Resumen-TEMA-3.

pdf

lauraaxji

Geografía

2º Bachillerato

Estudios España

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Geografía 2º BACH.

TEMA 3: LA DIVERSITAT HÍDRICA I VEGETAL.

1. LA DIVERSITAT HÍDRICA.
1.1. ELS RIUS PENINSULARS.
1.1.1. FACTORS DE LA DIVERSITAT FLUVIAL.
- El relleu influeix en l’organització de les conques i els vessants hidrogràfics, en l'erosió dels rius, en el règim
fluvial i en les obres hidràuliques.
- El rocam determina la circulació superficial o subterrània de l’aigua.
- El clima, les precipitacions en determinen el cabal i les variacions que experimenta durant tot l’any.
- La vegetació fa disminuir l’evaporació de l’aigua i les inundacions.
- L’acció humana intervé amb la construcció d’obres com els embassaments.

1.1.2. LES CONQUES FLUVIALS I ELS VESSANTS HIDROGRÀFICS.

La conca fluvial és el territori que frena o evacua les aigües d’un riu que les conduïx fins a la mar. Estan separades
per divisòries d’aigües, que són les línies que formen els cims dels relleus muntanyosos.
Un vessant hidrogràfic és el conjunt de conques les aigües de les quals desemboquen a la mateixa mar.
- Els rius del vessant cantàbric són curts perquè naixen en muntanyes pròximes a la costa. Tenen una gran
força erosiva, ja que tenen un gran desnivell entre el lloc de naixement i el de la desembocadura. Els rius
són cabalosos i de règim regular perquè les precipitacions d'aquesta zona són abundants i constants.
- Els rius del vessant atlàntic, excepte els de les conques andaluses, són llargs, perquè naixen a prop de la
Mediterrània i desemboquen a l'Atlàntic. Tenen poca força erosiva, però formen barrancs quan hi ha
desnivells. Tenen un cabal abundant, amb nombrosos afluents, però són de règim irregular.
- Els rius del vessant mediterrani, excepte l'Ebre, són curts perquè naixen en muntanyes pròximes a la mar,
i per aquesta raó erosionen amb violència. Tenen un cabal escàs perquè a la zona hi ha poques
precipitacions i són de règim molt irregular. A l'estiu presenten un estiatge pronunciat i a la tardor, amb les
pluges torrencials, poden experimentar crescudes amb conseqüències catastròfiques. En conseqüència,
ha sigut necessari construir-hi embassaments per a regularitzar el cabal.

1.1.3. EL CABAL I EL RÈGIM FLUVIAL.

El cabal és la quantitat d’aigua que passa en un segon per un punt concret del riu. Es mesura en m 3/s en les
estacions d’aforament. El cabal relatiu és la relació entre el cabal mitjà anual i la superfície de la conca. Al llarg del
recorregut del riu, el tram amb més cabal sol ser la desembocadura. A la Península, els rius més cabalosos són el
Duero, l’Ebre i el Tajo. A llarg del temps, el cabal pot presentar una irregularitat anual, amb crescudes o estiatges.
El règim fluvial és la variació estacional del cabal d’un riu, i depèn de la distribució de les precipitacions. Els rius
amb règim nival naixen a l’alta muntanya, on neva sovint. Tenen el cabal màxim a la primavera, amb el desglaç, i
el mínim a l'hivern, quan la precipitació en forma de neu o gel es queda a les muntanyes. Els rius amb règim pluvial
només depenen de la pluja. Els rius amb règim mixt poden ser nivopluvials o pluvionivals, en funció de si hi
predomina la neu o la pluja.

2. LA DIVERSITAT VEGETAL.

2.1. LA VEGETACIÓ I LES REGIONS FLORALS.

La vegetació és el conjunt d'espècies vegetals d'un territori. Els tres tipus bàsics de vegetació són el bosc, el matoll
i el prat. La Península inclou quatre regions florals: la regió boreoalpina (les zones més elevades dels Pirineus de
la serralada Cantàbrica); la regió eurosiberiana (el nord peninsular alguns sectors dels sistemes Central i Ibèric);
la regió mediterrània (la resta de la Península), i la regió macaronèsica a les illes Canàries.

