T3 Paradigma Sostenibilista

3.
Paradigma Sostenibilista i les

Polí4ques Sostenibles

SOSTENIBILITAT
Índex
1. Què és el desenvolupament sostenible

2. De les necessitats a les capacitats
3. Equació IPCT
PARADIGMA SOSTENIBILISTA
4. Principis de la sostenibilitat

5. Contradiccions del sistema
6. Dimensions de la sostenibilitat
7. Decàleg de la sostenibilitat
Desenvolupament sostenible
“Desenvolupament sostenible és el que

sa3sfà les necessitats de la generació
actual sense comprometre la capacitat de
les generacions futures per sa3sfer les

seves.”
Definició basada en els capitals disponibles

“Un desenvolupament sostenible és el

desenvolupament en que les generacions actuals
uIlitzen els capitals disponibles (en funció de criteris

que socialment són acceptables i desitjables,
ecològicament viables i no degradants, i
econòmicament realitzables amb tecnologies
apropiades) i que deixa a les generacions futures uns
capitals no inferiors que els que les generacions actuals
tenen ara a la seva disposició.”
Capitals o fons de riquesa acumulades

• Capital natural: recursos naturals,

biodiversitat, l’ecosistema, ... La natura o el
medi ambient
• Capital social: coneixements, capacitats,
patrimoni cultural, par:cipació, relacions
socials, llengües, ...
• Capital econòmic: món financer,
infraestructures, tecnologies, ...
Definició basada en la intercanviabilitat de

capitals. Sostenibilitat feble i forta

“Un desenvolupament és sostenible en el temps

si els capitals globals per càpita es mantenen
constants o augmenten i si la intercanviabilitat
es fa amb criteris lògics”
“Un model de desenvolupament que millori la

qualitat de vida dels éssers humans tot fent que
visquin dins la capacitat de càrrega dels
ecosistemes que són el suport de la vida.”

Antecedents històrics
§ 1972: Conferència de les Nacions Unides sobre medi

ambient humà (Estocolm)
§ El model occidental de desenvolupament tenia associats
una sèrie d’impactes nega>us que originaven

desequilibris socials, naturals i econòmics evidents
§ 1987: Informe Bruntland (El nostre futur comú)
§ Vincula defini>vament medi ambient i desenvolupament
com dos fenòmens interdependents, u>litzant per
primera vegada el concepte de Desenvolupament
sostenible
Data Lloc Nom de la conferència Document sorgit
1992 Rio de Janeiro Conf. ONU para el medio Declaración de Rio
(Brasil) ambiente y el desarrollo (Cumbre Agenda 21
de la Tierra) Declaració dels boscos
Conveni sobre
biodiversitat
1994 El Cairo (Egipto) Conf. Internacional de la ONU Declaració de El Cairo
sobre població i desenvolupament
1995 Copenhague Cimera Mundial per al Declaració de
(Dinamarca) desenvolupament Social Copenhague
1995 Beijin (Xina) Conf. mundial de la ONU sobre Declaració de Beijin
la dona
1996 Istambul (Turquia) 1ª Conf. sobre assentaments Declaració de Estambul

humans (Hàbitat II. Cimera de les
ciutats)
1996 Berlín (Alemanya) Conf. Sobe el clima
1997 Nova York (EUA) 19ª sessió especial de la AG. “De la Agenda 21 a
Revisió de la cimera de Rio (Rio l’acció” i esborrany
+5) Carta de la Terra
1997 Nairobi (Kenya) 19ª sessió especial del consell Declaració de Nairobi
d’administració del programa de
la ONU per al medi ambient
Data Lloc Nom de la conferència Document sorgit
1997 Kyoto (Japó) Conf. sobre el clima Acord de Kyoto
1998 Paris (França) Educació superior al s.
XXI (UNESCO)
1998 Buenos Aires Conf. Sobre el clima
(Argentina)
1999 Nova York (EUA) Revisió cimera sobre població i Documents d’accions
desenvolupament (Cairo +5) clau
2000 Ginebra (Suïssa) Capenhague +5 Documents d’accions
clau
2000 Malmö (Suècia) 1r. Fòrum ambiental d’àmbit Declaració de Malmö
ministerial
2000 Nova York (EUA) Cimera del mileni Declaració del mileni
2001 Nova York (EUA) Hàbitat +5
2002 Johannesburg Conf. De ONU per al Pla d’acció
(Sudàfrica) desenvolupament sostenible (Rio
+10)
Informe Brundtland - 1987
 La pobresa i els problemes ambientals s’han

