup identitari, per exemple el grup de gent que ha viscut a
la guerra civil
• Data de naixement, per exemple la generació del 86
• Una etapa vital, per exemple adolescència, infància, etc.
L’aprenentatge intergeneracional el que planteja implica que es una bona metodologia
d’aprenentatge i te bons resultats perquè planteja que aquest aprenentatge es a partir
de l’observació, de la imitació i el modelatge, l’aprenentatge a partir d’aquest 3 factors
ajuda en dues generacions i aporta un seguit d’oportunitats d’aprenentatge.
Cada vegada mes la comissió europea vol crear espais en contextos educatius on es
donen aquestes oportunitats d’aprenentatge intergeneracional.
Quines el criteri perquè existeixi aquest aprenentatge?
Ha d’implicar a persones de diferents edats i generacions, però treballant
conjuntament per adquirir unes habilitats, valors i un coneixement. És important que hi
hagi mes d’una generació en aquest espai d’aprenentatge i també ha de tenir un
objectiu planificat, concret i en caràcter transformador. Aquest aprenentatge ha de
buscar aquest benefici mutu.
2. L’edisme
L’edisme es la discriminació per edat, son els perjudicis que te la societat o les
barreres que posa la societat a les persones de mes de 65 anys.
L’edat és una dimensió de l’estructura social en què el poder i les oportunitats són
distribuïts de forma desigual entre individus, segons l’edat al qual són assignats.
La interseccionalitat és quan interseccionen les variables d’exclusió de risc de
vulnerabilitat.
L’edat biològica és l’edat de la nostra genètica.
L’edat cronològica és la edat que tenim des de el n nostre dia de naixement.
L’edat social és l’edat on socialment implica una decisió o acord comú en que
determinades edats, com per exemple la infantesa no es pot treballar o que la gent de
mes de 65 anys no es pot dedicar a treballar.
Butler plantejava que l’edisme era la discriminació i l’estigmatització per raó d’edat,
però en l’actualitat s’ha ampliat fent referencia als perjudicis o discriminació a favor o
en contra d’un grup d’edat.
El que planteja l’edisme a la societat actual es un seguit de reptes i qüestions com:
• Prejubilacions i jubilacions anticipades, es a dir, tenia sentit que les
prejubilacions existien perquè hi havia treballs manuals.
• Envelliment de la població
• Esperança de vida més llarga
• Canvis en el cicle vital, és a dir, cada vegada en edats més grans és possible
participar activament durant més temps.

Què pensem de les persones grans?

Hi ha una sèrie de mites sobre les persones grans
• Que sempre estan malalts
• L’edat no està associada a la bellesa
• Decadència de la intel·ligència
• Ja no serveixen
• Soledat
• Pobresa
• Depressió
• Poder polític
2.1. Conseqüències de l’edisme
L’edat pot influir en lo que es la situació de la persona dins de l’estructura social, això
vol dir que en determinades edats hi ha certes discriminacions i també cert
reconeixement.
La interseccionalitat és que tots i totes arribem a grans, però no tots amb les mateixes
condicions. És aquesta idea que hi ha variables que poden connectar a aquest procés
de discriminació
A les societat occidentals estem condicionats per l’edat biològica, però el que s’està
veien es que hi ha una desconnexió entre l’edat biològica i l’edat social
L’edat cronològica esta condicionada amb l’edat social.
A cada edat correspon una sèrie de coses:
• Educació és cada vegada costa mes
• Immaduresa dels joves
• Massa gran per a..
• Quan et..?

3. Teories del dèficit

Durant molt de temps es va pensar que després de l’adolescència les capacitats

d’aprenentatge disminuien.
Wechsler planteja que la intel·ligència tendeix a declinar-se amb l’edat, però aquesta
teoria va ser desmuntada perquè feia aquet anàlisi d’un moment concret.
Piaget també planteja que després de l’adolescència començava un cert deteriorament
de la intel·ligència
Les teories del dèficit son pensa que determinades edats, que la intel·ligència i les
capacitats d’aprenentatge i cognitives disminueixen.

4. Com superar a l’edisme?

Aquet canvis de visió de la vida adulta és deu molt a aquestes teories:

• La teoria Schaie planteja que la intel·ligència és pot incrementar al llarg de la

vida.

• La teoria Cattell diferencia entre intel·ligència cristal·litzada i fluida. La

intel·ligència fluida depèn de la biologia i la intel·ligència cristal·litzada depèn de
l’experiència i aquesta augmenta amb els anys, perquè també augmentarà
l’experiència.

• La teoria Michael Cole i Sylvia Scribner tenen una idea que la intel·ligència
avança a partir del context de la comunicació i de les necessitats del mercat labora,
es a dir, si el mercat laboral necessita grups en unes experiències concretes,
doncs les persones més grans tenen més opcions per desenvolupar aquesta
intel·ligència.
 • La teoria H.Gardner en la idea de les intel·ligències múltiples

Ramon Flecha planteja la intel·ligència cultural com aquella intel·ligència practica i

acadèmica, però que es la intel·ligència que totes les persones tenim a traves de les
interaccions, de les converses, de les experiències vitals, etc.
Totes les idees ens diuen que tots i totes podem aprendre el que vulguem.
Levi- Montalcini Rita va demostrar a traves de la recerca en neurociència es que amb
els anys, l’experiència i les ajudes que jo tinc milloren la meva intel·ligència i capacitat
cognitiva.

5. Moviments socials que lluiten contra l’edisme

Hi ha un seguit de moviments que plantegen aquesta importància de la participació

activa de les persones grans.

• El moviment Gray Panthers amb la dea d’incentivar la participació de les persones

grans en la societat
• Hartu-emanak és una associació per a l’aprenentatge permanent i la participació
social de les persones grans.
Hi ha un moviment social que esta promovent que les persones grans visquin juntes.