2.2. FACTORS DE LA DIVERSITAT VEGETAL.

Els factors físics són la diversitat del clima, del relleu, que propicia que hi haja espècies diferents en funció de
l'altitud i de l'orientació dels vessants a sobrevent/sotavent del vent dominant o de la solana/obaga, i la varietat de
sòls.
Els factors humans es manifesten en la degradació de la coberta vegetal o en la introducció d'espècies foranes.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9217415

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Geografía 2º BACH.

2.3. ELS PAISATGES VEGETALS D’ESPANYA.

2.3.1. EL PAISATGE VEGETAL DE CLIMA OCEÀNIC.

Aquest tipus de paisatge correspon a la regió floral eurosiberiana. Les formacions vegetals característiques que hi
podem trobar són el bosc caducifoli, la landa i el prat.
- El bosc caducifoli està constituït per arbres alts, de tronc recte i llis, i de fulla caduca. Al sotabosc creixen falgueres
i molses. Creixen en un ambient ombrívol perquè les copes dels arbres estan molt juntes entre si, i això fa que no

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
hi puga arribar gaire llum. Les espècies més característiques d'aquest tipus de bosc són el roure i el faig.
● El faig necessita molta humitat i tolera bé el fred, per tant, és un arbre de muntanya, que prefereix els
terrenys calcaris i silicis. Principalment es troba a la serralada Cantàbrica.
● El roure no necessita tanta humitat i no tolera bé ni la calor ni el fred excessiu, per tant, se situa a altituds
més baixes. Prefereix els sòls silicis. La fusta del roure és dura i s'utilitza per a fabricar mobles i vaixells.
Es troben a Galícia i a la serralada Cantàbrica.
● L'acció humana ha comportat canvis en la vegetació natural del bosc caducifoli: s'ha reduït l'extensió del
bosc perquè s'han fet cremes incontrolades i també incendis forestals; s'hi han introduït espècies
secundàries com el castanyer; i s'han repoblat boscos amb arbres de creixement ràpid com el pi i
l'eucaliptus.
- La landa i els prat.
La landa és una vegetació densa de mates, arbustos i pot arribar als quatre metres. Les espècies més abundants
de la landa són el bruc i la ginesta. La landa apareix com a degradació del bosc caducifoli o com a vegetació
supraforestal.
Els prats són una vegetació herbàcia que ocupa grans extensions de terreny. Es fan servir per a alimentar el bestiar.

2.3.2. EL PAISATGE VEGETAL DE CLIMA MEDITERRANI.

Aquest tipus de paisatge correspon a la regió floral mediterrània. Les formacions vegetals característiques són el
bosc perennifoli i la màquia, la garriga i l'estepa.
Les formacions xeròfiles s'han adaptat a la sequera. Així, desenvolupen arrels que es poden estendre molt. Tenen
fulles perennes i dures.
- El bosc perennifolis està format per arbres d'alçada mitjana, amb un tronc gros i rugós, i amb la fulla perenne.
Tenen copes àmplies que projecten ombra a terra per mitigar la insolació i l'evaporació. Té un sotabosc molt ric.
Les espècies més característiques són les següents:
● L'alzina és resistent a la sequera. Té una fusta molt dura i resistent. El fruit que produïx alimenta el bestiar.
● La surera necessita certa humitat i sòls silicis. Té una fusta molt dura, que s'aprofita per fer vaixells. Es
concentra en sectors del sud d'Andalusia, al nord-est de Catalunya i a Castelló.
● L'acció humana ha comportat canvis en la vegetació natural del bosc perennifoli: s'ha reduït l'extensió del
bosc perquè els arbres representen un obstacle per a la mecanització agrària i perquè s'hi han produït
incendis forestals; s'hi han fet modificacions per a l'ús agropecuari amb el sistema de la devesa; i s'han
estés les repoblacions.
- El matoll mediterrani és la degradació del bosc a mans de l'ésser humà. Hi ha tres tipus de matolls: la màquia, la
garriga l'estepa.
● La màquia té més de dos metres d'alçada, i es molt densa i impenetrable.
● La garriga està formada per arbustos de poca alçada.
● L'estepa està formada per herbes baixes amb arbustos espinosos. Les espècies principals de l'estepa són
el margalló i l'espart.

