TEMA 2:

LES FONTS D’INFORMACIÓ PER A LES

ACTIVITATS GUIADES
1- LA CARTOGRAFIA
 1- PRINCIPIS CARTOGRÀFICS:
Rotació i translació
1.1.-ELEMENTS GEOGRÀFICS:
La Terra NO és una esfera perfecta, perquè està lleugerament aplanada pels pols (geoide).
La terra, té dos moviments fonamentals: la Translació i la rotació.

1.1.1- EL MOVIMENT DE TRANSLACIÓ, la Terra gira al voltant del Sol dibuixant una òrbita
el·líptica, que recorre en un any (365 dies, 5 hores i 48 minuts).

1.1.2.- EL MOVIMENT DE ROTACIÓ, la Terra gira sobre si mateixa al

voltant d'un eix imaginari, d'oest a est, i tarda 24 hores aproximadament. A
causa d'aquest moviment de rotació, es fa clar primer als llocs situats més cap a
l'est. El moviment de rotació de la Terra explica la successió dels dies i de
les nits.
1.1.3-ELS FUSOS HORARIS: Els raigs solars no il·luminen tota la Terra alhora; mentre una zona està il·luminada
(dia), l'altra està a les fosques (nit).
A causa del moviment de rotació de la Terra, es fa clar primer als llocs situats cap a l’est.
A Espanya es fa clar abans a les Illes Balears que a Madrid o a Galicia.

Com que el problema de l’horari era comú arreu del món, es va acordar dividir la Terra en 24 fusos horaris, que inclouen un
conjunt de territoris amb un mateix horari. De vegades, els fusos horaris tenen forma irregular perquè cada país els ha
adaptat a les seves fronteres.
1.1.4- ELS MERIDIANS I ELS PARAL·LELS:
Meridians:
✔ Divisió longitudinal de la Terra
✔ Igual diàmetre.
✔ Tenen número d’identificació
✔ Meridià de Greenwich 0º
✔ Enumerats a Est i Oest des de Greenwich
Paral·lels:
✔ Divisió transversal de la Terra.
✔ Enumerats a Sud i a Nord fins a 90º
✔ Diàmetres diferents
✔ Tròpic de Càncer i de Capricorn. Cercles Polars Àrtic
i Antàrtic.
1.2.- LES PROJECCIONS PER REPRESENTAR LA TERRA:
Una projecció cartogràfica és la representació sobre una superfície plana d’una de corba evitant tant com es pugui la
distorsió.

1.2.1.-Projeccions segons les qualitats projectives:

Projectar exactament la forma esfèrica de la Terra sobre un pla és impossible, per això els cartògrafs van idear la manera
de representar una imatge esfèrica en una superfície plana: ELS MAPES, malgrat sempre hi apareixen distorsions.

Hi ha diferents tipus de projeccions cartogràfiques (projeccions per als mapes):

– Cilíndrica: la més utilitzada per representar la zona intertropical. Bona projecció entre el 40ºN i 40ºS. Mercator
– Cònica: la més adequada per a zones temperades. l’escala és correcta al paral·lel de tangència. Lambert
– Plana o zenital: utilitzada per representar els pols.
2.-ELS MAPES:
2.1.- QUÈ ÉS UN MAPA?
2.2.- TIPUS DE MAPES?
2.1- QUÈ ÉS UN MAPA?

Un mapa és una representació gràfica, sobre un pla i a escala

d’una part o de la totalitat de la superfície terrestre.
És una representació selectiva, simbòlica i simplificada, a on
destaquen alguns elements i s’eliminen d’altres en funció de
l’escala i de l’ús a què estigui destinat”
2.2.- QUIN TIPUS DE MAPES S’UTILITZEN HABITUALMENT EN EXCURSIONISME?

