Setembre 98 Tit Exercici 4A [2 punts]

Sinera de Mar i Sinera de Munt són dos pobles veïns amb una certa rivalitat. L’últim conflicte
que han tingut prové de l’erosió que ha sofert la platja d’un barri de Sinera de Munt. Els
habitants del poble estan convençuts que la causa d’aquest procés ha estat la construcció d’un
port esportiu al poble veí.
1. A partir de l’anàlisi de les formes de relleu representades a la figura, ¿podríeu explicar de
quina manera pot modificar la dinàmica litoral la construcció d’aquest port?
2. Quines actuacions caldria fer per regenerar la platja i evitar que tornés a retrocedir? Indiqueu
els possibles efectes negatius que podria tenir la intervenció.

1
Setembre 98 Tit Exercici 3B [2 punts]

1. Llegiu el text següent i després comenteu les errades de tipus geoambiental que conté.
A Catalunya trobem nombrosos exemples de formacions geològiques sobre les quals es
desenvolupen processos càrstics: roques evaporítiques, ígnies i carbonàtiques en general.
D’entre aquests processos dinàmics associats al carst destaquen, pel risc potencial que
comporten, els esfondraments del terreny (dolines) i la formació de xaragalls.
D’altra banda, els processos de carstificació poden desenvolupar sistemes aqüífers que per la
seva alta permeabilitat permeten extreure cabals importants mitjançant pous de captació.
Aquestes zones amb permeabilitat elevada constitueixen llocs idonis per a l’abocament de
residus sòlids urbans o per a la construcció d’embassaments.
Per acabar, cal destacar que les roques calcàries que estan intensament fracturades i que
presenten un alt contingut en terra rossa (argiles de descalcificació), són idònies per ser
explotades com a roca ornamental i com a àrids de trituració.

2
Juny 99 Tit Exercici 2A [2 punts]

L’expansibilitat de les argiles i els esfondraments són dos exemples de processos dinàmics
associats a la geodinàmica externa de la Terra que es desenvolupen en zones molt concretes
del nostre territori.
1. Expliqueu en què consisteix el procés conegut amb el nom d’argiles expansives. Per què
creieu que les edificacions com la representada a la figura adjunta poden ser les més
afectades?
2. És cert que els esfondraments provocats per la dissolució de roques del subsòl s'acostumen
a produir en litologies del tipus guix, pissarra, calcària i granits?
Raoneu la resposta i poseu algun exemple de Catalunya on es manifesti aquest procés.

3
PAU 2007. Juny. Titular . Exercici 3B (2 punts)

Exercici 3B [2 punts]

Al terme municipal de Sinera de Dalt hi ha una bona representació de roques

sedimentàries. Algunes de les formes del relleu presents al terme es troben molt
vinculades a la tipologia dels materials. D’altra banda algunes d’aquestes roques
s’exploten per a usos diversos.

1.
a) Una d’aquestes formes de relleu són les dolines. Les margues, els gresos i les
argiles no presenten dolines, en canvi els guixos sí. Creieu que hi ha alguna
relació entre aquestes formes i els afloraments de guixos? Per què?

b) Habitualment els gresos constitueixen bons aqüífers, ja que són roques que
presenten una porositat primària i són permeables. Creieu que els guixos també
es poden comportar com bons aqüífers? Justifiqueu la resposta.

2. El guix i els gresos són materials geològics amb múltiples aplicacions. Ompliu la
taula següent esmentant dues aplicacions de cada material.

Materials Aplicacions
1.

Gres
2.

1.

Guix

2.

4
Setembre 99 Tit Exercici 1 (Obligatori) [4 punts]
A la població de Sinera de Munt es vol fer una instal·lació esportiva a la zona A, que està
representada al mapa adjunt. Abans de fer el projecte se’n vol fer un estudi per establir el risc
d'inundació d'aquesta zona. Per acotar el risc d'inundació cal comparar el cabal d'aigua (Q 1)
que pot passar pel llit de la riera sense desbordar i el cabal que hi passarà durant una riuada
(Q2).
El primer paràmetre (Q1) es pot calcular a partir de l'àrea de la secció de la llera en una zona i
de la velocitat de l'aigua durant la riuada, que considerem d'1 m/s. Hi haurà inundació a la zona
si durant una riuada el cabal d'aigua de la riera és superior al cabal que admet la secció del llit
de la riera. En aquest tram es considera que hi ha desbordament quan se supera la cota de
300 metres a la secció del riu A-A'.

3
Q1- Cabal en m /s
Q1  V ·S V - Velocitat del corrent (m/s)
2
S - Secció del pas de l'aigua (m )

Per calcular el cabal de les riuades (Q2) s'utilitzen les dades meteorològiques històriques, que
indiquen que hi ha precipitacions màximes diàries d'uns 120 mm almenys una vegada cada 10
anys, i precipitacions màximes diàries d'uns 200 mm com a mínim una vegada cada 50 anys.
Seguidament es fa una estimació del cabal que circularia per la secció escollida a partir de
l’equació empírica de Possenti, que té en compte algunes de les característiques de la conca.

3
Q2 - cabal en m /s
 - Constant amb un valor mitjà de 750

Am A p Hm - Precipitació màxima en metres

Q2  H m  Am - Superfície de la conca amb molt pendent
L 3 2
(km )
L - Longitud de la llera principal (km)
Ap - Superfície de la conca amb poc pendent
2
(km )

1. Feu el perfil topogràfic AA' que està indicat al mapa sobre el paper mil·limetrat. Després
calculeu gràficament la superfície de la secció del llit de la riera sense que hi hagi
desbordament. I, per a aquesta secció, calculeu quin cabal màxim (Q 1) hi pot desguassar
sense desbordar.
2. Amb les dades històriques, calculeu els cabals (Q 2) que passarien per la secció A-A' a
partir de les precipitacions màximes diàries del període de 10 anys i amb les del de 50
anys. Les característiques de la conca són:
2
Superfície de la zona muntanyosa de la conca = 150 km
2
Superfície de la zona plana de la conca = 50 km
Longitud de la llera principal = 13 km
3. A partir dels resultats obtinguts, avalueu el risc d'inundació i la viabilitat de les instal·lacions
previstes en el projecte.
4. Expliqueu quines situacions atmosfèriques poden ocasionar a Catalunya precipitacions que
comportin un risc elevat d'inundacions.

5
6
OPCIÓ A
Exercici 3 (3 punts)
A la comarca del Sinerès hi ha una zona muntanyosa en la qual es vol instal·lar un
càmping i construir diverses urbanitzacions. Tot i que la zona és turísticament molt
atractiva, els tècnics consideren que algunes construccions poden patir una sèrie de riscos
geològics.
Observeu detingudament el mapa geològic de la zona i contesteu les qüestions se -
güents:
1.- Realitzeu el tall geològic

7
2.- Esmenteu un risc geològic que hi podria haver en el càmping La Bona Aigua, raoneu-lo i
expliqueu una mesura que es podria aplicar per tal de minimitzar-lo.

3. Esmenteu un risc geològic que hi podria haver en cada una de les urbanitzacions
representades en el mapa, raoneu cada un dels riscos i expliqueu una mesura que es
podria aplicar per tal de minimitzar-los.

8
Juny 97 (Inc)- Exercici 3 [3 punts]
Observeu la figura adjunta que representa l’anomenat diagrama de Hjulström, relatiu a la
delimitació dels camps d’erosió, transport i sedimentació per part d’un corrent d’aigua.
1. Quins són els processos que es donen en la dinàmica d’un riu respecte a cada tipus de
partícules (argiles, llims, sorres i graves) si el corrent d’aigua circula a una velocitat de
0,5 cm/s?
2. Si la velocitat mitjana fos de 50 cm/s, quines partícules serien sempre erosionades?
Per què les partícules més gruixudes no contribuirien a l’erosió del medi?
3. Esmenteu alguns problemes ambientals produïts a causa de l’existència d’un torrent i
tracteu d’explicar, a partir del gràfic, les raons d’aquells problemes. Recordeu algun
exemple recent d’activitat real d’aquesta problemàtica?

