TEMA 14:

TEORIA DE RUTA

Mòdul professional 2: guia eqüestre

 Turisme Eqüestre:
Turisme eqüestre: És aquell turisme que es
desenvolupa entorn al cavall.
Les rutes a cavall ens ofereixen una manera diferent de
conèixer el medi natural.
Hi ha 2 tipus:
1. Turisme a cavall: realització de rutes o itineraris a
cavall de durada variable.
2. Turisme del cavall: realització d’activitats turístiques
que tenen com a argument principal el món del
cavall. (Exhibicions, espectacles, concursos, etc).
 Unaexhibició eqüestre:
Turisme acavall turisme del cavall
Característiques D’UN CAVALL DE
RUTA
❑ Excel·lent caràcter.
❑ Rusticitat.
❑ Resistència.
❑ Petita alçada.
❑ Aires poc aixecats.
❑ Bellesa estètica.

Des del punt de vista morfològic han de

ser...
❑ Més aviat petits que grans.
❑ Potes curtes (centre de gravetat baix).
❑ Cascos preferentment petits.
❑ Dors curt per suportar millor el pes.
❑ Estructura òssia forta.
10 PUNTS FONAMENTALS PER LA PREPARACIÓ I
REALITZACIÓ D’UNA RUTA EQÜESTRE:
1. Planificació i realització d’un dossier preparatori de tota la ruta.
2. Llistat de material necessari per al guia.
3. Preparació i verificació del material col∙lectiu.
4. Preparació i verificació dels cavalls.
5. Consignes de seguretat donades als genets.
6. Conducció dels aires i peu a terra
7. Organització de les parades del migdia i de la nit.
8. Comportament relacional.
9. Animació dins del grup.
10. Competències tècniques.
 PUNT 1
PLANIFICACIÓ I REALITZACIÓ D’UN
DOSSIER PREPARATORI DE LA RUTA:

El dossier rep el nom de FITXA DE RUTA: compilació

de tota la informació necessària per a dur a terme una
ruta a cavall en condicions de seguretat.
Exemple de part d’una fitxa de ruta a cavall
 Per dissenyar una ruta:
Abans de fer‐la cal tenir diversos factors en
compte:
1. Durada estimada
2. Distància
3. Tipus de traçat /itinerari/recorregut i alternativa
4. Velocitat
5. Relleu
6. Fases de la ruta
7. Previsió d’espais per les parades
8. Opcions d’evacuació i resolució d’emergències
1. Durada:
És el temps real de la ruta. Des que sortim fins que arribem.

S’ha de tenir en compte el temps de preparació abans de la sortida i el de

despreparació al final.

Podem fer una classificació de la ruta segons la seva durada.

1. 1/2-1 hora Menys d’un dia: PASSEIG A CAVALL

2. 2 hores-1/2
jornada.
3. 1 dia-1setmana. A partir d’un dia: RUTA A CAVALL
4. Fins a 1 any.
Genets i amazones fent un
passeig a cavall
Genets i amazones equipats per ruta de llarga Amazona equipada per a
durada rutad’autonomia
2.Distància:
Per parlar de distàncies hem de tenir en compte factors com
el desnivell, la velocitat pro mig, el nivell físic dels cavalls o
l’època de l’any.

Algunes referències:
◦Passeig d'una hora en terreny pla- 3-6 Km/h.
◦Ruta d'una jornada/1 setmana: De 20 a 30 Km de recorregut
per dia.

Com més difícil sigui el terreny, pel desnivell o per la mala

qualitat del sòl, més haurem de disminuir Km o aumentar
la durada.
 Passos complicats o tècnics fan baixar el
ritme/velocitat

Terreny en pujada, augmenta el

tempsi baixa la velocitat Relleu plà: més distància amb menys temps
3.Tipus de traçat / itinerari / recorregut i alternatives:

Parlem de 2 tipus de rutes:

- Lineals amb la sortida i l’arribada en diferents indrets
- Circulars o en margarita les quals tenen l’arribada i la
sortida en el mateix punt.
Cal identificar totes les possibles dificultats com:
Passos difícils (ponts, passos estrets, passos d’aigua, branques baixes, creuaments de
carreteres, etc.) .
Pendents pronunciades.
Dificultats de comunicació o proveïment (com àrees sense cobertura telefònica o punts
d’aigua per exemple).
I qualsevol altre tipus de perill que es pugui preveure.

