INFORME DESCRIPTIU DEL MODEL DE

GESTIÓ DEL RIU RIPOLL A SABADELL

Mònica Nogueras Pons

Biòloga

Abril 2021
ÍNDEX
1 INTRODUCCIÓ................................................................................................................... 3
1.1 Objectiu ........................................................................................................................ 3
2 METODOLOGIA ................................................................................................................. 3
3 ÀREA D’ESTUDI ................................................................................................................ 4
3.1 Geologia ....................................................................................................................... 4
3.2 Clima i hidrologia ........................................................................................................ 5
3.3 Valors naturals ............................................................................................................ 5
3.3.1 Vegetació ............................................................................................................. 5
3.3.2 Fauna ................................................................................................................... 6
4 MODEL DE GESTIÓ .......................................................................................................... 7
4.1 Aigua............................................................................................................................. 7
4.1.1 Risc d’inundació .................................................................................................. 7
4.2 Vegetació ..................................................................................................................... 8
4.3 Fauna ........................................................................................................................... 9
4.4 Ús públic ...................................................................................................................... 9
4.4.1 Hortes ................................................................................................................. 10
5 CONCLUSIÓ ..................................................................................................................... 11
6 WEBGRAFIA ..................................................................................................................... 12

2
1 INTRODUCCIÓ

Històricament els rius mediterranis han estat dominats per un ús antròpic, tant en
les indústries com en les hortes. Això ha afectat la qualitat de l’aigua del riu i els
ecosistemes de l’entorn. Aquests rius, també es caracteritzen pel seu cabal
irregular, i per les riuades i inundacions freqüents. A més, com en molts ecosistemes
actualment, espècies al·lòctones arriben i s’hi queden, desplaçant les espècies
autòctones.
Aquestes problemàtiques també són presents al riu
Ripoll, al seu tram per Sabadell. En aquest tram, s’hi
troben moltes indústries tèxtils (Figura 1) i hortes,
que durant molt temps, abocaven les aigües
residuals i deixalles i n’agafaven aigua. En la llera
d’aquest riu, també podem trobar vegetació
al·lòctona, com la canya Americana, que desplaça la
vegetació de ribera autòctona i crea ecosistemes poc
diversos.
La problemàtica de les inundacions també hi és Figura 1. Fotografia d’una fàbrica
tèxtil. Font pròpia.
present. El 1962 hi va haver una riuada, i per aquella
època es va construir un mur de formigó per tal de
protegir les indústries.
Va ser cap als anys noranta, que des de l’ajuntament de Sabadell, juntament amb
l’agència catalana de l’aigua (ACA), van crear un pla de millora, que incloïa: un parc
natural, de lleure i d’horta, entre d’altres.

1.1 OBJECTIU

L’objectiu principal d’aquest informe és descriure el model de gestió aplicat en

l’àrea d’estudi.

2 METODOLOGIA

Per l’elaboració d’aquest informe s’ha fet servir la següent metodologia:

- Treball de camp: visita a l’àrea d’estudi amb la guia de tècnics de l’àrea de
sostenibilitat de l’ajuntament de Sabadell.
- Recerca bibliogràfica d’informació rellevant de l’àrea d’estudi.

3
3 ÀREA D’ESTUDI

En aquest informe s’estudia el tram de 7 km del riu Ripoll que passa per la ciutat de
Sabadell, una ciutat amb 216.520 habitants. Aquest riu neix a la serra de la Granera,
a 640 m sobre el nivell del mar, i travessa diversos municipis durant uns 40 km fins
a desembocar al riu Besòs a Montcada i Reixac, a 35,5 m sobre el nivell del mar.

3.1 GEOLOGIA

El riu Ripoll, en el seu pas per Sabadell, està acompanyat per uns talussos molt
verticals. Aquests criden l’atenció, i a la vegada són perillosos degut a les
possibles esllavissades.
En la imatge (Figura 2), veiem el
riu Ripoll representat amb una
línia vermella. Al voltant estan
representats els elements
geològics.
Els dos elements que
acompanyen el transcurs del riu
són el QHt1 i el QPt2. Aquests
corresponen a graves i còdols
amb matriu sorrenca. En el cas
del QPt2, aquests còdols amb
matriu sorrenca, són poc
consolidats i mal seleccionats a
la base. Cap al sostre, guanyen
matriu llimosa fins a ser llims
argilosos, formen un dipòsit
grano-decreixent. Aquest
element es troba entre 19 i 35
metres respecte al llit del riu
Ripoll, formant aquests
talussos verticals que veiem en
la figura 3. Figura 2. Imatge amb els elements geològics a la zona
de Sabadell- Font dades: icgc.cat – Mapa propi elaborat
amb QGIS

Per aquesta composició fa que els

talussos tant característics que recorren el
riu Ripoll, puguin causar perill ja sigui per
la caiguda de roques o les d’esllavissades.

