Forat de la capa d'ozó - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.

org/wiki/Forat_de_la_capa_d'ozó

Forat de la capa d'ozó

El forat de la capa d'ozó és un efecte de la contaminació atmosfèrica
de la Terra que consisteix a una disminució d'ozó a l'estratosfera (capa
alta de l'atmosfera) suposadament a causa de l'emissió a l'aire per part de
les persones de substàncies que reaccionen i minven l'ozó. La teoria més
encertada fins a l'actualitat és que la disminució de l'ozó de l'estratosfera
és deguda a l'augment de clor a l'atmosfera, que es combina amb l'ozó i el
destrueix. Els compostos clorats es fa servir com a propel·lent d'alguns
aerosols (laques, insecticides, escumes d'afaitar), en els fluids refrigerants
dels frigorífics i aparells d'aire condicionat (freons) i en els aïllants. Els
compostos del clor poden restar a l'atmosfera durant més de cent anys.
Actualment, hi ha un acord per deixar d'utilitzar aquests compostos i
substituir-los per d'altres que no afectin la capa d'ozó. Altres teories
sostenen que la disminució d'ozó és un fenomen meteorològic natural, i
que en realitat aquest augmenta o disminueix amb estacionalitat.[1]
Concentració d'ozó (en vermell
l'alta, i en blau la baixa) als
hemisferis nord (a dalt) i sud (a
Contingut baix), l'any 1979 (esquerra) i 2007
(dreta).
Ozonosfera
Destrucció de l'ozó estratosfèric
Teories oposades
Destrucció de la capa d'ozó
Forat de la capa d'ozó a l'Antàrtida
Hivern austral
Primavera austral
Sistemes de control de l'ozó
Referències
Vegeu també

Ozonosfera
A l'escorça terrestre, l'ozó (O3) és considerat una substància molt nociu,
ja que es tracta d'un gas molt reactiu, que corroeix els materials i, en
certes concentracions, irrita les mucoses dels éssers vius. A poca alçada,
l'ozó està relacionat amb efectes negatius de la contaminació
antropogènica, com la boira fotoquímica (smog fotoquímic) i la pluja
àcida.[1]

A l'atmosfera però, quan està neta, les majors concentracions d'ozó es

troben entre 19 i 32 quilòmetres d'altitud, a l'anomenada capa d'ozó, a
prou distància perquè els seus efectes nocius no malmetin la vida del
planeta. A aquesta distància "de seguretat", l'ozó té la funció de filtrar la
radiació ultraviolada provinent del sol, i així de fet protegeix la vida
Capes de l'atmosfera. terrestre. Als humans els protegeix d'alteracions cutànies i els permet una
síntesi de vitamina D (que requereix exposició directa al sol) sense
riscos.[1] Cal recordar que no filtra la totalitat de radiació ultraviolada,
per això en exposicions llargues al sol, especialment les pells més clares, cal l'ús de crema solar.

1 de 4 04/05/2020 10:58
Forat de la capa d'ozó - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.org/wiki/Forat_de_la_capa_d'ozó

Destrucció de l'ozó estratosfèric

Hi ha diverses substàncies que els humans emeten a l'atmosfera que es consideren contaminants perquè
destrueixen l'ozó estratosfèric. En especial, no hi ha res a les capes baixes i intermèdies de l'atmosfera que
pugui destruir els freons (popularment coneguts com a CFC o clorofluorcarbonats) que han estat lliurats a la
indústria, particularment la del fred i climatització, o a les llars per mitjà dels esprais que en contenen.[1]

Així, els freons floten a la part superior de la troposfera, on ja hi ha prou radiació ultraviolada perquè els
trenqui i n'alliberi els ions de clor (Cl), que s'eleven encara més. Aquests àtoms de clor són molt reactius i
ràpidament cadascun es combina amb un oxigen (O) d'una molècula d'ozó (O3), que es trenca. Amb aquesta
reacció química es forma un compost de cloroxigen (ClO) i una d'oxigen gas (O2):[1]

El cloroxigen resultant, també molt reactiu, encara destrueix un altre ozó:

L'ús de freó com a refrigerant actualment està prohibit a la Unió Europea, però en tractar-se de gasos que
circulen lliurement a l'aire, només cal que es faci servir en un lloc del món perquè el seu efecte es reparteixi,
com l'aire, per a tota la resta de la Terra. És un exemple de globalització o qüestió que afecta forçosament la
totalitat del planeta.

