CIÈNCIES SOCIALS 1 ESO.

GLOSARI UNITAT 2:

OCEANS: són les grans masses d’aigua, compreses entre dos continents, que cobreixen la
major part de la superfície terrestre. Els oceans són: el Pacífic, l’Atlàntic, l’Índic, l’Àrtic i
l’Antàrtic. Les zones dels oceans properes a la costa s’anomenen mars

MAR: massa d’aigua reduïda que està situada a prop de les terres emergides o tancades al seu
interior.

CONTINENTS: són les grans masses de terra emergida compreses entre els oceans. Són:
Europa, Àsia, Amèrica, Àfrica, Oceania i l’Antàrtida.

PANGEA: únic continent que fa 205 milions d’anys formaven totes les terres emergides.

PUIG O TURÓ: muntanya petita.

PLANA: porció extensa d’un territori pla, sense muntanyes.

GOLF: gran porció de mar voltada parcialment de terra; quan és petita s’anomena badia.

CAP: punta de terra que entra mar endins.

ARXIPÈLAG: conjunt d’illes properes i relacionades entre elles.

ILLA: porció de terra envoltada d’aigua.

PENÍNSULA: porció de terra envoltada en gran part d’aigua; la franja de terra que l’uneix a la
resta del territori s’anomena istme.

SERRALADA: conjunt encadenat de muntanyes que forma un sistema.

MUNTANYA: elevació natural del terreny; el punt més elevat s’anomena cim.

LLAC: gran extensió d’aigua que ocupa una depressió del continent.

ALTIPLÀ: superfície plana i elevada respecte del nivell del mar.

VALL: depressió del relleu que té una forma allargada i relativament ampla, sovint envoltada
de muntanyes.

RIU: corrent d’aigua que va a parar al mar o a un llac; quan desemboca en un altre riu
s’anomena afluent.

DEPRESSIÓ O CONCA HIDRIGRÀFICA: zona més o menys extensa, formada per l’acció erosiva
d’un riu i dels seus afluents, que té una altitud inferior a les formacions de relleu que
l’envolten.

DELTA: formació sedimentària, sovint triangular, dipositada per l’acció d’un riu quan desguassa
al mar.

GLOSARI UNITAT 3:

AL·LUVIÓ: sediments que les aigües corrents han erosionat i dipositat a les zones en què la
força de transport del corrent disminueix (valls fluvials, deltes, estuaris), on formen una plana
al·luvial.

CABAL: volum d’aigua que porta un riu: es mesura en m3/s.

RÈGIM REGULAR: aquell en el qual un riu presenta un cabal similar tot l’any. En un règim

irregular, el riu presenta variacions importants de cabal.

XARXA HIDROGRÀFICA: És el conjunt de rius i afluents que recorren un mateix territori.

VESSANT: mar o oceà on les xarxes hidrogràfiques aboquen les seves aigües.

CONCA INTERIOR: territori en el qual las precipitacions van a parar a un llac o mar interior.

CUBETA: extensió de terreny enfonsada en relació amb els relleus més elevats que l’envolten.

Generalment hi sol passar un riu.

FOSSA TECTÒNICA: estructura geològica formada per una depressió del’escorça terrestre, de
forma allargada, que es troba enfonsada respecte als blocs laterals entre els quals està situada.

MAGRIB: Zona d’Àfrica que inclou el Marroc, el nord d’Algèria i Tunisia.

RÀPID: apart del curs fluvial en què l’aigua es desplaça a gran velocitat i amb turbulència a
causa del pendent o de la irregularitat que presenta el llit del riu.

ISTME: Llengua de terra que uneix dos continents, o una península a un continent.

ESTRET: Pas de poca amplada situat entre dues terres i a través del qual es comunica una mar
amb una altra o dues masses d’aigua.

BANQUISA: banc de glaç que es forma als oceans Antàrtic i Àrtic per la congelació de l’aigua
superficial. Quan la temperatura baixa uns quants graus sota zero, l’aigua es glaça i forma una
petita capa de gel que, amb el moviment de les aigües, es trenca. Els trossos es van
superposant fins a assolir un gruix d’uns quants metres. A l’Antàrtic, les banquises arriben fins
a 10 metres d’alçada.

