ECOLOGIA CORREC

CFGS
2018
Exercici 7

L’energia flueix de manera lineal a través de les cadenes tròfiques. A cada baula es perd
energia, de manera que cada vegada en queda menys per al nivell següent.
L’esquema mostra, en un ratolí, el destí de l’energia que obté gràcies als aliments.

a) Completeu el text següent:

[1 punt]

De tota l’energia que contenen els aliments, el 60 % es perd en els excrements.

El 33 % es gasta mitjançant la respiració i s’utilitza per a fer les funcions vitals.
Aquesta energia es dissipa en forma de calor.
El 7 % restant és assimilada i emmagatzemada com a energia química en les
molècules que constitueixen el seu organisme. L’energia s’emmagatzema principalment en
el teixit adipós. Les molècules que contenen aquesta energia són els acilglicèrids.

b) A quin nivell tròfic pertanyen els ratolins? Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

Els ratolins pertanyen al nivell dels consumidors primaris, perquè mengen productors
(grans i fruits).

c) Quins organismes poden aprofitar l’energia continguda en els excrements?

[0,25 punts]

Els organismes descomponedors (fongs i bacteris) són els que poden aprofitar
l’energia continguda ens els excrements.

d) En els ecosistemes, l’energia es va perdent al llarg de les cadenes tròfiques, per això se’n
necessita una aportació constant. Quina és la font d’energia dels ecosistemes?
[0,25 punts]

La font d’energia dels ecosistemes és la llum del Sol.

2017

Exercici 6
 Les imatges següents mostren diversos escarabats de l’espècie Coccinella septempunctata,
la marieta.

a) Per què es considera que els escarabats de les imatges pertanyen a la mateixa espècie?
[0,5 punts]

Són de la mateixa espècie perquè es poden encreuar i tenir descendència fèrtil

(concepte biològic d’espècie).

b) Quina és la causa del polimorfisme que presenta l’espècie?

[0,5 punts]

La causa d’aquest polimorfisme és la presència de diversos gens de la coloració.

L’origen dels diversos gens són les mutacions.

c) Com que les marietes s’alimenten de pugons, se n’han introduït a l’Amèrica del Nord per a
combatre les plagues d’aquests petits insectes. Quina relació tenen les marietes i els
pugons?
[0,25 punts]

Tenen una relació de depredació: depredador (marieta) / presa (pugó).

d) Pel que fa a l’obtenció de matèria i d’energia, quin tipus de metabolisme tenen les
marietes?
[0,5 punts]

Pel que fa a la matèria, les marietes són organismes heteròtrofs; i, pel que fa a
l’obtenció d’energia, són quimiosintètics.

e) El color i les taques de les marietes transmeten als possibles depredadors que no tenen un
gust agradable. Quan els individus d’aquesta espècie se senten amenaçats poden segregar
una substància de gust desagradable per a protegir-se. Com s’anomenen les coloracions de
les marietes? Marqueu la casella de la resposta correcta.
[0,25 punts]

£ Críptiques
£ Mimètiques
 Aposemàtiques
2016
Exercici 4

La gràfica mostra els valors de temperatura en què pot viure una determinada planta i el
creixement que experimenta.
[2 punts: 0,4 punts per cada apartat]

a) Quins valors de tolerància a la temperatura presenta aquesta espècie?

De 10 °C a 30 °C.

b) Quin és el valor òptim de temperatura per a aquesta planta?

20 °C.

La nova gràfica indica els valors de

temperatura en què viuen dues espècies de
plantes.
c) En quins valors de temperatura poden
conviure les espècies A i B?

De 15 °C a 25 °C.

d) Si volem que les espècies A i B arribin al mateix grau de creixement a la mateixa zona, a quina
temperatura les hem de tenir?

A 20 °C.

e) Si tenim una casa a la comarca del Pla de l’Estany i volem comprar una de les dues plantes,
quina hauríem de triar? Justifiqueu la resposta.

Temperatures mínimes mitjanes al Pla de l’Estany al llarg de l’any

Mes GN FB MÇ AB MG JN JL AG ST OC NV DS
Temp. (°C) 4,6 3,3 5,4 9,3 10,4 15,0 16,7 17,5 16,3 13,4 8,6 3,7
Font: http://www.idescat.cat.

Hauríem de triar la planta B, perquè el rang de temperatures a les quals pot viure és
més baix que el de la planta A i podrà sobreviure; la planta A només pot viure a partir
 de 15 °C, i amb les temperatures que es donen al Pla de l’Estany no podria sobreviure
els mesos d’hivern ni de primavera (són massa baixes).

