LA FORMACIÓ DELS PIRINEUS

Janna Pérez i Zahira Serrano

Curs: 2n Batxillerat B
Professora: Pilar Rigual
IES Santa Eulàlia
Departament de Ciències Naturals
13/01/2024

1
ÍNDEX

1. Situació geogràfica 3
2. Situació geològica 6
3. Les roques dels Pirineus 8
3.1 Metamòrfiques 9
3.2 Magmàtiques 10
3.3 Sedimentàries 11
4. Estructures geològiques 12
4.1 Falles i plecs 13
4.2 Talls geològics 16
5. Minerals i mines als Pirineus 18
6. Origen geològic dels Pirineus 19
7. Conclusions 23
8. Referències web 24
9. Referències figures 25

2
 1. Situació geogràfica

Els Pirineus es troben a la Serralada Pirinenca, una de les cadenes muntanyoses

més grans de la península Ibèrica, ja que compta amb una longitud d’est a oest que
supera els 400 km i una amplada màxima de 150 km a la part central.

La serralada que, serveix com a frontera natural de la península Ibèrica amb la resta
d'Europa, s’estén des del cap de Creus, al mar Mediterrani, fins a la seva unió amb
la serralada Cantàbrica, on s'ha establert la falla de Pamplona com el límit
convencional geològic.

Al vessant nord, els Pirineus s'estenen per les regions franceses de Nova Aquitània i
Occitània. Al vessant sud, per les comunitats autònomes espanyoles del País Basc,
Navarra, Aragó i Catalunya. El microestat d'Andorra està enclavat a la serralada.

La part més elevada dels Pirineus es troba a la secció central, on es troben cims
com el pic de l’Aneto, que té una altitud de 3.404 m. A més, els Pirineus ofereixen
una gran varietat de paisatges, des de valls i rius fins a boscos i pobles pintorescs.

Per arribar als Pirineus des de l'Hospitalet de Llobregat, la manera més ràpida i fàcil
d’arribar-hi és amb cotxe. Es pot agafar la carretera C-16, que condueix a la
comarca del Berguedà, ubicada al sud dels Pirineus. Des d'allà, es pot accedir a la
serralada a través de diverses autopistes i carreteres locals. El trajecte té una
durada aproximada de 3 hores i 40 minuts.

Figura 1
Mapa dels Pirineus (Font: BLOG DE GEOGRAFÍA. Profesor Pedro Oña. s.d. )

3
Figura 2
Mapa ruta Hospitalet de Llobregat- Pirineus (Font: Google maps. s.d. )

Figura 3
Mapa de Catalunya (Font: Visitar.cat. 2011 )

4
Figura 4
Localització dels Pirineus en el mapa d’Europa (Font: Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. s.d. )

5
 2. Situació geològica

Els Pirineus són una serralada muntanyosa situada al nord-est de la península

Ibèrica, que serveix de frontera natural entre Espanya, Andorra i França.

El seu domini es desplega des del fons de l'Atlàntic, davant del golf de Biscaia, fins a
la Provença a França, on entra en contacte amb els Alps.

El tret més significatiu de la litosfera pirinenca en aquesta zona central és la

subducció parcial de l'escorça inferior ibèrica sota l'europea, en associació a la
formació d'un sistema de làmines a l'escorça superior que representa la zona de
sutura entre les dues plaques.

Figura 5
Mapa geològic de Catalunya (Font: El medi natural del Bages.cat s.d. )

6
Figura 6
Mapa geològic esquemàtic dels Pirineus, indicant la distribució de les principals unitats litològiques i
estructures tectòniques. ZNP: Zona Norpirinenca. (Font: Raco.cat. 2007 )

Les característiques geològiques més acusades són la dissimetria dels vessants en

el sentit transversal i també en el longitudinal; és a dir, el pendent és molt més
accentuat al vessant francès que a l'espanyol, i baixa suaument cap a l'oest i de
forma més abrupta cap a l'est.