d’abordar en un mateix plànol i les solucions
integrades.
 “Està en mans de la humanitat fer que el

desenvolupament sigui sostenible; un
desenvolupament que satisfaci les necessitats
de la generació actual, sense comprometre la
capacitat de les generacions futures de
satisfer llurs pròpies necessitats”
Informe Brundtland - 1987
 Solidaritat intra-generacional i inter-generacional =

nova dimensió al concepte solidaritat.
 Significa un canvi en la forma de conviure entre

els sistemes naturals i humans ja que tindria que
donar lloc a nous models de canvi d’adaptació

sistèmica en els àmbits econòmic, social i
ambiental en un món interdependent.
Desenvolupament i Creixement
Desenvolupament
NO ÉS IGUAL a
Creixement
 Desenvolupament: Un nen pot
evolució crèixer però no
qualitativa, implica desenvolupar-se

passar per estadis
diferents
 Creixement:
implica augmentar Per desenvolupar-
se no cal crèixer
(acumulació física)
 Etimològicament parlant és un desenvolupament

que es pot mantenir en el temps
 NO és el mateix que mantenir el desenvolupament
 Ni tampoc un desenvolupament sostingut

(Creixement sostenible)
De les necessitats a les capacitats
§ Quines necessitats? Per fer què?

§ De qui haurien de ser saIsfetes?
§ Per quant de temps?
§ El concepte de necessitat condueix a desenvolupar

noves teories sobre el desenvolupament
§ A la dècada dels 90 es passa de les necessitats a les
capacitats bàsiques imprescindibles per obtenir una
vida llarga i saludable, adquirir coneixements,
accedir als recursos necessaris per un nivell de vida
digne.
Expansió del concepte
 “el desarrollo sostenible se puede vislumbrar

ahora como un conjunto de relaciones entre
sistemas (naturales y sociales), dinámicas de
procesos (energía, materia e información) y
escalas de valores (ideas y ética)”.
L. Jiménez Herrero
 En la mesura en que els diferents sistemes

interaccionen entre sí de forma interdependent, la
seva estabilitat estarà en funció de la seva
capacitat de resistir fluctuacions, mantenir la
integritat del conjunt i garantir les seves funcions
bàsiques.
Equació IPCT
Equació IPCT
- més o menys estabilitzada al N - tecnosfera mal dissenyada

i en creixement al S fins al 2050 - tecnociència descontrolada
- sobreexplotació
- ineficiència en el seu ús
Impacte =
nº productes Impacte
POBLACIO (persones) x CONSUM ------------------- X TECNOLOGIA ----------------
persones producte
Principis de la sostenibilitat
6 principis x 5 problemes
 Principi de la gestió  problema d’escala ---

generalitzada de la
demanda --
 Principi de biomímesi  problema de disseny

 Principi de precaució  problema de control
--- de la tecnologia
 Principi d’ecoeficiència  problema d’eficiència
 Principi d’igualtat  problema de la
social desigualtat
 Principi democràtic
1. Principi de la gestió generalitzada
de la demanda
 Ajustar l’impacte humà dins dels límits

bioesfèrics
 en un ‘món ple’ ja no és possible l’augment indefinit de l’oferta,
cal una gestió global de la demanda.
 Gestió pública dels béns (i mals) comuns
 Aigua i energia (‘nova cultura’), però també transports,

aliments, recursos minerals, ús del territori….contaminació,
residus….
 Autocontenció (en el N) individual i col·lectiva
 Decreixement quantitatiu però creixement qualitatiu.
 Sostenibilitat com a ‘bona vida’
 ‘millora de la qualitat de vida mantenint-se dins dels límits dels
ecosistemes’ (PNUMA, 1991).
• Sentit de la vida? Necessitats? Autonomia? Alienació (en la
producció i en el consum)? Quant és bastant?
2. Principi de biomimesi
 Dissenyar els sistemes humans d’acord

amb el funcionament dels ecosistemes i
els organismes:
 Ecologia industrial
Ecologia urbana

