Pràctiques de Llatí 1

Textos de llatí medieval

DE NOBILI REGE IACOBO I ARAGONVM,
VALENTIAE ET MAIORICARVM, ET COMITE BARCHINONAE
AC DOMINO MONTISPESSVLANI

LatMed
Fitxa 1

4.- De adquisitione regni et captione Maioricarum.

4.1. Postea, deliberato et communicato consilio Barchinonae suorum nobilium et

baronum, necnon episcoporum et aliorum praelatorum etiam regni sui, magno navigio
congregato, ivit ad Maioricarum insulas, quae vocantur antiquitus Baleares;

4.2. et post multa et varia proelia, in quibus mortui fuerunt plures nobiles et alii milites
Cataloniae et Aragoniae, civitatem obsedit Maioricarum,

4.3. et cepit eam auxilio Iesu Christi cum rege suo et populo universo,

4.4. et pluribus mortuis Sarracenis subiugavit sibi civitatem praedictam multum nobilem
et divitiis praepollentem, cum tota insula civitatis et aliis insulis d’Eviza et Menorca;

4.5. et dimissis ibi qui defenderent civitatem, dotatis ecclesiis et ibidem episcopo
ordinato, ad terram suam cum magno honore et victoria est reversus.

4. De adquisitione regni et captione Maioricarum.

Tant en llatí clàssic com en llatí medieval, és habitual que el títol d’una obra o d’un
passatge com aquest comence amb la preposició de, que es construeix sempre amb un
sintagma nominal en ablatiu.
Una altra característica del llatí medieval és la llatinització d’alguns topònims que no
eren emprats en llatí clàssic. Al text trobem així Maiorica (que utilitzat en plural
significa “les Balears”), Catalonia, Menorca, Eviza... Un altre topònim no clàssic és
Aragonia, -ae, que a voltes apareix amb un genitiu plural Aragonum.

4.1. Postea, deliberato et communicato consilio Barchinonae suorum nobilium et

baronum, necnon episcoporum et aliorum praelatorum etiam regni sui, magno navigio
congregato, ivit ad Maioricarum insulas, quae vocantur antiquitus Baleares;
El llatí medieval utilitza molt la construcció d’ablatiu absolut (participi en ablatiu, que
fa de nucli verbal + sintagma en ablatiu, que fa de nucli nominal). En aquesta oració
n’hi ha dos, amb molts complements en genitiu.
L’oració principal, si llevem les dues grans proposicions d’ablatiu absolut, és breu, i ací
la veus marcada en negreta i cursiva:

Postea, [deliberato et communicato consilio Barchinonae suorum nobilium et baronum,

necnon episcoporum et aliorum praelatorum etiam regni sui], [magno navigio
congregato], ivit ad Maioricarum insulas, [quae vocantur antiquitus Baleares].

 Postea ivit ad Maioricarum insulas

El subjecte de l’oració principal és un “Iacobus” que no apareix al text perquè ja ha estat
esmentat abans, i que has de traduir com a “Jaume”.
A quin verb pertany la forma ivit? En quin temps està? Pertenece a ineo, inis, inii/ivi,
initum, inire. Es un verbo transitivo en activa y esta en preterito perfecto de indicativo
de voz activa
 De quins elements està compost l’adverbi postea? Es una palabra compuesta por
el adverbio Post más el pronombre demostrativo is ea id y en su conjunto
significa “despues de esto”; además es una característica medieval.

Ara que ja coneixes el sentit de l’oració principal, passem a les subordinades

construïdes amb ablatiu absolut que hem marcat amb claudàtors.
 Quina és la classificació d’una oració d’ablatiu absolut? És una subordinada
substantiva, adjectiva o adverbial? Es una oracion adverbial, ya que funciona
como un elemento extraoracional que no influye directamente a la semàntica de
la frase

 deliberato et communicato consilio Barchinonae suorum nobilium et baronum,

necnon episcoporum et aliorum praelatorum etiam regni sui, [...]

