Concepte de desenvolupament sostenible:

Antecedents històrics: 1968:Fundació club Roma→1972 Informe Meadows i 1a conferencia ONU medi ambient→1973 1a crisi del
petroli Three Mile Island →1979 2a crisi petroli→1983 es crea comissió mundial del medi ambient→1985 evcidencia forat ozo →1986
Txernobil→1987 protocol Montreal→1989 vessament de petroli de l’Exxon a Alaska→1990 Guerra del Golf → 1992 Conferencia de
Rio→2002 Cimera de Johannesburg sobre desenvolupament sostenible
- Informe Meadow (1972), informe sobre els límits del desenvolupament va ser encarregat al MIT, pel Club de Romai publicat al
72. Es una simulació informàtica del programa World3 que recrea el creixement e la població i la petjada ecologia en els
propers 100 anys. La tesi es que en un planeta limitat no es pot créixer contínuament econòmicament degut a factors de
recursos naturals i a la capacitat de la terra per absorbir pol·lució.
- Conferencia d’Estocolm: es signa la declaració sobre el medi humà :Les persones tenen dret a gaudir d’unes condicions
adequades, obligades a protegir i millorar el medi per les properes generacions i cal planejar el desenvolupament econòmic
segons la protecció de la natura i evitant l’esgotament de recursos no renovables. Programa de nacions unides pel medi
ambient.
- Informe Brundtland (1987): es presenta el primer informe “El nostre futur comú” on es fan definicions: desenvolupament
sostenible es el model que respon a les necessitats ambientals i de desenvolupament de pròximes generacions
- Conferencia Rio (1992): S’obtenen 3 documents: (1) el principi del desenvolupament sostenible (ant comentat) (2)Principi de
precaució: quan hi hagi evidencies del dany al medi ambient la ciència no s’utilitzarà per endarrerir-ho (3) qui contamina
assumeix els costos (4) declaració de principis als boscos: els països han de fer un esforç per reverdir el món a través de
reforestació. Es fan 2 convenis [1] Conveni Marc sobre canvi climàtic: vol estabilitzar les concentracions de gasos de l’efecte
hivernacle a nivells saludables [2]Conveni sobre la Diversitat Biologica: reconeix que la biodiversitat es un be que sa de
conservar i que no s’ha posar en perill la seva vida per explotar-la.
- Cimera Johannesbur: acords: (1) reducció de la taxa de pèrdua de diversitat biològics i recuperar reserves de pesca
(2)reafirmació dels acors de Doha i Monterrey sobre un major accés als mercats de països pobres (3)responsabilitat
corporativa (4) reduir la meitat la gent que viu sense aigua potable pel 2015 (5)minimitzar marc de treball per minimitzar
l’impacte dels productes químics (6) augmentar l’accés a energies renovables i reafirma el protocol de Kyoto sense els EE UU.
- Cimera +20 Rio: es vol reduir pobresa i fam, impulsar els ODM pel 2015, un món just i inclusiu, reafirmació dels principis de
Rio, promoure l’economia verda i el desenvolupament sostenible.
El creixement sostenible es basa en l’augment de tamany quantitatiu. Per millorar no cal créixer. Una societat sostenible es aquella que
viu dins la seva capacitat de carrega. El desenvolupament sostenible es gestionar i conservar la base de recursos naturals i orientar els
canvis institucionals i tecnològics per a satisfer les necessitats de les presents i futures generacions, ambientalment no degradant,
tècnicament apropiat, econòmicament viable i socialment acceptable.
ENOFCS DE LA SOSTENIBILITAT
- Visió integral: ha de ser socialment desitjable (per a la cohesió social), econòmicament viable i ecològicament sostenible
(mantenint sistemes a llarg termini)
- Enfoc econòmic: Per capital entenem aquells mitjans que ens proporcionen el nostre benestar, per exemple pot ser capital
natural(biodiversitat ,recursos naturals...), capital humà (coneixements, capacitats...) o econòmic(financer, estructural..).
La sostenibilitat pot ser: feble (qualsevol forma de capital es substituïble per qualsevol de les altres), sensible (manteniment
del capital a nivells crítics de cadascun d’ells) i forta (manteniment del capital per càpita i de cadascun d’ells per separat.
Models de sostenibilitat
①Model basat en l’economia ecològica (Herman Daly 1991)
- Es basa en reduir a zero les intervencions acumulatives i els danys irreversibles (irreversibilitat 0)
- Les taxes de recol·lecció dels recursos renovables han de ser iguals a les de regeneració d’aquests recursos. (recol·lecció sost)
- Es pot explotar recursos no renovables si la taxa de buidat es igual a la de creació de substituts renovables. (buidat sost)
- Les taxes d’emissió han d’estar per sota de les capacitats naturals d’assimilació dels ecosistemes receptors (emissió sost.)
- S’ha d’afavorir les tecnologies més eficients
- Principi de precaució: s’imposa una vigilància que descarti i identifiqui les vies que ens podrien portar a desenllaços
catastròfics tot i que la possibilitat sembli petita.
② Agenda 21: Pretenen:
- Revitalitzar el creixement sostenible mitjançant la integració del desenvolupament i el medi ambient en tots nivells de presa
de decisions econòmiques i polítiques.
- Aposten per un món just mitjançant l’eradicació de la pobres i la consecució de models de consum sostenibles.
- Aconseguir un món habitable abordant el problema de residus i contaminació i un bon ús de recursos de la terra, aigua...
- Programes d’actuació referents a l’atmosfera, els oceans, mars i recursos marins.
- Tractament de residus perillosos, químics i radioactius.
- Enfrontir el paper d l’educació, la consciència política exigint una major transparència en la presa de decisions dels governs.
③ Model basat en el Factor .4 o la revolució de l’eficiencia: Model creat per E.U. Weizsäcker, L.H. Lovins i A.B. Lovins, es basa en
duplicar el benesrar a nivel mundial usant la meitat de recursos naturals amb accions com: eliminar subvencions per la utilització´ de
recursos, educar als consumidors, gestionar la demanda, reduir costos, fer auditories ambientals, cobrar altes quotes per l’ús de
combustibles fòssils, fomentar el reciclatge..
④Teoria del decreixements: es un model amb orgien del informe de Meadow i el Club de Rima. El va divulgar sobretor Serge Latouche.
La tesis es reduir el consum, fer mes i millor amb menys i augmentar la durabilitat dels productes davant el dèficit ecològic de 5
planetes. Punts:
1) Revaluar la nostra escala de valors 2)reconceptualitzar pobresa/riques escassetat/abundància
2) Restructurar i adaptar la producció als nous valors 4)redistribuir equitativament els recursos entre paisos, clases socials..
5)relocalitzar 6) Reduir el malbaretment i l’hiper consum 7)8) Reutilitzar/reciclar

