L’ATMOSFERA I

L’HIDROSFERA
 Pensem i contestem:
● Quins gasos respirem a l'atmosfera?

● Quines capes hi ha a l’atmosfera?

● Saps què són els núvols? I les precipitacions?

● En quins estats podem trobar aigua a la hidrosfera?

● Saps d’on prové l’aigua de l’aixeta? I a on va a parar?

● Observeu les imatges i indiqueu quins usos es fa de l’aigua.

INTRODUCCIÓ:
A l’hora d’estudiar la composició del planeta, s’ha de tenir en
compte quatre grans blocs: atmosfera, hidrosfera, biosfera i
geosfera.
Per conèixer les característiques de cada bloc s’utilitzen mètodes
d’estudi específics, aprofitant que es pot accedir directament als
materials que els formen; l’excepció és la geosfera que, tret de les
capes més superficials, s’interpreta a partir de dades indirectes.
Atmosfera: capa gasosa que envolta la superfície terrestre.

Hidrosfera: massa d’aigua que ocupa al voltant del 71% de la

superfície terrestre.

Geosfera: Estructura sòlida que forma la Terra.

Biosfera: Conjunt de tots els éssers que habiten a la Terra.

INTRODUCCIÓ:
 1. l'ATMOSFERA
L'atmosfera és l'embolcall gasós que envolta
externament la Terra.
Està formada d'una mescla de
gasos que s'anomena aire i per
partícules en suspensió (com poden
ser els grans de pol·len, les espores,
les cendres provinents d'incendis i
d'erupcions volcàniques, les
partícules provinents dels tubs Vista de l'atmosfera terrestre.
Font: NASA
d'escapament dels cotxes, etc.)
L’existència d’aquesta capa es deu a la força de la gravetat
exercida per la Terra, que és prou gran per impedir que els
gasos s’escapin a l’exterior.
L’atmosfera no té un límit definit, a mesura que s’allunya
de la terra es torna més lleugera fins que es confon amb
l’espai. Per tant, no hi ha una barrera clara entre l’interior i
l’exterior de l’atmosfera.

Imatge de la pel·lícula Gravity

(2013)

Tres quartes parts de la massa de l’atmosfera estan en els 11

quilòmetres primers. Usualment, les persones que viatgen per
sobre dels 80 quilòmetres ja s’anomenen astronautes. La línia
de Karman, als 100 quilòmetres per sobre de la terra, és usada
freqüentment com la frontera entre l’atmosfera o l’espai
exterior.
1.1. COMPOSICIÓ DE L'ATMOSFERA
Els gasos més importants que constitueixen l'aire són:
● 78% de Nitrogen

● 20.9% d’Oxigen

● 0.93% d’Argó
Altres
Oxigen 1% ● 0.035% de diòxid de
21%
Carboni
● 0.035% de Neó, Heli,

Hidrogen, Ozó, Metà, CFC

Nitrogen i altres gasos.
78%
● Aquesta és la composició

de l’aire sec (sense tenir

en compte el vapor
d’aigua, H2O).
1.2. L'ORIGEN DE L'ATMOSFERA
Atmosfera primitiva
L’atmosfera ha anat canviat al
llarg de la història de la Terra
L’atmosfera es va formar fa 4.500M
d’anys a partir dels gasos expulsats
dels volcans
Atmosfera actual
Al refredar-se el vapor d’aigua
es van originar els mars i els
oceans
Els primers organismes, al fer
la fotosíntesi, van disminuir el
nivell de C02 i van augmentar
el nivell d’O2
 1.3. LES CAPES DE L’ATMOSFERA

Exosfera: fins a
1000km

Termosfera: fins a
600km
Mesosfera: fins a
80km
Estratosfera: fins
a 50km
Troposfera: fins a
12km

Nota: les distàncies de les capes de l’atmosfera no estan

representades a la mateixa escala.
 TROPOSFERA
● Capa més propera a la superfície terrestre.
● Té un gruix d’uns 12km.

● A mesura que pugem, baixa la temperatura (la Tº

disminueix 6,5ºC per cada 1000m d’alçada).

● Conté el 80% dels gasos de l’aire i és on produeixen els

fenòmens meteorològics, com ara la formació de núvols,

les precipitacions,
ESTRATOSFERA el vent, etc.
● Segona capa de l’atmosfera.
● Va dels 12 als 50 km d’altitud.

