Juny 97

Exercici 2 [2 punts]
Les principals pèrdues de sòl s’esdevenen com a causa de l’erosió.
2.1. Quins són i com actuen els principals agents naturals que provoquen
erosió? Quins factors afavoreixen l’actuació d’aquests agents erosius?
2.2. Quines mesures es poden utilitzar per evitar l’erosió del sòl?

1
Juny 97

Exercici 1 [2 punts]
El sòl constitueix una part de la biosfera.
1.1. En quins aspectes el sòl és una capa dinàmica? Expliqueu el concepte de
sòl des del punt de vista de sistema.
1.2. Feu un esquema on figurin els termes següents i es relacionin entre ells:
matèria sòlida, aigua, organismes, espai porós, matèria orgànica, aire, matèria
mineral, sals dissoltes, sòl.

2
Juny-97 Inc

Exercici 2 [2 punts]
Segons la classificació de Nairobi, Espanya és l’únic país europeu amb un alt
risc de desertificació per erosió del sòl. Cada any es perden més de 1.150
milions de tones de sòl fèrtil a causa de l’erosió i la desertificació.
2.1. Quines són les característiques del territori que afavoreixen aquest procés?
2.2. Quines són les principals activitats humanes que acceleren aquest procés?

3
Setembre –97

Exercici 2 [2 punts]
A Catalunya, igual que succeeix en altres zones, és freqüent que determinades
activitats humanes, com les pràctiques agrícoles inadequades, o els incendis
forestals desencadenin processos erosius intensos (impactes).
2.1. L’erosió és un fenomen causat exclusivament per l’activitat humana? En
què consisteix l’erosió?
2.2. Què s’entén per erosivitat i erosionabilitat?

4
Setembre 97

Exercici 4 [3 punts]
Les dues figures adjuntes mostren un abocador de residus sòlids situat en la
superfície del terreny.
4.1. Observeu els dibuixos i indiqueu quins possibles impactes ambientals
s’han pogut produir en cada cas per la ubicació de l’abocador.
4.2. Quines mesures considereu necessàries per eliminar o reduir la possibilitat
d’impacte al medi de l’abocador de residus, en cada cas?
4.3. Quins altres sistemes de tractament de residus sòlids coneixeu?
Compareu-los amb els proposats en els dibuixos.

5
Juny 98 Tit

Exercici 2A [2 punts]
Segons els estudis de l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO),
l’augment considerable en la producció agrícola mundial és degut en un 72% a
l’ús de fertilitzants i productes fitosanitaris i a la introducció de noves tècniques
de conreu.
1. Quina és la funció dels fertilitzants que es fan servir en els sòls agraris? De
quins tipus n’hi ha? Esmenteu-ne alguns exemples.
2. Quins impactes en el medi pot tenir l’ús de fertilitzants?

6
Juny 98 Tit

Exercici 4A [2 punts]
Des de fa uns anys al nostre país es dóna una situació inversa a la que es
produïa en segles passats: els conreus s’abandonen i augmenta la superfície
forestal. En un article publicat fa poc temps es plantejava si l’expansió forestal
que es produeix en els conreus abandonats pot fer canviar de manera
significativa els cabals fluvials. En el gràfic següent es mostra el cabal teòric,
després d’una precipitació, que tindria una àrea amb conreus respecte a una
àrea amb cobertura forestal.
1. Comenteu, a partir del gràfic, les diferències en l’escolament superficial entre
una àrea de conreu i una àrea forestal.
2. Raoneu els efectes que pot tenir l’augment de les àrees forestals sobre els
cabals dels rius, el risc d’inundacions i l’erosió del sòl.

7
Jny 98 Inc

Exercici 4A [2 punts]
Els sòls madurs de les zones temperades es caracteritzen per tenir uns
horitzons A i B ben desenvolupats. En el cas particular dels sòls de les zones
mediterrànies, la dinàmica del sòl està molt condicionada pel règim de
precipitacions i temperatures.
1. Podríeu explicar alguns processos que es produeixen en els horitzons A i B
d’un sòl d’una zona mediterrània?
2. Si un incendi forestal destrueix el bosc, com canviarà aquest fet les
característiques del perfil del sòl?

8
Setembre 98 Tit

Exercici 3A [2 punts]
Els sòls són el resultat de la interacció litosfera-biosfera-atmosfera-hidrosfera.
Són sistemes que evolucionen i depenen, en gran mesura, de les condicions
climàtiques. A les zones tropicals es desenvolupen uns tipus de sòls
característics a causa de la interacció entre els sistemes que hem comentat
abans.
1. Podríeu explicar algun del processos que caracteritzen la dinàmica d’aquests
tipus de sòls?
2. En algunes zones tropicals es procedeix a la tala del bosc per fer una
explotació agrícola. Aquestes explotacions duren pocs anys i després han de
ser abandonades i els terrenys s’han d’aprofitar per a la pastura. Per què creieu
que no són sòls adequats per al conreu?

9
Setembre 98

10
Juny 99 Tit

Exercici 4B [2 punts]
Darrerament s’ha plantejat la possibilitat d'utilitzar fangs provinents de les
depuradores d'aigües residuals domèstiques com a adobs orgànics d'ús
agrícola. Aquesta pràctica pot suposar un bona estratègia per aprofitar uns
subproductes que actualment s’han de dipositar en abocadors. En un article
d'una revista especialitzada es feia el següent comentari sobre aquesta
qüestió:
Els adobs d'origen orgànic poden suposar una millora respecte a les pràctiques
generalitzades de fertilització mitjançant adobs minerals, ja que milloren les propietats
agronòmicament interessants del sòl, modificant-lo físicament, químicament i
biològicament.
En concret, cal destacar que milloren la textura i l'estructura del sòl. També
n’augmenten la capacitat d'intercanvi catiònic i eviten les pèrdues de nutrients per
lixiviació.

1. El text parla de la millora de textura i estructura del sòl. A quines

característiques del sòl es refereix? Per quina raó els adobs orgànics poden
millorar aquestes propietats del sòl?
2. Als sòls madurs es diferencien horitzons amb característiques diferents.
Comenteu els avantatges que poden tenir els adobs orgànics respecte dels
minerals en els processos més importants que es produeixen als diferents
horitzons del sòl.

