Els climes d’Espanya

1. Els mecanismes que influeixen sobre el clima

1.1. La circulació atmosfèrica en altitud

A la part alta de l’atmosfera la circulació de vents és molt més intensa que a la
superfície. Vents forts circulen d’oest a est en la mateixa direcció que el moviment
de rotació de la Terra.

- Corrent en jet o jet stream: potents fluxos d’aire, es poden observar als dos
hemisferi terrestres. Dos corrents a cada hemisferi: el subtropical (entre les latituds
30º i 45º) i el polar (60º de latitud). A l’hivern els corrents baixen de latitud i a l’estiu
pujen.

El corrent es desplaça cap a l’est a més velocitat que el moviment de rotació de la

Terra i origina remolins d’aire descendent, s’acomulen a la dreta d’aquest corrent i
provoquen les altes pressions subtropicals (un hemisferi). A l’esquerra del corrent
s’hi produeix un moviment d’aire ascendent que explica les baixes pressions (a
l’altre hemisferi).
El moviment de translació de la Terra provoca desplaçaments del corrent en jet. A
l’estiu les altes pressions subtropicals remunten fins als 40º-45ºN. A l’hivern
deslleven cap al sud (30ºN) amb baixes pressions i temperatures fredes.

La península Ibèrica es troba propera al tròpic de Càncer, per tant és una zona molt
afectada per les altes pressions tropicals.
Els corrents en jet tenen conseqüències pràctiques importants per a la navegació
aèria. Els avions que van dintre del corrent s’aprofiten i ecomonitzen combustible.

1.2. La circulació de l’aire en la superfície

La circulació de l’aire a la capa atmosfèrica que es troba en contacte amb la Terra,

s’organitza bàsicament a zones d’altes pressions o anticiclons i a zones de baixes
pressions o depressions. Els camps de pressió es representen per mitjà de les
isòbares (línies que uneixen els punts que registren idèntica pressió atmosfèrica).

Les zones d’altes pressions o anticiclons (A):

Són masses d’aire originades per l’efecte del corrent en jet o per l’existència de
masses d’aire fred i dens.

L’hectopascal (hPa) és la unitat en la qual es mesura la pressió atmosfèrica. 1 hPa

= 1 mbar (mil•libar).
Les isòbares s’organitzen de manera que la pressió augmenta cap al seu nucli i
l’aire es mou en el sentit de les agulles del rellotge a l’hemisferi nord.
Als anticiclons l’aire tendeix a baixar, s’escalfa, aquest aire calent absorbeix la
humitat, cel sense núvols, insolació - temps estable.

Les zones de baixes pressions o depressions (D)

Són masses d’aire organitzades per l’acció del corrent en jet o perquè es tracta de
masses d’aire calent.
L’aire circula en sentit contrari a les agulles d’un rellotge a l’hemisferi nord.
Aire de depressió lleuger, tendeix a pujar, es refreda, la humitat que conté es
condensa, es formen núvols que originen pluges - temps inestable.

2. Els factors que influeixen sobre els climes

Per considerar la diversitat de climes a Espanya cal tenir en compte: l’acció dels
anticiclons tropicals, la circulació general dels vents de l’oest amb els seus fronts i
depressions, el funcionament quasi autònom de la conca de la Mediterrània
occidental i la forma del relleu de la península Ibèrica.

