11/10/2013

Estímuls i respostes:

L’APARELL

LOCOMOTOR

Funcions de l’aparell locomotor

• Funció de relació: Execució de la resposta

motora a estímuls
• Suport, manteniment de la postura i
producció del moviment i la locomoció
• Protecció d’altres òrgans, especialment els
“vitals”: cervell, cor pulmons. També fetge i
ronyons
• Hematopoesi
• L’os és un “banc” de calci

1
 11/10/2013

Components de l’aparell locomotor

• Sistema ossi

• Sistema muscular

• Sistema articular

El sistema esquelètic

- Carcassa del cos.

- Protegeix els òrgans delicats.
- Permet l’ancoratge dels músculs.
- Actua com un conjunt de braços de la palanca
en els moviments.
Fa les funcions de
- Produeix cèl·lules sanguínies a la medul·la
òssia roja.
- Serveix com magatzem de calci i fòsfor i regula
la seva concentració en la sang.
- Emmagatzema greixos al seu interior, en la
medul·la òssia groga.

Sistema ossi
Està format per Sistema articular
Sistema muscular

2
 11/10/2013

TIPUS D’OSSOS
Ossos llargs:
Són aquells que predomina la longitud sobre l’amplada i el gruix. S’hi inclouen: Fèmur,
húmer, tíbia, peroné, radi, ...
Estan constituïts per:
• la canya (diàfisi) que és de teixit ossi compacte
• els extrems (epífisis) que són de teixit ossi esponjós.
• Metàfisi que és la zona de separació entre diàfisi i epífisi. Està formada per teixit ossi
esponjós i una placa cartilaginosa. És on es produeix el creixement longitudinal
dels ossos.
• A l'interior de la diàfisi hi ha l'anomenada
• medul·la òssia groga formada per cèl·lules
• carregades de greixos i als espais buits de les
epífisis hi ha la medul·la òssia roja formada
per les cèl·lules mares dels glòbuls vermells.

Ossos curts: Són aquells en els que no

predomina cap de les tres dimensions, això
els dóna un aspecte cúbic. Es localitzen
principalment al carp i metacarp de la mài
tars i metatars del peu. Vèrtebres, carp,
tars,...

Ossos plans: Solen ser prims i d’aspecte

corbat. Es localitzen al crani i costelles.
Omòplat, frontal,...

Ossos irregulars: Són aquells que per les

seves característiques morfològiques no es
poden incloure en cap dels grups anteriors.
Es localitzen al crani, vertebres i el sacre

3
 11/10/2013

Ossos
Són estructures rígides de teixit ossi, que és un teixit derivat del teixit cartilaginós que es caracteritza
per presentar un elevat percentatge en pes de precipitacions de fosfat de càlcic (60%) i carbonat
càlcic (5%) sobre les fibres de col·lagen o osteïna (30%).

Les seves cèl·lules immadures es denominen osteoblasts i les madures osteòcits.

A més, presenten unes cèl·lules anomenades osteoclasts que són les responsables de destruir el teixit
ossi quan és necessari fer-ho per remodelar l'os. Els osteòcits ocupen unes petites llacunes allargades
que hi ha en la matèria sòlida extracel·lular de naturalesa calcària. Els ossos presenten uns canals
anomenats canals de Havers per on passen les artèries, venes, nervis i vasos limfàtics que mantenen
vives les cèl·lules òssies.

Creixement de l’os
Els primers ossos són originats a nivell embrionari per mitjà de membranes. A més, en certs punts del
cos, el cartílag existent es transformarà en ós a mesura que creixem, procès conegut com ossificació.
L’ossificació consisteix en la incorporació de sals minerals al cartílag, reemplaçant la seva conformació
original de substàncies orgàniques com el mucopolisacárido per sals de calcio i magnesio. El lloc on es
produeix aquest procés en un os és conegut com centre d'osificació.
Es poden distingir dos tipus de desenvolupament en un os: el creixement i l'allargament. En el
creixement d'un ós, la capa de periosti osteogènic creix al voltant de l‘ós, permetent la seva expansió en
volum. El creixement succeeix durant tota la vida, sent més lent a l'aconseguir l’estadi adult, on només
serveix com a renovador de teixits. En l'allargament d'un és, el cartílag de creixement o metàfisi, ossifica
l‘ós, expandint-lo cap a l'epífisi i cap a la diàfisi, el que provoca un allargament i per tant un augment de
l’alçada de l'individu. .

