Generalitat de AUTO- NOTA

Catalunya Biologia 2n de Batxillerat

Departamentd’En AVALUACIÓ
senyament Ecologia
Institut Can Puig
NOM I COGNOMS:
DATA:
Exercici 1
El cuc Chaetopterus variopedatus habita al mar, en zones costaneres. Aquest cuc viu en un tub
que excava ell mateix al fang del fons marí, i remou l’aigua per captar partícules d’aliment. De
vegades, també entren dins del tub una parella de
petits crancs de l’espècie Pinnixa chaetopterana.
1. Un equip d’investigadors estudia com influeix la presènciao l’absència d’una espècie en
l’altra. Per fer això, compten quants individus de cada espècie hi ha en divuit zones
diferents del fons marí, de 20 m2 cadascuna. Totes les zones presenten condicions similars de
fondària,temperatura de l’aigua, salinitat, tipus de sediment, flora i fauna.
Els resultats es mostren en la taula següent: [1 punt]

a) Calculeu les mitjanes aritmètiques del nombre d’individus de cada espècie a les zones
on viuen totes dues, a les zones on viu només Chaetopterus variopedatus i a les
zones on viu només Pinnixa chaetopterana. Indiqueu els càlculs que heu fet.
b) Representeu gràficament els resultats de l’apartat anterior.

2. En un estudi de laboratori dut a terme l’any 2000, es vanpreparar diversos aquaris per a
observar-hi durant setmesos el creixement del cuc Chaetopterus variopedatus.En la meitat
d’aquests aquaris també es van introduir parelles de crancs de Pinnixa chaetopterana.
Els resultats van mostrar que no hi havia cap diferència en el creixement, el temps de vida i la
taxa de reproducció entre els cucs que convivien a l’aquari amb crancs i els que no hi
convivien.
A partir d’aquests resultats i dels obtinguts en l’exercici anterior, justifiqueu per què la relació
entre Chaetopterus variopedatus i Pinnixa chaetopterana no es pot considerar ni
un cas de parasitisme ni tampoc de mutualisme. [1 punt]
Per què la relació entre Chaetopterus variopedatus iPinnixa chaetopterana no es pot considera
r un cas deparasitisme?

Per què la relació entre Chaetopterus variopedatus iPinnixa chaetopterana no es pot considerar
un cas demutualisme?
Exercici 2
Observeu el gràfic següent. En ell es representa el creixement d'una població d'escarabat de la farina
en un magatzem de farina (de la que s'alimenta).

1. (1 punt) Descriviu què succeeix en els primers cent dies. I més enllà del dia 200? Justifiqueu la
forma de la corba.

2. (1 punt) Suposem que cap el dia 150 introduim una població de 20 individus d'un insecte
depredador de l'escarabat de la farina. La taula reflecteix l'evolució de la població d'escarabats
(presa) després de la introducció del depredador

Temps (dies) 150 175 200 225 250 275 300

Població d’escarabats
320 250 180 150 180 240 330
(individus)

a) Amb les dades de la taula, completeu el gràfic corresponent a la presa.

b) Dibuixeu l'evolució probable del gràfic del depredador i justifiqueu-ho breument.
3. (1 punt)
Depredador i presa mantenen una relació interespecífica entre ells, però d'aquestes relacions n'hi ha
de més tipus. Expliqueu-ne dues més, posant-hi un exemple de cada una.
Exercici 3 (3 punts)
Determinats peixos d'aquari d'aigua dolça sovint pateixen l'anomenada malaltia del punt
blanc, caracteritzada per la presència de petites taques blanques a les escates i les aletes. Una
anàlisi microscòpica de les taques evidencia la presència d'un protozou paràsit. Submergint
durant uns minuts els peixos en aigua amb una concentració salina superior a la de l'aquari els
paràsits desapareixen en la major part dels casos.
1) Quin fenomen fa possible que el paràsit desaparegui? Expliqueu les transformacions que
experimenta l'organisme paràsit.

2) La taula següent mostra els resultats d'un experiment fet amb peixos d'aigua dolça d'una
mateixa espècie que patien la malaltia del punt blanc i eren submergits durant un minut en
solucions salines a diverses concentracions.

Concentració salina (g ·l-1) 2.5 5.0 7.5 10.0 12.5 15.0 17.5 20.0 22.5 25.0 27.5 30.0
Nombre de paràsits en un peix 150 150 150 150 140 100 45 10 8 5 0 0

NOTA IMPORTANT: Quan es submergien els peixos a una concentració superior a 20 g ·l-1 la
major part d'ells morien.
Feu un gràfic dels resultats i raoneu a quina concentració és més eficaç el tractament.
3) La mort dels peixos durant l'experiment és un exemple que evidencia que cada espècie té el
seus propis marges de tolerància per a una determinada variable ambiental. Expliqueu què vol
dir això i il·lustreu-ho amb un altre exemple.
Exercici 2
L’any 2007, es va detectar a l’Amèrica del Nord una
forta mortaldat de diverses espècies de ratpenats. La
causa era una infecció provocada per un fong
(Geomyces destructans), que es manifesta per la
presència d’un borrissol blanc al musell dels ratpenats.
1) Entre les espècies de ratpenats afectades per
aquesta malaltia, n’hi ha que es nodreixen d’insectes i
d’altres que s’alimenten del nèctar de les flors de
diferents espècies de plantes, de les quals són
poŀlinitzadores. Completeu la taula següent indicant el
tipus de relació interespecífica que s’estableix entre les
espècies esmentades. Justifiqueu les respostes. [1 punt]

Tipus de relació Justificació

Relació entre el
ratpenat i el fong

Relació entre el
ratpenat i els
insectes

Relació entre el
ratpenat i les
plantes

2) A les coves Howes, a l’estat de Nova York, es va dur a terme un cens de la població de
ratpenats d’una determinada espècie que hi hibernaven durant els finals dels hiverns de 2004
a 2010. Com en altres coves, aquesta població es va veure afectada per la infecció causada pel
fong (Geomyces destructans). Els resultats obtinguts es mostren en la taula següent: [1 punt]
Any 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Nombre de ratpenats
en hibernació 1092 1361 1229 256 69 50 70

a) Elaboreu una gràfica en què relacioneu el nombre de ratpenats en hibernació a les coves
Howes amb el temps.

b) Quan es va iniciar la infecció, l’any 2007, aquesta va afectar tots els ratpenats de les
coves Howes, des d’aquest moment fins que es va fer el darrer cens, l’any 2010.
Tenint en compte aquesta informació, responeu, en termes neodarwinistes, a les
preguntes següents relatives a les dades del cens:

Com es pot explicar que una part dels

ratpenats hagi sobreviscut a aquesta greu
infecció?

Per què l’any 2010 el nombre de ratpenats va

tornar a augmentar?

Actualment, els ratpenats que hibernen en

aquestes coves poden patir una infecció greu
causada per Geomyces destructans? Per què?