ELS ECOSISTEMES

Què aprendràs?

- Que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres

i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que
hi habiten es relacionen entre ells. Si les
característiques del medi varien, alguns
d’eixos éssers vius poden morir.

- Reconeixeràs què és un ecosistema.

- Descobriràs algunes adaptacions dels

éssers vius al medi.

- Identificaràs els éssers vius que formen

una cadena alimentària.

- Reconeixeràs les cadenes alimentàries que

formen una xarxa alimentària.

- Identificaràs canvis en els ecosistemes i les

causes que els provoquen.
Un ECOSISTEMA és el conjunt format per un lloc determinat de la Terra i tots els éssers
vius que hi habiten.

Són ecosistemes un aiguamoll, una platja, un prat, un bosc, un fons marí ...

CARACTERÍSTIQUES DELS ECOSISTEMES

EL MEDI FÍSIC ELS ÉSSERS VIUS

- El SÒL proporciona aigua i sals - Les plantes i les algues són

minerals a les plantes. PRODUCTORS d’aliments per a elles
mateixes i per a altres éssers vius.
- L’AIGUA és necessària per als éssers
vius. - Els animals són CONSUMIDORS doncs
s’alimenten de plantes i d’altres
- La LLUM permet a les plantes fer la animals.
fotosíntesi.
- Els fongs i els bacteris són
- La TEMPERATURA varia d’un lloc a un DESCOMPONEDORS ja que
altre de la Terra. s’alimenten de plantes i d’animals
morts i retableixen les sals minerals al
sòl.

Un bosc, un prat i el fons marí

són diferents tipus
d’ecosistemes
 ADAPTACIONS DELS ÉSSERS VIUS AL MEDI FÍSIC

Els éssers vius estan adaptats a la llum, la temperatura, l’aigua i l’aliment del lloc on
viuen. De vegades aquestes condicions poden ser molt extremes i han d’adaptar-se al
medi per sobreviure.

Alguns animals estan Al pol, les temperatures són Als deserts l’aigua pot ser
adaptats a veure de nit, molt baixes. L’ós blanc es molt escassa i alguns
com el mussol, gràcies a protegeix del fred amb una éssers vius, com el cactus,
unes pupil·les que es capa grossa de greix. emmagatzemen aigua a
dilaten molt. les tiges.
 LES CADENES ALIMENTÀRIES

Una cadena alimentària és una representació de les relacions alimentàries entre

diferents éssers vius.

- El primer nivell de la cadena és un

ésser PRODUCTOR d’aliments (alga o
planta).

- Als nivells intermedis hi ha els

CONSUMIDORS d’aliments PRIMARIS
si s’alimenten de plantes i
CONSUMIDORS d’aliments
SECUNDARIS si ho fan d’altres
animals.
En aquest ecosistema les plantes
- Finalment, els DESCOMPONEDORS aquàtiques serveixen d’aliment als
transformen les restes d’altres ésser caragols d’aigua.
vius morts en sals minerals que Els caragols d’aigua són aliment de les
serviran d’aliments als productors. truites.
Les truites són aliment de la lludria.
Els excrements, els cadàvers i les altres
restes d’éssers vius són aliment dels
bacteris descomponedors que els
transformen en sals minerals que
alimentaran les plantes aquàtiques.

Aquesta cadena alimentària podem representar-la així:

Què falta en aquesta cadena alimentària?

 LES XARXES ALIMENTÀRIES

Les diverses cadenes alimentàries d’un ecosistema s’entrellacen i formen una xarxa
alimentària.

Aquest
esquema
representa
la xarxa
alimentàri
a de la
fageda.
 CANVIS EN ELS ECOSISTEMES

Els ecosistemes experimenten canvis amb el pas del temps fins que arriba un moment
en que l’ecosistema ha assolit l’equilibri. Però aquest equilibri es pot alterar si es
produeixen canvis en el medi o en els éssers vius que hi viuen.