Criteris de correcció
1. Si la velocitat del corrent d'aigua és de 0,5 cm/s les partícules d'argila i de llim es troben en
el camp de transport, això vol dir que no s’erosionarien, però si ja estiguessin en moviment
continuarien essent transportades. Per la seva banda, les sorres i les graves no poden ser ni
erosionades ni transportades i estarien sedimentades.
2. Si la velocitat del corrent d'aigua és de 50 cm/s les sorres es troben en el camp d’erosió i
transport, o sigui, seran sempre erosionades i transportades. Per la seva banda, les partícules
d’argila i llim, es troben en el mateix cas que en l’apartat anterior, o sigui, en el camp solament
de transport (no d’erosió). Les partícules més grosses, mida grava, es troben, per mides
inferiors a uns 8 mm, en la zona de transport (continuarien en moviment si ja ho estaven) i la
resta en la zona de sedimentació (estarien sedimentades). Per tant, les partícules de grava
superiors a uns 8 mm no poden ser erosionades, ni transportades, estarien quietes i no
contribuirien a cap acció en el medi.
3. Els torrents tenen en la zona de recepció i en el canal de desguàs uns pendents molt forts
que comporten que l'aigua assoleixi unes velocitats molt grans, superiors a 500 cm/s. A
aquesta velocitat el diagrama ens mostra que per a qualsevol mida de partícula ens trobem en
el domini de l'erosió i el transport. Quan s'acaba el torrent hi ha una disminució sobtada del
pendent que comporta una disminució de la velocitat de l'aigua i per tant, tal com s'observa al
diagrama comencen a sedimentar-se les partícules de més grosses a més petites.
En ser els torrents cursos ocasionals d’aigua originats per pluges torrencials o pel desgel
generen una dinàmica molt ràpida en el temps i de gran intensitat erosiva i de transport, per les
característiques explicades que fa que siguin zones amb un risc molt alt. Un exemple d'aquesta
dinàmica es donà a la zona del càmping de Biescas, situat en la zona d'acció d'un torrent, que
per l'acció de pluges intenses es posa en funcionament i va arrasar tot el càmping.

9
Juny 97-Inci- Exercici 4 [3 punts]
En aquest bloc diagrama hi ha esquematitzada la vall d’un curs fluvial. A partir de la informació
de tipus geoambiental que us proporciona (vegeu bloc diagrama adjunt), responeu les
qüestions següents.
4.1. Observeu el dibuix i indiqueu els principals processos geològics externs a què està
sotmesa la zona representada.
4.2. Quin o quins dels punts assenyalats (A, B, C, D) us semblen més adequats per a
l’emplaçament d’un càmping? Raoneu la resposta per a cadascun dels casos en funció dels

possibles riscos geològics.

10
Juny 97 Exercici 2 [2 punts]
Al llarg dels darrers anys, la carretera que uneix les poblacions de Banyoles i Olot (C-150) s’ha
vist afectada per esfondraments. Amb la finalitat d’investigar aquests fenòmens s’ha fet un
sondeig de reconeixement del subsòl de la zona.
2.1. Quin d’aquests 3 registres de sondeig és el que correspon a la zona? Justifiqueu la
resposta.

Sondeig 1 De 0 m a 1,5 m, graves i sorres; d’1,5 m a 12 m de profunditat, guixos, i de 12 m a

23 m, calcàries.
Sondeig 2 De 0 m a 0,75 m, graves i sorres; de 0,75 m als 4 m de profunditat, margues, i de
4 m a 25 m, pissarres.
Sondeig 3 De 0 m a 2,8 m, graves i sorres, i de 2,8 m als 22 m de profunditat, esquists
quarsítics.

2.2 Per evitar els riscos ocasionats per aquests fenòmens d’esfondraments, quin tipus de
mesures preventives se solen utilitzar?

11
Juny 97-Exercici 4 [3 punts]
Es vol construir un embassament per a reg a la conca d’un torrent (vegeu esquemes A i B). Hi
ha dos possibles emplaçaments on es pot situar l’embassament a) i b). En els esquemes
adjunts es recull i es cartografia la informació geoambiental disponible de la zona. A l’esquema
A s’indiquen les litologies dominants. A l’esquema B, les formes principals.
4.1. D’acord amb aquesta informació geoambiental, quin tipus de problemàtiques es pot
preveure que generarà la construcció de l’embassament en el punt b?

4.2. I en el punt a?
4.3. Aquests problemes constitueixen risc geològic? Raoneu la resposta.

12
Juny 97 (Inc) OPCIÓ B Exercici 1 [2 punts]
A la zona del Garraf s’han investigat uns afloraments de calcàries amb l’objectiu d’avaluar les
seves possibilitats d’explotació com a roca industrial. Dels resultats obtinguts en destaquen els
punts següents:
a) Són freqüents les intercalacions de materials lutítics, tipus margues i dipòsits de
descalcificació ( terra rossa).
b) Es troben molt fracturats i el gruix mitjà dels estrats és menor de 0,5 m.
1.1. És factible l’explotació d’aquestes roques per a l’obtenció d’àrids de trituració? Raoneu la
resposta.
1.1. Es podrien utilitzar les margues com a pedres de construcció? Raoneu la resposta.

13
Juny 01- Tit- Exercici 4B [2 punts]

1. Expliqueu quins poden ser els processos geològics a què fa referència el geòleg que
ha intervingut en l’estudi que se cita en l’article de La Veu del Matí.
2. Una possible solució per evitar la deformació de les construccions a la zona seria fer
pilons d’ancoratge (amb fregament mínim) en els fonaments de les cases. D’aquesta
manera, augmentaria la pressió de la construcció en el substrat i podria contrarestar la
pressió que fa l’argila. Segons això, i observant l’estructura geològica de la zona,
indiqueu quina construcció tindria menys problemes i per quina raó:
2
a) Una casa de 100 m , d’una sola planta, amb quatre pilars d’ancoratge d’una
profunditat de 5 m.
2
b) b) Una casa de 100 m , de dues plantes, amb quatre pilars d’ancoratge d’una
profunditat de 20 m.
LA CASA MALEÏDA DE SANT
QUINTÍ
Un geòleg resol l’enigma
Redacció
Fa dies que es va recollir la notícia de
la casa de Sant Quintí, on es va
produir una sèrie de fenòmens que es
van considerar paranormals. Els
sorolls a la nit, les esquerdes que
apareixien a la casa i altres fets van fer
que més d’un ho interpretés com
signes de forces estranyes i que es
comencés un pelegrinatge a la zona.
Després d’un estudi geològic del lloc,
s’ha donat una explicació científica del
fenomen. Segons el geòleg consultat,
les esquerdes podrien ser produïdes
pel fet que la casa es troba en una
zona argilosa, que s’ha produït un
trencament d’una canalització d’aigua
propera, i que ha augmentat la
quantitat d’aquest element al subsòl.

Croquis de la casa de Sant Quintí i de l’estructura

geològica de la zona

14
Juny 00 Inc- Exercici 1 (obligatori) [4 punts]

L'erosió provocada pels cursos fluvials pot generar vessants amb pendents molt forts (molt
verticalitzats) que, un cop superada la seva alçada crítica, evolucionen mitjançant moviments
en massa. A la figura adjunta (figura 1a) en teniu un exemple.
En l’estudi realitzat d’aquest cas, les àrees més propenses a desenvolupar processos
gravitatoris són aquelles en què els talussos són força verticalitzats i presenten alçades
superiors als 40 m. En aquests llocs es preveu un retrocés del talús actual d'uns 100 m.
1. D'acord amb aquestes dades, esquematitzades a la figura 1b, delimiteu damunt del
mapa adjunt les àrees que potencialment poden desenvolupar processos gravitatoris.
2. La formació i l’evolució d'aquests talussos, i la d'altres existents a la zona però de
menys alçada, es podria explicar per la dinàmica erosiva i de sedimentació propia d'un
curs meandriforme? Raoneu la resposta.
3. A excepció de les àrees més planeres i adjacents al traçat del riu, constituïdes per
dipòsits al·luvials, a la resta de la zona aflora una intercalació d'estrats formats per
conglomerats, gresos i argiles, inclinats uns 30o en direcció sud-oest. Marqueu damunt
del mapa un punt en el qual siguin més probables els moviments en massa de tipus
esllavissament i un altre en què les condicions geològiques afavoreixin els
despreniments. Per fer-ho, feu servir els tipus de símbols utilitzats en la simbologia de
la figura 1a.
4. Per minimitzar els riscos potencials que suposen aquestes inestabilitats gravitatòries,
quines mesures correctives proposaríeu? Citeu-ne algunes i raoneu la resposta.

