GEOGRAFÍA TEMA 2: EL MEDI FÍSIC D’ESPANYA I DE

CATALUNYA

1. CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU PENINSULAR

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. Les característiques són:
• Forma massissa, determnada per l’amplada i l’extensió de les costes, totes presenten una forma
bastant recte, a excepció d’alguns trams.

• Elevada altitud mitjana, a causa de l’altriplà central i de les diferents serralades que tenim al
territori. Aquest fet dificulta les comunicacions, l’agricultura i també en les condicions
climàtiques.

• Disposició perifèrica, que a causa del seu desnivell fa que l’influència del mar no pugui arribar a
les zones d’interior, i provoca que les temperatures siguin més extremes.

• Diversitat del relleu, fa que hi hagi unitats naturals molt diferents que comporten una gran
varietat de paisatges.

2. LA MESETA I LES SERRALADES INTRIORS

La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol ja que ocupa l’espai central de la península.

Es divideix en dos grans blocs:

• Submeseta Nord, travessa d’est a oest la xarxa fluvial del Duero i està envoltada de muntanyes.
• Submeseta Sud, formada per dos altiplans, un
d’ells solcat pel riu Tajo i l’altre pel Guadiana.

Està formada per quatre untats bàsiques de

relleu:
• Antic sòcol paleozoic, és un peneplà on hi
queden restes de materials antics comper
exemple granits, pissarres i quarsites. El
trobem a la part occidental que comenza per
Zamora i Salamanca i acaba a Portugal.
 • Les conques sedimentàries, són antics sòcols formats per sorres, argiles, guixos i margues que
es troben enterrats. A sobre s’ha format ua coberta de roca calcària que han donat lloc a un
relleu d’erms, camps i costes.
• Les serralades interiors de la Meseta, formades amb el moviment alpí, quan les zones de
fractura de l’antic sòcol (tectònica de fractura).

• Les vores muntanyoses de la Meseta, formades a causa del fregament i dels xocs de les plaques
que van pressionar la vora de l’antic sòcol i el van fracturar en diversos blocs.

Les serres interiors de la Meseta:

• Sistema central: el port més important, Somosierra, que comunica els dos costats de la meseta,
altres muntanyes són Guadarrana, Gredos, Gata i Almanzor.

• Muntanyes de toledo: divideixen la Submeseta Sud en dues parts.

3. LES VORES MUNTANYOSES DE LA MESETA

Massís Galaicolleonès: és el més antic de la península, l’erosió recula i suavitza els pendents
muntanyosos i està cobert per la vegetació a causa de les pluges freqüents.

Serralada Canàbrica: a la part occidental hi trobem blocs paleozoics dilocats, es caracteritza pels
grans jaciments de carbó i la variada gamma de metalls com el ferro o el meruri. A més, no és un
terreny fàcil degut a l’altitud del
relleu i les nevades als ports de
muntanya. En canvi a la part
oriental, els cims no són tan alts,
dominen els relleus plegats formats
per materials sedimentaris (gresos,
conflomerats i les calcàries).

Sistema Ibèric: al secctor nord hi trobem falles amb horsts, al sector sud serres i depresios solcades
per rius, diferenciem el conjunt interior de l’exterior.

Sierra Morena: el seu relleu es diferent segons la part on estem, ja que si estem per la part de la
depressió del Guadalquivir tenim un relleu alt i escarpat. En canvi, per la part de la Meseta el
terreny casi no és muntanyós i té menys altitud.
4. LES SERRALADES EXTERIORS

Pirineus són una serralada que divideix Espanya de França està format per dues grans unitats:
• Pirineu axial o central: es troba a les parts més altes, està format bàsicamentper materials
herciniaris que formen massissos
elevats i crestes. En aquesta zona
abunden les glaceres a causa del
clima d’alta muntanya.

• Prepirineu: hi ha menys altitud i

té un relleu més suau, està format
per materials secundaris calcaris.

Serralada Transversal: situada al peu dels Pirineus que uneixen el prepirineu amb les serralades
litorals, (Puigsacalm, vulcanisme olotí).

Serralades Litorals Catalanes

•Serralada Prelitoral o de
l’Interior: Guilleries, Montseny i
Muntanyes de Prades
• Serralada Litoral o de Marina:
Montnegre i Collserola
• Depressió Prelitoral: entre les
dues serralades, és un espai
obert per a les comunicacions.
Els rius que neixen en aquesta
serralada són el Besós, Tordera i
Llobregat

Serralades Bètiques
Paisatge de baldans
• Ser ralada Penibètica: Veleta,
Mulhacén
• Serralada Subbètica: Cazorla,
Segura, Sagra i Mángina
5. LES DEPRESSIONS DE L’EBRE I DEL GUADALQUIVIR

La depressió de l’Ebre en un moment inicial la depressió va estar ocupada pel mar, però després es
va tancar i va formar un gran llac, l’Ebre sobre pas entre les muntanyes de les Serralades Litorals
Catalanes fins que desemboca al Mediterrani, on forma un delta a causa dels sediments. Està
format per uns terrenys molt fèrtils (materials rocosos, malls i moles calcàries) on s’hi cultiva
arròs.

La depressió del Guadalquivir en un primer moment va estar oberta al mar, però després es va
convertir en un llac a causa dels sediments. Al seu voltant hi ha una ampla franja de dunes, i està
format per materials argilosos.

6. EL RELLEU DEL LITORAL PENINSULAR

Les costes atlàntiques:

• La costa cantàbrica: formada per molts penya-segats.

• La costa gallega: les ries són valls de rius antics, avui inundades i envaïdes per les aigües
marines a causa d’un enfonsament de la costa o bé de la pujada del nivell del mar. Formades per
ries altes, són menys profundes i més curtes i les ries baixes, són profundes i amples.

Les costes mediterrànies:

7. ELS RELLEUS INSULARS: LES BALEARS I LES CANÀRIES

L’arxipèlag balear: les illes de Mallorca, Eivissa

i Formentera són fragments emergits de la
Serralada Subbètica i és de roca calcaria.

L’arxipèlag canari: relleu d’origen volcànic que

forma la Gran Dorsal Atlàntica, on hi trobem el
volcà més important el Teide. Els relleus
volcànics canaris ofereixen una gran diversitat
de formes com per exemple cons volcànics,
calderes, roques, barrancs, colades, penya-
segats i platges.

8. LES UNITATS DE RELLEU I LES COSTES DE CATALUNYA

• La depressió Central Catalana: aquesta depressió que s’estén entre els Pirineus i les Serralades
Costaneres va se ocupada pel mar i va emergir lentament a causa de la sedimentació de
materials d’origen fluvial i d’origen marí.
S’hi van formar dipòsits de sal gemma, sals potàssiques, dipòsits calcàris i guixos.
Alguns exemples són la plana de Vic, la cònca d’Òdena i l’altiplà de la Segarra.

• Les Costes Catalanes: cap de Creus i la plana litoral