● Hi ha la capa d’ozó, anomenada ozonosfera, que absorbeix

els raigs ultraviolats que travessen els nivells superiors de

l’atmosfera. Aquest procés d’absorció desprèn calor, per
això, en aquesta capa la temperatura augmenta amb
MESOSFERA
● Tercera capa de l’atmosfera.
● S’estén entre els 50 i els 80km d’altitud.

● Zona amb poca quantitat de gasos. Gasos diferents dels

de la superfície, aquí no podríem respirar.

● La temperatura torna a baixar amb l’altura.

● En aquesta capa es fan visibles les estrelles fugaces.

TERMOSFERA
● Arriba fins als 600km d’altura.
● La seva temperatura augmenta fins arribar a 1500ºC, a

causa de l’escalfament que ocasionen els rajos solars.

● En aquesta capa s’hi produeixen les aurores boreals i es

reflecteixen les ones de ràdio.

● S’hi desplacen alguns satèl·lits artificials i l’Estació

Espacial Internacional (ISS).

EXOSFERA
● Última capa de l’atmosfera.
● Els gasos s’hi dispersen; a partir de 10.000km d’altura, la

seva composició és igual a la de l’espai interplanetari.

Interpreta-ho.
Observa la
il·lustració i explica
com varia la
temperatura de
l’atmosfera en
funció de l’altitud.
Justifica que la
major part de la
vida es desenvolupi
a la troposfera.
1.4. FUNCIONS DE L’ATMOSFERA
Gràcies a la seva composició i estructura, l’atmosfera
terrestre duu a terme diverses funcions que han
permès que a la Terra hi hagi les condicions
adequades per a la vida:
a) FUNCIÓ PROTECTORA
● L’atmosfera filtra les radiacions solars i impedeix
el pas d’aquelles que transporten més energia.
● L’atmosfera redueix l’efecte dels impactes dels

meteorits sobre la superfície de la Terra.

1.4. FUNCIONS DE L’ATMOSFERA
B) APORTA GASOS NECESSARIS PER
ALS ÉSSERS VIUS
L’atmosfera proporciona als éssers vius l’oxigen i el
diòxid de carboni , gasos indispensables per a la vida.

El diòxid de carboni és necessari

perquè, juntament amb l’aigua i la
llum, les plantes facin la fotosíntesi.

L’oxigen el necessiten els éssers

vius per respirar, acció que els
permet obtenir l’energia
imprescindible per les activitats
vitals.
1.4. FUNCIONS DE L’ATMOSFERA
c) Regula la temperatura de la superfície
terrestre
● L’atmosfera conserva la calor a la superfície de la
Terra. Alguns gasos com el vapor d’aigua i el
diòxid de carboni, absorbeixen la radiació
infraroja i fan que pugi la temperatura de les
primeres capes de l’atmosfera. Aquest fenomen
es coneix com efecte hivernacle natural.