15
16
 Juny 00 Tit- Exercici 2B [2 punts]

A la zona representada en el mapa adjunt es vol fer un embassament la presa del qual ha estat
projectada en el punt P. Algunes associacions ecologistes s'oposen al projecte perquè a la vall
Fosca hi ha una important població de llúdries, les quals estan en perill d'extinció. D’altra
banda, els pagesos de la zona manifesten que necessiten el pantà per poder regar les seves
terres.
Segons les dades disponibles, la conca hidrogràfica de l'embassament projectat està integrada
per roques sedimentàries, que en un 60 % són de naturalesa argilosa; localment afloren roques
de tipus evaporític que s'exploten a cel obert en diferents punts i en una extensió total d'1,5 km
2
km . Pel que fa a la coberta vegetal, és poc abundant a causa de reiterats incendis forestals.
1. Indiqueu quina alçada hauria de tenir la presa perquè la zona de la vall Fosca no quedi
inundada i, per tant, es pugui respectar l'hàbitat de les llúdries. Assenyaleu en el mapa
(pintant-ho amb un color o fent-hi un tramat) la superfície que quedaria inundada i els
rius, els torrents i les rieres (tàlvegs) de tota la zona.
2. Raoneu la viabilitat de l'embassament a partir de les característiques que es coneixen
de la conca hidrogràfica. Expliqueu els problemes que pot generar la seva construcció.

17
Setembre 00 Tit- Exercici 2A [2 punts]

La figura adjunta correspon a un sector del litoral on es vol construir un port esportiu.
D'entre els possibles impactes que aquesta obra pot provocar en la dinàmica natural de la zona
preocupa l'estabilitat de la platja que es veuria afectada per l'obra.
1. Delimiteu en el mapa de la figura adjunta la part de la conca hidrogràfica de la riera
(representada en el mapa) que desemboca a la cala on està projectat construir el port
esportiu.
2. Alguns tècnics opinen que la construcció del port esportiu no afectarà la dinàmica de la
platja, ja que pensen que els sediments que la formen provenen, exclusivament, de la
riera. La composició de la sorra de la platja és la següent:
60 % de quars, 15 % de calcàries, 10 % de basalts, 10 % d’esquists i pissarres i 5 %
d'ortosa i biotita.
Basant-vos en el conjunt d’informació facilitada, quina és la vostra opinió respecte a
aquesta obra?

18
Setembre 00 Inc- Exercici 3B [2 punts]

Els processos geològics externs són fenòmens dinàmics que de manera natural es
desenvolupen sobre el nostre territori. Quan les activitats humanes es poden veure afectades
per aquests processos, es generen situacions de risc.
El tall esquemàtic representat en la figura adjunta n’és un exemple.
1. Quins tipus de processos geoambientals s'observen en la figura adjunta? Raoneu la
resposta.
2. D’aquests processos i tenint en compte que la surgència pot donar cabals molt alts,
superiors als 120 litres/segon, durant unes poques hores, quines situacions de risc es
deriven? Es podria veure la carretera afectada per un esllavissament? Per què?

19
Setembre 97-Inci- Exercici 4 [3 punts]

En un sector de la serra de Collserola es vol ampliar un tros d’un antic camí per fer-lo
transitable amb cotxe. Per això es preveu fer una excavació. La figura adjunta representa un
tall geològic d’aquesta zona.
4.1. Quin tipus de risc geològic pot provocar aquesta obra?
4.2. Com a conseqüència de l’excavació, ¿es pot veure afectada la dinámica hidrogeològica de
la zona? Raoneu la resposta.

20
Setembre 97- Exercici 2 [2 punts]

A Catalunya, les roques calcàries són força freqüents i en conseqüència també els processos
càrstics.
2.1. Què s’entén per carst? Els processos càrstics, són exclusius de les roques calcàries?
2.2. De la interacció de l’activitat humana amb el medi natural, en aquest cas l’activitat càrstica,
es poden derivar situacions de risc i/o impacte. Esmenteu un exemple de cadascuna d’elles.

21
Juny 98 Tit- Exercici 3B [2 punts]

De la interacció de l’activitat antròpica amb els processos dinàmics naturals sovint es deriven
situacions positives o negatives de risc - impacte.
1. En una conca hidrogràfica que té un 40% de la seva àrea afectada per processos erosius i
que sovint pateix fortes inundacions que afecten els nuclis urbans existents, es construeix un
embassament. Quins efectes positius i negatius pot tenir?
2. De quina manera els incendis forestals i la impermeabilització del terreny produïda per una
intensa urbanització poden afectar el risc d’inundacions en una conca hidrogràfica?

22
Juny 98 Tit- Exercici 4B [2 punts]

Al poble de Sinera de Mar hi ha un acalorat debat a l’Ajuntament. La raó és que la construcció

del passeig marítim, inaugurat amb solemnitat fa poc temps, ha comportat la desaparició de la
platja, que es disposava paral·lelament al mur de contenció del passeig esmentat.
1. Podríeu explicar el procés que ha determinat la desaparició de la platja?
2. Valoreu si tindria sentit regenerar la platja amb sorra del fons marí proper.

23
Juny 98 Inc Exercici 3A [2 punts]

Els moviments en massa, l’erosió hídrica i les inundacions són fenòmens naturals que formen
part de l’anomenat sistema fluviotorrencial. S’organitzen de manera natural en l’espai i en
determinades parts del territori que es coneixen com a conques hidrogràfiques o conques de
drenatge.
1. En el marc del cicle geològic extern i dins d’una conca hidrogràfica, expliqueu el paper que
tenen aquests fenòmens.
2. Per què en determinats casos l’existència d’embassaments pot ser la causa del retrocés de
les platges?

24
Juny 98 Inc Exercici 3B [3 punts]

Les inundacions afecten sovint zones d’Espanya. La taula adjunta reflecteix algunes de les més
greus succeïdes en els darrers anys.

Data Lloc Morts

1957 - novembre València (Túria) 86
1959 - gener Zamora - Puebla de Sanabria 150
1962 - setembre Terrassa - Sabadell 815
1965 - juliol Cáceres 47
1971 - setembre Barcelona - Girona 20
1973 - octubre Granada - Almeria - Múrcia + de 300
1979 - juliol Valdepeñas (Ciudad Real) 22
1982 - octubre València - Alacant - Múrcia -Albacete 39
1982 - novembre Girona - Lleida - Osca 30
1983 - agost País Basc - Cantàbria 39

1. Observeu la taula adjunta i traieu conclusions sobre la distribució temporal i espacial de

les inundacions més importants que han tingut lloc a Espanya en el període 1957-83.
Quines són les causes més freqüents que originen i condicionen a diferents parts del món,
en general, el risc d’inundació?
2. Expliqueu les causes específiques de les inundacions que tenen lloc a Catalunya.
3. Citeu algunes mesures de prevenció que s’han d’adoptar en una zona amb risc
d’avingudes.

Criteris de correcció
1. Respecte a la data en què tenen lloc, les més freqüents, són a la tardor les que afecten al
litoral mediterrani i a l'estiu les de l'interior o litoral nord, que corresponen a fronts atlàntics.
Respecte a la distribució espacial, la majoria es localitzen al litoral mediterrani de la península.
Les causes poden ser climàtiques, geològiques o antròpiques. Els principals fenòmens que les
desencadenen són els huracans, les pluges torrencials, la ràpida fusió de la neu per pujada de
la temperatura o erupció volcànica, el desgel, els obstacles a les desembocadures dels rius,
l'obstrucció del llit del riu per esllavissaments, el trencament de preses, els tsunamis, etc.
2. A Catalunya, des d'un punt de vista meteorològic, s'hi donen precipitacions de gran intensitat,
més de 200 l/m2. Generalment, tenen lloc a la tardor fruit d'una situació meteorològica que
aporta vents de llevant que es carreguen d'humitat a la mar Mediterrània, gràcies a les
temperatures altes que encara es mantenen. Per la seva banda, moltes de les conques fluvials
del territori català presenten pendents molt abruptes que faciliten la ràpida concentració de les
aigües als llits dels rius.
La manca de vegetació afavoreix la circulació superficial de l'aigua i, per tant, una concentració
més ràpida. També les urbanitzacions i obres públiques poden afavorir una concentració més
ràpida de l’aigua.
3. Per a la prevenció de les inundacions hi ha dues grans formes d'actuació: les mesures
estructurals i les mesures no estructurals.
Les mesures estructurals consisteixen en la construcció de defenses contra les aigües: murs de
contenció, canalitzacions, embassaments de regulació, dics.
Les mesures no estructurals es basen en actuacions a la conca per millorar-ne la resposta
davant les precipitacions, per exemple: repoblacions forestals, pràctiques agronòmiques de treb

