UNITAT 3: PAISATGE I MEDI AMBIENT

1. CONCEPTE DE SOSTENIBILITAT
És aquell que satisfarà les necessitats actuals sense posar en perill la capacitat de les
generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats.
Per tant, com a concepte, parla de l’equilibri necessari envers tothom.
Vivim en un sistema -planeta finit-. La manera en què s’ha generat històricament el
desenvolupament és contrària a la sostenibilitat.

S. XXI → ‘ el desenvolupament sostenible es presenta com un procés de canvi i transició cap

a noves formes de produir, consumir i distribuir, però també cap a noves formes de ser, estar i
conèixer’

Tres pilar fonamentals:

1. Sostenibilitat ambiental: protegir el medi ambient, amb el convenciment que el
planeta Terra és finit i que no podem comprometre l’equilibri ecològic global
2. Sostenibilitat econòmica: guanyar diners i ser sostenibles
3. Sostenibilitat social: la justícia social com a objectiu universal, amb la meta
d’eliminar es desigualtats socials vida que potenciïn la cohesió social són part
indispensable de la sostenibilitat

2. CONCEPTES DE BIOSFERA, ECOSISTEMA I BIODIVERSITAT

- Totes les formes de vida conformen la biosfera (part de la Terra on es desenvolupa la
vida)
- Un bioma és una determinada part del planeta que comparteix el clima, flora i fauna
- És el conjunt d’ecosistemes característica d’una zona biogeogràfica que està definit a
partir de la seva vegetació i de les espècies animals que predominen
- Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d’organismes vius
(biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop)
- L’acció humana provoca un fort impacte ambiental
- Es produeixen canvis que afecten la supervivència de moltes espècies
- Degradem la biosfera i acabem amb la biodiversitat
- La biodiversitat és diversitat d’espècies animals i vegetals en el seu medi ambient, hi
ha diversos nivells de biodiversitat: Genètica, d’organismes, de població i
d’ecosistemes.
3. EL PAISATGE

PAISATGE NATURAL
- Medi natural: dependent d’on som el medi natural canvia molt, no es el mateix caçar
al Pirineu que al Pol Nord
- Estructura social: cada cultura té la seva estructura social que intervé en la societat
- Creences: factor de cohesió i distanciament cultural
- Mitjans de comunicació: contribueixen de manera decisiva en la consolidació i
transmissió de la cultura

4. PROBLEMES MEDIAMBIENTALS: CONTAMINACIÓ I ABOCAMENT DE

RESIDUS
Problemes mediambientals → degradació biosfera
1. Contaminació/abocament de residus
2. Desforestació
3. Erosió
4. Desertització/Desertificació
5. Pèrdua biodiversitat

1. Contaminació/abocament de residus
Segons el medi que afecta:
a. Atmosfèric
b. Hidrosfera
c. Sòl

Segons el tipus d’agent contaminant:

- Química
- Electromagnètica
- Acústica
- Visual
- Radioactiva
- Tèrmica
- Lumínica

Desenvolupament→ possessió d’un conjunt de mitjans que permeten fer créixer de manera
adequada i permanent les capacitats bàsiques de les persones

Sempre hi ha interacció entre la societat i el medi ambient → té molt a veure amb el grau de
desenvolupament d’una societat → a partir de la revolució industrial augmenta l’impacta
ambiental, ja que hi ha més consum d’energia, més consum de recursos…

Canvi climàtic→ actualment, augmenta el grau d’impacte ambiental, és a dir, la incidència

Contaminació
Alteració d’un medi per:
- Presència de matèries estranyes
- Per una variació important de la proporció de substàncies habituals
- Per a l’alliberament incontrolat d’energia
- Per l’alliberament incontrolat d’ésser vius (eutrofització)

És conseqüències d’alguna activitat humana, pot danyar persones o el medi ambient.