4
 11/10/2013

L’esquelet humà

L’esquelet humà està constituït per 206 ossos.

Uns ossos formen l'esquelet axial (crani, columna vertebral, costelles i estèrnum)

La resta formen l'esquelet apendicular (extremitats superiors, cintura escapular,

extremitats inferiors i cintura pelviana).

L’esquelet humà

5
 11/10/2013

Ossos del crani

Ossos del crani

6
 11/10/2013

Ossos de la cara

Ossos de la columna

msanc377@xtec.cat

7
 11/10/2013

Corbes fisiològiques de la columna

msanc377@xtec.cat

Ossos del tòrax

msanc377@xtec.cat

8
 11/10/2013

Ossos de l’extremitat superior

Extremitat superior by LadyofHats

msanc377@xtec.cat

L’esquelet humà

9
 11/10/2013

Ossos del canell i la ma

Ossos de la ma by LadyofHats
Ma by Mediateca

Carp by B.Goss

msanc377@xtec.cat

L’esquelet humà

10
 11/10/2013

L’esquelet humà

Ossos de l’extremitat inferior

Maluc by Stephen Woods

msanc377@xtec.cat

11
 11/10/2013

Ossos de l’extremitat inferior

msanc377@xtec.cat

Ossos del peu

Ossos peu by VonTasha

msanc377@xtec.cat

12
 11/10/2013

Articulacions
Els contactes entre ossos es denominen articulacions.

Aquestes poden ser:

Immòbils: Són les que no permeten mobilitat entre el ossos.

O Sinartrosis Un exemple son les articulacions que hi ha entre els ossos
del crani, les denominades sutures.

Semimòbils: Són les que permeten una certa mobilitat entre els ossos.
Un exemple són les articulacions que hi ha entre les
O
vèrtebres, que presenten un disc intervertebral cartilaginós.
Amfiartrosis

Són les que permeten una gran mobilitat entre els ossos, com
Mòbils:
passa a l'articulació del genoll, que es troba tota ella està dintre
O Diartrosis d'una càpsula de teixit conjuntiu plena d'un líquid amortidor
anomenat líquid sinovial.

l’aparell locomotor

Les articulacions

Ossos del crani Articulacions mòbils

Sutures Quàdriceps femoral

Fèmur
Columna vertebral
Líquid sinovial

Ròtula Meniscs
(cartílags)

Articulacions fixes
Lligament
Disc intervertebral (cartílag)

Tíbia
Vèrtebra
Peroné

Articulacions semimòbils
Genoll

13
 11/10/2013

l’aparell locomotor

Les articulacions mòbils

Múscul supraespinós Clavícula Maluc

Húmer

Coxal

Lligament rodó

Cartílag
articular Càpsula
articular

Escàpula Fèmur
Múscul
deltoide
Espatlla

Lligaments

Són les estructures de teixit conjuntiu que uneixen ossos entre si.

14
 11/10/2013

Tendons

Són les estructures de teixit conjuntiu que uneixen músculs entre si o músculs
amb ossos.

El sistema muscular
És el sistema que realitza els moviments gràcies a la capacitat de contracció que tenen les seves cèl·lules, les
anomenades fibres musculars.

Aquestes són allargades, presenten diversos nuclis i contenen moltes miofibril·les contràctils formades per les
proteïnes actina i miosina.

Les fibres musculars s'uneixen i formen fascicles musculars i aquests s'uneixen i formen els músculs.