11
Setembre 99 Tit

Exercici 4A [2 punts]
A un estudiant li han encarregat com a treball de classe que elabori una
descripció d'un sòl qualsevol utilitzant la terminologia adequada. Llegiu i
analitzeu el text següent, que ha preparat l'alumne:

Sòl situat en un conreu d'arbres fruiters de fulla caduca, de pendent no superior al 2%.
L’horitzó A s'estén fins a una profunditat de 35 cm; és humit, amb nul·la presència de
matèria orgànica, i està format per elements molt pedregosos barrejats amb materials de
textura arenosa que són responsables de l’entollament periòdic del sòl. L'horitzó B té
poc més de 90 cm, és molt ric en matèria orgànica i, atès que la roca mare està formada
per carbonat de calci, cal preveure que el pH sigui molt àcid. El nivell C no existeix, ja
que es passa directament de l’horitzó B a la roca mare compacta, dins de la qual es
poden observar traces d'activitat d'animals macromamífers que hi fan caus.

1. L’alumne ha comès 6 errors que demostren molt pocs coneixements de

l’estructura dels sòls i de les seves propietats. Subratlleu-los.

2. Justifiqueu convenientment cadascun dels errors que hàgiu detectat.

12
Setembre 99 Tit

Exercici 1 (Obligatori) [4 punts]

A la zona litoral del nostre país s'ha produït un gran impacte ambiental a causa de la gran
ocupació que s'ha fet del territori. Això ha fet que els sistemes de llacunes i aiguamolls,
abundants altres temps, hagin desaparegut de gran part del litoral.
En el mapa adjunt podeu observar una zona de llacunes. En aquesta zona s'ha detectat un
important increment de sedimentació de materials que poden ocasionar la colmatació del
sistema de llacunes i per tant la desaparició de l'hàbitat d'algunes espècies endèmiques.
Aquest increment de l'aport de materials té la seva causa en l'augment de l'erosió a la zona.
Un mètode per saber si hi ha risc d'erosió és calcular el grau d'erosionabilitat. Una possible
mesura d'aquest grau es fa relacionant el pendent topogràfic i l'estat de la vegetació (índex de
protecció vegetal Ip).
A la taula següent hi ha l'índex de protecció de la coberta vegetal en relació al pendent. El grau
d'erosionabilitat es calcularà segons la formula: Gr=1-Ip

Vegetació Pendent Ip
Bosc dens (70%) o brolla no degradada Qualsevol 1,0
Bosc aclarit <8% 1,0
8-30% 0,8
>30% 0,7
Brolla aclarida <8% 0,8
8-30% 0,6
>30% 0,2
Prat en bon estat <8% 1,0
8-30% 0,9
>30% 0,6
Cultius amb pràctiques de conservació <8% 1,0
8-30% 1,0
>30% 0,5
Cultius sense pràctiques de <8% 0,9
conservació i terrenys sense vegetació
8-30% 0,5
>30% 0,0

1. Calculeu el pendent sobre les fletxes de les zones A, B i C del mapa.

2. Calculeu el grau d'erosionabilitat de les tres zones. Feu-ne un mapa de risc
d'erosió, pintant amb colors o tramats diferents les tres zones analitzades.
3. La zona on hi ha roca nua està formada per granits. Podríeu explicar quins
factors climàtics n’afavoririen la meteorització?
4. Proposeu mesures d'actuació que facin possible la disminució de l'erosió a la
zona.
____
yyyy

13
14
15
Juny 00- Tit

Exercici 4 [2 punts]
Es vol avaluar la susceptibilitat de tres sòls agrícoles, A, B i C, a l’erosió. Amb
aquesta finalitat, els tècnics han realitzat un seguit d’anàlisis i han recollit dades
de camp, que trobareu a la taula adjunta.
El sòl A està dedicat al cultiu de blat, de manera que les primeres plantes
emergeixen el mes de novembre i se seguen el mes de juny. El sòl B s'ha
deixat en guaret (temporalment no es cultivarà). Finalment, el sòl C està
dedicat a la userda (alfals) per obtenir farratge, que es cultiva de forma
ininterrompuda durant les properes quatre o cinc campanyes.
En aquest territori, les precipitacions són intenses i es concentren a la
primavera i a la tardor.

Sòls A B C
Graves (%) 2 0 5
Textura Sorra fina (%) 25 75 30
Llims (%) 3 10 15
Argiles (%) 70 15 50
Matèria orgànica (%) 2 3 1
Pendent (%) 7 8 pla

1. Analitzeu les propietats de cadascun dels sòls i avalueu-ne la susceptibilitat

de patir els efectes d’erosió.
2. Quin dels tres sòls creieu que mostra valors d’erosionabilitat més baixa?
Quines pràctiques agrícoles o mesures correctores proposaríeu per reduir
l’erosionabilitat en els sòls en què serà més intensa?

16
Juny 00 Inc

Exercici 4A [2 punts]
El sòl és un recurs, ja que determina un seguit d’usos i satisfà un seguit de
necessitats humanes. Atesos els usos del sòl, aquest rep diversos impactes,
entre els quals hi ha la contaminació i l’erosió.
1. Citeu tres pràctiques agrícoles que siguin especialment agressives amb el
sòl i expliqueu quins poden ser els seus efectes sobre el conjunt dels sistemes
naturals.
2. Descriviu quatre mesures correctores que permetin impedir la pèrdua dels
sòls en ambients forestals i agrícoles i que fins i tot puguin millorar l'eficàcia
dels processos edafogènics.

17
Juny 00 Inc

Exercici 2B [2 punts]
A la zona mediterrània, a causa de les condicions climàtiques sovint cal
recórrer al regadiu per tenir cultius rendibles. A continuació podeu llegir un
fragment d’un article on es parla d'un impacte ambiental produït pel regadiu.