7
 3. Les roques dels Pirineus

Una roca és un agregat d'un o més minerals sòlids, amb propietats físiques i
químiques definides, que s'agrupen de manera natural.

Els Pirineus tenen una estructura gairebé simètrica on les roques més antigues,
fonamentalment granits i roques metamòrfiques d'edat paleozoica es troben
fortament plegades a la zona central o axial de la serralada.

Sobre aquest basament paleozoic es disposa de manera discordant tota la

cobertura sedimentària d'edat mesozoica i cenozoica. Les roques sedimentàries
mesozoiques afloren envoltant la zona axial i inclouen una àmplia varietat de
litologies, destacant les d'origen marí i les evaporites pel seu paper com a nivell
d'enlairament de molts cavalcaments.

Mente que les roques sedimentàries cenozoiques són fonamentalment d'origen

continental i corresponen al farciment de les conques d'avantpaís al nord i al sud, la
conca d'Aquitània i la de l'Ebre respectivament, que es va produir durant
l'aixecament de la serralada.

Figura 7
Les parets d’Ordesa (Font: Heraldo.es 2018 )

8
 3.1 Metamòrfiques

Les roques metamòrfiques són les roques derivades de la transformació d'altres

roques sense passar per la fosa.

Per tant, les roques metamòrfiques que es troben als Pirineus són el resultat de la
transformació de roques ja existents, com per exemple, roques sedimentàries,
ígnies i fins i tot algunes altres metamòrfiques, que experimenten canvis en els seus
minerals i en la seva formació química a causa de processos geològics com
l’enterrament o la intruició de magma.

Als Pirineus les roques metamòrfiques més antigues són principalment granits i
roques metamòrfiques d’edat paleozoica, que afloren fortament plegades en la zona
central o axial de la serralada.

La part oriental dels Pirineus es compon principalment de roques de granit i gneis,

mentre que a la part occidental els becs de granit estan flanquejats per capes de
pedra calcària. El caràcter massiu i sense ús de la serralada prové de la seva
abundància de granit, que és particularment resistent a l'erosió, així com al
desenvolupament glacial feble.

Figura 8
Boles de granit als Pirineus (Font: 123RF. s.d.)

9
 3.2 Magmàtiques

Les roques ígnies o magmàtiques són aquelles que es formen quan el magma es
refreda i se solidifica.

Si el refredament es produeix lentament sota la superfície es formen roques amb

vidres grans anomenades roques plutòniques o intrusives, mentre que si el
refredament es produeix ràpidament sobre la superfície, per exemple, després d'una
erupció volcànica, es formen roques amb vidres indistingibles a simple vista
conegudes com a roques volcàniques, efusives o extrusives.

Pel que fa a les roques magmàtiques específiques, als Pirineus es poden trobar
roques volcàniques o extrusives, que es formen per la solidificació del magma a la
superfície de l'escorça terrestre, usualment després d'una erupció volcànica.
Exemples de roques volcàniques són el basalt i l'obsidiana.

Figura 9
Columnes de basalt al Pirineu (Font:Office de tourisme Pyrénées Méditerranée. s.d.)

10
 3.3 Sedimentàries

Les roques sedimentàries són roques que es formen per l’acumulació de sediments,
formats a partir de partícules de diverses mides transportades per l'aigua, el gel o el
vent, que són sotmesos a processos físics i químics (diagènesi), i que donen lloc a
materials consolidats.

Aquestes roques poden formar-se a la vora dels rius, al fons de barrancs, valls,
llacs, mars, i a les desembocadures dels rius. Es troben disposades formant capes o
estrats.

Aquestes roques sedimentàries inclouen una àmplia varietat de tipus, com ara
origen marí, evaporites i carbonàtiques. A la regió de Sobrarbe, per exemple,
predominen les roques sedimentàries carbonàtiques i detrítiques, amb presència
també de roques metamòrfiques del Paleozoic. La formació dels Pirineus va estar
influenciada per la col·lisió tectònica i la sedimentació marina, cosa que ha donat
lloc a una estructura geològica complexa i la presència d'una gran varietat de fòssils.

