En una recerca sobre l’alimentació de diferents organismes d’un ecosistema marí es van obtenir les següents dades:
Zooplàncton s’alimenta de fitoplàncton
Llepassa s’alimenta de fitoplàncton Musclo s’alimenta de fitoplàncton Cranc s’alimenta de llepassa i musclo Eriçó de mar s’alimenta d’algues verdes i epífits Orada s’alimenta d’eriçó de mar i musclo Llobarro s’alimenta d’orada Dofí mular s’alimenta de llobarro Gavina s’alimenta de musclo, llepassa, cranc i sardina Sardina s’alimenta de fitoplàncton i zooplàncton
1. Classifica els organismes de la llista en productors, herbívors, carnívors primaris, carnívors
secundaris, etc. 2. Dibuixa la xarxa tròfica a partir de les dades anteriors. Quina espècie se situa en el més alt de la xarxa tròfica? 3. Construeix, utilitzant fletxes, el màxim nombre de cadenes tròfiques. Quina és la cadena tròfica més llarga que pots construir? Es podria fer una encara més llarga? Raona la resposta. 4. Cadascuna de les espècies ocupa un únic nivell tròfic dins de la xarxa tròfica. Vertader o fals? Raona la resposta. 5. A continuació, es menciona algunes situacions que podrien afectar a la xarxa tròfica que has creat. Justifica què li podria passar a la resta de nivells tròfics en cada situació: a) Els avenços tecnològics permeten l’especialització d’alguns arts de pesca, reduint considerablement les poblacions de llobarro. b) Les poblacions de gavines s’habituen a menjar en abocadors i a seguir vaixells pesquers per a alimentar-se dels descarts que es llencen a l’aigua. c) Alguns organismes epífits (que creixen fixant-se en la superfície de les fulles de les plantes) poden créixer sobre la Posidònia oceànica, una espècie vegetal protegida i de gran valor ecològic, reduint la seva capacitat per a captar energia lumínica. Afectarà aquest cas al benestar de l’habitat que forma la posidònia? Com creus que es podria solucionar? d) Quines conclusions treus de l’observat en els apartats anteriors?