25
Juny 98 Inc Exercici 1 (Obligatori) [4 punts]

La restauració de zones afectades per activitats extractives és una pràctica freqüent per tal de
minimitzar l’impacte que aquestes han deixat.
En el tall corresponent a la figura 1 (esquema geològic) teniu representats parcialment els
diferents materials que constitueixen el subsòl d’una explotació abandonada. A la simbologia
d’aquesta figura 1 teniu indicats els tipus de litologies i els seus trets estructurals principals.
A la figura 2 teniu esquematitzades dues propostes de restauració: A i B.
En el cas de la proposta A, es pretén realitzar un abocament de terres i una reforestació a la
part superior del talús. La part inferior, un cop realitzada l’excavació que s’indica a la figura, es
destinarà a ús constructiu (edificacions). Per evitar que petits blocs de roca puguin afectar,
quan caiguin, les edificacions, s’instal·larà una malla o xarxa metàl·lica.
En la proposta B, el talús verticalitzat queda substituït, mitjançant una excavació, per una
morfologia esglaonada. A la part inferior es construirà un estany i es reforestarà el conjunt.
1. Completeu el tall geològic esquemàtic a partir de les dades facilitades pel sondeig de
reconeixement realitzat (S1): de 0 m a 3 m de profunditat, sauló; de 3 m a 16 m, granit; de 16 m
a 21 m, dic amb mineralitzacions de pirita i galena, i d’aquesta fondària fins al final de la
perforació (25 m), de nou granit. Cal destacar que a la profunditat de 8 m es va detectar una
fractura.
2. Quin tipus de riscs - impactes s’observen? Raoneu la resposta.
3. A partir d’aquestes característiques geoambientals (riscs - impactes), analitzeu el grau
d’idoneïtat de les propostes de restauració A i B. Per fer-ho, descriviu els avantatges i/o els
inconvenients de cadascuna.
4. Segons els tipus de roques i minerals que afloren, quins tipus de recursos minerals es
podrien haver explotat? Citeu un exemple de mineral metàl·lic i un altre de roca industrial.

26
27
Juny 99 Tit Exercici 2A [2 punts]

L’expansibilitat de les argiles i els esfondraments són dos exemples de processos dinàmics
associats a la geodinàmica externa de la Terra que es desenvolupen en zones molt concretes
del nostre territori.
1. Expliqueu en què consisteix el procés conegut amb el nom d’argiles expansives. Per què
creieu que les edificacions com la representada a la figura adjunta poden ser les més
afectades?
2. És cert que els esfondraments provocats per la dissolució de roques del subsòl s'acostumen
a produir en litologies del tipus guix, pissarra, calcària i granits?
Raoneu la resposta i poseu algun exemple de Catalunya on es manifesti aquest procés.

28
PAU 2007. Juny. Titular . Exercici 3B (2 punts)

Exercici 3B [2 punts]

Al terme municipal de Sinera de Dalt hi ha una bona representació de roques

sedimentàries. Algunes de les formes del relleu presents al terme es troben molt
vinculades a la tipologia dels materials. D’altra banda algunes d’aquestes roques
s’exploten per a usos diversos.

1.
a) Una d’aquestes formes de relleu són les dolines. Les margues, els gresos i les
argiles no presenten dolines, en canvi els guixos sí. Creieu que hi ha alguna
relació entre aquestes formes i els afloraments de guixos? Per què?

b) Habitualment els gresos constitueixen bons aqüífers, ja que són roques que
presenten una porositat primària i són permeables. Creieu que els guixos també
es poden comportar com bons aqüífers? Justifiqueu la resposta.

2. El guix i els gresos són materials geològics amb múltiples aplicacions. Ompliu la
taula següent esmentant dues aplicacions de cada material.

Materials Aplicacions
1.

Gres
2.

1.

Guix
2.

29
Setembre 99 Tit Exercici 2A [2 punts]
A Catalunya les roques susceptibles de desenvolupar processos càrstics ocupen una
considerable extensió, aproximadament un 25% del territori.
1. A partir de la informació continguda en la figura adjunta, identifiqueu l'aqüífer generat
principalment per processos càrstics, expliqueu de quina manera se’n pot produir la recàrrega
(entrades al sistema) i quins són els punts de descàrrega (sortides del sistema). Digueu si és
un aqüífer de tipus lliure o bé un de tipus captiu (o confinat). Raoneu la resposta.
2. La dinàmica de funcionament d'un sistema càrstic es pot estudiar, sota una perspectiva
sistèmica, si es fan servir els mateixos conceptes implicats en el cicle geodinàmic extern aplicat
a la dinàmica fluviotorrencial (és a dir: erosió, transport, sedimentació). En aquest context,
digueu com s'han d'entendre els dipòsits de travertins, els avencs, el rascler i el bicarbonat
dissolt a l'aigua.

30
Setembre 01-Tit-Comuna

Exercici 1 (obligatori) [4 punts]

La Veu del Matí
Una infraestructura necessària i polèmica
Redacció
Ahir es va presentar l’estudi informatiu de la variant de la carretera C-240 entre Bellmar i
Bellprat. Aquesta obra ha estat reclamada moltes vegades per part dels veïns i els
representants dels consistoris de les dues poblacions.
Ara, però, comença una altra polèmica, ja que no hi ha acord per decidir-se entre les dues
propostes que s’han presentat. La variant A (vegeu les figures 1 i 2) té el suport de l’Ajuntament
de Bellmar, argumenten que és més econòmica i té un traçat més curt que l’altra alternativa.
La variant B, en canvi, és l’alternativa que defensa l’Ajuntament de Bellprat al·legant que
suposaria un menor impacte ambiental i un menor risc. El cost seria més elevat, ja que
implicaria la construcció d’un túnel per salvar el relleu del coll de Belloc.
1. Segons l’article adjunt, una de les qüestions que estan en discussió en el projecte és el risc
que hi haurà a les dues variants. Observeu el mapa geològic de la zona (figura 2) i feu una
hipòtesi sobre els possibles processos geològics que poden comportar riscos a l’hora de
construir les variants. Marqueu sobre el mapa els processos que s’assenyalen a la llegenda
(esllavissades, esfondraments i erosió fluvial) amb els símbols indicats. Expliqueu el motiu de la
vostra hipòtesi.
2. Per poder valorar millor les dues propostes, completeu el tall geològic (I-I’) (figura 3) indicat al
mapa (figura 2).
3. A partir de tota la informació que teniu, proposeu algunes mesures correctives que caldria
prendre si es construís la variant A, a fi i efecte de disminuir els riscos induïts per la seva
construcció.
4. Valoreu els avantatges i els inconvenients de les dues opcions i esmenteu algunes mesures
que caldria incloure en el projecte per disminuir l’impacte ambiental que es podria produir a la
zona.

31
32
SETEMBRE DEL 2002

Exercici 3B [2 punts]

L'Ajuntament de Bellavall ha ajardinat la zona del Torrent del Mig durant l’estiu. Uns
mesos després de l'acabament de les obres, a mitja tardor, un estudiant ha observat
unes esquerdes prop d'un marge del torrent que havia estat reexcavat artificialment
durant l’ajardinament, i les ha representades en el següent esquema en planta.

3.1.
a. Quin fenomen d'inestabilitat pot estar començant en aquest vessant?
b. Descriviu els materials o litologies en els què es pot produir aquesta mena
d'inestabilitats.
3.2.
a. Si aquest relleu va ser reexcavat artificialment, a causa de les obres,
durant l'estiu, per quin motiu creieu que no s'hi han produït les esquerdes fins a
mitja tardor?
b. Proposeu alguna mesura correctora que pugui evitar que aquesta
inestabilitat continuï avançant.

33
Juny 2004. Incidències. Exercici 3A (2 punts)

Els gràfics adjunts són esquemes en planta que ens mostren dos tipus d’actuacions de
l’ésser humà que afecten la dinàmica litoral en un període comprés entre 1 a 5 anys.
En el gràfic A es representa una platja amb un port esportiu i en el gràfic B, una platja amb un port esportiu i un conjunt
d’espigons adjacents.

E - W

Gràfic A
Llegenda:

Platja inicial

Platja en 1 any

................. Platja en 5 anys

Gràfic B

1.
a) Expliqueu per què el medi costaner és dinàmic i fràgil i de quina forma hi contribueix la
deriva litoral. A partir dels gràfics, determineu la direcció d’aquesta deriva.
b) D’on ve la sorra de les platges?