Els tractats internacionals

Agenda 21: és un pla estratègic que ha de fer possible a transformació del model de desenvolupament cap a un model qye sigui
econòmica, social i ambientalment sostenible. Aprovat per 179 governs de les nacions unides per el medi ambient i el desenvolupament
de Rio de Janeiro 1992. Esta estructurat amb un preàmbul i 4 seccions i una totalitat de 40 capitols.
Capitols: Preambul, dimensions socioeconòmiques, vectirs ambientals com un recurs pel desenvolupament sostenible, agents de canvi i
mitjans per a la realització. Al 1994 a Dinamarca les ciutats europees es comproeten a participar en les iniciatives locals de l’Agenda 21.
El programa local té com a objectiu la transformació cap a un horitz´´o sostenible en el que cada municipi estableix el seu ritme de
planificació i acció. Un exemple de la metodologia:
Diagnosi ambiental municipal: permet estudiar i analitzar les dimensions municipals en aspectes físic-naturals, socioeconòmics,
territorials, politicoinstitucionals i de balanç de materia i energia en el que es molt important la participació ciutadana amb enquestes
per exemple. El anàlisi DAFO (debilitats-amenaces –fortaleses-oportunitats) és una eina util.
El pla estratègic en el que es defineixen els objectius i les accions s’aprova en el ple municipal de l’ajuntament i en el que cada acció té
un responsable i esta temporalitzada i pressupostada.
Pel seguiment del plà dacció cal avaluar les actuacions i el grau d’implicaciío dels diferents agents amb un seguiment dels objectius amb
indicadors i retroalimentant per l’actualització del pla.

