01/08

El cicle de l’aigua
La làmina mostra les fases del cicle de l’aigua, és a dir, del recorregut constant que fa l’aigua en la naturalesa.
Aquest cicle té quatre fases: evaporació, condensació, precipitació i retorn.

Evaporació Precipitació
• El Sol calfa l’aigua • Si les gotes dels
del mar, els rius i núvols s’uneixen,
els llacs, que està formen gotes
en estat líquid. grans, que
• Part de l’aigua pesen més,
s’evapora, és a i es produeix
dir, es converteix la precipitació.
en vapor i passa • L’aigua cau en
a formar part forma de pluja,
de l’aire. neu o granís.

Condensació Retorn
• El vapor d’aigua ascendeix, es refreda, es condensa i forma gotetes d’aigua • Una part de l’aigua que cau a la terra arriba als rius, que la tornen al mar
que creen els núvols. en el qual desemboquen.
• El vent desplaça els núvols d’un lloc a un altre. • Una altra part de l’aigua s’escola pels clevills de les roques i forma l’aigua
subterrània.
02/08
El relleu El relleu costaner El relleu en un mapa
•  El relleu costaner està banyat pel mar. • Els mapes de relleu mostren les diferents altituds
La làmina mostra les principals del terreny amb colors:
• Les formes de relleu de costa poden ser entrants
formes de relleu d’interior de la terra en el mar, com ara les penínsules i els caps, • Les terres baixes es pinten de verd.
i de costa, com es representa o entrants del mar en la terra, com ara les badies • Les terres d’altitud intermèdia es pinten
el relleu en un mapa i com i els golfs. Les illes i els arxipèlags són també de groc o taronja.
part del relleu de costa. • Les terres molt elevades es pinten de marró o blanc.
s’organitza el relleu d’Espanya,
Els cims s’indiquen mitjançant un triangle.
amb la retolació de les formes
de relleu principals.

El relleu d’interior El relleu d’Espanya

•  El relleu d’interior no està en contacte amb el mar. • El centre de la península Ibèrica està ocupat per
•  Pot ser muntanyós o pla: la Meseta Central.

• El relleu muntanyós està format per muntanyes,
que es poden agrupar en serres i serralades, i per
valls.
• El relleu pla està format per planes i altiplans.
• Al voltant de la Meseta s’estenen diverses serralades
i dues depressions. En el seu interior hi ha serralades.
• Hi ha dos arxipèlags: les illes Canàries, a l’oceà Atlàntic,
i les illes Balears, al mar Mediterrani.
• El cim més alt d’Espanya és el Teide, a les illes
Canàries.
03/08
Els rius
La làmina mostra els elements d’un riu i la distribució en un mapa dels principals rius d’Espanya,
organitzats per vessants, és a dir, segons el mar o oceà en què desemboquen.

Riu principal i afluent Llit i cabal

• Un riu és un corrent d’aigua que circula • El llit és el terreny afonat
per la superfície terrestre. pel qual circula l’aigua del riu.
• El riu principal és el que desemboca • El cabal és la quantitat d’aigua
directament en el mar. que porta el riu.
• L’afluent és el riu que desemboca
en un altre riu.

Els rius d’Espanya

• Els rius d’Espanya desemboquen
en l’oceà Atlàntic, en el mar Cantàbric
El curs del riu i en el mar Mediterrani.
• El curs és el recorregut que fa el riu des del naixement fins a • Els rius atlàntics són llargs.
la desembocadura. • Els rius cantàbrics són curts
•  En el curs es distingeixen tres trams: i cabalosos.
•  Curs alt. El riu és estret, porta poca aigua. • Els rius mediterranis, llevat de l’Ebre,
•  Curs mitjà. El riu és més ample, porta més aigua i forma meandres. són curts i tenen poc de cabal.

•  Curs baix. Està prop de la costa. A vegades s’hi creen deltes.

Hi ha rius a les Balears

i les Canàries?
• En aquestes illes les pluges són molt
escasses, i per això no hi ha rius.
• En lloc d’això hi ha rambles i torrents
(illes Balears) i barrancs (illes Canàries).
Són llits que només porten aigua quan
plou.
04/08
Pobles i ciutats Els edificis Els serveis
• Als pobles, els edificis solen • Als pobles, sol haver-hi pocs
La làmina mostra les diferències tindre poca altura: una o serveis (escola, centre
bàsiques entre pobles i ciutats dues plantes. de salut…).
des del punt de vista morfològic, • A les ciutats, els • A les ciutats, hi ha
econòmic i ambiental. edificis solen tindre molts serveis i molt
diverses plantes variats: educatius,
Els pobles són localitats i alguns són molt alts. sanitaris, comercials,
xicotetes on viuen Hi ha habitatges, bancaris, culturals i
oficines, hospitals… d’oci, transport, etc.
poques persones.
Les ciutats són localitats grans
on habiten moltes persones.

Els carrers El medi ambient

• Als pobles, els carrers solen • Als pobles, la contaminació
ser curts i estrets. Al centre és escassa.
de molts hi ha una plaça. • A les ciutats,
• A les ciutats, els la contaminació
carrers són llargs és prou elevada,
i amples. Els carrers a causa del trànsit,
més amples es diuen les fàbriques, les
avingudes. calefaccions de
les cases…

El treball
•  Als pobles, moltes persones treballen en l’agricultura,
la ramaderia i la pesca, encara que alguns dels habitants
treballen en el transport, el comerç o el turisme rural.
•  A les ciutats, la majoria de les persones treballen en els
serveis: comerços, bancs, hospitals… Algunes persones
treballen en les indústries.
05/08
Els treballs
La làmina mostra les activitats principals de cada sector econòmic. També s’hi exemplifica com es relacionen
els tres sectors en el procés de fabricació d’un producte: suc de taronja.

