Tema 7

La matèria i l’energia en els ecosistemes

1. Nivell tròfic: conjunt d’organismes d’un ecosistema que tenen el mateix tipus
d’alimentació.
● Productors: organismes autòtrofs que realitzen la fotosíntesi (plantes, algues
cianobacteris) o la quimiosíntesi (alguns bacteris) i transformen la matèria
inorgànica (m.i.) en matèria orgànica (m.o).
● Consumidors: organismes que s’alimenten de plantes (herbívors o primaris),
animals (carnívors o secundaris, terciaris, etc) o de restes d’organismes
(detritívors). Consumeixen m.o. i produeixen m.o.
● Descomponedors: Són els bacteris i els fongs. Aquests organismes consumeixen
matèria orgànica “morta” (m.o.) i la transformen en substàncies minerals
inorgàniques (m.i.).
Cadena tròfica: o alimentària, representació lineal del sentit en el qual
flueix l’energia en l’ecosistema quan unes espècies s’alimenten i, alhora,
constitueixen l’aliment d’altres. Prod. à Cons. 1ari à Cons. 2ari...
Xarxa tròfica: representació gràfica de les relacions alimentàries que
s’estableixen entre tots els organismes d’un ecosistema. (Recordar que un
mateix grup d’organismes pot ser varis nivells tròfics)
Piràmides tròfiques: gràfics que representen, de forma simple, les
relacions tròfiques entre els nivells de la comunitat.
★ Piràmides de nombres: s’indica el nombre d’individus que hi ha a
cada nivell tròfic. Normalment, el nombre disminueix cap al vèrtex de
la piràmide. Piràmide invertida: Cas de parasitisme.
★ Piràmides de biomassa: representen la quantitat de matèria orgànica
acumulada a cada nivell tròfic. Normalment decreix cap al vèrtex de
la piràmide. Piràmide invertida: Cas de fitoplàncton i zooplàncton, per
la taxa de reproducció més elevada del fitoplàncton, una petita
quantitat de fitoplàncton pot alimentar na gran massa de
zooplàncton.
★ Piràmides d’energia: indiquen l’energia disponible a cada nivell tròfic,
que sempre disminueix des de la base cap al vèrtex. Mai estarà
invertida, perquè es transfereix un 10% de l’energia d’un nivell tròfic
a un superior. La resta s’utilitza per fer les funcions vitals dels éssers
vius, sent una gran despesa energètica.
2. Cicles de matèria i energia: íntimament relacionats. El flux del cicle d’energia es produeix
gràcies al cicle de la matèria, ja que la matèria conté l’energia. Base del flux energètic
energia solar.
● Cicle de l’energia: Obert: els productors transformen l’energia solar en energia
química, que serà utilitzada pels nivells tròfics dels consumidors i descomponedors.
L’activitat dels éssers vius de l’ecosistema genera energia tèrmica, que es dissipa
(“es perd”) al medi en forma de calor. Unidireccional segueix sempre la mateixa
direcció, no torna enrere.
● Cicle de la matèria: Tancat: els nutrients són assimilats per uns organismes, i amb
la cadena alimentària passen a formar parts d’altres, per tornar al medi transformats
en matèria inorgànica. La matèria es va reciclant, no es dissipa al medi.
Unidireccional segueix sempre la mateixa direcció, no torna enrere.
● Cicles biogeoquímics: recorreguts més o menys complexos que fan els elements
químics pels diferents compartiments d’un ecosistema: biosfera, geosfera,
hidrosfera i atmosfera.
Cicles d’elements gasosos: magatzem principal de l’element és l’atmosfera.
Cicles: Carboni, Nitrogen.
★ Cicle del Carboni: Principal dipòsit és el CO2 atm. És captat pels
productors amb la fotosíntesi, i incorporat pels consumidors i
descomponedors a través de l’aliment. Es troba també als
combustibles fòssils i a les roques calcàries. (Saber esquema)
★ Cicle del Nitrogen: principal reserva és el N2 atm. És fixat al sòl per
bacteris fixadors de N2 o per descàrregues elèctriques en
tempestes. Els bacteris nitrificants el converteixen a nitrats,
accessibles pels productors. Els consumidors i descomponedors
l’obtenen de l’aliment. Els bacteris desnitrificants el retornen a
l’atmosfera. Les roques sedimentàries també en poden contenir.
(Saber esquema)
Cicles d’elements sedimentaris: magatzem principal de l’element és la
geosfera. Cicles: Fòsfor, Sofre.
★ Cicle del Fòsfor: magatzem principal són les roques fosfatades i el
guano. Amb la meteorització de les roques s’alliberen els fosfats,
accessibles pels productors, i incorporat amb l’aliment pels
consumidors i descomponedors. Els excrements d’unes aus
produeixen el guano, ric en fosfats, que precipiten i formen roques
fosfatades. (NO saber esquema)