Adriana Mateu, Anna Salillas

1 BACH D

La petjada ecològica

Punt 0, Introducció

Anita: Bon dia, som l’Adriana Mateu i l’Anna Salillas i estem aquí per a explicar què és la petjada
ecològica. Algú ens podria dir que creu que és?

Adri: Doncs bé, de la mateixa manera que podem observar la grandària de la petjada d’un pneumàtic
en una carretera també podem avaluar la petjada de les persones en el planeta segons el seu
consum. I no és el mateix la rodada d’un camió de diverses tones que la d’una bicicleta: en funció del
nostre estil de vida, les persones exercim un major o menor impacte sobre el medi ambient.

Anita: La petjada ecològica o mediambiental és una mesura de l’impacte que la humanitat exerceix
sobre el planeta. No hi hauria problema si l’impacte o la càrrega humana es mantingués dins la
biocapacitat o capacitat ecològica del planeta per a suportar el consum, però són massa els països
l’impacte dels quals excedeix diverses vegades el dels seus propis territoris. Conèixer la nostra
petjada ecològica ens permet actuar en conseqüència i limitar el nostre impacte sobre el planeta.

Adri: Tot això va lligat de la mà amb el concepte que portem anys escoltant-ne parlar; l’escalfament
global. L'escalfament global es constitueix per l´absorció de l'energia solar per part de la terra. La
terra en escalfar-se desprèn calor a la atmósfera en forma de raigs infrarrojos. Tot i això, part
d'aquesta calor torna a ser remesa a la superfície terrestre i la conseqüència és el reescalfament de la
mateixa. La dècada de 2011-2020 va ser la més càlida mai registrada, amb una temperatura mitjana
mundial el 2019 superior a 1,1 °C als nivells preindustrials.

Anita: L'escalfament global induït per l'home augmenta actualment a un ritme de 0,2 °C per dècada.
Un augment de 2 °C respecte a la temperatura de l'era preindustrial s'associa a greus efectes
negatius per al medi ambient natural i la salut i el benestar humans, inclòs un risc molt més gran que
es produeixin canvis perillosos i possiblement catastròfics medi ambient mundial. Per aquest motiu,
la comunitat internacional ha reconegut la necessitat de mantenir l'escalfament molt per sota de 2 °C
i de continuar els esforços per limitar-lo a 1,5 °C.
Adriana Mateu, Anna Salillas
1 BACH D

Adri: No és cap novetat la situació mediambiental del nostre planeta. Met Office preveu que la
temperatura mitjana mundial del 2023 estigui entre 1,08 i 1,32 graus per sobre del període
preindustrial (1850-1900), amb una estimació central d'1,20 graus. Per tant, seria el desè any
consecutiu amb almenys un grau més respecte a la mitjana preindustrial.

Anita: En resum, el planeta es troba en una situació fràgil. Hem de fer grans esforços per procurar de
revertir-la i no fer més mal a la nostra terra. El càlcul de la petjada ecològica ens ha ajudat a saber
quin és l’impacte personal que provoquem al planeta. Com ja hem dit, és un indicador que mesura
l'impacte que generem sobre l'entorn. És a dir, com afecten les nostres accions a tots els àmbits al
planeta. S'expressa com “la quantitat de terrer biològicament productiu que es necessita per persona
per produir els recursos necessaris per mantenir el seu estil de vida”.

Punt 1, El càlcul de la petjada ecològica

Adri: Però, en què es basa el càlcul de la petjada ecològica? El que estem fent es calcular l’impacte
mesurant quanta part de la naturalesa utilitzen les persones segons el seu estil de vida. Podem
realitzar aquest càlcul perquè coneixem i per tant podem mesurar:

1. Els recursos que consumim, així com les deixalles que generem.
2. L’àrea biològicament productiva necessària, amb la seva corresponent aigua, per a sustentar
aquests recursos i assimilar les deixalles.

En conseqüència, podem expressar la petjada ecològica com les hectàrees globals (hag)
biològicament productives necessàries per a fabricar els recursos consumits i assimilar les deixalles
generades per una persona, ciutat o país.

Anita: Com la gent utilitza els recursos de tot el món i afecta llocs llunyans amb els seus residus, no
importa on es trobin en el planeta: les petjades ecològiques són la suma de l’extensió d’aquestes
àrees biològicament productives. El consum de recursos i la generació de residus per part dels seus
habitants varia cada any. Per exemple, el 2021 un europeu mitjà va necessitar 4,5 hectàrees, un
nord-americà 6,6 hectàrees, un africà 2,7 hectàrees, un espanyol 4 hectàrees…
Adriana Mateu, Anna Salillas
1 BACH D

Punt 2, la biocapacitat productiva

Adri: La biocapacitat productiva seria el nombre total d’hectàrees globals biològicament productives
del planeta dividit entre el nombre d’habitants. Aquesta capacitat varia cada any de la mateixa
manera que els paràmetres utilitzats per al seu càlcul: emissions de carboni, terres de cultiu, zones
de pesca, zones forestals, terres de pasturatge i infraestructures. En 2021, a cada habitant li va
correspondre de mitjana una biocapacitat productiva d’1,2 hectàrees.

Punt 3, el saldo ecològic

Anita: La diferència entre la biocapacitat productiva i la petjada ecològica és l’anomenat saldo

ecològic. I igual que succeeix amb els pressupostos generals de l’Estat, si s’ingressa (genera) més del
que es gasta hi ha superàvit, però quan és a l’inrevés es produeix el temut dèficit. Donat l’alt
consumisme que existeix al nostre país i per extensió als països rics, el saldo ecològic és negatiu. El
dèficit ecològic es produeix quan la petjada ecològica excedeix la biocapacitat productiva.

Adri: I fins aquí la nostra presentació sobre la petjada ecològica. Esperem que no només hagi servit
per aprendre sinó també per a concienciar-vos de la situació actual que estem vivint. Gràcies per la
vostra atenció.