✔Mapes planimètrics

✔Mapes panoràmics

✔Mapes amb relleu

✔Els croquis

✔Mapes de carenes
✔Mapes topogràfics
Representen la terra com si és tractés
d'una superfície llisa. Generalment
cobreixen àrees molt grans, situen amb
exactitud les ciutats i les carreteres i
donen una localització aproximada de
les muntanyes, els rius i els llacs. No
indiquen valls ni turons.
No estan visualitzats a “vista d’ocell”, sinó
en perspectiva, donant-nos una
panoràmica del terreny que representa, tal
com el veu un observador situat en un punt
determinat. És prescindeix de detalls
superflus, accentuant els importants,
donant una bona visió del relleu.
Són maquetes en tres dimensions de la zona
representada, construïdes a partir d’un mapa
topogràfic, que creen la il·lusió de donar a
conèixer la forma de la Terra: les seves
muntanyes, valls i altres accidents semblants.
Poden ser de gran ajuda com recolzament per
planejar una excursió o itinerari, així com per
finalitats didàctiques, però no serveixen per
orientar-nos en els desplaçaments per la
muntanya, ja que no són gens pràctics pel
treball de camp.
Són representacions molt simples, fetes a
mà, però de bastant precisió en quant a
informació de detalls.
Són mapes esquemàtics, en ells hi trobem representades
unes línies de traç gruixut, que representen les divisòries
d’aigües més característiques, anomenades carenes.

Una carena és la línia imaginària de partició d'aigües o de

vessants d'una muntanya.

És a dir, és la línia que segueix els punts més elevats de la

muntanya on l'aigua se'n va a banda i banda.

Tenen un inconvenient: no donen informació sobre el grau

d'inclinació del terreny, i per tant, no podem saber si un camí
és més o menys costerut, si hi ha un cingle, ni l'altitud de
determinats punts de la zona.
EL MAPA TOPOGRÀFIC:
Són mapes que estan elaborats a través de
fotointerpretació directa de fotografia aèria o ortofotos
digitals.

Són els que millor s’adapten a les nostres necessitats en

el medi de muntanya, ja que ens proporcionen la
informació referent a l’orografia, les poblacions, les vies
de comunicació, la xarxa hidrogràfica i la toponímia de la
forma més fidel.
Representa amb molta exactitud el relleu, permeten així,
diferenciar les zones més pronunciades o planeres,
gràcies a les corbes de nivell que són les que
proporcionen una imatge detallada del terreny.
Tipus de mapes topogràfics:
N’hi ha que estan editats per organismes oficials i també n’hi ha d’editats per editorials privades
Institut Geogràfic Nacional: CNIG

Institut Cartogràfic i geogràfic de Catalunya: ICGC

Editorial Alpina: https://www.editorialalpina.com/

Editorial Piolet: https://www.editorialpiolet.com/ca/

L’editorial Alpina, realitza uns mapes
pensats especialment per les activitats
de muntanya com l’excursionisme.
Aquesta col·lecció només cobreix les
zones muntanyoses més
representatives. S’utilitzen corbes de
nivell i tintes hipsomètriques. Les
escales més habituals són 1:40.000 i
1:25.000. També van acompanyats
d’una petita guia excursionista i turística
de la zona, on venen indicats itineraris.
PARTS D’UN MAPA TOPOGRÀFIC
En els mapes topogràfics, tant s’hi representen elements naturals ( rius, muntanyes…)
com elements construïts pels humans ( carreteres, camins, poblacions etc…). És per això
que es farà a través de l’ús de símbols.

Tots els mapes topogràfics, inclouen en el marge, una llegenda on hi trobarem:

• Identificació dels símbols usats.
• Una indicació de l’orientació ( Nord magnètic i nord geogràfic)
• El tipus de projecció, el fus UTM( sistema de coordenadas Universal Transversal
Mercator)
• L’escala de reducció
• Identificació dels colors usats.
3.- L’ESCALA:
Si parlem de representar la superficie de la Terra o una part d’ella damunt d’un paper, evidentment, aquesta
representació no serà fidel en quan a les seves proporcions, sinó que caldrà fer-ne una reducció.
L’escala, és la relació existent entre les dimensions reals del terreny representat i les del mapa que les
representa.
L’escala és un valor fix i constant a tot el mapa.
Les escales, són proporcions entre magnituds lineals, independentment de les unitats.
Si en un mapa mesurem una distància en cm, equival a una quantitat de cm a la realitat. Si en un mapa es mesura una
distància en metres, equival a una quantitat de metres a la realitat.
Les escales tenen forma de fracció o divisió i n’hi ha de 3 tipus:
● Reducció: les dimensions al dibuix, són més petites que a la realitat.
● Ampliació: les dimensions al dibuix, són més grans que la realitat.
● Natural: les dimensions al dibuix són iguals que la realitat.
L’expressió de l’escala en els mapes on es practica una reducció, pot ser de dos tipus: NUMÈRICA O LA GRÀFICA.
•ESCALA NUMÈRICA: On el numerador és 1 i el denominador expressa les
unitats de mesura real que hi ha representades.