D'altra banda, legals i menys conegudes són altres substàncies que, també per mitjà de reaccions químiques a
les capes altes de l'atmosfera, hi destrueixen les molècules d'ozó. Dos exemples en són els òxids de nitrogen
alliberats pels avions de reacció i el bromur de metil (on el brom actua com el clor al cas dels freons) usat en
alguns processos d'esterilització.[1]

Teories oposades
Hi ha teories segons les quals els compostos de la secció anterior en realitat no destrueixen l'ozó, ja que no hi
reaccionen perquè una sèrie de reaccions químiques (i en particular el diòxid de nitrogen, NO2) s'interposen
entre el clor (o brom) i l'ozó. Cal recordar que l'aire conté prop d'un 78% de nitrogen i d'un 21% d'oxigen, a
més d'altres gasos.[1][2]

Segons aquestes teories, d'una banda, el ClO reaccionaria amb NO2 present a l'aire i ja no podria fer-ho
amb un ozó (O3), que es "salvaria".[2]
D'altre costat, el NO reaccionaria amb l'oxigen (O2) creant ozó (O3), a més de nitrogen gas (N2). La
reacció seria reguladora, n'hi hauria tantes com reaccions consumidores d'ozó. Així, aquesta formació
d'ozó compensaria la destrucció d'ozó dels ions clor (o brom) de manera que la concentració final d'ozó
no variaria.[2]

Altres teories expliquen que la variació estacional de la concentració d'ozó a l'Antàrtida és deguda a un
fenomen meteorològic natural produït per un vòrtex polar que, durant gran part de l'any, impedeix la lliure
circulació de l'aire ric en ozó que prové de l'equador.[1]

Destrucció de la capa d'ozó

La capa d'ozó protegeix a les plantes i els organismes vius del planeta de la radiació UV solar, per això, la seva
reducció pot provocar danys al planeta. Majoritàriament aquesta reducció és causada per les emissions
antropogèniques dels CFC (clorofluorocarburs o clorofluorocarbonis). Els CFC són compostos químics molt
inerts que travessen la troposfera mantenint-se intactes i en arribar a l'estratosfera, hi incideix radiació UV
que produeix el trencament dels enllaços C-Cl homolíticament formant-se el radical lliure ·Cl, el responsable
de la destrucció de l'ozó duent a terme la següent reacció:[3]

2 de 4 04/05/2020 10:58
Forat de la capa d'ozó - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.org/wiki/Forat_de_la_capa_d'ozó

___________________________

Forat de la capa d'ozó a l'Antàrtida

Hivern austral

A l'hivern, es forma un corrent d'aire a l'estratosfera que rodeja els pols, anomenat vòrtex polar. Quan la
temperatura és aproximadament -80 °C, l'aire que queda atrapat es refreda produint núvols polars
estratosfèrics (PSC), els quals actuen com a catalitzador al proporcionar una superfície per les reaccions en les
quals el HCl de la Terra i ClONO2 es converteixen en molècules de clor reactives. A l'hivern austral de
l'Antàrtida com que no hi ha radiació solar els radicals lliures no es formen, tot i així, es duen a terme
reaccions heterogènies a la superfície de cristalls de HNO3/H2O (1:3) dels PSC:[4]

Primavera austral

Quan comença la primavera austral la radiació solar intervé a la reactivitat, generalment provoca la síntesi de
radicals lliures, fet que explica per què la disminució de la capa d'ozó a l'Antàrtida és un fenomen anual: el
forat és major a la primavera que a l'hivern. :[4]