L’emissió de substàncies contaminants és un risc antròpic

Hi ha dues grans causes de la contaminació:

- La utilització de combustible fòssils
- Les activitats industrials (són el paradigma de l’impacte ambiental)
- Presenten índex elevadíssim de consum de recursos i energia
- Degraden el medi per la construcció d’infraestructures, els accidents i l’emissió de
contaminants.

La contaminació és un greu problema mediambiental → cada cop hi ha més conscienciació al

món desenvolupat
La contaminació es troba en expansió → cada cop més es traslladen indústries el tercer món
→ s’amplia l’impacte ambiental (Alang)

A. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

L’aire net és indispensable però a la vegada poc valorat

La qualitat de l’aire depèn de la concentració de determinades substàncies → si arriben a un

determinat punt, esdevenen perilloses → la contaminació atmosfèrica consisteix en el canvi
de la composició físico-quimica de l’aire per l’emissió de partícules i gasos procedents de
l’activitat humana
- Els primaris són de procedència identificable (natural o antròpica)
- Els secundaris són producte de la reacció a l’atmosfera a partir de contaminants
primaris

Actualment, els majors nivells de contaminació es donen els centres urbano-industrials

Cada cop més destaquen les emissions de les potències emergents
- Xina ja és el país més contaminat del món. En el futur, es preveu un augment de
nivells de contaminació, baixant així la qualitat de l’aire → s'estabilitzaran les
emissions als països rics, mentre que augmentaran als països pobres
Cal sempre considerar que les emissions contaminants són locals, tot i que els efectes poden
ser també regionals o globals

A1. ESCALA LOCAL - clima urbà, boirum o contaminació acústica

A2. ESCALA REGIONAL - pluja àcida
A3. ESCALA GLOBAL

A1. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA A ESCALA LOCAL

Clima urbà, es crea un microclima:

- baixa la qualitat de l’aire a les ciutats
- més problemes cardiorespiratori

Genera més nuvolositat, més humitat i més temperatura

Illa de calor→ és una situació urbana, d’acumulació de calor

En zones urbanes densament construïdes causat per una combinació de factors com ara
l’edificació…

- Contaminació acústica
Es diu contaminació acústica (o contaminació sonora) a l’excés de so que altera les
condicions normals de l’ambient en una determinada zona.
L’excés de soroll provoca problemes d’estrès, insomni…

Borium o smog→ densa carregada de partícules contaminants procedents de la crema de

combustibles

Smog clàssic o de Londres → Està associat amb l’ús carbó

Es caracteritza per una alta concentració de partícules de carbó sense cremar, a la qual se’ls
anomena sutge, i així com un alt nivell de diòxid de sofre
Avui en dia encara present en algunes ciutats: Pequin

Smog fotoquímic → es dona bàsicament les ciutats provocat pels cotxes

La llum reacciona amb els gasos emesos pels cotxes, creant una mena de boira en la qual hi
ha ozó, molt perjudica'l a baixa altura
 A2. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA A ESCALA REGIONAL

Pluja àcida
Durant la seva formació i el seu descens de la pluja absorbeix contaminants. Es dona la
combinació de diversos elements, formant-se de compostos químics molt perjudica'ls. La
pluja àcida és el fenomen consistent pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als
normals (inferiors a 4,5)
La combustió de combustibles fòssils, sobretot el carbó, ocasionen emissions de SO2 (sofre) i
nitrogen (NO, NO2).
Els àcids precipiten en forma de pluja o neu, i ocasionen greus danys a edificis, boscos, sòl,
agricultura, aigua… Pot arribar a afectar la salut humana
La pluja àcida amplifica es efectes del canvi climàtic
- S’han incrementat les emissions
- La circulació de l’aire amplifica els efectes
Caldria reduir emissions d’anhídrid sulfurós i òxid nitrós → el problema és que això
representa una gran despesa