Exemple: Escala 1:25000 indica que dos punts que en el mapa disten un
centímetre, metre... En la realitat equival a 25000 vegades la mesura que hem
fet servir.
Exemple: escala 1:25.000 si la proporció que volem és en cm, seria:
1 cm de mapa= 25.000 cm en la realitat.

•ESCALA GRÀFICA: Es tracta d’un regle graduat en segments, amb la

indicació de la distància real que representa cada un d’ells, en quilòmetres,
metres...
Petita escala: Representa grans àrees de
terreny i el nivell de detall és poc. Mapes amb
una escala iguals o superiors a 1:100.000.

Gran escala: Representen zones petites de

terreny i els elements cartografiats presenten
molt més detall. mapes amb escala fins a
1:100.000.
4.- EL NORD MAGNÈTIC I EL NORD GEOGRÀFIC:

Els mapes estan orientats al Nord, que es troba a la part superior del mapa. Cal tenir
en compte però que hi ha diversos tipus de nords.

- Nord geogràfic ( NG): és el nord vertader o nord real, és l’eix de rotació sobre el
què gira la Terra i punt superior del planeta on s’uneixen tots els meridians. Situat a
l’Artic i invariable.

- Nord Magnètic ( NM): és el nord que assenyala la brúixola. No coincideix amb el

Nord geogràfic.Varia amb el temps, de fet cada any canvia. La Terra es comporta
com un imant, i les línies de camp van de nord a sud.

L’angle que mesura la diferència entre el NG i el NM s’anomena: declinació

magnètica. Aquest varia en el temps.

- Nord de Projecció ( NP): o Nord de la quadrícula. És la direcció que segueix la

quadricula del mapa. En el cas de la projecció UTM, coincideix amb el nord
geogràfic en el meridià central de cada fus. (* Veure la projecció UTM més
endavant)

Mira’t el reportatge: aquí

5.- LES COORDENADES:
Les coordenades, sorgeix de la necessitat d’assenyalar damunt d’un mapa una posició exacta. Les trobem
escrites en el marc del mapa.
Tipus de Coordenades:
5.1.- LES COORDENADES GEOGRÀFIQUES:
S’expressen en graus sexagesimals.
Recordem que la terra està dividida longitudinalment per Meridians i transversalment per Paral·lels.
- Els meridians determinen la Longitud d’un punt sobre la superficie de la terra, la distància en graus entre el meridià 0º i
el punt determinat i parlem de longitud Est o Oest, depenen de la situació dels punts a un costat o un altre del meridià
Greenwich. Ex: 60º Est.
- Els paral·lels determinen la Latitud d’un punt sobre la superficie de la terra, és a dir, la distància que hi ha expresada en
graus entre el paral·lel de referència (Equador) i el paral·lel del punt determinat. La latitud va de 0º a 90º Nord o bé de 0º
a 90º Sud.
Ex: Longitud 1º51’54” E és la distància angular entre el punt i el meridià de Greenwich
Latitud 41º37’41”N és la distància angular entre l’equador i el punt.
5.2.- LES COORDENADES UTM o RECTANGULARS:
UTM, són les sigles de Universal Transverse Mercator. La projecció UTM ( 1940), es projecta sobre un cilindre
transversal a l’eix de la Terra. És un sistema cartesià ( eixos X-Y). Es divideix el mapa en quadrícules.
Es representa la Terra dividint-la en 1200 zones.

✔ D’Oest a Est, 60 fusos ( de l’1 al 60) de 6º numerats desde l’antimeridià de Greenwich ( 180º)
✔ De Nord a Sud, en 20 bandes de 8º d’amplitud, que s’identifiquen amb lletres majúscules de la C a la X ( excepte la
I i la O), des de 80º S a 80ªN.
✔ Pels Pols s’utilitza una altre projecció UPS. Queden exclosos d’aquesta projecció per evitar les zones més
deformades.
✔ Tal i com es veu en la següent diapositiva, la reixeta és regular excepte en 2 zones de Noruega ( 31V i 32 V) + les
zones 31 a 37 X
LA PROJECCIÓ UTM de tota la Terra.
zones UTM a Europa
✔ Cada fus té assignat un meridià central, que és a on se situa l’origen de les coordenades
X= 500.000 m
✔ L’equador és l’origen de coordenades Y = 0 m pels punts a l’Hemisferi Nord i Y=
10,000,000 m pels punts a l’Hemisferi Sud

- 2 punts diferents poden tenir les

mateixes coordenades si estan situats en
fusos diferents. Per tant, per definir
exactament la localització d’un punt, cal dir
també en quin fus es troba.
A la llegenda del mapa se’ns indica
sempre el Fus a on estem situats.
Catalunya: Fus 31 – Banda T (31T)
 ● Tots els mapes topogràfics, incorporen una quadrícula
UTM quilomètrica impresa.
● Cada quadrat UTM equival a 1.000 m ( 1 quilòmetre).
● Sempre s’ha de començar a calcular de la coordenada
menor cap a la major.