Figura 3. Fotografia del talús.- Font pròpia.

4
3.2 CLIMA I HIDROLOGIA

La població de Sabadell té un clima

Mediterrani Prelitoral, que es
caracteritza per unes baixes
precipitacions, entre 600 i 650 mm de
mitjana anual, amb l’estació plujosa
essent la tardor com veiem a la Figura
4. Els hiverns són freds, amb
temperatures mitjanes d’entre 6 i 8 ºC,
per altra banda els estius són
calorosos, amb temperatures entre 22
i 23 ºC de mitjana. Figura 4. Gràfic de precipitacions estacionals.
Font dades: meteo.cat – gràfic propi.

A causa d’aquestes variacions en les precipitacions, és a dir, uns estius secs i

unes èpoques de tardor i primavera amb pluges molt abundants, els rius
mediterranis, en el cas d’estudi, el riu Ripoll, es caracteritza per tenir un cabal
irregular. Durant aquestes èpoques de precipitació abundant, poden succeir
augments sobtats del cabal, que poden portar a inundacions.

3.3 VALORS NATURALS

El riu Ripoll, com molts altres ecosistemes aquàtics, és important degut a la

biodiversitat que presenta. Per tant, tot i ser una zona propera a la ciutat, on
certes espècies ja no es troben, n’hi ha moltes d’altres d’interès.

3.3.1 Vegetació

La vegetació de la vora del riu, utòpicament seria el bosc de ribera. Però, el cert
és que, al transcurs del riu Ripoll, també es troben zones amb vegetació menys
diversa i al·lòctona.
Pel que fa al bosc de ribera, tenim diversos arbres com l’Àlber, el pollancre, o l’Om
(Ulmus minor), que són característics del bosc de ribera. Pel que fa als arbustos
trobem el Gatell (Salix atrocinerea), que habita a les vores dels rius. També trobem
el canyís (Phragmites australis), com a representant autòcton de la canya
americana (Arundo donax), present i al·lòctona en aquest riu que aporta diverses
problemàtiques, exposades en l’apartat 4 de “Model de Gestió”. També podem
trobar la Boga (Gènere: Typha) i el Jonc (Scirpoides holoschoenus), típiques en la
vegetació de ribera.

5
3.3.2 Fauna

Per entendre millor la importància del bosc de Ribera, és necessari esmentar la

fauna que s’hi pot trobar, començant per les aus. S’observen ocells com el
Rossinyol bord (Cettia cetti), el Xot (Otus scops) o l’Oriol Oriolus oriolus). També
hem vist que hi ha canyissar, que és un hàbitat ideal per ocells com el Balquer
(Acrocephalus arundinaceus), o el Rascló (Rallus aquaticus). I, com en la vegetació,
en la fauna, s’observen espècies exòtiques o al·lòctones, com el Fasià (Phasianus
colchicus) o la Cotorra de Kramer (Psittacula krameri).
Les aus que es troben més dins del riu, són l’Ànec de coll verd (Anas platyhynchos),
el Bernat pescaire (Ardea cinerea) i el Martinet blanc (Egretta garzetta).
Pel que fa als peixos, al Ripoll, hi ha espècies protegides, com el Barb de muntanya
(Barbus meridionalis) o la Barga (Squalius laietanus). La Carpa (Cyprinus carpio),
també és present en aquest riu, està àmpliament distribuïda i va ser introduïda fa
uns 200 anys com a font d’aliment.
També s’hi troben alguns rèptils i amfibis. Hi ha el Llangardaix ocel·lat (Lacerta
lepida) que està en declivi a causa de la urbanització, la falta de sòl agrícola i la
falta de connectivitat ecològica per culpa de les barreres arquitectòniques. També
hi trobem la serp d’aigua (Natrix maura). Pel que fa als amfibis, hi podem trobar el
Gripau comú (Bufo bufo), que també ha disminuït per la pèrdua de sòl agrícola, la
Reineta (Hyla meridionalis) i la granota verda comuna (Rana perezi).