A3. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA A ESCALA GLOBAL

Forat capa ozó→ es denomina forat de la capa d’ozó a la zona de l’atmosfera terrestre on es
produeixen reduccions anormals de la capa d’ozó.
És un fenomen anual observat durant la primavera a les regions polars i que és seguit d’una
recuperació durant l’estiu
L’ozó és vital, ja que actua com a filtre, protegint-nos dels raigs ultraviolats. És a dir, fa
possible la vida a la terra.
La principal causa són les emissions de clorofluorocarbonis (CFC), que destrueixen l’ozó

Cal reduir les emissions de CFC: així millorarà la situació de la capa, tot i que la millora no
es notarà fins a mitjà termini
L’alarma internacional generà la creació de PNUMA→ programa de les Nacions Unides per
al Medi Ambient. En gran proporció els CFC van ser substituïts per hidrofluorocarburs
(HCFC)
La debilitat de la capa d’ozó fa que augmenti la radiació ultraviolada:
- Augmenta el càncer de pell
- Augmenten els problemes oculars
- Es dificulta la fotosíntesi

Efecte hivernacle i canvi climàtic → l’efecte hivernacle és el fenomen pel qual determinats
gasos entren en contacte amb l’atmosfera terrestre i retenen part de l’energia que arriba a la
terra → Evita que l’energia torni constantment a l’espai i es quedi a la terra
- Augmenta la temperatura global
Els principals gasos causants de l’efecte hivernacle són:
- El vapor d’aigua es produeix en processos naturals
- El CO₂ i els òxids de nitrogen es generen sobretot en la crema dels combustibles
fòssils
- El metà s’origina en la descomposició de la matèria orgànica sense presència
d’oxigen
A partir de la RI (Revolució Industrial 1800) es dona un gran augment de les emissions i
concentracions de CO₂

Conseqüències ecològiques:
- Augment evaporació d’aigua
- Més precipitacions (a algunes zones)
- Menys nevades
- Es fondrà el gel a les glaceres i els pols
- Es produiran extincions i canvis en la distribució d’espècies
- Augmentarà el nivell de l’aigua
Conseqüències econòmiques:
- El canvi climàtic afectarà la nostra manera de viure
- Alterarà la realitat econòmica
- Tindrà una forta incidència en algunes activitats econòmiques, com ara el turisme, la
producció agrícola…

Conseqüències demogràfiques i socials:

- Les previsions parlen que el 2050 podrien haver-hi 200 milions de desplaçats, que
haurien perdut les seves llars com a conseqüència de les inundacions
- Refugiats climàtics o ambientals

Haurem de canviar la nostra forma de viure, basada en el consum brutal de tota mena de
recursos. Sobretot, haurem de replantejar-nos el model energètic.

B. LA CONTAMINACIÓ DE LA HIDROSFERA

L’aigua té una capacitat natural d’autodepuració → si aquesta se supera, aleshores es

contamina → l’origen de la contaminació pot ser natural o l’acció humana

Contaminació antròpica:
- Industrial (residus molt perillosos- metalls tòxics)
- Urbana (residus orgànics, àcids…)
- Agrícola (plaguicides, adobs, purins…)
- Navegació (marees negres…)
Cal diferenciar segons a on es produeix la contaminació:
- Aigua dolça
- Aigües superficials
- Aqüífers
- Mars i oceans

Aigua dolça
Actualment, destaquen dos grans problemes: l’augment del consum i la contaminació:
consum excessiu (augmenta la concentració de contaminants)
- Abocaments: puntuals, contaminació difusa

Contaminació per:
- Matèria orgànica o fertilitzants
- Aigües amb més temperatura (contaminació tèrmica)

Aigües superficials
Els llacs i rius reben abocaments agrícoles, industrials i urbans, sobretot a la vora de les grans
concentracions humanes
Molts grans rius són biològicament morts, es constata una certa millora a Europa occidental i
Amèrica del Nord
- Conscienciació social
- Legislació protectora
- Obligació de depurar
- Menys indústria contaminant

A Catalunya, Pla de sanejament del 1991 → Generalitat planifica la xarxa de depuradores →

‘qui contamina, paga’

Aqüífers
Les aigües subterrànies tenen una reserva 100 vegades superiors a les aigües superficials, a
les que regulen. Els problemes són l’explotació excessiva i la contaminació.