TEMA 3: ECOLOGIA: Organització de la matèria: Univers, galàxia, sistema solar, Planetes, Terra, Ecosfera, Ecosistemes, comunitats,
poblacions, organismes, aparells, òrgans, teixits, cèl·lules, protoplasmes, molècules, àtoms i partícules subatòmiques.
és la branca de la biologia que estudia les condicions d’existència d’essers vius i totes les interrelacions que hi ha entres ells mateixos i
ells i el medi físic on habiten. L’ecosistema és la unitat bàsica d’estudi: és el nivell d’organització de la matèria viva complex i constituït
per biocenosi i biòtop:
● Biòtop: és l’ambient físic on viuen els organismes. Els components abiòtics són: medi o fluid, el substrat o conjunt de
substancies en les que es fixen els organismes i factors ambientals (lluminositat, temperatura...)
● Biocenosi: conjunt d’essers vius. La diversitat es basa en el numero i abundància d’espècies i es regula gracies a les seves
relacions. La població és el conjunt d’individus de la mateixa espècie que ocupen una determinada àrea durant un temps.
Aquests factors interaccionen, s’ajusten i regulen intercanviant energia i matèria i seguint una seqüencia de naixements i morts.
Funcionament o dinàmica dels ecosistemes:
● Es necessita un flux d’energia per mantenir la vida i mobilitzar l’aigua, minerals i els altre components de l’ecosistema
● Hi ha un cicle de matèria que consisteix en un moviment continu de materials
● Es forma una xarxa tròfica de manera que s’estableix una xarxa alimentaria com un entramat.
● Evolucionen: hi ha cavis cíclics relacionats amb la capacitat de l’ecosistema de autoregular-se i hi ha canvis unidireccionals com
successions.
Flux d’energia i cicle der carboni :Menys de l’1 % de l’energia que prové del Sol és usada directament per la vida. El sol alimenta els
productors primaris, aquests als herbívors, i aquests als carnívors. Amb les reserves nutritives de carboni del medi s’alimenta amb la
mateixa seqüencia. Tan carboni com energia passa a descomposar-se en cada etapa (productors primaris, herbívors...)
Els organismes autòtrofs són aquells que sintetitzen matèria orgànica partir de carboni del CO2, sals minerals, aigua i energia solar.
Cicle de l’aigua, nitrogen i oxigen :

Cicle del fosfor i aigua:

L’evolució dels ecosistemes: la successió: conjunt de canvis seqüencials que poden produir variacions profundes en l’ecosistema. En una
mateixa àrea es passa de una biocenosi a una altra fins a arribar a la estabilitat (clímax) . Quan la successió avança s’observa: augment
de la complexitat, biomassa, d’eficiència d’aprofitament de l’energia i augment de la rapidesa de processos de reciclatge.
Incidència humana : S’explota l’ecosistema : ramadera, industrial (fonts i abocant residus) i agrariament. D’aquesta manera el
ecosistema pasa a ser un ecosistema urbà o industria.
- Els ecosistemes s’alteren: - Creant brolladors ( augmenten alguns elements)
- Creant embornals (processos que retiren determinats elements)
- Accelerant o Retardant el flux d’un element a raves de l’ecosistema
- Augmentant o disminuint el consum d’un element)
REVISAR EXEMPLES:
Alteracions globals : escalfament global, pluja acida, forat d’ozó, pèrdua de la biodiversitat (disminució de la diversitat nivell
d’ecosistemes, especies i gens. S’ha accelerat gracies a la caça, pesca i destrucció d’hàbits naturals).