2. Descriviu els canvis que es donen en els dos gràfics quan hi ha un temporal de
llevant. Valoreu quina és l’efectivitat dels espigons.

34
Juny 2004. Titular. Exercici 2A (2 punts)

Llegiu l’article següent i responeu a les qüestions:

Deltes mediterranis amb risc de retrocés

El País, 18/12/1990. X. Pujol Gebelli. (Síntesi)

“Els deltes tendeixen a créixer de forma continuada degut a l’aport constant de

sediments per part dels rius i de l’acció de la matèria orgànica dels vegetals que
arrelen a les planes deltàiques. En canvi, no passa així en els grans deltes del
Mediterrani europeu. Més aviat, té lloc el contrari i els deltes dels rius Ebre, Po i
Rhöne han iniciat un lent però progressiu procés de degradació que posa en
perill la seva sostenibilitat a mig termini. En l’actualitat, el tram final de l’Ebre
transporta 159.000 metres cúbics de sediments per any, quan fa temps
transportava 30 milions de metres cúbics. Serien necessaris entre un i dos
milions de metres cúbics de sediments a l’any per mantenir el seu estat actual.
Amb això s’aconseguiria, a més, “netejar de sediments els embassaments".

1. ¿Quines creus que són les causes de què els deltes dels rius mediterranis, i en
concret el de l’Ebre, estiguin en retrocés?

2. ¿Quines conseqüències ambientals pot portar aquest retrocés? ¿Com es

poden minimitzar els seus efectes?

35
Setembre 2004. Titular. Exercici 4B (2 punts)
El diagrama de Hjulstrom serveix per analitzar la relació entre la mida de les partícules
i la velocitat del corrent. Utilitzeu-lo per a respondre les següents qüestions referides a

DIAGRAMA DE HJULSTROM

Diàmetre de les partícules (mm)

la zona representada en el mapa adjunt.

1.
a) Després d'un dia amb fortes pluges, el cabal del riu experimenta un increment

molt notable durant el vespre i, com a conseqüència, la velocitat del corrent

augmenta molt (veure taula adjunta).

Hora Velocitat (cm/s)

18:00 12
20:00 50
22:00 200

b) Considerant que la velocitat és la mateixa en tot el tram, determineu, amb

l'ajuda del diagrama de Hjulstrom, a quines hores el riu és capaç d'erosionar
els materials del punt A i a quines hores és capaç d'erosionar els del punt B

Punt Hora
A
B

36
2.En el punt B, a les vuit del vespre, un estudiant de Batxillerat va agafar una mostra d'aigua del

riu, va separar-ne els sòlids en suspensió i els va sotmetre a un estudi de granulometria. Els

resultats obtinguts es mostren en la següent gràfica.

% de mostra que passa

els tamisos successius
100
80
60
40
20
0
0,001 0,01 0,1 1 10 100 1000
diàmetre en mm

a) Quin és l'interval de diàmetre de partícules dominant en la mostra analitzada?

b) Justifiqueu el baix contingut d'argila (diàmetre inferior a 0,0625 mm) que hi troba.
Tingueu en compte que la mostra es pren quan el riu ja ha travessat una zona amb
material argilós.

37
PAU 2008. setembre. Ex. 1 obligatori (4 punts)

Exercici 1 (obligatori)

[4 punts]

Observeu el següent tall geològic.

1. En relació al tall geològic anterior:

38
 a) On penseu que hi ha més risc d'esfondrament, allí on hi ha els edificis A
o en els B?. Justifiqueu la resposta.

b) Per quines causes naturals de tipus general es produeixen els

esfondraments?

2. A la zona representada es pretén construir un parc amb un petit llac que

utilitzarà aigües depurades. Tot i que la qualitat de l'aigua del llac no
implicarà cap perill directe per al medi ambient, es demana que la zona
escollida per emplaçar el llac asseguri que l'aigua que s'hi introdueix no
arribarà als aqüífers subterranis.

a) Indiqueu en el tall amb la lletra L un possible emplaçament per al llac que

compleixi les condicions esmentades i comporti el mínim de riscos i
impactes induïts.

b) Argumenteu amb criteris geològics l’emplaçament escollit.

3. Diversos experts han afirmat que, pocs metres al nord de les cases A, s’hi
detecta un risc d’inestabilitats gravitatòries que afectaria el conjunt de
materials marcats amb la lletra R.

39
 a) Després de demanar un informe s’ha determinat que els materials R són
sediments no consolidats. Quin tipus d'inestabilitat és la més probable
que presentin aquests materials?. Justifiqueu la resposta.

b) En el cas de que els materials R fossin roques amb diaclasat vertical.

Quin tipus d’inestabilitat seria la més probable que es manifestés?
Justifiqueu la resposta

4. La zona assenyalada amb la lletra “I” en el tall geològic, té un risc

d’inundació amb un període de retorn estimat de 30 anys. S’està estudiant
com es pot utilitzar aquest terreny.
Valoreu si son acceptables o no cadascuna de les següents possibilitats
d’ús i argumenteu les respostes.

Ús del És acceptable? Justificació

terreny Si/No

Camps de
conreu

Zona de
Càmping

Zona
d’indústria
metal·lúrgica

Zona
forestal

40
Juny 1998
4b
Al poble de Sinera de Mar hi ha un acalorat debat a l’Ajuntament. La raó és que
la
construcció del passeig marítim, inaugurat amb solemnitat fa poc temps, ha
comportat la desaparició de la platja, que es disposava paral·lelament al mur de
contenció del passeig esmentat.
1. Podríeu explicar el procés que ha determinat la desaparició de la platja?
2. Valoreu si tindria sentit regenerar la platja amb sorra del fons marí proper.

Exercici 3A [2 punts]
Els moviments en massa, l’erosió hídrica i les inundacions són fenòmens
naturals que formen part de l’anomenat sistema fluviotorrencial. S’organitzen de
manera natural en l’espai i en determinades parts del territori que es coneixen
com a conques hidrogràfiques o conques de drenatge.
1. En el marc del cicle geològic extern i dins d’una conca hidrogràfica,
expliqueu el paper que tenen aquests fenòmens.
2. Per què en determinats casos l’existència d’embassaments pot ser la causa
del retrocés de les platges?

1997 setembre

Exercici 4 [3 punts]
En un sector de la serra de Collserola es vol ampliar un tros d’un antic camí per
ferlo transitable amb cotxe. Per això es preveu fer una excavació. La figura
adjunta representa un tall geològic d’aquesta zona.
4.1. Quin tipus de risc geològic pot provocar aquesta obra?
4.2. Com a conseqüència de l’excavació, ¿es pot veure afectada la dinàmica
hidrogeològica de la zona? Raoneu la resposta.

41
Exercici 4 B[3 punts]
Amb l’objectiu d’ampliar la zona de regadiu de l’àrea d’Algerri-Balaguer es va
construir un canal excavat directament sobre el terreny. En el croquis geològic
adjunt es pot observar la font càrstica de Fontfreda d’on procedeix l’aigua, la
disposició i la composició dels terrenys creuats pel canal i el dipòsit de
regulació (A). Incialment el cabal de sortida de la font era d’uns 25 m 3/h i el
cabal d’entrada al dipòsit (A) era d’uns 6,2 l/s. Actualment l’aigua que arriba al
dipòsit és d’uns 4,8 l/s, mentre que el cabal de la font resta invariable. D’altra
banda, han aparegut uns esfondraments a la zona creuada pel canal i
assenyalada en el croquis.
4.1. Confeccioneu el tall geològic esquemàtic de la zona travessada pel canal.
4.2. Expliqueu de manera raonada la dinàmica geoambiental generada arran
de les obres del canal, en els canvis de cabal i en l’aparició d’esfondraments.
Utilitzeu fletxes per indicar la dinàmica de l’aigua al tall geològic.
4.3. Proposeu recomanacions que minorin cadascuna de les problemàtiques
detectades.

42
43
Juny 2005 (test)- Incidències. Exercici 4A (2 punts)

1. En les qüestions següents, marqueu l'única resposta que considereu vàlida. Cada
resposta errònia descompta un 33 % de la puntuació prevista per a cada pregunta.
Per contra, les preguntes no contestades no tindran cap descompte.