15
 11/10/2013

Tendons

Es distingeix tres tipus de teixit muscular:

Teixit muscular estriat: Es diu així perquè vist al microscopi presenta un aspecte e
estriat degut a l'alternància de les fibres d'actina i les de miosina.
És de contracció voluntària.
Forma els músculs que actuen en la locomoció.

Teixit muscular llis: És de contracció involuntària.

Comprèn els músculs que mouen les vísceres com són
l'estómac, l'intestí, les vies respiratòries, etc.

Teixit muscular cardíac: Presenta estructura estriada i contracció involuntària.

Només està en el cor.

Els músculs

Es poden diferenciar els del cap, els del coll, els del tronc, els de les extremitats superiors (braç i avantbraç o part
que va del colze al puny) i els de les extremitats inferiors (cuixa i cama o part que va del genoll al peu).

16
 11/10/2013

Patologies més freqüents de l’aparell locomotor

ALS OSSOS

• Osteoporosi: És l’atrofia, localitzada o generalitzada de l’esquelet. Es produeix un desequilibri

entre la destrucció i la formació de l’ós que produeix la disminució de massa òssia, a causa d’una
falta de matriu extracel·lular de col·lagen sobre la qual acumular-se el fosfat càlcic. És un procés
natural durant l'envelliment que pot veure's agreujat per canvis hormonals, com els quals
succeeixen durant la menopausa. Caus dolors a l’esquena, deformacions de la columna vertebral
(cifosis) i fractures en zones fràgils de l’organisme (com vèrtebres, cúbit, radi, fèmur i pelvis)

Patologies més freqüents de l’aparell locomotor

• Osteoesclerosi: És l’alteració oposada a l’osteoporosi, consisteix en un augment de la
trabeculació i engruiximent de les estructures òssies, degut a la formació, reestructuració o
necrosis òssia. Cursa amb astenia, aprimament, dolors ossis i articulars, i alteracions
neurològiques degudes a que els forats de conjunció queden estrets.

• Osteomielitis: És la inflamació de l’ós deguda a una infecció, generalment de tipus bacterià, que
pot arribar fins l’ós per disseminació hemàtica, per traumatismes o per extensió de les zones
contigües. Els símptomes consisteixen en febre, dolor, espasmes musculars, hipersensibilitat
local, i a vegades, eritrema.

17
 11/10/2013

Patologies més freqüents de l’aparell locomotor

• Osteomalacia:
És una malaltia generalitzada que es caracteritza per la disminució de la quantitat de calci als ossos,
però que conserven la seva massa esquelètica normal. S’anomena Raquitisme de l’edat adulta ja
que es deu, normalment, a un dèficit de la vitamina D. En nens produeix el Raquitisme. Cursa emb
dolors a les extremitats i a l’esquena, sensació de fatiga a causa del cansament muscular, que pot
arribar a provocar dificultats en el desplaçament i deformacions a la columna vertebral, tòraz, pelvis i
peus.

Patologies més freqüents de l’aparell locomotor

• Malaltia de Paget o osteopatia deformant:

És una alteració crònica i progressiva dels ossos, que es caracteritza per la destrucció total i patològica de la seva
estructura, deguda a un dèficit de la seva minseralització. Apareix sobretot en homes d’edat avançada i afecta a zones
de l’esquelet sotmeses a esforços mecànics, com el sacre, fèmur, tíbia. Pot produïr deformacions de les extremitats
inferiors i columna vertebral, i un engruiximent dels ossos del crani (temporals). Generalment és asimptomàtica i es
descubreix per radiologia.

• Neoplasies: són tumoracions que afecten a l’ós i poden ser de caràcter benigne o maligne:
– Tumors benignes: són poc freqüents i es caracteritzen per un creixement lent i escassos
símptomes. Entre ells destaquen els osteomes, fibromes i condromes.
– Tumors malignes: es caracteritzen per un desenvolupament progressiu que cursa amb dolor
i símptomes generals, diferenciats segons la naturalesa del tumor. Entre ells destaquen els
condrosarcomes, fibrosarcomes i sarcoma reticular. Generalment són tumors metastàsics.

