UNITAT 2 L’ATMOSFERA I ELS CLIMES

1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE L’ATMOSFERA .

L’atmosfera és l’embolcall de gasos de la terra que, juntament amb la hidrosfera, constitueix el sistema de capes fluides
terrestres que estan relacionades entre elles. Capes:

Troposfera: és la capa inferior de l’atmosfera

Estatosfera: entre 30 i 50 km d’altura hi ha la zona que conté la concentració més elevada d’ozó i que, per tant, és
responsable de la filtració dels raigs ultraviolats del sol.
Mesosfera: Zona situada entre 60 i 100 km d’altura.
Termosfera: en els períodes de màxima activitat solar que origina una lluminositat anomenada aurora boreal o austral.
Exosfera: és l’última capa de l’atmosfera.

2. HISTÒRIA DE L'ATMOSFERA TERRESTRE .

L’atmosfera terrestre es va crear fa uns 4.500 milions d’anys. Els materials primitius es van anar separant segons la
densitat de manera que els compostos gasos van començar a formal l’embolcall al voltant de la jove escorça terrestre.
L’atmosfera primitiva estava formada pels gasos prevenients en major part de vulcanisme, es tractava d’una mescla de
gasos de caràcter reductor, un espai sense oxigen i, per tant, sense vida fora l’aigua ni capa d’ozó. L’aparició
d’organismes fotosintètics a la terra va anar canviant la composició de l’atmosfera terrestre, així creant la capa d’ozó que
filtra l’entrada de raigs ultraviolats i permetent la vida fora de l’aigua.

3. HISTÒRIA DEL CLIMA A LA TERRA .

S’anomena clima l’estat ideal i mitjà del temps atmosfèric definit pels paràmetres metrològiques normals que
s'enregistren en un indret i un període de temps determinat. Factors que poden generar canvis climàtics:

1. Factors astronòmics

-Alineacions planetàries: poden generar alteracions en l’òrbita terrestre

-Cicles d’activitat solar: El sol presenta taques a la superfície, l’abundància d’aquestes vària seguint un cicle que té una
periodicitat d’uns onze anys.
-Cicles orbitals terrestres: L'òrbita que segueix la terra varia lleugerament amb una periodicitat de 100.000 anys.
-Impactes de meteorits: La caiguda ocasional de grans meteorits provoca refredaments substrats.

2. Factors geològics

-Posició de les terres emergides

-Erupcions volcàniques catastròfiques
-Canvis d’intensitat i polaritat en el camp magnètic terrestre

3. Factors antropogènics

-Activitats humanes com les combustions fòssils, l’alliberament de gasos contaminants, etc.

4. FUNCIONS I BALANÇ ENERGÈTIC DE L’ATMOSFERA .

Funcions de l’atmosfera al planeta:

-Filtra les radiacions solars.

-Evita grans contrastos tèrmics
-Impedeix la caiguda de material còsmic
-Conté diòxid de carboni necessari els vegetals
-Disposa d’oxigen necessari per als organismes que respiren
-Completa el cicle de l’aigua
L’escalfament de l’aire té lloc per tres processos

-Radiacions infraroges
-Els processos de convecció
-La transferència de calor latent

L’efecte hivernacle és el fet que entre radiació solar i una part d’aquesta queda retinguda, doncs diversos gasos
atmosfèrics remeten en forma de radiació infraroja, part de l’energia emesa per la superfície terrestre.

5. EL CLIMA I EL TEMPS ATMOSFÈRIC .

5.1 FACTORS QUE DETERMINEN EL CLIMA D’UN INDRET

Latitud → El moviment de translació de la Terra al voltant del sol i la rotació sobre si mateixa determinen grans canvis
estacionals de l’angle d’incidència de la radiació solar i la durada de la insolació a totes les regions no equatorials.
Altitud → La temperatura en la troposfera disminueix amb l’altura.
Distància del mar → les zones costaneres tenen oscil·lacions tèrmiques més reduïdes a causa de les masses d’aigua.
Orientació→ La posició d’un indret davant d’un relleu pot fer que aquest els protegeixi dels vents o que els intensifiqui.
Humanització → Les zones urbanes pateixen alteracions del clima a conseqüència de les nombroses fonts de calor.

6. CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL .

→ Zones de la terra amb temperatures extremes:

Les regions equatorials → Tenen una radiació intensa i constant al llarg de l’any, amb temperatures sempre altes.
Els pols → Reben una radiació solar feble i tenen llargs períodes solar feble i tenen llargs períodes sense insolació. Són
regions permanentment fredes.

A la zona equatorial, l’escalfament solar genera corrents ascendents d’aire calent que determinen la formació de centres
de baixa pressió cap als quals convergeix l’aire de les zones properes. A les regions polars passa al revés: l’aire és fred, i
tendeix a formar corrents descendents, això determina la formació d’àrees d’alta pressió en aquestes regions

L’aire que s’eleva circula cap als pols i l’aire fred que descendeix dels pols tendeix a dirigir-se en superfície a l’equador.

Es formen tres cèl·lules convectives a cada hemisferi que determinen la creació de diverses franges depressió i de vents
que circulen entre elles.
6.1 ZONACIÓ CLIMÀTICA

Dominis climàtics:

Climes freds→ A les zones properes als pols (entre 60° i 90° de latitud nord i sud).
Climes temperats→ A la franja latitudinal intermitja (entre 30° i 60° de latitud nord i sud).
Climes càlids→ A les zones properes a l’equador (entre l’equador i 30° de latitud nord i sud)

La seva distribució és determinada per les franges de

pressió. Durant els mesos més càlids els centres de
pressió tendeixen a afeblir-se i ubicar-se a latituds
una ica superior a l’habitual. Al mateix temps, les
depressions equatorials també pugen de latitud i
generen pluges en les àrees tropicals per sobre de
l’equador

La ubicació predominant de les franges de pressió i

els seus desplaçaments estacionals condicionen
l’existència de deus zones amb un màxim de
precipitació.

7. CATALUNYA I LA CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL .

Catalunya està situada entre 40° i 42°, per tant, és més proper al domini anticiclònic dels 30°, i a causa d’això determina
unes precipitacions més escasses. La major part de les precipitacions que rep Catalunya tenen un origen mediterrani. Els
vents amb masses d’aires fredes bufen de nord, del mar cap a dins i es troba amb una serralada litoral amb massa
d’aigua calenta, això és l’origen de les tempestes, precipitacions importants, torrencials i inundacions.

La variabilitat de les precipitacions al nostre país ‘explica, per la poca regularitat amb què es donen aquestes situacions.
Aquest fet explica un dels trets característics del nostre clima: la possibilitat que hi hagi sequera en qualsevol estació de
l’any, tot i ser molt més probable a l’estiu.

7.1 ELS CLIMES DE CATALUNYA

Un domini mediterrani: ocupa gairebé tot el territori català (clima temperat d’estiu sec)
-Pirinenc: nord
-Prepirinenc
-Continental: Interior
-Prelitoral: Montseny, la Garrotxa…
-Litoral: influència del mar

CLIMOGRAMES

→ Els climogrames són representacions gràfiques de les temperatures i les precipitacions mensuals d’un indret a partir
de les dades enregistrades en un període llarg de temps. S’utilitzen generalment per visualitzar el clima d’un lloc
determinat.