TEMA 4: CONTAMINACIÓ ATMOSFERICA:

1. Atmosfera:funcions: manté la temperatura de la terra (sino seria de -22), distribueix i dispersa els contaminants i protegeix de les
radiacions solars. La seva composició és: 78,09 % Nitrogen 20,95% Oxigen i 0,934% Argó. En els 2 ultims bilions d’anys s’ha produït el
creixement de oxigen lliure a l’atmosfera.
Estructura:
- Troposfera: la temperatura baixa des del nivell del mar fins a la tropopausa uns 0 , 6ºC - 1ºC cada 100 m.
- Estratosfera: hi ha la capa d’ozó. la temperatura augmenta amb l’alçada fins a l’estratopausa.
- Mesosfera: la temperatura torna a disminuir amb l’alçada.
- Termosfera: la temperatura torna a augmentar degut a l’absorció de radiació per part de l’oxígen i el nitrogen moleculars.
2.Contaminants atmosfèrics i les seves fonts: segons l’estat es defineix com la presencia de materials o formes d’energia que comporten
riscos o molèsties per persones o bens. Origen:
- Les fonts naturals generen pol·lucions assumides per a naturalesa gracies a l’autodepuració de l’atmosfera.
- Les fonts d’origen antropogènic tenen més risc ja que poden concentrar contaminants. Instal·lacions de combustió i el transit.
Els contaminants es poden classificar en:
- Primaris: són aquelles substancies emeses directament a l’atmosfera: aerosols, oxids de sofre i nitrogen, compostos orgànics
no metàl·lics (COVNM), metà, diòxid de carboni, òxid nitrós i amoníac.
- Secundaris: són aquelles substancies produïdes com a conseqüència de reaccions químiques o fotoquímiques dels primaris.
L’acció de contaminants secundaris i primaris produeixes una sèrie de problemes a escala global:
- Efecte hivernacle. Canvi climàtic: els gasos absorbeixen la radiació del Sol i la remetent-la a l’atmosfera i mantenint-la calenta
com la superfície terrestre. El principal gas responsable es el vapor d’aigua entre d’altres com el meta o el CO2. La
intensificació d’aquest efecte indueix el canvi climàtic augmentant gasos com el CO2. Entre 1906 i 2005 la temperatura mitja
global ha augmentat 0.74 0.18 ºC. Declivi de períodes hivernals i nits fredes, fenòmens climàtics extrems i u augment del mar
entre 10 i 20 cm.
El protocol de Kyoto de les Nacions unides, és u compromís dels països de l’Anex 1 que es comprometen a reduir els gasos del
efecte hivernacle en un 5,2% al període del 2008-12 respecte als nivells dels 90. La Unió Europea es va comprometre a una
reducció del 8% mentre que l’estat Espanyol va aconseguir el permís per augmentar les emissions 15%.
- Pluja acida: és la deposició de compostos químics que quan es disolen en aigua augmenten l’acidesa sobre la vegetació,
hidrosfera i els humans. Els compostos mes comuns son òxid de sofre i nitrogen de la crema de combustibles.
 - Reducció de capa d’ozó: és el gas que té la màxima concentració a la capa estratosfèrica. Es forma quan la radiació ultraviolada
descompon la molècula d’oxigen formant O₃. El clor, nitrogen i brom que provenen de compostos emesos per l’home originen
la reducció de la capa actuant coma catalitzadors del procés.
3. Dispersió de la contaminació: Els contaminants es dilueixen i barregen a l’aire on es transporten. l’emissió és la concentració d’un
contaminant emès pel focus emissor i la immissió és la concentració d’un contaminant a nivell del terra, es a dir que respiren els essers