Regar en excés és un fet molt generalitzat en l'agricultura mundial. Sovint el baix preu
de l'aigua agrícola i la mala infraestructura dels sistemes de reg afavoreixen aquest
costum. Regar en excés implica tota una sèrie de problemes que la pagesia sovint
desconeix.
Per regar de manera òptima tan sols cal humectar el gruix de sòl on operen les arrels. Si
reguem més del compte, l'aigua s'infiltra més enllà de la fondària radicular i no és
aprofitada per les plantes. Aquesta part de l'aigua que el sòl no reté i que, per tant, les
plantes després no assimilen, va drenant sòl avall i pot arribar a àrees on l'home
nol'aprofita, i crea vegetacions exuberants allà on abans no n’hi havia [...].
L'excedent d'aigua de regadiu arriba finalment a la llera fluvial carregat de sals preses
del sòl per on ha passat. Aquesta aigua carregada de sals és reutilitzada pels agricultors
que reguen riu avall. Un aigua carregada de sals esdevé de difícil assimilació per a les
plantes. El que el pagès veu és que, regant molt, les plantes assimilen molt poca aigua i
no produeixen. La solució que té el pagès és regar en excés per tal que les sals no es
concentrin en el sòl. I així tornem al problema inicial: el regadiu en excés torna a
generar aigües més salines per als conreus de riu avall.
RABADÀ, 1997

1. En el text es descriuen algunes relacions causals encadenades.

Representeu-les en un diagrama. Comenteu si aquestes relacions produeixen
una realimentació positiva o negativa del sistema.
2. En l'article es parla de l'augment de la concentració de sals en les aigües
d'infiltració. Aquestes sals poden ser nitrats amb els quals s'havia adobat el
conreu. Comenteu l'impacte que pot produir en un llac l’arribada d’aigües amb
aquestes característiques.

18
Setembre 00 Tit

Exercici 4A [2 punts]
Els diferents horitzons del sòl poden estar formats o bé per fragments de roca
de més d’un metre o bé per partícules de menys d’una micra. El diagrama
triangular següent permet determinar la classe textural d’un sòl.
1. Què s’entén per textura del sòl? A partir de la informació que dóna el
diagrama, determineu a quina classe textural pertany un sòl que té un 20 % de
sorra, un 40 % de llim i un 40 % d’argila.
2. La textura del sòl condiciona altres propietats i característiques directament
relacionades amb l’ús i el comportament d’aquell. Anomeneu-ne quatre.

19
Setembre 00 Inc

Exercici 4A [2 punts]
Es vol avaluar la possibilitat d'instal·lar en el terme municipal d’una localitat un
abocador de productes industrials. Els possibles terrenys se situen en terres
que antigament havien estat cultivades i el projecte requereix una avaluació
d’impacte ambiental (AIA).
1. Quins aspectes del sòl s'haurien de considerar obligatòriament per avaluar
positivament l'aptitud del sòl per ser seu d'un abocador?
2. En què consisteix una avaluació d’impacte ambiental (AIA) i quines en són,
de forma simplificada, les diverses fases d’elaboració?
Criteris de correcció
1. Observació: En aquesta qüestió l'estudiant pot centrar-se a considerar aquells paràmetres
del sòl que poden evitar que l'abocador sigui una font de contaminació (s'han subratllat), però
també es valorarà positivament si la resposta de l'alumne va més lluny i intenta establir
interrelacions amb altres sistemes
que també es poden veure afectats com la hidrosfera a través de la possible contaminació de
les aigües subterrànies i les aigües superficials.
L’eliminació de residus ocasiona diversos impactes, la minimització d’aquests impactes passa
necessàriament per concentrar-los en uns llocs determinats o abocadors on es podrà realitzar
un control continu. La ubicació d’un abocador de productes industrials en un paratge determinat
obliga a tenir en compte les característiques particulars que hauran de tenir els sòls que
acolliran aquests residus. En primer lloc caldrà que els terrenys siguin impermeables a fi que
els lixiviats no puguin afectar els nivells inferiors i, en conseqüència, els possibles aqüífers.
D’altra banda també serà molt important que aquells sòls continguin grans quantitats d’argiles
que actuïn com substàncies retenidores d’ions metàl·lics tòxics, ja que poden actuar com
depuradores naturals (les argiles que es mostren més efectives en aquest sentit són les
montmorillonites). Finalment també es fa necessari un control estricte de les aigües superficials
a fi d’evitar que es produeixi la contaminació d’aquestes i dels terrenys pels quals circulen.
2. Observació: L'alumne ha de citar les principals fases, tot i que no té que definir-les amb els
mateixos termes ni tampoc el mateix nombre d'elles, ja que en pot fer una síntesi.
L’AIA és un tràmit administratiu orientat a l’estudi de les repercussions que determinades
activitats tenen sobre el medi ambient i que serà utilitzat en la presa de decisions sobre la
viabilitat o no d’aquell projecte.
Les fases de l’AIA que comprenen des de l’elaboració del projecte fins la resolució final són les
següents:
 Anàlisi detallada de l’indret on es vol ubicar l’activitat i del seu entorn.
 Descripció general del projecte i exigències previsibles sobre la utilització dels recursos
naturals
 durant la construcció i durant el funcionament.
 Efectes previsibles dels impactes possibles sobre la població, gea, sòl, flora, vegetació,
fauna..
Valoració dels impactes.
 Mesures correctores previstes a fi de minimitzar els impactes.
 Alternatives existents i idoneïtat de l’escollida
 Establiment d’un programa de vigilància a fi que es portin a terme les mesures correctores.
 Declaració d’impacte ambiental on es determina la conveniència o no del projecte.