 Ecoarquitectura
Biocompatibilitat
 Agricultura ecològica tecnosfera
 Química verda
 Biotecnologia ambientalment compatible
 etc.
PARADIGMA SOSTENIBILISTA ENERGIA SOLAR"
Roca Mare"
Cicle de la matèria als ecosistemes
HERBÍVORS
 Fluxes d’energia
oberts:
 Es degrada i dissipa en
forma de calor
 Fluxes de materials
tancats:
 Restes reciclades per
tornar a ser nutrients
Succecions
 Els ecosistemes no resten sempre iguals sinó

que evolucionen seguint unes etapes
 Successió ecològica és un conjunt de canvis
experimentat per una comunitat de forma
previsible
 Aquest procés comporta una variació del medi
físic -provocat per la comunitat- i finalitza quan
l’ecosistema s’estabilitza
Clímax
 És l’etapa final de la Successió

 L’ecosistema assoleix la màxima maduresa
possible
 Hi ha un equilibri amb el medi físic i la Biocenòsi
está formada pel màxim nombre d’espècies

possibles
 Nivell màxim de Biomassa (contingut d’informació)
per quantitat d’energia circulant
 Grau màxim de funció simbiòtica (cooperació entre
organismes)
 S’equilibra la producció de matèria orgànica i el
consum i per tant la Biomassa no creix
Maduresa i equilibri
 Diversitat i complexitat organitzada

 Un ecosistema madur té més espècies
 La diversitat augmenta amb la maduresa
 En un ecosistema estable, les espècies poden
desenvolupa noves formes d’aprofitar els recursos

i especialitzar-se (més diversitat)
 Els ecosistemes madurs tenen una organització
més complexa
Ecologia de les poblacions
 Estratègia “r”:
 asegurar la supervivència mitjançant
altes taxes de reproducció sense
preocupar-se massa per la
supervivència dels individus (conills,
rates, mosquits)
 Estratègia “K”:
 taxes de reproducció baixes, però alta
supervivència dels individus (elefants,
balena)
Estratègies evolutives
“r” o “K” ……..?

Estratègies evolutives
 Medis molt fluctuants

 Estratègia r, colonitzadora o opotunista
 Medis més regulars o regulats
 Estratègia k, més conservadora
Medis de condicions dures

 Estratègia de resistència
3. Principi de precaució
(i de responsabilitat)
• Prevenir abans que curar

• Con0ngència i incertesa dels sistemes complexos
• Producció conjunta
• Tota producció implica una destrucció
• “La tecnologia no és bona ni dolenta, però

tampoc és neutra”
• Qui decideix sobre les tecnologies que usem?
• Quin impacte té sobre la societat la constant
innovació tecnològica?
4. Principi d’ecoeficiència
 Als EUA només un 6% del flux de materials

s’acaba convertint en productes (R.U. Ayres,
1989)
 Ecoeficiències és necessària pero no és suficient
 Ecoeficiència vs metabolisme societat-naturalesa

 Ecoeficiència vs autolimitació
• “una política de frugalitat primer decideix eficiència
com a conseqüència secundària, mentre que
eficiència primer no indueix a frugalitat (H. Daly,
2003)
• Totes les millores en eficiència acaben sent
absorvides per l’augment en la demanda
 Innovació tecnològica vs innovació social
Factor 4, Factor 10, Factor X
Factor 50 al
consum de
paper
Totes les millores en eficiència acaben
sent absorbides per l’augment en la
demanda
5. Principi d’igualtat social
 Soldaritat sincrónica i diacrónica
 Convergència N-S
 Decreixent al N i creixent a S
 Llei de beneficis marginals
• Sostenibilitat com a assumpte de “justa mesura”
 Cooperació vs competitivitat
 Redistribució fiscalitat ecològica

6. Principi democràtic
 Enfortiment de totes les institucions

democràtiques
 Cohesió social
 Polítiques gobals a llarg termini
Governabilitat mundial
 Societat civil global

 Governança
 Participació democràtica dels diferents actors socials en
el mecanismes de decisió
 Transparència i presa de decisions
Contradiccions del sistema
§ Després de 30 anys de consciència ambiental es

constata el fracàs de les políEques contra el det
eriorament ecològic (Foro mundial de ministres de
medi ambient, 2000)
§ Conflicte de fons entre el mode d’organització

socioeconòmica i les exigències de protecció
ecològica i social
§ Dels sis principis anteriors només l’ecoeficiència
lliga bé amb el capitalisme
§ PolíIca i èIca han de prevaler sobre l’economia
§ Conciliació necessària entre interessos
individuals i col·∙lecIus
Una activitat és sostenibilista quan…
 Usa materials en forma de cicles tancats
 Usa fonts d’energies netes i renovables
 Prové del potencial humà, per exemple, la

comunicació, la creativitat, la coordinació,

l’estimació i el desenvolupament espiritual i
intel·lectual
Una activitat no és sostenibilista si…
 Requereix inputs continus de resursos no

renovables
 Consumeix recursos renovalbes de forma més

ràpida que el seu ritme de renovació
 Causa una degradació acumulativa de l’entorn
 Requereix de recursos en quantitats que mai no

poden ser disponibes per a tothom
 Condueix a l’extinció d’altres formes de vida

Dimensions de la sostenibilitat
La sostenibilitat té tres dimensions

Dimensions de la sostenibilitat
Les dimensions estan interrelacionades entre elles

