3eso - Competències Sengle Xxi Santillana Fitxes

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT
Competències
per al segle XXI
Llengua i Literatura
ESO
Competències per al segle XXI per a 1r ESO és una obra

col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament
d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. / Edicions
Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada
Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT
M. Elena Alberola
Roser Batlle
Aída Caño
Luis Díez del Corral
José Luis Domínguez
M. Teresa Feases
Francesca Gonzàlez
Gabriela González
M. Francesca Llinares
Rosa Montiel
Eva Margarita Ramis
EDICIÓ EXECUTIVA
Àngels Campos
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Immaculada Gregori
Índex
Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
1. Millore l’ortografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
2. Projectes de treball cooperatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
3. Projecte social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 249
4. Intel·ligència emocional i ètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 285
5. La premsa a l’aula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 347

Un projecte nou
per a una societat nova
En els últims temps assistim a una transformació ràpida i profunda del model de societat. En
els inicis del segle XXI vivim en la Societat de la Informació, el Coneixement i l’Aprenentat-
ge (SICA), és el context en què es desenvolupa la nostra vida; els qui no hi estiguen preparats
quedaran exclosos de les activitats quotidianes.
Quins trets d’aquesta nova societat tenen més incidència en l’educació?
1. És una societat postindustrial, la majoria de les persones treballen en els serveis i, per
tant, és necessari en molts casos treballar amb idees i saber comunicar-les.
2. La innovació és un element competitiu fonamental. La creativitat i la inventiva són capa-
citats molt valorades; entenent per creativitat la capacitat de generar idees noves o aplica-
cions noves d’idees antigues, i d’aplicar tot el que es coneix a altres contextos per donar
respostes útils.
3. És una societat en canvi constant, en què es generen molts problemes impredictibles que
requereixen la intervenció de persones:
– Capaces de resoldre problemes i prendre decisions en un context en què les receptes
antigues ja no serveixen.
– Que siguen flexibles, versàtils i amb capacitat i gust per a formar-se al llarg de la
vida.
D’ací la importància en la societat actual de saber utilitzar la informació i de transfor-
mar-la en coneixement de forma ràpida i eficaç.
4. És una societat amb intel·ligència col·lectiva. L’èxit o el fracàs no depén d’aportacions
personals, sinó de les sinergies entre persones, equips i institucions. Els entorns més inno-
vadors són el resultat dels milers de contactes formals i informals entre persones de dife-
rents empreses i organismes, de manera que és difícil relacionar una innovació amb una
persona concreta. Per tant, el treball cooperatiu i la comunicació interpersonal són ha-
bilitats bàsiques en la nostra societat.
5. És una societat mediàtica i, per consegüent, és fonamental educar en la descodificació
dels mitjans de comunicació, incloent en aquest terme també el mitjà digital.
6. És un món global, en què han passat a primer pla reptes socials nous: la distribució desi-
gual de la riquesa, l’augment de l’individualisme, la debilitat dels vincles socials tradicio-
nals, etc. I aquests reptes fan cada vegada més necessària l’educació en valors i l’educa-
ció emocional dels nostres joves. Cal desenvolupar en ells actituds de tolerància,
cosmopolitisme i empatia pels altres; enfortir els llaços de l’individu amb la comunitat; i
fomentar una ètica de la responsabilitat, en un món en què les responsabilitats pels pro-
blemes socials semblen diluir-se, són llunyanes i intangibles.
4 COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
Quines són les competències
per al segle XXI?
Tots som conscients que una societat com la descrita requereix unes capacitats molt diferents
de les que es demanaven fins fa poc de temps. Necessitem persones amb les destreses se-
güents:
Resolució
de problemes
Cultura reflexiva,
Destreses
aplicació de
comunicatives
diferents formes
de pensament
Alfabetització
digital i multimèdia Actitud
emprenedora
Treball
Intel·ligència cooperatiu
emocional i ètica
Compromís
ciutadà
La LOMQE proposa l’aprenentatge per competències com a nova metodologia d’ensenyament/

