DINÀMICA DELS ECOSISTEMES

Biosfera
Entre tots els ecosistemes que es poden delimitar a la Terra sempre hi ha intercanvis de
matèria i d’energia. Així, en realitat, al nostre planeta hi ha un únic ecosistema que és tot
l’ecosistema Terra o biosfera.
Nínxol ecològic i hàbitat
El nínxol ecològic d’una espècie és la funció que fa una espècie a un ecosistema. També
es pot dir que és tot el que fa i necessita.
Dues espècies pertanyen al mateix nínxol ecològic si s’alimenten de la mateixa manera, si
poden ser atacades pels mateixos depredadors i si són afectades de la mateixa manera per les
diferents variables ambientals.
Dues espècies que pertanyen al mateix nínxol ecològic estableixen competència entre elles.
L’hàbitat és el conjunt de llocs on, a causa de les condicions fisicoquímiques ambientals, viu
o pot viure una espècie, és a dir, els llocs on la podem trobar.

Formes de nutrició
Els éssers vius necessiten constantment matèria i energia. Segons quines siguin les seves
fonts d’energia i de carboni hi ha 4 grups d’organismes:
- Autòtrofs: que es nodreixen de matèria inorgànica. Poden ser fotosintètics si aprofiten
l’energia lluminosa o quimiosintètics que són capaços d’obtenir l’energia oxidant
compostos inorgànics.
- Heteròtrofs que s’alimenten de matèria orgànica com les plantes i els animals.
Digestió interna: ingereixen l’aliment i digereixen dins seu
Digestió externa: secreten enzims digestius sobre l’aliment i després absorbeixen els productes
de la digestió.

Nivells tròfics i cadenes alimentàries

El nivell tròfic és el conjunt d’organismes d’una comunitat que es nodreixen de la mateixa
manera, és a dir, que ocupen una mateixa posició en la cadena alimentària. Els principals són:
- Productors
Organismes autòtrofs: bacteris fotosintètics, algues i plantes que són capaces de fabricar la
seva matèria orgànica mitjançant la fotosíntesi. Constitueixen el primer nivell tròfic.
- Consumidors
Organismes que han d’alimentar-se de la matèria orgànica sintetitzada per d’altres organismes.
Són els organismes heteròtrofs: bacteris, fongs, protozous i animals. Segons el tipus
d’alimentació els podem agrupar en:
- Consumidors primaris. Són els organismes herbívors, és a dir s’alimenten dels
organismes productors. Constitueixen el segon nivell tròfic.
- Consumidors secundaris. Són els animals carnívors que s’alimenten dels
consumidors primaris, és a dir dels herbívors i per tant es situen en el tercer
nivell tròfic.
- Consumidors terciaris. Són animals carnívors que s’alimenten d’altres
consumidors, tant herbívors com carnívors. També se’ls anomena
superdepredadors.
 - Descomponedors
Heteròtrofs que s’alimenten de la matèria orgànica de les restes d’altres organismes
(cadàvers, excrements, mudes…). Com a resultat produeixen matèria inorgànica. Són els que
tanquen el cicle de la matèria. Ex. Fongs i bacteris.

- Transformadors
Transformen els compostos inorgànics anteriors en substàncies aprofitables pels productors.
Formen aquests nivells alguns tipus de bacteris com els nitrificants. La funció d’aquests
organismes és la de transformar matèria inorgànica que es troba en un estat que no pot ser
absorbida pels organismes fotosintètics en d’altres formes de matèria inorgànica que si pot
ser-ho.

Cadena alimentària: seqüència d’organismes d’un ecosistema, cadascun en un nivell tròfic

diferent, que s’alimenten els uns dels altres.

Xarxa tròfica: sistema format per dues o més cadenes alimentàries que estan
interconnectades ja que tenen unes o diverses baules comunes.