Exercici 7

En una investigació sobre l’alimentació dels animals d’un ecosistema es varen obtenir les dades
següents:
[2 punts en total]
— Els conills mengen herba i fruits.
— Les formigues mengen fulles.
— Els mussols mengen serps, ratolins i ocells.
— Els ratolins mengen fruits.
— Les guineus mengen ratolins, ocells, serps, conills i fruits.
— Les serps mengen ocells i ratolins.
— Els cucs mengen fulles.
— Els ocells mengen cucs i formigues.

a) Construïu la xarxa tròfica de l’ecosistema anterior.

[0,7 punts]

b) Classifiqueu els organismes de la xarxa que heu dibuixat segons els nivells tròfics a què
pertanyen: productors, consumidors primaris, consumidors secundaris, consumidors terciaris i
consumidors quaternaris.
[0,7 punts]

c) Què passaria en aquest ecosistema si es recol·lectessin tots els fruits? Justifiqueu raonadament
la resposta. [0,6 punts]

Si es recol·lectessin tots els fruits, els ratolins es quedarien sense menjar i moririen. Els
conills tindrien menys menjar i també en baixaria la població (nombre d’individus). Les
guineus no podrien menjar ni fruits ni ratolins, per la qual cosa menjarien més ocells i
competirien directament amb els mussols. / Les serps només podrien menjar ocells. / Els
mussols menjarien més ocells i més serps. / La població d’ocells disminuiria. / Tota la
xarxa tròfica quedaria afectada per la disminució del nombre d’individus, excepte les
 formigues i els cucs, que augmentarien les seves poblacions perquè tindrien menys
depredadors.

2015
Exercici 5

Indiqueu a quin regne pertanyen els organismes descrits en els enunciats següents, i quina o
quines característiques us han servit per a identificar-los.
[2 punts: 0,5 punts per cada apartat]

a) Organismes unicel·lulars, quimioheteròtrofs i aerobis, formats per cèl·lules procariotes.

Regne de les moneres. Són cèl·lules procariotes.

b) Organismes pluricel·lulars, amb cèl·lules especialitzades que formen teixits, i que obtenen
l’energia de la llum del Sol.

Regne dels metàfits o de les plantes. Tenen teixits i són fotosintètics.

c) Organismes unicel·lulars, eucariotes, que formen colònies marines i que obtenen l’energia de
la llum del Sol.

Regne dels protists o dels protoctists. Són organismes unicel·lulars fotosintètics.

d) Organismes descomponedors, pluricel·lulars i quimioheteròtrofs, que viuen sobre la matèria

orgànica.

Regne dels fongs. Són descomponedors pluricel·lulars.

2014
Les fotografies següents corresponen a diferents organismes que hi ha en un ecosistema:
[2 punts en total]

a) Indiqueu quin dels organismes que apareixen a les imatges és:

[1 punt: 0,25 punts per cada cas]

— Productor: el roure.
 — Consumidor primari: l’esquirol.
— Consumidor secundari: la
guineu. — Descomponedor: el
fong.

b) Indiqueu quin o quins dels organismes que apareixen a les imatges són:
[0,5 punts: 0,25 punts per cada cas]

— Fotosintètics: el roure.
— Quimiosintètics: l’esquirol, la guineu i el fong.

c) Indiqueu quin o quins dels organismes que apareixen a les imatges són:
[0,5 punts: 0,25 punts per cada cas]

— Autòtrofs: el roure.
— Heteròtrofs: l’esquirol, la guineu i el fong.

2013
Exercici 7

En un experiment s’allibera una parella de conills, mascle i femella, en una illa on no hi ha

depredadors d’aquesta espècie. Una parella de conills pot tenir, en condicions ideals, una mitjana
de 6 cries cada any, de les quals en sobreviuen 4 i en moren 2. Els animals estan madurs
sexualment i podran criar l’any següent.
El quadre següent mostra com serà el creixement d’aquesta població:
Nombre Nombre de
Anys parelles Neixen Moren Total
d’individus
1 2 1 6 2 6
2 6 3 18 6 A
3 18 9 B 18 54
4 54 27 162 C 162
5 162 81 486 162 D
a) Indiqueu les dades que falten en aquest quadre.
[1 punt]

Lletra Nombre Lletra Nombre

A 18 C 54
B 54 D 486
b) Representeu el creixement de la població.
[1 punt]
 400

Nombre d’individus

300

200

100

0 1 2 3 4 5 6 7 8
Temps (anys)

8
m-25
2017s
Exercici 1 ( 4 punts)
a) Des del punt de vista de les relacions ecològiques interespecífiques de competència, quin
avantatge poden tenir les plantes mediterrànies resistents al foc? (1 punt)
Resposta model:
Les plantes amb estructures resistents al foc o amb capacitat per rebrotar o germinar després de
l'incendi competiran amb avantatge respecte d'altres plantes de la comunitat, durant i després de
l'incendi.
c) Abans de l’inici de la revolució neolítica, fa entre 9 000 i 6 000 anys segons la zona,
en els boscos mediterranis els incendis es produïen d’una manera cíclica cada 100 o
150 anys per causes naturals. L’activitat humana incrementa molt el risc d’incendi, per
la qual cosa, actualment, molts boscos mediterranis pateixen incendis cada 10 anys o
menys. Expliqueu què és la successió ecològica i quines conseqüències té sobre els
boscos mediterranis el fet que hi hagi incendis sovint. (2 punts)