Sobreexplotació
→ La renovació és molt lenta
Salinització (prop del mar) → esgotament de l’aqüífer
Greu problema en el litoral mediterrani → Múrcia, València, Almeria …
Els aqüífers són molt vulnerables a la contaminació a → la seva depuració és difícil i costosa
Contaminació → prové: de la ramaderia (residus i purins) → de l’agricultura (fertilitzants)
→ de la indústria
Aigües marines
En darrera instància la contaminació va al mar
La contaminació del mar procedeix sobretot de:
- Abocament de residus urbans i industrials
- Navegació (transport de petroli)
- Explotació minera i petrolífera

Les zones més contaminades són:

- Les més properes a terra ferma
- Les mars tancades (Mediterrani, Mar del Japó)
- Alta mar (abocaments de residus molt perillosos)

C. LA CONTAMINACIÓ DEL SÒL

Es considera contaminació del sòl la degradació física o química d’aquest que hi provoca una
degradació que porta a la pèrdua parcial o total del sòl o bé a un canvi significatius de
l’ecosistema al que pertany.
Les principals causes són antròpiques:

L’abocament de residus
Al món hi ha més població → més residus
La generació de residus varia molt en el món, ja que depèn del nivell de vida i del nivell de
desenvolupament
- Els països del Nord generen molts més residus
- A Espanya 530 kg de residus urbans per hab./any
- Els residus són més visibles al Tercer Món

Hi ha diversos tipus de residus, sòlids, urbans, industrials, agraris, radioactius, hospitalaris…

Els residus generen greus problemes. Tenen un gran volum (en augment), i alguns són molt
perillosos (tòxics)
Què caldria fer amb ells?
- Incinerar-los? Redueix el volum, genera energia, però pot contaminar (CO₂)
- Ubicar-los en abocadors controlats? Són impopulars i presenten el problema de la
saturació
- Aprofitar-los per produir compostatge o biogàs?

Quina és la solució a llarg termini? → reduir la quantitat de residus, aprofitant al màxima els
recursos: criteri de les 3R (reduir, reciclar, reutilitzar)
5. ALTRES PROBLEMES MEDIAMBIENTALS: DESFORESTACIÓ, EROSIÓ,
DESERTITZACIÓ/ DESERTIFICACIÓ I PÈRDUA DE DIVERSITAT

1. DESFORESTACIÓ
És la destrucció o pèrdua de bosc com a resultat de les activitats humanes
Els boscos són imprescindibles:
- Contenen la major part de la biodiversitat, configuren el paisatge
- Protegeixen el sòl
- Retenen la humitat
- Renoven l’aire (atrapen CO₂)
- Aturen el vent i atrapen la pol
- Generen clima més humit i fresc
- Ofereixen recursos

La desforestació té tres grans causes:

1. La rompuda (llaurar per primera vegada). El terreny es destina a l’agricultura o la
ramaderia. A la llarga ocasiona un greu empobriment del sòl. S’ha practicat des de
sempre, ara però és molt més intensa al Tercer Món
2. La tala (per obtenir fusta), la fusta és un recurs molt valorat
3. La crema (cremar els boscos intencionadament). Per obrir camps per a l’agricultura i
ramaderia. A la llarga el sòl s’empobreix

→ Desforestació illa de Bormeo

Als països més desenvolupats: Cal destacar també el creixement urbanístic i la construcció
d’infraestructures (carreteres, grans embassaments…)
Qui desforesta?
Sempre trobem interessos econòmics, creixement demogràfic o pobresa:
- Agricultors i ramaders
- Companyies fusteres
- Constructors d’infraestructures
- Especuladors immobiliaris