vius. Tipus de transport:
- Horitzontal: depèn de la velocitat i direcció del vent.
- Vertical: depèn de la variació de la temperatura de ñ’aire amb l’alçada, disminueix entre 0,6 i 1 ºC cada 100m. Quan la variació
de temperatura amb l’alçada és mes gran que la teòrica s’afavoreixen els moviments de masses d’aire verticals quan no,
tendirà a retornar la posició original.
Els processos meteorològics transporten a grans distancies contaminants i dispersant-los a l’atmosfera originant una pol·lució global.
4. Reducció de la contaminació: Sistemes per reduir els efectes de la contaminació:
4.1 Sistemes de captació de partícules:
- Col·lectors d’inèrcia i força centrifuga o gravetat: Sistema de separació de partícules eficient a partícules majors a 5-10 µm.
S’aconsella coma mètode de neteja previ i els col·lectors més utilitzats són els ciclons (poden ser d’alta eficiència o
convencionals).
- Filtres de teixit o mànegues: és un teixit que reté les partícules de pols (de mida superior al filtre) de l’aire que travessa. Poden
ser de neteja mecànica, d’aire a contracorrent o d’impulsos d’aire comprimit.
Avantatges: eficàcia alta, pèrdua de carrega i consum d’energia moderat, cost inicial intermedi, no produeix líquids efluents i
recupera el producte sec.
Inconvenients: us limitat a temperatures altes (250 ºC), perill d’explosions o incendis i manteniment elevat.
- Precipitadors electrostàtics: es tracta d’una carcassa metàl·lica amb uns elèctrodes que netegen flux de gas.
Avantatges: eficàcies altes, pèrdues de carrega i despreses d’operació baixes, costos de manteniment baixos, opera fins 650 ºC
i recupera el producte sec.
Inconvenients: No s’adapten a condicions variables, no capta alguns materials degut a la resistivitat, necessiten una etapa
prèvia (cicló), no accepten gasos o pols explosius i la instal·lació es cara.
- Rentat de gasos: són sistemes que transfereixen la matèria del gas a un líquid absorbidor mitjançant una col·lisió entre les
partícules del gas i les gotes del líquid. La torre de spray pot ser vertical simple, horitzontal, ciclònica o de pluja ciclònica. Els
mes utilitzats són els de Venturi, que consisteix en un estrenyiment per puja la velocitat fins a la màxima on s’injecta el líquid.
L’eficiència es del 99% en partícules superiors a 1µm i del 95% en inferiors.
4.2 Eliminació de contaminants gasosos: En funció del procés químic físic es classifiquen en:
- Absorció: el contaminant gasos es dissol en un líquid capaç de dissoldre o reaccionar el contaminant. Normalment s’utilitza per
compostos orgànics i es generen aigües residuals que s’han de tractar. Pot ser aigua o dissolucions d’amoníac
- Adsorció: extreuen els contaminants gasosos amb alúmina (200 m2/g) o carbó activat (1000). Retiren compostos orgànics
valuosos com el percloroetilè.
- Combustió: elimina els compostos orgànics per transformar-los en Co2 i vapor d’aigua. La combustió es fa amb: Torxes (per
contaminants dins dels límits d’inflamabilitat), Cremadors de postcombustió (forns a altes temperatures), sistemes de
combustió catalítica (amb sòlids catalitzadors en un forn o reactor)
4.3 Combinació de sistemes:
- Mètode humit: els gasos passen per un filtre de partícules (de mànegues o electrostàtic) i d’un sistema de rentat Venturi.