Ara tens marcat el sintagma en ablatiu en negreta, i els seus complements del nom en
genitiu en cursiva. “Barchinonae”, tot i que sembla un genitiu per la terminació en –ae,
en realitat és un cas locatiu, i significa “en Barcelona”.
El llatí medieval llatinitza paraules no clàssiques, com ara baro, baronis, “baró”, com a
títol nobiliari, o dóna un nou significat a paraules clàssiques:
comes, comitis: en llatí medieval “comte”.
dux, ducis: en llatí medieval “duc”.
 Quin és el significat d’aquests dos mots en llatí clàssic? Explica com pot haver
evolucionat el sentit. Comes, comitis significa compañero en latín clásico y pasa
al medieval como conde y duc, ducis pasa al medieval duque

Episcopus i praelatus són dues paraules de l’àmbit eclesiàstic, “bisbe” i “prelat”.

 Busca al diccionari català el significat i l’etimologia de la paraula “prelat”.
  magno navigio congregato
Aquest és la segona construcció d’ablatiu absolut, sense complements en genitiu aquesta
volta.
Pots provar a traduir tant aquesta com la primera proposició d’ablatiu absolut
transformant el participi de passat llatí en un gerundi compost català i el sintagma
nominal en ablatiu com al seu “subjecte” lògic.
segons aquests exemples:
mortuo rege Petro  havent mort el rei Pere
civitate Valentiae capta  havent conquistat la ciutat de València
 insulas, quae vocantur antiquitus Baleares;
Aquesta és l’última proposició de l’oració. La paraula antiquitus és un adverbi, malgrat
la seua forma que recorda un substantiu, i vol dir “antigament”.
 Quin tipus de subordinada és aquesta? Oracion subordinada adjetiva introducida
por el nexo “quae”
 Quin és l’antecedent del pronom que fa de nexe? Insulas es el antecedente del
relativo femenino plural quae
 Quina és la funció sintàctica de quae dins de la proposició subordinada? Es
nominativo plural / sujeto
 Tenint en compte que el verb està en veu passiva, digues quina funció sintàctica
fa la paraula Baleares. Esta en acusativo singular però funciona como el
predicativo del verbo passivo (fueron llamadas Baleares)

4.2. et post multa et varia proelia, [in quibus mortui fuerunt plures nobiles et alii
milites Cataloniae et Aragoniae], civitatem obsedit Maioricarum,

Com en l’oració anterior, en aquest passatge la proposició principal és molt reduïda:

 et post multa et varia proelia ... civitatem obsedit Maioricarum
El primer que veus és un sintagma preposicional encapçalat per post i seguit d’un
acusatiu neutre plural. El verb obsedit té com a subjecte un Iacobus abans esmentat.
L’expressió civitatem Maioricarum la pots traduir com a “ciutat de Mallorques”, en
plura, que és com es apareix en la crònica catalana del rei Jaume. Avui en dia es diu
Ciutat de Mallorca o Palma de Mallorca.

Passem ara a l’altre element que més amunt havíem tancat entre claudàtors:
 (proelia) in quibus mortui fuerunt plures nobiles et alii milites Cataloniae et
Aragoniae
La proposició subordinada de relatiu té com a antecedent el neutre plural proelia.
 Quina és la funció dins de la proposició del pronom relatiu quibus? Es un nexo
subordinado que esta en ablativo plural/ CC
 Quins són els sintagmes que fan de subjecte del verb? plures nobiles et alii
milites
La part més interessant és el verb morti fuerunt. Es tracta d’un pretèrit perfet de la veu
passiva, però construït a la manera romànica, no a la manera clàssica.
  Repassa els teus apunts i digues quina seria la manera clàssica de formar aquest
mateix temps. Recorda que si trobes una construcció semblant a l’examen
l’hauràs d’explicar igual que ho fas ací.
(proelia) in quibus mortui fuerunt plures nobiles et alii milites Cataloniae et
Aragoniae  PASAR A PASIVA

4.3. et cepit eam auxilio Iesu Christi cum rege suo et populo universo,

El subjecte del verb cepit és també Iacobus, que no apareix.