Quina és la situació actual de les masses forestals? En general, constata una recuperació en
països rics
La pèrdua dels boscos és molt problemàtica
- Pèrdua de biodiversitat i recursos
- Desestabilització dels cicles naturals
- Baixen les precipitacions
- Augment del canvi climàtic
- Erosió i degradació del sòl
- Augmenten les inundacions
- Augmenten les tempestes de pols
La pèrdua dels boscos és un problema global → conscienciació internacional
Cimera de Río, 1992:
- Cal aturar la destrucció de boscos, sobretot tropicals
- S’ha d’ajudar als països amb grans boscos tropicals
- Cal introduir sistemes d’explotació racional (certificat de garantia ecològica)

A Catalunya es produeixen molts incendis forestals, deguts tant a factors naturals com
humans
→ Factors naturals:
El clima mediterrani, amb moments d’intensa calor, forts cops de vent i sequera fan la
vegetació més vulnerables.
Cal considerar també el risc de densitat i massa forestal i l’abandonament de zones forestals
→ Factors humans: Cal diferenciar entre les negligències i els incendis intencionats
- Negligències:
- Cremes agrícoles (rostolls) o de pastures
- Accidents (línies elèctriques)
- Ús lúdic del bosc (deixalles)
- Negligències diverses (burilles, fer foc on no toca)
- Intencionats:
Bretolades, trastorns psíquics, interessos econòmics…
Tot i això, ara hi ha més boscos (abandonament espai agrari, repoblacions forestals)

2. EROSIÓ
L’erosió és la degradació i el transport de sòl o roca
El sòl fèrtil és el suport de la vegetació (es regenera molt lentament, 0,2 mm/any)
- Pateix destrucció, contaminació i l’erosió
- A les zones més fèrtils és ocupat per ciutats, indústries, infraestructures…

És el suport activitat agrícola i ramadera (només 22% de la terra emergida és adequada per
l’agricultura moderna)
Agents erosius: vent i aigua

L’erosió pot ser provocada per:

- Explotació abusiva
- Desforestació i incendis
- Tècniques agrícoles deficients (monoconreus intensius)
- Tècniques ramaderes deficients (sobrepastura)
La situació és molt preocupant a Àfrica i Àsia (zones molt poblades), on hi ha molta
superfícies amb un grau de degradació extrema
3. DESERTITZACIÓ/DESERTIFICACIÓ
Es dona quan un territori esdevé erm.
Normalment, és el resultat final seguida d’una gran erosió
- Desertització: si és un procés natural
- Desertificació: si és resultat de l’acció antròpica

Espanya té un seriós problema de desertificació. Sobretot en la zona mediterrània Canàries.

Com evitar-ho?
- Repoblar amb espècies autòctones
- Protegir els vessants amb petits murs
- Conservar vegetació
- Evitar sobrepastura
- Millorar les tècniques de regadiu

4. PÈRDUA BIODIVERSITAT
Existeixen gran quantitat d’espècies extingides o amenaçades, bàsicament per dues raons:
- Contaminació
- Acció antròpica
La pèrdua de biodiversitat, actualment, té una gran magnitud, arribant-se a parlar de la sisena
extinció massiva→ les causes són bàsicament antròpiques
Caldria una legislació global
6. DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLES. CIMERES MEDIAMBIENTALS

El desenvolupament sostenible
A partir del 1972, la preocupació per la conservació del medi ambient i la necessitat
d’implantar un desenvolupament sostenible, augmentà.
Fer un moviment sostenible, però a causa de la crisi no es va poder fer.

*Cimera→ s’ajunten països per pactar corts per complir-los*

Després de 4 dècades, cal concloure que sovint les cimeres només escenifiquen uns acords
que després tenen una aplicació mínima.

PAÏSOS INDUSTRIALITZATS PAÏSOS EN VIES DE

DESENVOLUPAMENT

- Defensen sobretot els seus interessos - Volen accelerar la seva

particulars (EUA)
- No volen reduir producció industrial
- No introdueixen pràctiques agrícoles
sostenibles
- No apliquen el canvi de model
energètic
industrialització i sacrifiquen criteris
mediambientals (Xina)
- Argumenten que ells no han generat
el problema

Malauradament, no hi ha resultats concrets → les decisions no són vinculats, l’aplicació

gairebé és nul·la.