● L’atmosfera ajuda a redistribuir l’energia solar

que arriba a la superfície de la Terra, i redueix les
diferències tèrmiques entre l’equador i els pols.
 Efecte hivernacle
1. La 3. Part de la
radiació 3 radiació
solar reflectida
incideix en retorna a
la superfície l’espai.
terrestre i 1
2 4. Una altra
l’escalfa. 4
part de la
2. La calor radiació és
és retornada retinguda
a l’atmosfera per
en forma de l’atmosfera
radiació gràcies a
infraroja. alguns
gasos, com
el CO2 i el
vapor
d’aigua.
1.5. IMPORTÀNCIA DE
L’ATMOSFERA PER A LA VIDA
Gràcies al vent i la pluja es
produeix el transport de
L’atmosfera actua com a l’aigua necessària perquè els
filtre dels rajos solars. éssers vius facin les seves
D’aquesta manera, evita funcions vitals.
que les radiacions
perjudicials causin danys
als éssers vius. L’atmosfera conté oxigen i
diòxid de carboni, necessaris
perquè els éssers vius duguin
a terme la respiració i perquè
les plantes i les algues facin la
fotosíntesi.
1.6. Els fenòmens meteorològics
A l’atmosfera s’originen diversos fenòmens
meteorològics, com ara les precipitacions, el vent o els
llamps. T’has plantejat mai quines són les causes dels
fenòmens meteorològics?
A) LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA I EL VENT
Quan viatgem en avió o quan guanyem altura, notem que
se’ns tapen les orelles. És per culpa de la pressió
atmosfèrica. En canvi, a prop del nivell del mar, el cos
s’adapta perfectament a la pressió que hi ha.
La pressió atmosfèrica és la que La pressió es mesura en
exerceix l’atmosfera sobre la superfície hectopascals (hPa).
terrestre i sobre tots els éssers que hi A nivell del mar la pressió
viuen, és a dir, el pes que exerceix és de 1.013 hPa
l’aire sobre una superfície.
En els mapes es representa amb línies
corbes, anomenades isòbares, que
uneixen punts que es troben a la
mateixa pressió. Aquestses línies es
representen cada 4 hPa.
 LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA I EL VENT
L’aire calent és més lleuger que l’aire fred, i per
això, tendeix a pujar. Quan el sol escalfa el terra,
l’aire que hi està en contacte s’escalfa i puja;
aquest lloc és ocupat per l’aire més fred que hi ha
al voltant.
Les zones on
l’aire calent
Les zones on puja, la pressió
l’aire fred baixa, atmosfèrica és
la pressió més baixa
atmosfèrica és (Depressions)
més alta
(ANTICICLONS)
 LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA I EL VENT
L’aire es mou de les zones d’alta pressió cap a les
zones de baixa pressió, i per això tendeix a anar
dels anticiclons cap a les depressions.
Com més gran és
el nombre
d’isòbares que hi
ha entre un
anticicló i una
depressió, i més a
la vora estan, més
gran és la
Quan I'anticicló és al Si una borrasca se situa
diferència de
pressió entre els
nord i les borrasques a I’oest de la Península,
tendeixen a baixar de propicia el vent del sud
dos i, per tant, més
latitud, s'instaura el vent (migjorn) , més càlid i no
forts són els vents.
del nord (tramuntana). porta pluges.
B) LA HUMITAT I ELS NÚVOLS
L'aire sol contenir sempre una miqueta d'humitat en forma de
vapor d'aigua. Aquesta humitat es mesura en grams d'aigua per
cada quilogram d'aire sec i procedeix de dues fonts.

-L'evaporació: produïda als mars i oceans, a les aiqües

continentals i sobre el sòl humit.

-L'activitat dels éssers vius: la transpiració dels vegetals i el

vapor d'aigua expulsant durant la respiració dels animals.

L'aire calent pot contenir més vapor d'aigua que l'aire fred. Si una
massa d'aire càlid amb molta humitat es refreda, contindrà més
aigua de la que pot mantenir en forma de vapor i una part
d’aquest vapor condensarà en forma de gotetes.
LA HUMITAT I ELS NÚVOLS
Els núvols són la condensació i sublimació del vapor
d'aigua sobre petites partícules sòlides o aerosols
presents a l'atmosfera.
Com s'originen els núvols?
Quan les masses d'aire
calent ascendeixen i es
refreden, part del vapor
d'aigua que contenen es
condensa en forma de
gotetes d'aigua. Aquestes
gotetes, quan es troben a
l'aire partícules en
suspensió s'hi adhereixen,
Tipus de núvols que podem observar,
de manera que es fan més
relacionant la forma amb l'altitud.
grans i originen els núvols.
LA HUMITAT I ELS NÚVOLS
A l'atmosfera es poden produir diferents
fenòmens meteorològics que es deriven de
la formació dels núvols:
Boira: es produeix quan el núvol es forma
arran de terra.

Rosada: són les gotetes que cobreixen el sòl

i les plantes i que es formen a partir de la
condensació del vapor d'aigua a causa d'una
baixada de les temperatures ambientals (per
exemple, durant la nit).

Gebra: és la rosada gelada, quan fa molt de

fred.
LA HUMITAT I ELS NÚVOLS
C) Les precipitacions
Les petites gotes d’aigua que formen els núvols són
microscòpiques. De vegades quan l’aire es refreda, la
condensació és intensa, les gotes es fan massa grosses i
cauen en forma de precipitacions.

pluja neu calamarsa

Esbrineu en quines són les condicions en què es pot donar cadascuna
d’aquestes precipitacions i a què són degudes les seves diferències.
1.7. Temps atmosfèric i clima
Les previsions meteorològiques ens informen de si
plourà o no, de si farà fred o calor, de si hi haurà
núvols o farà sol, etc. Moltes d’aquestes previsions
mostren:

Fotografies Mapes Mapes significatius,

obtingudes per meteorològics, que indiquen les
satèl·lits amb la situació previsions del temps..
meteorològics, com d’anticiclons i
ara el Meteosat depressions.
1.7. Temps atmosfèric i clima
S’anomena temps atmosfèric a l’estat de l’atmosfera
en un moment i lloc determinats.
El clima es refereix a un període de temps més llarg.

