TEMA 2.

ENERGIA SOLAR I DINÀMICA ATMOSFÈRICA

1. RADIACIÓ SOLAR:
· A l’interior del sol es produeixen ​reaccions termonuclears, anomenades de fusió perquè diversos
àtoms d’un element fusionen i originen un nou element.
· L’energia que es transmet a l’espai s’anomena ​radiació solar.
· És un conjunt de radiacions eloctromagnètiques que es propaguen a travès d’un moviment ondulatori.
· ​Constant solar​, és l’energia que incideix en els nivells superiors de l’atmosfera.
Interpretació
Balanç de la radiació solar
1. Com s'explica que, sent la constant de radiació solar 1.366 W.m-2, com a mitjana
de radiació a les capes altes només comptem 342 W·m-2?
Això és perquè la constant solar no arriba integrament a la superficie de la Terra. Els raigs
X, gamma i ultraviolada són absorbits per l'atmosfera.
2. Quina relació hi ha entre el color blanc de la neu el seu albedo? I el color fosc
dels oceans?​ La relació que hi ha és la llum reflectida que permet que veiem la neu
blanca (86%) i els oceans foscos (5%).

1.1. El balanç de radiació:

La superficie de la Terra no rep sempre la mateixa quantitat de radiació. Diversos factors modifiquen la
intensitat de la radiació:
• La distància del Sol a la Terra: ​Com que l'òrbita que descriu la Terra és el·lipsoÏdal, quan la Terra es
troba en el punt més allunyat (151 milions de quilòmetres), rep el 7 % menys d’energia que quan es
troba en el punt més proper (147 milions de quilòmetres).
• ​La latitud: L'angle d'incidència dels raigs solars afecta la quantitat d'energia disponible per unitat de
superfície.
• La durada del dia (hores de llum): quan el dia és més llarg que la nit, és més gran la radiació que
capta la zona il·luminada de la Terra. La durada del dia depèn de l'estació de l'any, però també de la
latitud.
• L'activitat solar: La radiació que el Sol emet depèn dels cicles d'activitat. En els moments de més
brillantor, el Sol emet una quantitat superior d'energia.
•​La transparència de l'atmosfera: els núvols, i la pols que hi ha en suspensió, també interfereixen en
l'arribada de la radiació solar a la superfície de la Terra. Un elevat nombre de dies sense núvols al cap
de l'any afavoreix la màxima arribada de radiació a la superficie.
2. El cicle estacional
Interpretació
Distribució de la radiació solar
La gràfica següent detalla la insolació rebuda durant cada mes de
l'any a la superficie terrestre en diverses latituds de l'hemisferi nord i
suposant una atmosfera totalment transparent.
1. Quina és la latitud que rep més radiació al llarg de l'any? I la que
menys?
La Vermella: 0º. La lila; 90º.
2. Traça línies verticals sobre els equinoccis i els solsticis. Com
expliques que el pol Nord rebi al mes de juny una insolació superior
a la de qualsevol altra regió? En quin moment rep la màxima i la
mínima insolació l'equador? Explica-ho.
La maxima en september, octubre, i la minima a 0º.
4. Com seria aquest gràfic si la superficie de la Terra fos plana? I si l'eix de la Terra no estigués
inclinat? Justifica-ho.
En tots els punts seria igual.
 3. La distribució de temperatures
Les temperatures varien en les diferents regions del planeta, en funció de diversos factors:

• En primer lloc, la insolació. Qualsevol factor que modifiqui la insolació afectara també la temperatura.
Com s'ha comentat, els ​moviments de rotació i ​translació ​de la Terra, juntament amb la inclinació de
l'eix de rotació i la curvatura de la superficie, són causants de les diferències de temperatura entre el dia
i la nit (​rotació​) i de les estacions (​translació​) amb la variació de temperatures corresponent.
• En general, com més gran és la ​latitud​, més baixa és la temperatura. Però això no vol dir que les
temperatures màximes s'assoleixin a l'equador, perquè també entren en joc altres factors
(continentalitat, proximitat de corrents freds o calents). La latitud també altera l'angle d'incidència dels
raigs solars: a mesura que ens allunyem de l'equador, són més petits l'angle d'incidència i la insolació.
• L’​altitud ​també influeix en les temperatures. Les ​zones elevades reben més insolació​, però la calor
es perd amb molta facilitat per la menor densitat de l'aire. Per això, la disminució de la temperatura amb
l'altitud.
• També depèn del​ grau d'humitat de l'aire​. Com més humitat hi ha, menys refredament.
Interpretació
Distribució de temperatures
Observa el mapa de la dreta.
1. Per quina raó les temperatures no es distribueixen
simetricament al voltant de l'equador?
La presència de mar i oceans, de boscos, deserts o sols nu.
Depenen d'això les temperatures a l'ecuador
2. A quina época de l'any correspon? Per que? ​A l'estiu
3. Explica com seria aquest mapa 6 mesos més tard.
Justifica la resposta.
Seria a l'inrevés, variarien molt les temperatures.
4. Com s'expliquen les diferències de temperatura que s'observen en regions situades a la
mateixa latitud?
Per la presencia o no de continents, la topografia, el tipus de material que hi ha a cada lloc (bosc, desert,
mar..), les masses d'aire i l'altitud