20
Juny 01-Tit

Exercici 2B [2 punts]
Investigacions fetes han evidenciat que alguns carbons contenen urani en
concentracions d’una ppm, i que aquest element es degué fixar a partir de
dissolucions mineralitzants que van circular per les formacions carboníferes.
Tenint en compte aquesta propietat de fixar l’urani, en una central nuclear s’ha
fet un estudi per utilitzar aquest carbó per disminuir l’activitat radioactiva del
refrigerant primari de la central. El resultat d’aquest estudi ha permès comparar
les propietats del carbó amb les de les resines que s’utilitzaven tradicionalment.
1. A partir de les dades de la taula adjunta, indiqueu quins són els avantatges
de la utilització del carbó per aquest procés.
2. Després d’aquest estudi s’ha plantejat la possibilitat d’utilitzar la conca
carbonífera d’on prové aquest carbó com a dipòsit geològic d’aquests residus
d’activitat radioactiva baixa. En el bloc esquemàtic adjunt s’observa la zona on
es podria construir aquesta instal·lació.
Completeu el tall geològic frontal del diagrama (O-E) a partir de la informació de
què es disposa de la superfície. Valoreu la idoneïtat del projecte tenint en
compte la litologia de la zona i l’existència d’una falla.

Resines Carbó
Disminució de l’activitat radioactiva del refrigerant en una 40 % 68 %
hora de tractament
Absorció d’aigua en el procés (% d’augment de volum) 10 % 0,1 %
Tipus de residu generat Fase líquida Fase sòlida

21
Juny 01 Tit

Exercici 3B [2 punts]
La pèrdua de sòl per erosió hídrica és un greu problema en algunes zones. En
el mapa adjunt es representen els pendents mitjans i els usos d’un terreny
situat a la zona mediterrània.
1. a) Tenint en compte les dades de què disposeu, pinteu al mapa la zona amb
menor índex d’erosionabilitat del terreny. Raoneu-ho.
b) Quines característiques del terreny necessitaríeu conèixer per poder estar
més segurs de la resposta?
2. En les zones amb major erosionabilitat es poden generar unes formes
característiques de l’erosió hídrica laminar. Anomeneu-les i descriviu-les
breument.

22
Juny 01 –Inc- 4B

Exercici 4B [2 punts]
En un municipi situat en una zona on predominen les roques carbonàtiques
s’ha plantejat la possibilitat d’utilitzar els fangs que es produeixen en la
depuradora d’aigües residuals del municipi com a adobs orgànics.
La legislació vigent regula les quantitats màximes de metalls que pot contenir
un fang i els valors màxims anuals de metalls que es poden introduir als sòls.
Aquests valors límit són els de les taules 1 i 2 adjuntes (Reial Decret 1310/1990
BOE núm. 262).
A la depuradora s’ha fet una anàlisi d’un fang i s’han trobat els resultats
expressats a la taula 3 adjunta.
1. Valoreu la possibilitat d’utilitzar aquest fang per a ús agrícola en els sòls del
municipi.
2. Si es preveu que a la depuradora hi haurà una producció de matèria seca de
45.000 kg per any, quantes hectàrees de terreny agrícola seran necessàries
per utilitzar el fang complint la normativa vigent?

Taula 1. Valor límit de concentració de metalls pesants en els fangs destinats

a utilització agrària (mg/kg de matèria seca)
Metalls pesants Sòls amb pH inferior a 7 Sòls amb pH superior a 7
níquel 300 400
zinc 2500 4000
coure 1000 1750
plom 750 1200
crom 1000 1500
mercuri 16 25
cadmi 20 40

Taula 2. Valor límit per a les quantitats anuals de metalls pesants que es poden
introduir als sòls basant-se en una mitjana de deu anys (kg/Ha/any)
níquel 3,00
zinc 30,00
mercuri 0,10
cadmi 0,15
plom 15,00
crom 3,00
coure 12,00
Taula 3. Anàlisi d’un fang
Paràmetre Concentració mg/kg de matèria seca
cadmi 30
níquel 35
crom 365
zinc 2660

23
Setembre 01-Tit

Exercici 4B [2 punts]
A partir del dibuix adjunt, que mostra un abocador no controlat de residus sòlids
urbans:
1. Expliqueu les problemàtiques que pot comportar un abocador no controlat
com el
representat en el dibuix.
2. Quines modificacions s’haurien d’aplicar a l’abocador del dibuix anterior per
convertir- lo en un abocador controlat amb l’estructura al més ideal possible.
Dibuixeules al damunt de la figura representada i expliqueu-les justificant-les.

24
Juny-2002-Incidències

Exercici 3B [2 punts]
El compostatge és la pràctica de reciclatge de matèria orgànica per a l’agricultura i és
especialment útil allà on no hi ha altres fonts de matèria orgànica per al sòl. En el quadre
següent hi ha algunes característiques químiques de composts obtinguts a partir de diverses
fonts de matèria orgànica.

Característiques químiques del compost Font de matèria orgànica utilitzada per a fabricar el compost
Escombraries Llot de depuradora Restes vegetals de
urbanes d’aigües residuals jardineria
pH 8.53 7.53 7.85
Conductivitat Elèctrica dS/m 5.52 4.10 0.61
Matèria Orgànica total % 52.41 62.14 53.35
+
N – NH4 mg/kg 619 3028 25
-
N – NO3 mg/kg 32 21 0
Zn mg/kg 197 1087 76
Cu mg/kg 325 338 42
Ni mg/kg 82 54 47
Cr mg/kg - 95 16
Pb mg/kg 97 110 38
Cd mg/kg 0.3 1.5 0.17
Dades de González, Rodríguez i Paulet

a) Quins efectes té sobre les propietats del sòl la incorporació de matèria orgànica?
b) Basant-vos en les dades del quadre, quin és el compost que suposa més risc de
contaminació quan s’aplica al sòl ? Per què ?
c) Quin inconvenient té per a l’agricultura l’ús de compost procedent de restes vegetals?
d) Si s’apliquen 20 000 kg / ha del compost procedent de residus urbans, quina quantitat de
nitrogen total (amoniacal i nítric) rebrà el sòl en kg / ha?