Exemples de dificultats
4.- Velocitat:
La marxa o ruta a cavall és una activitat que es realitza fonamentalment al
pas, i amb alternança de trot i una punta de galop si el nivell dels genets i
el terreny ho permeten.

● Velocitat del pas: 4‐6 Km/hora depèn del cavall en un terreny en bon estat i
pla.
● Velocitat del trot: Una mitja de 12 Km/h i entre 9 i 18 Km/h.
● Velocitat del galop: Entre 9 Km/h i 60 Km/hora.
● Velocitat pro mig pas: És la velocitat final de la ruta. Per calcular‐la cal tenir
en compte la velocitat del pas (o de l’aire que volguem portar), el relleu i les
petites parades que es puguin donar durant la ruta.

Per exemple, en una ruta amb relleu no favorable la velocitat pro mig pas és
de 3‐4 km/h.
5.- Relleu:
Ésimportant tenir-lo en compte ja que influeix directament sobre la
velocitat i la durada de la ruta.

El relleu pla permet velocitats sostingudes de 6/7 Km/h i un relleu de mitja

muntanya la pot fer disminuir la velocitat mitja fins els 3 Km/h.

6.‐ Fases d’una ruta:

Les rutes a cavall són com qualsevol activitat física. Tres fases:

1. - L’escalfament: PROTOCOL DE Sortir caminant 200 metres peu a terra

SORTIDA amb el cavall de la mà, cinglar, ajustar els
estreps i muntar. Inici de la ruta muntats.
2. - L’activitat:RUTA

3.- La tornada a la calma: Desmuntar 200 metres abans d’arribar,

PROTOCOLD’ARRIBADA afluixar la cingla, arribar caminant amb el
cavall de la mà al punt final de la ruta.
 Protocol de sortida: sortim caminant
Ruta en relleu
muntanyós i 200 metres després apretem cingla
i muntem
 PUNT 2.
LLISTAT DE MATERIAL NECESSARI PER EL GUIA.

GUIA EQÜESTRE: Professional capacitat per a dissenyar i dur a

terme la conducció de grups a cavall en condicions de
satisfacció i seguretat.
MATERIAL PERSONAL DEL GUIA
▪ Equipament del genet de ruta: Casc, pantalons de muntar, guants,polaines,
bambes de trekking, roba d’abric, armilla reflectan,..
▪ Aparells de comunicació/orientació: brúixola, mobil,..
▪ Rellotge
▪ Navalla.
▪ Roba d’aigua “impermeable”
▪ Mapa i Portamapes.
▪ Llapis, bolígraf , marcador i llibreta de notes.
▪ Lot.
▪ Cantimplora d’aigua i menjar.
Pantalons de muntar, casc,
polaines, guants i bambes
de trekking.
Brúixola, mapa, portamapa,
llapis, bolígraf i marcador.
Navalla amb funda,
impermeable,aparell de
comunicació i rellotge.
 PUNT 3
PREPARACIÓ I VERIFICACIÓ DEL MATERIA
COL∙LECTIU.
•Abans de sortir cal fer una llista amb tot el material
necessari per fer la ruta i comprovar-ne l’estat.

•El tipus de material i la quantitat varia segons la durada de

la ruta: no és el mateix un passeig que una ruta de dies.

PER EXEMPLE: PER RUTES AMB UNA PARADA CURTA

NECESITAREM LA CORDA PER FER LA LINEA PER LLIGAR CAVALLS
 Material Bàsic del cavall i del client:
Si només és un passeig
Equip complet per al cavall deruta adaptat a la morfologia del mateix i del qui el muntarà.

