FONÈTICA

1. SONS CONSONÀTICS
Els sons consonàntics són sons que quan es pronuncien l’aire troba obstacles en la seva sortida. Mai poden
ser nuclis síl·laba, necessiten sempre sons vocàlics

1.1. CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ

 Mode d’articulació: fa referència al comportament de l’aire expulsat a l’hora de pronunciar el

so, és a dir, al mode en què l’aire surt.

 Punt d’articulació: fa referència als òrgans bucals que entren en contacte a l’hora de
pronunciar un determinat so.

 sord/ sonor: fa referència a la intervenció o no de les cordes vocals a l’hora de pronunciar el

so

1.2. TIPUS DE SONS CONSONÀNTIC

A) Lateral: la posició de la llengua impedeix que l’aire surti per la part central de la boca

Fenòmens fonètics: assimilació dentalització, assimilació palatal, assimilació velar

B) Vibrants: són sons que quan es pronuncien la llengua colpeja repetidament el paladar dur o colpeja
només una vegada

C) nasal: tenen bàsicament fenòmens d’assimilació del punt d’articulació del següent so.

Fenòmens fonètics: assimilació dentalització, assimilació palatal, assimilació velar

D) Fricatius (alveolar): són sons que, en pronunciar-se, l’aire surt fent un fregament, una fricció perquè el
canal d’aire s’estreny

Fenòmens fonètics: sonorització, ensordiment, assimilació, emmudiment, fusió

- Fricatius palatal: hi ha un contacte amb el dors de la llengua i el paladar dur

E) Africats (palatals): la unió de dos sons: oclusiu i africat palatal

Fenòmens fonètics: sonorització, ensordiment

 1.3. ELS SONS OCLUSIUS I LES VARIANTES (AL·LONS)

S’anomena al·lòfons qualsevol realització fonètica d’un fonema, qualsevol variant d’un fonema que,
segons el context, el parlant por realitzar.

Els sons oclusius sonors perden l’oclusió segons el so que els precedeix i en determinats contextos
s’articulen amb una aproximació i esdevenen aproximants espirant

1- ELS AL·LÒFONS APROXIMANTS:

 Entre vocals
 Vocal més els grups br / dr / gr
 So lateral + oclusiva sonora (excepte d)
 So fricatiu o africat + oclusiva sonora
 So vibrant + oclusiva

2- LES GEMINACIONS O ALLARGAMENTS:

Duplicació de sons consonàntics.
Els sons oclusius del grups -bl- -gl- precesits de vocal tònica i els seus derivatrs s’allarguen

2. ORTOGRAFIA DELS SONS NASAL

M-M M-P MPT

Excepcions:
Emmordassar Ampolla Impremta
Emmalaltir Enmig, tanmateix, benmereixent, granment Campaner Exempt
Commoure Pàmpol Prompte
Immediatament Benparlat benpensant Emperesir Atemptat
Primmirat empènyer
Emmirallar

Excepcions:
N-V N-N M-B
Envàs Tramvia, triumvir, circumval·lació Ennuegar-se Embòlia
Envestir Bienni Embolcallar
Enveja Tennis Combinació
Enviar connectar Combatre
combustió
M-F
Èmfasi
Càmfora Excepcions:
Amfibi
Amfitrió Fanfarró, fanfàrria, prefixos en-/con-/in-, confit, confortable
Circumferència
3. FENÒMENS DE CONTACTE ENTRE CONSONANTS DINS DEL MOT
1. ASSIMILACIÓ: La consonant final de síl·laba tendeix a sonar igual que la consonant inicial de la
síl·laba adjacent:

Els tipus d’assimilacions són:

- LABIALITZACIÓ: n fa m davant bilabial: tan petit, tanmateix; i n fa ɱ davant f/v: enfonsar, enveja
- DENTALITZACIÓ: n/l es fan al·lòfons dentals davant d/t: Andorra, rentar, dissabte.
- PALATALITZACIÓ: n/l es fan ny i ll davant ny, ll, g, j, x: un gerani, el joc, el xivarri.
- VELARITZACIÓ: n davant c/g es velaritza en ŋ: sang, fang, tanc

2. SENSIBILITZACIÓ: Consisteix a pronunciar un so mut en un context fònic concret:

- –t de VINT, CENT, SANT, seguida de mot començat en vocal ( cent anys, vint-i-dos, sant Antoni)
- t dels gerundis i la r dels infinitius si ve un pronom feble: fent-ho, fer-la.
- la S d’AQUEST si ve mot començat per vocal: aquest home, aquest últim noi.
- la b d’AMB seguida de vocal: amb ella.

3. ENSORDIMENT: Un so sonor oclusiu, fricatiu o africat es torna sord en posició final absoluta, final
de síl·laba o davant consonant sorda : verb, fred, llarg, pis, lleig, absolut, adquirir, cartílag tiroide

4. SONORITZACIÓ: Els sons sords finals es sonoritzen en contacte amb vocal o consonant sonora: els
homes, peix al forn, tuf horrible, lleig i covard, paràgraf nou, cop moral, les orquídies

5. EMMUDIMENT: Consisteix a no pronunciar un so en un determinat context:

- les oclusives emmudeixen després de nasal o líquida lateral (camp, tomb, president, malalt)
- les vibrants en posició final de mot, en infinitius, oficis, sufixos...(desar, regidor)
- c/g emmudeixen darrera nasal però fan que la nasal es torni velar (sang, tanc)
- la s dels plurals –igs, -nxs, -xs,- çs (enuigs, esfinxs, falçs)
- –s- d’ AQUEST si ve pausa o mot començat en consonant : aquest noi, aquest canta
- -S final d’AQUESTS: aquests nois
- -r final d’infinitius i t final de gerundis: anar, capficar, anant, consistint
- s davant fricatives: els joves, els savis,
- r de ARBRE, PRENDRE i derivats: comprendre, suspendre
 4. SONS VOCÀLICS
Els sons vocàlics són clars i sonors que, en pronunciar-se, l’aire no troba cap obstacle, té el pas lliure

Es classifiquen segons

 El mode i el punt d’articulació

a. Sons vocàlics PALATALS
b. Sons vocàlics VELARS
c. Sons vocàlics CENTRALS

 Grau d’obertura
o Vocals obertes
o Vocals tancades
o Vocals semitancades
o Vocals semiobertes
o Vocals mitjana

Els diftong creixent especial representats per la grafia i/u identifiquen així

o Sistema vocàlics tònic – 7 sons

o Sistema vocàlics àton – es produeix un fenomen fonètic anomenat neutralització

En alguns contextos es produeix una manca de neutralització (el so que hauria de ser vocal neutra es
pronuncia e tancada)

Real, oceà, idealisme, cineasta aeròdrom, engraellat, paellera

Arqueòleg, meteor, eòlic torreó, neó, napoleó

També en els mots compostos

Collverd trencaclosques

En els adverbis acabats en –ment

àgilment