2.3.3. EL PAISATGE NATURAL DE LA RIBERA.

A les riberes dels rius, la terra s'impregna de la humitat i, per tant, la vegetació que hi ha és diferent de la de l'entorn.
La presència constant d'aigua fa que només hi puguen viure unes espècies determinades.
- Els boscos de ribera estan formats per espècies com el el salze, el xop, l'àlber, el freixe i l'om. Alguns d'aquests
arbres, que creixen ràpid. Al costat d'aquests boscos creixen juncs i arbustos.
- L'acció humana ha fet que l'extensió dels boscos de ribera es reduïra perquè ha alterat els marges i els llits fluvials
amb la implantació de cultius o canalitzacions.

2.3.4. EL PAISATGE VEGETAL DE MUNTANYA.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9217415

si lees esto me debes un besito

 Geografía 2º BACH.

A la muntanya, les diferents formacions vegetals es disposen en pisos i estan determinades per la latitud, l'altitud i
l'orientació. En general, hi trobarem el bosc, els matolls, els prats i les plantes rupícoles.
- La muntanya alpina o pirinenca està representada pels Pirineus. Té quatre pisos vegetals:
● El pis basal inclou alzines i roures.
● El pis subalpí reunix el pi i l'avet.
● El pis alpí és el domini del prat.
● El pis nival té espais on la neu es manté tot l'any i no hi ha vegetació, i també té espais on la neu desapareix

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
un cert temps i hi creixen plantes rupícoles.
- La muntanya atlàntica està representada per la serralada Cantàbrica. Aquest té un pis basal forestal de bosc
caducifoli, un pis supraforestal de landa i un cim amb prats.
- La muntanya mediterrània inclou les muntanyes de la resta de la Península i de les illes Balears. Aquí se succeïxen
un pis basal de bosc perennifoli i de bosc caducifoli a més altitud, i un pis supraforestal de màquia. Els prats només
apareixen als cims més elevats.
- L'acció humana ha reduït els boscos de muntanya per usos agropecuaris i també per els incendis.

2.3.5. EL PAISATGE VEGETAL DE LES CANÀRIES.

El paisatge vegetal de les Canàries correspon a la regió floral macaronèsica, de la qual procedeixen les espècies
autòctones. A més dels endemismes i les relíquies, formacions vegetals pròpies d' èpoques geològiques passades.
El resultat és d'una riquesa vegetal extraordinària. Pisos:
● El pis basal (des del nivell de la mar fins als 500 metres). Inclou plantes que suporten la sal (halòfiles) i
l'arena (psammòfiles), i una aridesa elevada com el cardón.
● El pis termocanari (fins als 1200 metres). La vegetació s'adapta al mar de núvols o boira causada pels
alisis, que aporten molta humitat i menys insolació. Inclou formacions de bosc com la laurisilva.
● El pis canari (fins als 2200 metres). Queda sobre el mar de núvols, per tant, la vegetació s'ha d'adaptar a
l'aridesa i al fred. Està dominada pel bosc de coníferes.
● El pis supracanari (per sobre de 2200 metres) només és present a Tenerife i La Palma. Està ocupat per
arbustos com la ginesta.
- L'acció humana s'ha manifestat a les zones baixes i a les mitjanies amb la implantació d'urbanitzacions turístiques.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9217415

si lees esto me debes un besito