aprenentatge, adequada per al desenvolupament de les habilitats que requereix la societat del
segle XXI. Algunes metodologies s’han demostrat especialment potents per a desenvolupar un
aprenentatge per competències:
El plantejament d’activitats i tasques contextualitzades.
El treball cooperatiu.
El treball per projectes.
En aquest volum de la Biblioteca del Professorat del projecte SABER FER es recullen un con-
junt de projectes que permeten desenvolupar dinàmiques i situacions que facilitaran que
l’alumnat desenvolupe les COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI.
En aquest material de promoció incloem una mostra de cada un dels projectes que componen
el volum de COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI. Els projectes complets abraçaran totes les
unitats del llibre de text.
COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 5
Aprendre a aprendre
Millore l’ortografia
M. Elena Alberola
M. Teresa Feases
Francesca Gonzàlez
Maria Francesca Llinares
Rosa Montiel
PRESENTACIÓ
MILLORE L’ORTOGRAFIA
Presentació
Durant molts anys, l’ortografia ha estat un dels aspectes lingüístics que més ha preocupat els professors de Llengua i, consegüent-
ment, els estudiants. Tots sabem que, des d’un enfocament comunicatiu, escriure bé és molt més que escriure sense faltes d’orto-
grafia; significa també planificar, organitzar les idees, lligar les paraules... No obstant això, és cert que el domini de l’ortografia dóna
seguretat a tot aquell que es posa davant d’un full en blanc i, a més, una bona ortografia esdevé una bona carta de presentació per
a aquell que escriu. En aquest quadern partim d’una concepció de l’ortografia com a part de l’adequació textual, una de les propietats
que ha de complir qualsevol text que vulga ser eficaç comunicativament, i per això les activitats que s’hi proposen no solament
treballen paraules de manera aïllada, sinó que també procuren tractar els continguts ortogràfics en el context textual.
El quadern Millorem l’ortografia consta de tres blocs. El primer (Fitxes de reforç) està format per 9 fitxes que es corresponen amb els
continguts ortogràfics de les 9 unitats del llibre de text, on es treballen aspectes com la essa sorda i la essa sonora, la ela geminada,
les consonants palatals sonores… El segon bloc (Fitxes d’ampliació) constitueix un material complementari al programa d’ortografia
que ofereix el llibre de l’alumne, ja que comprén fitxes sobre algunes grafies que no s’estudien en 3r d’ESO, però que ja s’han tractat
en cursos anteriors i convé recordar. En el tercer bloc presentem un recull de dictats, relacionats amb els continguts del llibre i de
les fitxes de reforç, i també amb els continguts de les fitxes d’ampliació. Aquests mateixos dictats s’inclouen locutats en el LlibreMè-
dia, de manera que es poden fer a classe (dictats pel professor o, fins i tot, per un dels alumnes) o es poden realitzar i autocorregir a
casa, a partir de la locució. Finalment, oferim les solucions de totes les activitats proposades.
Cada una de les fitxes d’ortografia està encapçalada pel quadre RECORDA, que inclou un resum esquemàtic de les normes bàsiques
que després es treballen en les activitats. També, de manera ocasional, s’inclou algun quadre amb informació addicional que cal
tindre en compte per a fer activitats concretes.
Així doncs, les característiques del quadern el converteixen en un material molt útil, que pot ser utilitzat perquè es puguen reforçar
a classe els continguts ortogràfics en forma de fitxes fotocopiables; o també perquè els alumnes que tinguen dificultats en l’ortogra-
fia puguen practicar i treballar a casa de manera autònoma.
Us convidem a millorar l’ortografia.
Índex
FITXES DE REFORÇ
1. La essa sonora i la essa sorda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
2. La ela geminada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
3. Les consonants palatals sonores: g/j/tg/tj . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
4. Les grafies b i v . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
5. L’ús del guionet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
6. L’apostrofació i la contracció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
7. L’accentuació i la dièresi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
8. Els signes de puntuació (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
9. Els signes de puntuació (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
FITXES D’AMPLIACIÓ
La grafia x . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
La grafia x i els dígrafs tx i ig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Les consonants geminades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
La grafia h . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Homònims i parònims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
S’escriu junt o separat? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Divergències vocàliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
DICTATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
SOLUCIONARI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
1
LA ESSA SONORA I LA ESSA SORDA
Nom: Curs: Data:
RECORDA
EL SO DE ESSA SONORA /z/ L’ús de s i ss entre vocals provoca molts dubtes:

s en els casos següents:
S’escriu Z S’escriu S
– Les formes dels gentilicis acabats en -és: anglés,
angleses; francés, francesa…
– Les formes dels participis acabats en -és i -òs:
EL SO DE ESSA SORDA /s/ inclòs, inclosos; comprés, compreses…
S’escriu S S’escriu SS – Les formes dels adjectius acabats en -ós: graciós,

graciosos…
– Els substantius derivats d’adjectius amb el sufix
-esa: naturalesa.
S’escriu C S’escriu Ç ss en els casos següents:

– Els noms femenins amb el sufix -essa: duquessa.
davant de e, i i davant de a,
– Les paraules acabades en -missor, -missió,
o, u
-gressor, -gressió, -pressor, -pressió: emissor,
agressió, depressió…
1 Escriu s o ss en els buits del text següent, tenint en compte que el símbol representa el so de la essa
sorda; i el símbol , el so de la essa sonora.
Fox trave à les portes. Dues pa es rere seu, el seguia el ecretari amb una carpeta a les mans
que mo trava un anagrama de les empre es Fox sobre la coberta. Després de pa ar sen e
probleme l’arc del detector de metall de la eguretat, s’encaminaren cap al despatx del
director de la fundació. No va ser nece ari que acabaren el trajecte: els e perava a la porta amb
po at de erio itat profe ional.

SILVESTRE VILAPLANA, Resurrecció (adaptació)
2 Classifica les paraules de la notícia següent segons el so que representen les grafies destacades.
El raper Valtònyc assegura que no té sentit denunciar-lo per fer ús de la llibertat d’expressió
Josep Miquel Arenas, el cantant de rap conegut pel nom de Valtònyc, va declarar ahir al jutge que fa
cançons mordaces, tal com pertoca a la música rap. Segons que va explicar el seu advocat, el jove va dir
que «no té ni cap ni peus vore violència» en les seues lletres.
Valtònyc ja havia declarat a la comissaria arran de la lletra d’algunes de les seues cançons i va resultar
acusat per incitar a la violència.
«Tot això és absurd», deia l’advocat resumint la posició d’Arenas per explicar que la música rap és així de
contundent i que no es pot processar algú per fer cançons d’un estil concret. Ara cal esperar per veure
quines decisions pren el jutge instructor.
ENRIC BORRÀS, Balears, 25/10/2012 (adaptació)
1
Nom: Curs: Data:
essa sorda essa sonora
" "
3 Completa les sèries de paraules de la mateixa família. Recorda les regles que s’han destacat en el
requadre inicial.
a) emetre " emi ió, emi or, emi ora.
b) promés " prome a, prome os, prome es.
c) monstruós " monstruo a, monstruo itat, monstruo os.
d) imprés " impre os, impre es, impre a.
e) aragonés " aragone os, aragone isme, aragone a.
f) imprimir " impre or, impre ora, impre ió.
Relaciona cada sèrie amb la regla que hi has aplicat.
-és no dupliquen la s "