CANVIS EN EL MEDI CANVIS EN ELS ÉSSERS VIUS

Si disminueix el cabal d’aigua d’un riu, De la mateixa manera, si disminueix el

disminueix la quantitat d’éssers vius que nombre de caragols d’aigua en un riu,
hi habiten. Si es recupera el cabal d’aigua disminuirà el nombre de truites i, com a
l’ecosistema pot recuperar el seu conseqüència, les llúdries no tindran
equilibri. prou menjar.

El bosc mediterrani és un
ecosistema en equilibri.
 ACCIONS HUMANES PERJUDICIALS PER ALS ECOSISTEMES

Els incendis provoquen la destrucció de les La tala de boscos sencers per crear La instal·lació d’abocadors il·legals, que
plantes i la pèrdua del medi en què viuen camps de conreu o pastures, o per contaminen el sòl i l’aigua.
molts animals. obtenir fusta.

ACCIONS HUMANES BENEFICIOSES PER ALS ECOSISTEMES

Busca tres accions humanes beneficioses per als ecosistemes i explica-les.

ELS ECOSISTEMES

Un ecosistema és el conjunt d’essers vius i el medi físic on habiten.

El MEDI FÍSIC és el conjunt de condicions físiques que caracteritzen el lloc on viuen éssers vius que formen
part d’un ecosistema.

Qualsevol canvi que afecte a un dels components repercuteix en la resta.

El medi físic pot ser:

1. AERI, habitat per animals voladors que poden mantindre’s llargs períodes de temps en l’aire.
2. TERRESTRE, correspon a les zones de terra emergida, en contacte directe amb l’aire.
3. AQUÀTIC, quan el medi físic és l’aigua. Pot ser marí, d’aigües continentals, o mixte.

Els éssers vius que formen part d’un ecosistema estableixen diferents tipus de relació:

1. DEPREDACIÓ. Uns animals, anomenats depredadors, s’alimenten d’uns altres, les presses. Exemple:
la granota i la libèl·lula.
2. COMPETÈNCIA. Dos organismes diferents s’alimenten dels mateixos recursos. Exemple: tant la
colobra d’aigua com el blauet s’alimenten de granotes.
3. COOPERACIÓ. Es dóna quan dues espècies es beneficien una a l’altra, però qualsevol de les dues
podria sobreviure per separat. Exemple: les esponges que viuen sobre la closca d’alguns mol·luscos
marins.
Els estruços, que tenen una magnífica vista,
s’han associat a les zebres, que tenen una oïda
molt fina, per a alertar-se mútuament dels
atacs dels depredadors.

L’esplugabous picoteja els lloms d’antílops, vaques o

girafes, però no els incomoden. Al contrari, els fan un
favor, doncs mengen puces, paparres i altres paràsits
que ells no poden eliminar per sí sols.

4. MUTUALISME. Les dues espècies es beneficien entre sí de tal manera que la relació és necessària
per a la supervivència de les dues. Exemple: les abelles depenen de les flors per a la seua
alimentació i les flors de les abelles per a la seua pol·linització.
CADENES I XARXES TRÒFIQUES

Una cadena o xarxa tròfica és la relació d’alimentació i dependència que s’estableix entre diferents éssers
vius en un ecosistema.

Cadena tròfica és la representació lineal del conjunt d’organismes que s’alimenten els uns dels altres en un
ecosistema.

PRODUCTORS. Són els éssers vius capaços de produir el seu propi aliment. Ho fan, principalment, les
plantes, mitjançant un procés anomenat fotosíntesi.

CONSUMIDORS PRIMARIS. S’alimenten dels organismes productors. Sons els organismes herbívors.

CONSUMIDORS SECUNDARIS. S’alimenten de consumidors primaris. Són, principalment, els organismes

carnívors i omnívors.

DESCOMPONEDORS. S’alimenten de matèria orgànica d’organismes morts i la transformen en sals minerals

i aigua. Són, principalment, els bacteris i els fongs.