1. Cabeçada quadra. 2. Suador de ruta

3. Sella, muntura de ruta 4. Cingles

5. Alforges 6. Brida 7. Protectors de dors (sical)

8. Material de subjecció com pitral o cuera si s’escau

Material del client

Dependrà del nivell del client i de la ruta. En cas de ser debutants:

1. CASC!
2. Roba còmode arrapada i elàstica (llarga).
3. Calçat tancat. No: sola llisa, “velcros”.
4. Roba d’abric.
En cas de ser experts: Equipament del genet de ruta.
 Kit de primers auxilis
❑ Cal preveure la necessitat de fer cures tant als genets com als cavalls.
❑ Ha de contenir bàsicament elements d’embenat, desinfecció i neteja
de ferides, analgèsics i alguna pomada per ferides.
❑ Ha d’ocupar el menor espai possible.

Kit de ferrament
Especialment en rutes llargues és necessari portar material de ferrament per resoldre la eventualitat de
la pèrdua d’una ferradura. Ha de contenir...
❑ Estenalles.
❑ Martell.
❑ Claus.
❑ Raspa.
❑ Ferradures de recanvi o hiposandàlies.
Kit de baster
El seu objectiu és permetre reparacions de l’equip que durant les rutes es
pugui trencar. Cal comptar amb fil per cosir cuir i agulles adequades, sivelles,
cintes amb tensors, cordill, passadors per fer forats i algun element de tall.

Kit d’higiene del cavall

Ha d’ocupar el mínim d’espai possible.
Hem de dur neteja cascs, rasqueta i bruza.
 Material per a les
Material per pàdocs:
parades de migdia i nit: ◦ Cinta elèctrica
◦ Piques grans
◦ Piquetes petites
◦ Cordes per línies i cordills ◦ Manetes per les
◦ Cubells portes
◦ Cavallets ◦ Cable monofàsic
◦ Escala
◦ Bosses de deixalles
◦ Kits de ferrament, baster,
higiene
◦ Farmaciola mes completa
◦ Pertinences clients i guies
◦ Material de recanvi
◦ Pales i recollidors
◦ Menjar i aigua de cavalls i
persones
MATERIAL DE PERNOCTACIÓ
En cas de no tenir intendent:
Menjar de cada persona.
Farratge comprimit i concentrat.
Material d’estabulacions.
Material per dormir al ras si s’escau.
Exemples de parades de migdia i el material
necessari
Exemple de llistat de
material per constar en
una fitxa de ruta.
 PUNT 4.
Preparació i verificació dels cavalls.
Per verificar l’estat dels cavalls de cara a una ruta cal:
1. Estar atents al seu aspecte i la seva salut: ha de tenir un estat de
carns bo, ni massa prim ni massa gras i ha d’estar lliure de
malalties.
2. Detectar possibles coixeres o molèsties com ara ferides al pas de
cingla o a la boca.
3. Comprovar que l’equip assignat li és còmode i no causa
pressions ni roçadures.
4. Comprovar la data de l’últim ferrament: si cal, és millor ferrar
abans de la data per poder assegurar que va ben protegit per fer
la ruta.
Conformació correcta d’un cavall de
ruta.
Entrenament d’un cavall de
ruta.
 PUNT 5
CONSIGNES DONADES ALS GENETS.
CONSIGNES CONVENCIONALS
CONSIGNES DE SEGURETAT
CREUAMENT DE CARRETERES
Consignes de seguretat
Tots els genets han de portar CASC de manera obligatòria.

S’ha de mantenir una distància de seguretat de 2 m entre cavall

i cavall (per impedir guitzes).

La velocitat del grup s’adaptarà a les capacitats del genet amb

menys nivell d’equitació.

Davant de passos difícils (terreny relliscós, pedregós, passos

estrets, presència d’elements que espanten als cavalls, etc.) és
preferible fer-los peu a terra.
 PUNT 5.
CONSIGNES CONVENCIONALS
ATENCIÓ
Alcem la mà demanant atenció, normalment abans es fa alguna altra senyal o
crida.
TROT
Amb el puny tancat, pugem i baixem el braç.
GALOP
Amb el braç aixecat, fem cercles amplis.
PARADA, DISMINUCIÓ DE LA MARXA
Amb el braç i la mà estesa, pugem i baixem el braç.
EN MARXA
Amb el braç en alt i la palma de la mà oberta i mirant endavant, movem el braç d’
endarrere a endavant.
EN COLUMNA DE A DOS
Amb el braç estès i amb dos dits estesos, demanem que el grup es posi de a dos.