La Cimera de Rio (1992)

Inici de les anomenades Cimeres de la Terra
Conferència de l’ONU per al Medi Ambient i el Desenvolupament (clara preocupació pels
problemes mediambientals) → es planteja la necessitat de potenciar el desenvolupament
sostenible

Documents aprovats:
- Declaració de Río (27 punts), sobre com afrontar els problemes econòmics i
mediambientals
- Agenda 21 (per impulsar el desenvolupament sostenible)
- Convenció sobre diversitat biològica
- Declaració de principis sobre els boscos
- Conveni Marc sobre el canvi climàtic
 ➔ El protocol de Kioto

El protocol va néixer per tal de reduir les emissions contaminants dels països desenvolupats.
Respecte al 1990, es vol reduir globalment en un 5,2% de mitjana les emissions contaminants
entre 2008 i el 2012.

Els països en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com es el cas de la Xina
(major emissor mundial de CO₂), l’Índia o el Brasil, per citar-ne els més contaminants →
argumenten que ells no han generat el problema.
Per entrar en vigor, calia la ratificació de com a mínim 55 països responsables d’almenys un
44,2% de les emissions de CO₂

Entrà en vigor el 16 de febrer del 2005 després de la ratificació per part de Rússia.
Més de 140 països s’hi van adherir. (Els governs dels Estats Units es neguen a ratificar el
protocol).
Els països reben una quota d’emissió → si no la superen, poden vendre els ‘drets d’emissió’
(coneguts com a aire calent) al millor postor.

Els països superen les quota d’emissió → reduir emissions, ajudar desenvolupament
- Compra de drets d’emissió. Foment del Desenvolupament Net (en països en
desenvolupament)

El Protocol de Kyoto finalitzava el 2012 → diverses cimeres per tractar el tema

- Manca realment voluntat política d’acord. Molts qüestionen l’efectivitat del protocol
→ perjudica els seus interessos. Es queixen que alguns països molt contaminants no
tinguin restriccions (Xina)

Finalment, per substituir Kyoto: Cimera de París

Acord molt ampli, 196 països (EUA, Xina…). Per aconseguir-lo, no és ni molt concret, ni
plenament vinculat.

Acords de París (1997)

- Es reconeix el problema del canvi climàtic, generat per l’activitat humana
- Es fixa l’objectiu que l’augment de la temperatura a finals del segle no superi els dos
graus respecte a l’època preindustrial.
Els EUA anunciaren la seva negativa
COP26: Cimera de Glasgow (2021)
- S’hi ha aprovat algunes mesures, que per aconseguir un ampli consens entre els estats,
han estat de mínims.
- Un grup de 39 països s’han unit per reclamar més ambició (els EUA, Europa, alguns
africans…), mentre que un altre grup mirava de frenar les mesures (l’Aràbia Saudita,
Austràlia, Brasil, Rússia…)

Acords:
- Reconeix la necessitat de reduir un 45% les emissions pel 2030, respecte al 2010, per
poder limitar l’escalfament a 1,5°
- Demana als estats que enforteixin els seus compromisos a finals del 2022
- Crida a accelerar els esforços per a la reducció gradual del carbó, dels subsidis als
combustibles fòssils i de les emissions de metà
- Insta a doblar el finançament per ajudar els països més vulnerables

A Glasgow, els que volen anar més ràpid s’han posat en marxa, sense esperar els altres,
arribant a acords concrets en temes fonamentals
Destaca la bona disposició entre els EUA i la Xina per cooperar entre ells per accelerar la
transició verda durant aquesta dècada

Acords dels països decidits a anar més ràpid:

