Professional Documents
Culture Documents
Com la resta d'activitats lligades a l'univers vertical, el material utilitzat per les vies ferrates ha d'estar perfectament adaptat.
Equipament necessari:
❍ Casc d'escalada: protegeix el cap d'un xoc important amb una branca,
una caiguda de pedres...
❍ harnais d'escalada
❍ Un discipador, equipat amb un absorvidor de xoc. El discipador és un
aparell format per 3 cordes en forma de Y. La part llarga va a l'harnais
mentre que les dues curtes són les que es lliguen a la via
❍ Calçat adequat: bambes, xiruques... que no tinguin la sola llisa.
❍ Una motxilla amb un impermeable, roba neta, beguada i barretes
energètiques... per a fer front als canvis de temps inesperats
❍ Uns guants de tipus jardineria
A la dreta, veiem les cordes que formen el discipador: les dues més curtes van lligades a
la via (cable). Quan canviem de secció, s'ha de canviar una corda primer i seguidament
l'altra, mai les dues al mateix temps ja que així estem assegurats en tot moment. Tingueu
en compte també que el ferratista ha passat les dues cordes per sobre del seu braç dret,
així no s'embolica amb elles.
Malhauradament no es troba aquest tipus de material per llogar aquí a Andorra, menys a
les oficines de turisme els mesos de Juliol i Agost. Us proposaran guies que us deixaran
tot el material necessari.
Atenció: no convé carregar la motxilla excessivament, ja que després ens pesarà i ens
farà cansar més ràpid. A més a més, quan aneu verticals teniu el perill de desequilibrar-
vos.
La progressió en via ferrata pot semblar molt simple per qui sap pujar una escala. Tot i així, hi ha algunes normes de seguretat que cal tenir
en compte.
A més a més de la pedra, el ferratista té a la seva disposició tota una sèria d'objectes metàl·lics o de fusta: passarel·les, ponts tibetans,
escales... L'element més utilitzat és el cable metàl·lic, permanentment fixat a la roca.
Per norma general, el cable serveix només per assegurar-se. No obstant, el podrem estirar quan un passatge sigui molt dur per ajudar-nos.
Difícil... és difícil?
El nivell de dificultat és relatiu. Després de tot parlem de "pujar una escala" d'alguna manera! Una via pot ser molt aèria i impressionant
però això no vol dir que sigui més difícil. No obstant, en segons quins trams la força que s'ha de fer amb els branços augmenta la dificultat.
Cap de les vies d'Andorra és tant difícil com per arribar a tenir necessitat d'escalar. Els canvis d'alçada no són extremadament difícils, i no
cal anomenar-se "Schwarzenegger" per passar-los. No tota la via és absolutament vertical, podreu reposar en certs llocs.
Nivells de dificultat:
Mitjà: alguns passatges tenen unes verticals de 90%, no es necessit cap experiència prèvia.
Difícil: alguns passatges amb desnivells i verticals de 90%. Hi ha canvis amb els suports una mica allunyats. Cal una mica d'experiència.
Molt difícil: passatges llargs amb canvis pronunciats i preses separades. Per ferratistes experimentats.
Ranking: aquest determina la dificultat de la via pel que fa a la resta. Un ranking d' 1/9 farà referència a una via fàcil mentre que un de 9/9
es referirà a una de molt difícil. Una via marcada amb més d'un nivell, per exemple, fàcil-mitjà, indicarà que la primera meitat és fàcil mentre
que la segona és de nivell mitjà.
pels passatges de terra. Hi ha dues La segona part només és un camí que circulació que us acompanyarà tota la
possibilitats de sortida: a la dreta per una puja fins al mirador (vista de Roc del Quer pujada.
ascenció més vertical i a l'esquerra amb i Racons).
el pont tibetà.
Foto feta des del mirador del Roc del Quer, a Canillo.
Es veuen vistes del Canal del Grau, Racons i del
mateix Roc del Quer. Un indret molt bonic per reposar
tot contemplant la vista panoràmica. Una astúcia de la
pel·lícula "l'Eiger", protagonitzada per Clint Eastwood:
Fiqueu dues llaunes de cervesa a la motxilla del
company abans de pujar. Quan estigueu a prop del cim
dieu: "estaria molt bé tenir una cervesa". Quan el vostre
company contesti que no està tant boig per portar
cerveses fins aquí, rieu!
Les vies ferrates són difícils de trobar algunes vegades. Afegim imatges com aquesta més avall per ajudar-vos a trobar-les..
Les vies ferrates de Canillo. A la dreta, la Parròquia de Canillo, la mateixa carretera que porta al Coll d'Ordino.
Per a que pogueu tenir tota la informació necessària, us recomanem les pàgines següents, no totes són amb el mateix idioma (deixareu
d'estar en aquesta web):
● http://www.pyrenees-pireneus.com/Via_ferrata_andorre.htm
● http://ferratas.barrancos.org/index.htm
● http://www.geocities.com/perebellido/aventura/via.htm
● http://www.encamp.ad
Menú:
● Tornar a la pàgina d'excursions a Andorra
● Tornar a la pàgina d'activitats a Andorra
● Tornar a la pàgina de lloguer d'apartaments i xalets a Andorra