1.1. Quins dels materials descrits a continuació seran els més sensibles a les
vibracions sísmiques?

a) Materials d’edat miocena (cenozoic) formats per conglomerats, gresos i

argil·lites moderadament cimentades.
b) Materials paleozoics metamorfitzats, com les pissarres, els esquists i les
cornianes.
c) Materials quaternaris antics, que mostren una moderada consolidació i una
lleugera cimentació.
d) Formacions al·luvials recents i zones deltàiques constituïdes per materials
no consolidats i un nivell freàtic elevat.

1.2. L’erupció del volcà Nevado del Ruiz (Colòmbia) el 1985, va fondre el gel del
cim de l’edifici volcànic i va produir una corrent de fang que va colgar la ciutat
d’Armero produint més de 20.000 víctimes ¿Quin nom rep aquest tipus de risc
volcànic?

a) núvol ardent.
b) Esllavissada.
c) caiguda de piroclasts.
d) Lahar.

1.3. L’any 1994 es va produir un terratrèmol al nord de la ciutat de Los Angeles

(Califòrnia) de 7 graus en l’escala Richter, amb un nombre molt baix de
víctimes i febles danys materials. Com es pot considerar aquest terratrèmol?

a) de gran magnitud i intensitat.

b) de gran magnitud i moderada intensitat.
c) de gran intensitat i moderada magnitud.
d) de moderada intensitat i magnitud.

1.4. Justifiqueu la resposta de la pregunta anterior (1.3).

44
2. En les qüestions següents, marqueu l'única resposta que considereu vàlida. Cada
resposta errònia descompta un 33 % de la puntuació prevista per a cada pregunta.
Per contra, les preguntes no contestades no tindran cap descompte.

2.1. Quina de les següents respostes és la mesura més adequada per evitar
problemes d’estabilitat al construir un edifici damunt de sòls expansius:

a) Dissenyar un sistema de drenatge que eviti la circulació d’aigua en el sòl.

b) Construir l’edifici fent fonaments molt superficials.
c) Utilitzar materials de construcció rígids com el ciment i l’acer.
d) Construir únicament edificis de poca alçada a fi de no incrementar la
pressió sobre el sòl.

2.2. En l’erosió hídrica, l’erosivitat expressa...

a) La capacitat que té l’aigua d’erosionar.
b) La facilitat que mostren els terrenys a ser erosionats.
c) La capacitat de la vegetació a mitigar l’erosió.
d) La facilitat dels humans a modificar el medi edàfic.

2.3. Un dels fenòmens següents és un exemple d’inestabilitat gravitatòria:

a) L’aixaragallament.
b) Les colades de fang.
c) El trencament d’una presa.
d) L’expansibilitat d’un sòl.

2.4. Justifiqueu la resposta de la pregunta anterior (2.3).

45
Curs 2005-06 (test)- Inèdit. Exercici 4A (2 punts)

1. En les qüestions següents, marqueu l'única resposta que considereu vàlida. Cada
resposta errònia descompta un 33 % de la puntuació prevista per a cada pregunta. Per
contra, les preguntes no contestades no tindran cap descompte.

1.1. Són àrids naturals:

a) les graves i les sorres.
b) les graves i el ciment.
c) els fragments de roques prèviament triturades.
d) els còdols i els piroclastos.

1.2. En un terratrèmol, les isosistes són línies que uneixen punts de la mateixa:
a) magnitud.
a) pressió.
b) velocitat.
c) intensitat.

1.3. La magnitud d’un terratrèmol és la mesura de:

a) els danys ocasionats.
b) l’energia alliberada.
c) la velocitat de les ones sísmiques.
d) la percepció subjectiva de les persones.

1.4. Justifiqueu la resposta de la pregunta anterior (1.3)

2. Responeu a les següents preguntes:

2.1. La zona del nostre país amb més perillositat sísmica correspon:
a) al delta de l’Ebre.
b) al pla de Lleida.
c) als Pirineus.
d) a la plana de Vic.

46
2.2. En un sector de la zona representada en el tall geològic adjunt es vol construir una
carretera, per això es preveu fer l’excavació B (assenyalada en el tall). Aquesta obra

pot provocar riscos geològics. Assenyaleu quina mena de risc es pot generar:
a) Colades de fang.
b) Expansibilitat.
c) Esllavissament rotacional.
d) Esllavissament translacional.

2.3. Un edifici construït damunt de roques calcàries pot estar sotmès a un risc de:
a) Esfondrament.
b) Esllavissament.
c) Expansibilitat.
d) Colades de fang.

2.4. Justifiqueu la resposta de la pregunta anterior (2.3)

47
PAU 2008. Juny. Incidències . Exercici 4A . TEST (2
punts)
Exercici 4
[2 punts]

En les qüestions següents, marqueu l’ÚNICA resposta que considereu vàlida. Per cada
resposta errònia es descomptarà un 33% de la puntuació de la pregunta. Per les preguntes no
contestades no hi haurà cap descompte.

Un estudiant de Batxillerat ha fet aquest esbós de tall geològic d’una zona on cal
construir un camí que ha de passar pel fons de la vall.

1.
1.1. Amb les dades de què disposeu, on creieu que és més possible que es produeixin
esllavissades de tipus planar o translacional?
a) Al sector nord.
b) Al sector sud.
c) És impossible que se’n produeixin.
d) Hi ha la mateixa probabilitat.

1.2. A la capa assenyalada amb la lletra B, constituïda de gresos i lutites, es produeixen

despreniments de petits blocs que, si s’optés per l’opció sud en la construcció del camí,
podrien ser perillosos. Quina mesura correctora considereu més apropiada per tal de
minimitzar aquest risc?
a) Ancoratges
b)Revegetació del talús
c) Malla de protecció
d)Construcció de terrasses

1.3. A l’estrat assenyalat amb la lletra A, l’estudiant hi ha identificat senyals d’erosió hídrica,
tals com solcs i xaragalls. Quina litologia entre les següents creieu que és més probable
que constitueixi aquesta capa?
a) Calcària
b) Granit
c) Gres

48
 d) Marga

1.4. Justifiqueu la resposta anterior (1.3).

2. A la zona de Can Puig s’ha produït accidentalment un vessament en una bassa de

recollida de lixiviats. Com a precaució, l’Ajuntament de la propera població de Sinera ha
fet tancar tots els pous del terme municipal. Un propietari d’un dels pous ha mostrat la
seva sorpresa per aquesta decisió, perquè l’accident s’ha produït fora dels límits de la
conca hidrogràfica del riu.

2.1. En quina de les següents instal·lacions resulten ser menys perillosos els lixiviats en el cas
que se’n produeixin?
a) Un abocador de residus sòlids urbans.
b) Una pila de compostatge.
c) Un abocador de runa.
d) Un abocador de purins.

2.2. L’Ajuntament tem que la contaminació travessi el límit de conca hidrogràfica i contamini els
pous de Can Puig. Considereu que aquesta situació és possible?
a)Sí, perquè pot travessar mitjançant les aigües subterrànies
b)Sí, perquè pot travessar en forma d’aerosol amb el vent.
c) No, perquè l’aigua no pot canviar de conca per si sola.
d)No, perquè l’accident només afecta les aigües superficials.

2.3. Pel que fa a la vulnerabilitat a la contaminació i a la facilitat de recuperació, els aqüífers

subterranis són:
a) més vulnerables, però més recuperables que les aigües superficials.
b) més vulnerables i menys recuperables que les aigües superficials.
c) menys vulnerables i més recuperables que les aigües superficials.
d) menys vulnerables, però menys recuperables que les aigües superficials.

2.4 Justifiqueu la resposta anterior (2.3).

49
Juny 97 (Inc)- Exercici 3 [3 punts]
Observeu la figura adjunta que representa l’anomenat diagrama de Hjulström, relatiu a la
delimitació dels camps d’erosió, transport i sedimentació per part d’un corrent d’aigua.
4. Quins són els processos que es donen en la dinàmica d’un riu respecte a cada tipus de
partícules (argiles, llims, sorres i graves) si el corrent d’aigua circula a una velocitat de
0,5 cm/s?
5. Si la velocitat mitjana fos de 50 cm/s, quines partícules serien sempre erosionades?
Per què les partícules més gruixudes no contribuirien a l’erosió del medi?
6. Esmenteu alguns problemes ambientals produïts a causa de l’existència d’un torrent i
tracteu d’explicar, a partir del gràfic, les raons d’aquells problemes. Recordeu algun
exemple recent d’activitat real d’aquesta problemàtica?