-és no dupliquen la s "
-ós no dupliquen la s "
-missor, -missió, -pressor, -pressió dupliquen la s "
4 Completa els buits de les oracions següents amb els sufixos -esa o -essa.
a) Alguns homes encara preferien la baron abans que la filla, perquè havia conservat
la seua bell
b) La poet que va guanyar el Premi Palma d’Elx retratava a la perfecció els fenòmens
de la natural
c) La jutg va decidir posar en llibertat l’imputat malgrat l’altiv que va mostrar

durant la declaració.
d) L’alcald de la ciutat va fer unes declaracions en què no mostrava cap delicad envers
els afectats per les inundacions del darrer agost.
5 Transforma els adjectius en substantius.
dur " baixa " coix "

fina " savi " feble "
viva " cega " pobre"
1
Nom: Curs: Data:
6 Escriu els substantius formats a partir dels verbs entre parèntesis.
a) A la comissaria hi havia una víctima d’ (AGREDIR)
b) La relació de comunicació s’estableix entre un i un receptor. (EMETRE)
c) En les dictadures la de les opinions no oficials és una mesura molt

comuna. (REPRIMIR)
d) Aquest artista no ho té fàcil per a exposar la seua obra perquè és massa

(TRANSGREDIR)
e) Últimament s’ha estés molt la dels arxius quan s’envien per correu
electrònic. (COMPRIMIR)
f) Preferisc escoltar per la ràdio la del partit, en comptes de veure-la

en la televisió. (TRANSMETRE)
g) Se m’ha avariat la i no he pogut presentar el treball de Llengua aquest matí.

(IMPRIMIR)
7 Ratlla en cada sèrie l’element que no està ben escrit.
8 Forma substantius acabats en -sió /-ssió a partir dels verbs següents.
" " "

" " "
" " "
" " "
9 Ratlla la forma incorrecta de cada parell.
Escriu la paraula anterior que correspon a cada definició.
a) Comunicació, notícia tramesa d’una persona a una altra. "

b) Lloc inhabitable per la seua manca d’aigua i vegetació. "
c) Fer que una cosa siga o estiga en un lloc determinat. "
d) Cosa que s’ha de tractar o resoldre. "
e) Mostrar o creure posseir tal qualitat, mèrit, etc. "
f) Desfer una cosa separant les parts de què és formada. "
g) Lloc on s’està pres o detingut. "
h) Recórrer tal o tal camí, tal o tal lloc anant d’un indret a un altre. "
1
Nom: Curs: Data:
10 Completa les paraules següents amb c i ç.
ar
et
ejar
eta
11 Ompli els buits de les paraules següents amb s, ss, c, ç o z. Després escriu al costat [s] (sord)
o [z] (sonor) segons el so que corresponga.
"[ ] ió " [ ] es " [ ] a"[ ]
e"[ ] e"[ ] ill " [ ] ó"[ ]
ala " [ ] ó"[ ] ar " [ ] ella " [ ]
a"[ ] ombi " [ ] a"[ ] ero " [ ]
ió " [ ] i"[ ] ir " [ ] ona" [ ]
ió " [ ] a"[ ] i"[ ] a "[ ]
12 Completa els buits dels fragments següents amb s, ss, c, ç o z, segons corresponga.
a) A més de formular-hi els con ells típics dels llibres d’e til, hi recollim temes que s’han publicat
o reflectit en la revi ta e mentada i que con iderem encara poc coneguts dels profe ionals
i dels estudio os de la llengua. Naturalment, en cada cas n’esmentem la pro edèn ia.
b) Una bona pre enta ió, sobretot gràfica, fa efica el mi atge; tanmateix, cal tindre pre ent
a quin lector va adre at. Sabem que amb l’ordinador es poden fer moltes filigranes, però convé
no abu ar d’aquestes po ibilitats: la pre entació ha de ser harmònica i neta, amb el text ben
emmarcat amb marges i amb caràcters tipogràfics que fa en més agrado a la lectura.
c) Tota pàgina és com un mapa. A primer colp d’ull ja se’ns ha de fer tot clar: allò que és e en ial
ha d’atraure la nostra vista i ha de permetre de fer-nos una sínte i mental del que llegirem.
Generalment no es comença llegint, inó que es mira, i aquesta ullada ens ha d’induir a la lectura:
acon eguir que el lector s’hi intere e i fins i tot s’il·lu ione.
d) Cal po ar aten ió a fer el nostre text acce ible per al re eptor: els textos amb fra es
ma a llargues es fan farrago os, no haurien de superar una exten ió de 25 paraules.
e) A l’hora de determinar la tipografia és molt important triar aquella que siga més u ual i llegible. Tot
i que la informàtica ens ofereix una gran varietat de caràcters, hem d’evitar els de di enys
fantasio os.
f) ovint trobem en molts programes, per defecte, unes lletres amb cos de dot e punts. En general,
però, és més profe ional i convida més a llegir un co de deu o on e punts.
R. SANGLES, Compendi de normes d’estil (adaptació)
1
Nom: Curs: Data:
13 Completa la graella amb les formes de participi.
singular plural
Infinitiu
masculí femení masculí femení
sotmetre sotmés sotmesa sotmesos sotmeses
comprendre
confondre
permetre
emetre
imprimir
14 Escriu els mots que corresponen a aquestes definicions. Pots consultar la web dlc.iec.cat, que et permet
realitzar molts tipus de cerques, com ara buscar-hi la paraula per l’acabament.
1. Boira gran o espessa. 5. Conjunt de canyes.

2. Excés de carn. 6. Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi
3. Lligam; allò que serveix per a lligar o fermar. la palla.
4. Armadura feta de cuir, que consta de dues 7. Terra cuita.

peces per a protegir el pit i l’esquena. 8. Conjunt de plomes.
9. Peça de vestir feta o folrada de pell.
1 A S S A
2 A S S A
3 A S S A
4 A S S A
5 I S S A
6 I S S A
7 I S S A
8 I S S A
9 I S S A
2
AMPLIACIÓ
LA GRAFIA X
Nom: Curs: Data:
RECORDA
La lletra x pot representar sons diferents.