El pronom eam es refereix a la civitas Maioricarum de l’oració anterior. Com que no el
pronom is, ea, id no té valor demostratiu, ací el pots traduir perfectament per un pronom
feble, allò que en castellà anomenen “un pronombre átono” de tercera persona.
Iesu Christi és una expressió en genitiu singular, “Jesucrist”. La primera part, Iesu, no
es declina perquè prové de l’hebreu, que és una llengua indeclinable. Alguns noms
propis del mateix origen, però, a voltes es troben llatinitzats i declinables, com el mateix
Iacobus que hem esmentat abans.

4.4. et pluribus mortuis Sarracenis subiugavit sibi civitatem praedictam multum

nobilem et divitiis praepollentem, cum tota insula civitatis et aliis insulis d’Eviza et
Menorca;

El primer que trobem en aquesta oració és una construcció d’ablatiu absolut molt fàcil,
però amb una característica molt llatina, la disjunció o separació d’un sintagma:
 pluribus mortuis Sarracenis  mortuis pluribus Sarracenis
El mot sarracenus,-a- um, “sarraí”, apareix en llatí a partir del segle II EC, és a dir, molt
abans de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident i 500 anys abans de la predicació de
Mahoma; en l’Edat Mitjana, però, “sarraí” va ser emprat amb el significat de
“musulmà”.
 Investiga l’etimologia d’aquesta paraula, que és d’origen semítica.
(mirar en internet)
 El verb subiugavit és un verb compost amb el preverbi sub-. Investiga la seua
etimologia i explica el seu significat original i el seu significat actual.
Es un verbo forma por sub+iugo es de la primera conjungación, en clásico
significado es “poner bajo el yugo” pero ahora subyugar, dominar, someter...

Hem marcat en negreta el complement directe del verb subiugavit, el nucli del qual és el
substantiu civitatem.
 L’adjectiu praedictus, -a, -um, que apareix sovint en aquest text, significa
“abans esmentat”, “dessús dit”. Busca’l al diccionari en llatí i identifica els
elements que el componen.
 Esta formado por un prefijo pre+dico, y es un participio de perfecto passivo que
significaba “antes dicho, profetizar” pero ahora en medieval es anteriorment
mencionado, nombrado.

 Fes el mateix amb l’adjectiu praepollens, praepollentis, que comparteix el

mateix prefix amb l’anterior.
En clasico es un adjetivo es “sobresalir” y es un adjetivo, pero se traduce “el ya
mencionado anteriormente”.

 insula civitatis: Aquesta expressió significa literalment “l’illa de la ciutat”, és a

dir, l’illa a la qual dóna nom la Ciutat de Mallorca, l’illa de Mallorca.
 d’Eviza: Evidentment, aquesta construcció no te gens de llatí, sinó que està
utilitzant la preposició de (amb apòstrof, a més) seguida d’un substantiu sense
declinar. En llatí, l’illa rebia el nom d’Ebusus, i els seus habitants, ebusitani:
https://la.wikipedia.org/wiki/Pityussae

4.5. et [dimissis ibi {qui defenderent civitatem}], [dotatis ecclesiis] et [ibidem episcopo
ordinato], ad terram suam cum magno honore et victoria est reversus.

L’oració comença per tres construccions d’ablatiu absolut que marquem entre
claudàtors, la primera d’elles té una proposició subordinada de relatiu “qui defenderent
civitatem”. Recorda que en llatí clàssic una proposició d’aquest tipus, si porta el verb en
subjuntiu, té valor de finalitat, “per a defendre...”. Ací també es pot traduir amb sentit de
possibilitat “que defensarien, que podrien defensar”.
El verb principal, est reversus, concerta amb el subjecte comú a totes les oracions,
Iacobus, i és una forma de pretèrit perfet deponent: cal traduir-la amb sentit actiu.