50
Juny 97-Inci- Exercici 4 [3 punts]
En aquest bloc diagrama hi ha esquematitzada la vall d’un curs fluvial. A partir de la informació
de tipus geoambiental que us proporciona (vegeu bloc diagrama adjunt), responeu les
qüestions següents.
4.1. Observeu el dibuix i indiqueu els principals processos geològics externs a què està
sotmesa la zona representada.
4.2. Quin o quins dels punts assenyalats (A, B, C, D) us semblen més adequats per a
l’emplaçament d’un càmping? Raoneu la resposta per a cadascun dels casos en funció dels
possibles riscos geològics.

51
Juny 97 Exercici 2 [2 punts]
Al llarg dels darrers anys, la carretera que uneix les poblacions de Banyoles i Olot (C-150) s’ha
vist afectada per esfondraments. Amb la finalitat d’investigar aquests fenòmens s’ha fet un
sondeig de reconeixement del subsòl de la zona.
2.1. Quin d’aquests 3 registres de sondeig és el que correspon a la zona? Justifiqueu la
resposta.

Sondeig 1 De 0 m a 1,5 m, graves i sorres; d’1,5 m a 12 m de profunditat, guixos, i de 12 m a

23 m, calcàries.
Sondeig 2 De 0 m a 0,75 m, graves i sorres; de 0,75 m als 4 m de profunditat, margues, i de
4 m a 25 m, pissarres.
Sondeig 3 De 0 m a 2,8 m, graves i sorres, i de 2,8 m als 22 m de profunditat, esquists
quarsítics.

2.2 Per evitar els riscos ocasionats per aquests fenòmens d’esfondraments, quin tipus de
mesures preventives se solen utilitzar?

52
Juny 97-Exercici 4 [3 punts]
Es vol construir un embassament per a reg a la conca d’un torrent (vegeu esquemes A i B). Hi
ha dos possibles emplaçaments on es pot situar l’embassament a) i b). En els esquemes
adjunts es recull i es cartografia la informació geoambiental disponible de la zona. A l’esquema
A s’indiquen les litologies dominants. A l’esquema B, les formes principals.
4.1. D’acord amb aquesta informació geoambiental, quin tipus de problemàtiques es pot
preveure que generarà la construcció de l’embassament en el punt b?

4.2. I en el punt a?
4.3. Aquests problemes constitueixen risc geològic? Raoneu la resposta.

53
Juny 97 (Inc) OPCIÓ B Exercici 1 [2 punts]
A la zona del Garraf s’han investigat uns afloraments de calcàries amb l’objectiu d’avaluar les
seves possibilitats d’explotació com a roca industrial. Dels resultats obtinguts en destaquen els
punts següents:
a) Són freqüents les intercalacions de materials lutítics, tipus margues i dipòsits de
descalcificació ( terra rossa).
b) Es troben molt fracturats i el gruix mitjà dels estrats és menor de 0,5 m.
1.1. És factible l’explotació d’aquestes roques per a l’obtenció d’àrids de trituració? Raoneu la
resposta.
1.2. Es podrien utilitzar les margues com a pedres de construcció? Raoneu la resposta.

Criteris de correcció
1. No. La presència de freqüents intercalacions de materials lutítics fan inviable l'explotació.
2. No. Les pedres de construcció són les que s'utilitzen com a element de construcció directa,
en forma de carreus, lloses, etc., i per tant, es tracta de materials durs i compactes que
requereixen ser tallats. Les margues no reuneixen aquests requisits.

54
Setembre 00 Tit- Exercici 2A [2 punts]

La figura adjunta correspon a un sector del litoral on es vol construir un port esportiu.
D'entre els possibles impactes que aquesta obra pot provocar en la dinàmica natural de la zona
preocupa l'estabilitat de la platja que es veuria afectada per l'obra.
3. Delimiteu en el mapa de la figura adjunta la part de la conca hidrogràfica de la riera
(representada en el mapa) que desemboca a la cala on està projectat construir el port
esportiu.
4. Alguns tècnics opinen que la construcció del port esportiu no afectarà la dinàmica de la
platja, ja que pensen que els sediments que la formen provenen, exclusivament, de la
riera. La composició de la sorra de la platja és la següent:
60 % de quars, 15 % de calcàries, 10 % de basalts, 10 % d’esquists i pissarres i 5 %
d'ortosa i biotita.
Basant-vos en el conjunt d’informació facilitada, quina és la vostra opinió respecte a
aquesta obra?

55
 1. Veure figura adjunta.
2. A l'àrea drenada per la riera que desemboca on es vol construir el port esportiu, no afloren roques de
composició basàltica o carbonàtica. En canvi, aquests materials són presents a la sorra de la platja
(conjuntament representat un percentatge del 25%).
Aquesta anàlisi, ens porta a opinar que en part la sorra de la platja té un origen marí; les corrents de deriva
aporten aquests tipus de materials. En conseqüència, l'obra projectada provocaria una disminució dels
aports litorals a la platja, modificant la seva dinàmica natural.
(És possible que alguns alumnes considerin que els aports marins no són rellevants si a la conca afloressin
materials de la composició indicada: basalts i calcàries. Aquesta hipòtesi, no és del tot rebutjable, ja que
no es disposa del mapa complert de la seva conca hidrogràfica.)
Exercici 3A [2 punts]
1. El diagrama causal descrit seria de tipus complex i representaria una realimentació positiva del sistema.
Segons la hipòtesi descrita, el sistema actua com un bucle de realimentació, en incrementar-se el contrast
tèrmic augmenta la intensitat dels vents alisis i els corrents marins, que a la vegada fan augmentar el
contrast tèrmic, ja que la capa superficial d’aigua és calenta. L’escalfament global produiria que el bucle
de realimentació es desactivés ja que faria disminuir el contrast tèrmic, la qual cosa provocaria els canvis
en la circulació atmosfèrica i oceànica.
2. L’ascensió d’aigües profundes dóna lloc a una àrea anomenada d’aflorament. En aquestes àrees les
aigües més fredes i enriquides amb nutrients (sals de fòsfor, nitrats…) permeten una gran producció dels
Símbols

56
Juny 98 Inc Exercici 1 (Obligatori) [4 punts]

La restauració de zones afectades per activitats extractives és una pràctica freqüent per tal de
minimitzar l’impacte que aquestes han deixat.
En el tall corresponent a la figura 1 (esquema geològic) teniu representats parcialment els
diferents materials que constitueixen el subsòl d’una explotació abandonada. A la simbologia
d’aquesta figura 1 teniu indicats els tipus de litologies i els seus trets estructurals principals.
A la figura 2 teniu esquematitzades dues propostes de restauració: A i B.
En el cas de la proposta A, es pretén realitzar un abocament de terres i una reforestació a la
part superior del talús. La part inferior, un cop realitzada l’excavació que s’indica a la figura, es
destinarà a ús constructiu (edificacions). Per evitar que petits blocs de roca puguin afectar,
quan caiguin, les edificacions, s’instal·larà una malla o xarxa metàl·lica.
En la proposta B, el talús verticalitzat queda substituït, mitjançant una excavació, per una
morfologia esglaonada. A la part inferior es construirà un estany i es reforestarà el conjunt.
1. Completeu el tall geològic esquemàtic a partir de les dades facilitades pel sondeig de
reconeixement realitzat (S1): de 0 m a 3 m de profunditat, sauló; de 3 m a 16 m, granit; de 16 m
a 21 m, dic amb mineralitzacions de pirita i galena, i d’aquesta fondària fins al final de la
perforació (25 m), de nou granit. Cal destacar que a la profunditat de 8 m es va detectar una
fractura.
2. Quin tipus de riscs - impactes s’observen? Raoneu la resposta.
3. A partir d’aquestes característiques geoambientals (riscs - impactes), analitzeu el grau
d’idoneïtat de les propostes de restauració A i B. Per fer-ho, descriviu els avantatges i/o els
inconvenients de cadascuna.
4. Segons els tipus de roques i minerals que afloren, quins tipus de recursos minerals es
podrien haver explotat? Citeu un exemple de mineral metàl·lic i un altre de roca industrial.