La meteorologia estudia el comportament de

l’atmosfera. Per això, els meteoròlegs obtenen
dades sobre temperatura, precipitacions, humitat
de l’aire, pressió atmosfèrica i nuvolositat.

Instruments
meteorològics
Instruments meteorològics
Coneixes el
nom
d’aquests
instruments?
Higròmetre

Penell
Termòmetre
Pluviòmetre
Baròmetre
Anemòmetre
Instruments meteorològics
Termòmetre Baròmetre higròmetre
I la seva
funció?

pluviòmetre Penell
Anemòmetre
 Instruments meteorològics
Termòmetre Baròmetre Higròmetre

Mesura la Mesura la
temperatura pressió
atmosfèrica Mesura
la humitat
Pluviòmetre de l’aire
Anemòmetre penell
Mesura el Determina
Mesura volum d’aigua la direcció
la caigut per d’on ve el
velocitat metre quadrat vent
del vent durant les
precipitacions.
1.8. La contaminació atmosfèrica
La contaminació atmosfèrica es defineix com la
presència a l’atmosfera de diverses substàncies o
formes d’energia en quantitats tals que són
perjudicials per als éssers vius i el medi natural.
La contaminació de l’aire es Volcà Agung,
produeix tant per fenòmens Bali
(Indonesia)
naturals, com les erupcions
volcàniques o els incendis
no provocats, com per les
activitats humanes, com ara
els processos industrials, ús
de combustibles fòssils, el
transport...
ELS CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS
GASOS
Procedents de la crema de combustibles
fòssils, com el monòxid de carboni, els
òxids de sofre i el nitrogen.
Els clorofluorocarbonis (CFC) dels aerosols
i els frigorífics, l’ozó (O3) troposfèric i el
metà (CH4).
PARTÍCULES SÒLIDES I LÍQUIDES
QUE HI HA EN SUSPENSIÓ
Destaquen la pols procedent de la trituració
de les roques, les cendres volcàniques, els
fums, les boires i els aerosols.
LLUM, SOROLL i CALOR
Són les formes d’energia que contaminen
l’atmosfera, i que es produeixen, sobretot,
a les ciutats i a les indústries.
EFECTES DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Boirum (smog) Pluja àcida

Increment de l’efecte hivernacle Reducció de la capa d’ozó

Busqueu informació sobre cadascun dels efectes negatius de la
contaminació atmosfèrica. Fixeu-vos en quin gas, partícula, etc. ,
n’és el responsable, quins efectes té i quines activitats humanes
el causen.
MESURES CONTRA LA CONTAMINACIÓ
ATMOSFÈRICA
■ Augmentar l’ús de les energies renovables més netes.
■ Fer un ús racional i eficient de l’energia. Utilitzar el

transport públic, apagar els llums, etc.

■ Controlar les emissions gasoses que produeix l’indústria i

prohibir l’ús dels CFC.

■ Fomentar la plantació d’arbres perquè, gràcies a la

fotosíntesi, redueixen els nivells de diòxid de carboni de

l’atmosfera.
Què podem fer per estalviar energia?
Entre tots, feu un llistat d’accions
que podem fer a casa o a l’escola i
que ens ajudin a estalviar energia.
 2. L’HIDROSFERA
L’hidrosfera és el conjunt d’aigües que hi ha a
sobre i a sota la superfície terrestre.

En alguns indrets del nostre

planeta l’aigua és molt
abundant. Sabríeu identificar
els estats físics en què es
presenta l’aigua en el
paisatge d’aquesta
fotografia?
2.1. L’aigua de l’hidrosfera
En l’actualitat, l’aigua cobreix el 70% de la superfície
terrestre, i és una de les poques substàncies del
planeta que podem trobar en els tres estats:
En estat líquid, en la franja de temperatura
mitjana de la Terra: oceans, mars, rius,
torrents, llacs, rierols o aigües subterrànies.
En estat gasós, com el vapor d’aigua de
l’atmosfera.
En estat sòlid (en forma de gel), per sota
de 0ºC, com el gel dels casquets polars i el
de les glaceres.
PROPIETATS DE L’AIGUA ESSENCIALS PER
A LA VIDA
■ L’aigua és una molècula, fórmula química H2O.
■ En estat pur, és una substància inodora i insípida.

■ Té un alt poder de dissolució.

■ És una substància amb una gran capacitat per absorbir i

alliberar calor lentament.