4. La circulació general atmosfèrica

L'EFECTE CORIOLIS
L'efecte Coriolis condiciona la circulació dels vents per la superficie terrestre. Es produeix perquè l'aire es
mou sobre un sistema de referència que experimenta un moviment de rotació al voltant del seu eix.
Qualsevol objecte que es desplaci sobre el radi d'un disc o una esfera en rotació tendirà a accelerar-se si
es mou cap al centre o a frenar-se si es mou cap a l'exterior. Per entendre això, cal recordar que a zones
equatorials l'aire calent s'expandeix, es fa menys dens i ascendeix originan zones de baixes pressions.
Després, a mesura que puja cap als pols l'aire es refreda fins fer-se més dens i descendeix originan zones
d'altes pressions.
 1. Amb la informació que pots obtenir dels grafies de la dreta, omple la taula següent
amb el número corresponent.
Anticicló Cicló o depressió

Hemisferi nord

​Hemisferi sud

5. Distribució dels vents

Interpretació
Altes i baixes pressions
Observa atentament l'esquema de la dreta.
La figura mostra dues regions (A i B) on es donem situacione ben
diferents: l'una correspon a un nucli d'altes pressions i l'altra, a un
nucli de baixes pressions.
1. Identitica quina regio cormespon a cada mucli de presio. Justifica
la resposta.
A = baixa pressió (hemisferi sud) (l'aire s'expandeix, menys densitat,
menys pressió, forma ciclons) B = alta pressió (hemisferi nord)
(comprensió d'aire, mês densitat, més pressió, forma anticiclons). Això és
degut a que les corrents d'aire del A van de fora cap a dins i la B de dins
cap a fora, 2. Que estan en sentit contrari. 3. B: + fred, + humitat, - pressió, - densitat. A= +calent
(Temperatura), - humitat, + pressió, + densitat. 4. A l'hemisferi sud, ja que així ho demostren les masses
d'aire
2. Observa el sentit dels vents al voltant dels anticiclons i de les depressions.Quina diferencia li
observes. ​ Que estan en sentit contrari.
3. En la figura es pot apreciar una massa d'aire que es desplaça des de la regió A fins a la B Quines
propietats de les masses d'aire s'alteren en el seu trajecte? Quines conseqüències poden comportar
aquests canvis? Explica-ho.
B: + fred, + humitat, - pressió, - densitat. A= +calent (Temperatura), - humitat, + pressió, + densitat.
4. A quin hemisferi correspon aquest diagrama. Justifica la resposta.
A l'hemisferi nord, ja que el descens està a la dreta.

6. Condensació i precipitació
L'aigua de l'atmosfera prové de ​l'evaporació ​de l'aigua dels continents i, fonamentalment, dels oceans.
El grau d'evaporació depèn de la quantitat de calor d'una zona i, per tant, de la radiació. També hi
influeix el vent, ja que l'aire sec renovat admet nou vapor d'aigua. Tots dos factors, la radiació i els
vents, estan en funció de la latitud.
Condensació: ​Té lloc quan es refreda l’aire, bé a la nit, bé en xocar masses d’aire de diferent
temperatura o quan una massa d’aire ascendeix.
Humitat absoluta: ​És refereix a la quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.
Humitat relativa: ​És la relació entre la quantitat de vapor d’aigua que conté l’atmosfera i la quantitat
màxima de vapor que podria contenir.
Punt de rosada: ​És la temperatura a la qual es produeix la condensació del vapor d’aigua d’una massa
d’aire.
 7. Masses d’aire i fronts
·Una massa d’aire és un cos d’aire que s’entén per milers de quilòmetres quadrats.
·Les masses d’aigua es classifiquen segons l’origen que tenen: polar o tropical, marítim o continental.
·Quan la massa d’aire es mou i abandona la regió on s’ha format, la seva estructura comença a canviar.
Aquest canvi n’afecten sobretot a la Tº i la humitat i l’estructura vertical.
Un ​front ​es la superficie de contacte entre dues masses d’aire adjacent.
Tipos de front:
Front fred: ​S’originen quan una massa d’aire fred avança i entra en contacte amb una altra massa
d’aire més càlida en una zona de contacte relativament estreta.
Front calid: ​S’originen quan una massa d’aire calent avança i entra en contacte amb una altra massa
d’aire més fred.
Front clos: ​S’originen quan un fronts freds avancen ràpidament, arriben a atrapar els fronts càlids, més
lents.
8. Energia solar
L’energia solar tèrmica: ​ulititza col·lectors o captadors solars per recuperar la calor de la radiació
solar.
L’energia solar fotovoltaica: ​fa servir l’efecte fotoelèctric per produir electricitat.

