Exercici 1

El dibuix de sota representa el perfil del vessant d'una muntanya on s'identifiquen 6

espècies (1, 2, 3, 4, 5 i 6)  i tres comunitats vegetals (A, B i C).

a) Quines són fonamentalment les variables ambientals que condicionen la presència i

distribució d'aquestes comunitats? Expliqueu què vol dir que en aquest vessant un
arbust és indiferent al substrat. (1 punt)

b)  Suposeu que el límit de tolerància pel que fa a les necessitats d'aigua de l'arbust
gran (3) van de 350 a 700 mm/any. Doneu una hipòtesi de per què no apareix a la
comunitat B. Suposem que l'arbre 1 sigui indiferent al tipus de sòl. Doneu una hipòtesi
de per què no forma part de la comunitat C. (1 punt)

 c) Expliqueu què és una població i identifiqueu les poblacions vegetals que apareixen a
la comunitat B.  (1 punt)

d) Suposeu que a la comunitat B habiten llebres i guineus. Les llebres s'alimenten

fonamentalment de la planta 5. Justifiqueu per què una disminució en el nombre de
guineus pot afavorir a la planta 6. Quina relació interespecífica hi ha entre la planta 5 i
la 6? (1 punt)
 

Exercici 2

El dibuix de sota representa dues basses (A i B) força diferents. A cada bassa hi habita
una comunitat. El gràfic, mostra la variació de la temperatura amb la fondària  a cada
bassa, en un dia d'estiu.

a) Què és una comunitat? Raoneu per què la comunitat que habita la bassa A pot ser
força diferent de la de la bassa B. (1 punt)

b) Quina línia (1 ó 2) del gràfic correspon a cada bassa? S'ha trobat una espècie del
zooplàncton que només pot viure entre 15 i 18 graus centígrads. Justifiqueu a quina
bassa viu. (1 punt)

 c) Suposeu que es tallessin tots els arbres que rodegen la bassa B. Creieu que això
comportaria, després d'un temps, algun canvi en la comunitat d'organismes aquàtics
de la bassa? Per què? (1 punt)
 

Exercici 3

En l'estudi dels ecosistemes els transectes (inventaris d'un conjunt d'àrees del terreny) 
s'utilitzen comunament per mostrejar les comunitats vegetals. En aquests estudis se solen
mesurar diverses variables ambientals. La taula mostra algunes dades d'un transecte al llarg
d'un sistema de dunes litorals.
 

 Localitat  I II III IV
 Distància al mar (m)    50   100    150    200 
 Contingut salí del sòl (g de clorurs/dm3)  13 7 3 1
 % de recobriment vegetal 5 30 65 97
  Nombre d'espècies (plantes) 8 15 18 22
 % de matèria orgànica al sòl 0,4 2 5,8 8,2

a) Justifiqueu quina localitat probablement tindrà més riquesa d'espècies animals. (1

punt)

b) Les localitats de la taula presenten diferències pel que fa a la riquesa d'espècies, les
característiques del sòl i a la cobertura vegetal a mesura que ens allunyem de la línia
de costa. Raoneu-ho en termes de successió ecològica. (1 punt)

c) Una adaptació comuna de les plantes que viuen en sòls amb altes concentracions
salines és acumular moltes sals als seus teixits, arribant a tenir fins i tot concentracions
majors que les del sòl. Expliqueu perquè aquest fet facilita que puguin absorbir aigua
del sòl. (1 punt)

Exercici 4

A la taula es donen els valors d'oxigen dissolt (mil·ligrams d'oxigen per litre d'aigua) mesurats
al migdia, a diferents fondàries d'una bassa amb abundància de plàncton.
 

 Fondària (m)   Oxigen dissolt (mg L-1) 

0,1 9,2
0,5 8,1
1 5,3
2 2,9
3 1,0
4 0,1

a) Representeu les dades en un gràfic. Expliqueu el procés biològic que predomina al

migdia en el primer mig metre de la bassa i digueu quins organismes el realitzen. (1
punt)

b) Quins canvis, en general, creieu que hi pot haver pel que fa a la concentració
d'oxigen a l'aigua al vespre? Raoneu-ho. (1 punt)

c) Expliqueu perquè al fons hi ha la concentració d'oxigen que apareix a la taula.

Digueu quins són els organismes més abundants allà, a quin regne pertanyen i quin
tipus de metabolisme tenen. (1 punt)
 

Exercici 5
Observeu el gràfic següent. En ell es representa el creixement d'una població
d'escarabat de la farina en un magatzem de farina (de la que s'alimenta).

1. (1 punt)

Descriviu què succeeix en els primers cent dies. I més enllà del dia 200? Justifiqueu la
forma de la corba.

2. (1 punt)

Suposem que cap el dia 150 introduim una població de 20 individus d'un insecte
depredador de l'escarabat de la farina. La taula reflecteix l'evolució de la població
d'escarabats (presa) després de la introducció del depredador

Temps (dies) 150 175 200 225 250 275 300

Població d’escarabats (individus) 320 250 180 150 180 240 330

a)      Amb les dades de la taula, completeu el gràfic corresponent a la presa.

b)      Dibuixeu l'evolució probable del gràfic del depredador i justifiqueu-ho breument. 
                    
       

                                      

3. (1 punt)

Depredador i presa mantenen una relació interespecífica entre ells, però d'aquestes
relacions n'hi ha de més tipus. Expliqueu-ne dues més, posant-hi un exemple de cada
una.