18
 11/10/2013

Patologies més freqüents de l’aparell locomotor

ARTICULACIONS
Artritis: És la inflamació de les articulacions i hi ha diferents malalties que n'ocasionen. L'artritis
afecta una o moltes articulacions, i es caracteritza per produir dolor, rigidesa, inflor i dificultats per
moure les articulacions. Les artritis poden manifestar-se en persones de totes les edats, des d'infants
fins a adults. Alguns tipus d'artritis poden curar-se però molts són crònics i requereixen tractaments
continuats.
En alguns casos l'artritis pot ser deguda a una infecció de l'articulació, generalment per un bacteri,
però en la majoria dels casos la causa és desconeguda. En les artritis cròniques inflamatòries hi ha un
trastorn del sistema immunitari que produeix un manteniment de la inflamació, i probablement hi ha
una predisposició genètica subjacent.
Els factors mediambientals, com la humitat i el clima, no desencadenen l'artritis però poden contribuir
al fet que es noti més el dolor en les articulacions danyades
Els símptomes més habituals i comuns són:
• Inflor i dolor de les articulacions, que millora amb els moviments i empitjora amb el repòs. Totes
les articulacions del cos, com les de les mans i les dels peus, els canells, els colzes, les espatlles,
el maluc, els genolls i els turmells poden tenir malalties articulars, tot i que segons el tipus
d'artritis predominen sobretot en unes o unes altres articulacions; Rigidesa articular matinal, que
pot tenir una durada variable
• Dificultat per moure les articulacions afectades; Deformació progressiva de les articulacions i
pèrdua de la mobilitat articular, i
• Calor i enrogiment de la pell sobre les articulacions afectades. Apareix únicament en les artritis
que apareixen de forma molt aguda (com per exemple la gota), i són típicament absents en les
artritis cròniques

Patologies més freqüents de l’aparell locomotor

– Artritis reumatoide: Quan en una persona l'artritis afecta més de quatre articulacions es diu
que presenta una poliartritis. La poliartritis és un dels quadres clínics més importants en
reumatologia, ja que es pot presentar en la majoria de malalties reumàtiques inflamatòries
Artritis crònica, progressiva i poliarticular d'origen desconegut o deguda a una resposta
immune equivocada contra la pròpia membrana sinovial. Afecta sobretot mans i peus. Cursa
amb una inflamació, amb dolor i impotència funcional.
– Artritis Gotosa o Gota: La gota o artropatia per dipòsit de cristalls d'àcid úric és una
malaltia metabòlica produïda per una acumulació de sals d’urat (àcid úric) en el cos, sobretot
en les articulacions, ronyó i teixits tous, per això es considera tradicionalment una malaltia
reumàtica.

19
 11/10/2013

Patologies més freqüents de l’aparell locomotor

• Espondiloartritis oanquilopoyètica
És una malaltia autoimmune reumàtica inflamatòria crònica que afecta les
articulacions vertebrals, les sacroilíaques i les proximals de les extremitats,
especialment les caderes. La malaltia es presenta amb símptomes més
lleugers en dones que en homes , com a mínim en els referits a l’ossificació o
enduriment de la columna vertebral.
Símptomes: Dolor agut d’esquena de matinada; rigidesa matutina
d’almenys una hora de duració; els símptomes disminueixen amb el moviment.
• Artrosi:
Dolor en les articulacions a causa de una degeneració o desgast dels cartílags articulars a causa de l'edat. Quan el
cartílag es desgasta, va perdent elasticitat i força, arribant a provocar un mal funcionament de l'articulació. Com a
conseqüència, apareix el dolor i la dificultat per a moure's.
L'artrosi pot afectar qualsevol articulació del cos. No obstant això, la més freqüent són l'artrosi d’esquena que sol
afectar el coll i la zona baixa de l'esquena (lumbar); l'artrosi de maluc i genoll, i l'artrosi de mans i peus que sol iniciar-
se a partir dels 50 anys
• Hernia de Disc:
és una malaltia del disc intervertebral quan a través
d'una ruptura o fissura posterior del seu anell fibrós
el nucli polpós s'hi desplaça, i sovint, cap a l'arrel
nerviosa. Poden ser contingudes (sols deformació,
també anomenada protrusió discal) o amb
trencament. Quan pressiona l'arrel, es produeixen
lesions neurològiques. És molt més freqüent en els
dos-tres últims discs intervertebrals

