RESUM

L’altitud mitjana sobre el nivell del mar és 660 m, el doble que la de França i solament
superada a Europa per Suïssa. Aquesta altitud i els pendents pronunciats beneficien poc les
activitats agrícoles i dificulten les comunicacions alhora que endureix les condicions
climàtiques.

Predominen els materials argilosos, marges combinats amb materials silicis . En alguns
indrets apareixen valls molt profundes i en altres trobem muntanyes illes o turons testimoni
fruit de l’erosió diferencial.

En aquests sediments hi predominen als estrats inferiors sorres, argiles i margues, i als
estrats superiors roca calcària amb restes orgàniques, dipositades quan l’interior de la
Meseta estava ocupat per conques lacustres. La seva fisonomia és d’erms , turons testimoni
, relleus en costa i badlands. Hi predominen els materials silicis , que proporcionen unes
formes suaus i arrodonides.

La part central formada per materials hercinians amb roques antigues, dures i fracturades ,
que donen lloc a massissos elevats i crestes, on es mantenen les restes de glaceres. Al
nord presenten materials antics paleozoics . Però la major part dels materials al sud són
secundaris , on predominen les calcàries.

El massís inicial es va enfonsar sota el mar, tancant-se posteriorment i formant un gran llac,
on es van sedimentar materials procedents dels rius com conglomerats, gresos i margues, i
sediments lacustres .

RESUM SENCER

L’altitud mitjana sobre el nivell del mar és 660 m, el doble que la de França i solament
superada a Europa per Suïssa. Aquesta altitud i els pendents pronunciats beneficien poc les
activitats agrícoles i dificulten les comunicacions alhora que endureix les condicions
climàtiques.Predominen els materials argilosos, marges combinats amb materials silicis .
Travessada per rius que han de superar el desnivell entre la Meseta i el peneplà , i que
formen cingleres i congosts fins a arribar al mar entre materials durs hercinians.

Entre els dos altiplans trobem la planura més extensa d’Espanya, la Manxa. Predominen els
materials silicis . També hi trobem el Campo de Calatrava, amb restes de vulcanisme del
terciari, i el peneplà extremeny. Predominen les roques dures.

En alguns indrets apareixen valls molt profundes i en altres trobem muntanyes illes o turons
testimoni fruit de l’erosió diferencial. En aquests sediments hi predominen als estrats
inferiors sorres, argiles i margues, i als estrats superiors roca calcària amb restes
orgàniques, dipositades quan l’interior de la Meseta estava ocupat per conques lacustres.
La seva fisonomia és d’erms , turons testimoni , relleus en costa i badlands.
Hi predominen els materials silicis , que proporcionen unes formes suaus i arrodonides. Els
materials més tous, dipositats a les vores es van plegar formant les serralades que envolten
la Meseta. Envolten la fossa tectònica del Bierzo, omplerta per materials erosionats pel riu
Sil. Format per materials del sòcol hercinià i materials secundaris d’origen marí . Tots els
materials es van plegar durant el moviment alpí , plegant-se les roques sedimentàries i
fallant-se els materials més durs .

Entre les dues la depressió de Calataiud , formada per materials terciaris i quaternaris. La
part central formada per materials hercinians amb roques antigues, dures i fracturades , que
donen lloc a massissos elevats i crestes, on es mantenen les restes de glaceres. Al nord
presenten materials antics paleozoics .

Però la major part dels materials al sud són secundaris , on predominen les calcàries. El
massís inicial es va enfonsar sota el mar, tancant-se posteriorment i formant un gran llac, on
es van sedimentar materials procedents dels rius com conglomerats, gresos i margues, i
sediments lacustres .

Els materials més durs de la superfície formen malls – roca alta i escarpada – i moles –
turons escarpats al capdamunt i amb cim pla. Inicialment estava oberta a la costa, per
convertir-se en un llac que va ser omplert per materials argilosos, que avui són camps fèrtils
on sobresurten algunes taules de calcària.