6
4 MODEL DE GESTIÓ

A partir dels anys 90 es va proposar un pla de millora. Es va posar en acció el

projecte del Parc Fluvial del Riu Ripoll que es focalitza en 5 àmbits d’interès, 5 parcs:
Cultural, Industrial, d’Horta, de Lleure i Natural.

Es va fer una primera acció, per tal d’eliminar la principal problemàtica de les
indústries. A partir d’aquí, progressivament, s’han fet actuacions en diversos àmbits
com veurem a continuació.

4.1 AIGUA
La primera i principal acció que es va dur a terme, va ser la instal·lació d’un
col·lector, que interceptava l’aigua de les indústries i de la ciutat per tal d’evitar
que tota l’aigua residual no s’aboqués al riu directament. Aquest col·lector
condiciona l’aigua, per tal que compleixi uns mínims de qualitat, per ser després
abocada en gran majoria, de nou al riu.
Una altra part d’aquesta aigua, es porta a
unes llacunes (Figura 5). Aquestes actuen
com a tractament d’aigües residuals, ja que
eliminen l’excés de nutrients, com nitrogen i
fòsfor, a través de plantes com els joncs o
lliris. També han servit per aportar més
biodiversitat, que abans no era present en la
zona, com certes espècies de tortugues. Cal
destacar, que aquest sistema de llacunes, va
ser implantat de manera artificial, i per tant,
no és un ecosistema que sorgiria en aquesta Figura 5. Llacunes. Font pròpia.
localització de manera natural.
Pel que fa a la gestió de l’aigua, més recentment també s’ha introduït un sistema
de sobreeixidors. Quan el col·lector no té suficient capacitat, l’aigua acabava
directament al riu. Per evitar que tots els residus, sobretot els sòlids, hi arribin,
s’utilitza un sistema de sobreeixidors. Aquest, evita que els sòlids, com tovalloletes
sintètiques, contaminin el riu. No neteja l’aigua de la mateixa manera que el
col·lector, ni que el sistema de llacunes, però fa un primer pas, per evitar grans
problemes de contaminació.

4.1.1 Risc d’inundació

Com s’ha esmentat en la introducció, el riu Ripoll,

com molts altres rius, tenen un cabal irregular i
èpoques d’inundacions. En aquest cas, el riu, té un
període de retorn de 500 anys. Per tal que les
inundacions no siguin un problema per la població i
les indústries de la localitat de Sabadell, es van
construir uns murs de formigó (Figura 6) que limiten
la llera del riu.

Figura 6. Fotografia del mur de

formigó. Font pròpia.

7
 Aquests murs impedeixen la connectivitat ecològica de la llera amb la vora
d’aquest. S’ha proposat reduir aquest impacte a través de la bioenginyeria.
També, per tal d’evitar problemes quan el nivell del riu augmenta, es tanquen els
ponts baixos que el creuen gairebé tocant l’aigua.

4.2 VEGETACIÓ
El bosc de ribera té unes característiques que el fan molt important quan tractem
el valor ecològic d’un riu o torrent. És un element que pot ajudar a protegir els
voltants quan el nivell de l’aigua puja i actua com a filtre de nutrients i
contaminants. També crea ecosistemes rics en biodiversitat i permet la
connectivitat ecològica entre la llera del riu, i l’aigua d’aquest.
En el cas del riu Ripoll, en el seu pas per Sabadell, no hi ha abundància del bosc
de ribera, ja que actualment es poden trobar zones on ha estat desplaçat i
substituït per la canya americana (Figura 7), també eliminant la presència de
l’espècia autòctona, el canyissar. L’al·lòctona és més resistent a les riuades, té
una arrel molt profunda i forta, i creix molt de pressa. A més allà on és present, hi
ha un baix nivell de diversitat. I s’ha de tenir en compte que extreure-la només en
el pas del riu per Sabadell, és inútil, si més amunt, no es fa el mateix, i per tant el
riu porta llavors i restes d’aquesta planta fins aquesta població. Per tant la canya
americana és molt difícil d’extreure i té un cost molt elevat.
Per poder combatre aquesta espècie i poder conservar el bosc de ribera i les
espècies autòctones, l’ADENC (Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura
de Catalunya) l‘any 2009 va proposar una plantada popular i voluntària d’arbres i
una conscienciació i divulgació de la importància d’aquests elements, fent una
tasca de manteniment i restauració d’aquest medi natural.