EN BATERIA O VANO
Amb el braç estès i la palma de la mà oberta, fem oscil·lar el braç cap a la dreta i
esquerra, fent que el grup s’obri en forma de vano.
 Consignes de seguretat
Circular sempre per la dreta.
Circular sempre al voral on no hi hagi perill.
Evitar asfalt i carretera.
Per carretera circular sempre en fila d’un.
Per carretera portar armilla reflectant i polseres reflectants a les potes dels cavalls.
El guia es situarà al davant del grup. Cap genet pot avançar el guia (cal deixar-ho molt clar).
A la cua del grup es col·locarà un altre guia o bé un genet experimentat que s’haurà de
coordinar amb el guia.

Creuament de carreteres
En cas de que hi hagi suficient visibilitat per ambdós costats es pot fer de dues maneres...

En cas que no hagi suficient visibilitat el guia començarà a circular pel voral de la carretera seguit de
grup de genets fins arribar a tenir suficient visibilitat (arribar a la corba per exemple).
 Punt 6
Conducció dels aires i peu a terra
Durant la ruta, el guia haurà de decidir tant l’aire al que avança el grup com
la forma correcta de desplaçar-se (per on i amb quines distàncies)
Hi ha dos factors que es combinen a l’hora de prendre aquestes decisions:
Seguretat.
Satisfacció.
Cal tenir en compte el nivell d’equitació del grup, el desnivell i la qualitat
del terreny.
Conducció peu a terra
Bé sigui per passar un pas difícil o per permetre descansar a genets i/o cavalls, per
conduir als cavalls peu a terra, cal tenir en compte els següents aspectes:
Donar distància per evitar trepitjades (es pot deslligar
la regna del costat dret per disposar de més llargada).
No deixar que el cavall avanci al genet caminant.
Evitar que el cavall trepitgi les regnes.
 PUNT 7
ORGANITZACIÓ DE LES PARADES DE
MIGDIA I NIT
● Les parades del migdia i la nit requereixen de logística, és a dir, algú que
prepari les parades abans que arribin els genets. La persona que
normalment és un ajudant o guia fa aquest paper de suport en la logística.
• Es fa per carretera, arribant als punts establerts prèviament com a parades i
desplegant tot el dispositiu necessari: línies per lligar els cavalls, cubells
d’aigua, cavallets, menjar per als genets,etc
• També actua com a suport logístic en cas de pèrdua o ruptura de
material o en cas d’accident.
 Exemples de
parada del migdia
 Per fer una bona parada de migdia:
● Ha de tenir bon accés amb el vehicle. En ocasions, si és un
4x4, poden arribar a ser emplaçaments més aïllats i
pintorescs.
● Ha de permetre la subjecció dels cavalls amb seguretat: per
tant, calen arbres per fer les línies o prou extensió per a fer
pàdocs.
● Ha de facilitar la visió i vigilància constant dels cavalls inclús
quan els genets seuen a dinar, per tant, requereix d’una
distribució i disseny específics.
CURTA: Fins a 30 minuts
❑ Sistema subjecció: Fil de bala a una branca / anelles
❑ Tens el cavall sota control visual (el terreny pot ser diferent)

LLARGA: Més d’una hora

❑ Sistema de subjecció: Fer una línea.
❑ Control visual: tenir en compte seguretat, estat del terreny,….

Pernoctació
❑ Sistema de subjecció: Fer una línia / construir paddock
❑ No hi ha control visual: tenir en compte seguretat, estat del terreny,….
Quan fem una previsió d’espais per les
parades hem de pensar en...