Figura 10
Turbidites característiques de l'anomenat canal turbidític d'Arro. (Font: Geoparque Pirineos. s.d.)

11
 4. Estructures geològiques

Des del punt de vista estructural, els Pirineus són una cadena quasi simètrica, amb
vergències predominants cap al sud, encara que també n'hi ha cap al nord, on
també es distingeixen dues zones amb estructura geològica diferent:

- Zona sur pirinenca o meridional: S'estén des de la falla nord pirinenca fins
l’encavalcament frontal sur pirinenc, que constitueix el límit entre el Pirineu i
la seva conca d'avantpais meridional, la Conca de l'Ebre. Es caracteritza per
la presència de mantells de corriment o làmines encavalcades on les seves
característiques estructurals i estratigràfiques poden agrupar-se en dos
conjunts: els mantells superiors formats principalment per roques de la
cobertera mesozoica que ocupen una gran extensió al Pirineu central i els
mantells inferiors que impliquen roques del basament i la cobertera. A
conseqüència de la compressió l'escurçament de la litosfera ha estat de 120
km.
- Zona nord pirinenca o septentrional: S'estén des de la falla nord pirinenca fins
a l’encavalcament frontal nord pirinenc que la separa de la conca d'avantpaís
septentrional, la Conca d'Aquitània. Es caracteritza per la superposició de
fases de plegament de direcció E-O i per encavalcaments vergents al nord.
Els encavalcaments nord pirinencs afecten les roques del basament i la
coberta i, en general, els desplaçaments cap al nord són menors que al
vessant sud, ja que en cap cas superen els 15 km, fet que suposa un
escurçament molt inferior de la litosfera.

Figura 11
Esquema geològic del Pirineu. (Font: EducaMadrid. s.d. )

12
 4.1 Falles i plecs

Al camp de la geologia, s'anomena falla a una fractura, generalment plana, en el

terreny al llarg de la qual s'han lliscat els dos blocs l'un respecte a l'altre. Les falles
es produeixen per esforços tectònics, inclós la gravetat i les empentes horitzontals,
actuants a l'escorça.

Les dues vergències que hi ha es troben separades per la falla nord-pirinenca i un

sistema de falles paral·leles associades a ella, de direcció E-O, que separen els
Pirineus en dues zones, el Pirineu Occidental o Basc-Cantàbric, a la part més
occidental, on predominen les vergències cap al nord, i el Pirineu central i oriental
amb predomini de vergències cap al sud.

Aquesta falla és una discontinuïtat estructural de primer ordre, que queda netament
reflectida en els perfils sísmics, marcant la Floridura, una neta discontinuïtat a banda
i banda de l'estructura, el que deixa palès que afecta la litosfera. Es tracta d'una falla
transformant al llarg de la qual Ibèria s'ha desplaçat respecte a Europa. La majoria
dels autors sostenen que això pot explicar l'obertura del Golf de Biscaia lligada a la
compressió i transpressió del Pirineu.

Figura 12
Esquema estructural dels Pirineus (Font: Docentes.educacion.navarra.es. 2010)

Com es pot observar al següent tall, igual que passa a nivells superficials, a nivells
corticals profunds s'observen clares diferències entre el vessant meridional (escorça
de la microplaca Ibèrica) i septentrional (escorça de la placa Europea) del Pirineu.

En conjunt, l'escorça ibèrica s'enfonsa cap al nord situant-se per sota de l'escorça
europea a la part central o Zona Axial del Pirineu, on arriba a gruixos màxims que
superen els 60 km. Per contra, l'escorça europea s'enfonsa lleugerament cap al sud

13
fins a trobar-se amb l'escorça ibèrica, encara que en cap cas no arriba a profunditats
superiors als 35 km. També es veu que a les vores no deformades de la cadena, a
les conques d'avantpaís, l'escorça ibèrica és una mica més gruixuda (35 km) que
l'europea (30 km).