2.1.Els anticiclons tropicals: l’anticicló de les Açores

L’aire procedent del Sàhara arrossega partícules de pols: precipitacions s’anomenen
pluja de fang, i quan les partícules de fang es troben suspendides a l’aire ocasiona
la calima (illes canàries)

2.2. Les depressions atlàntiques

2.3. Els reajustaments termodinàmics entre latituds polars i latituds tropicals

La península Ibèrica també es veu afectada pels intercanvis i reajustaments tèrmics

entre les masses d’aire polar i les masses d’aire tropical. Les masses que influeixen
en el temps de la península i de les Balears són:
2.4. El comportament semiautònom de la Mediterrània occidental

2.5. La forma i el relleu de la península ibèrica

A causa de la amplada de la península Ibèrica i la disposició perifèrica (aïllant

alguns relleus), les terres estan situades a l’interior allunyades de la influència del
mar. Es refreden intensament a l’hivern i s’escalfen molt a l’estiu.
Durant l’estiu: l’acció dels anticiclons subtropicals més intensa, les masses d’aire
descendent s’escalfen molt, sequedat elevada, augment de la temperatura i
escassetat de precipitacions.

Hivern: si una massa d’aire s’estanca sobre la península, quan entre en contacte
amb les terres interiors experimenta un refredament intens. Això explica l’escassetat
de pluges hivernals.

3. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC

A Espanya trobem el clima oceànic o atlàntic, clima mediterrani, clima continental o
d’interior d’influència Mediterrània i clima subtropical.
El clima pròpiament oceànic o Atlàntic i les seves varietats reben la influència de
l’oceà i això provoca humitat alta tot l’any.
Clima oceànic o atlàntic.
● Localització: Galícia, Astúries, Cantàbria,el País Basc, l’extrem septentrional
de Navarra i la Vall d’Aran.
● Característiques:
- Precipitacions: abundants (1000-2500mm) tot l’any; menys a l’estiu. Motius
alta precipitació: afectació front polar i pluges orogràfiques.
- Temperatures: suaus tot l’any (Tma: 11oC-15oC),
- Amplitud tèrmica: reduida (10oC)
- Vents: de ponent, d’intensitat moderada; de vegades deriven en galernes i
temporals de forta intensitat.
● Rius: cabalosos i regulars; curts (excepció Miño); gran força erosiva.
● Vegetació:
- bosc temperat caducifoli (en part substituit per pins de creixement ràpid):
predomini de roure i faig; també: castanyer, bedoll, til.ler i grèvol.
- degradació del bosc: landa (vegetació densa de matoll)
- prats naturals
Varietats del clima oceànic o atlàntic:
Varietat de muntanya oceànica:
- Localització: bona part del Massís Galaic, Muntanyes de Lleó, Serralada
Cantàbrica, Muntanyes Basques, els Pirineus navarresos i aragonesos, fins a
les Valls dels Pirineus Catalans (Aran, Valira i Núria)
- Altitud del relleu: descens de la temperatura i precipitacions superiors als
1500mm anuals (nevades freqüents a l’hivern)
Varietat oceànica de transició:
- Localització: terres baixes d’Ourense i les situades al nord de Castella i Lleó,
Àlaba. La Rioja, Navarra i zones d’Aragó i de Catalunya properes als
Pirineus.
- Transició entre els climes oceànics i els de l’interior de la Meseta i la
depressió de l’Ebre.
- Influència atlàntica però volum de precipitacions menor, estius força secs i
hiverns freds.

4. CLIMA MEDITERRANI (part meridional de la façana atlàntica i per tot el litoral

mediterrani, Balears, Ceuta i Melilla)
4.1. EL CLIMA MEDITERRANI: ELS RIUS I LA VEGETACIÓ

Localització: litoral Mediterrani (Cap de Creus fins la comarca de la Marina

(Alacant); Balears i estreta franja costanera al sud d’Andalusia)

Característiques: estius secs i calorosos, hiverns suaus; pluges poc abundants

però poden ser torrencials

·Temperatures: temperat (Tma: 14 oC-18oC), Hiverns suaus (10-12 oC),

estius càlids (20-26 oC)

·Amplitud tèrmica: 12-18oC

·Vents: de llevant (humit); cerç (vall de l’Ebre); ponent (eleva T de sotavent)

·Precipitacions: escasses i molt irregulars. Hi ha diferències zonals

-Precipitacions totals: 400-700mm

-Tardor i primavera
-Gran aridesa estiuenca

Factors que expliquen les baixes precipitacions: façana oriental poc afectada pel
front polar; front actiu al Mediterrani que es més actiu a la tardor (Gota Freda);
altres: permanència de l’anticicló de les Açores, disposició del relleu proper a la
costa,....