El so africat palatal sord [t ] −com el castellà flecha− en les posicions següents:
− Darrere de consonant: punxa, anxova.
− Principi de paraula: xiquet, xaval.
El so fricatiu palatal sord [ ] −com l’anglés show o el francés château− es representa amb les grafies x i ix:
x
− A principi de paraula: Xixona, xifra.
− Després de diftong: xiuxiuejar, disbauxa.
ix
− Entre vocals: caixa, reixa.
− A fi de mot: peix, calaix.
El grup [ks] es representa amb la grafia x en qualsevol posició: oxigen, excepció.
El grup [gz] es produeix per sonorització de [ks] en els grups inicials ex- i inex- seguits de vocal o h: exacte, exhibició.
1 Classifica les paraules següents segons la pronunciació de la grafia x.
asfixiar - bruixot - exagerar - excursió - xarrar - exhibició - exemple - xarol - xilòfon - rebaixes
inexorable - prefix - aixeta - torxa - exercici - xocolate - esfinx - xufa - extintor - xenofòbia.
sona com punxa [ ] sona com xifra [ ] sona com oxigen [ks] sona com exacte [gz]
" " " "
2 Ompli els espais buits amb x o ix, segons convinga.
a) Un arlatà de la fira de àtiva em va oferir un ós de pelu .
b) Encara no s’ha e ugat la roba després del ru at que ha caigut.
c) El mestre va escriure amb el gu la paraula bru a com a e emple de bisíl·laba .
d) El impanzé va nà er i cré er al zoo de i ona.
e) elo ho va dir tan flu et que va semblar un iu iueig.
f) avier estudià a l’institut de àbia en els anys se anta.
g) Dins del cala vaig trobar una ca eta amb un arop de madu a.
h) Els inesos han e amplat la botiga del amfrà.
AMPLIACIÓ
LA GRAFIA X
Nom: Curs: Data:
3 Classifica les paraules següents segons la pronunciació.
excés - inexistent - exèrcit - exclusió - explicar - exili - exhalar - luxe

màxim - exposar - exhaustiu - complex - exigència - explosió - fixar
exòtic - exuberant - exorcista - reflex - inexacte.
Sonen [ks], com taxi "
Sonen [gz], com examen "
4 Busca en la sopa de lletres manlleus adaptats amb x o ix i escriu-los al costat de la definició.
G S E S Q U A I X A J C
U B T U E K P W T R D O
I E R A U F I R È X F S
T I U L C Q Z B E V U D
V X V L A T I L N E X E
A A Z A N C A W X T À J
A M S U K X E V I L R O
J E O L A I R L P L T U
M L U L E N N I S A E A
Q L I B O E L B L A R M
E N O I V X O F E R R O
Z R A I G A E L L A C C
I G H U X I E B A P V C
a) Oficial elegit de l’Administració dels Estats Units que té poders judicials limitats."
b) Servei no regular de vols en què es lloga una aeronau quan hi ha prou passatgers perquè el vol siga
rendible. "
c) Salsa feta amb mantega, llet i farina. "
d) Element bàsic de la microelectrònica, de dimensions reduïdes. "
e) Esport en què dos contrincants competeixen llançant una pilota amb una raqueta contra una paret de la
pista. "
f) Color gris groguenc o blanc groguenc. "
g) Persona que té per ofici conduir automòbils. "
AMPLIACIÓ
LA GRAFIA X I ELS DÍGRAFS TX I IG
Nom: Curs: Data:
RECORDA
El fonema palatal africat sord [t ] pot ser representat amb les grafies x, tx o ig.
Escrivim x:
− A principi de paraula: xiquet, xocolate.
− Darrere consonant: punxa, Elx.
Escrivim tx:
− Entre vocals: cotxe, metxa.
− Al final de paraula quan aquesta grafia està present en altres mots de la mateixa família: despatx " despatxos.
− A l’inici de mot, en casos molt excepcionals: Txad, txec (habitant de Txèquia).
Escrivim ig:
− Al final de paraula quan els altres mots de la mateixa família presenten g/j, tg/tj: desig " desitjar,
bateig " batejar.
1 Completa les paraules següents amb les grafies x, tx o ig.
bro a passe du a gan o
ufa pi er andall cartu
bu aca bomba o iclet llebe
pu empa ar ra pano a
ta a inés ba illerat mar a
gote ar iu oriço balance
2 Ompli els espais buits amb el singular de les paraules destacades.
a) Els batejos se celebraran a les huit. " El se celebrarà a les huit.
b) Aquests sandvitxos són excel·lents. " Aquest és excel·lent.
c) El dia de la festa cantaven els gojos a la patrona. " El dia de la festa cantaven el
a la patrona.
d) Els estotjos metàl·lics són més còmodes. " L’ metàl·lic és més còmode.
e) Els assajos són a les nou del matí. " L’ és a les nou del matí.
3 Forma substantius a partir dels verbs següents que acaben en -tx o -ig.
rebutjar " regatejar " despatxar "
festejar " glopejar " esquitxar "
marejar " encapritxar " desitjar "
empatxar " sondejar " escabetxar "
4 Completa els refranys amb x, tx o ig, segons convinga.
Amb diners car ofes; i amb paper, milo es.
Tot el que és ro fa go
DICTATS
s/ss
UNITAT 1
Una classe massa poderosa (80 paraules)

El sol que gosava traspassar el sostre arribava als ulls del jove: els reflexos el transmutaven en estàtua
d’or. A ella, la bellesa d’aquesta visió li féu sentir un pessigolleig pel cos que assajà de dominar,
obligant-se a recordar que ell era un simple perruquer reial i ella una dama il·lustre obligada a mostrar
el capteniment imposat a la seua posició en la cort. La naturalesa persuasiva de la imatge, però, era
massa poderosa per a ser desatesa.
RAMON PASTOR, Heretaràs un imperi (adaptació).
Apòstrof i contracció
UNITAT 2
Al cor de l’hospital (82 paraules)