■ Quan l’aigua es congela, n’augmenta el volum.

Algunes propietats de l’aigua

Com que el gel és
menys dens que
l’aigua, sura. Gràcies
a aquesta propietat és
possible la vida als
mars polars.
L’aigua forma part dels
organismes i dona
consistència al seu cos,
sobretot en el cas dels
organismes aquàtics.
2.2. Distribució d’aigua a la Terra
L’aigua que forma l’hidrosfera es distribueix de la
manera següent: el 97% d’aigua és als oceans i als
mars i el 3% constitueix les aigües continentals.
 L’aigua dels oceans i dels mars
■ És salada, té dissoltes
gran quantitat de sals El gràfic mostra les sals
dissoltes en un litre d’aigua
minerals. del mar.
■ Principal dipòsit

d’aigua del planeta.

■ Hàbitat de molts

éssers vius.
■ La superfície terrestre s’escalfa ràpidament amb la
radiació solar i es refreda també molt de pressa per la
nit; els oceans, en canvi, s’escalfen lentament, mantenen
la calor i es refreden a poc a poc. Les zones de costa
tenen un clima més suau que les zones situades a
l’interior dels continents.
Les aigües continentals
■ Contenen sals dissoltes, però en una proporció menor que
la del mar; per això reben el nom d’aigües dolces.
Les glaceres
Constitueixen el 79% de les aigües continentals.
Són masses de glaç que s’acumulen en regions
polars o als cims de les grans serralades.
Les aigües superficials
Constitueixen l’1% de les aigües
continentals. Encara que aquesta
constitueixi una part molt petita, és la més
accessible per l’ésser humà:
- Aigües de torrentera - Rius
- Torrents - Llacs
Les aigües continentals
Les aigües subterrànies
Constitueixen el 20% de les aigües continentals. Són aigües
procedents de la infiltració de les aigües superficials a través
dels porus i de les escletxes del sòl. Aquesta aigua avança
molt lentament i quan troba una roca impermeable
s’acumula i forma un aqüífer.

Quina
diferència hi
ha entre un
pou i una
font?
2.3. El cicle de l’aigua.
T’has preguntat mai d’on prové l’aigua de la pluja i on va a
parar? La resposta la tens en el cicle de l’aigua, que
descriu el moviment continu de l’aigua a la natura i els
canvis d’estat que experimenta.
 2.4. Com consumim l’aigua.
■ Usos comsumptius: En aquest cas, l’aigua no
es pot tornar a utilitzar per a la mateixa activitat;
és a dir, hi ha una despesa d’aigua.
Exemples: ús domèstic (rentar, beure, etc.);
usos agrícoles i ramaders (regar, abeurar el
bestiar);usos industrials i de la mineria, etc.

■ Usos no consumptius: Són els que no

consumeixen l’aigua que utilitzem, per la qual
cosa la podem tornar a utilitzar.
Exemples: ús recreatiu (natació o esports
aqüàtics), producció d’energia de les
centrals hidroelèctriques.
 Alterem l’aigua
■ La contaminació de l’aigua es produeix quan s’hi vessen
substàncies que alteren la composició de l’aigua,
anomenades contaminants. L’aigua contaminada perjudica
la nostra salut i la dels altres éssers vius.
■ Origen dels contaminants:
■ Microorganismes (procedents d’aigües

residuals)
■ Pesticides i adobs (procedents de

l’agricultura)
■ Substàncies químiques (procedents de la

indústria)
■ Marees negres (vessaments de petroli al

mar)
Depuració i potabilització de l’aigua

■ Depuració: en aquest cas la millora de qualitat de

l’aigua té com a objectiu retornar en bones condicions
l’aigua al medi ambient. Val a dir que el tractament de
l’aigua no elimina la contaminació, sinó que tan sols la
separa. Són necessaris tractaments addicionals per
eliminar-ne la perillositat.

■ Potabilització: l’aigua es tracta abans de ser utilitzada

per al consum humà

■ Condicionament: tractament per a usos industrials.

Esquema d’una depuradora
Esquema d’una planta potabilitzadora
potabilitzadora
2.5. La gestió sostenible de l’aigua
L’aigua és un bé escàs i de difícil accés per una part
important de la població.
Per cobrir les necessitats d’aigua, presents i futures,
s’ha de fer una gestió sostenible de l’aigua.
Què podem fer per
estalviar aigua?
Entre tots, feu un
llistat d’accions
que podem fer a
casa o a l’escola i
que ens ajudin a
estalviar aigua..