Patologies més freqüents de l’aparell locomotor

• Luxació o dislocació
és tota aquella lesió càpsulo-lligamentosa amb pèrdua permanent del contacte de les superfícies
articulars, que pot ser total (luxació) o parcial (subluxació), degut a una traumatisme amb separació de
la cara articular dels ossos de l'articulació afectada
• Esquinç:
és l'estripada, distensió o estirament excessiu d'un lligament (banda resistent de teixit elàstic que
uneix els extrems ossis d'una articulació). Es produeix a causa d'un moviment brusc, caiguda, cop o
una forta torsió de l'articulació, que fa superar la seva amplitud normal. També es denomina
"torçament" o "torçadura" en llenguatge comú. Els esquinços causen dolor, inflamació i impotència
funcional. El temps de recuperació és variable segons quina sigui la gravetat i la cronicitat de la lesió

20
 11/10/2013

Patologies més freqüents de l’aparell locomotor

MÚSCULS
• Distrofies
La distròfia muscular es refereix a un grup de més de 30 malalties genètiques que causa debilitat i degeneració
progressives dels músculs esquelètic usats durant el moviment voluntari sense que existeixi lesió aparent a la mèdul.la
espinal.
La paraula distròfia deriva del grec *dis, que significa "difícil" o "defectuós," i *trof, o "nutrició."
Aquests trastorns varien en l'edat a l'inici, gravetat, i patró de músculs afectats. Totes les formes de distròfia muscular
empitjoren a mesura que els músculs degeneren i s'afebleixen progressivament. La majoria dels pacients finalment
perd la capacitat de caminar.
Alguns tipus de distròfia muscular també afecten al cor, el sistema gastrointestinal, les glàndules endocrinas, la
columna, els ulls, el cervell i altres òrgans. Les malalties respiratòries i cardíaques són comunes, i alguns pacients
poden tenir un trastorn per a empassar. La distròfia muscular no és contagiosa i no pot provocar-se per una lesió o
activitat.
• Miopaties Metabòliques
Són transtorns musculars desencadenats per l’alteració en un subministrament d'energia menor o en un defecte
d'acoblament entre excitació i contracció musculars.
Produeixen un símptoma agut de debilitat muscular crònica i progressiva, rampes (o contractures), mioglobinúria,
intolerància a l'exercici i fatiga.

Patologies més freqüents de l’aparell locomotor

• Miastenia greu
és una malaltia neuromuscular autoimunitària i crònica caracteritzada per graus variables de debilitat
dels músculs esquelètics (voluntaris) del cos.
La característica principal de la miastènia gravis és una debilitat muscular que augmenta durant els
períodes d'activitat i disminueïx després de períodes de descans. Certs músculs, tals com els quals
controlen el moviment dels ulls i les parpelles, l'expressió facial, el mastegar, el parla i el deglutir
(empassar) sovint es veuen afectats per aquest trastorn. Els músculs que controlen la respiració i els
moviments del coll i de les extremitats també poden veure's afectats.
S’associa a una deficiència dels receptors de l’acetilcolina a la placa terminal, i això altera la
conducció nerviosa cap a les fibres musculars.

21
 11/10/2013

Per saber-ne més…

• http://www.medtropolis.com/VBody.asp
Esquelet interactiu.

• http://www.aula2005.com/html/cn3eso/14locomotor/14locomotor.htm
Unitat didàctica de l’aparell locomotor amb activitats interactives.

22