Decàleg de la sostenibilitat
1. No uIlitzar la paraula sostenibilitat en va

2. La sostenibilitat fa referència al sistema, no a
les seves parts
3. La sostenibilitat fa referència al llarg termini

4. La sostenibilitat és un fenomen qualitaIu i
relacional, més que quanItaIu
5. La sostenibilitat representa primordialment
un objecte èIc i estèIc, no tècnic o econòmic
Decàleg de la sostenibilitat
6. La sostenibilitat és dinàmica, no estàtica

7. La sostenibilitat representa un fenòmen emergent
d’un procés organitzatiu
8. No existeix creixement indefinit sostenible
9. La sostenibilitat implica un procés d’auto(re)

organització participativa i no alguna cosa que es
pugui imposar per sistemes de gestió i planificació
centralitzats i rígids
10. La sostenibilitats és holística i global, implicant al
conjunt dels principis que la defineixen i no algun
per separat

T3 Paradigma Sostenibilista

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

T3 Paradigma Sostenibilista

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

3.

Paradigma Sostenibilista i les

1. Què és el desenvolupament sostenible

4. Principis de la sostenibilitat

“Desenvolupament sostenible és el que

les generacions futures per sa3sfer les

Deﬁnició basada en els capitals disponibles

“Un desenvolupament sostenible és el

uIlitzen els capitals disponibles (en funció de criteris

Capitals o fons de riquesa acumulades

• Capital natural: recursos naturals,

Deﬁnició basada en la intercanviabilitat de

“Un desenvolupament és sostenible en el temps

“Un model de desenvolupament que millori la

ecosistemes que són el suport de la vida.”

§ 1972: Conferència de les Nacions Unides sobre medi

una sèrie d’impactes nega>us que originaven

1996 Istambul (Turquia) 1ª Conf. sobre assentaments Declaració de Estambul

 La pobresa i els problemes ambientals s’han

 “Està en mans de la humanitat fer que el

 Solidaritat intra-generacional i inter-generacional =

 Significa un canvi en la forma de conviure entre

donar lloc a nous models de canvi d’adaptació

qualitativa, implica desenvolupar-se

 Etimològicament parlant és un desenvolupament

 Ni tampoc un desenvolupament sostingut

§ Quines necessitats? Per fer què?

§ El concepte de necessitat condueix a desenvolupar

 “el desarrollo sostenible se puede vislumbrar

 En la mesura en que els diferents sistemes

- més o menys estabilitzada al N - tecnosfera mal dissenyada

 Principi de la gestió  problema d’escala ---

 Principi de biomímesi  problema de disseny

 Ajustar l’impacte humà dins dels límits

 Aigua i energia (‘nova cultura’), però també transports,

 Dissenyar els sistemes humans d’acord

 Els ecosistemes no resten sempre iguals sinó

 És l’etapa final de la Successió

está formada pel màxim nombre d’espècies

 Diversitat i complexitat organitzada

desenvolupa noves formes d’aprofitar els recursos

“r” o “K” ……..?

 Medis molt fluctuants

• Prevenir abans que curar

• Tota producció implica una destrucció

• “La tecnologia no és bona ni dolenta, però

 Als EUA només un 6% del flux de materials

 Ecoeficiència vs metabolisme societat-naturalesa

 Soldaritat sincrónica i diacrónica

 Llei de beneficis marginals

• Sostenibilitat com a assumpte de “justa mesura”

 Redistribució fiscalitat ecològica

 Enfortiment de totes les institucions

 Societat civil global

§ Després de 30 anys de consciència ambiental es

§ Conﬂicte de fons entre el mode d’organització

 Usa materials en forma de cicles tancats

 Usa fonts d’energies netes i renovables

 Prové del potencial humà, per exemple, la

comunicació, la creativitat, la coordinació,

 Requereix inputs continus de resursos no

 Consumeix recursos renovalbes de forma més

 Causa una degradació acumulativa de l’entorn

 Requereix de recursos en quantitats que mai no