Rius: sequedat de l’estiu comporta estiatge (període de mínim cabal) llarg i

perllongat. Pluges torrencials (tardor): augment del cabal i inundacions
catastròfiques (Ter, Llobregat, Túria)

Vegetació:
de fulla perenne i de caràcter escleròfil (fulla petita i coriàcia (de
consistència resisten i relativa flexibilitat) a vegades espinosa, amb
l’objectiu de disminuir la transpiració.

alzines i sureres.

degradació del bosc d’alzines i substituït per pinedes. Activitat

humana: quasi desaparició dels grans boscos.

degeneració del bosc, apareix la màquia, la garriga i l’estepa

4.2. LES VARIETATS DEL CLIMA MEDITERRANI (Variació de les temperatures i les
precipitacions a causa del rellu, la latitud i la proximitat a l’Atlàntic.)

Influència atlàntica
Localització: franja costanera andalusa occidental (entre Punta de Tarifa i el tram
baix del riu Guadiana i gran part de la depressió del Guadalquivir i d’Extremadura

Els relleus no impedeixen l’arribada de les depressions i dels fronts de l’Atlàntic;

Precipitacions (octubre a maig) relativament abundants.

Estius secs i calorosos: baixa latitud i influència de les Açores; costa suaus i a
l’interior d’Extremadura i d’Andalusia molt calorosos-

Varietats del clima mediterrani

Localització: comprèn tots els relleus muntanyosos costaners: estribacions dels
Pirineus

Reben les precipitacions de la Mediterrània però la seva quantia (de 600 a 800 mm)
depèn de l'altitud i l'orientació.

En general els estius són frescos i els hiverns suaus.

Varietat seca
Localització: des del sud d'Alacant fins al litoral d'Almeria.

Són zones amb un clima sec i un gran índex d'aridesa, amb un notable dèficit hídric.
S’hi distingeixen climes esteparis i desèrtics (pluja no arriba als 150mm anuals).
Precipitacions: escasses i irregulars (150-300mm), de tipus torrencial.

Estius secs i calorosos

Les terres interiors mediterrànies, envoltades de muntanyes, també reben poques

pluges (menys de 400mm). Aquí els estius són també calorosos i secs, però als
hiverns es produeixen freqüents glaçades.

5. EL CLIMA CONTINENTAL O D’INTERIOR D'INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA

Es caracteritza per la seva tendència continental o per la forta oscil·lació tèrmica que
hi ha entre hiverns freds i estius calorosos. Clima mediterrani (escasses
precipitacions a l’estu)
5.1. EL CLIMA CONTINENTAL O D'INTERIOR: ELS RIUS I LA VEGETACIÓ
● Localització: tot l’interior peninsular (Castella-la Manxa i la Comunitat de
Madrid) (exceptuant les àrees de muntanya): les dues submesetes,i la
depressió de l’Ebre.
● Característiques:
- Precipitacions: semblants al mediterrani marítim, escasses tot l’any, els
màxims es troben a l’hivern i a la primavera i sequedat extrema a l’estiu.
Màximes a les estacions equinoccials (325-550mm).
- Temperatures: hiverns molt freds (T min. Absoluta: -24oC a Albacete), estiu
calorós (Tma a l’estiu: superior als 22,5oC)
- Amplitud tèrmica o oscil·lació: (és la diferència entre la temperatura més
baixa i la més alta) és molt gran.
● Rius: irregulars, amb crescudes en èpoques de pluja o de desglaç, i estiatges
a l’estiu.
● Vegetació:
- alzines i pinedes enfilant-se pels vessant de les muntanyes
- arbustos a les planes: comunitats denses a zones humides, i estepes seques
i espinoses als sectors més àrids
- prats naturals