L’uròleg es pren amb calma la intervenció. El seu company, el cardiòleg, va lleugerament més avançat:
ara arranca un menut fragment de pell del pericardi i el col·loca damunt l’orifici per tal d’estalviar-se
una hemorràgia, si els lligaments del malalt s’afluixaven. Al costat, la infermera exhibeix la peça,
semblant a una rodeta de rellotge, que provocava l’obstrucció del cor intervingut. L’individu de
l’uniforme es torna a atansar a l’escaleta: la inclinació és potser més tancada, però continua sent el
reflex de l’optimisme.
MANUEL DE PEDROLO, Totes les bèsties de càrrega (adaptació).
Accentuació i dièresi (casos especials)*

UNITAT 3
*Destaquem en negreta els accents gràfics i les dièresis. Subratllem els

casos no accentuats que poden presentar dificultats.
Un esperit traïdor (86 paraules)

No ens explicàvem com el professor havia descobert la nostra maquinació i ens havia arruïnat el pla
per a aprovar l’examen. Però la nostra ingenuïtat durà poc: el dia següent, Lluís confessà haver donat
la informació al professor, el qual, com a mostra d’agraïment, li havia promés pujar-li la nota del míser
bé a un excel·lent grandiós. Nosaltres decidírem que la solució era aïllar el rèptil traïdor que havia
tingut un comportament tan egoista, i li prohibírem a perpetuïtat jugar amb nosaltres a futbol.
b/v
UNITAT 4
Cavalls bolcats (84 paraules)

Els bombers van informar que ahir de vesprada van rebre l’avís que un tràiler que transportava
cavalls havia bolcat a l’autopista AP-7 en direcció a València. En l’accident va morir un dels animals.
Dos més quedaren ferits greument, per la qual cosa van haver de ser sacrificats. D’altra banda, les
persones que viatjaven al camió van resultar il·leses. Al lloc dels fets van arribar diverses dotacions
dels serveis d’emergències, que van ajudar a alliberar els animals supervivents a través del sostre del
tràiler.
Web de TV3, 15/10/2012 (adaptació).
DICTATS
tj/tg/tx
UNITAT 5
El capritx de viatjar (89 paraules)

Cap a la mitjanit es rebé un missatge al despatx del comissari signat pel detectiu Fix: explicava que
anava darrere del senyor Fogg, responsable d’embutxacar-se els diners furtats. Semblava que aquell
personatge d’imatge respectable i que sempre anava amb un rellotge a la mà només pretenia despistar
la policia amb el pretext d’un viatge al voltant del món. Dos dies després, Fix plantà la seua figura
esprimatxada a la platja de Suez disposat a detindre el lladre acompanyat del cònsol anglés, qui li
desitjà sort en la tasca.
JULES VERNE, La volta al món en 80 dies (adaptació)
El guionet*
UNITAT 6
* Advertiu l’alumnat que escriga en lletra les xifres que hi ha en el dictat,

incloses les dates, per tal de poder revisar l’ús del guionet amb els
numerals.
Els països no alineats (80 paraules)

En 1998 (mil nou-cents noranta-huit) el moviment de països no alineats agrupava cent tretze estats del
món no integrats en cap dels dos blocs politicomilitars sorgits després de la Segona Guerra Mundial.
Fou fundat en 1961 (mil nou-cents seixanta-u) a Belgrad, tot i que el concepte de «no-alineament» va
inventar-se a l’Índia en 1954 (mil nou-cents cinquanta-quatre), amb ressonàncies clares de la no-
violència de Gandhi. Hui la major part dels països de l’organització són sud-americans, africans o del
sud-est asiàtic.
l·l*
UNITAT 7
* Hem destacat les grafies problemàtiques: la l·l, les l intervocàliques

i la geminació tl.
Una pel·lícula d’aventures (82 paraules)

El far de la fi del món és una pel·lícula d’aventures basada en la novel·la homònima de Verne en què
fan aparicions estel·lars actors de volada internacional. Està ambientada en una illa fictícia allunyada
de la civilització; el protagonista és el faroner, encarregat d’il·luminar les aigües de l’Atlàntic i alertar
els vaixells que hi passen de la presència de l’illot per tal d’evitar col·lisions. Però la seua tranquil·litat
s’interromp quan hi desembarca una colla de pirates maliciosos.
SOLUCIONARI
UNITAT 1 d) Aquest artista no ho té fàcil per a exposar la seua obra