Questions i problemes

1.Fes una llista dels factors que modifiquen la ​intensitat de la radiació que arriba a la superficie de
la Terra. Explica de quina manera hi influeix cadascun d'ells.
Diversos factors modifiquen la intensitat de la radiació:
• La distància del Sol a la Terra: ​Com que l'òrbita que descriu la Terra és el·lipsoÏdal, quan la Terra es
troba en el punt més allunyat (151 milions de quilòmetres), rep el 7 % menys d’energia que quan es
troba en el punt més proper (147 milions de quilòmetres).
• ​La latitud: L'angle d'incidència dels raigs solars afecta la quantitat d'energia disponible per unitat de
superfície.
• La durada del dia (hores de llum): quan el dia és més llarg que la nit, és més gran la radiació que
capta la zona il·luminada de la Terra. La durada del dia depèn de l'estació de l'any, però també de la
latitud.
• L'activitat solar: La radiació que el Sol emet depèn dels cicles d'activitat. En els moments de més
brillantor, el Sol emet una quantitat superior d'energia.
•​La transparència de l'atmosfera: els núvols, i la pols que hi ha en suspensió, també interfereixen en
l'arribada de la radiació solar a la superfície de la Terra. Un elevat nombre de dies sense núvols al cap
de l'any afavoreix la màxima arribada de radiació a la superficie.

2. Fes un ​dibuix del planeta i, a continuació, situa l'equador i els pols​. Dibuixa igualment les
diferents cèl·lules convectives que conformen la circulació general atmosfèrica. Localitza,
finalment, les zones d'alta pressió i les de baixa pressió.
● Desplaçament del vent si la Terra no rotés.
● Desplaçament del vent per la força de Corils.
4. Defineix què és un front​. Enumera tots els ​tipus de fronts ​que coneguis. Com es representen els
diferents fronts en els mapes del temps?
Un ​front ​es la superficie de contacte entre dues masses d’aire adjacent.
Tipos de front:
Front fred: ​S’originen quan una massa d’aire fred avança i entra en contacte amb una altra massa
d’aire més càlida en una zona de contacte relativament estreta.
Front calid: ​S’originen quan una massa d’aire calent avança i entra en contacte amb una altra massa
d’aire més fred.
Front clos: ​S’originen quan un fronts freds avancen ràpidament, arriben a atrapar els fronts càlids, més
lents.
5. L'arribada dels fronts s'associa amb inestabilitat meteorològica. Per que?
Perquè el contacte entre aquestes masses d’aire de temperatura diferents provoca situacions que
originen precipitacions.
6. Explica breument els ​dos mecanismes a través dels quals l'energia solar es converteix en
electricitat.
● L’energia solar tèrmica: ​ulititza col·lectors o captadors solars per recuperar la calor de la
radiació solar.
● L’energia solar fotovoltaica: ​fa servir l’efecte fotoelèctric per produir electricitat.
7. Defineix els següents termes: condensació, humitat absoluta, humitat relativa, punt de rosada.
Condensació: ​Té lloc quan es refreda l’aire, bé a la nit, bé en xocar masses d’aire de diferent
temperatura o quan una massa d’aire ascendeix.
Humitat absoluta: ​És refereix a la quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.
Humitat relativa: ​És la relació entre la quantitat de vapor d’aigua que conté l’atmosfera i la quantitat
màxima de vapor que podria contenir.
Punt de rosada: ​És la temperatura a la qual es produeix la condensació del vapor d’aigua d’una massa
d’aire.