- Reduir un 30% les emissions de metà
- Acabar amb la desforestació
- Eliminar l’energia de carbó
- Deixar de vendre cotxes i furgonetes de combustibles fòssils
- 40 estats treballaran junts per fer més barata la tecnologia verda per a tots els països
(electricitat, vehicles elèctrics, acer i hidrogen)
- 450 bancs i fons d’inversions s’han compromès a utilitzar les finances per avançar cap
al 0% d’emissions.
7. ELS ESPAI NATURALS: POLÍTIQUES DE PROTECCIÓ I CONSERVACIÓ

Els espais naturals protegits i les reserves de biosfera

El paisatge és la fisonomia externa d’un territori → és el resultat de la interacció de factors
naturals (relleu, hidrografia, flora o fauna) i de factors humans (activitats econòmiques…) al
llarg del temps
El paisatge és també un producte social
- Paisatge natural
- Paisatges antropitzats (els homes ho hem mogut)

El paisatge ens indica la relació entre la societat i el medi, així com la qualitat d’aquest →
s’ha de considerar patrimoni, i per aquesta raó s’ha de protegir. El Conveni Europeu del
Paisatge insta a protegir-lo, conservar-lo i cercar un equilibri ecològic estable.

Les accions humanes alteren els ecosistemes i paisatges, per això cal protegir-los→ el 1872
es creà als EUA el Parc de Yellowstone.
Organitzacions com l’ONU (UNESCO, WWF) crearen les Reserves de la Biosfera (una per
cada ecosistema)
El 1918 es crearen a Espanya els parcs de Covadonga i Ordesa. En Espanya la legislació ha
anat evolucionant, des que el 1916 es promulgà la Ley de Parques Nacionales.
Això ha fet possible la creació de l’actual xarxa de parcs nacionals.
Espanya és un dels països d’Europa amb més diversitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies
naturals.

En Espanya existeixen múltiples figures de protecció. Els parcs nacionals o regionals són
àrees on els ecosistemes es mantenen poc alterats, i per això tenen un alt valor ecològic,
estètic, educatiu i científic. Per això s'intenta potenciar la seva preservació.
Els parcs naturals són espais protegits on el valor naturla és compatible amb les activitats
humanes (vivenda, ramaderia, agricultura, turisme…)

La UE també té la seva pròpia legislació → els espais protegits formen la Xarxa Natura 2000
(agrupa els LIC, Lloc d’Importància Comunitària)
8. ELS RISCOS
Els riscos

Són fenòmens que causen pèrdues de vides i recursos. Sempre es troben en relació amb els
conceptes de:
- Magnitud que es refereix a la magnitud fenomen
- Freqüència que és el nombre de vegades que es repeteix
- Perillositat és la probabilitat que es produeixi un fenomen d’una certa extensió,
intensitat i durada amb conseqüències negatives
- Vulnerabilitat és el percentatge de persones o béns que poden quedar danyats

El grau de desenvolupament influeix en la incidència dels riscos. Els desastres sovint no es

poden preveure. Ara bé, els seus efectes poden mitigar-se amb una bona política preventiva.
- Els països més desenvolupats poden implantar política detecció, implementar mesures
preventives, plans d’educació…
- El nivell socioeconòmic de la població influeix en el grau d’exposició i vulnerabilitat
en enfront dels riscos naturals
Els barris perifèrics i marginals construïts en àrees no adequades, els edificis no adaptats o la
utilització de materials no homologats, fan augmentar els risc de catàstrofe.
El govern de Catalunya, amb la finalitat de prevenir els riscos ambientals ha desenvolupat
plans especials.
Els riscos es divideixen en tres grups:
1. Naturals o Mediambientals (l’inductor és la natura, no hi ha intervenció humana)
2. Antròpics (derivats de les activitats humanes)
3. Induïts (les activitats humanes agreugen un risc natural)

1. Naturals o Mediambientals
(l’inductor és la natura, no hi ha intervenció humana). Cal diferència entre fenòmens naturals
i desastres naturals