perquè és massa transgressora. (TRANSGREDIR)
La essa sonora i la essa sorda e) Últimament s’ha estés molt la compressió dels arxius
quan s’envien per correu electrònic. (COMPRIMIR)
1
f) Preferisc escoltar per la ràdio la transmissió del partit,
Fox travessà les portes. Dues passes rere seu, el seguia
en comptes de veure-la en la televisió. (TRANSMETRE)
el secretari amb una carpeta a les mans que mostrava
un anagrama de les empreses Fox sobre la coberta. g) Se m’ha avariat la impressora i no he pogut presentar el
Després de passar sense problemes l’arc del detector treball de Llengua aquest matí. (IMPRIMIR)
de metalls de la seguretat, s’encaminaren cap al 7 impressos, impressió
despatx del director de la fundació. No va ser necessari
comisió, comesa, comissari, comés
que acabaren el trajecte: els esperava a la porta amb
posat de seriositat professional. emessos, emissió
exclossa
8 " " "
2
" " difusió
essa sorda essa sonora
" " "
assegura, sentit, expressió, Josep, música, " " admissió
cançons, mordaces, violència, resultar, acusat, " " conclusió
lletres, comissaria, incitar, resumint, posició, 9 dessert misatge pressó
processar, estil decisions possar pasar interesar / interessar
disoldre asumpte
3 a) emetre " emissió, emissor, emissora. pressumir
b) promés " promesa, promesos, promeses. a) MISSATGE; b) DESERT; c) POSAR; d) ASSUMPTE;
c) monstruós " monstruosa, monstruositat, monstruosos. e) PRESUMIR; f) DISSOLDRE; g) PRESÓ; h) PASSAR
d) imprés "impresos, impreses, impresa. 10 balanç c ç ç ç ç cés
e) aragonés " aragonesos, aragonesisme, aragonesa. ç ç ç c c c çar
f) imprimir " impressor, impressora, impressió. ç c ç c c ceta
c c ceta
Els gentilicis acabats en -és no dupliquen la -s " e 11 lluç [s] sió [z] ces [s] ssa [s] ze [z] ze
Les formes dels participis acabats en -és no dupliquen [z] zill [z] zó [z] sala [s] çó [s] çar
la -s " b, d [s] zella [z] sa [z] zombi [z] sa [s] zero
[z] ció [s] ci [s] sir [z] zona [z]
Els adjectius formats amb el sufix -ós no dupliquen
ssió [s] ssa [s] zi [z] ça [s]
la -s " c
12
Les paraules acabades en -missor, -missió, -pressor,
-pressió dupliquen la -s " a, f a) A més de formular-hi els consells típics dels llibres
d’estil, hi recollim temes que s’han publicat o reflectit
4 a) Alguns homes encara preferien la baronessa abans en la revista esmentada i que considerem encara
que la filla, perquè havia conservat la seua bellesa. poc coneguts dels professionals i dels estudiosos de
b) La poetessa que va guanyar el Premi Palma d’Elx la llengua. Naturalment, en cada cas n’esmentem la
retratava a la perfecció els fenòmens de la naturalesa. procedència.
c) La jutgessa va decidir posar en llibertat l’imputat malgrat b) Una bona presentació, sobretot gràfica, fa eficaç el
l’altivesa que va mostrar durant la declaració. missatge; tanmateix, cal tindre present a quin lector
d) L’alcaldessa de la ciutat va fer unes declaracions en què va adreçat. Sabem que amb l’ordinador es poden fer
no mostrava cap delicadesa envers els afectats per les moltes filigranes, però convé no abusar d’aquestes
inundacions del darrer agost. possibilitats: la presentació ha de ser harmònica i
neta, amb el text ben emmarcat amb marges i
5 " duresa " baixesa " coixesa plasmat amb caràcters tipogràfics que facen més
" finesa " saviesa " feblesa agradosa la lectura.
" vivesa " ceguesa " pobresa c) Tota pàgina és com un mapa. A primer colp d’ull ja
se’ns ha de fer tot clar: allò que és essencial ha
6 a) A la comissaria hi havia una víctima d’agressió. (AGREDIR) d’atraure la nostra vista i ha de permetre de fer-nos
b) La relació de comunicació s’estableix entre un emissor una síntesi mental del que llegirem. Generalment no
i un receptor. (EMETRE) es comença llegint, sinó que es mira, i aquesta ullada
c) En les dictadures la repressió de les opinions no oficials ens ha d’induir a la lectura:
és una mesura molt comuna. (REPRIMIR)
SOLUCIONARI
2
aconseguir que el lector s’interesse i fins i tot el·la il·la il·lar el·lir
s’il·lusione.
Marcel·la tranquil·la capil·lar compel·lir
d) Cal posar atenció a fer el nostre text accessible per
passarel·la til·la vacil·lar excel·lir
al receptor: els textos amb frases massa llargues es
novel·la clorofil·la oscil·lar expel·lir
fan farragosos, no haurien de superar una extensió
aquarel·la pupil·la destil·lar repel·lir
de 25 paraules.
e) A l’hora de determinar la tipografia és molt important 3
de triar aquella que siga més usual i llegible. Tot i que anglés francés italià valencià
la informàtica ens ofereix una gran varietat de
allegory allégorie allegoria al·legoria
caràcters, hem d’evitar els de dissenys fantasiosos.
collapse collapsus collasso col·lapse
f) Sovint trobem en molts programes, per defecte, unes
lletres amb cos de dotze punts. En general, però, és collect collectionner collezionare col·lecció
més professional i convida més a llegir un cos de deu
hallucinate halluciner allucinare al·lucinar
o onze punts.
R. SANGLES, Compendi de normes d’estil (adaptació) illusion illusion illusione il·lusió
illustrious illustre illustre il·lustre
13 cellulose cellulose cellulosa cel·lulosa

oscillation oscillation oscillazione oscil·lació
singular plural
Infinitiu penicillin penicilline penicillina penicil·lina
masculí femení masculí femení
sotmetre sotmés sotmesa sotmesos sotmeses ellipse ellipse ellisse el·lipse
comprendre comprés compresa compresos compreses 4 " assotar, donar colps a algú. " flagell.
confondre confós confosa confosos confoses " 1. Realitzar un assentament en un registre,
un instrument públic, etc. que deixe sense efecte (un
romandre romàs romasa romasos romases
assentament anterior). 2. En informàtica, abandonar
emetre emés emesa emesos emeses l’execució (d’un programa o d’una instrucció
interrompuda). 3. Anul·lar (lletres o frases d’un text) tot
imprimir imprés impresa impresos impreses
ratllant-les. "cancell.
" relatiu o pertanyent al cerebel. "cervell.
14 "que pot caure en error. "fallar.
B O I R A S S A
C A R N A S S A
"1. Pell o membrana molt prima. 2. Cinta de
material plàstic transparent que fa de suport a una emulsió
L L I G A S S A
fotosensible que permet la impressió d’imatges
C U I R A S S A fotogràfiques o cinematogràfiques."pell.
C A N Y I S S A
5 aixella " " "pel·lícula
P A L L I S S A
" " "coral·lí
T E R R I S S A " " "lul·lià
P L O M I S S A "capil·lar
P E L L I S S A
6 cala té unes aigües cristal·lines i sempre està molt
tranquil·la.
UNITAT 2 cal·la és una flor molt elegant.
eludir aquelles preguntes enutjoses durant
La ela geminada la conferència de premsa.
1 al·ludir quan proferíeu aquelles amenaces?
al·l al·ludir. al·lusió, al·legoria, al·lèrgia, al·lucinar
anul·lar tres articles de la normativa.
il·l il·lustrar, il·lusió, il·luminar, il·lús
anular en una partida de voleibol.
col·l col·legi, col·loca, col·lecció, col·laborar
revelar fotografies al seu estudi.
gal·l gal·licisme, gal·lés rebel·lar-se
mil·l mil·lèsima, mil·lenari, mil·lilitre, mil·límetre en contra teu.
vil·la a la platja de la Malva-rosa.
sil·l sil·logisme, sil·làbic, síl·laba
XVII Cullera es va separar de la vila de Sueca.
SOLUCIONARI
AMPLIACIÓ AMPLIACIÓ
La grafia x La grafia x i els dígrafs tx i ig