25
Juny 2004 Incid exercici 2B (2 punts)

Un equip d’arqueòlegs dirigit per Eduard Calafell està estudiant un jaciment iber, de fa
2500 anys, situat sobre un con de dejecció. Un dels punts de discussió és l’ocupació
del territori, i la possible activitat agrícola, ja que, si bé s’han trobat aixades i altres
estris agrícoles, els habitants d’altres poblats ibers de la mateixa època eren pastors i
recollien productes dels boscos. L’edafòloga de l’equip ha realitzat diferents anàlisis en
un sòl representatiu dels afores del jaciment, format sobre el con de dejecció actual,
que ha experimentat una sedimentació progressiva i continuada des de fa més de 300
000 anys. Alguns dels resultats es presenten a continuació.

Fon- Matèria Porositat Fragments de Contingut de Pol·len de Pol·len de Edat dels

dària orgànica (%) carbó vegetal (%) fòsfor (%) cereals (% del pins (% del sedi-
total) total) ments
0
(%) 20 0 5 0 5 0 50 100 0 100 (anys)
0

0 cm

10 cm

20 cm

30 cm

40 cm

50 cm

60 cm 2 500

70 cm

80 cm

90 cm

100 cm

110 cm 300 000

120 cm

130 cm

140 cm

1. Aquesta regió estava ocupada per boscos de pins durant el paleolític (fa 300 000
anys). Expliqueu, tot observant les diferents anàlisis del sòl, les diferències entre el
sòl que es trobava a la superfície fa 300 000 anys, i el sòl que es trobava en
superfície en el període d’ocupació del poblat iber (fa 2500 anys).

2. Justifiqueu a partir de la informació de cada gràfic que aquells ibers eren,

efectivament, agricultors.

26
27
Juny 2004. Titular. Exercici 3B (2 punts)

A la figura adjunta podeu observar dues zones que han estat reforestades amb dos
mètodes diferents. A la zona “1” s’han fet terrasses (bancals) i solcs (caballons) al sòl
abans de plantar els plançons dels arbres. A la zona “2” s’ha mantingut el sòl original i
també la vegetació arbustiva i s’han fet forats per plantar els plançons.

1. Al quadre podeu llegir les propietats del sòl de les dues zones després de fer la
reforestació. Quin us sembla que pertany a cada zona? Per què?

Descripció del sòl ZONA Justificació

a) Sòl amb una textura franco-argilosa.
Horitzó “A” molt compactat, sense
estructura, amb poca matèria orgànica (40
cm). Horitzó B compactat (60 cm).

b) Sòl amb una textura franco-argilosa.

Horitzó “A” amb estructura en blocs, amb
matèria orgànica abundant (40 cm). Horitzó
B amb la mateixa estructura (60 cm).

28
2. Al quadre següent hi ha quatre afirmacions valorant els dos mètodes de
reforestació. Ompliu la segona columna per indicar si la informació us sembla correcta
o incorrecta, i la tercera justificant la vostra elecció:
SI/NO Justificació
a) El mètode de forats (zona 2) té un impacte
ambiental més gran.

b) La zona “2” permet un millor rendiment

forestal ja que les espècies que s’hi planten no
tenen tanta competència per l’aigua i els
nutrients (es tracta d’una zona amb limitacions
d’aigua).
c) El mètode amb forats permet mantenir
l’estructura del sòl i per tant conservar la seva
fertilitat.
d) El mètode de terrasses destrueix la vegetació
arbustiva i , per tant, augmenta el risc d’erosió.

29
 2004. Inèdit. Exercici Obligatori (4 punts)
Gràcies al nou canal que ve de l’embassament de Riblanc, el municipi de les Gorges
Blaves podrà transformar en regadiu bona part de la seva superfície, dedicada
tradicionalment a l’olivera i a l’ametller. La posada en regadiu pot desencadenar
processos de salinització o d’erosió de sòls. Per a avaluar aquests i altres riscos de
degradació del territori es compta amb el mapa topogràfic i de sòls de la zona, amb les
llegendes que es mostren a continuació.

Corbes de nivell amb altitud en

Esfondrament
m

0 100 200 300 400 m

N
Barranc

A
B

28
22 24 0 31 32
0 23 0 25 26 27 29 30 0 0
0 0 0 0 0 0

Unitat Unitat Unitat

Castellserà Pedrís Seana
0 cm 0 cm 0 cm
A A A

20 B 20 20 B
cm cm C cm

40 40 40
cm cm cm

60 60 60
cm cm cm

Unitat de sòls i Conductivitat elèctrica Guix (%) Profunditat de la capa freàtica (cm)
horitzons (dSiemens/m)

Seana
A 1.2 0 no accessible
B 0.5 0

Pedrís
A 1.5 0 no accessible

30
 C 1.9 5

Castellserà
A 3.5 2 60 cm
B 7.4 45
C 15.3 18

1. Avalueu el risc de salinització de cadascun dels sòls en posar-los en regadiu i

raoneu les respostes.

Sòl Risc (baix o Raonament

elevat)
Seana

Pedrís

Castellserà

2. Un dels índexs d’erosionabilitat es basa en el pendent i la llargada dels

vessants, d’acord amb l’expressió:

0 .3 1 .3
 X  s
LS      ,
 22.1  9

essent LS l’índex d’erosionabilitat, X la llargada del vessant en metres i s el pendent

en percentatge.

31
Completeu la taula següent calculant els pendents de les unitats Castellserà i Pedrís
en la línia entre els punts A i B, i calculeu els índexs LS. Quina de les dues unitats té
més risc d’erosió hídrica? Raoneu-ho en funció del valor de l’índex i d’altres
símptomes d’erosió a partir d’observacions del mapa.

Sòl Llargada del Pendent Índex Altres símptomes

vessant X (m) s (%) LS
Pedrís 750

Castellserà 540

Unitat amb més

risc
Raonament

3. A la zones més baixes (unitat Castellserà) s’han començat a construir unes

rases de formigó per a drenar l’aigua de la capa freàtica. Aquestes obres s’han
endarrerit, perquè els esfondraments fan que els drenatges es trenquin i
s’hagin de refer sovint. A què creieu que es deuen aquests problemes?

4. La transformació de secà en regadiu és un canvi d’ús del territori que pot tenir
conseqüències negatives degut a la intensificació de l’agricultura. Esmenteu
dos impactes ambientals negatius possibles derivats d’aquest canvi d’ús, i les
seves causes.