Cicle de la matèria i flux de l’energia

En un ecosistema no hi entra ni en surt matèria, per aquest motiu l’únic ecosistema real que
coneixem és el planeta Terra (biosfera). La matèria descriu un cicle que passa d’un
nivell tròfic a un altres.
L’energia no descriu un cicle en l’ecosistema, sinó que hi entra, el fa funcionar i després
en surt la mateixa quantitat que havia entrat. És a dir, l’energia segueix un flux
unidireccional.

Les plantes transformen l’energia lluminosa en energia química. Aquestes molècules es combinen en
la respiració o fermentació i formen ATP. Quan l’ATP es descompon per fer les funcions
(creixement, reproducció) i es produeix una pèrdua d’energia en forma de calor. Finalment, total
l’energia química dels enllaços passa a energia calorífica que s’escapa de la Terra en forma de calor.

Paràmetres d’estudi de la dinàmica dels ecosistemes

La biomassa és la massa total d’organismes que es spñ expressar en grams de pes sec per
unitat de superfície o de volum.
La producció és l’augment de biomassa per unitat de temps. Es distingeix entre producció neta
(que és la diferència entre la producció bruta i la part consumida) i la producció bruta (què és tot
el que s’ha produït).
𝐼𝑛𝑐𝑟𝑒𝑚𝑒𝑛𝑡 𝑑𝑒 𝑏𝑖𝑜𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎
Producció= 𝑇𝑒𝑚𝑝𝑠
La productivitat/taxa de renovació que és la relació entre la producció i la biomassa. Hi ha de
dos tipus: la primaria (que es la producció dels productors) i la secundaria (que es la producció
dels consumidors).
𝑃𝑟𝑜𝑑𝑢𝑐𝑐𝑖ó
Productivitat= 𝐵𝑖𝑜𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎
El temps de renovació és el temps que ha de passar per renovar la biomassa, és a dir, perquè
la producció iguali la biomassa.
𝐵𝑖𝑜𝑚𝑎𝑠𝑠𝑎
Temps de renovació= 𝑃𝑟𝑜𝑑𝑢𝑐𝑐𝑖ó
Ecosistemes equilibrats
Les característiques principals són:
- Varien molt poc en el temps, és a dir, la biomassa de les espècies es manté constant.
- La producció d’un nivell tròfic serveix pel nivell tròfic següent.
- La producció d’un nivell tròfic és aproximadament igual al consum del nivell següent.
- La producció d’un ecosistema segueix la LLEI DEL 10%.

Llei del 10%

La producció d’un nivell tròfic és ≈ un 10% de la
producció del nivell tròfic anterior.
Exemple:
900 kg 90 kg insectes 9 kg ocells 0,9 kg
fulles fitòfags insectivors falcons

Producció i biomassa
Sabem que la relació entre les produccions de dos nivells consecutius és del 10% però entre
les biomasses no hi ha cap proporció.
La biomassa d’un nivell tròfic no depèn de la biomassa del nivell tròfic inferior que explota, sinó
de la producció del nivell inferior.

Fluctuacions
Si es es donen les condicions favorables per un determinat nivell tròfic:
- El nivell tròfic augmenta.
- La pressió del nivell tròfic inferior augmenta.
- El nivell tròfic inferior disminueix.
Exemple: Alga poseidònea.

Sobreexplotació
Es poden donar dues situacions:
1. Nivell tròfic desapareix per sobreexplotació del nivell anterior. Tot l’ecosistema es veu
afectat ja que van desapareixent nivells tròfics successivament.
2. Nivell tròfic anterior desapareix per manca d’aliments: L'ecosistema s’estabilitza amb un
nivell menys.
Piràmides de producció i biomassa
Piràmide de producció
Són representacions gràfiques de les
produccions dels diferents nivells tròfics de
l’ecosistema. L’amplada dels nivells és
proporcional a la producció. La producció
d’un nivell és sempre 10 vegades més gran
que la producció del nivell tròfic inferior (llei
del 10%).

Piràmide de biomassa
No solen tenir forma de piràmide perquè la
biomassa del nivell inferior no te perquè ser
superior al nivell següent.