Figura 13
Tall esquemàtic de la litosfera sota els Pirineus (Font: Geoiberia. s.d.)

Un tipus de falla és l’encavalcament que és una falla inversa que té la particularitat

que la seva superfície de falla forma un angle inferior als 45° amb l'horitzontal, en la
qual els nivells més antics pugen a favor d'un pla inclinat, fins a situar-se per damunt
d'altres nivells més moderns.

Figura 14
Diagrama de falla inversa, inclinació del pla falla gran. (Font: Wikiwand. s.d)

Mentre que un plec o un plegament és la curvatura produïda en roques per esforços

tectònics o gravitatoris. Com es pot observar a la següent imatge hi ha diversos
tipus de plecs:

14
Figura 15
Diferents tipus de plecs lligats a encavalcaments (Font: ResearchGate. s.d)

En el plec d'inflexió de falla (fault-bend fold) i en el plec de propagació de falla

(fault-propagation fold), el bloc inferior resta indeformat. Mentre que el plec de
desenganxament es forma per sobre d'un nivell de lliscament i és molt comú al
Pirineu.

Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part
meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on s’observa una interferència
dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees
de Cantàbria i N de Castella, a l’W. En direcció W-NW ocupa la plataforma
Cantàbrica i el N de les costes gallegues, com ho ha confirmat la geofísica.

15
 4.2 Talls geològics

Un tall geològic és una representació gràfica de la intersecció dels cossos geològics

en el subsòl amb un pla vertical d'una orientació determinada. És una secció del
terreny on es representen els diferents tipus de roques, llur constitució i estructura
interna i les relacions geomètriques entre elles.

És un model aproximatiu a la distribució real de les roques en fondària, coherent

amb les informacions de superfície i de subsòl disponibles. També s'hi pot
representar l'extensió dels materials i de les estructures que ja hagin estat
erosionats per damunt de la superfície topogràfica.

Un exemple de tall geològic dels Pirineus és el següent:

Figura 16
Tall geològic J-5 (Font: ResearchGate s.d)

Aquest tall geològic creua de sud a nord l'anticlinal de Puigreig a la conca

d'avantpaís, la làmina de cavalcament del Port del Comte (Cadí), les Serres
Marginals (Pedraforca) la làmina d'empenta, la làmina d'empenta de Bóixols (Alt
Pedraforca) i la unitat de soterrani del Montsec de Tost.

La geología profunda de l’anticlinal de Puig-reig s’ha dibuixat d'acord a la

interpretació de la línea sísmica S-12. El mantell del Port del Comte forma la
continuació meridional del mantell del Cadí. Per aquesta qüestión, la unitat
sur pirinenca central está conectada a la unitat de basament del Montsec de
Tost. El desenganxament situat al Triàsic presenta estructures de doble

16
vergència nord i sud. El Juràssic que aflora a l'anticlinal del Roc de la Pena
s'ha encallat cap al nord i cap al sud ja que no hi ha afloraments d'aquests
materials en aquestes direccions. L'alt geològic s'ha representat a la mateixa
escala vertical i horitzontal.

17
 5. Minerals i mines als Pirineus

L'explotació de mines als Pirineus ha estat una activitat important al llarg dels
segles, ja que aquesta regió és rica en recursos minerals, com el ferro, l'or, el
tungstè i altres metalls estratègics.

Per tant, al llarg de la història s’han explotat diversos minerals, alguns d’aquests que
s’han extret a la regió inclouen l’or, que s’han citat mines d’or a diferents punts dels
Pirineus, encara que no totes han estat explotades comercialment, ferro, tungstè, un
metall estratègic, granats i quars ametistes, que s’han trobat al nord de la província
de Terol.