Impacte
Causa
1

32
2

33
Curs 2005-06 (test)- Juny. Incidències. Exercici 4A (2
punts)

1. En les qüestions següents, marqueu l'única resposta que considereu vàlida. Cada
resposta errònia descompta un 33% de la puntuació prevista per a cada pregunta.
Per contra, les preguntes no contestades no tindran cap descompte.

1.1. Quina de les següents opcions NO és un procés de degradació de sòls?

a) Salinització.
b) Humificació.
c) Erosió.
d) Compactació.

1.2. Hi ha risc d’erosió hídrica en aquells sòls on...

a) la precipitació hi cau amb una intensitat feble.
b) manca una coberta vegetal suficient que els protegeixi.
c) la textura és arenosa.
d) la permeabilitat és alta.

1.3. Una de les conseqüències de l’erosió hídrica dels sòls és el/la...

a) disminució del contingut dels sediments dels rius.
b) augment del contingut de matèria orgànica dels sòls.
c) disminució de la profunditat del sòl.
d) contaminació del sòl.

1.4. Justifiqueu la resposta de la pregunta anterior (1.3)

2. En les qüestions següents, marqueu l'única resposta que considereu vàlida. Cada
resposta errònia descompta un 33% de la puntuació prevista per a cada pregunta.
Per contra, les preguntes no contestades no tindran cap descompte.

34
2.1. Un sòl pedregós amb una textura franco-arenosa tindrà només una de les
següents característiques:
a) Tendència a compactar-se fortament amb el trànsit de vehicles.
b) Baixa permeabilitat.
c) Baixa capacitat de retenció d’aigua per a les plantes.
d) Alt contingut d’argila.

2.2. Els horitzons d’un sòl són:

a) Els components minerals no silícics.
b) Les capes horitzontals que el formen, amb diferents característiques, com
per exemple el color.
c) Les capes superficials que estan enriquides per la matèria orgànica.
d) Anomenats amb lletres majúscules, com el B, que és un horitzó format en
superfície.
2.3. Des del punt de vista de la seva qualitat pel creixement de les plantes, interessa
que el sòl tingui un/una...
a) contingut elevat en sals.
b) pH àcid.
c) estructura en agregats estables.
d) contingut elevat en pedres.

2.4. Justifiqueu la resposta de la pregunta anterior (2.3)

35
PAU 2007. Juny. Incidències . Exercici 2A (2 punts)

Exercici 2A [2 punts]

En la fotografia es mostra un podzol del Pirineu, format en sorres quarsítiques d’origen

glacial. La vegetació és un bosc de pi roig, nerets i brugueres acidòfiles de creixement
molt lent. Els podzols són sòls molt àcids, força rars en les nostres latituds, en els que
s’han rentat gairebé tots els components solubles dels horitzons superficials. Tenen
horitzons E d’on s’han rentat aquests components, i horitzons B on s’acumulen matèria
orgànica, òxids de ferro i d’alumini.

1.

a) A quin component penseu que es deu el color més fosc de l’horitzó A? Quin és
l’origen d’aquest component?

b) El tercer horitzó també té un color més fosc. Segons el text anterior, a què
penseu que és degut?

2.

36
a) L’horitzó E conté un 80% sorra i un 5% argila. Representeu aquesta
granulometria en el triangle de textures i determineu quina textura té aquest
horitzó.

b) Quin tipus de permeabilitat tindrà, i quina relació té amb el procés de rentat que
s’hi dóna?

37
PAU 2007. Juny. Titular . Exercici 4B (2 punts)

Exercici 4B [2 punts]

La regió de Narwan, a l’antiga Mesopotàmia (actualment Irak), era una plana fèrtil
regada per una xarxa de canals artificials provinents del riu Tigris. Les figures mostren
l’extensió de la xarxa en dos moments diferents, segles VII i X (figura 1) i l’evolució de
la producció agrícola en el temps, expressada com al seu valor en la moneda local
(figura 2). Durant tot aquest període hi va haver diversos processos de degradació de
sòls a la conca de drenatge del riu Tigris i també a Narwan, que van afectar fortament
el reg de la regió.

38
 1. Relacioneu cadascun dels tres processos de degradació de sòls de l’esquerra
amb dues conseqüències de la columna de la dreta, tenint en compte que no
se’n repeteix cap.

Procés de Lletres Conseqüències

degradació identificatives
Salinització
a. disminució de la profunditat del sòl
Erosió b. disminució de la capacitat d’infiltració d’aigua
c. dificultat per a la germinació i penetració
d’arrels
Compactació
d. augment de la pressió osmòtica
e. dificultat per a l’absorció d’aigua per les
plantes
f. augment de la quantitat de sediments en
l’escolament

2.
a) En la figura 1 s’observa una disminució del nombre de canals del segle VII al segle
X. Quin dels tres processos, citats a la pregunta anterior, en fou responsable ? Per
què ?

b) Expliqueu la relació entre els mapes (figura 1) i el gràfic (figura 2) justificant

convenientment la resposta.

39
40
Juny 2005. Titular. Exercici 4B (2 punts)

En el municipi de Sinera s’ha quantificat l’erosió hídrica que afecta a dos sòls del
terme. S’han tingut en compte si hi ha o no hi ha vegetació i el pendent. Aquestes
dades les trobareu a la taula següent (dades en Mg ha-1 any-1):

Sòl Descripció Amb vegetació Sense vegetació

Pendent Pendent Pendent Pendent
< 20% > 20% < 20% > 20%
1. Solà arenós, poc profund 1 2.5 13 22
2. Ubac llimós, profund 2 2.6 34 44

1.
a) Una part dels sòls Solà i Ubac es troben desproveïts de vegetació. Quin és el
sòl que presenta més risc d’erosió en aquestes condicions?

b) D’acord amb la taula, en quin dels dos sòls i en quines condicions es podrien
generar xaragalls i per què.

2.
a. Un incendi ocorregut el més passat a una pineda del sòl Ubac ha
cremat 20 ha en un vessant que té un pendent del 15%. Quina quantitat de
sediments anuals podrien anar a parar al barranc que discorre per la part baixa.

b) Digueu dues mesures que es podrien considerar per mitigar l’erosió del vessant.