5.Sistemes de mesura de la contaminació atmosfèrica

- Mètodes extractius: Es prenen mostres de l’aire i els anàlisis detecten les substancies, no aptes per programes de vigilància.
- Mètodes in situ: utilitzen alguna propietat química o física de la substància a analitzar que pot ser detectada i quantificada
amb sensors.

- Analitzador de SO2: s’excita electrònicament gracies a radiació ultraviolada i s’emet radiació fluorescent quan torna al estat
normal. La absorció ve determinada per:
- Analitzador de partícules en suspensió totals (PST): es mesura la concentració de PST mitjançant radiació beta. Permet
mesurar partícules de diàmetre igual o inferior a 10 µm. La concentració de partícules s’obté a partir de la atenuació produïda
per la radiació emesa per la font al atravessar el filtre on s’han dipositat les partícules. L’expressió de l’absorció és:
 - Analitzador d’òxids de nitrogen: es determina la concentració de NO per quimiluiniscencia. Es mesura l’energia alliberada en la
reacció de NO reduït amb un catalitzador amb O3 per tal de formar NO2.
- Analitzador d’ozó: es determina la concentració d’O3 mesurant els canvis de la intensitat de llum ultraviolada que es fa passar
a traves d’un volum de gas amb ozó.

TEMA 5: CONTAMINACIÓ DEL MEDI AQUÀTIC:

Usos de l‘aigua: 66% agricultura, 24% industria, 8% urbà i 2% altres.
Origen dels contaminants: ①vessaments d’aigües residuals urbanes ②Abocadors de residus urbans, industrials o agraris ③Productes
agraris ④Fugues en conduccions i dipòsits (residus industrials i urbans)
Tipus de contaminants:
- Físics: produïts per variacions de temperatura, radioactivitat i partícules en suspensió tant orgàniques com inorgàniques.
- Químics: produïts per la concentració de H3O, sals, nutrients i metalls pesants.
- Biològics: matèria orgànica de processos de descomposició aeròbia i microorganismes.
Paràmetres per avaluar la qualitat de l’aigua:
Paràmetres organolèptics:
- Gust i olor: l’aigua no te cap tipus d’olor i sabor, mitjançant la comparació de la mostra amb aigua desodoritzada i sense gust.
Els principals compostos olorosos que s’associen a l’aigua residual son amines(peix), amoníac, diamines(carn en
descomposició), sulfur de hidrogen(ous podrits), sulfur orgànic(cols podrides) i eskatol(matèria fecal)
- Terbolesa: La falta de transparència es basa en partícules finament dividies. S’aplica un raig de llum recollit per una cel·la
fotoelèctrica de manera que la intensitat indica el grau de terbolesa.
- Color: Es compara el color de la mostra amb una solució de clorur de cobalt i cloroplatí a diferents concentracions de manera
que s’expressen els 1,5,10,20 mg de platí/L de dilució.
Paràmetres fisicoquímics:
- Sòlids: hi ha diferents criteris alhora de determinar-la presencia de sòlids a l’aigua. Les unitats son mg/L. ①Els sòlids en
suspensió totals (SST) es determinen segons la diferència del pes del filtre abans i després de passar aigua. ②Sòlids suspesos
volàtils (SSV) es mesuren amb la diferencia de pes entre els SST i els residus o volàtils a 550ºC. ③Sòlids suspesos fixos (SSF)
pes dels residus no volàtils a 550. ④Sòlids dissolts totals (SDT) mesuren la dessecació a 110 ºC un cop filtrats els SST.
- Demanda d’oxigen i matèria orgànica: existeixen paràmetres per oxidar total o parcialment aquestes matèries oxidables que es
troben a l’aigua. ①Demanda química d’oxigen (DQO) s’utilitza dicromat potàssic K2Cr2O7 per oxidar totalment la matèria i es
calcula de manera que aigua neta DQO< 30mg/L. ②Demanda bioquímica d’oxigen als 5 dies (DBO5) es determina la quantitat
d’oxigen necessària per oxida la matèria orgànica incubant l’aigua a 20ºC durant 5 dies i es mesura l’oxigen abans i després.
Aigua neta DBO5< 5 mg/L
- Anions: Sulfats (la existència d’ells amb manca d’oxigen pot ocasionar sulfurs i sulfhídrics), Nitrits i Nitrats (en excés donen lloc
a fenòmens com l’eutrofització), Clorurs (incrementen la salinitat i són corrosius) Alcalinitat (total o TAC, HCO3 , CO3 I OH que
son ions que confereixen un caràcter alcalí o la simple que comprèn tots el hidròxids i carbonats) .
- Cations : Alguns com el Amoni, Metalls (alguns molt tòxics depenent de la concentració) i Duresa (suma de kles concentracions
de Mg i Ca, que perjudiquen instal·lacions)
- Paràmetres diversos: ①PH (mesura de la concentració de cations hidroni , -log[H+]) ②Conductivitat: (S/m) concentració de
sals inorgàniques (clorurs i sulfats: apta per tots els usos <0.4 S/m, apta per regar 0.4<x<0.7 i no aprofitable >3)
③ La temperatura: assenyala la contaminació tèrmica ④Olis i greixos: son substancies hidròfobes, present en detergents.
Parametres microbiològics: A l’aigua en trobem molts i són difícils de detectar i analitzar. S’utilitzen indicador com coliforms fecals o
totals, també cal detectar microorganismes patògens com salmonel·les, bacteriòfags fecals, enterovirus..