1
sona com sona com xifra sona com sona com 1 brotxa eig dutxa ganxo xufa pitxer xandall
punxa [t ] [ ] oxigen [ks] exacte [gz] cartutx butxaca tx xiclet llebeig uig
xarrar bruixot asfixiar exagerar empatxar raig panotxa tatxa xinés batxillerat
xarol xilòfon excursió exhibició marxa goteig x x ig.
torxa rebaixes prefix exemple 2 a) El bateig se celebrarà a les huit.
xocolate aixeta esfinx inexorable
b) Aquest sandvitx és excel·lent.
xufa xenofòbia extintor exercici
c) El dia de la festa cantaven el goig a la patrona.
d) L’estoig metàl·lic és més còmode.
2 a) Un xarlatà de la fira de Xàtiva em va oferir un ós de peluix.
e) L’assaig és a les nou del matí.
b) Encara no s’ha eixugat la roba després del ruixat que ha
caigut. 3 rebutjar " rebuig; regatejar " regateig; despatxar "
c) El mestre va escriure amb guix la paraula bruixa com a despatx; festejar " festeig; glopejar " glopeig; esquitxar "
exemple de bisíl·laba. esquitx; marejar " mareig; encapritxar " capritx; desitjar
d) El ximpanzé va nàixer i créixer al zoo de Xixona. " desig; empatxar " empatx; sondejar " sondeig;
escabetxar " escabetx
e) Xelo ho va dir tan fluixet que va semblar un xiuxiueig.
4 a) Amb diners carxofes; i amb paper, milotxes.
f) Xavier estudià a l’institut de Xàbia en els anys seixanta.
g) Dins del calaix vaig trobar una caixeta amb un xarop de b) Tot el que és roig fa goig.
maduixa. 5 panotxa, mostatxo, gaspatxo, pistaxo " pistatxo
h) Els xinesos han eixamplat la botiga del xamfrà. capritx, cartutx, sandvitx, puntetx, escabetx " punteig
3 ks, com taxi " excés, exclusió, explicar, luxe, safareig, esquig, maig, enuig, raig " esquitx
màxim, exposar, complex, explosió, fixar, reflex. remolaxa, anxova, planxa, punxar, panxa " remolatxa
gz, com examen " inexistent, exèrcit, exili, xinxeta, xantatge, xafar, xat, Xad " Txad
exhaustiu, exigència, exòtic, exuberant, exorcista, inexacte.
6
4
G S E S Q U A I X A J C Després de l’enuig que van manifestar els pares de
L’Associació Xiquets al Món, l’alcalde de la localitat,
U B T U E K P W T R D O
Lluís Reig, posarà en marxa al mes de maig un
I E R A U F I R È X F S
programa per a reparar els gronxadors del Parc
T I U L C Q Z B E V U D Municipal dels Xops: la prioritat és eliminar les tatxes,
V X V L A T I L N E X E que ja havien punxat alguns xiquets i tractar la fusta
A A Z A N C A W X T À J dels seients. En l’operació participaran els alumnes de
A M S U K X E V I L R O l’escola taller Les Petxines.
J E O L A I R L P L T U Conxa Xàfer, directora de l’escola taller, va declarar

«Serà com un assaig per a l’obra de restauració que
M L U L E N N I S A E A
volem fer a l’antic institut de batxiller.»
Q L I B O E L B L A R M
E N O I V X O F E R R O
Z R A I G A E L L A C C 7 a) QUÈTXUP
I G H U X I E B A P V C
b) XABOLA
c) GASPATXO
a) " xèrif.
b) " xàrter. d) ESQUETX
c) " beixamel. e) MANXEGO
d) " xip. f) XALET
e) " esquaix.
f) " beix.
g) " xofer.
SOLUCIONARI
AMPLIACIÓ c) L’any que ve celebraran el sexenni de Morella: una gran

festa.
d) L’acte organitzat per l’Ajuntament va commemorar
Les consonants geminades
les victòries de l’equip de futbol local.
1 e) La ironia ens immunitza contra la depressió.
Geminació amb repetició de la grafia
f) El meu germà no es connecta mai a Internet des del mòbil.
mm nn dd l·l gg g) Diumenge passat el meu iaio va caçar una guatla, l’ocell
més apreciat pels caçadors.
gamma Anna adduir il·lusió suggerir
immediat annex addicional satèl·lit suggestió 4 geminacions " immortal, adduir, Apol·lo, col·legi, butlletí,
Emma connexió addicte col·laborar ennegrir, espatla.
dígrafs " arròs, cotxe, callar, assassí, fetge.
Geminació amb grafia precedida de t 5 lògic " il·lògic; mut " emmudir; marc " emmarcar;
tm tn tl tll navegable " innavegable; madur " immadur;
negable " innegable
setmanal Vietnam espatla rotllo
setmana cotna vetlar bitllet
atmosfera ètnic guatla butlletí AMPLIACIÓ
2 a) Aquest poble té un tarannà acollidor. La grafia h