Mesures
1.

2.

41
42
Setembre 2005. Titular. Exercici Obligatori (4 punts)

Els cellers “Vins en PAU” produeixen tres tipus diferenciats de vins segons les
característiques de les finques i els sòls d’on provenen els raïms, tal i com s’indica en
el bloc diagrama adjunt.

43
 Sòl I II III
Horitzó A 0-10 cm, pedregós, textura 0-20 cm, moderadament 0-20 cm, lleugerament pedregós,
franco-arenosa pedregós, textura franco-llimosa textura franco-llimosa
Horitzó B 10-100 cm, cimentat per 20-100 cm, moderadament 20-120 cm, no pedregós, textura
carbonat càlcic pedregós, textura franco-llimosa franco-llimosa
La informació que figura a les etiquetes és la següent:

Vinus terrae
Vi color cirera fosc i reflexos caoba. Procedeix de les nostres vinyes més
productives i més antigues sobre sòls profunds i frescals. Actualment l’elaborem
segons els mètodes més moderns que asseguren la màxima qualitat. Tot el
procés de producció de vi és completament mecanitzat, des de la mateixa
verema, la qual cosa que permet una ràpida entrada als cellers sense malmetre
el raïm.

Pedra i sol
Dotat d’aromes de canyella i fruits de bosc, és un vi ecològic de les nostres finques
conreades segons mètodes ancestrals. Els tradicionals bancals de pedra, construïts pels
nostres avis han aconseguit conservar l’aigua i els sòls dels vessants, proporcionant un
medi ideal pel desenvolupament dels ceps. Aquestes condicions fan que la verema hagi
de ser manual i que posem especial cura en tot el procés de producció del vi, des de la collita
fins a l’envasat en ampolles artesanes.
Tossal de La Corona
Aquest vi excepcional té una aroma exuberant de fruits, amb un fons de clau i llorer.
Procedeix de les nostres vinyes més austeres que creixen en sòls somers i
pedregosos. Per a obtenir-lo, sacrifiquem les veremes quantioses i busquem plantes
sense càrrega excessiva. Vi d’alta graduació alcohòlica, excel·lent per a acompanyar
carns rostides, ànec, pernil cuit i formatges de vaca.
1. Assigneu a cadascun dels tres vins, en funció de la lectura de l’etiqueta, el sòl d’on
procedeixen (es restaran punts per resposta incorrecta).

Sòl I II III

Vi

2.
a) Quin és el sòl amb menys capacitat d’emmagatzematge d’aigua? Per què?

b) Esmenteu una de les característiques de la vinya i el vi que s’hi produeix que

poden estar relacionades amb aquest fet.

3. Aquests cellers s’estan plantejant mecanitzar les seves finques per a reduir els
costos, la qual cosa obligaria a eliminar les terrasses i els bancals de pedra de la
finca II. Indiqueu dues conseqüències que tindria aquest fet pels sòls i l’aigua.

44
 Conseqüències
1.

2.

4. La capacitat d’emmagatzematge d’aigua del sòl es quantifica en mm (l m -1) d’aigua

a partir de la fracció porosa del sòl, que s’expressa en percentatge de volum del
sòl (%). Si el sòl de la finca III té una capacitat d’emmagatzematge d’aigua del 20%
en volum, per a una profunditat de 120 cm,

a) Quina és la capacitat d’emmagatzematge d’aigua d’aquest sòl en mm?

b) Al principi del mes de setembre, el contingut d’aigua al sòl és de 50 mm. Durant

el mes de setembre la pluja total és de 190 mm, i l’evapotranspiració de la
vinya 162 mm. Quin és el contingut d’aigua al sòl a fi de mes?

c) Les màquines de veremar requereixen que el sòl no estigui entollat per a poder
transitar. Sabent que el sòl s’entolla quan el contingut d’aigua arriba a la
capacitat d’emmagatzematge, creieu que hi ha risc que el sòl s’entolli durant la
verema?

45
Juny 2005. Incidències. Exercici 4B (2 punts)

En el municipi de La Roureda s’han fet unes mesures quantitatives de l’erosió hídrica

que afecten a tres sòls del terme en les que s’ha tingut en compte la vegetació existent
i el pendent. Aquestes dades les trobareu a la taula següent (dades en Mg ha-1 any-1):

Sòl Descripció Amb vegetació Sense vegetació

Pendent Pendent Pendent Pendent
< 20% > 20% < 20% > 20%
1. Roca aflorament de calcàries 0 0 0 0
2. Somer arenós, poc profund 1 2.5 13 22
3. Ribera llimós, profund 2 2.6 34 44

1.
c) Els sòls Somer i Ribera es troben actualment coberts per un bosc de roures. Quin
és el sòl amb més risc d’erosió amb la vegetació actual i per què?

d) Escribiu dos arguments pels quals la vegetació és capaç de minimitzar l’erosió

hídrica d’un sòl.

3. Un dels efectes dels incendis forestals és l’increment del risc d’erosió. En el cas
d’ocórrer un incendi en la part alta del vessant, que afectés 15 ha del sòl
Somer, quina seria la quantitat de sediments anuals que podrien anar a parar al
barranc més pròxim de l’àrea cremada?

46
 Juny 2004. Titular. Exercici 3B (2 punts)

A la figura adjunta podeu observar dues zones que han estat reforestades amb dos
mètodes diferents. A la zona “1” s’han fet terrasses (bancals) i solcs (caballons) al sòl
abans de plantar els plançons dels arbres. A la zona “2” s’ha mantingut el sòl original i
també la vegetació arbustiva i s’han fet forats per plantar els plançons.

2. Al quadre podeu llegir les propietats del sòl de les dues zones després de fer la
reforestació. Quin us sembla que pertany a cada zona? Per què?

Descripció del sòl ZONA Justificació

a) Sòl amb una textura franco-argilosa.
Horitzó “A” molt compactat, sense
estructura, amb poca matèria orgànica (40
cm). Horitzó B compactat (60 cm).

b) Sòl amb una textura franco-argilosa.