També hem de tenir en compte que l’explotació de minerals pot variar al llarg del
temps i depenent de la zona dels Pirineus s’extrauran uns minerals o uns altres.

La regió dels Pirineus ha estat sempre coneguda per la seva activitat minera,
incloent-hi l'extracció de carbó, no només de minerals. A diferents punts dels
Pirineus s'han trobat mines de carbó que van ser explotades entre finals del segle
XIX i principis del segle XX.

I és important destacar que l'explotació de mines de carbó ha deixat vestigis a la

regió, com ara forns de carbó i altres estructures relacionades amb l'activitat minera.

Figura 17
Antiga mina d’extracció d’or als Pirineus (Font: La Vanguardia. 2016)

18
 6. Origen geològic dels Pirineus

Fa entre 85 i 24 milions d'anys que es van formar els Pirineus per col·lisió entre la
petita placa Ibèrica i la gran placa Europea.

Figura 18
L’origen pirinenc en el context de les plaques veïnes a l’extrem occidental del sistema
alpí-himalaienc. (Font: Racab.cat 2019)

El Pirineu és una serralada formada per la col·lisió entre la petita placa ibèrica i la
gran placa euroasiàtica. Aquest procés va començar, aproximadament, fa 80 milions
d'anys (Cretaci superior) i va cessar fa uns 20 (Miocè). Durant aquest temps, el que
inicialment era el mar pirinenc es va tancar de mica en mica a mesura que emergien
les muntanyes. Des de llavors, l'erosió és el procés dominant i continua esculpint les
muntanyes.

Figura 19
Esquema simplificado de una sección geológica norte-sur de los Pirineos en su zona central
(perpendicular al eje de la cadena) (Font: Wikipedia. s.d.)

19
Des del punt de vista geològic, els Pirineus mostren una estructura casi simètrica,
amb roques antigues, principalment granits i roques metamòrfiques d'edat
paleozoica, que afloren fortament plegades a la zona central o axial de la serralada.

La serralada es divideix en diverses zones, com ara la Zona Axial, la Zona

Surpirinenca i la Zona Norpirinenca, cadascuna caracteritzada per diferents tipus de
materials i processos geològics. La influència mediterrània ha donat lloc a
diferències en la composició florística dels Pirineus, amb el pirineu oriental i
meridional tenint una flora diferent de la resta de la serralada a causa del clima més
assolellat.

La figura mostra un mapa geològic de la serralada Pirinenca, on es posen de

manifest les principals estructures de deformació tectònica i la seva distribució.

Figura 20
Mapa geològic esquemàtic dels Pirineus, indicant la distribució de les principals unitats litològiques i
estructures tectòniques. ZNP: Zona Norpirinenca. (Font: Raco.cat. 2007 )

Atenent a la geometria de les estructures i als tipus de roca dominants que afloren,
es pot dividir la serralada en una franja septentrional on les estructures tenen
vergència cap al nord, anomenada Zona Norpirinenca, i una franja meridional on la
vergència és cap al sud. Aquesta última comprèn la Zona Axial, integrada per
roques Paleozoiques, i la Zona Surpirenaica, composta per roques Mesozoiques i
Terciàries.

20
Els peus de muntanya de la serralada corresponen a les conques terciàries
d'Aquitània i de l'Ebre (Fig. ). Les roques Paleozoiques i Mesozoiques es van formar
prèviament a l'orogènesi pirinenca, mentre que les roques del Cretaci més superior i
del Terciari són contemporànies.

Les estructures que reflecteixen l'escurçament tectònic als Pirineus i que podem
observar a la superfície corresponen a plecs i cavalcaments. Afecten les roques de
totes les edats, des de Paleozoiques a Terciàries, encara que amb diferent estil
segons les litologies i profunditats de la deformació.

Figura 21
Seqüència de la formació dels Pirineus (Font: SlidePlayer. s.d.)