ICEBERG: massa de gel de grans dimensions que flota als mars polars. El que es veu de
l’iceberg n’és només una vuitena part.

SUBCONTINENT: Part àmplia i delimitada d’un continent amb característiques pròpies.

RIUS MÉS IMPORTANTS:

ÀSIA:

Ganges: riu sagrat de l'Índia que també és el riu més contaminat del món. 2510 kms.

Iang-Tsé: riu més llarg d’Àsia i tercer del món. Xina. 6300 kms.

Eufrates: 2780 kms. Conjuntament amb el Tigris, van delimitar el territori de Mesopotàmia a
l’antiguitat.

Indus: 3180 kms. (Pakistan, Índia). Desemboca al mar Aràbic.

Obi: 3650 kms. Un dels més llargs del món. Desemboca al nord de Sibèria, al mar de Kara.

Amur: és el novè riu més llarg del món amb 4494 kms. Desemboca al mar d'Ojotsk (Oceà
Pacífic).

Brahmaputra: neix a l’Himàlaia i desemboca al golf de Bengala a Bangladesh. 2895 kms.

ÀFRICA:

Nil: és el riu més llarg del món. 6650 kms. El Nil pot desbordar els seus marges entre maig i
setembre. Travessa 10 països: Burundi, Rwanda, Tanzània, Uganda, Kenya, República
Democràtica del Congo, Sudan del Sud, Sudan, Egipte i Etiòpia

Congo: 4380 kms. Desemboca a l’Atlàntic. El Congo és el riu més profund del nostre planeta.
Níger: 4200 kms. Desemboca a l’Atlàntic, és navegable a la seva part més alta.

Zambesi: 2750 kms. Desemboca al Pacífic, té una gran cascada.

Orange: 2432 kms. Sud-àfrica. Comença a les muntanyes del Drac i desemboca a l’Atlàntic.

Limpopo: 1750 kms. El riu travessa serralades, sabanes, deserts. Té grans afluents: per
exemple, Notwani.

Senegal: 1050 kms. Desembocant a l'oceà Atlàntic, el rierol es transforma en un gran delta
amb grans extensions insulars.

AMÉRICA:

NORD:

Mississipí: (3.734 km.). És el segon riu més llarg dels Estats Units. travessa deu estats dels 50
del país. Passa per Minesota, Wisconsin, Iowa, Missouri, Illinois, Kentucky, Tennessee,
Arkansas, Mississipí i Louisiana i desemboca finalment al golf de Mèxic.

Colorado : (2.333 km.) Passa pels Estats Units i Mèxic.

Missouri (3.767 km.). És un dels rius més importants d'Amèrica del Nord, en ser el riu més
llarg.

Riu Gran (3.034 km.). Actua com a frontera natural entre Mèxic i els Estats Units.

Sant Llorenç (1.197 km.). Transcorre pel nord dels Estats Units i el sud del Canadà.

Mackenzie (1.738 km). És el riu més llarg de Canadà. A més a més, amb una longitud de 4.241
km, el Mackenzie es converteix en un dels rius més importants d'Amèrica del Nord.

SUD:

Amazones (7.020 km). No és només un dels rius principals d'Amèrica; també és el riu més llarg
del món. Les seves aigües discorren pels territoris de Colòmbia, Perú i Brasil.

Riu de la Plata (325 km.). El riu més ample del món crea una frontera natural entre Argentina i
Uruguai. Aquest riu d’Amèrica té una gran importància perquè dona lloc a la conca hidrogràfica
del Plata.

Paraguai (2.625 km.). El riu Paraguai és el principal afluent del riu Paranà i un dels més
importants de la conca del Plata.

Uruguai (1.770 km). Juntament amb el riu Paranà, el riu Paraguai i altres grans cursos fluvials,
formen la conca del Plata.

Paranà (4.880 km). És el segon riu més llarg d'Amèrica del Sud. Neix de la confluència del riu
Gran i el riu Parnaiba, a Brasil.

Orinoco (2.140 km.). Aquest riu veneçolà és un dels rius més importants d'Amèrica del Sud. És
el quart riu més llarg de Sud-Amèrica, tercer riu més cabalós del món.