A mesura que vulguem més precisió, tindrem una xifra amb

més decimals.

Quilomètric 7 xifres ( 3 UTM X / 4 UTM Y)

Hectomètric 9 xifres ( 4 UTM X/ 5 UTM Y)

Decmètric 11 xifres ( 5 UTM X / 6 UTM Y)

Mètric 13 xifres ( 6 UTM X/ 7 UTM Y)

El camp del mapa s’hi conté el mapa en sí. En ell, es cartografia una part de la superfície terrestre.
Per representar el relleu ( orografia), s’utilitzen corbes de nivell i a vegades també, tintes hipsomètriques i
ombrejats, per potenciar el seu efecte visual. Les vies de comunicació, poblacions, hidrografia i límits
administratius, es representen amb una simbología específica, així com la seva toponímia.
LA REPRESENTACIÓ DEL RELLEU:
Es realitza a través de les corbes de
nivell.

CORBA DE NIVELL:
Línia imaginària que uneix punts situats
a la mateixa alçada.
EQUIDISTÀNCIA:
Diferència d’alçada entre dues corbes
de nivel consecutives.
CORBA DE NIVELL MESTRA:
Corba de nivel més gruixuda. Té
indicació numérica de la cota
Les corbes de nivell: són, línies imaginàries que uneixen els punts del terreny que es troben a la
mateixa alçada sobre el nivell del mar.
Si seguim amb el nostre dit una línia assenyalada amb la cota 2.200, per tots els punts per on passa en
el mapa –al voltant d’una serralada, per una vall, per una gelera - estarem a 2.200 metres sobre el
nivell del mar.
Si poguessim caminar sobre aquesta línia imaginaria, estaríem caminant a una altitud constant, sense
pujar ni baixar.
Les corbes de nivell a més de donar-nos informació sobre l'altitud, ens informen de com és el relleu. Si el
relleu és pla o muntanyós, i de si les pendents són suaus o pronunciades.
Per interpretar correctament les corbes de nivell convé tenir present les següents regles:

➢ Les cotes de corbes successives, són

números uniformement creixents o
decreixents.
➢ Una corba de nivell sempre és una figura
tancada (llevat, és clar, que continuï fora del
nostre mapa).
➢ Dues corbes mai no es poden tallar entre
elles (exceptuant el cas dels "extraploms",
sempre que tinguin un desnivell superior a
l'equidistància del mapa).
➢ Dues o més corbes només s'arribaran a tocar
quan representin una paret gairebé
vertical.
L’equidistància:
És la distància vertical (diferència d’altitud) entre dues corbes de nivell consecutives.
La mida d’aquest interval és constant per a cada mapa, però varia d'un a un altre, depenent de l'escala i de la
naturalesa del terreny. En els mapes més emprats per l’excursionisme, aquest desnivell sol ésser de 20
metres. És convenient, però, assegurar-nos de l'equidistància a l'utilitzar el mapa. La trobarem impresa en la
part inferior del mapa o juntament amb la simbologia.
Descripció de la forma que representen les corbes de nivell més comunes:
➢ Corbes molt juntes: representen un terreny molt vertical, un espadat, un cingle.

➢ Corbes molt separades: representen un terreny de poc desnivell o quasi pla.

➢ Corbes còncaves: per contra, aquestes corresponen a una línia de vall, o una canal, és a dir, el punt més fons per
on baixen les aigües. Una vall es representa com la unió dels punts de màxima curvatura de les corbes de nivell, és
a dir, on les corbes fan un fort canvi de direcció. Però perquè sigui així la part tancada apunta cap una cota més
alta. Ex: vaguada, rierols, barrancs...