Figura 22
Talls geològics del vessant sud dels Pirineus, mostrant la característica estructura de plecs i
encavalcaments vergents cap al sud. A: Tall per la vall del riu Noguera Pallaresa (modificat de
Muñoz, 1992). B: Tall per les valls d'Ansó i Belagua (segons Teixell, 1998). (Font: Raco.cat. 2007)

21
Com a il·lustració, la figura 21 presenta talls geològics del vessant sud de la
serralada, construïts essencialment a partir de dades de geologia de camp. En
funció de talls geològics com els de la figura 21 i de la seva restitució als estadis
previs a la compressió, s'ha pogut calcular que l'escurçament tectònic total als
Pirineus ha estat entre 80 i 150 km. L'escurçament és més gran a la part oriental
dels Pirineus i disminueix cap a l'oest, a causa d'una propagació de la deformació en
aquesta direcció amb el temps. Aquests valors quantifiquen la convergència de les
plaques Ibèrica i Euroasiàtica.

Amb ells, coneixent la durada de l'orogènia a partir dels sediments sintectònics,

podem estimar la velocitat mitjana a què s'acostaven les dues plaques: entre 1,3 i
2,4 mm per any.

22
 7. Conclusions

Després d'elaborar aquest treball de recerca sobre la formació dels Pirineus s'ha
pogut assolir un millor enteniment de com és realment la geologia i s'ha pogut
aprendre com va ser la formació d'una de les serralades més importants d'Europa i
tots els tipus de roques i minerals que la formen.

Per començar, es pot dir que la serralada dels Pirineus és una de les més
completes, ja que està formada per diversos tipus de roques com són les
metamòrfiques, les magmàtiques i les sedimentàries, i també compta amb una
varietat de mines d'extracció de diferents minerals, a més a més, té una estructura
geològica característica amb plecs i falles i també, a causa de les seves
característiques geològiques, es divideix en diverses zones.

Respecte a l'elaboració del treball, ens va costar bastant iniciar-ho, ja que no teníem
molt clar com fer-ho, que explicar, i quina estructura seguir, però després de
solucionar això vam cercar tota la informació necessària i ens vam posar a treballar.

Tot i això, va haver-hi moments en què ens va ser difícil poder trobar la informació o
les fotografies, perquè hi havia coses que eren bastant concretes i una mica més
específiques.

Per acabar, podem dir que aquest treball ens ha servit per entendre una mica millor
el que estem estudiant a classe i ens ha ajudat a saber més coses sobre una de les
serralades més importants que hi ha al nostre país.

23
 8. Referències web

Instituto Geográfico Nacional.(s.d.). Descripción geológica de los Pirineos. Consultat

19 de desembre de 2023, a
https://www.ign.es/web/resources/sismologia/tproximos/sismotectonica/pag_sismotectonicas
/pirineos.html

Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. (2023). Pirineos. Consultat 19 de desembre de

2023, a https://es.wikipedia.org/wiki/Pirineos

Teixell, A.(s.d.). Univeristat Autònoma de Barcelona. Geotectónica de los Pirineos.

Consultat 22 de desembre de 2023, a
https://webs.uab.cat/ateixell/wp-content/uploads/sites/96/2016/09/21.-TeixellInvCI.pdf

Geoparque Pirineos.(s.d.). Geología del Geoparque. Consultat 22 de desembre de

2023, a
https://www.geoparquepirineos.com/contenidos.php?niv=1&cla=_2OA1CCRP9&cla2=&cla3
=&tip=1&idi=1

Geoparque Pirineos.(s.d.). Estratigrafía y estudio de las rocas sedimentarias.