5.2. LES VARIETATS DEL CLIMA INTERIOR

- Hiverns llargs i freds amb estius curts, seca i moderats. (Castella, Meseta
nord envoltada de relleus alts). A l’hivern la temperatura diària està per sota
dels 3ºC. L’ambient calorós a l’estiu el trobem a juliol i agost. Precipitacions
escasses i estius secs.
- Varietat de muntanya interior. (Sistema Ibèric, Sistema Central i Muntanyes
de Toledo. Major continentalitat i sequedat als estius. Les depressions
 atlàntiques provoquen les precipitacions més importants. Hiverns llargs i
freds. Glaçades d’octubre a maig. Estius curts, frescos i secs.
- Zones de precipitacions escasses i domini del cerç. (depressió de l’Ebre,
Rioja, sud de Navarra, Aragó, Lleida i Tarragona). Clima semblant a la
Meseta Nord. Importància del cerç (vent del nord-oest, sempre sec, bufa gran
part de l’any, origina fred intens a l’hivern i refresca altes temperatures a
l’estiu).

6. EL CLIMA SUBTROPICAL DE LES ILLES CANÀRIES

Situades a l’oceà Atlàntic, prop del Tròpic de Càncer i a la vora de les costes
africanes. L’anticicló de les Açores és molt proper i per això el clima canari és
tropical sec.

6.1. LES CARACTERÍSTIQUES DEL CLIMA CANARI

Temperatures: càlides durant tot l’any (mitj. 17ºC). Precipitacions escasses, més
abundants a l’hivern i mínimes a l’estiu. Hi ha diferències entre les illes per tres
factors:

situació: occidentals→ sota la influència de vents alisis i l’oceà Atlàntic.

Orientals→ aire sec sahara.

altitud i orientació del relleu:

-les illes amb muntanyes més altes frenen el pas dels vents alsis i
creen un clima més humit.
-fluix de vent més freqüent és l’alisi del nord-est el qual origina
temperatures suaus tot l’any amb valors elevat d’humitat.
-els vents alisis quan passen per l’Atlàntic es carreguen d’humitat i
quan pugen per els vessants de sobrevent ( 500- 1200m) es condensen i
generen el mar núvols. Aquest mar ocasiona precipitacions horitzontals. Per
damunt del mar de núvols, l’alisi és sec i la insolació és intensa. (inversió
tèrmica)
Una inversió tèrmica: augment de temperatura a mesura que es puja en
altitud, contràriament al que acostuma a passar que és que la temperatura
disminueix 6,5 ºC cada 1000 m d’altitud.

corrent marí fred: circula entre les illes i continent africà. Les aigües
superficials es refreden i l’estabilitat de l’air a l’estiu augmenta.
6.2. L’ANÀLISIS I EL MAR DE NÚVOLS
L’alisi quan arriba a les illes ha de superar els relleus muntanyosos i en pujar pels
vessants de sobrevent es refreda i forma mars de núvols que provoquen pluges.

Els mars de núvols eleven el grau d’humitat ambiental de manera que la vegetació
condensa la humitat de l’alisi de les fulles des de on passa al sòl i s'infiltra al terreny,
dóna lloc a un tipus molt important de pluja: la pluja horitzontal. (un pi a la cara nord
de les illes pot cedir al terreny fins a 80 litres d’aigua en un dia.

Quan l’alisi baixa pels vessants de sotavent, s’escalfa i s’asseca, per això el nord de
les illes és més humit i fresc. El sud és càlid i sec.

Les illes sense gran muntanyes o situades a prop de la costa africana no poden
aturar l’alisi i són més seques (Lanzarote o Fuerteventura). S’accentua quan hi bufa
el vent càlid i sec procedent del desert (temps sud).