Primer es formen els radicals lliures (·Cl):

Un cop s'ha format el ·Cl, es destrueix l'ozó:[5]

La següent reacció és la més lenta del procés ja que és de tercer ordre, quan pot
transcórrer més ràpidament és quan la concentració de ClO· és elevada:

El ClOO· es pot descompondre fotolíticament o bé per col·lisió d'un tercer cos:

__________________________________________________________

Sistemes de control de l'ozó

Espectrofotòmetre Dobson

DIAL (Differential absortion LIDAR:[6]

3 de 4 04/05/2020 10:58
Forat de la capa d'ozó - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure https://ca.wikipedia.org/wiki/Forat_de_la_capa_d'ozó

Tècnica que serveix per deduir la concentració d'ozó atmosfèrica mitjançant les propietats d'absorció de l'ozó.
La tècnica consisteix a enviar un feix de làser a dues longituds d'ona diferents(una d'elles s'ha d'absorbir més
en el component que l'altre) cap a l'atmosfera i aquests retornen. Per fer mesures de l'ozó a la troposfera
s'utilitzen longituds d'ona de 289 i 299nm; en canvi per fer les mesures a l'estratosfera les longituds d'ona són
308 i 351nm.

OMI (Ozone monitoring instrument):[7]

Instrument que proporciona dades de la concentració d'ozó troposfèric distingint entre les diferents
partícules d'aerosols que es pugui trobar com per exemple el fum, pols, sulfats entre d'altres. És molt precís i
exacte perquè utilitza imatges hiperespectrals per observar la radiació de retrodispersió solar en UV i Visible.

Ozosonda:[8]

És un globus aerostàtic que transporta l'instrument que fa les mesures acoblat a una radiosonda
meteorològica convencional. El globus ascendeix a una altitud màxima de 35km, a mesura que ascendeix, les
estacions van rebent les dades que proporciona de l'ozó i de les mesures meteorològiques com la pressió,
temperatura i humitat. L'instrument que detecta l'ozó és una cel·la electroquímica (ECC) amb una solució
diluïda de iodur de potassi, quan aquest reacciona amb l'ozó transmet un corrent elèctric feble proporcional a
la concentració d'ozó de l'aire mostrejat.

Referències
1. Diversos autors (Ivan Capdevila i Antonio Torres eds.). Guia ambiental de la UPC. Edicions de la
Universitat Politècnica de Catalunya, Capellades, 1998 ISBN 84-8301-278-2
2. Introduction to Environmental Engineering and Science, de GM Masters. Editorial Prentice-Hall, 2008
(Primera edició en 1991). (anglès) ISBN 0-13-601837-8
3. Dr.Juan E.Figueruela Alejano y Dr.Martín Marino Dávila,"Química física del medioambiente y de los
procesos medioambientales" p. 433.
4. Dr.Juan E.Figueruela Alejano y Dr.Martín Marino Dávila,"Química física del medioambiente y de los
procesos medioambientales" p. 434.
5. Dr.Juan E.Figueruela Alejano y Dr.Martín Marino Dávila,"Química física del medioambiente y de los
procesos medioambientales" p. 435.
6. http://ndacc-lidar.org/index.php?id=42/DIAL+ozone.htm
7. http://aura.gsfc.nasa.gov/instruments/omi.html
8. http://www.ozonelayer.noaa.gov/action/ozonesonde.htm

Vegeu també
Efecte Callendar A Wikimedia Commons (ht
Efecte hivernacle tps://commons.wikimedia.
org/wiki/P%C3%A0gina_pr
Canvi climàtic
incipal?uselang=ca) hi ha
radicals lliures contingut multimèdia
relatiu a: Forat de la capa
d'ozó

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Forat_de_la_capa_d%27ozó&oldid=23419694»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 4 maig 2020 a les 09:56.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes
addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc.

4 de 4 04/05/2020 10:58