Figura 7. Fotografia del Ripoll amb presència de

canya americana. Font: elpuntavui.cat

8
4.3 FAUNA

Com ja s’ha mencionat anteriorment, les indústries feien servir l’aigua del riu, i per
tal de fer-ho de manera eficient, es va fer una petita presa per retenir l’aigua. Això
provoca un problema de connectivitat ecològica, impedint a la fauna de sota la
presa, anar cap amunt. Per resoldre aquest problema, es construeixen passos de
fauna (Figures 8 i 9). Tot i això, hi ha encara algun punt més avall del riu, on aquest
pas de fauna no ha estat instal·lat i per tant hi ha un tall en la connectivitat
ecològica.

Localització Any
Pas de Molí
2012-13
d’en Font
Font dels
2011
Gitanos
Passera
2011
Torre-Romeu
Cal Grau 2011
Sant Oleguer 2008
Figura 8. Taula de passos de fauna. Figura 9. Pas de fauna per
On són i quan van ser construïts. peixos. Font pròpia
Font: Ajuntament de Sabadell -
editat

El riu Ripoll té algunes espècies protegides, com la Barga o el Barb, però la

connectivitat ecològica, que millora gràcies als passos de fauna en certs punts, no
és ideal en tot el transcurs del riu. Encara són presents certes barreres
arquitectòniques, que impedeixen que espècies com l’anguila (Anguilla anguilla),
no puguin pujar des del mar, cap al riu, per madurar i seguir el curs del seu cicle
vital. Una barrera arquitectònica, impedeix el pas de la fauna, seria el mur de
formigó que recórrer el riu paral·lelament. Aquest no permet que la fauna de fora
del riu, pugui accedir-hi fàcilment.
Per tal de protegir i recuperar flora i fauna de l’entorn, es va dur a terme un acord
de custòdia amb l’ACA i l’ADENC. Es va crear una bassa de cria d’amfibis per,
més tard ser reincorporats a l’ecosistema del riu. Les llacunes utilitzades com a
tractament de l’aigua, també han permès la incorporació en aquesta zona, de
fauna com les tortugues.

4.4 ÚS PÚBLIC

El riu, a Sabadell, és una ambient natural proper a la ciutat i que per tant atrau la
població, per realitzar-hi activitats d’oci, com esport, trobades socials, etc. El que
es va fer quan es va instaurar el pla de gestió, va ser controlar les zones on la gent
es podia agrupar, posant punts amb barbacoes, i zones amb taules al voltant del
riu. Tot i això, l’ús públic d’un medi natural, és difícil de controlar i la capacitat de
càrrega, en aquest cas, s’excedeix, amb totes les problemàtiques que això pot
comportar.
A la llera del riu, es poden observar deixalles, i tot i que es realitzen campanyes
de neteja de la llera, hi ha zones de difícil excés on les deixalles s’acumulen.
L’ADENC també ofereix diverses jornades de conscienciació i divulgació, per tal
d’informar a la població de la riquesa d’un espai com és el riu a Sabadell.

9
 Al voltant del riu, hi ha un camí de sorra, i diversos ponts que el creuen. Aquest
camí es troba arran del talús que acompanya el riu. Aquest, és molt vertical, i per
tant, hi ha zones amb perill d’esllavissades. Per tal de prevenir, hi ha cartells i
tanques, per impedir el pas de la gent. En la visita de camp, vam observar que
aquests senyals no són suficients perquè la gent no hi passi. Per tal que aquest
perill desaparegui, per una banda, es podria desnaturalitzar aquest talús i inclinar-
lo més, per tal d’evitar la caiguda de pedres i roques. Per altra banda, es podria
eliminar el camí, o apropar-lo més al riu, així eliminant part de la llera d’aquest,
fent que el talús es mantingués en l’estat actual, sense cap perill.

