Activitats

Digues quina forma fa la terra

.Digues quins sn els colors predominants de la terra; per qu creus que s daquests
colors?
Escriu V (veritable) o F (fals)
a.El moviment de rotaci s el gir que fa la terra al voltant del seu eix.
b.El moviment de rotaci dna lloc als dies i les nits.
c.La terra tarda 12 hores a fer un gir complet.
d.El sol surt per loest i es pon per lest.
e.El moviment de translaci tarda 366 dies en fer una volta completa.
f.El moviment de translaci origina les estacions.
g.Quan la terra est ms lluny del sol s quan es produeixen els els solsticis destiu i hivern.

. Els rius
Com es diu el territori que ocupa un riu principal i els seus afluents?
Qu sn?
Per on discorren?
Com soriginen?
On es formen?
On van a parar?
Com es diu el territori que ocupa un riu principal i els seus afluents?
3. Descriu El cursdun riu
Curs alt:
Curs mitj:
Curs baix:
Qu s el cabal dun riu?
Com pot ser el cabal dun riu? Descriu

5. Les aiges marines son?

Estan en moviment constant per?

per les marees quines son?

Com aprofitem els humans els mars?

6. Els llacs son?

Llacs:
Els Llacunes son?:
Els Mars interiors tenen?
Els Aiguamolls?
8. Aiges en forma de gla son?
L'oz, un gas que es troba a?
.La part baixa de l'atmosfera, s anomena?
Qu s la temperatura?
Temperatura mxima:
Temperatura mnima:
Temperatura mitjana
Zona clida
Dues zones temperades:
Dues zones fredes

Factors que modifiquen la temperatura:

La latitud:
Laltitud:
La distncia al mar mar.

4. Les precipitacions
Qu s la humitat?
Com sorigina el vapor daigua? Com es formen els nvols?
Qu sn les precipitacions?
Com es produeixen les precipitacions

Factors que modifiquen les precipitacions:

La Terra, t forma esfrica, per no s una esfera perfecta, sin que s lleugerament
aplatada als pols, aquesta forma singular rep el nom de?

La manera ms precisa de representar la Terra s

Per la manera mes usual de representar la Terra s:
Els mapes sn?

Representen el relleu i les aiges dun territori.

Els mapes fsics, sanomenen topogrfics si contenen informaci detallada com laltitud
del terreny en cada punt, els noms de les localitats, els rius, els camins, etc.
Mostren les fronteres entre els diversos territoris. En els mapes poltics hi ha assenyalats
estats, provncies, municipis, localitats,...
Proporcionen informaci sobre un aspecte concret i de com es distribueix per una zona
determinada.
Recursos econmics:
indstria mineria agricultura... Clima

Poblaci, etc

-La forma de la terra s geoide. Li diem aix perqu es gaireb esfrica, per aplanada pels pols. -La podem
dividir en dues parts, per una lnia imaginria que es diu Equador: lhemisferi nord i lhemisferi sud.
b. Els moviments de la terra :La terra es mou constantment, de dues formes:
- Moviment de rotaci: la terra gira sobre s mateixa, al voltant dun eix imaginari que passa del pol nord al
pol sud. Triga 24 hores en fer un gir complet. Aquest moviment origina els dies i les nits.
-Moviment de translaci: s el moviment de la terra al voltant del sol. Triga 365,25 dies en fer una volta
sencera. Com que no s exacte cada quatre anys afegim un dia ms a lany per posar-nos al dia: s el que
anomenem any de trasps (en castell bisiesto). El moviment de translaci origina les estacions
1. Latitud i longitud
Dividim la terra en lnies de nord a sud (meridians) i dest a oest (parallels) per tal de poder-nos situar.
El meridi 0 s el de Greenwich, que passa per Catalunya. El parallel central i ms ample s lEquador
2-Tipus de mapes
Existeixen diversos tipus de mapes depenent de la informaci que donin. Els ms comuns sn:
- Fsics: mapes que mostren muntanyes, rius i altres elements naturals.
- Poltics: mapes que mostren els noms de pasos, ciutats, capitals, regions i altres elements
no fsics
- Temtics: mapes que mostren un tema concret, per exemple, mapes de poblaci, climtics, histrics, etc.
- Mapes topogrfics: mapes que mostren les formes de la terra amb corbes de nivell.
Les parts dun mapa
Tot mapa ha de tenir tres parts importants:
- Ttol: ens indica quina informaci dna el mapa.

- Llegenda: ens dna detall del significat dels smbols i colors dels mapes
-Escala: indica les distncies reals que representen cada centmetre. Tenim dos tipus descala:
o Grfica: en aquest exemple ens diu que cada cm sn 5 km
o Numrica : exemple: 1:5000 cada cm en el mapa equival a 5000 cm en la realitat. Per tant, 1 cm = 50
metres en la realitat.
5. Unitat Temps i clima
Els elements del clima sn:
- La temperatura. s el grau descalfament de laire.
La temperatura depn de diversos factors:
o La distncia respecte el mar, ja que aquest suavitza les temperatures
o Laltitud, quant ms amunt ms fred fa
o La latitud: quant ms lluny de lequador ms fred fa.
- La humitat de laire i les precipitacions. s la humitat que hi ha a lambient. Les precipitacions es poden
donar en forma de pluja, neu o calamarsa.
- La pressi atmosfrica. s el pes de laire.

El vent. s aire en moviment. Hi ha vents constants (que sempre estan) com els alisis o vents
estacionals (que bufen depenent de lpoca de lany).
4. Unitat 4: Rius i mars
Laigua del mn s un 98% aigua i un 2% dola. Laigua salada es concentra en mars i oceans, mentre que
laigua dola es troba en estat gass (nvols), slid (els gels dels pols) o en els rius, llacs i aiges
subterrnies.
Els rius poden obtenir laigua de la neu o de la pluja. En el primer car sn de rgim nival, mentre que en el
segon sn de rgim pluvial. Al llarg del seu recorregut, els rius tenen diverses parts i fan diferents treballs:
- Curs alt: treball derosi, on arrenca i semporta sediments (roques, pedres, sorra...)
-Curs mitj: treball de transport: transporta part dels sediments
Curs baix: treball de sedimentaci: deixa els sediments; en molts casos crea un delta.

Els moviments de la terra

La terra es mou constantment, de dues formes: quinas?
- Moviment de rotaci: la terra gira sobre s mateixa, al voltant dun eix imaginari que
passa del pol nord al pol sud. Triga 24 hores en fer un gir complet. Aquest moviment
origina els dies i les nits.
- Moviment de translaci: s el moviment de la terra al voltant del sol.
- Triga 365,25 dies en fer una volta sencera.
- Com que no s exacte cada quatre anys afegim un dia ms a lany per posar-nos al dia:
s el que anomenem any de trasps (en castell bisiesto).
- El moviment de translaci origina les estacions: primavera. estiu , tardor hivern
Equimoci de tardor (cap al 23 de setembre)

Equimoci de primavera (cap al 21 de mar)

Latitud i longitud
Dividim la terra en lnies de nord a sud (meridians) i dest a oest (parallels) per tal de poder-nos
situar.
El meridi 0 s el de Greenwich, que passa per Catalunya. El parallel central i ms ample s
lEquador.