b) Em sembla il·lògic que vulga col·laborar en aquell negoci,
sabent que és il·legal. 1 RM
c) Aquesta setmana faré una coca d’ametla. hereu " hàbil " hospital "
humit " habitar " habitant
d) Roger és molt immadur, hui vol fer atletisme i ahir volia
homogeni " àgil " humà "
practicar vela.
harmonia " hèrnia " herniada
e) La veïna li va suggerir que comprara la casa perquè " higiene " " orgullós
l’oferta era immillorable. " onejar.
f) El respatler de les cadires d’Immaculada és incòmode. 2 a) Ahir, al poble veí, hi havia una subhasta i jo hi vaig
g) Entre Marcel·la i Avel·lí hi ha una connexió especial. Øassistir.
h) Aquest motle és molt pràctic: té una ratlleta per a indicar b) Paula es va malhumorar perquè tothom Øanava a la festa
les quantitats. Øi Øella no.
i) Em van commoure les imatges d’aquell xiquet innocent. c) No troba Øorxata Øartesanal Øa l’hivern i ha Ø aprés
j) Es va endur una decepció immensa quan va desenrotllar a fer-ne.
la tela: havien pagat massa bitllets. d) L’ Øactuació dels Øactors va ser un gran Øèxit i van rebre
l’enhorabona.
3
G S E X E N N I A A J C e) Si t’Øabelleix beure alcohol hauràs d’Øagafar un taxi Øa la
U O T U E K P W T R D O tornada.
f) M’han dit que Øaviat prohibiran la circulació de vehicles al
A R R A U N J R C E F M
teu carrer.
T I U L C Q Z B E V U M
g) Dibuixarem Øalguns polígons Øirregulars en el quadern:
L L V L A T I L N E T E
dos hexàgons, un heptàgon i tres octàgons.
A L Z A N C A W N T I M
h) L’Øorfe menjava cacaØuets tots els dies a l’Øorfanat.
A A S U K I E V O L W O
i) M’Øagrada sentir la humitat de l’herba.
T F O F X N F L C L G R
j) Els terroristes raptaren Øalguns hostes.
M I L L E N N I S A G A
3
Q L I B O E L B L A S R
E N O I V R P Z R O R O
4 Verticals: 1. Harmònica; 2. Cacauet; 3. Orfe.
Z R A I G A E L L A C C
Horitzontals: 4. Orxata; 5. Exhaurit; 6. Hivern.
I M M U N I T Z A P V C
5 sí, jo estic segura que no s’hi veu.
Em va demanar que anara a sa casa, però Elena i jo hem
a) Enguany no em vull perdre la revetlla de Sant Joan. d’anar a l’acadèmia.
b) Durant molts mil·lennis, l’ésser humà ha transmés relats has de comprovar que no hi
oralment de boca a orella. falta cap as.

3eso - Competències Sengle Xxi Santillana Fitxes

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

3eso - Competències Sengle Xxi Santillana Fitxes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

Competències per al segle XXI per a 1r ESO és una obra

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

2. Projectes de treball cooperatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

3. Projecte social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 249

4. Intel·ligència emocional i ètica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 285

5. La premsa a l’aula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 347

La LOMQE proposa l’aprenentatge per competències com a nova metodologia d’ensenyament/

LA ESSA SONORA I LA ESSA SORDA

Nom: Curs: Data:

EL SO DE ESSA SONORA /z/ L’ús de s i ss entre vocals provoca molts dubtes:

S’escriu S S’escriu SS – Les formes dels adjectius acabats en -ós: graciós,

S’escriu C S’escriu Ç ss en els casos següents:

po at de erio itat profe ional.

LA ESSA SONORA I LA ESSA SORDA

Nom: Curs: Data:

essa sorda essa sonora

a) emetre " emi ió, emi or, emi ora.

b) promés " prome a, prome os, prome es.

c) monstruós " monstruo a, monstruo itat, monstruo os.

d) imprés " impre os, impre es, impre a.

e) aragonés " aragone os, aragone isme, aragone a.

f) imprimir " impre or, impre ora, impre ió.

Relaciona cada sèrie amb la regla que hi has aplicat.

-és no dupliquen la s "

c) La jutg va decidir posar en llibertat l’imputat malgrat l’altiv que va mostrar

5 Transforma els adjectius en substantius.

dur " baixa " coix "

LA ESSA SONORA I LA ESSA SORDA

Nom: Curs: Data:

6 Escriu els substantius formats a partir dels verbs entre parèntesis.

a) A la comissaria hi havia una víctima d’ (AGREDIR)

b) La relació de comunicació s’estableix entre un i un receptor. (EMETRE)

c) En les dictadures la de les opinions no oficials és una mesura molt

d) Aquest artista no ho té fàcil per a exposar la seua obra perquè és massa

f) Preferisc escoltar per la ràdio la del partit, en comptes de veure-la

g) Se m’ha avariat la i no he pogut presentar el treball de Llengua aquest matí.

7 Ratlla en cada sèrie l’element que no està ben escrit.

8 Forma substantius acabats en -sió /-ssió a partir dels verbs següents.

" " "

9 Ratlla la forma incorrecta de cada parell.

Escriu la paraula anterior que correspon a cada definició.

a) Comunicació, notícia tramesa d’una persona a una altra. "

LA ESSA SONORA I LA ESSA SORDA

Nom: Curs: Data:

10 Completa les paraules següents amb c i ç.

"[ ] ió " [ ] es " [ ] a"[ ]

e"[ ] e"[ ] ill " [ ] ó"[ ]

ala " [ ] ó"[ ] ar " [ ] ella " [ ]

a"[ ] ombi " [ ] a"[ ] ero " [ ]

ió " [ ] i"[ ] ir " [ ] ona" [ ]

ió " [ ] a"[ ] i"[ ] a "[ ]

R. SANGLES, Compendi de normes d’estil (adaptació)

LA ESSA SONORA I LA ESSA SORDA

Nom: Curs: Data:

13 Completa la graella amb les formes de participi.

sotmetre sotmés sotmesa sotmesos sotmeses

1. Boira gran o espessa. 5. Conjunt de canyes.

4. Armadura feta de cuir, que consta de dues 7. Terra cuita.

Nom: Curs: Data:

La lletra x pot representar sons diferents.

1 Classifica les paraules següents segons la pronunciació de la grafia x.