Resposta model

- La successió ecològica és el conjunt d’etapes mitjançant les quals es passa d’un ecosistema senzill,
amb poca diversitat d’espècies, a un altre de més complex. (1 punt)
- Si el foc es produeix en cicles curts, no deixa que la successió avanci, per la qual cosa el bosc no
arribarà a assolir mai nivells complexos. Si el cicle d'incendis es curt el procés de successió no té
temps de completar-se i sempre es torna a estadis més immadurs del bosc. (1 punt)

2015t
Exercici 3 [3 punts en total]

Observeu l’esquema següent, que correspon a un ecosistema urbà:

a ) Quin concepte ecològic representa? [1 punt]

És una piràmide ecològica

O bé:

És una piràmide tròfica

(1 punt)

NOTA 1: Ambdues respostes es consideren igualment vàlides

NOTA 2: Només es demana que l’anomenin, no que l’expliquin. Si l’expliquen no ho puntuarem
negativament, però si hi ha algun error conceptual important, llavors es pot treure part de la
puntuació d’aquest subapartat, a criteri del corrector.

b ) Anomeneu els nivells indicats amb els números de l’1 al 4. [1 punt]

1: Productors

2: Consumidors primaris (o bé herbívors)

3: Consumidors secundaris (o bé carnívors de primer ordre o bé depredadors)

4: Consumidors terciaris (o bé carnívors de segon ordre o bé superdepredadors)

(1 punt), repartit a 0,25 punts per cada ítem correcte

c ) Per quin motiu la part superior de l’esquema és molt més estreta que la part
inferior? Què representa aquesta disminució de l’amplària de l’esquema des de la base
fins al vèrtex superior? Expliqueu-ho en termes ecològics. [1 punt]

Resposta model:

La disminució de l’amplada de l’esquema indica que cada nivell tròfic només pot aprofitar una
part de l’energia del nivell tròfic anterior, i per això la seva biomassa és inferior. És l’anomenada
regle del 10%.

(1 punt)

NOTA: No cal que ho expliquin exactament d’aquesta manera, ni que utilitzin totes aquestes
paraules. El que es valora és que tinguin clar el concepte que es demana.
Exercici 2 [3 punts en total]
Expliqueu breument els conceptes següents:
a) successió ecològica [1 punt] 2019t
Canvis ordenats en la composició i estructura de les espècies que formen una comunitat
ecològica que es produeixen en el temps

c) Heteròtrof 2019s
Sistema d'obtenció del carboni per part dels éssers vius utilitzant com a font la matèria
orgànica.

a) Successió ecològica (1 punt): 2018t

Canvis ordenats en la composició i estructura de les espècies que formen una comunitat
ecològica en el temps

a) Nivell tròfic (1 punt) 2018s

Categories en les que es classifiquen els éssers vius segons la seva forma d'obtenir matèria i
energia.
O bé
Forma en què un ésser viu obté la matèria i l’energia

a) comunitat (en un ecosistema) [1 punt] 2017t

Part d'un ecosistema que es caracteritza per un inventari concret d'espècies
O bé
Poblacions de diferents espècies que comparteixen un mateix ecosistema.
(1 punt)

c) Simbiosi [1 punt] 2017s

Tipus de relació interespecífica en què els dos organismes en surten beneficiats.

b) Nínxol ecològic [1 punt] 2016t

Posició que, des d’un punt de vista alimentari ocupa una espècie determinada en l’ecosistema.

NOTA: Pot ser que facin altres definicions que incloguin el seu ritme d’activitat diària i/o
estacional i l’espai físic que ocupen. Cal valorar la comprensió global del concepte.

a ) organisme autòtrof [1 punt] 2015t

Organisme que produeix la seva pròpia matèria orgànica a partir de materials inorgànics i una
font d’energia.

Nota: aquesta és la descripció genèrica, que inclou tant els fotoautòtrofs com els
quimioatòtrofs. Si la resposta se centra únicament en els fotoatòtrof i parlen únicament de la
llum solar, llavors només 0,75 punts.

b) Comensalisme [1 punt] 2015s

Relació ecològica en la qual un individu (el comensal) obté un benefici d’un altre organisme
(l’hoste) d’una espècie diferent sense causar-li cap prejudici.

Atenció: no cal que esmentin explícitament els noms de “comensal” i “hoste”

c) Successió ecològica [1 punt] 2015s

Canvis ordenats en el temps pel que fa a la composició i l’estructura de les espècies que
formen una comunitat ecològica.