6.3. LES VARIETATS DEL CLIMA CANARI

Segons l’altitud, 3 varietats:

Varietat de Costa:(fins 600m):

·clima subdesèrtic i estepari, T suaus (18-21 ºC) i P no superen els 350mm
·Lanzarote i Fuerteventura clima desèrtic (la P no arriba a 150mm)

Varietat de muntanyes mitjanes:(600 a 1500m)

·només present a les illes afectades pel mar de núvols; T fresques (13-16 ºC) i més
P (500- 1000mm)

varietat de cims: (1500 a 3700m)

·Tma inferior a 12 ºC
·Glaçades a l’hivern i P properes als 500mm.
·Forta insolació
 7. CLIMES I VEGETACIÓ DE CATALUNYA

Catalunya té un clima mediterrani

● Clima mediterrani d’alta muntanya
- Localització: variant influenciada per l’altitud, localitzat en el Prepirineu
lleidetà, part baixa de Cerdanya, Berguedà, Solsonès, Ripollès i Serralada
Transversal fins al Montseny.
- Característiques:
-Precipitació considerable
-Pluges intenses (sovint tempestes)
-Estiu plujós
-Hivern mínim pluviomètric
-Temperatures suaus a l’hivern i càlides a l’estiu.
● Clima mediterrani de muntanya mitja i baixa
 - Localització: Prepirineu meridional, sud del Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès
i Osona, altiplans de la Depressió Central i massissos aïllats de la serralada
Prelitoral superiors a 700 m.
- Característiques:
-Precipitació mitjana anual de 700 mm.
-Mínim de precipitació a l’estiu
-Temperatura mitjana anual de 12ºC
-Primavera i tardor: precipitacions intenses
-Algunes valls, fenomen de la inversió tèrmica
● Clima mediterrani litoral
- Localització: àrea costanera, serralada Litoral i depressió Prelitoral.
- Característiques:
-Precipitacions inferiors a 700mm anuals
-Mesos Juliol i agos més eixuts.
-Tardor: època amb més precipitacions
-Temperatures amb baixa amplitud tèrmica, mitjana de 16ºC
● Clima mediterrani de tendència continental
- Localització: Depressió central, en altituds inferiors a 500m, Garrigues,
Segrià, Pla d’Urgell, Noguera.
- Característiques:
-Precipitacions irregulars
-Molts mesos de sequera
-Temperatura mitjana 14ºC.
-Oscil·lació tèrmica alta
-Estius molt calorosos i hiverns freds

● Domini oceànic
- Localització: Vall d’Aran
- Característiques:
-Precipitacions per sobre de 1100mm anuals
-Repartiment durant tot l’any
-Temperatures baixes a l’hivern
-Freqüents boires
-Humitat persistent

● Domini de muntanya
- Localització: cims i valls més altes dels Pirineus.
- Característiques:
-Precipitacions elevades (+1400mm anuals en alpí i +1350mm anuals en subalpí)
-Temperatures fresques (sota 4º alpí i sota 6º subalpí)
-Valors extrems: -20ºC
LA VEGETACIÓ:
-Vegetació mediterrània: formada per plantes de fulla perenne i esclerofil·la, com
l’alzina, l’olivera i essencialment el garric. L’alzinar, la sureda i el carrascaf són els
boscos propis del territori amb clima mediterrani.
- Vegetació de muntanya mitjana: es caracteritza pels canvis que observa al llarg
de l’any: a l’estiu la disponibilitat d’aigua afavoreix l’existència de boscos
esponerosos i ombrosos, arbres de gran alçada i fulles grans i tendres. A l’hivern les
plantes perden les fulles per les baixes temperatures. Roures i faigs són els
principals.
- Vegetació d’alta muntanya: les condicions climàtiques són molt extremes i la
vegetació se’n ressenteix notablement. A l’hivern les temperatures mitjanes solen
ser per sota de 0ºC i a l’estiu a vegades i glaça.