Consultat 22 de desembre de 2023, a
https://www.geoparquepirineos.com/contenidos.php?niv=&cla=_2OA1CD0KM&cla2=_2OB0
1HNCS&cla3=_2OB0GZ1UY&tip=3&idi=1

Geodiversidad.(s.d.). Geología Iberia. Pirineos. Consultat 27 de desembre de 2023,

a https://www.geodiversidad.es/geologia-de-iberia/alpino/pirineos

Geoparque Pirineos.(s.d.). Un vistazo a la geología del Geoparque. Consultat 27 de

desembre de 2023, a
https://www.geoparquepirineos.com/contenidos.php?cla=_2OA1CCRP9&cla2=_2OA1CGQU
H&idi=1&niv=1&tip=2

Gil, A.(1988). Pedrera de Meià. El Montsec en el contexto de los Pirineos. Consultat

29 de desembre de 2023, a
https://pedrerademeia.geoparcorigens.cat/es/el-montsec-en-el-contexto-de-los-pirineos/

Heraldo.(s.d.). LA VIDA DE LAS PIEDRAS. El Pirineo sale a la luz. Consultat 30 de

desembre de 2023, a
https://www.heraldo.es/noticias/sociedad/2019/10/12/el-pirineo-sale-a-la-luz-cuando-llega-al-
mediterraneo-1338026.html

24
 9. Referències figures
Figura 1: BLOG DE GEOGRAFÍA. Profesor Pedro Oña. (s.d.). Los Pirineos.
[Il·lustració]. Consultat 22 de desembre de 2023, a
https://elauladehistoria.blogspot.com/2015/10/los-pirineos.html

Figura 2: Google Maps. (s.d.) Mapa ruta Hospitalet de Llobregat- Pirineus

[Il·lustració]. Consultat 22 de desembre de 2023, a
https://www.google.es/maps/dir/41.484288,2.1430272/Pirineus/@42.0479094,0.208
3919,8z/data=!3m1!4b1!4m10!4m9!1m1!4e1!1m5!1m1!1s0x12a8a48b202023d5:0x1
711d86785a522d6!2m2!1d1.0011899!2d42.6681804!3e0?entry=ttu

Figura 3: Visitar.cat. (2011) Mapa de Catalunya. [Il·lustració]. Consultat 22 de

desembre de 2023, a https://visitar.cat/mapa-de-catalunya/

Figura 4: Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. (s.d.). Mapa de localització física

d'Europa. [Il·lustració]. Consultat 27 de desembre de 2023, a
https://es.wikipedia.org/wiki/Pirineos#/media/Archivo:Europe_relief_laea_location_m
ap.jpg

Figura 5: El medi natural del Bages.cat (s.d.). Mapa geològic de Catalunya.

[Il·lustració]. Consultat 27 de desembre de 2023, a
https://elmedinaturaldelbages.cat/geologia/historia-geologica/mapa-geologic-de-catal
unya/

Figura 6: Raco.cat (2007). Mapa geològic esquemàtic dels Pirineus. [Il·lustració].

Consultat 27 de desembre de 2023, a
https://www.raco.cat/index.php/ECT/article/download/120965/166480

Figura 7 Heraldo.es (2018). Las paredes de Ordesa. [Il·lustració]. Consultat 27 de

desembre de 2023, a
https://www.heraldo.es/noticias/sociedad/2018/11/29/que-esta-hecho-ordesa-128012
9-310.html

Figura 8: 123RF. (s.d.). Boles de granit als Pirineus. [Il·lustració]. Consultat 27 de

desembre de 2023, a
https://es.123rf.com/photo_87263175_bolas-de-granito-en-los-pirineos-orientales-re
gi%C3%B3n-conflent-del-rosell%C3%B3n-en-el-sur-de-francia.html

Figura 9: Office de tourisme Pyrénées Méditerranée. (s.d.). Columnes de basalt al

Pirineu. [Il·lustració]. Consultat 27 de desembre de 2023, a
https://www.tourisme-pyrenees-mediterranee.com/app/uploads/wpetourisme/Orgues
-ille-4.jpg

25
Figura 10: Geoparque Pirineos. (s.d.). Turbidites característiques de l'anomenat
canal turbidític d'Arro. [Il·lustració]. Consultat 27 de desembre de 2023, a
https://www.geoparquepirineos.com/fotosmem/fig_48_1_canal_turbiditico_arro.jpg

Figura 11: EducaMadrid. (s.d.). Esquema geològic del Pirineu. [Il·lustració].