➢ Corbes convexes: és fàcil veure que corresponen a la línia de carena o divisòria que separa la partició
d'aigües. També es representa com la unió dels punts de màxima curvatura de les corbes de nivell, però en
aquest cas les corbes apunten cap a la cota més baixa. Solen formar crestes, esperons, etc.
➢ Cim: és l’alçada superior d’una muntanya. En el mapes es representa per un conjunt de corbes
concèntriques que encerclen successivament a altres de major altitud fins arribar a una més interior, de
reduïdes dimensions, que és el cim o vèrtex.

➢ Depressió: És una zona més baixa respecte allò que l’envolta. Aparentment, el dibuix en el mapa és igual
que el d’un cim, però veiem que el valor de les corbes disminueixen cap a l’interior.
➢ Coll: és la depressió que hi ha entre dos muntanyes que permet travessar d’una a l’altra banda, la divisòria
d’aigües de les dues valls que aquest coll separa. És una zona molt particular, en la qual cap els costats
s’ascendeix i perpendicularment a ells es descendeix. Les corbes de nivell de la mateixa alçada queden
oposades.

➢ Cresta: és una carena de configuració molt accidentada i estreta.

VÍDEOS EXPLICATIUS SOBRE LES
CORBES DE NIVELL I LES SEVES
FORMES

• VÍDEO 1. LES CORBES DE NIVELL I

LES SEVES FORMES

• VÍDEO 2: INTERPRETACIÓ DE LES

CORBES DE NIVELL SOBRE EL
TERRENY
 EL PERFIL TOPOGRÀFIC

Un perfil topogràfic és una representació del relleu del terreny. Aquesta s'obté mitjançant un tall
transversal de les línies d'un mapa de corbes de nivell o mapa topogràfic.

Com fer un perfil topogràfic

( vídeo explicatiu)
 3. ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ
• A més de la cartografia, hi ha altres recursos de gran utilitat per organitzar i desenvolupar
itineraris en el medi natural com serien:
• Les topoguies.
• La bibliografia específica
• Recursos en línia ( digitals)
3.1.-LES TOPOGUIES:
Document que recull la informació bàsica d’un sender o itinerari i les característiques generals
de la zona per on discorre, així com els serveis existents.
Són publicacions editades per les federacions autonòmiques de muntanyisme i entre la
informació que ofereixen hi ha:

• El número de sender i la denominació.

• Un mapa detallat de cada etapa del sender, amb l’escala gràfica que sol ser 1:50.000
• Una breu descripció del recorregut, així com el nombre d’etapes o trams en que es divideix
l’itinerari.
• La longitud i el desnivell de cada etapa.
• Un perfil altimètric del sender o de cada etapa.
• Dades sobre els serveis bàsics al llarg del sender, especialment els allotjaments o llocs on
pernoctar al final de les etapes.
• Informació sobre aspectes culturals.
3.2.-LA BIBLIOGRAFIA ESPECIALITZADA:
Per documentar-nos i preparar itineraris, podem consultar:

• Llibres especialitzats, que aporten informació genèrica sobre la zona. La temàtica pot ser
variada: flora, fauna, paratges naturals, aspectes culturals, elements arquitectònics
destacats, possibilitat d’activitats esportives en la zona, etc…

• Revistes de muntanya, poden ser un bon recurs per crear itineraris. S’hi pot trobar
informació sobre serveis de la zona: allotjaments, empreses de serveis, empreses de
turisme d’aventura, etc… Són una font complementària d’informació.
 3.3.-ELS RECURSOS EN LÍNIA:
Internet, és un lloc excel·lent per obtenir informació per organitzar tot tipus d’activitats en el medi natural.

Els recursos més interessants poden ser:

• Pàgines web d’ajuntaments.
• Plataformes de gestió de rutes: Wikiloc, Strava, Komoot; Endomondo, etc...es penjen rutes en
format GPX que es poden consultar i descarregar a un GPS, també es poden trobar alguns blocs de
guies de muntanya on pengen rutes i experiències amb grups de clients.
• Catàlegs de senders: La Federació Espanyola de Muntanya i Escalada ( FEDME) i la Federació
d’Entitats Excursionistes de Catalunya ( FEEC), disposa d’una eina en línia per cercar els senders
existents ( GR i PR) https://senders.feec.cat/

La informació sobre itineraris sempre s’ha de complementar amb la normativa vigent d’accés i
regulació d’activitats dels espais on es desenvolupin.

•
2- ELS INSTRUMENTS
2.1- LA BRÚIXOLA:

La brúixola és un iman que està suspès pel seu centre de gravetat. Aquest iman s'orientarà segons
el camp magnètic terrestre i ens assenyalarà el Nord Magnètic. N'hi ha de moltes menes.