Punt d’aigua.
Lloc per lligar els cavalls.
Arbres per donar ombra i tirar línies.
Farratge per entretenir als cavalls.
Respectar la propietat privada.
Recollir brossa i femtes.
Cobertura de telefonia mòbil.
 Sistemes de subjecció:
❑ Branques altes i joves: que aguantin una estirada forta però també
cedeixin.
❑ Fil d’alpaca: el fil de les bales de palla.
❑ Línies per lligar cavalls: Consisteix en l’ús de cordes d’escalada (NO ELASTICA) de tal
manera que, per mitjà d’un sistema de nusos, la corda queda tensada i s’hi poden lligar tants
cavalls com es vulgui.
▪ Ancoratge entre dos arbres resistents.
▪ Alçada de més de 2 metres, ideal a 2.5 metres.
▪ 3 metres separació entre cavalls. IMPORTANT: que es portin be entre ells.
▪ 1 metre separació entre l’arbre i el cavall.
▪ Podem fer servir mosquetons o cordills per no malmetre la corda.
 Nusos necessaris per a fer una línia:
1. As de guia: Nus per a iniciar la línia si tenim branques a l’abast.
Cabestant o Ballestrinque: Nus per iniciar la línia en cas que ho fem
des del tronc i no d’una branca.
2. Nus de línia o papallona: nus que fa d’anella on lligar-hi el cavall.
3. Polipas o Doble Doutchman: sistema de nusos basat en dos
papallones estratègicament situades en la corda amb la finalitat de
poder tensar la corda com si fos una politja o tensador
4. Nus de seguretat: Nus final per tancar la línia. Evita la pèrdua de
tensió i alhora ha de ser fàcil de desfer.
5. Cadeneta: Sistema de “trenat” per recollir la corda sobrera i
evitar que el cavall s’hi enrotlli.
6. Federal: nus per lligar cavall a la papallona
Nus d’us general “as de guia” Vídeo “as de guia”

Ancoratge al primer arbre

“nus de ballestrinca”

Vídeo: nus de ballestrinque

Nus d’unió de cordes “pescador”
Vídeo nus pescador

Nus de línia “papallona”

Vídeo nus papallona

Nus per lligar cavalls “ federal”

Ancoratge al segon arbre “polipast”

 ESQUEMA COMPLERT A 2.5 metres d’alçada, molt tibant

Si només lliguem a un
cavall, podem posar una
“papallona” com a límit
a cada extrem de la línia,
i lligar al cavall a un
mosquetó que pugui
lliscar per la part central
la corda. Aquests
serveixen perquè els
límits no puguin arribar
al arbres.
 PUNT 8.- COMPORTAMENT
RELACIONAL
•El guia o acompanyant de turisme eqüestre és el que s’encarrega de
portar el grup i, per tant, és qui està en contacte directe amb el
client.
•Per això és important la manera com el guia es presenta, s’expressa i
es comunica amb els clients, a més d’observar-ne les preferències o
les queixes, per atendre’ls millor.

Així és important:
◦ Bon vocabulari
◦ To adequat
◦ Atenció amable i contínua vers el grup

La satisfacció delclient és l’element més

important en el disseny i
desenvolupament d’una ruta eqüestre.
És vital per l’organització conèixer bé el clients i els seus
desitjos, gustos i motivacions.
Factors que influeixen en les preferències del client:
✔ Nacionalitat.
✔ Capacitat de despesa.
✔ Motivació.
Factors dels clients que influeixen al guia:
❑ Número de clients.
❑ Edat.
❑ Alçada.
❑ Pes.
❑ Caràcter / forma de ser.
❑ Estat de forma física: Sedentari / Atlètic.
❑ Nacionalitat: Idioma, horaris, costums culturals.
❑ Tipus de grup: Homogeni / Heterogeni.
❑ Nivell i estil: Debutant / Mig/ Avançat.
Edat
• Els clients joves necessiten activitats més dinàmiques i físiques. Necessiten
cremar energia.
• Els clients més madurs acostumen a valorar aspectes culturals, gastronòmics,
explicacions del paisatge i de les característiques de la zona i la seva gent més
que activitats físiques.
Nacionalitat: cal tenir-la present des de diferents aspectes...
Comunicació
Horaris
Costums
Capacitat de despesa: cal disposar d’ofertes adaptades a totes les economies per
poder maximitzar la captació de clients. Especialment cal preveure...
Allotjaments: es poden oferir hotels rurals, cases de colònies o fins i tot bivacs.
Restauració: preferiblement a base de productes de la zona però amb diferent qualitat en
funció del nivell econòmic.
Serveis de recolzament: en funció de l’economia es poden establir serveis d’atenció en
ruta, visites guiades, persones que es cuiden dels cavalls a l’arribar a destí, activitats de nit,
etc.
Motivació: és aquella força que mou al client a fer l’activitat. Potser molt diversa com...
• Contacte amb la natura.
• Descansar i evadir-se.
• Cerca d’aventura.
• Conèixer nous entorn.
• Tenir una experiència social, i moltes més.
És molt important tenir el major coneixement possible de la motivació dels nostres clients per
poder obtenir la seva satisfacció.

