VOCABULARI Geografia 2n Bat

Unitats 4 i 5: RECURSOS, ENERGIA I PROBLEMES MEDI AMBIENTALS

BIOCAPACITAT: capacitat d’una àrea específica biològicament productiva de generar recursos

renovables i d’absorbir els residus resultants del consum.
BIODIVERSITAT: Diversitat biològica que es manifesta en una determinada àrea o sistema ecològic en
totes les formes o nivell.
BIOMA: Comunitat de plantes i animals característica d’un gran domini climàtic.
BIOMASSA: Quantitat total de matèria orgànica d’un ecosistema o d’una àrea determinada. BOIRUM
(o SMOG): fenomen de contaminació atmosfèrica, en què es forma una boirina departícules
sòlides i/o aerosols líquids. Produeix l’estancament de l’aire provocant que elscontaminants quedin
retinguts a les capes baixes de l’atmosfera degut a la seva densitat.
CAPACITAT DE CÀRREGA: Aprofitament màxim que es pot fer d’un determinat recurs natural per
garantir-ne la renovació futura.
COMBUSTIBLE FÒSSIL: combustible format a partir de les restes orgàniques acumulades en dipòsits
sedimentaris de l’escorça terrestre.
DESERTIFICACIÓ: procés continuat al llarg del temps, de transformació d’un terreny en un desert a
causa de l’acció humana.
DESERTITZACIÓ: Es dona quan un territori esdevé erm a conseqüència d’un procés natural.
DESFORESTACIÓ: Procés de destrucció o pèrdua de la cobertura forestal o bosc.
DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: desenvolupament econòmic i social que no compromet el futur
dels recursos naturals de la Terra ni les possibilitats de vida i desenvolupament de les generacions
futures.
ECOSISTEMA: Comunitat natural unitària o, almenys homogènia integrada per uns éssers vius
determinats (animals, plantes, bacteris) components abiòtics (l’ambient físic) i els fluxos d’energia i
materials
EDAFOLOGIA: Ciència que estudia la naturalesa del sòl i la seva relació amb el medi ambient i les plantes.
EFECTE HIVERNACLE: Procés d’escalfament de l’atmosfera causat per les activitats humanes i per
processos que permeten l’entrada de la radiació solar i dificulten l’emissió del calor a l’exterior.
ENERGIA PRIMÀRIA: Font d’energia que es troba a la naturalesa, abans de ser transformada (solar,
combustibles fòssils, eòlica, geotèrmica, nuclear, etc) Per exemple, l’energia solar (primària) es pot
convertir en energia elèctrica (secundària).
EQUILIBRI ECOLÒGIC: situació en què les relacions entre els components físics i biològics del medi
ambient són estables durant un període llarg de temps.
FISSIÓ NUCLEAR: Procés per mitjà del qual un nucli es divideix en dos o més nuclis petits alliberant una
gran quantitat d’energia.
FREÀTIC: relatiu a les aigües subterrànies que hi ha al subsol.
FUSIÓ NUCLEAR: procés pel qual dos nuclis atòmics s’uneixen per formar-ne un de més pes atòmic.
HIDROCARBUR: Compostos orgànics formats per àtoms de carboni i d’hidrogen. Els hidrocarburs
extrets directament de formacions geològiques en estat líquid es coneixen com a petroli, els que es
troben en estat gasós són coneguts com a gas natural.
IMPACTE AMBIENTAL: alteració de les característiques originals del medi provocada per alguna
activitat.
INFORME BRUNTLAND: Informe elaborat el 1987 per a la ONU en el qual es va usar per primera vegada
el concepte de desenvolupament sostenible, com aquell que, tot i satisfer les necessitats del present,
no compromet les necessitats de les futures generacions. L’informe va suposar un canvi ideològic en
termes de sostenibilitat i ecologia.
PICK OIL O ZENIT: És el moment en què la quantitat d’aquesta matèria ja no pot seguir creixent.
Moment en què la producció del petroli (la oferta) no pot satisfer la demanda.
PROTOCOL DE KYOTO: Conveni internacional que intenta limitar les emissions de gasos d’efecte
hivernacle.
RECICLABLE: Que es pot recuperar, i si escau transformar, per a usos posteriors.
RECICLATGE: És la transformació d’objectes de cartró, paper, llauna, vidre, plàstic i residus orgànics, en
primeres matèries que la industria pugui tornar a fer servir.
RISC NATURAL: Possibilitat que es produeixi una circumstància desfavorable provocada inicialment per
fenòmens naturals.
RISC ANTRÒPIC: Possibilitat que es produeixi una circumstància desfavorable provocada inicialment
per fenòmens humans o per l’agreujament de fenòmens naturals a causa de factors humans.
SÒL: Part més externa de l’escorça terrestre que constitueix el suport dels éssers vius.
SOSTENIBILITAT: Equilibri d’una espècie amb el seu entorn, en el present i en el futur.
SOSTENIBILITAT AMBIENTAL: Mode d’aprofitament dels recursos naturals que no en compromet el
manteniment al llarg del temps.