2.1.1- PARTS D’UNA BRÚIXOLA

2.1.2-PROTOCOL D’ÚS DE LA BRÚIXOLA:
➢ Mantenir la brúixola horitzontal. Si està inclinada pot donar errors.
➢ Posicionar la brúixola davant nostre i amb la fletxa de direcció en sentit de la nostre marxa ( direcció a la
que volem dirigir-nos)
➢ Allunyar-la d’objectes magnètics ( aparells electrònics, objectes metàl·lics, font de radiació
electromagnètica etc…) que puguin influir en la direcció indicada per l’agulla magnètica.
➢ Comprovar que està en bon estat: l’aparició de bombolles en l’interior limbe, no tenen importància si són
petites, poden ser degudes als canvis de pressió i temperatura.
2.1.3- RUMB, CONTRA-RUMB I AZIMUT:
➢ RUMB: Angle que forma una direcció de marxa qualsevol i el Nord Magnètic
➢ CONTRA-RUMB: direcció oposada al nostre rumb. Ex: rumb + 180º o bé rumb-180º.
➢ AZIMUT: Angle que forma una direcció de marxa qualsevol i el Nord Geogràfic. Correspon a: Rumb + la
declinació ( tenint en compte si és E o W).
A la nostra zona, en ser la declinació menyspreable, els dos valors s’igualen:
el RUMB es relaciona amb les mesures sobre el terreny i
l’AZIMUT, amb les mesures preses sobre el mapa.
2.1.4- TÈCNIQUES BÀSIQUES AMB LA BRÚIXOLA:
2.1.4.1- ORIENTAR EL MAPA AL NORD:
1.- Posar la fletxa de direcció i la fletxa del Limbe ( N de l’ índex) alineades amb l’agulla magnètica.
2.- Sense bellugar la brúixola, girar el mapa fins les línies
Nord- Sud del mapa quedin paral·leles a les Nord- Sud de la brúixola.
2.1.4.2- MESURAR UN RUMB ENTRE DOS PUNTS ( SOBRE MAPA)
1- Posar la brúixola sobre el mapa, de forma que un dels costats de la base segueixi la línia imaginària
entre la nostre ubicació i el punt que volem identificar.
2.- Girar el limbe de la brúixola de tal forma que les línies Nord- Sud del interior del Limbe ( N), quedin
paral·leles a les línies Nord- Sud del mapa. Llegir el valor de l’Azimut a l’índex.
3.- Retirar la brúixola del mapa, i anar girant fins que l’agulla magnètica quedi posicionada sobre la fletxa
Nord de l’interior del limbe.
1- 2-
3-
2.1.4.3- MESURAR UN RUMB A UN PUNT ( sobre el terreny):
1- Apuntar amb la fletxa de direcció a l’objectiu ( ex: al cim del Collbaix)

2-Sense bellugar la brúixola, girar el limbe fins que les línies Nord- Sud
coincideixin amb l’agulla magnètica.

3.- Llegir el valor del rumb a l’índex.

2.1.4.4- TRIANGULACIÓ ( conèixer la posició on ets):
Objectiu: saber la nostra posició actual tenint identificats 3 punts (també podríes fer-ho amb dos
punts segurs)
1- Mesurem el rumb a cadascun dels 3 punts segurs.
2- Tracem aquests tres rumbs mesurats al mapa ( hi dibuixem les tres línies de direcció)
3- La intersecció de les 3 línies ens donarà un triangle. La nostra posició estarà en el seu interior.
4- Cal afinar les mesures per obtenir la nostra posició de forma més precisa.
 Exemple amb 2 punts Exemple
amb 3 punts

Mira’t el vídeo
Triangulació
ELS NORDS:
✔ Nord geogràfic ( NG): extrem superior de
l’eix imaginari que travessa la terra. Punt on
s’uneixen tots els meridians. Pol Nord
geogràfic.
✔ Nord Magnètic ( NM): la Terra es comporta
com un imant. Les línies magnètiques que
genera, entren i surten pels extrems del seu
eix magnètic
✔ Nord de projecció o de la quadrícula (NQ):
direcció de les línies de la quadrícula del
mapa. El Nord de la Quadrícula serà igual al
Nord geogràfic únicament al mateix
meridià principal de cada un dels fusos. Sol
estar indicat en el marge del mapa.
LA DECLINACIÓ MAGNÈTICA