Producció primària i secundària

Producció primària: És l'augment de biomassa dels organismes productors per unitat de
temps. Definim com producció primària bruta (PPB). Si a aquesta PPB descomptem la
biomassa consumida als processos catabòlics (respiració: R) ens queda l'anomenada la
producció primària neta (PPN)
PPN = PPB – Rautòtrofs
Producció secundària (PS): quantitat de biomassa que s'emmagatzema als nivells tròfics
superiors (consumidors, descomponedors i transformadors). Cal descomptar l’energia
(biomassa) utilitzada pel creixement, excreció i reproducció, més l’energia dissipada en la
respiració.
Producció neta de l'ecosistema (PNE): representa l'augment de biomassa final que
s'acumula a l'ecosistema. És igual a l'energia fixada pels productors (PPB) menys la
utilitzada en la respiració dels diferents nivells tròfics.
PNE = PPB - (Rautòtrofs + Rheteròtrofs)
Si PNE=0 parlem d’ecosistemes madurs.
Si PNE<0 parlem d'ecosistemes contaminats.
Si PNE>0 parlem d’ecosistemes joves.

Flux d’energia
La constant solar és la quantitat constant d’energia procedent del Sol i és de 2 cal/cm2·min.
Només arriba menys del 45% a la superfície.
Energia i productors
L’energia que es transforma fotosintèticament en energía química és només el 0.1%. La resta
escalfa l’aire, la terra i el mar. L’energia externa (o extramentabolica) es aquella que mou el
proces pero no segueix la cadena. Ex: ajuda a que es moguin les sals minerals i fa que facin la
fotosintesi pero no circula per la via metabolica.
Energia i consumidors
De tota la biomassa, els consumidors constitueixen un 1% i els productors un 99%. Es compleix
la llei del 10%: del 100% inferit, 70% en respiració, 20% en descomponedors i 10% en
producció (creixement i reproducció).
Energia i descomponedors
Baixa eficacia de la cadena alimentària:
- No tota la producció dels organismes fotosintetics la mengen herbivors.
- No totes les estructures són assimilades pel nivell tròfic següent.
- Part de l’assimilat és per la respiració.
- No tota la producció perdura en l’individu.
- Els descomponedors s’encarreguen de la biomassa que no s’ha menjat o assimilat.

Biomes
Són grans comunitats ecològiques que s’estenen per amplies regions. Hi ha tres tipus:
- Terrestres: desert fred, alta muntanya, bosc equatorial…
- Marins: zona náutica o litoral, zona pacífica o oceanica…
- Aigua dolça: Aigües quietes o lenítics, aigües corrents o lotics.

Successions ecològiques
Successió primària
És la que es produeix en una àrea en la qual prèviament no hi havien éssers vius. Ex. Una illa
volcànica que ha sorgit d’una erupció o una superfície originada per obres o mineria.

Successió secundària
S’inicia en un lloc on, prèviament, ha existit un ecosistema, que després d’una sèrie de
transformacions per causes naturals o provocades, es converteix en un altre (Ex: incendi,
inundacions)
Es poden tornar a iniciar a partir de qualsevol etapa, no necessàriament des del principi.

Característiques de les successions

Totes les successions segueixen les següents tendències al llarg del temps:
- Les primeres espècies que apareixen són espècies pioneres o oportunistes. Són
espècies que segueixen l’estratègia de la ‘’r’’.
- Les espècies pioneres van sent substituïdes per espècies de l’estratègia de la ‘’k’’.
- Cada vegada la biomassa augmenta i la producció va disminuint. La comunitat
clímax és aquella en la qual hi ha màxima biomassa i la producció neta és zero.
- La diversitat (biodiversitat) va augmentant.
- El grau d’organització interna de l’ecosistema va augmentant. Cada cop hi ha més
relacions interespecífiques.
- Cada cop l’ecosistema es fa més estable. La comunitat s’independitza en gran part de
les variacions del medi ambient.