TASCA 5: PLANEM SOBRE LES ILLES DELS VOLCANS.

▪ EL PAISATGE SUBTROPICAL

El paisatge subtropical correspon al que trobem a les illes Canàries. El paisatge

canari es caracteritza per ser volcànic. Està format per set grans illes i diversos
illots. Els paisatges canaris s’han transformat molt per activitat de conreu i,
sobretot, pel turisme. La vegetació està adaptada al clima i hi trobem espècies
endèmiques.

El relleu de les illes canàries és d’origen

volcànic. És muntanyós i hi ha el pic més
alt d’Espanya, el Teide.

Trobem formes de relleu característiques

com, per exemple, el malpaís, que és un
terreny pedregós que es crea en refredar-
se la lava; el roque, que és un pic de lava
solidificada; la caldera, que és un cràter de
grans dimensions i de parets abruptes
originat per l’explosió, l’erosió o
l’enfonsament d’un volcà.

No hi ha rius permanents perquè plou poc.

Per contra, hi ha barrancs que són llits
secs per on només circula l’aigua quan
plou. Les costes tenen penya-segats i platges de sorra negra i de sorra blanca.

La vegetació canària varia segons l’altitud i el vessant de les illes. A les illes
més muntanyoses les pluges són més abundants a causa de la humitat que
aporten els vents alisis. El vessant que rep aquests vents és el nord i, per tant,
és més humit. S’hi distingeixen tres zones:
- zona baixa: cardó, tabaiba
- zona mitjana: laurisilva, bosc de pi canari, palmera de Canàries, savina, drago,
viñátigo, bicacarera
- zona de cims: violeta del Teide, ginesta groga, taginaste vermell
 TASCA 5: PLANEM SOBRE LES ILLES DELS VOLCANS.

Una de les característiques més importants de la vegetació canària és que hi ha

endemismes, és a dir, espècies que només creixen a les Canàries i en cap altre
lloc.

El clima subtropical es caracteritza per les temperatures suaus durant tot l’any.
A penes hi ha canvis entre estacions de l’any i les precipitacions són molt
escasses. Això és perquè està més a prop de la zona càlida ja que està més a
prop de l’Equador. Tenen vents alisis que estan molt carregats d’humitat i que
quan xoquen amb el costat nord de les muntanyes originen un fenomen
anomenat mar de núvols.

Mar de núvols