Consultat 29 de desembre de 2023, a
https://www.educa2.madrid.org/web/argos/inicio/-/visor/el-pirineo-y-la-evolucion

Figura 12: Docentes.educacion.navarra.es. (2010). Esquema estructural dels

Pirineus. [Il·lustració]. Consultat 29 de desembre de 2023, a
http://docentes.educacion.navarra.es/metayosa/1bach/tierracurio2.html

Figura 13: Geoiberia. (s.d.). Tall esquemàtic de la litosfera sota els Pirineus.
[Il·lustració]. Consultat 29 de desembre de 2023, a
http://www.geoiberia.com/geo_iberia/alpino/pirineos.htm

Figura 14: Wikiwand. (s.d.). Diagrama de falla inversa, inclinació del pla falla gran.
[Il·lustració]. Consultat 29 de desembre de 2023, a
https://www.wikiwand.com/es/Cabalgamiento

Figura 15: ResearchGate. (s.d.). Diferents tipus de plecs lligats a encavalcaments.

[Il·lustració]. Consultat 12 de gener de 2024, a
https://www.researchgate.net/publication/290382582_Estudi_geologic_del_vessant_
sud_del_Pirineu_oriental_i_central_Evolucio_cinematica_en_3D/link/586d2a0208ae
329d621383bf/download?_tp=eyJjb250ZXh0Ijp7ImZpcnN0UGFnZSI6Il9kaXJlY3QiL
CJwYWdlIjoicHVibGljYXRpb24iLCJwcmV2aW91c1BhZ2UiOiJfZGlyZWN0In19

Figura 16: ResearchGate. (s.d). Tall geològic J-5 [Il·lustració]. Consultat 3 de gener
de 2024, a
https://www.researchgate.net/figure/Tall-J-5-de-direccio-N-S-La-geologia-profunda-d
e-lanticlinal-de-Puig-reig-sha_fig20_290382582

Figura 17: La Vanguardia. (2016). Antiga mina d’extracció d’or als Pirineus.
[Il·lustració]. Consultat 3 de gener de 2024, a
https://www.lavanguardia.com/local/girona/20161215/412643667598/ecologistas-op
onen-proyecto-extraer-oro-pirineo-catalan.html

Figura 18: Racab.cat (2019). L’orogen pirinenc en el context de les plaques veïnes
a l’extrem occidental del sistema alpí-himalaienc. [Il·lustració]. Consultat 3 de gener
de 2024, a https://www.racab.cat/mracab/mracab1058.pdf

Figura 19: Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. (s.d.). Esquema simplificado de una

sección geológica norte-sur de los Pirineos en su zona central. [Il·lustració].

26
Consultat 3 de gener de 2024, a
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Profile_through_the_Pyrenees_ES.svg

Figura 20: Raco.cat (2007). Mapa geològic esquemàtic dels Pirineus. [Il·lustració].
Consultat 3 de gener de 2024, a
https://www.raco.cat/index.php/ECT/article/download/120965/166480

Figura 21: Slideplayer. (s.d.). Seqüència de la formació dels Pirineus. [Il·lustració].

Consultat 3 de gener de 2024, a https://slideplayer.es/slide/1655687/

Figura 22: Raco.cat (2007). Talls geològics del vessant sud dels Pirineus, mostrant
la característica estructura de plecs i cavalcaments vergents cap al sud. A: Tall per
la vall del riu Noguera Pallaresa. [Il·lustració]. Consultat 3 de gener de 2024, a
https://www.raco.cat/index.php/ECT/article/download/120965/166480

27