Horitzó “A” amb estructura en blocs, amb
matèria orgànica abundant (40 cm). Horitzó
B amb la mateixa estructura (60 cm).

47
2. Al quadre següent hi ha quatre afirmacions valorant els dos mètodes de
reforestació. Ompliu la segona columna per indicar si la informació us sembla
correcta o incorrecta, i la tercera justificant la vostra elecció:
SI/NO Justificació
a) El mètode de forats (zona 2) té un impacte
ambiental més gran.

b) La zona “2” permet un millor rendiment

forestal ja que les espècies que s’hi planten no
tenen tanta competència per l’aigua i els
nutrients (es tracta d’una zona amb limitacions
d’aigua).
c) El mètode amb forats permet mantenir
l’estructura del sòl i per tant conservar la seva
fertilitat.
d) El mètode de terrasses destrueix la vegetació
arbustiva i , per tant, augmenta el risc d’erosió.

48
Juny 2005. Incidències. Exercici 4B (2 punts)

En el municipi de La Roureda s’han fet unes mesures quantitatives de l’erosió hídrica

que afecten a tres sòls del terme en les que s’ha tingut en compte la vegetació existent
i el pendent. Aquestes dades les trobareu a la taula següent (dades en Mg ha-1 any-1):

Sòl Descripció Amb vegetació Sense vegetació

Pendent Pendent Pendent Pendent
< 20% > 20% < 20% > 20%
1. Roca aflorament de calcàries 0 0 0 0
2. Somer arenós, poc profund 1 2.5 13 22
3. Ribera llimós, profund 2 2.6 34 44

1.
e) Els sòls Somer i Ribera es troben actualment coberts per un bosc de roures. Quin
és el sòl amb més risc d’erosió amb la vegetació actual i per què?

f) Escribiu dos arguments pels quals la vegetació és capaç de minimitzar l’erosió

hídrica d’un sòl.

4. Un dels efectes dels incendis forestals és l’increment del risc d’erosió. En el cas
d’ocórrer un incendi en la part alta del vessant, que afectés 15 ha del sòl
Somer, quina seria la quantitat de sediments anuals que podrien anar a parar al
barranc més pròxim de l’àrea cremada?

49
50
Juny 2004 Incid exercici 2B (2 punts)

Un equip d’arqueòlegs dirigit per Eduard Calafell està estudiant un jaciment iber, de fa
2500 anys, situat sobre un con de dejecció. Un dels punts de discussió és l’ocupació
del territori, i la possible activitat agrícola, ja que, si bé s’han trobat aixades i altres
estris agrícoles, els habitants d’altres poblats ibers de la mateixa època eren pastors i
recollien productes dels boscos. L’edafòloga de l’equip ha realitzat diferents anàlisis en
un sòl representatiu dels afores del jaciment, format sobre el con de dejecció actual,
que ha experimentat una sedimentació progressiva i continuada des de fa més de 300
000 anys. Alguns dels resultats es presenten a continuació.

Fon- Matèria Porositat Fragments de Contingut de Pol·len de Pol·len de Edat dels

dària orgànica (%) carbó vegetal (%) fòsfor (%) cereals (% del pins (% del sedi-
total) total) ments
0
(%) 20 0 5 0 5 0 50 100 0 100 (anys)
0

0 cm

10 cm

20 cm

30 cm

40 cm

50 cm

60 cm 2 500

70 cm

80 cm

90 cm

100 cm

110 cm 300 000

120 cm

130 cm

140 cm

1. Aquesta regió estava ocupada per boscos de pins durant el paleolític (fa 300 000
anys). Expliqueu, tot observant les diferents anàlisis del sòl, les diferències entre el
sòl que es trobava a la superfície fa 300 000 anys, i el sòl que es trobava en
superfície en el període d’ocupació del poblat iber (fa 2500 anys).

2. Justifiqueu a partir de la informació de cada gràfic que aquells ibers eren,

efectivament, agricultors.

51
52
Curs 2008. Setembre. Exercici 4B (2 punts)
Exercici 4
[2 punts]

Llegiu la notícia següent publicada a El Correo Galego la tardor de 2006:

“Galícia compta ja amb una eina legislativa per protegir les seves costes, el Decret
438/2003 contra la contaminació terra-mar, precisament el més idoni per tractar de
frenar l’allau de cendres causades pels incendis cap a les ries. La Conselleria de
Pesca, però, va descartar la seva aplicació després de l’estiu, malgrat l’experiència
de l’any passat a Carnota, a on les pluges de tardor van arrossegar a la ria les
cendres dels incendis”

1. En aquest fragment es parla d’un procés que anomenen “contaminació terra–mar”. Llegiu
atentament la notícia fent especial atenció als dos fragments remarcats i responeu:
a) El concepte allau de cendres és una llicència periodística que no és completament
correcte. En quin cas estaria ben aplicat el terme “allau”?

b) Expliqueu a quin procés es fa referència en el segon fragment subratllat.

2. L’estudi de les zones en risc d’erosió es basen en dos conceptes: erosivitat i erosionabilitat.

a) Quina és la diferència entre aquests dos conceptes?

b) A més de l’erosió del sòl, quins altres impactes (naturals o socials) poden derivar-se dels
incendis forestals?. Esmenteu-ne dos com a mínim.

53
2009 juny
Exercici 4
[2 punts]
1. En algunes zones de muntanya baixa del litoral català, podem trobar-hi sòls poc
profunds (20-30 cm de profunditat). Aquests sòls, tot i que provenen del mateix
material originari, presenten característiques diferents en funció de l’ús, tal com podem
observar en la taula següent.

Tenint en compte els usos llistats a la taula i que tots els sòls es troben en les ma -
teixes condicions de pendent, digueu quin ús és el més adequat per a evitar les
pèrdues de sòl per erosió.
Justifiqueu la resposta a partir de les dades de la taula.
2. Esmenteu dues mesures adequades per a la conservació del sòl i justifiqueu-les.

54
55