Treballs en la naturalesa: Treballs que presten

sector primari serveis: el sector
• Agrupa tots els treballs terciari
que obtenen matèries • Són els treballs que no
primeres de la produeixen un bé, sinó
naturalesa. que donen serveis a les
• Les activitats principals persones i les empreses.
són l’agricultura, • Els treballs d’aquest sector
la ramaderia i la pesca. són molt variats: comerç,
També formen part turisme, transport,
d’aquest sector la mineria sanitat…
i l’explotació forestal.

Els treballs es relacionen

• Els treballs es relacionen
Treballs als tallers i les fàbriques: per a elaborar i comercialitzar
sector secundari productes com ara el suc
• Aquest sector agrupa de taronja:
tots els treballs • Els agricultors cullen
que transformen les taronges dels tarongers
les matèries primeres i les envien a les fàbriques.
en productes • A les fàbriques, els obrers
elaborats. usen màquines per a extraure
• L’artesania, el suc de les taronges
la indústria (treballs i envasar-lo.
a les fàbriques) i • Els sucs es transporten
la construcció als comerços, on els
pertanyen a aquest compren les persones.
sector.
06/08
El sistema solar
La làmina mostra un dibuix del sistema solar on es destaquen la Terra i el seu satèl·lit, la Lluna. S’hi presenten també
els dos moviments de la Terra (rotació i translació) i les seues conseqüències, i s’indiquen les fases de la Lluna.

Components del sistema solar El moviment de rotació de la Terra

• El sistema solar està format per una estrella, el Sol, huit planetes que giren • És el moviment que fa la Terra quan gira sobre si mateixa.
al seu voltant i altres astres. • Tarda 24 hores a fer una volta completa, és a dir, un dia.
• Els planetes més pròxims al Sol són Mercuri, Venus, Terra i Mart. •  Aquest moviment dona lloc a la successió dels dies i les nits.
• Els planetes més allunyats del Sol són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

La Terra i la Lluna El moviment de translació de la Terra

• La Terra: • És el moviment que fa la Terra quan es desplaça al voltant del Sol.
• Té forma d’esfera. • Tarda un any, 365 dies, a fer una volta completa al voltant del Sol.
• Al nostre planeta hi ha vida. • Aquest moviment dona lloc a les estacions: primavera, estiu, tardor i hivern.
• La Lluna:
• És el satèl·lit de la Terra,
és a dir, gira al seu voltant.
• Les formes de la Lluna quan
gira al voltant de la Terra es
diuen fases lunars: Lluna
nova, quart creixent, Lluna
plena i quart minvant.
07/08
L’estudi de la història
La làmina se centra en dos aspectes bàsics en l’estudi de la història: les fonts i la cronologia.

Historiadors i fonts històriques Mesura del temps històric

• Els historiadors i historiadores estudien els fets del passat a través de • El temps es mesura per a ordenar els fets.
les anàlisis de les fonts històriques. • Els anys s’agrupen en lustres, dècades, segles i mil·lennis.
• Les fonts històriques són indicis, restes i documents del passat que permeten • Numerem els anys prenent com a referència el naixement de Jesucrist.
interpretar successos d’una època. Les fonts poden ser: Per això hi ha anys abans de Crist (aC) i anys després de Crist (dC).
Escrites.
• 
No escrites: orals, gràfiques o materials.
• 

Organització del temps

• El temps s’organitza en present, passat i futur.

Rellotges i calendaris • La línia del temps és un gràfic que representa els esdeveniments
d’un període de temps de manera ordenada.
• Les persones hem inventat instruments
per a mesurar el temps.
• El rellotge mesura les hores del dia.
• El calendari mesura els dies,
les setmanes i els mesos de l’any.
08/08
Les edats de la història
La làmina s’organitza al voltant d’una línia del temps amb les etapes de la història. S’hi destaquen les característiques
principals de cada període.

Etapes de la història L’edat mitjana

• La història de la humanitat es divideix en etapes o edats: prehistòria, • Els reis i nobles vivien en castells.
edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània. • Els camperols vivien en poblats.
• Els artesans i comerciants vivien
en ciutats.
• Els monjos vivien en monestirs.

L’edat moderna
• Colom va arribar a Amèrica.
La prehistòria
• Es va descobrir que la Terra
• Els primers éssers humans vivien de  és redona.
la caça, la recol·lecció de plantes
• Des d’Amèrica van arribar
i la pesca. Eren nòmades.
productes nous.
• Després, van descobrir l’agricultura
• Hi hagué invents com el telescopi.
i la ramaderia i es van fer sedentaris.
• Hi hagué invents, com la roda.

L’edat contemporània
• Es van crear les primeres
fàbriques. Es van inventar
L’edat antiga nous mitjans de transport
• Els romans van viure en aquesta etapa: i de comunicació.
• Van fer ciutats, ponts, calçades, • En els nostres dies hi ha
mosaics… hagut grans avanços
• Parlaven llatí, idioma del qual en medicina, transports
procedeixen moltes llengües i comunicacions.
actuals.