57
58
Setembre 01-Tit-Comuna

Exercici 1 (obligatori) [4 punts]

La Veu del Matí
Una infraestructura necessària i polèmica
Redacció
Ahir es va presentar l’estudi informatiu de la variant de la carretera C-240 entre Bellmar i
Bellprat. Aquesta obra ha estat reclamada moltes vegades per part dels veïns i els
representants dels consistoris de les dues poblacions.
Ara, però, comença una altra polèmica, ja que no hi ha acord per decidir-se entre les dues
propostes que s’han presentat. La variant A (vegeu les figures 1 i 2) té el suport de l’Ajuntament
de Bellmar, argumenten que és més econòmica i té un traçat més curt que l’altra alternativa.
La variant B, en canvi, és l’alternativa que defensa l’Ajuntament de Bellprat al·legant que
suposaria un menor impacte ambiental i un menor risc. El cost seria més elevat, ja que
implicaria la construcció d’un túnel per salvar el relleu del coll de Belloc.
1. Segons l’article adjunt, una de les qüestions que estan en discussió en el projecte és el risc
que hi haurà a les dues variants. Observeu el mapa geològic de la zona (figura 2) i feu una
hipòtesi sobre els possibles processos geològics que poden comportar riscos a l’hora de
construir les variants. Marqueu sobre el mapa els processos que s’assenyalen a la llegenda
(esllavissades, esfondraments i erosió fluvial) amb els símbols indicats. Expliqueu el motiu de la
vostra hipòtesi.
2. Per poder valorar millor les dues propostes, completeu el tall geològic (I-I’) (figura 3) indicat al
mapa (figura 2).
3. A partir de tota la informació que teniu, proposeu algunes mesures correctives que caldria
prendre si es construís la variant A, a fi i efecte de disminuir els riscos induïts per la seva
construcció.
4. Valoreu els avantatges i els inconvenients de les dues opcions i esmenteu algunes mesures
que caldria incloure en el projecte per disminuir l’impacte ambiental que es podria produir a la
zona.

59
60
Juny 2004. Titular. Exercici 2A (2 punts)

Llegiu l’article següent i responeu a les qüestions:

Deltes mediterranis amb risc de retrocés

El País, 18/12/1990. X. Pujol Gebelli. (Síntesi)

“Els deltes tendeixen a créixer de forma continuada degut a l’aport constant de

sediments per part dels rius i de l’acció de la matèria orgànica dels vegetals que
arrelen a les planes deltàiques. En canvi, no passa així en els grans deltes del
Mediterrani europeu. Més aviat, té lloc el contrari i els deltes dels rius Ebre, Po i
Rhöne han iniciat un lent però progressiu procés de degradació que posa en
perill la seva sostenibilitat a mig termini. En l’actualitat, el tram final de l’Ebre
transporta 159.000 metres cúbics de sediments per any, quan fa temps
transportava 30 milions de metres cúbics. Serien necessaris entre un i dos
milions de metres cúbics de sediments a l’any per mantenir el seu estat actual.
Amb això s’aconseguiria, a més, “netejar de sediments els embassaments".

3. ¿Quines creus que són les causes de què els deltes dels rius mediterranis, i en
concret el de l’Ebre, estiguin en retrocés?

4. ¿Quines conseqüències ambientals pot portar aquest retrocés? ¿Com es

poden minimitzar els seus efectes?

61
Setembre 2004. Titular. Exercici 4B (2 punts)

El diagrama de Hjulstrom serveix per analitzar la relació entre la mida de les partícules
i la velocitat del corrent. Utilitzeu-lo per a respondre les següents qüestions referides a

DIAGRAMA DE HJULSTROM

Diàmetre de les partícules (mm)

la zona representada en el mapa adjunt.

1.
a) Després d'un dia amb fortes pluges, el cabal del riu experimenta un increment

molt notable durant el vespre i, com a conseqüència, la velocitat del corrent

augmenta molt (veure taula adjunta).

Hora Velocitat (cm/s)

18:00 12
20:00 50
22:00 200
b) Considerant que la velocitat és la mateixa en tot el tram, determineu, amb
l'ajuda del diagrama de Hjulstrom, a quines hores el riu és capaç d'erosionar
els materials del punt A i a quines hores és capaç d'erosionar els del punt B

Punt Hora
A
B

62
2.

En el punt B, a les vuit del vespre, un estudiant de Batxillerat va agafar una mostra
d'aigua del riu, va separar-ne els sòlids en suspensió i els va sotmetre a un estudi de
granulometria. Els resultats obtinguts es mostren en la següent gràfica.

% de mostra que passa

els tamisos successius
100
80
60
40
20
0
0,001 0,01 0,1 1 10 100 1000
diàmetre en mm

c) Quin és l'interval de diàmetre de partícules dominant en la mostra analitzada?

d) Justifiqueu el baix contingut d'argila (diàmetre inferior a 0,0625 mm) que hi troba.
Tingueu en compte que la mostra es pren quan el riu ja ha travessat una zona amb
material argilós.

63
Curs 2005-06 (test)- Inèdit. Exercici 4A (2 punts)

1. En les qüestions següents, marqueu l'única resposta que considereu vàlida. Cada
resposta errònia descompta un 33 % de la puntuació prevista per a cada pregunta. Per
contra, les preguntes no contestades no tindran cap descompte.

1.1. Són àrids naturals:

e) les graves i les sorres.
f) les graves i el ciment.
g) els fragments de roques prèviament triturades.
h) els còdols i els piroclastos.

1.2. En un terratrèmol, les isosistes són línies que uneixen punts de la mateixa:
a) magnitud.
d) pressió.
e) velocitat.
f) intensitat.

1.3. La magnitud d’un terratrèmol és la mesura de:

e) els danys ocasionats.
f) l’energia alliberada.
g) la velocitat de les ones sísmiques.
h) la percepció subjectiva de les persones.

1.4. Justifiqueu la resposta de la pregunta anterior (1.3)

2. Responeu a les següents preguntes:

2.1. La zona del nostre país amb més perillositat sísmica correspon:
e) al delta de l’Ebre.
f) al pla de Lleida.
g) als Pirineus.
h) a la plana de Vic.

64
2.2. En un sector de la zona representada en el tall geològic adjunt es vol construir una
carretera, per això es preveu fer l’excavació B (assenyalada en el tall). Aquesta obra

pot provocar riscos geològics. Assenyaleu quina mena de risc es pot generar:
e) Colades de fang.
f) Expansibilitat.
g) Esllavissament rotacional.
h) Esllavissament translacional.

2.3. Un edifici construït damunt de roques calcàries pot estar sotmès a un risc de:
e) Esfondrament.
f) Esllavissament.
g) Expansibilitat.
h) Colades de fang.

2.4. Justifiqueu la resposta de la pregunta anterior (2.3)

65
66
Setembre 01-Tit-Comuna

Exercici 1 (obligatori) [4 punts]

La Veu del Matí
Una infraestructura necessària i polèmica
Redacció
Ahir es va presentar l’estudi informatiu de la variant de la carretera C-240 entre Bellmar i
Bellprat. Aquesta obra ha estat reclamada moltes vegades per part dels veïns i els
representants dels consistoris de les dues poblacions.
Ara, però, comença una altra polèmica, ja que no hi ha acord per decidir-se entre les dues
propostes que s’han presentat. La variant A (vegeu les figures 1 i 2) té el suport de l’Ajuntament
de Bellmar, argumenten que és més econòmica i té un traçat més curt que l’altra alternativa.
La variant B, en canvi, és l’alternativa que defensa l’Ajuntament de Bellprat al·legant que
suposaria un menor impacte ambiental i un menor risc. El cost seria més elevat, ja que
implicaria la construcció d’un túnel per salvar el relleu del coll de Belloc.
1. Segons l’article adjunt, una de les qüestions que estan en discussió en el projecte és el risc
que hi haurà a les dues variants. Observeu el mapa geològic de la zona (figura 2) i feu una
hipòtesi sobre els possibles processos geològics que poden comportar riscos a l’hora de
construir les variants. Marqueu sobre el mapa els processos que s’assenyalen a la llegenda
(esllavissades, esfondraments i erosió fluvial) amb els símbols indicats. Expliqueu el motiu de la
vostra hipòtesi.
2. Per poder valorar millor les dues propostes, completeu el tall geològic (I-I’) (figura 3) indicat al
mapa (figura 2).
3. A partir de tota la informació que teniu, proposeu algunes mesures correctives que caldria
prendre si es construís la variant A, a fi i efecte de disminuir els riscos induïts per la seva
construcció.
4. Valoreu els avantatges i els inconvenients de les dues opcions i esmenteu algunes mesures
que caldria incloure en el projecte per disminuir l’impacte ambiental que es podria produir a la
zona.

67
68