Tipus de grup: la composició del grup pot afectar tots els altres factors.
• Homogeni: tots els participants comparteixen motivació i algun dels altres
factors. Habitualment els components es coneixen prèviament Aquests grups
són més fàcils de satisfer.
• Heterogenis: formats per persones amb diferent motivació o que no
coincideixen en algun dels altres factors (edat nacionalitat, etc). Són més
difícils de gestionar i requereixen d’una gran habilitat del guia com a
“cohesionador” del grup. Establir dinàmiques d’intercanvi d’activitat pot
ajudar a obtenir la satisfacció del client.
El número de clients / grup
• La ràtio de guies / client és de 1 / 10, depenent de la dificultat de la ruta i de l’experiència dels
clients.
• Grups nombrosos dificulten les tasques de guiatge i conducció i resulten difícils de gestionar.
És preferible fraccionar-los.
• Grups petits permeten un major contacte amb el clients però incrementen els costos.

El nivell d’equitació
És important conèixer el nivell d’equitació dels nostres clients per adequar l’assignació de cavalls i la
dificultat de la ruta.

L’estil d’equitació també és important. Genets acostumats a selles vaqueres poden tenir molta dificultat per
muntar amb una sella anglesa i viceversa

Cal obtenir informació prèvia del nivell i estil d’equitació dels clients i confirmar-la abans de sortir de ruta
amb una petita prova en pista.

Complexió física
PUNT 9.- ANIMACIÓ DINS DEL GRUP

•El guia de turisme eqüestre ha de ser un bon coneixedor del

destí i la ruta.
•Per això haurà de tenir coneixements de la geografia, de la
flora i la fauna, de les construccions distintives , dels
productes artesans , dels costums locals, dels episodis
històrics més rellevants , dels usos antics dels camins , de la
fauna existent.
•El client preguntarà sobre diferents coses: ocells/ animals que
vegi, arbres, arbustos, cases, costums de la zona,
gastronomia,predicció del temps,etc.
 PUNT10
COMPETÈNCIES TÈCNIQUES

•Entenem com a competències tècniques tots aquells

coneixements que capaciten el professional per dur a
terme la ruta en condicions de seguretat i satisfacció.

•Les rutes eqüestres impliquen cavalls, medi natural,

persones, logística i gestió de temps i grups.
 El guia ha de tenir
coneixements i competències sobre:
1. Titulació Reglada
2. Els cavalls i el seu comportament
3. Equitació
4. Material necessari tant pel cavall com per la ruta
5. Orientació
6. Horaris i gestió del temps
7. L’itinerari establert: el camí i els puntsd’interès.
8. Actuació en cas d’accident: primers auxilis
9. Treball cara el públic: la gent és part fonamental de la feina. Empatia
amb els clients
10. Coneixements del medi: flora, fauna, geografia, temps meteorològic…
Regles de seguretat a l’exterior:
1. No deixar al cavall mai «suelto».
2. Avisar sempre de qualsevol problema
3. No galopar en llocs perillosos
4. No adelantar en ruta sense avisar
5. Distancia de seguretat (1 cavall)
6. Al fer la ruta respectar les senyals, cultius...
7. Avisar als peatons si passem
8. Considerar-nos com si fossim un vehicle
9. Anar al pas si passem per pobles a la nit, i portar
florescent
Gràcies per la vostra atenció