FENOMEN NATURAL DESASTRE NATURAL

Procés de tipus divers com la pluja, la neu,
els llamps, l’onatge, els terratrèmols, les
erupcions volcàniques… provocat per la
dinàmica inherent als elements naturals del
planeta Terra
Fenomen natural d’una un determinada
magnitud que sobrepassa i provoca danys
severs a les comunitats humanes

Més o menys hi ha desastres naturals com sempre, ara però hi ha més població (per tant més
afectats)
Els riscos naturals

1A. Geofísics
1B. Atmosfèrics
1C. Biològics

1A. GEOFÍSICS/GEOLÒGICS
Tenen a veure amb la dinàmica interna de la terra
- Activitat sísmica
- Vulcanisme

-Activitat sísmica-
- Sisme: tremolor o sacsejada de la superfície de la terra resultat dels desplaçaments i
les friccions de les diferents plaques que formen l’escorça terrestre (plaques
tectòniques).

La litosfera està dividida en plaques tectòniques. Els

terratrèmols es mesuren considerant la seva magnitud i
la seva intensitat. La magnitud (escala de Richter), La
intensitat (escala de representa l’energia sísmica
Mercalli), es basa en l'alliberada en cada terratrèmol i
danys produïts i en la basa en el registre sismogràfic
percepció de la població.
El territori espanyol forma part de la placa Eurasiàtica i
en el límit de la placa Africana. En aquesta zona de
contacte, les plaques es trenquen en altre de més petites
com la microplaca d’Alboran i la microplaca Ibèrica.

La zona de la península Ibèrica que presenta més risc sísmic és el sud-est, a causa de la
proximitat de la zona de l’estret de Gibraltar on entren en contacte dues plaques tectòniques.
A la zona dels Pirineus el plegament i l’aixecament del nucli axial produeix sistemes de falles
i fractures que mantenen una alta activitat tectònica. El registre històric mostra que el risc és
baix, ja que els darrers terratrèmols amb efectes negatius importants sobre els béns materials i
la població es van donar al segle XV

-Vulcanisme-
Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix el magma (roca fosa) en forma de
lava, cendre volcànica i gasos de l’interior del planeta. → l’ascens ocorre generalment en
episodis d’activitat violenta denominats erupcions, que poden variar en intensitat, durada i
freqüència, des de suaus corrents de lava fins explosions extremadament destructives. A
Espanya l’activitat volcànica queda circumscrita a les Illes Canàries.
Tenen a veure amb l’evolució de la superfície terrestre:
- Inestabilitat dels vessants
- Esfondraments
- Expansió d’argiles
- Erosió del terreny

1B. ATMOSFÈRICA
Tenen a veure amb la dinàmica climàtica i atmosfèrica
Dues grans causes:
- Vent (tornados, huracans…)
- Pluja: absència → sequera; massa → aigüats, inundacions, allaus…

A Catalunya, els forts aiguats representen un risc molt important.

Es considera situació de risc amb previsions de més de 60,1 / dia (Gota freda) → Pla Inundat

1c. Biològics
Tenen a veure amb la propagació d’éssers vius.
- Epidèmia és una descripció en la salut comunitària que passa quan una malaltia afecta
un nombre d’individus superior a l’esperat en una població durant un temps
determinat.
- Pandèmia significa que la malaltia afecta una àrea geogràfica extensíssima

2. Antròpics (derivats de les activitats humanes)

- Conflictes/guerres
- Industrials/tecnològics. Els accidents tenen un gran impacte ambiental
- Incendia forestals provocats per l’home

Possibilitat que es produeixi una circumstància adversa provocada per factors humans o per
l’agreujament de fenòmens naturals derivats de l’acció humana → hi ha autors que
consideren els riscos induïts dins la categoria dels antròpics
3. Induïts (les activitats humanes agreugen un risc natural)
Els canvis d’usos i cobertes del sòl són una de les principals causes d’augment del risc. La
desforestació les lleres dels rius i altres zones incrementa les inundables, incrementa el ris
esllavissades d’inundacions catastròfiques.