Tractament de aigües:
①Pretractaments: preparen l’aigua pels següents tractaments:
- Desbats: Reixes retenen els sòlids més grans(2 reixes de 10 i 3 cm) i Tamisos eliminen sòlids mes petits (0.2 a 6 mm)
- Homogeneïtzació: lamina els cabals, aconsegueix neutralitza el PH, preeoxigena i dilueix la toxicitat.
- Desarenatge: elimina les sorres o altres elements en suspensió que en disminuir l’aigua cauen pel pes.
- Desgreixatge: eliminar els greixos que colmaten les reixes, formen flotants, disminueixen la transferència d’oxigen i
incrementen la DQO.
②tractaments primaris:
- Coagulació: elimina sòlids en suspensió, part de la fracció col·loïdal i precipita sals. Al afegir aigua amb coagulant neutralitza
les carregues i aglomera les partícules formant partícules mes grans.
- Floculació: Mitjançant polielectròlits(compostos orgànics polimèrics de cadena llarga) afavoreix la formació d’agregats sòlids
grans.
- Decantació: separa las partícules en suspensió més pesades que l’aigua. Els decantadors poden ser: estàtics (no tenen parts
mòbils per la retirada dels fang o flotants) o dinàmics (son aquells que utilitzen elements electromecànics que permeten
recollir els flotants i conduir llots decantats cap a la evacuació)
- Flotació: elimina els sòlids en suspensió de densitat propera a la de l’aigua de forma provocada (mitjançant difusors d’aire) o
natural
③Tractaments secundaris:
- Fangs activats. Les aigües es posen amb la població microbiana de manera que la massa microbiana o “fang” es separa de
l’aigua per decantació. El decantador primari elimina part dels sòlids en suspensió (ha d’afavorir la floculació natural), el
reactor biològic es realitzen les reccions responsables de la depuració i en el decantador secundari es separen els flòculs
biològics de manera que estiguin el mes concentrats possible.
④Tractaments terciaris:
- Eliminació de nitrogen: es fa l’oxidació bacteriana en que els compostos amoniacals passen a nitrits i a nitrats i després es
redueixen a nitrogen gas.
- Eliminació de fòsfor: l’addicció de sals d’ions metàl·lics formen fosfats poc solubles en aigua.
- Bescanvi iònic: procés de canvi de cations i anions indesitjables per sodi, hidrogen i ions d’altres materials (resina o
bescanviador). Primer es redueix la duresa de l’aigua i quan s’esgota el poder del bescanviador, es retira i renta amb NaCl.
- Tecnologia de membranes: (és semiimpermeable quan deixa passar algunes molècules) . Una membrana permet obtenir una
solució diluïda (permeat) i una altra mes concentrada (retentat) a partir de una concentrada. La força impulsora perquè es
travessi la membrana pot ser Diàlisi (dif de potencial químic o gradient de concentracions), electrodiàlisi (diferencia potencial
elèctric) o Microfiltració,filtració i osmosi inversa(la força es la diferencia de pressió)
- Osmosi inversa: transport de dissolvent desde una dissolució diluïda a una concentrada a traves de una membrana que
impedeix el pas del solut però no del dissolvent. A la pressió osmòtica s’assoleix l’equilibri entre les dissolucions i la quantitat
de dissolvent que passa en les dues direccions de la mateixa. La pressió esta entre 10 i 80 atm.
- Desinfecció: destrucció selectiva d’organisme que causen malalties.

Tractament de fangs:
- Emmagatzematge i homogeneïtzació del fang dels diferents processos
- Condicionament per a millorar l’eficiència dels processos d’espessiment i deshidratació
- Espessiment del fang: eliminar la fracció liquida per reduir volum
- Estabilització: Eliminació d’agents patògens, olors desagradables i del potencial de putrefacció del fang.
- Deshidratació: reducció de la humitat per reduir el cost del transport.
- Compostatge: destrucció de la matèria orgànica que dona lloc al producte final útil en l’agricultura.
Una depuradora no aboca mai aigua amb les mateixes condicions. Ha d’anar a un riu 5 o 10 cops més cabal per tal que no tingui un
efecte en l’ecosistema del riu.
Contaminants emergents:
- PPCP (Pharmaceutixals and personals care products) farmacèutics, dogues, cosmètics, agraris i fragàncies
Aquests contaminants van a parar al medi ambient amb l’orina, a les escombraries i quan no es poden depurar.
Els peixos tenen alterats el sistema reproductor i son resistents a certs antibiòtics. Cal eliminar-los amb mètodes mes enèrgics,
mètodes d’oxidació avançada.