4.4.1 Hortes

Al voltant d’aquest riu, es troben hortes privades i públiques, de l’ajuntament, que

prova de gestionar-les per tal de reduir la contaminació de l’aigua i del voltant. Per
tal de fer-ho l’ajuntament arregla els horts i els sotmet a subhasta, i aquells que la
vulguin utilitzar, han de complir uns requisits.
D’aquestes hortes, algunes encara no són gestionades (Figura 10), ja que és una
tasca complicada que requereix temps i tràmits legals. També hi ha la presència
d’algunes hortes il·legals, que l’ajuntament prova d’eliminar a través d’avisos tant
públics (Figura 11) com de caràcter personal.

Figura 10. Entrada d’una de les hortes Figura 11. Cartell d’informació
encara no gestionades. Font pròpia per als propietaris de les hortes
que encara no s’han gestionat. .
Font pròpia

10
5 CONCLUSIÓ

A Sabadell, hi passa el riu Ripoll. Aquest és una ambient natural, amb tots els
beneficis i condicions que això presenta. Duran una època es va fe servir per a l’ús
humà, afectant negativament la qualitat de l’aigua i de l’ecosistema en general. Per
això, des de l’ajuntament, es va posar en marxa, un pla de gestió que va començar
als anys noranta.
La primera acció que es va dur a terme va ser la incorporació d’un col·lector per tal
que l’aigua residual arribés al riu en millors condicions. A partir d’aquest punt, es van
anar fent accions en diversos àmbits:
- Gestió de l’aigua: com a primera acció es va instal·lar un col·lector per tal d’evitar
que l’aigua residual arribi al riu. Més tard, es van incorporar unes llacunes, per
on es fa passar part de l’aigua que ve del col·lector, per acabar-la d’ambientar
abans d’arribar al riu. Pel que fa a les inundacions, abans d’aquest pla de gestió,
ja es van instal·lar uns murs de formigó paral·lels al riu que en limiten la llera.

- Gestió de la vegetació: a causa de l’aparició de canya americana i als efectes

negatius que té, l’ADENC proposa activitats per tal d’eliminar part d’aquesta
espècia i tornar a instaurar el bosc de ribera, que és un element molt important
pel que fa a la diversitat que aporta.

- Gestió de la fauna: el riu Ripoll té una biodiversitat que s’ha de protegir. Per això,
es van instal·lar uns passos de fauna que permeten als peixos anar amunt i avall
del riu sense obstacles.

- Gestió de l’ús públic: el voltant de tot el riu s’ha habilitat amb un camí per
passejar, amb certs punts amb taules i una zona de barbacoa. També, per evitar
l’acumulació de deixalles a la llera del riu, s’han fet jornades de recollida a través
de l’ADENC.
Després de gairebé tres dècades, el pla de gestió en marxa ha pogut millorar aquest
ecosistema. Tot i això, encara queden coses a fer. A la llera del riu encara s’hi veuen
deixalles. Els talussos estan en una situació perillosa. Els murs de formigó, i certs
punts del riu, tallen la connectivitat ecològica, i per tant la fauna no es pot moure
fàcilment. Les hortes encara no estan condicionades de manera correcta. Per això,
el pla de gestió encara està en funcionament.

11
6 WEBGRAFIA

Ajuntament de Sabadell. (2017). El riu Ripoll, al seu pas per la ciutat, té cinc passos de
fauna que protegeixen els peixos i les aus pròpies del riu. Recuperat de:
https://www.sabadell.cat/ca/?option=com_content&view=article&id=18173&Itemid=1735
Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura de Catalunya. Fes reviure el Ripoll.
Recuperat de: https://adenc.cat/custodia-del-territori/fes-reviure-el-ripoll/
Daba System (2014), Cens de peixos al riu Ripoll. ADENC. Recuperat de:
http://adenc.cat/cens-de-peixos-al-riu-ripo/
Diputació de Barcelona. (2020). Parc fluvial del Ripoll: descobreix el riu. Recuperat de:
https://www.diba.cat/web/mediambient/parc-fluvial-ripoll
Icgc (2001). Mapa geològic. Recuperat de https://www.icgc.cat/Descarregues
Idescat. (2020). Anuari estadístic de Catalunya. Densitat de població. Municipis amb més
de 20.000 habitants. Recuperat de https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=250.
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya. (2015). Recuperant boscos de ribera.
Recuperat de: https://xarxanet.org/ambiental/noticies/recuperant-boscos-de-ribera

12